Mostrando las entradas para la consulta Castro ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Castro ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de diciembre de 2019

XXX, perg 106, 27 octubre 1139


XXX

Perg. N° 106. 27 oct. 1139.

Sit notum presentibus atque futuris quod ego Raimundus Berengarii barchinonensis comes et marchio ac princeps Aragonensis dono tibi Reverterio vicecomiti Barchinone totum ipsum vicecomitatum Barchinone cum omne honore eidem vicecomitatui aliquo modo pertinente totum integre sicut melius umquam illum habuit et tenuit in vita sua Udalardus vicecomes per Raimundum Berengarii comitem veterem. Comendo iterum tibi jamdicto Reverterio castrum de Apiera et dono tibi omnes fevos jamdicto castro
pertinentes tali scilicet modo simul cum ipsis militibus predicti castri cum tota ipsa dominicatura quam ibi habeo vel habere debeo vel homo per me. Comendo iterum tibi ipsum castrum quod dicitur Castel Oduli et dono tibi omnes fevos sibi aliquo modo pertinentes cum ipsius castri militibus cunctis. Comendo etiam tibi ipsum castrum quod dicitur Cabrera et dono tibi omnes fevos eidem castro pertinentes tali scilicet modo ut eiciam de ipso castro de Cabrera ipsos castlanos Mironem Guillelmi et Guillelmum de
Monteboi quando tu predictus Reverterius mihi mandaveris. Quod si tu predictus Reverterius volueris quod prephatus Miro Guillelmi habeat per te ipsum castrum et ibi
eum remanere volueris ego faciam tibi convalentem emendationem ipsius castlanie honoris in Terracia vel in loco ubi tu ipse vel tui per te melius habere voluerint. Super hec omnia dono tibi monasterium Sancti Cucuphati in Vallense cum omnibus honoribus eidem cenobio pertinentibus simul cum ipso senioratico quem habeo vel habere debeo in prephato cenobio et ejus honoribus. Prephatam siquidem emendationem ipsius castlanie de Cabrera si recipere velles modo prescripto facerem tibi ad laudimium Raimundi Fulconis et tui homines Rodberti et Berengarii Raimundi Barchinone vicarii. Omnia superius scripta dono ac firmiter laudo ego Raimundus comes prescriptus tibi jamdicto Reverterio filiisque tuis et succedentis tue projeniei ut habeas ea teneas et possideas tu et projenies tua per secula cuncta ad fidelitatem et servitium meorum et successorum meorum. Propter hanc quoque donationem superius comprehensam convenio ego Reverter tibi seniori meo Raimundo comiti barchinonensi quod sim tuus homo solidus et fidelis contra cunctos homines vel feminas sicut homo debet esse de suo meliori seniore per rectam fidem sine engan et faciam tibi vel fieri faciam ostes et cavalcadas cortes et placitos et seguimenta et quod reddam tibi prenominata castra vel reddi faciam iratus aut pachatus cum forisfactura et sine ea per quantas vices ea a me requisieris per te vel per tuos. Si quis presentem donationem dirumpere temptaverit nichil omnino proficiat set duplam compositionem persolvat et postmodum hoc firmum permaneat omni tempore. Quod est actum VI kalendas novembris anno dominice incarnationis CXXXVllII post millessimum regisque franchorum Ledovici junioris anno III. Sig+num Raimundi comes qui hoc firmavit testesque firmare rogavit. Sig+num Arberti de Apierola. Sig+num
Rodlandi fratris ejus. Sig+num Guillelmi Montispessulani. Sig+num Berengarii Raimundi barchinonensis vicarii. Sig+num Rodberti hominis Reverterii. Sig+num Guillelmi de Subiratis. Sig+num Bertrandi de Casteleto. Sig+num Poncii de Monte Lauro. Sig+num Raimundi de Barberano. Sig+num Artalli de Castellonovo. Sig+num Berengarii filii Berengarii Raimundi. Sig+num Petri Raimundi de Villa de Man. Sig+num Deusde de Tamarito. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Guillelmi Raimundi Senescale. Sig+num Bernardi de Belloloco. Sig+num Petri Bertrandi de Belloloco. Sig+num Bernardi
Berengarii barchinonensis ecciesie canonici. Sig+num Poncii scriptoris comitis qui hoc illius jussione conscripsit die annoque prescripto suprapositis literis in linea III.

lunes, 23 de diciembre de 2019

XLV, perg 176, 23 febrero 1144


XLV
Perg. N°176. 23 feb. 1144.

Juro ego Gerallus Alamagni filius qui sum Arsendis femine tibi seniori meo dompno Raimundo barchinonensium bisullunenensium ceritanensium comiti et marchioni atque aragonensium principi qui fuisti filius Dulcie comitisse quod ab hac ora et deincebs fidelis ero tibi sine fraude et malo ingenio et sine ulla decepcione sicut homo debet esse fidelis ad suum seniorem cui manibus propriis se comendat. Et ego predictus Gerallus non decipiam te prescriptum Raimundum seniorem meum de tua vita neque de tuis membris que in corpore tuo se tenent neque de omni terrestri honore neque de ipsa civitate quam dicunt Barchinonam neque de ipso comitatu quem dicunt Barchinonensem neque de ipso episcopatu Sancte Crucis et Sancte Eulalie cum suis terminis et pertinentiis omnibus neque de ipsis castris aut castellis rochas aut podios condirectis aut discondirectis qui in predicto comitatu vel episcopatu sunt vel erunt nec etiam de ipsis abbaiis cum illorum terminis et pertinentiis omnibus neque de ipso castro quod dicunt Olerdula neque ipso comitatu quem dicunt Penedes neque de ipsis castellis rochis aut podiis condirectis vel discondirectis qui in predicto comitatu sunt vel erunt neque de ipsa civitate que dicitur Minorisa neque de ipso comitatu qui dicitur Ausona neque de ipso episcopatu Sancti Petri de Vicco neque de ipsis castris rochis aut podiis condirectis vel discondirectis que in predicto comitatu vel episcopatu sunt aut erunt neque de ipsa civitate quam dicunt Gerundam neque de ipso episcopatu Sancte Marie neque de ipso castro de Gerundella neque de ipsis castris roches aut podiis condirectis vel discondirectis neque de ipsis abbaciis cum illorum terminis et pertinentiis omnibus que in predicto comitatu vel episcopatu sunt aut erunt neque de ipsis castellis alodiis vel fevis terris et honoribus que tu prescripte Raimundo hodie habes et in antea Deo dante habebis neque de ipsis pariis de Ispania quas hodie habes et convente sunt tibi ad dare aut adhuc adquisiturus es anuente Deo. Et ego predictus Gerallus predicta omnia nol at tolre ne ten tolre nec ego nec homo nec femina per meum consilium neque per meum ingenium sed adjutor ero tibi ad tenere et ad habere et ad defendere jamdicta omnia contra cunctos homines vel hominem feminas vel feminam qui jamdicta omnia tibi tulerint aut aliquid de jamdictis omnibus tollere voluerint. Et hoc adjutorium faciam tibi sine tuo engan et comonir no men vedare et ipse nuntius vel nuntii qui me inde comonuerit vel comonuerint reguardum non habebit vel non habebunt ibi. Et ego predictus Gerallus non decipiam te prescriptum Raimundum seniorem meum de ipso castro de Montagud neque de Montclar neque de Vila de Maier neque de Pontils neque de Sancta Perpetua quamdiu ea habuero sed potestativum inde faciam te per quantas vices jamdicta castra ad me requisieris per te aut per tuos missos vel missum et comonir no men vedare et hoc totum sine engan. Et sicut superius scriptum est ego jamdictus Gerallus tenebo fideliter et atendam predicte. Facto sacramentali super altare sancti Justi quod est infra muros Barchinone VII kalendas marcii anno VIII regni regis Leovici.
- Sig+num Geralli Alamagni qui istud sacramentum propria manu juravit.

martes, 24 de diciembre de 2019

LXVIII, perg 238, 28 julio 1151


LXVIII
Perg. N°238. 28 jul. 1151.

