Vincle de necessitat nos estreny que per aquelles coses les quals per sengles nos poden profitosament complir tals e tants quey basten hi reebam mayorment la on de tal esdeveniment es considerat lo qual lexat al offici de pietat alcuna lesio portara. Emperamor daço ab aquesta present ordonacio statuim que daqui avant un servidor sufficient e feel a lalmoyna sia elegit qui de les fracmentes dels menjants en les taules del palau nostre per tal que no peresquen feelment en lo loch destinat recuylega e axi recuyletes cautament no oblit guardar. E en apres a manament dels almoyners desus dits devant la porta del nostre alberch les fracmentes damunt dites als dits pobres despuylats dels bens daquest segle ab feel cura sestudiu de donar: lo qual apres lo canceller als cappellans nostres almoyners damunt dits si sotsmes regonega. E con se esdevendra nos caminar o alloure anar ell en lo loch on serem tots temps present sia per lo damunt dit offici diligentment faedor per tal que per defalliment dell los feels pobres de Crist de lur frevol solaç no puguen esser defraudats.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
miércoles, 1 de enero de 2020
Del Servidor de la almoyna.
Vincle de necessitat nos estreny que per aquelles coses les quals per sengles nos poden profitosament complir tals e tants quey basten hi reebam mayorment la on de tal esdeveniment es considerat lo qual lexat al offici de pietat alcuna lesio portara. Emperamor daço ab aquesta present ordonacio statuim que daqui avant un servidor sufficient e feel a lalmoyna sia elegit qui de les fracmentes dels menjants en les taules del palau nostre per tal que no peresquen feelment en lo loch destinat recuylega e axi recuyletes cautament no oblit guardar. E en apres a manament dels almoyners desus dits devant la porta del nostre alberch les fracmentes damunt dites als dits pobres despuylats dels bens daquest segle ab feel cura sestudiu de donar: lo qual apres lo canceller als cappellans nostres almoyners damunt dits si sotsmes regonega. E con se esdevendra nos caminar o alloure anar ell en lo loch on serem tots temps present sia per lo damunt dit offici diligentment faedor per tal que per defalliment dell los feels pobres de Crist de lur frevol solaç no puguen esser defraudats.
domingo, 29 de diciembre de 2019
Del Vicecanceller.
Con humana fragilitat no sufira usar hom de continua sanitat corporal cobeejants quel offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernents los quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador: emperamor daço ordonam quen la damunt dita cancellaria un hom feel e espert lo qual sia doctor en leys apres lo canceller sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre orde per tal que ço que per aventura per lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui en criminals coses fer no poria per aquest sia supplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacions son manades complidament contenents lo fet en la supplicacio contengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no sia atrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller a nos faça ab acabament.
jueves, 3 de septiembre de 2020
13 DE ENERO.
13 DE ENERO.
En la sesión de
este día se acordó que por el abad de Monserrat se contestase a
Luis de Vich en términos generales, diciéndole que la Diputación y
la Junta o Conferencia, en el negocio que les habían encargado las
cortes, procurarían el mayor bien del señor Rey y el sosiego y la
satisfacción del Principado. Se acordó luego despachar las
siguientes cartas, y se dio cuenta de haberse recibido las que más
abajo se insertan.
Als molt honorables e savis senyors los
jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis
senyors. Per nostra letra que derrerament scrivim a vostres savieses
fahem oferta que certificariem aquelles del que los embaxadors
del Senyor Rey qui venien explicarien a nosaltres e de la resposta
quels seria feta. Perque satisfent a nostra oferta vos
certificam com lo magnifich mossen Luis de Vich per part de la
Majestat del dit Senyor ha explicat a nosaltres diputats car ab
los del consell parlar no li ha plagut dihentnos algunes causes
perque la dita Majestat havie feta la detencio de la persona del
lllustrissimo Senyor Princep les quals son aquelles expressades en la
letra dels embaxadors de la qual vos havem trames copia. Subjungint
que la dita Majestat nos
pregava e encarregava donassem orde e manera fos desistit en
les supplicacions instancies et prosequcions ques fan
per part de aquest Principat en liberacio de la persona del
dit Princep. Per nosaltres diputats fon detenguda en lo
respondre deliberacio proposant al dit mossen Luis de Vich si
li plaguera present lo consell dels XXVII congregats
fer la sua exposicio e oyr la resposta en que ell se
reserva acort e apres significa no haver comissio de
parlar sino ab nosaltres diputats. E per tant es deliberat per lo dit
consell e per tots los altres apres congregats esser feta al dit
mossen Luis la resposta en efecte seguent la qual per lo dit consell
es stada acordada e conclosa e es que lo Principat de Cathalunya e
nosaltres ab lo consell aquell representants per cosa alguna no
desistiriem en la prosequcio de la liberacio del Senyor Princep car
en la detencio sua e extraccio del Principat de Cathalunya sostenen
ruptura e violacio molts usatges constitucions privilegis e
libertats del Principat los quals se enten conservar e defendre e mes
que la dita detencio per molts sguarts porta grans inconvenients e
dans a la cosa publica de aquest Principat e deservey molt gran a la
Majestat del Senyor Rey lo
qual es sinistrament informat e no ben
consellat en aquesta materia ans dels tal consells axi creguts per la
sua Altesa seguex diminucio de honor e reputacio a la
sua corona. E per quant aquest Principat es Io principal
conseller del Senyor Rey e qui millor veu e ab fidelitat innata
lo que es honor e servey de la sua corona e utilitat conservacio e
repos de la cosa publica li consellen insten y
(solo se encuentra e, et, primera y griega en este tomo, año
1461) prosseguexen restitucio de la persona del Senyor Princep en
Cathaluuya (Cathalunya) don lo ha tret e
apres liberacio e de aquest proposit james disistira lo
Principat ans ho continuara procurara e curara esser
observades les libertats de la Patria. E sia la
sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de
janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los
diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.