Sit notum cunctis: Quoniam ego Petrus de Maçaneto filius Bernardi Raimundi de Maçaneto et Stephanie uxoris ejus consilio et voluntate fratris mei Bernardi dono tibi Raimundo comes barchinonensis princeps aragonensis et marchio omnique tue projeniei sive posteritati ipsum meum castrum de Galifa cum ipsa Rocha in qua fundatum est cum omnibus edificiis et fortitudine que modo ibi sunt vel in antea erunt et cum omnibus exitibus et regressibus suis. Predictam vero donationem sicut melius ad utilitatem et proficium tuum intelligi potest facio tibi et omni tue projeniei sicut supradictum est sine engan ad proprium et francum alodium tuum. Propter supradictam vero donationem quam michi facis ego Raimundus comes jamdictus dono tibi Petre de Mazaneto et omni tue projeniei duos mansos in termino Villemajoris quos inhabitant Arnallus Seniofredi et Petrus Oggerii cum omnibus illorum mansatis et pertinentiis solide et libere ad tuum alodium proprium et insuper addo tibi centum morabatinos. Et comendo tibi supradictum castrum de Galifa ut habeas illud tu et omnis tua projenies per me et per meam projeniem sive posteritatem ad fevum et donetis nobis inde potestatem fideliter per quantas vices eam per nos aut per nuntium vel nuntios nostros requisierimus irati aut pachati et convenio tibi Petre ego comes jamdictus ut sim tibi adjutor et defensor de predicto castro et de omni honore sibi pertinente et de omnibus tuis directis de omni honore quem deincebs meo consilio adquisieris contra omnes homines et feminas sine tuo engan. Et convenio tibi ut inter me et te in prefato castro non ponam alium seniorem et non exigam a te propter supradictum aliquod servitium propter fidelitatem et potestatem jamdicti castri. Et si tu Petre obieris sine infante legitimo hoc totum aleudam Bernardo de Galifa fratri tuo et in termino jamdicti castri non faciam ullam toltam vel fortiam in alodio vestro et hoc totum sine tuo engan. Si quis autem contra hoc venerit ad irrumpendum non hoc valeat vendicare quod requisierit sed predicta omnia in duplo componat et postmodum hoc firmum permaneat omni tempore. Actum est hoc V kalendas augusti anno ab incarnatione Domini millesimo CLl regnique Ledovici junioris anno XV. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Petri de Mazaneto qui hanc donationem fecit firmavit firmarique rogavit. Sig+num Bernardi fratris ejus. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Arnalli de Lertio. Sig+num Raimundi de Villa de muls. Sig+num Poncii Scribe qui hoc scripsit die annoque prefato. - Juro ego Petrus de Maçaned filius Stephanie femine tibi Raimundo comiti barchinonensi et aragonensium principi et marchioni quod ab hac ora in antea fidelis ero tibi de vita tua et de corpore tuo et omnibus membris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie habes vel in antea Deo juvante adquisieris et nominatim de ipso castro de Galifa et de ipsa Rocha in qua fundatum est et de omni fortitudine que ibi est vel in antea erit quod donum inde tibi potestatem fideliter et sine engan per quantas vices eam a me requisieris per te vel per nuncium aut nuncios tuos iratus aut pachatus et non vetabo me inde videri vel comoneri et nuncius vel nuncii tui per quos michi hoc demandaveris non habebunt regardum de me vel de meis in eundo vel redeundo. Et sicut superius scriptum est sic tenebo et attendam tibi Raimundo comiti suprascripto et omnibus successoribus tuis in perpetuum per Deum et hec sancta. Facto sacramento V kalendas augusti anno XV Ledoici junioris. Sig+num Petri de Mazaneto. Sig+num Bernardi fratris ejus. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit die annoque prephato.

viernes, 5 de marzo de 2021

30 DE DICIEMBRE.

30 DE DICIEMBRE.

Reunido el Consejo, presentóse Galceran Oliver, en nombre de la Reina, y entregó la proposición que dicha señora creía del caso hacer, sobre el asunto de don Jofre
de Castro, cuyo contenido es como sigue.

La Senyora Reyna per satisfer e complaure no solament a les coses compreses e havents sguart a la capitulacio e concessio feta per la Majestat del Senyor Rey mas encara per la molta benivolencia e amor que ha a condescendre a totes instancies dels poblats en lo Principat de Cathalunya havents a memoria lo que per part de diputats e consell a la Excellencia de la dita Senyora Reyna en los fets de don Jofre de Castro (igual sale Castro que Castre, supongo que de castrum) es stat suplicat e demanat. Plau a la dita Senyora tots aquells fets cometre e soltament comprometre e lexar aquells en poder de una persona per part del Senyor Rey e de la dita Senyora e altra persona per part del Principat de Cathalunya axi que aquestes hagen e puguen satisfer integrar e totalment egualar e smenar qualsevulla dans e interessers que sien donats al dit don Jofre terres sues o vassalls seus pus a les dites dues persones haguda vera informacio sia vist aquells tals dans haver rebuts per occasio e causa del servey fet per lo dit don Jofre al dit Principat.
(Ya eran pesadísimos desde antiguo los catalanes, y además, muy hinchadicos.
En la “guerra” contra el rey de Aragón Juan II se morían de hambre por los llanos de Fraga y Leyda; me hubiese gustado leer qué les hubiese pasado en invierno intentando entrar en Morella a sacar al príncipe tejemanejes de Viana, que encima, al morir, hizo milagros. Los daños que hicieron en Fraga, que constan en los textos de esta “guerra”, aún a esta fecha no están pagados por “lo General”, en una carta posterior de lo justicia de Fraga se lee.
)
Alargant aquestes coses a tota indemnitat e benefici del dit don Jofre sustancia no mudada. E si per cas les dites dues persones concordar no poran ara per lavors la dita Senyora Reyna nomena e es contenta sia tercera la ciutat de Barchinona prefigint temps en les sobredites coses axi breu com vist sera a deputats e consell oferint nomenar la persona decontinent haguda la resposta de la present scriptura oferint mes per la cosa judicada donar per fermançes mercaders de la present ciutat suficients e bastants.

Hecha la antecedente proposición, acordóse que pasase a las nueve personas designadas para ocuparse de este asunto, quienes podrían examinarla, hacer las observaciones y anotaciones que creyesen conducentes, y pasarla después al Consejo, para poder así deliberar.
En la misma sesión, se hizo lectura de una carta de los embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories la present es per notificar vos com a XX del present mes de novembre arribam aci en Roma e Iendama anam a fer reverencia al senyor vicicanciller (canciller de los vicios? No, vicecanciller, hay varias versiones de este cargo) e li donam vostra letra lo qual nos rebe molt graciosament e se oferi de molt bona voluntat fer tot lo que possible li fos per lo Principat de Cathalunya e de continent nos hague audiencia de nostre Sant Pare e apres de la humil recomendacio e besament de peus a la sua Santedat de part de vosaltres senyors de diputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya li presentam la letra de creença e apres que aquella hague legida li explicam largament la creença segons per vostres instruccions nos es stat comes e apres quens hague hoyts ab molt bona cara graciosament nos respos significant nos com lo Principat de Cathalunya ha obrat molt virtuosament en la liberacio del glorios Primogenit e que ha gran plaer del repos e tranquillitat del Senyor Rey e de aqueix Principat oferint se fer tot lo que degudament pora per lo dit Principat quant tocha als miracles de que ya sa Santedat havia hoyts dir molts e per nosaltres li son stats ratificats mostra trobar hi gran plaer dient nos com la sglesia de Deu acostuma de fer grans proves e examinacions dels sants ans que sien aprovats per aquella (espero que con San Luisico Companys también sea así) e quen remet al temps ha venir e que en tal manera se poran continuar los miracles que seran gran laor de Deu e proteccio de aqueix Principat. De les altres coses que demanau de hoyr missa en temps de entradit lo jorn de Sant Jordi e del altar portatil ja es signada la suplicacio de continent que sia desempatxada la bulla. Laus (us la; to la; tos la; os la) trametem eus (e us; i us en catalán de Pompeyo Fabra; y us; y tos; y os) scriurem pus larch. A present nons (no ens; no mos; no nos) occorre mes scriure sino que la Sancta Trinitat conserve longuissimament vostres senyories les quals nos manen lo que plasent vos sia. De Roma a XXVIII de novembre any Mil CCCCLXI. - Prests a la ordinacio de vostres senyories quins comanam a vosaltres lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comanador del Masdeu.