Als
molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi
nobles magnifichs e honorables senyors. A nosaltres es continua cura
solicitut e vigilancia donar orde en les coses que concernexen
la desijada fi de les coses occorrents per causa de la
detencio del Senyor Princep lo qual negoci es ab tanta strenuitat
e sforç empres en aquest
Principat que per forma alguna desistir en aquell no seria comportat
certificantvos com ir a XII del present arribaren aci
tots los de quius trametem nomina (lista de
noms; nombres) e cascuna ora ne arriben. Dit
dia apres mig jorn congregats tots en la casa de la
Diputacio (són los diputats del General, pero la Generalitat
NO la anomenen) los fon feta relacio de les coses fins aci
en aquest negoci subseguides e foren legides publicament totes
vostres letres a nosaltres trameses e les instruccions per
nosaltres fetes e letres a vosaltres trameses e tots los actes
en aquest negoci subseguits. Per los dits congregats ab tanta
uniformitat e concordia que en lo mon mes dir ne
excogitar nos podria (poria ix abans)
foren tots los dits actes molt loats comendats ratificats e
aprovats dihents que pus virtuosament fer nos
podien e axi ho faeren continuar per lo notari fahent
oferta cascuns per si e per aquells qui representaven no
fallir james en la prossequcio de aquest negoci ans ab
molta animositat fins a la fi aquell continuar portar fins a
reintegracio total dels privilegis e libertats (no se trobe
llibertat ni llibertats) de la patria e son specialment
stats molt contents de la satisfaccio per vosaltres feta a descarrech
de aquest Principat volent mes avant loant e aprovant pus la Majestat
del Senyor Rey gracia consentir al Principat de liberar la persona
del Senyor Princep o a pena de carceller donar ha denegat de justicia
deurelo restituhir en Cathalunya sia
promptament e streta demanat juxta la forma de la ultima (si
Pompeyo Fabra ve esta palabra, seguramente la quita de su
diccionario) letra (aún no he visto lletra, como
carta; litera o littera en latín) que tramesa vos havem car tots
los dits congregats staran sperant (muchas palabras sin e
inicial) la dita resposta perques puxa (se
encuentra puga, pero no pugui, y perque se puga)
talment consellar deliberar e exequtar quen seguescha
(no segueixi)
servey (se encuentra servici, pocas veces, pero no servei)
e honor al Senyor Rey (no se encuentra rei ni Rei, Reyna, no
Reina) utilitat e repos a la cosa publica (res publica,
republica) daquest Principat. Pregamvos donchs tan (se
encuentra tan y tant) stretament com podem ab (con,
no se encuentra amb, que es en mallorquín emb) molta cuyta
(o cuita; cuidado) e ab aquella decencia ques pertany juxta
la forma de la dita letra dada aci (açi,
aci, daci, daçi, muy típico de la lengua valenciana) a
VIl del present mes façau
la dita instancia de justicia si feta ja (se encuentra
también ya, y a veces hi ha: ya) no es ço
(= lo; per ço: per això)
que no crehem (creem, no creiem) e ab molta
cuyta nos (nos: mos; no ens) certifiqueu de la resposta
perque en aquesta materia se puxa (no se encuentra: es
pugui) cumplidament deliberar. Mes vos (pasa a tos y a
us) avisam com mossen Luis de Vich ha donada a nosaltres diputats
una letra de la dita Majestat e per part de aquella de e per part
de aquella nos ha explicat les causes de la detencio del
Senyor Princep les quals molt mes ne eren ja per vosaltres
scrites subjungint que la dita Majestat nos pregave e
encarregave se donas orde e manera fos desistit en les
suplicacions instancia e prossequcio ques fan per part de
aquest Principat en la liberacio (no lliberació) de la
persona del dit Princep. Per nosaltres deputats (se
encuentra diputats y deputats) fon retenguda en lo
respondre deliberacio posant al devant al dit mossen Luis si li
plaguera present lo consell dels XXVII fer la sua
(seua; seva) exposicio e oyr (oír en castellano;
oir, sentir, escoltar) la resposta dihentli que en aquest
negoci no fahiem (pasa a feiem, feem y faem) res sino
per vigor de la comissio de la cort la qual ab cert consell feta nos
era en que ell se reserva (verbo en pasado, pero no es
reservà, sino SE delante) acort e apres significa no
haver comissio de parlar sino ab (expresión que a Pompeyo
le daría bastante grima: supongo que usaría "mes que amb")
nosaltres diputats sols. Es stat deliberat vuy (hoy: se
encuentra vuy, huy, avuy, avui no lo encuentro en este tomo hasta
ahora; ayer: ir, ahir, etc) per los XXVII e per tots los
novament venguts que la prossequcio de aquest negoci no pot esser
derelicta ans cove (abans, sino que convé) dit
negoci prosseguir fins a (se encuentra tro a) fi e conclusio
desijada (no hay ningún desitjada o desitg, sino desig,
desijada, desigam) e axi (així) ne han fet
levar acte. E per ço
juxta deliberacio dels demunt dits sera al dit mossen Luis feta
resposta que per res nos pot desistir de aquest negoci allegant e
deduhint les causes e rahons de que tant vos havem scrit e per ço
no les replicam e es ordonat molt pus (mes, més;
más) forçadament e streta
que nous (no vos, no us) es stat scrit en la derrera
(última) e altres letres li sie feta resposta e axi
sera fet. Per lo mati havem rebuda vostra letra de VIIII (9,
XIX) del present per la qual (también se encuentra cual)
som certificats dels replicats triplicats e quadruplicats. Stam ab
molta contentacio de vostra diligencia eus (e us, e vos)
pregam continueu juxta la forma ja scrita e en los
inconvenients que la dita Majestat allega (alega; al.lega
con l geminada, se pronuncia la l dos veces, con una muy corta pausa
entre ellas, al+lega, no es ni ll ni y; resto del latín) del Rey
de Castella e que ha sinistra (siniestra: mala, también
izquierda) opinio de les coses que per aquest Principat se fan
(no:
es fan) som
nosaltres be certs (ben certs, segurs de; bien ciertos, seguros
de) que tal opinio de nostres actes e procehiments no se
ha ne sen haura car pus axi (car: ja
que: ya que) rectament debita e virtuosa procehim
attesa nostra innata e incorrupta fidelitat (también
feel, feeltat) ya vulgada notoria e publica tals
pensaments no se hauran (este se hauran no cambia a es
hauran) ans creuran lo Senyor Rey mal conselIat e perversament
recaure en error e deservey (deservicio; deservei)
de la sua corona e dan de la cosa publica daquest Principat. E pus la
sua Majestat veu que per aquests actes son suscitades tals novitats
per lo Rey de Castella e facilment les pot reposar comanant lo
Princep al Principat de Cathalunya com a carcellers perque se
voI detenir ne aturar en fer aço
(això; asso, assò o assó)
que es de justicia e son servey (su servicio;
lo seu servissi; lo seu servei) e lo Principat ho (hoc
latín, algunas veces se encuentra todavía hoc; otras se encuentra
hoc : sí, afirmación en OCcitano) reputara a gracia. Nos
detenga donchs la sua Serenitat en fer gracia al dit Principat e
reposara tantes coses suscitades e podra poch (poco; poc)
stimar qualsevol moviments
de Rey vehins (vecinos; veíns o veins) e altres.
Lo acte del Rey En Jacme e son fill primogenit
havem rebut ab plaer car servira en son cas e loch. Aquesta letra e
totes coses sien comunicades als missatgers de Barchinona
car semblant comissio han (tienen; tenen) ells
de la ciutat e aquestes dues cases (dos casas)
procehexen ab summa unio e bona intelligencia
(también con l.l).
E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e guarda e dels
afers (asuntos, aferes) queus son acomenats
bona direccio. Dada en Barchinona (de ahí sale la data
como fecha, Barchinona es nombre general para Barcelona, alguna vez
de encuentra Barçalona,
Barcinona, etc, procede de la muy antigua Barcino, apellido)
a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A P. abat (abbat, abad)
de Montserat - Los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a
vostra honor promptes. (prontos, preparados)
Als molt
reverend e honorables e savis senyors los diputats de
Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir
(ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em
fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans
savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu;
pregavets es claro occitano, como "als
presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest
(d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos)
mes jo fos aqui
(vemos açi, assi; en la
Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en
los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible
car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat
carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian,
como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de
trametrem la letra que al darrer jorn
(último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno)
se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon
(allá donde) vostres grans savieses son ab tantes
notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.
Als molt reverend egregi
nobles e magnifichs e honorables (todavía se usa molt honorable
para el presidente de la actual Generalidad o Generalitat, quizás
también para los diputados) mossenyors los
diputats del General de Cathalunya (la Generalitat no
aparece con tal nombre, pero sí casa de la Diputacio, sin tilde aún)
e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend
egregi (singular) nobles magnifichs e honorables
mossenyors (plural). Vostra letra de XXIII del passat havem
rebuda ab la qual nos (mos: no ens) scriviu stesament
dels actes fets per los embaxadors lo queus
regraciam (regraciar: dar las gracias, agradecer) als
quals per la expedicio e cuyta del correu no havem temps axi com
volriem (voldriem) de satisfer ni respondre. Pero per
quant lefecte final de vostra dita letra es pregarnos
(pregar+nos: pedirnos; plegaria, petición) elegissem
(eligiésemos o eligiéramos) algun nombre (número)
de persones que fos de XII sertificam (se encuentra
certificam más veces) vostres reverencies nobleses e
magnificencies que tant per los respectes que scriviu quant
(tant – quant: tanto, como, cuanto) per fer unio e
conformitat ab vostres procehiments e voluntat tant quant hi
sentirem e sabrem havem feta eleccio de quinze persones ab poder de
respondre e fer cara en tot ço que lo negoci concorrent requerra
procehint en tots aquests actes lo jurament per vosaltres scrit se
devia prestar del qual poder ensemps ab (ensemble;
junto con; ensamblar) la satisfaccio de les dites e altres
coses per la primera vos scriurem copiosament (copiosamente, de
copia, copioso, ya en latín, abundante). Lo trellat de
les persones de que es feta dita eleccio sera interclus dins la
present significantvos que lestament (el estamento)
nostre e reyal e la vila de Perpenya (Perpignan,
Perpiñán) tostemps (tots temps; touts temps; todos
tiempos) sera en unitat e bona concordia toquant (tocant;
tocando) lo be avenir e repos del concorrent negoci no
contrestant qualsevol perturbador que treballas (trabajase
o trabajara) en lo contrari. E sia lo Sant Sperit vostra
proteccio e continua guarda. Dada en Perpenya a XII de janer
any mil quatracents sexanta hu. - Lo vescomte de
Roda. - Los elets (electos, elegidos) per lestament
militar del comdat de Rossello residents en Perpenya
prests a vostra ordinacio.
Mossenyors la letra qui es ab
la present dirigida al nostre embaxador lo magnifich mossen
Dalmau Dez-Volo vos placia haja spatxat recapte
ensemps ab letres vostres.
Apres (après
francés; después; després) havem vist lo trellat de la
letra tramesa a vosaltres per los dits embaxadors a la qual
vos respondrem com dessus (arriba) es dit.
Als molt reverend magnifichs
e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona. (en,
a veces se encuentra a)
Molt reverend magnifichs e molt
savis senyors. Vostra letra havem rebuda de dos del present ab la
qual nos scriviu com per causa de la detencio del Senyor
Princep e de la comissio a vosaltres feta per la cort que ab consell
de aquelles persones queus fos vist provehisseu tots remeys
concernents servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat
de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor
Princep per ço com lo fi
desijat fins aci no es stat obtengut ab consell de les persones
eletes haveu delliberat haver consell de mes persones scrivintnos
elegiam una persona e la tremetam a vosaltres ab plen
poder sobre les dites coses per la qual raho aquesta universitat ha
elet lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquesta
ciutat per entrevenir en les dites coses ab tot poder bestant
sobre aquelles. Perqueus placia aquell admetre en los dits fets e
donarli fe e creença en tot ço
e quant per aquesta ciutat dira e explicara a vostres
reverencies
e magnificencies les quals nos rescriguen en tot lo que
plasent los sia.