Sigue la lista de los oficiales de la casa o servidumbre del señor Rey, creados en Cataluña, y que fue presentada a los Diputados de parte de la señora Reina.

Nomina dels oficials del Senyor Rey creats en Cathalunya.
(Están centrados en el pdf, los pongo a la izquierda, para que les guste más el texto a los rojillos que lo vayan a leer. )
Canceller.
Patriarcha e archabisbe de Terragona.
Governador de Cathalunya.
En Phelip Albert.
Vicecanceller.
Micer Marquilles.
Regent Cancellaria.
Micer Jaume Terranau. (Varias versiones, Taranau, Taranan)


Promovedors.
Mossen Johan Sorts.
Mossen Johan Dalmau. (Hostia, igual que lo caje de Beseit!)
Mossen Ramon Gilabert.
Mossen Galceran Hostalrich.

Alguacis.


Mossen Janer.
Mossen Anthoni Guillem Crespa.

Advocat fiscal de la cort del Senyor Rey.
Micer Anthoni de Mesa.

Advocat fiscal de la cort del veguer de Barcelona.
(Sale Barchinona, Barçelona, aún no había salido Barcelona.)
Micer Anthoni Riquer.

Jutges de cort.

Micer Pere Muntmany. (Montmany)
Micer Ramon Soler.

Hoidors de cort.


Micer Francesch Pujades.
Mossen Santdionis.

Advocats dels miserables.

Micer Francesch Alexandre.

Tresorer.

Mossen Galceran Oliver.

Prothonotari.

Micer Johan Dusay.

Loctinent de prothonotari.
En Gaspar Maymo.

Secretaris.

Mossen Johan Peyro.
Mossen Pere Perello.

Secretari extraordinari.
Mossen Jaume Vila.

Scrivans de manament del Senyor Rey.

Johan Sellent.
Bernat Audor.
Bernat Ros.
Johan Cirgos. (o Girgos, no se ve bien)
Daniel Bertran.
Johan de Gualbes.
Johan Solsona.

Scrivans de manament de loctinencia.

Johan Maso.
Johan Gallet.
En Lobera.
Berenguer Granell.
Barthomeu Timor.

Peticioners.

Pau Vida. (o Vidal, igual se me ha escapado la l)
Pere Çaçala.


Scrivans de manament de la thesoreria.

Miquel Bru.
Pere de Puig-gros.

Solicitador.


Luis Salvador.

Scrivans de registre.

Luis Cubells.
Bernat Baget.
Pere Descaus.
Johan de Cervello.

Sagelladors.

Johan de Sant Geordi.
Gaspar de Sadornes.

Scalfador de cera.


Francesch Pi.

Los del ofici de la tresoreria.

Barthomeu Scaler.
Pau Bedia.
En Riera.
Pere Ramon de Soler.
Miquel Cervia.
Tristan de Farrell.


Procurador fischal.

Garcia de Borau.

Procuradors de miserables.

Johan Brusca.
Jaume Johan.

Porters del Senyor Rey.

Johan Canet.
Gabriel de Mur.
Leonart Codina.
Rafhael lo Tort.
Gravalosa.
Fenals.
Eximeno.
Johan de Menargues.
Johan Sagarra. (Se ve Segarra justo más abajo)
Pere Calbo.
Venrell. (Como lo Vendrell)
Gaspar.
Olzina.
Geronella.
Johan Robro.
Johan Segarra.


Porters de la Senyora Reyna.

Garcia de Sant Audor.
Johan de la Reyna.
Sancho de Valmeseda.

Verguers.

Jaume Badia.
Pere Dempurda. (Empurdà, Empordà, Ampurdà, Emporium, Empuries, Ampurias, etc...)
Bernat Mariner.
Pere Sanchiz. (Sanchís, Sánchez, hijo de Sancho, Sancio, Santxo, etc,. Ramiro I, Ranimiro Sancio)

regnante X ranimiro sancio *in aragone

Anthoni de Marimon.
Johan de Valencia.
Pere Carnicer.
Francoy lo Giponer.
Johan lo Sabater.
Daniel Coll.

Verguers de la Audiencia.

Marti Dorna.
Johan Prats.

Se advierte, al pie de esta lista, que de los oficiales y ministros que en ella se mencionan, y que comprendía la capitulación otorgada por el Rey, se envía nota a los Diputados en satisfacción y cumplimiento de aquella, y de los demás no comprendidos, solo con la idea de manifestar y hacer ostensible la voluntad del monarca.
Leídas la lista y nota que preceden, se levantó la sesión, y para que quedase tiempo de meditar sobre lo que convieniese hacer, acordóse que se celebrase otra el día siguiente, a la misma hora.

martes, 24 de diciembre de 2019

LXXVII, perg 261, 24 agosto 1153

LXXVII
Perg. N° 261. 24 ago. 1153.

Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento cujus tenor talis est. + Summe providencie ac discrecionis est id quod a paganis christiani auferunt ita firmiter statuere ut omnis spes illud recuperandi ab eis omnino removeatur. Quapropter in Christi nomine ego Raimundus Berengarii Dei gratis barchinonensis comes aragonensiumque princeps ac Tortose et Ilerde marchio providens christiane utilitati et volens castrum de Mirabet quod divina tribuente clemencia maximo labore capi securis custodibus stabilire libenti animo et spontanea voluntate in remisione peccatorum meorum dono et concedo predictum castrum in manu venerabilis Petri de Roera Provincie et Ispanie magistri domino Deo et Sancte Iherosolimitane milicie Templi ac fratribus tam presentibus quam futuris inibi Deo servientibus cum omnibus terminis suis videlicet ultra flumen Iberi in caput de Bannoles ex parte Teviçe Serra Serra sicut aque vertuntur versus Mirabet et vadit ad podios Beçons usque ad terminum Tortose et ex parte in qua castrum situm est dono illis Beneçinem que dividit terminum cum Mora et ex inde protenditur terminus castri Mirabeti de Mora sicut vadit usque ad Serram de Aschon de inde sicut vadit ad Nonasp et deinde sicut vadit et ferit ad Favaram et deinde usque ad podium de Calcet et vadit usque ad Villar de Arenes sicut aque vertuntur versus rivum de Algars et deinde usque ad terminum de Caselas et de Buzot que sunt de termino de Orta et vadit ferire usque ad terminum Tortose cum omnibus pertinentiis suis et castris et villis videlicet castrum de Algars et castrum de Batea cum terminis sibi pertinentibus et castrum de Corbera et de Gandesa cum sibi pertinentibus et castrum de Pinello et de Resquera similiter cum suis pertinentibus et omnes alios castros et villas que infra predictos terminos continentur vel concluduntur cum omni alio heremo et culto prono et plano cum montibus et collibus planis et vallibus cum aquis et earum ductibus cum viis et semitis cum pratis et pascuis cum nemoribus et saltibus cum herbis et lignis cum terris et lapidibus ut dicti fratres Templi habeant et possideant omnia supradicta et singula jure hereditario ad proprium alodium franchum et liberum integriter et potenter absque ullo alicujus hominis vel femine retentu perpetuis futurisque temporibus sicut melius ac firmius ad comunem utilitatem omnium fratrum intelligi valeat. Quin etiam eodem quoque modo dono et concedo eis in unoque castello de Miquinensia usque Mirabet nam de melioribus hereditatibus que ibi sunt videliçet in Miquinencia unam bonam hereditatem et in Flexio aliam et in Atchone aliam et in Carçeia aliam et in Mora aliam et in Teviça aliam. Et iterum dono eis duas jouvatas de terra apud castrum de Marçan franchas et ingenuas. Omnia vero sicut superius scripta sunt dono eis et firmiter laudo pro quinta eorum que ex illis ex donacione mea jure contingit de tota ipsa riparia scilicet de Miquinensia usque ad Benihalet sive ad terminos Tortose prout melius et comodius ad eorum utilitatem atque profectum intelligi potest. Facta carta VIIII kalendas septembris anno ab incarnatione Domini millessimo CLIII regnique Lodovici junioris XVII. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Arnaldi Mironis comitis palearensis. Sig+num Guillelmi de Castro veteri. Sig+num Raimundi de Podio alto. Sig+num Berengarii de Turre Rubea. Sig+num Arnaldi de Lercio. Sig+num Raimundi de Villa de muls. Sig+num Petri de Podio alto. Sig+num Berengarii de Mulnels. Sig+num Arberti de Castro veteri. Sig+num Guillelmi de Castro veteri et macip. Sig+num Poncii scribe barchinonensis ecclesie scriptoris comitis barchinonensis qui hoc scripsit ex mandato domini comitis die annoque prescripto. - Sig+num Jacobi de Folcheriis notarii publici Barchinone testis. - Signum Berengarii de Lirana notarii publici Barchinone testis. - Sig+num Berengarii de Vallesicca notarii publici Barchinone testis. - Sig+num Bernardi de Ponte vicarii Barchinone et Vallesii qui huic translato sumpto fideliter ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem impendimus et decretum ut ei tanquam originali suo fides plenaria ab omnibus impendatur appositum per manum mei Bernardi de Cumbis notarii publici Barchinone regentisque scribaniam curie vicarii ejusdem civitatis in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit VIII° idus septembris anno Domini millessimo CCC° undecimo presentibus testibus Bernardo de Daurats Jasperto de Examins et Petro de Cornellis. Et ideo ego Bernardus de Cumbis notarius predictus hoc scripsi et hoc meum Sig+num hic apposui. - Sig+num Bernardi de Villa rubia notarii publici Barchinone qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo et cum eodem legitimo comprobatum scribi fecit et clausit octavo idus septembris anno Domini millessimo trecentessimo undecimo cum litteris appositis in linea prima ubi dicitur christiani et in linea decima ubi dicitur Templi. Et rasis et emendatis in linea undecima ubi dicitur talem et alibi in eadem ubi dicitur qui ibi sunt videlicet in Miquinencia et in linea duodecima ubi dicitur superius
scripta.

Nota: Orta, Horta de Sant Joan, o Puigventòs de la Figuereta

Buzot, Beceite, Beseit, Beceit, Beit Said, etc


martes, 17 de marzo de 2020

XXVI. Perg. n. 500, Alfon.I. Nov. 1188.

XXVI. 

Perg. n. 500, Alfon.I. Nov. 1188.

Cognitum sit omnibus hominibus quod ego
lldefonsus Dei gracia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie dono et comendo tibi Petro Maltallado illud castrum meum quod vocatur Faxinas ut habeas teneas et possideas de vita tua cum omnibus suis terminis heremis et populatis qui sunt de Baratone usque ad pedem de Garzia et de valle de Avellano usque ad collum de Jerrellon et usque ad terminum de Calzena et de valle Congusti usque ad domum que fuit fratris Constantini et cum introitibus et exitibus cum aquis et pascuis cum silvis et nemoribus cultis et incultis que sunt infra predictos terminos et cum omnibus aliis directis que eidem castro prenominato pertineant vel pertinere debeant: sub hac tamen condicione et pacto quod pro posse tuo solicitam et studiosam curam apponas in predicto castro hedificando construendo statuendo et fabricando in omnibus que fuerint necessaria in retinimento ipsius castri. Dono etiam et concedo tibi pro auxilio ejusdem castri quamdiu ipsum tenueris illam meam vivariam de Xiarc et de Masons et de Nuilla et de Targa quemadmodum ipsas accipere debeo vel habere. Supradictum autem donativum Inudo et concedo tibi firmum haberi et teneri prout supradictum est quandiu vixeris: interim autem sciendum est quod quandocumque voluero habeas michi dare potestatem plenam de predicto castro irato sive pacato. Post mortem autem tui prefatum castellum cum omnibus supradictis pertinenciis et prenominatis per bonam fidem et sine engano michi vel meis reddas et eciam predictas vicarias. Datum apud Cesaraugustam mense novembris era millessima CCXXVI. - Signum + Ildefonsi domini regis Aragonis comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Testes R. de Castellazolo episcopus in Cesaraugusta B. de Entencia ibi dominante F. Rudrici in Daroca M. de Valamazan in Epila Tarinus in Calatajub S. de Orta majordomo Portulesius alferiz P. Casse zavalmedina Avinbenist P. majordomo Poncius de Osor G. de Bonastre. - Signum + Johannis de Baxe qui hoc scripsit mandato domini regis mense et era quo supra cum literis emendatis in prima linea.


xxvii-perg-586-alfonso-i-mayo-1191-villafrancha-penitensi-vilafranca-penedes


https://es.wikipedia.org/wiki/Purujosa

De este modo, a la espera de futuros descubrimientos, la primera noticia documental donde se cita expresamente Purujosa la encontramos después de la Reconquista cristiana. Purujosa fue donada por Alfonso II, junto con otros lugares, al monasterio de Veruela, de la Orden del Cister, en junio del año 1177 "Laudo etiam atque concedo vobis Perillosam cum terminis heremis et populatis scilicet, a Pinna de Águila usque ad Pinnan Perforatam et castello de Oliveto usque ad Chovas de Alondas..."

Este testimonio es de vital importancia porque nos indica los linderos del término municipal que coinciden con los de la actualidad: Peña el Águila linda con el término de Calcena, Pomer y Borobia, ya en Soria. La Pinnan Perforatam posiblemente sea la Muela de Beratón, pues allí existe un escarpe con una gran oquedad o "perforación". En la actualidad también se mantiene esta linde con Castilla, pues limita con el pueblo soriano de Beratón. Por su parte el Castello Oliveto es probable que sean los actuales Castillos de Herrera, donde el pueblo sigue limitando con el vecino Talamantes, al otro lado de la sierra.

Finalmente, el último topónimo nombrado, las Chovas de Alondas, no lo hemos podido identificar con ningún lugar geográfico actual. Tal vez se refiera al barranco que en la actualidad hace de linde con la villa de Calcena denominado "Valhondo" Pero exceptuando este último paraje, el resto están identificados y coinciden con los límites actuales del municipio.

Desde la donación de las tierras del valle del Huecha a los cistercienses en 1145 por García Ramírez, rey de Navarra, el patrimonio del monasterio de Veruela, que en esos momentos se encontraba en construcción, no dejó de crecer. De este modo en 1154 Ramón Berenguer IV les donaba el castillo de Alcalá de Moncayo. Su sucesor, Alfonso II, donó en 1172 la villa de Vera. Purujosa por tanto fue de las donaciones más tempranas recibidas por los cistercienses de Veruela. De hecho la adquirieron antes que localidades más cercanas, del somontano norte del Moncayo, como Litago, Bulbuente, Maleján, etc.

Once años después de esta donación encontramos otro documento de Alfonso II de Aragón donde se recoge la donación del Castillo de Faxinas.​ Gracias a los topónimos aparecidos en dicho documento (Beratón, Collado de Herrera, Calcena o Valcongosto) los investigadores ha determinado la ubicación de dicho castillo dentro del término municipal de Purujosa. Su localización más probable es el peñasco calizo que en la actualidad se denomina Tolmo la Cina.

La siguiente noticia documentada, que hemos encontrado, de momento, es ya de 1247. En concreto el 28 de diciembre de ese año, el abad del monasterio de Veruela permutó con Jaime I de Aragón el lugar de Purujosa por Bulbuente.7​ Posteriormente pasaría a formar parte del patrimonio de los Condes de Morata. El interés de esa familia por incrementar sus dominios en los valles del Isuela y del Jalón es más que manifiesto. El condado de Morata pertenecía a la casa nobiliaria de los Martínez de Luna y lo formaban las villas y lugares de Morata, Chodes, Villanueva de Jalón, Arándiga, Illueca, Gotor, La Vilueña, Valtorres y Purujosa.8​ Purujosa perteneció a los Condes de Morata hasta el siglo xix d. C..

martes, 24 de diciembre de 2019

CXIX, perg 342, julio 1160


CXIX
Perg. Nª 342. Julio 1160.
Nota: millessimo CCC septimo: 1307. era MCLXXXXVlII: 1198. millessimo CLX : 1160.

Noverint universi quod anno Domini millessimo CCC septimo die jovis scilicet II nonas julii coram reverendo patre et domino domno Eximino miseratione divina cesaraugustano episcopo et venerabili dompno Guillelmo de Cavaldos çalmedina civitatis ejusdem comparuit discretus vir dompnus Bernardus de Aversone scriptor excellentissimi domini regis Aragonis et tenens sigilla ipsius domini regis et nomine ejusdem domini regis peciit quod cum idem dominus rex indigeat seu necessarium habeat transumptum autenticum instrumenti seu privilegii infrascripti mandari per predictos dominum episcopum et çalmedinam fieri transumptum autenticum de eodem. Et exhibuit coram eisdem et per me notarium presentibus testibus subscriptis legi fecit ipsum privilegium non viciatum non cancellatum nec in aliqua sui parte abolitum cujus tenor inferius continetur. Predicti autem domnus cesaraugustanus episcopus et çalmedina civitatis ejusdem viso ipso privilegio et perlecto mandaverunt michi infrascripto notario quod de ipso privilegio facerem transumptum autenticum et publicum: ipsi enim eidem transumpto auctoritatem suam et decretum impenderunt ac etiam prestiterunt. In quorum testimonium jusserunt hujusmodi transumptum sigillorum ipsorum munimine roborari. Tenor vero dicti privilegii sive instrumenti quod quidem erat per alphabetum divisum hic est (El documento que sigue está encabezado con un monograma):
- In nomine domini nostri Jhesu-Christi: Ego Raimundus comes barchinonensis et princeps aragonensis facio hanc cartam donationis et confirmationis tibi Petro cesaraugustano episcopo et omnibus successoribus tuis cesaraugustanis episcopis in perpetuum. Placuit michi libenti animo et spontanea voluntate dono et concedo tibi castrum de Deus-lo-vol quod tempore sarracenorum vocabatur Mezimeeger cum omnibus suis terminis et pertinenciis et adempramentis scilicet sotis et pratis et pascuis et acequiis et aquis ex omnibus partibus et montaneis et planis et cultis et heremis cum ingressibus et egressibus et quiquid pertinet vel pertinere debet ad eundem castrum regali jure sicut melius dici vel intelligi potest: tali pacto ut tu et successores tui post te cesaraugustani episcopi habeatis et possideatis et teneatis et expletetis supradictam donacionem omni tempore ad vestrum profectum et fidelitatem meam successorumque meorum qui regnum aragonensem sunt habituri: et ut tu et successores tui cesaraugustani episcopi post te donetis michi et successoribus meis irati sive paccati potestatem de predicto castro quantas vices per nos vel per nuncium nostrum a vobis requisierimus secundum morem et consuetudinem barchinonensis patrie. Hoc vero donativum sicut superius scriptum est dono et concedo tibi jamdicto Petro cesaraugustano episcopo et omnibus tuis successoribus cesaraugustanis episcopis ut habeatis et teneatis et possideatis et explectetis salvum et liberum et quietum et ingenuum salva mea fidelitate et de omni mea posteritate per cuncta secula seculorum amen. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Regine aragonensis et comitisse barchinonensis que hanc donationem concedo laudo et confirmo. - Facta carta in era MCLXXXXVlII anno ab incarnatione Domini millessimo CLX in mense julii in civitate que vocatur Barchinona: dominante me Raimundo comite in Barchinona in Aragone in Cesaraugusta in Superarbe in Ripacurcia Tortosa atque Illerda: episcopo Dodone in Oscha: episcopo Martino in Tirassona: episcopo predicto Petro in Cesaraugusta: episcopo Guillelmo Petri in Illerda: Petro de Castelazolo in Calataiub: Sancio Neconis in Darocha: comite palearensis in Ricla: Xemeno de Orreja in Epila: Petro Ortiz in Aranda: Blascho de Oscha in Borga: Fortunio Acenariz in Tarazona et in Uno-castello (en dos líneas): Palacino in Cesaraugusta et in Alagon et in Petrola: Galindo Xamenez in Belgit: Garcia Almurabit in Exeia: Deoadjuda in Sos: Petro Lobez in Lusia: Lo Ferrench in Aguero: Petro Lobez fratre ejus in Luna: Arpa in Loarre: Arnaldo de Alascun in Beloia: Marcho filius Ferriz in Oscha et in Rosca: Galindo Xemenonis in Alcala: Fortunio Dato in Barbastro: fratribus milicie templi in Montsone. - Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi +. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Gueraldi de Jorba. Sig+num Guillelmi de Castro-vetulo. Sig+num Arberti de Castro-vetulo. Sig+num Raimundi de Munellis. Sig+num Berengarii de Munellis. Scripta libens ista Petrus confirmo sacrista.
- Ego Guillelmus Petri jussu domini mei comitis hauc cartam scripsi et propria manu mea hoc signum + feci (Alphabeto divisa).
- Acta sunt hec Cesaraugusta in palacio domni cesaraugustani episcopi die et anno in prima linea contentis. Nos Eximinus episcopus supradictus huic transumpto auctoritatem nostram impendimus et decretum. Ego Guillelmus de Cavaldos çalmedina Cesarauguste huic transumpto auctoritatem meam impercior et decretum in quorum testimonium hoc transumptum mandavi sigilli curie çalmedinatus appensione muniri per notarium infrascriptum testibus ad predicta adhibitis specialiter et rogatis Egidio Martin de Camacurta Petro de Ayles rectore ecclesie de Riello et Johanne de Mercuello filio Garsie de Mercuello quondam vicinis Cesarauguste. - Sig+num mei Guillelmi de Porta notarii publici Cesarauguste et auctoritate illustrissimi principis domini regis Aragonis per totam terram et dominationem suam qui hoc translatum ab originali privilegio bene et fideliter de verbo ad verbum sumptum propria manu scripsi et sigillo curie çalmedinatus Cesarauguste mandato çalmedine prehabiti sigillavi.
(Penden de este documento dos sellos de bula con cintas de seda encarnada.)

Nota: Montsone: Monzón (hay mucha variedad en estos textos).
Petrola: Pedrola.
Roscha: ?
Beloia: ?
Aguero: Agüero ?
Riello: ?

CXII, perg 324, 5 julio 1159


CXII
Perg. N°324. 5 jul. 1159.