E tinga aquellas la Sancta Trinitat en sa
continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de janer del
any Mil CCCC sexanta hu. - A tota honor de vostras reverencias
e
magnificencias apparellats los procuradors
de Tortosa.
Reverendo ih Christo patri virisque
colendissimis dominisque deputatis Principatus
Cathalonie.
Reverende in Christo pater virique
colendissimi et magnifici. A vestrum serie et potestate quoddam
exivit edictum literarum nos movendo et monendo ob necessariam
concurrenciam in numero copioso personarum reperiendique remedia ab
Altissimi consilio super discrimina nostrum et serenissimi Regis et
incliti principis sciscitatos vos dicitis ab inbaxiatoribus
Principatus ut ipsa exharat littera ac perlecta ob quod jussa paratum
insequentes et patrie in comuni ministerio quamquam Ecclesia hec
multo perplexo levietam et vinculo ejus fuerit innodata ut tanto
servicio una cum allis tocius Principatus libere insistamus elegimus
ad hec in sindicum nostrum honorabilem Franciscum Climent
canonicum et archidiaconum majorem hujus ecclesie facultate
plenissima assistendi qui et utilitati comuni in federe Regis nostri
Illustrissimi et ejus incliti filii studebit pro parte nostra in fine
omnium concordare. Deus omnipotens qui fons est tocius consilii
inefabili sua providencia adaperiat corda vestra et infundat remedia
pacifica donetque media paternique nexus ipseque Spiritus Sanctus cum
Principe nostro ut maneat nec solvantur Altissimum exoramus Amen. Ex
Dertusa VIII januarii anno a Nativitate Domini
Millessimo
CCCC sexagesimo primo. Colendissimis Paternitati et dominacionibus
vestris prompti Capitulum Ecclesie Dertuse. (capitol,
cabildo)
Als molt observandissims e manifichs
senyors los diputats del General de Cathalunya en
Barchinona residents.
Molt observandissims e magnifichs
senyors. Dimarts quis comtava sis del present mes de jener ab
aquella deguda manera ques pertany rebi una vostra letra segons la
seria de aquella me pregau volgues elegir una persona en cars que jo
fos impedit de no poder
anar aqui a Barchinona la qual fos
ab vostras saviesas a XII del dessus dit present mes
havent sguart a utilitat e repos de la cosa publica. E per tant
desijant concordia e lo ben avenir de tots he delliberat trametre en
loch meu e per mi lo honorable micer Johan de Soldevila
oficial e vicari general meu ab poder bastant e ultra aço supplich e
continuament vull supplicar nostre Senyor Deu vos endres en tal
manera que lo fi sia accepte a sa sacratissima Majestat
e tranquillitat de la terra la qual vos vulla consellar e sia de tots
special custodia. Dada en Tortosa a VIII del dessus dit mes de
janer any Mil CCCC sexanta hu. - A la honor e obsequi de
vosaltres prest Ot de Muncada bisbe
de Tortosa.
(Montecateno
: Moncada, Montcada, Ot escribe de sí mismo Muncada).
Als
molt reverend honorables e savis senyors los diputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e
molt savis senyors. De vostres grans providencias havem
reebudes dues letres ab una interclusa en la una de aquellas
contenents en efecte per certs sguarts tocants servey de nostre
Senyor Deu e del Senyor Rey utilitat e repos de lacosa publica e
tranquillitat de la persona del Senyor Princep volguessem elegir una
persona ab suficient potestat per les dites coses la qual per los
respectes demunt dits sia a XII del present mes aqui en aqueixa
ciutat. E nosaltres vistes les dites dues letres
vostres e
interclusa havent voluntat gran en fer e cumplir les coses per
vosaltres demanades havem fet aplegar un consell ordinari en lo qual
havem fetes legir les dites vostres letres pregantlos de paraula
volguessen donar conclusio en la eleccio de la persona segons per
vosaltres es demanat. Mes per tant com nosaltres e lo dit consell ara
novellament som entrats en lo regiment e per ordinacio de aquesta
vila lo consell ordinari no pot elegir algun sindich ne missatger
sens un gran consell appellat de Sexantena en la qual han esser
sexanta prohomens los quals sexanta prohomens han esser liquidats per
lo racional de aquesta vila quals son en majors talles o summa
de quistia e aço sots grans penes sagrament e homenatge quey
va a nosaltres e a tot lo consell ordinari no havem pogut dar
conclusio en la liquidacio dels dits LX prohomens mes continuament
sens divertir a altres actes ni negocis nosaltres fem treballar lo
dit racional de aquesta
vila en fer la dita liquidacio dels dits
LX prohomens. E per major expedicio del dit negoci havem associats
certs prohomens al dit racional per fer la dita liquidacio e crehem
fermament que dins breu temps sera acabada de liquidar la dita
sexantena e encontinent
sens dilacio alguna nosaltres aplegarem
lo dit consell de LX en lo qual elegirem tal persona e ab tal poder
que Deus migensan Deu ne sera lohat e vosaltres
contents.
E aço senyors molt reverend honorables e molt savis no
pensets sia ficcio ni difugi a dar
expedicio al dit negoci car lo voler nostre e de tota
aquesta universitat es en tota honor del Senyor Rey e ben avenir de
la cosa publica de tot lo Principat e repos del Senyor Princep. E sia
molt reverend honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat
vostra continua guarda. Scrita en Cervera a VIIII de janer any
Mil CCCC LXI. - Molt reverend honorables e savis senyors a tota
ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.
Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de
Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend
magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Vuy que tenim XII del
present mes de janer any present e dejus scrit havem avisat molt mati
un consell appellat de Sexantena en lo qual havem proposat lo
contengut en vostres letres e encara aquelles fetes legir en lo dit
consell lo qual consell no discrepant algu ab grandissima voluntat
han elegit e creat sindich actor e procurador de aquesta
universitat e dels singulars de aquesta lo honorable En Jacme
Tallada ab amplissima potestat en aquell per la dita vila donat
tant com es al present cas e coses en vostres letres contengudes. Mes
per quant desijam ell si possible es vuy esser aqui lan fem anar
cuytat no havent en sa publica forma lo dit sindicat per quant
desijam com predit es ell sia aqui lo qual Deus volent prestament
molt prest li trametrem en sa publica forma. Pregant molt reverend
magnifichs e savis mossenyors donau fe e creença
al dit Jacme Tallada en tot ço
e quant de
part nostra e de tota aquesta universitat vos sera dit
expremit e recitat. E conserveus Deus vostres reverend
magnifiques persones. De Cervera a XII de janer any Mil CCCC sexanta
hu. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio
vostra prests los pahers de la vila del Cervera.
Als
molt reverend magnifichs e honorables senyors Ios diputats del
General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables
senyors. Havem vuy rebuda una letra vostra dada en Barchinona a dos
del present mes ab afecte que deguessem trametre una persona ab
suficient potestat sobre les coses contengudes en la dita letra la
qual persona sia e dege esser aqui a XII del dit present mes. Per
tant com axi espatxadament no havem pogut trametre ni espatxar la
dita persona havem donat carrech e comissio al honorable micer Agosti
de la Illa canonge e ardiacha de Vallespir en la
Seu Delna (de Elna) de entrevenir en les coses
per les quals demanau la dita persona. Axi que si per qualsevulla
manera o raho lo dit micer Agosti no poria entrevenir en les dites
coses o en altra manera sera necessari trametehi altra persona del
nostre Capitol hauda letra vostra tantost com sera possible la hi
trametrem. E sia tant la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en
Elna a sis del mes de janer any de Nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A
vostra ordinacio prests lo capitol de la Seu Delna.
Als
molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend honorables e de gran saviesa
mossenyors. Diluns prop passat entre sis e set hores de nit reebem
una vostra letra en la qual nos avisaveu de la comissio per la cort
general a vosaltres feta per la deliberacio de la persona del Senyor
Princep e com
vosaltres en virtut de la dita comissio ab consell
de cert nombre de persones havieu fets certs enantaments e
preparatoris empero fins aci no era aconseguit lo fi desijat ans ab
deliberacio del dit consell era vist nosaltres e altres esser
demanats e per çons
pregaveu afectuosament volguessem elegir una persona queus
tramatessem ab suficient potestat per les dites causes la qual
per los respectes dessus dits sia a XII del present mes aqui. Perque
reeber aquella de continent fem ajustar consell general en lo
qual fonch elegit sindich per aquesta vila sobre lo dit fet lo
honorable En Johan Solanell de aquesta vila portador de la
present ab suficient potestat segons pot esser vist en son sindicat
lo qual havem amplament informat de nostra intencio sobre lo dit
negoci. Pregantvos mossenyors que al dit Johan Solanell sindich
nostre e a tot ço e quant a
vostra molt gran reverencia e honorables savieses sera explicat sobre
lo dit fet vos placia donar plena fe e creença.
E sia molt rererend honorables e de gran saviesa mossenyors la Sancta
Trinitat vostra
continua guarda. Scrita en Puigcerda a
VIIII de janer any MCCCC sexanta hu. - A vostra honor e servey
apparellats los consols de la vila de Puigcerda.
Al reverendo
e magnificos e devotos amigos los diputados del General de
Cathalueña residentes en Barchinona.
Reverendo
e magnificos e devotos amigos. Vuestra letra recebi scrita
en Barchinona a dos del presente notificandome por aquella el
inconveniente e caso recrescido a que la corte vuestra
deste Principadgo non podia donar
conclusion por causa de la prorrogacion fecha de la corte para
la qual aviades demandado cierto nombre
de personas entre les quales me declarastes
escreviendome que por los respectos en vuestra letra
contenidos yo sea a dotze del presente en esa ciudad.
Magnificos e devotos amigos del inconveniente e caso pocas personas
son que mas se devan doler que yo e nuestro Señor sabe
como a mi noticia vino el pesar e grand enojo que ove e
tengo non sin causla e por los esguardes non
dubdo conosceys por quanto con intrannable
deseo soy presto trabajar a servicio del Senyor Rey mi Senyor
e paz e sosiego e tranquillidad de sus Reynos e bien avenir deste
Principadgo de Cathalunia e dado orden en algunos
fechos que tengo necessarios en este condado e tierra a Dios
plaziendo lo mas presto que ser pueda sere en esa
cibdat segund lo escrivo a la vuestra corte de
Cathaluenna a la qual nuestro Senyor Dios de tal gracia
que todos e yo con ellos e con vos podamos en el dicho inconveniente
e caso dar tal orden e manera commo Dios sea loado e el Senyor
Rey mi Senyor servido e el inconveniente cesse por quel
casso se repare a su servicio e a bien e paz e sosiego de
todos sus regnos e repos e bien avenir deste
Principadgo commo
specialmente este es mi deseo. Dada en Sant
Pedro Pescador a nueve dias de enero anno de Mil
CCCCLXI. - Infante.
Als molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt
reverend egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Ultra
dues letres que de vosaltres molt reverend honorables e de
molt gran providencia senyors diputats havem reebudes la primera de
dos del mes corrent laltre de set del mateix mes ab lo traslat o
copia de la letra per los embaxadors del Principat a vosaltres
tramesa ir a les nou apres mig jorn rebem per correu
certa altra letra de vostres molt grans reverencia
noblesas magnificencies e honorables savieses data a
nou del mes corrent. E per tant car ans de la recepcio de la dita
letra de comuna concordia de nosaltres e de les condicions de
persones entrevenints en los consells generals de aquesta vila haviem
convocat consell general per aquell celebrar la jornada de la present
a les set ores ans de mig jorn en lo dit consell
congregat havem feta legir la dita vostra letra e legida aquella per
lo dit consell ab gran unitat e concordia es feta eleccio de tres
persones ço es dels honorable En Thomas Taqui per burgesos
Francesch Pericoles per mercaders e Johan Ramon
altre dels sobreposats de parayres per los cap de
mesters e sobreposats dels oficis los quals han manament de
partir dema de gran mayti per esser ab vostres molt gran
reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses e informaran
aquelles de la grandissima concordia e inseparable unio que es vuy en
aquesta vila e encara en lo bras militar de aquest comdat
per conservacio de les libertats constitucions usatges e
privilegis de Cathalunya a gran servici e benefici de la reyal
Corona de la Majestat del Senyor Rey repos e tranquillitat
de la republica de tot lo Principat. E la
potencia increada molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio de vostres molt
grans reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses.
Scrita en Perpinya a XII de janer del any Mil CCCCLXI.
- Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio
sempre prests.
jueves, 27 de febrero de 2020
Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...
Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.
Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.
Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.
Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.
Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.
Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.
Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.
Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.
Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.
Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.
Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.
Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.
Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.
Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.
Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.
Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.
Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.
Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.
Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.
Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.
Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.
Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.
Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs.
Quel cot del senyor rey sia observat.
Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.
Almirall o capita.
Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.
Visalmirall.
Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.
Patro. (Patró, patrón)
Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.
Scriva qui vaja en la armada.
Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.
Alguazir de la armada.
Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.
Comit.
Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.
Sotacomit.
Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.
Notxers.
Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.
Ballesters.
Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.
Prohers.
Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.
Aliers.
Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.
Cruillers.
Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.
Spatlers.
Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.
Remers simples.
Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.
Trompeta.
Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.
Metge o barber.
Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.
Juglars de la armada.
Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.
Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.
jueves, 2 de enero de 2020
Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.
Per tal con loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis: statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinent sufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga fer en absencia del dit maestre racional totes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotse scrivans per ço que mils sia servit los quals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sots aytal forma sots la qual es tengut de jurar lo maestre racional faça: exceptat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells los quals per rahon de lur offici la dita quantitat saber poden.
miércoles, 23 de diciembre de 2020
20 DE MARZO.
20 DE MARZO.
Recibiéronse en
este día dos cartas de la Señora Reina, una, que era sencilla, por
la mañana, y otra después de comer, con las credenciales del
Castellano de Amposta y de Luis de Vich, quienes espusieron que la
Reina acababa de recibir una carta del Señor Rey, manifestándole la
gran admiración que le había causado, ver que se le negaba la
entrada en la ciudad, así que, pasase a San Boy para tratar
con el Primogénito, acerca de lo que se le había encargado; que si
no lo permitían, fuese al monasterio de Valldonzella, y si también
se oponían a esto, regresase de nuevo donde el Rey estaba. Visto el
contenido de la primera carta, acordóse enviar embajada a la Reina,
y a tal fin fueron nombrados embajadores el abad de San Juan de las
Abadesas, Juan Çabastida, caballero, y Francisco Burgués, ciudadano
y síndico de Tortosa, dándoseles las credenciales e instrucciones
convenientes, que siguen después de las cartas de la Reina.
Als
reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs
amats e feels nostres los diputats del General e
consell representants lo Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares
en christ spectables nobles magnifichs be amats e feels
nostres. Vostres letres havem rebudes ab les quals som
feta certa de la gran vigilancia e studi ab ques enten
per vosaltres sobre los afers occorrents expedients trobar a
tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e
nostra. E que per quant los dits afers son de tanta
importancia quanta nos comprenem encara no ereu als dits expedients
reposadament pervenguts insistiu e donau orde a aquells continuament
e assidua supplicant nos per tant benignament e ab la humanitat
acustumada vullam supportar certificantsnos que los dits afers
Deu migançant se compondran a tota honor e servey
de la predita Majestat e nostra e de coses sues e nostres com
tal sia vostra delliberacio proposit e voler.
Responentvos regraciam molt vostra vigilancia e studi devocio
proposit e bon voler. E de nosaltres no havem james hagut ne
havem ne poriem haver sino bona sperança pregantsvos e
encarregants ab la major afeccio que podem continueu e hi doneu bona
e presta conclusio axi virtuosament e loable com de vosaltres
se spera e la Majestat del dit Senyor Rey e nos de
vosaltres fermament e indubitada speram e comfiam havents per
cert lo dit Senyor e nos en son cas e loch ho
haurem be a memoria. Quant al nostre supportar benignament e ab la
humanitat acustumada de quens supplicau volemvos sia cert la
sperança e confiança gran que tenim de vosaltres e ferma creença
que havem entenents en los dits afers ab la gran
vigilancia e studi quens haveu scrit nos ha fet e fa sopportar
benignament e humana sens molestia alguna. Es ver que la Majestat del
dit Senyor Rey nos ha scrit signifícant algun
molestia e congoixa del nostre no entrar en Barchinona
donantnos en algun carrech. E per no danar lous
major e contentacio de sa Majestat total repos dels dits afers
a servey del dit Senyor Rey nostre e del lllustrissimo
Princep nostre molt car e moll amat fill repos tranquillitat
e benefici de aqueixa ciutat e de tot lo Principat
desigam molt nostra entrada en la dita ciutat segons aço
crehem vos sera significat per lo dit lllustrissimo
Princep al qual ne havem scrit. Dada en Vilafrancha
de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXI. - La Reyna.
- Serena secretarius.
Als reverend e venerables pares
en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels
nostres los diputats del General e consell
representants lo Principat de Cathalunya residents en
la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e
venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e
feels nostres. Nos ab nostres letres havem largament informats los
venerable religios magnifichs be amats e feels consellers de la
Majestat del Senyor Rey e nostra lo Castella Damposta e mossen
Luis de Vich mestre racional de la cort del dit Senyor en lo
regne de Valencia de algunes coses que sobre los afers
occorrents de nostra part vos han a dir e explicar. Pregamvos per ço
e encarregam quant pus afectuosament e streta podem a tot ço
e quant los dits Castella e Mestre racional de
part nostra vos diran e explicaran donets plena fe e creença
axi com a nostra persona e ho deduhischats a efecte
segons la ferma sperança e
confiança indubitada que de
vosaltres havem. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies
de març any Mil CCCCLXl. - La Reyna. - Serena secretarius.