Hec est conveniencia que est facta inter domnum Raimundum Berengarii comitem barchinonensem principem aragonensem et Berengarium de ipsa Guardia filium quondam Berengarii vicecomitis. Ego quoque Raimundus supradictus comes comendo tibi supradicto Berengario meum castrum de ipsa Guardia et dono tibi ipsos milites cum ipsis feuis quos habere debent in supradicto castro de Guardia. Item dono tibi duas partes de dominicaturis et de alodiis et terris cultis et heremis et de omnibus pertinenciis suis et de omnibus suis eximentis que ad jamdictum castrum ullomodo exire debent et terciam partem integriter in omnibus michi retineo solide et libere in dominium.
Et ego supradictus Berengarius de Guardia propter hoc donum superius comprehensum quod tu prelibatus Raimundus comes michi facis convenio tibi sine engan ut sim tibi fidelis de vita tua et de corpore tuo et de membris tuis que in corpore tuo se tenent sicut homo debet esse fidelis suo meliori domino et ero tibi adjutor et deffensor contra cunctos homines vel feminas sine engan de omni tuo honore quem hodie habes et in antea habueris ut ego nec ullus homo vel femina per me vel per meum consilium neque per meum ingenium vel per meum auxilium aliquid inde tibi vel tuis non tollam neque tollere faciam neque tollat vel tollant et dabo tibi et tuis potestatem de predicto castro de Guardia iratus aut paccatus per quantascumque vices michi demandaveris vel me monueris per te vel per nuncios tuos sive nuncium et non me vetabo videre vel monuere a te vel a tuis nunciis sive nuncio et in omnibus ero tibi fidelis sine engan et sine ullo malo ingenio. Iterum convenio tibi quod sim tuus solidus contra cunctos homines vel feminas sine engan et cum universis militibus predicti castri de Guardia et cum aliis quos per te habeo faciam tibi ostes et cavalcatas et curia sequimenta et placita quocienscumque mihi demandaveris. Actum est hoc III nonas julii anno XXII regni Ledoici junioris.
- Sig+num Raimundi comes. Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castro-vetulo. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Bernardi de Bellog. - Sig+num Petri de Corron scriptoris qui hoc scripsit die et anno quo supra.

Nota:
ostes et cavalcatas et curia sequimenta: a veces escriben cortes y otras curia, ostes, hostes, cavalgadas, cabalgadas, seguimenta, etc …

CXV, perg, 21 mayo 1160


CXV
Perg.n°335?. 21 may. 1160.

Juro ego Bertrandus de Canals tibi domno Raimundo Berengarii barchinonensium comiti et marchioni et aragonensium principi quod ab ista hora in antea non exeat tibi ullum malum neque tuo honori neque tuis hominibus de ipsa domo vel fortitudine de Canals. Et si forte contigerit fieri redirigam illud tibi vel tuis infra XXX dies quibus amonitus vel inquisitus fuero per te vel per tuos et me videri vel amoneri non vetabo: et convenio tenere et attendere ipsam scripturam et que in ea continentur que est inter Sanctum Cucuphatem et me per laudamentum amicorum meorum facta sine engan per Deum et hec sancta. - Actum est hoc XII kalendas junii anno XXIII regni regis Ledovici junioris. - Sig+num Bertrandi de Canals. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num
Raimundi de Subirats. Sig+num Raimundi Bermundi de Castro-Episcopali. Scripta libens ista Petrus confirmo sacrista. - Bernardus Levita qui hoc scripsit die et anno pre+fixo.
- Facto hoc sacramento super altare Sancti Justi martiris (Alphabeto divisa.)

Nota: Castro-Episcopali: Castellbisbal, castell + bisbe, castro + episcopo.

lunes, 15 de febrero de 2021

13, 14 agosto

13 DE AGOSTO.

Habiendo asistido al consistorio el señor Primogénito, hizo las siguientes proposiciones.

Primo que lo Senyor Rey sia supplicat que li placia fer jurar lo Primogenit en los altres regnes e terres seus.
Secundo que sia supplicat li placia liberar la Senyora Infanta germana del dit Primogenit detenguda en Oliet (Olit, Olite) e molt inhumanament e ab gran fretura a fi que puga venir en Cathalunya.
Item que sia provehit per los dits diputats e consell que com mossen Rebolledo haja dades a saco e corregudes dues viles de don Jofre de Castro en Arago per ço com lo dit don Jofre qui es catala ha seguida la oppinio dels catalans en la sua liberacio a fi que los catalans sien be tractats.
Item com lo governador Darago volgues pendre hun loch de don Joan Dixar qui es haut per catala e no ha restat per ell que vullen pensar en fer hi deguda provisio. Item que lo consell ordenas certes persones qui pensassen en les coses occorrents e necessaries segons dabans se solia fer e axi sera degudament provehit en les coses.

Habiendo suplicado los señores Diputados al señor Primogénito que se sirviese dejarles meditar y conferenciar acerca de las proposiciones que había hecho, para poder resolver con mayor acierto, marchó del consistorio dicho señor. Llegaron luego don Juan de Ixar y don Jofre de Castro, y habiéndose esplicado sobre cierto asunto relativo a sus personas, empezaron a conferenciar, pero nada pudieron resolver, por ser ya tarde, y así, lo dejaron para el día siguiente.

14 DE AGOSTO.

Consistieron los acuerdos de este día en que se escribiera a los embajadores para que instasen al Señor Rey, a fin de que despachara los nombramientos de oficiales, y que se nombrasen dos comisiones, una para ocuparse del asunto de la Infanta, hermana del Príncipe, y otra de lo relativo a los señores de Ixar y Castro, dando ambas, en seguida, la relación oportuna de sus trabajos al Consejo.
Siguen dos cartas, que se recibieron en este día.

Molt reverends nobles e magnifichs senyors.
Degudes comendacions precedents, (primera vez que encuentro una coma en estos textos del levantamiento y guerra) no sens gran admiracio e part de angustia (se lee augustia) scrivim la present a vostres reverends senyories e aço per lo gran zel que havem en complir lo honor del Primogenit en les coses per vosaltres ab tanta instancia e sollicitud a nosaltres recomanades les quals ab tota diligencia volent complir som aci ajustats alguns dies ha. E per mancament o defecte de les instruccions les quals fins la jornada no havem rebudes ne menys del qui les aporta sabem nova alguna per que en les fahenes no havem pogut en res proceyr. La qual cosa no es ben tenguda ni opinada per los mijadors ne sens prejudici de la honor del Principat e dels qui per aquell ab molta fervor desijen treballar. Perqueus pregam axi afectadament com se pot doneu tal obra e studi que molt prestament les dites instruccions pervinguen a nosaltres per tant que ab Deu les coses vinguen a degut efecte car sens dubte tota manera de dilatar es nociva als negocis e a la fama e honor de tots. Altres coses nons occorren scriure sino que la divina proteccio sia en continuo presidi de tots. Scripta en la vila de la Almunia a XI de agost del any sexanta hu. - P. Arquebisbe. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt venerables e magnifichs senyors. Degudes comendacions precedents a vostres providencies per tant que facilment no havem pogut haver persona fiada qui portas les nostres letres e lo exhibidor de la present Vidal Terrades nos ha volgut en aquest cars servir vos pregam ab tota humanitat li façau satisfer sos treballs e bon servey axi de anar com de venir e per aquell poreu rescriure ço que plasent vos sia. Als no havem a dir sino que la divina gracia vos conserve en tota prosperitat. De la vila de la Almunia a XI de agost any LXI. - P. Arquebisbe. - A vostra honor prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt venerable e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.

martes, 24 de diciembre de 2019

CIV, perg 311, 28 julio 1157


CIV
Perg. N°311. 28 jul. 1157.

Juro ego Berengarius Reverter filius Arsendis femine quod fidelis ero ad te Raimundum comitem barchinonensem aragonensium principem de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie habes et deincebs adquirere poteris et de omnibus comitatibus et episcopatibus atque abbatiis que in omnibus comitatibus tuis sunt et de montibus et planis rochis podiis condirectis vel discondirectis qui in comitatibus tuis sunt et nominatim de illo castro de Guardia de Mont-serrad et de omnibus terminis et pertinenciis suis et de toto illo monte de Mont-serrad et de omnibus rochis que ibi sunt. Et ero tibi adjutor contra omnes homines et feminas tenere habere defendere et guerrejare totum tuum honorem quem hodie habes vel deincebs adquisieris et hoc faciam sine omni engan. Et quod dabo tibi potestatem de predicto castro de Guardia et de omnibus fortitudinibus que ibi sunt sine tuo engan quocienscumque ipsam potestatem a me requisieris per te vel per nuncium vel nuncios tuos iratus aut pachatus cum forifacto et sine forifacto et non vetabo me inde videri vel comoneri: et nuncios vel nuncii tui qui ad hoc me comonendum venerint de me vel de meis reguardum non habebunt in eundo vel redeundo. Et faciam tibi ostes et cavalcatas cortes et placitos et seguimenta quocienscumque michi mandaveris per te vel per tuos. Facto sacramento V kalendas augusti antio ab incarnatione Domini millessimo CLVII regnique Leovici junioris XXI in mense novembris. - Sig+num Berengarii Reverter. Sig+num Ermessendis uxoris ejus. Sig+num Guillelmi de Castel-nou. Sig+num Bernardi Fulconis. Sig+num Ajaurici bajuli. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi +. Sig+num Petri Arnalli vicarii. Sig+num Petri Marcucii. Sig+num Raimundi de Apiera. (Sigue una firma árabe, igual a la del documento núm. LXXXVIII.) - Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit in ipso castro de Guardia.

Nota: Mont-serrad, Montserrat, Monserrat, Monserrate, etc.

miércoles, 3 de marzo de 2021

1, 2, 3 de noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3 DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen (Depuyzien), llamado Capdaurat (Capdorat en la carta en francés), y maestro Juan de Rehillach (Johan de Reillach), secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre el lenguaje francés actual y el del siglo XV, y de la que se nota entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn doctobre. - Loys etc. - Bardois etc.

Para inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit Darago de la qual mort havem stat e som molt corrussats e desplasents tant per lo linatge don nos atanyia com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa mort e talment que daçi a molts lochs ne pot esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre Creador lo que nos farem de nostra part lo mills que porem: Encara mes per algunes materies dependents de nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach nostre notari e secretari als quals havem dat carrech queus digan e exposen. E per çous pregam que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn de octubre. - Loys etc.
(Después se quejarán algunos catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent senyor lo Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los LXXII congregats representants la cort general del regne Darago.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran raho 
e causa aquest Principat de entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a major descarrech e desencusa nostra e de aquest Principat pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant en vosaltres sie prestament provehit que aquest Principat se sublevat de tals congoixes a les quals necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li es permes. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro segons en vostres instruccions es contengut les hores sen menaren presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas servidors del dit noble e que lo governador daqueix regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en hun castellet prop de la dita vila lo qual te Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia restitui aquelles lo dit empero governador o procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com sie devallant directament de o per les roberies e dans donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab intelligencia del dit Senyor Rey car pus lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots constituescha. Per ço havem delliberat scriure a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort Darago e altres avisants los que per vos a la Altesa del dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats (rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam circa la provisio fahedora per integracio de la dita capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e singulars qui les coses robades o part delles han receptades e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e aquest Principat per son interes axi universal com particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas encara inviolablament esser custodita. E per lo semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu, hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos textos) totes les dites coses per retre be e be scusats a nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Data en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.

6, 7, noviembre

6 DE NOVIEMBRE.

Aunque se tuvo sesión en este día, y se ocuparon de varios negocios, no tomaron los señores Diputados acuerdo alguno.

7 DE NOVIEMBRE.

Acordóse, en esta sesión, que la carta redactada por los nueve comisionados, para el señor Rey, fuese expedida junto con otra, dirigida a Juan Ferrer, en la qual se mandase a este, que entregase la primera al mencionado señor Rey.
Leyóse, además, una carta dirigida a los paheres de Lérida, sobre el aviso que estos dieron de la entrada de la Reina, y aprobada por todos, mandóse que fuese expedida desde luego.
Sobre la contestación que se había de hacer a los Embajadores, nada acordaron, pues aun cuando lo propusieron los señores Diputados, prefirieron ocuparse de ello más detenidamente.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se dio lectura a la respuesta que se había de enviar al rey de Francia, y aprobada que fue, deliberóse que ya podía ser expedida.
Al propio tiempo se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, y que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs senyors los deputats del General del Principat de CathaIunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre certs negocis tocants la entrada dels Illustrissims Senyora Reyna e Senyor Infant don Ferrando primogenit scrivim al sindich de aquesta ciutat la qual a ple informara vostres nobleses e magnificencies. Placieus ab tota integritat e celeritat respondrens e dir lo parer vostre a fi unidament totes coses e ab consell se pusquen fer al qual vos placie dar fe e crehensa en tot ço e quant de nostra part vos dira e explicara sobre aquest feyt. E sie molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. De Leyda a V de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat en Leyda a vostres beneplacits e honor prests.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per lo correu que derrerament vos havem trames vos significam la venguda del Senyor Primogenit en Cathalunya e ab sa Senyoria anar la Illustrissima Senyora Reyna e nosaltres haver delliverat acompanyar lo dit Senyor Primogenit per los motius causes e rahons en nostra letra contenguts e fins a tant vostres reverencies nobleses e magnificencies nos fos significat lo contrari. E per tant vos scriviem queus plagues certificar nos de vostra voluntat la qual per nosaltres tots temps fora enseguida. Fins aci de vostres dites reverencies nobleses e magnificencies no havem haguda resposta alguna ço que a nosaltres es no pocha maravella car nos apar vostra reverencia salva la cosa esser digna de altra existimacio e no esser axi preterida. Com se vulla sia no volents nosaltres en res a nostre deute fallir significam ab la present a vostres dites reverencias nobleses e magnificencies com los dits Serenissima Senyora Reyna e Senyor Primogenit lo vespre passat pleguaren en aquesta vila de Fraga e nosaltres en companyia lur. Lo dia present apres dinar deuen de aci partir per intrar en la ciutat de Leyda e apres de aqui partint deuen fer per lurs jornades cami vers aqueixa ciutat. La companyia dels quals seguirem segons vos havem scrit si donchs per vosaltres non es notificat lo contrari car tot lo que per vosaltres ordenat sera e a nosaltres significat complirem sens algun fallir segons vos havem ja scrit e per la present vos tornam scriure altra veguada. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Feta en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En aquesta hora apres feta la present abans de sa expedicio es aci sabut que per la ciutat de Leyda se tramet aci embaixada a la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit la qual deu intrar decontinent. Creuse que per significar los algun preparatori de festa que en la dita ciutat se fa per la entrada e recepcio de lurs Senyories.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Yo he encontrat aci en Pina la Senyora Reyna ab lo Primogenit a la qual he donada vostra letra e he explicada la crehença en aquell dels fets de don Jofre de Castro car en los altres caps nom semblava freturas dirli res suplicant sa Altesa que encara que fos absent del Senyor Rey li plagues scriureli en manera tal que la sua Majestat donas obra ab acabament en executar ço de que per vosaltres mossenyors la dita Majestat era suplicada ço es en esser satisfets al noble don Jofre de Castro los robatoris e dans donats en la sua terra per aquells qui dats los hi havien ab moltes altres circunstancies pur en conclusio la sua Senyoria me respos que ja de aquest fet lo Senyor Rey diverses voltes havia dat raho als embaixadors vostres fentlos certs que tots aquests dans eren provenguts per la guerra que es entre la casa de Castro e de mossen Rebolledo e no gens per nenguna altre causa he on lo Senyor Rey e lo Princep dient ho del primogenit don Ferrando volguessen mal tractar negu dels que seguiren la empresa del Principat que ells ho podien millor fer en bens daltri que del dit don Jofre com los fos molt facil de fer pero que Deus no vulla que james per ells en tal cosa se haje pensat. Jo li repliqui que fins aci jo no havia entes que vosaltres mossenyors vos tenguesseu per dit que los dits dans se fossen fets de voluntat del Senyor Rey ni del Senyor Primogenit mas que la vostra congoixa era que los dans se mostraven clarament quils havia fets e los malfactors eren dins Arago e no eren castigats e los bens presos e robats eren en viles de Arago receptats e negu nols fahia restituir e no solament los primers dans no eren stats restituhits ne los qui aquells havien dats no eren stats castigats mas que encare are derrerament se eren mes continuats lus eren afegits mals a mals e senyaladament per los oficials de Ribagorça. E en aço sa Senyoria me respos que be ere ver que aquestes cosas havien mester adop e que per ço lo Senyor Rey hi havia trames lo governador per dar hi recapte car mes dan ne venia a son fill que a negu car ço ques robava his destrohia per una part hi per altre eren castells quis tenen en feu per lo comte de Ribagorça e que certament lo governador hi provehira. Yo pogera be dir algunes coses a sa Excellencia pero am semblat fos spedihent callar les e sperar mo a dir al Senyor Rey. Yo sper solament la dita letra de la Senyora Reyna la qual encara no es levada. Tantost que la hage tirare mon cami.
La Senyora Reyna crech sera divendres en Leyda e cuyt haver sentiment que stara aqui alguns pochs dies. Va molt desacompanyada de servidors de stat crech per que en Cathalunya puixa millor triar.
Si yo so ab lo Senyor Rey lo proces del fet de don Jofre me fara gran fretura. Sia de vostra merce si trames no es fer lom prest tremetre car molt sera mester al fet. Scrita en Pina a IIII de noembre de mati. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies nobleses e magnificencies prest al servey de aquelles Johan Ferrer. (Pina de Ebro)