A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora
Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De
vostra Excellencia havem vuy rebudes dues letres una
extesa altra de creenca per vostra Altesa acomanada als
reverend Castella Damposta e al magnifich mossen Luis de Vich
cavaller conseller e mestre racional de la cort del Senyor Rey en
lo regno de Valencia los quals
havem hoits a ple. E per respondre a les dites letres e
explicar a vostra Altesa algunes coses havem delliberat segons
havem vuy scrit a vostra Senyoria enviar los reverend
mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses e los
magnifichs mossen Johan Çabastida
cavaller e En Francesch Burgues sindich e ciutada de
Tortosa informats stesament de algunes coses que a vostra Excellencia
explicaran de
nostra part. Supplicam per ço humilment a
aquella que li placia donarlos fe e creença en tot ço
e quant per part nostra explicaran axi com si per
nosaltres era dit en persona. E sia Deus Omnipotent molt alta
e molt excellent Senyora vostra guarda e proteccio votiva la
qual a nosaltres man lo que li sia plasent.
Scrita en Barchinona a XX de març any Mil CCCC sexanta hu.
- De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e
merce de aquella humilment se recomanen los diputats
del General e consell representants lo Principat de
Cathalunya.
Memorial o instruccions de les coses que per part
dels reverend e honorables diputats del General del Principat
de Cathalunya e del consell de aquells diran e explicaran a la
lllustrissima Senyora Reyna los reverend e magnifichs
mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses mossen Johan
Çabastida
cavaller e mossen Francesch Burgues sindich de Tortosa.
Primerament premeses les humils e acustumades recomendacions e
besament de la ma li daran la letra de creença
que sen porten e captada hora opportuna en virtut de aquella li diran
e explicaran com los dits diputats e consell hoint e
sabent per avisos certs que la Majestat del Senyor Rey hauria
scrit a la prioressa de Alguayre li receptas
e acullis docents homens en la vila de Alguayre e aqui
mateix ha scrit a Agramunt e a Balaguer que facen provisio de
forments farines civades palles e altres vitualles com la sua
Senyoria hi enten enviar alguna gent e mes quen vol enviar a
fornir lo castell de Algerri e que en Montço
se ha feta crida que tots los de la vila stiguen
preparats ab lurs armes tota hora que sien
cridats e que lo castell de la dita vila se proveeix e
moltes altres coses e novitats que donen gran admiracio als dits
diputats e consell considerant los termens en que los
afers de aquest Principat stan ab la sua
Majestat los quals speren e confien en la sua clemencia
e virtut e en la intervencio de la dita Senyora Reyna qui per
sa merce se es mostrada e mostra haver voluntat e subiran
desig ab be dels afers que obtindran lo fi
desigat e saludable a aquest Principat a honor e servey
del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna.
E
mes diran e explicaran a la dita Senyora Reyna que los
dits diputas segons han scrit e significat a la sua Senyoria
continuament entenen e treballen ab subirana vigilancia
en compondre e degut orde posar les coses quils han occorregut
e occorren per servey e honor de la Majestat del dit
Senyor e encara de la dita Senyora repos benefici bon govern e
regiment dels poblats en lo dit Principat e de la republica
e prestament Deus volent hi daran conclusio la qual feta
presentara a la sua Altesa.
Item mes li diran e explicaran
quant pus pertinentment poran que los dits
diputats e consell suppliquen a la sua Altesa no prenga
a enuig o molestia lo no entrar en aquesta ciutat per quant
los afers en que treballen e entenen hauran pus prompta
e millor expedicio. E encara la supplicaran li placia no fer moviment
de la dita vila de Vilafrancha car los dits
afers de alli se tractaran pus utilment a gran servey
e honor de la Majestat del Senyor Rey e sua e gran
repos e benefici del dit Principat e encara sera obviat a molts
inconvenients no fahent la sua Senyoria moviment de la
dita vila. Los altres replicats sien remesos a la
discrecio e providencia dels dits embaixadors substancia no mudada de
les coses dessus scrites. Dada en Barchinona a XX de
març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Apres la
dada com en los dies passats haia convengut als
cathalans com a forçats
per observancia e conservacio de privilegis e libertats
algunes coses fer per ells no previstes ans se poria
dir quasi divinalment inspirades les quals ha aparegut esser molt
dures e congoixoses a la Majestat del Senyor Rey es molt
dubtat en lo present per no voler la Serenissima Senyora Reyna
reposar e annuir al consell e supplicacions dels diputats e
consell per les quals es supplicat e consellat no dever partir ni
moures la sua Excellencia de Vilafrancha e per
conseguent en Barchinona no entrar ni a Sent Boy ne
altres parts acostar no se hajen fer e en execcio deduir alguns
altres migans e remeys ja en la principal empresa
cogitats e pensats jatsia aquells vullen e
entenguen totalment excusar e apartar si donchs per la
dita
Senyora per la raho ja dita de venir en aquesta ciutat non son
forçats perque si los
embaixadors en las resposta e replicats comprovaran la dita
lllustrissima Senyora Reyna perseverar en la dita entrada de
Barchinona venguda de Sent Boy o altra part consemblant
ab la reverencia deguda lo present capitol e contengut
en aquell a la dita Senyora present tot son consell li
intimaran avisaran e explicaran per ço
que de tot inconvenient que subseguir se pugue fora la persona
real de la dita Senyora Reyna los diputats e
consell en nom de tot lo Principat romanguen excusats. - Data
ut supra.
Se enviaron el mismo día las siguientes cartas.
Al molt honorable senyer En Johan Ferrer
receptor dels drets de intrades e exides del
General de Cathalunya.
Molt honorable senyer.
Vostres letres havem rebudes en les quals nos
certificau de molts avisos que haveu de Arago e de altres parts dels
quals per altres vies nosaltres havem lo mateix sentiment e per ço
volem star axi cautament e attenta com a la cosa es necessari e axi
ne scrivim e encarregam lo capita ab tot que no podem creure que lo
Senyor Rey vulla portar a efecte los tals preparatoris abans havem
fiança en Deu que illuminara
lo dit Senyor Rey e li donara coneixer la intencio santa feel e bona
que aquest Principat ha haguda e ha a la sua honor e servey e comfiam
molt en lo entreveniment de la Senyora Reina qui es deça
e ab molta humanitat de virtut se interposa en aquells afers e per ço
som en pratica ab sa Excellencia de expedients per los quals Deu
volent creem la cosa vindra a bon port e axi placia a la clemencia
divinal en lo mig e tota hora nos plau be la
diligencia que vos
feu en haver los dits avisos dels quals axi com succehiran nos vullau
per vostres letres certificar. E pregamvos a totes coses concernents
salut e benefíci del exercit vullau attendre e en aquelles provehir
segons fins aci haveu fet loablement e de vos be confiam. Dada
en Barchinona a XX de mar any Mil CCCC sexanta hu. - A. P.
abat de Montserrat. - Los diputats del General da
Cathalunya residents en Barchinona.
Al molt egregi
senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit
del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro.
Per certs esguards havem delliberat que tota la gent de peu del
exercit la qual gent sia alleujada en los lochs
de Aytona Seros Penyalba e altres fora de Fraga
sen intren en la ciutat de Leyda e aqui stiguen a
ordinacio e comendament dels pahers de la dita ciutat. Axi
empero que si per vos en apres per alguna occorrent necessitat la
dita gent o part de aquella era demanada que seguesquen lo
vostre comandament car no es intencio nostra a la capitania
vostra en res derogar. Placiaus donchs provehir per vostres letres
que la dita gent sen intre en la dita ciutat e faça
axi e segons dessus se conte. E tingaus molt egregi senyor la
Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX
de març any Mil CCCCLXI. - A.
P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a
vostra honor prests.
Als molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de
Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Si en los dies
passats no havem frequentat lo scriure a la manera acustumada nous
sia maravella car la benaventurada entrada del Senyor Primogenit en
aquesta ciutat nos ha tant occupals que en altre no havem pogut
entendre hoc e havem considerada la indisposicio que sabiem de
vostra persona de la qual nos som molt congoixats e no vehiem esser
cosa pertinent que aquella durantvos fatigassem de algunes letres.
Ara havem sabuda vostra bona convalescencia de la qual havem molt
plaer eus pregam e encarregam queus vullau axi be sforçar
com a vostra persona es obs e lunyarvos de totes coses que a la
vostra salut en res obstar poguessen. Venint apres a respondreus a
molts avisos que fets nos haveu dels preparatoris ques
fan en Arago e de les municions de Balaguer de Montblanch
e de Algerri. De totes aqueixes coses no fall a nosaltres
sentiment pero no podem pensar que la Majestat del Senyor Rey
les vulla metre en execucio ne que vulla
rompre ab aquest Principat lo qual es tant devot a la
sua Serenitat e tot lo que ha fet e fa es a recta e
santa intencio per la fidelitat e honor de la real corona. E
per tant fiam en nostre Senyor Deu que illuminara lo
dit Senyor Rey el fara condecendre a tots expedients bons e
utils a repos del dit Principat e comfiam molt en la intervencio e
miga de la Serenissima Senyora Reyna la qual ab
molta virtut e humanitat se interposa en aquests afers havent
clara coneixença de la devocio
e fidelitat dels cathalans. E per ço
continuament tractam ab la dita Senyora Reyna qui es en Vilafrancha
de Penades e per miga de nostres embaixadors som en
pratica de tals expedients que speram Deu migançant
succehira a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita
Senyora Reyna e seguretat vostra e nostra e de tots los
poblats en aquest Principat e al bon stament de la cosa publica de
aquell. En lo mig pero en tota hora cove e es necessari
tant per les dites noves com per altres sguards lo exercit
star attent e ab ses degudes guaytes e altres preparatoris en
manera que res sinistre no li pogues succehir e que axi stiga
hom mirant lo temps fins a Deu placia sia
lo repos desigat aconseguit avisantvos senyor com lo
Senyor Primogenit molt sovin entreve en nostres
consells en seguir e portarse en totes coses en tal manera que a vos
senyor e a tots nosaltres pot e deu esser molta alegria e consolacio.
E quanta coneixença ha e quals
gracies refereix del servici a sa Senyoria fet per aquest
Principat seria longa cosa explicar per letres. De les coses
que daçi avant
succehiran no fallirem a scriureus e avisar de dia en dia. Hauriem
entes senyor que algunes persones del exercit no havents discrecio ni
moderacio en lur parlar se atrevirien en dir algunes
coses no guardant en aquelles la reverencia e honor del Senyor Rey
en la qual cosa senyor vos pregam e encarregam vos placia atendre e
castigar los tals temeraris per manera que no sia algu
qui altrament presumescha parlar no res dir que de humils e
feels vassalls se pertany envers lur Rey
e Senyor. Per la present senyor no curam mes dir sino que desigam
esser certificats per vostra letra de vostra bona disposicio la qual
supplicam nostre Senyor Deu vos vulla donar e havervos en sa
guarda. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en
Barchinona a XX de març any
Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit a vostra honor prests.
sábado, 28 de diciembre de 2019
Del menescal
La cura dels cavalls no tan solament esta en vitalles aministradores ans encara en ferradures als peus delles posadores en malalties curadores e en sagnies faedores les quals totes coses se solen per los menescals espatxar: e axi ordonam que en nostra cort deja esser persona alguna feel e sabent en les coses desus dites qui loffici de la menescalia exercesca e menescal sia nomenat: loffici del qual estia en fer totes coses que son als cavalls necessaries: lo qual encara menescal nos anants per cami de nostra comitiva nos partesca appareylat de claus e de ferres e de altres coses semblants mayorment en temps de guerra con en host seriem e els cavalls nostres pus sovenejar moltes vegades en aquell temps no oblit: e deu obeyr als cavaylerices apres los majordomens en aquelles coses que al offici dell pertanyer sesguarden. Volem encara per tal com ha sovent en los estables conversar que faça sagrament e homenatge al majordom segons la forma en loffici dels cavallerices desus expressada.
Dels homens de la escuderia
jueves, 9 de septiembre de 2021
REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.
REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.
Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella,, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.
AÑO 1463.
MES DE ENERO.
Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)
E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.
Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.