Sigue la carta dirigida al señor Rey de Francia, y otras que se expidieron en este día.

Al Rey de França.
Molt excellent e christianissimo Senyor. De vostra Altesa havem rebuda una letra feta en Tours a XIII del mes prop passat per la qual e per la crehensa en virtut de aquella explicada per lo magnifich mossen Aymar de Puizen dit Capdaurat cavaller conseller e mestre dostal e mestre Joan Reilhac notari e secretari de vostra Celsitud embaixador per aquella a nosaltres trames som avisats entre les altres coses del gran enug que vostra Serenitat ha hagut de la mort del lllustrissimo Senyor don Carlos de gloriosa memoria fill primogenit del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la comendacio que vostra Excellencia fa dels actes e serveys fets per los cathalans en liberacio de la persona sua stant detenguda e apres e de les ofertes a nosaltres e aquest Principat fetes de part de vostra dignitat reyal e del interes que vostra Senyoria preten haver en lo regne de Navarra e finalment de la gran puxança e bon stament en que vostra Altesa se trobe. A les quals coses Excellentissimo Senyor responents creem fermament la mort del dit lllustrissimo Senyor don Carles esser stada en molt enug a vostra real persona per quant les virtuts sues e la consanguinitat e amor que entre vostra Serenitat e ell eren aquella hi acompanyen. La vida del qual es stada virtuosissima e singularissima e ha pres la malaltia de la qual naturalment es mort ab grandissima paciencia e apres la recepcio dels sagraments ecclesiastichs molt devotament e religiosissima com a catholich christia ha retuda la anima al universal Creador lo qual per sa infinida omnipotencia decontinent per merits de aquell obra e obre continuament innumerables e evidentissimos miracles com es contrets manchos geperuts e debils fer adrets illuminar sechs sorts e muts a natura fer oyr e parlar paralitichs sanar e de cranchs polipus trenchadures e infladures de coll de cames de ventre e de porcellanes e altres diverses malalties perfetament guarir los quals miracles per la virtut divina ab molt major eficacia son imprimits e obrats en aquells qui confessats e combregats devotament lo reclamen. Les ofertes Senyor christianissimo summament regraciam a vostra Excellencia e per lo semblant nosaltres e aquest Principat nos dispondriem a aquella fer tots serveys possibles. Salva empero tots temps la fidelitat honor e reverencia degudes a nostre Rey e Senyor del qual alre que humanitats virtuts gracies e benignitats en los cathalans e en tots los vassalls dels altres regnes e terres de sa reyal corona no proceexen ne procehir se speren segons sempre ha loablament acustumat. Al fet del pretes interes del realme de Navarra Senyor molt Excellent no cove a nosaltres la resposta e per ço remetem aquella a la Majestat del dit Serenissimo Senyor Rey.
E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantingue. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt Excellent e christianissimo Senyor lo Rey de França.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de V del present havem rebuda e hoida la creença en virtut de aquella explicada per lo honorable En Johan Agullo conpaher vostre havem compres voleu consell sobre lo dubte queus occorre del jurament prestador per lo Senyor Primogenit e loctinent de la Majestat del Senyor Rey ara en lo introit del seu benaventurat regiment. A que de continent havem entes e be pensat. E per ço recahem en comuna opinio eus consellam per vosaltres sie suplicada la Excellencia del dit Senyor Primogenit per merce sua li placia deferir la prestacio del jurament e abstenirse de usar de jurediccio alguna fins a tant la sua presencia sia en aquesta ciutat on som certificats deu venir via dreta notificant a la sua Senyoria que per bons respectes vosaltres sou moguts en fer dita suplicacio la qual admesa succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de sa Excellencia repos e benavenir de aquest Principat. Certificants vos nostre parer esser que per vosaltres lo dit Illustrissimo Primogenit deu esser rebut ab pali dor e totes altres serimonies acustumades fer a semblants primogenits. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General de Cathalunya e consell llur residents en Barchinona.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim a la Majestat del Senyor Rey avisant sa Altesa de les proposicions a nosaltres fetes per dos embaxadors hu del Rey de França e altre del Rey de Castella. E de les respostes a aquells liurades per les quals havem stat en pensament si aquelles ferem ab intelligencia del dit Senyor Rey. Mas per quant la sua Altesa es tant luny de aci e los dits embaixadors significaven voler sen anar de continent ab o sens resposta considerat que lo lur star aci no podia portar fruyt de be e lo partir sens resposta no ere expedient havem delliberat spatxarlos e axi es stat fet en manera que es satisfet al honor de la Celsitut reyal e integritat de aquest Principat. Donau adonchs de continent la letra al dit Serenissimo Senyor Rey e saplicau de part nostra la sua Altesa per merce sua vulla compondre que aço ses fet per servici seu. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathaluya a vostra honor apparellats.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
En aquests dies no luny passats son junts aci dos embaixadors per los Reys de França e de Castella a nosaltres tramesos ab letres de creença les quals per cascu en sa jornada explicades sobre les respostes som stats en pensament si faerem aquelles ab intelligencia de vostra Majestat. Mas per quant ells ab molta vigilancia e solicitud volien partir ab o sens resposta vist que ab vostra serenissima Excellencia constituida en aqueixa ciutat de Calatayu sens discurs de dies nos
poguera
fer conclusio lo que per ells no fore sperat e per altres bons respectes es stat vist per servici de vostra Celsitut deure desempatxar los de aci e axi ho havem fet. E per que vostra clemencia sente lurs proposicions e vege nostres respostes tramettem copia de aquelles a vostra Altesa intercluses dins aquesta. Creem Senyor molt alt havem be e degudament a honor de vostra reyal corona e integritat de aquest Principat satisfet a tot lo necessari. E axi humilment e devota suplicam ho comprengue vostra benignissima Altesa la qual nostre Senyor Deu conserve e prospere votivament ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los deputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.