Núm. 25. Leg. De cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Núm. 25.

Leg. De cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Molt alt et molt poderos senyor. Mon senyor sapia la vostra molt alta real magestat mi aver reebuda una carta vostra en la qual me manats queus degues trametre totes les galees que foren armades a Valencia: perque senyor sapia la vostra molt gran altea que yo ne ja enviades totes aquelles que aci eren ab mi: e com en Matheu Mercer noych sia heli tramesa una letra que decontinent sia aci per complir vostre manament. Pero senyor divendres prop passat com les galees daci de Barchelona fossen en la plaja et fossen acostades deça les tarasques malgrat mun fon desaventura ques mes gran fortuna en la mar per la qual diverses vexells ne vengren en terra et entre aquells vengrenne en terra V de les dites galees et I leyn mun: et hir que fon dissapte fiu levar I de les dites galees et metre en escaules et huy sen levara semblantment altra axi que aquestes II ab les altres V sespatxen de armar encontinent car les altres III que son en terra no creu ques puxen armar quant a ara. Semblantment senyor ab les dites VII galees ensemps entench armar I leny den Maestre que es de LXXX et ab los terçols que hi seran cresguts sera de C et axi mateix lo leny mun axi senyor que sien per tots VII galees et aquests II lenys et en veritat senyor seria ops que fossen mes: perqueus placia senyor que façats que aquestes altres que son ab en Matheu Mercer sia tramesa paga per aytant com a aquestes daci es feyta et que no vullats mes amar los affers estranys quels vostres propris o en altre cas queus placia senyor que almenys yo men puxa aturar daquelles III per tal que entre totes sien X et los dits dos lenys et que manets que aci sia feyta paga a aquelles: e aço senyor es cosa necessaria ques faça que tan poques galees noych romanguen majorment senyor que hom sap que entre Mallorcha et Copliure han XVIIII galees et VII galiotes les quals poden armar: e axi senyor placiaus queus vage el cor en la vostra honor axi que daquests affers hiscats segons que devets com sien los primers que havets començats. Senyor entes he que III naus partexen de Mallorcha et sen van a Oue: perque mes semblant senyor que volguessets manar a vostre tresorer quem liuras moneda ab que pugues armar una nau per tal senyor car si yo ab les galees solament les encontre seria ventura de haverles e
haven la dita nau sia cert a la vostra altea que yo les aure perque en veritat senyor bon fer ne faria aquesta messio car cascuna de les dites naus val de L mille lliures a ensus. Encara senyor sapia la vostra altea quel rey de Mallorques es passat dia en esta terra et es vengut tro a Mont-roig et a Fornells ab alcunes gents de cavall et de peu et ha fet aqui algun dan empero no es molt et ha hi perduts VI homens sens que de vostres gents noy ha mort negun: beneyt sia Deu segons que daquests affers en Matheu Mercer me ha scrit. E altres ardits de present noych de que a vos senyor puxa scriure. E axi senyor placia a vos que de continent haje vostre manament sobre aço que en los damunt dits affers vos plaura ordinar. Apres senyor he sabut que les vostres gents ço es saber Narnau Derill et en G. de Bellera han pres un castell del rey de Mallorques que a nom Costeja sobre Arles. Esme semblant senyor que si volets enviar galees al estret que hi enviassets V et queus servissets de les altres. Empero placiaus senyor que noy enviets la mia galea ne en Rull comit daquella car la dita galea et comit fan molt pera vos senyor en aquests affers. Data Barchelona VI dies de octubre. - P. de Monchada almirall vostre me coman senyor humilment en la vostra gracia ab quanta mes pusch reverencia et honor besan vostres mans et vostres peus. - Al molt alt et molt poderos princep et senyor mon senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Cerdenya et de Corcega et compte de Barchelona - En P. de Munchada almirayll.

26

4 DE FEBRERO.

4 DE FEBRERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera e les altres persones havents carrech del fet de les naus o la major part delles per dar orde que prestament se hajen les tres milia lliures Barchinoneses contingents paguar e contribuir la part del General en aquelles VII M lliures que son stades deliberades haver e distribuir per fabrica o conduccio de naus fahents aquestes coses ab e de licencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey segons conste per letra patent de la Magestat emanada data en la vila de Appiera lo primer dia del corrent mes de febrer fan la augmentacio de drets sobre les generalitats del segell de cera e de entrades e exides del dit General segons se segueix.
Primerament que sie exhigit de tots draps e axi de lana com de ceda e de les joyes quis tallaran e vendran sis diners per lliura dels diners ultre lo dret acustumat.
Item que per tota pescha salada contenguda en la tarifa qui entrara dins lo Principat se pach per entrada sis diners per lliura de diners compres en aquells lo dret ja acustumat.
Item qui si la dita pescha exira del dit Principat sie paguat per exida quatre diners per lliura compres lo dret ja acustumat.
Item que per tot cuyram bovi axi contengut en tarifa com no contengut en aquella ne pach per entrada sis diners per lliura compres lo dret acustumat.
Item que per lo dit cuyram si exira del Principat se pach per exida per lliura de diners compres lo dret acustumat quatre diners.
Item que de tots draps de lana de qualsevol sort sien axi de la terra com strangers sien paguats com entraran en lo Principat per dret de entrada quatre diners per lliura e si exiran de aquell altres quatre diners per dret de exida compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que de tota telaria canamaçaria canquillaria e species sien paguats com entraran en lo dit Principat per dret de entrada quatre diners per lliura e si exiran de aquell quatre diners per lliura compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que per tota moneda e billo e per tot or e argent en maça qui ja han acustumat paguar exiran del dit Principat se pach per dret de exida sis diners compres en aquells lo dret ja acustumat.
Item que de totes joyes dor e dargent e altres qualsevol vexells e o pesses de fayço e encara de totes e qualsevulle natures o condicions de armes e de tots
utensilis qui exiran del dit Principat sien paguats vuyt diners per lliura de la vera valor. E per dret de exida si exiran del dit Principat quatre diners per lliura
compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que per tot vi axi blanch com vermell qui sera tret del dit Principat sien paguats per dret de exida dotze diners per lliura compres en aquells lo dret ja
acustumat.
E volen e ordonen que la dita augmentacio de drets sie paguada be e leyalment sotz les penes peccuniaries e de confischacio e altres en semblants coses apposades juxta los capitols e ordinacions de la casa de la Deputacio.
De les quals penes la conaxensa de comissio e potestat de relexar o exequtar en tot o en part aquelles es remesa als senyors deputats.

Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Núm. 11. 

Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.

12

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III

Colección 

de
documentos inéditos del archivo general
de la
corona de Aragón,
publicada de real órden
por
el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Tomo III.

Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el archivo general de la corona de Aragón, y publicados de real orden por el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Tomo III.
Barcelona,
En el establecimiento litográfico y tipográfico de D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1848.

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Sesión del día 25 de diciembre de 1412 (1).
(1) Aunque en el proceso la sesión de este dia se halla continuada como del año 1411, creemos que fué equivocación del escribiente; pues en el cómputo por años del nacimiento del Señor, el día 25 de diciembre, según el órden natural y el uso constante, debía ser ya el día de año nuevo.

Reunida la comisión de los veinte y cuatro, recibió la siguiente carta:

Núm. 281. Tom. 18. fol. 1246.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: huy scripte de la present a IIII horas apres mig jorn los consellers de Barchinona han reebuda den P. de Sentmenat procurador de Martorell una letre la qual menciona que Castellvi de Rosanes es pres segons que en la letra quels dits consellers trameten aqui en sa forma a lurs sindichs ho porets veure: havem hoit dir per alcuns que la preso de aquest castell es stada feta per mossen Narnau de Sta. Coloma servidor e de casa del comte de Foix. Les provisions qui per raho de aço son stades fetes son aquestes: que lo regent la vagaria et en Galceran de Gualbes un dels dits hic son partits de continent ab certa gent darmes e sen van dret cami a Martorell metent via fos de sagramental a fi que ajust hi fornesque lo dit loch de Martorell dels homens del dit sagramental los quals vetlen e entenen continuament quel dit castell no puxa haver socors ni de gent ni de vitualles et encara que façen desar totes vitualles per ço que si gent ve en socors del dit mossen Narnau et per millor tenir lo dit castell nos puxen ajudar ni servir de les dites vitualles. Perque senyors ab assats gran desplaher vos notifficam aquesta preso mala et inoppinada a nostre descarrech a fi que per vostres reverencies nobleses et honorables savieses hi sia acordat e provehit segons vos semblara fahedor com en aço nosaltres nons planiriem de ferhi nengunes despeses dels bens del general sino tant com daqui nos sera ordenat e manat. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors en vostra guarda et proteccio la Divinitat santa. Scripte en Barchinona a XXIII de dehembre del any MCCCCXI. - Los depputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjuntes a vostra honor apparellats.

Visto el contenido de la carta que precede, acordóse convocar al parlamento, como efectivamente se hizo; pero ni por la mañana ni por la tarde, a pesar de que también volvió a juntarse, pudo adoptarse sobre el asunto ninguna resolución.

Sesión del día 26.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

Núm. 282. Tom. 18. fol. 1251.
Als molt revereiits egregis nobles e honorables lo parlament general del principal de Cathalunya. - molt reverents egregis nobles e honorables senyors: lo vostre correu qui ha portades vostres letres al noble narnau guillem de bellera guovernador de regne de valencia segons havem sabut es stat a la dita ciutat et ha presentades vostres letres axi al dit noble guovernador com als honorables jurats de la dita ciutat lo xvii del present mes de dehembre: e lendema tengueren consell general en la dita ciutat de manament dels honorables jurats per desliberar sobre la concordia menejada et apuntada per ordinacio de vosaltres senyors devant lo molt reverend senyor archabisbe de tarragona et del noble veçcomte dilla: a la qual segons som certifficats per letres los dits honorables jurats e tota la gent de be de la dita ciutat havien gran plaher et la volien et lo dit noble guovernador ab alcuns de la sua secta la han desviada et tolta e per enburlarla han fets pendre
micer Guillem Çaera dipputat et en Jacme et Bernat Vallseguer notaris del general: lo qual correu ha demanades continuament ab diligencia respostes axi al dit noble guovernador com als dits honorables jurats per V jorns continuus apres que les dites letres los hac presentades: los quals resposta alguna no li han volguda fer donar ans segons letres quen havem haudes so han mes en meyspreu pero per relacio del dit vostre correu ne porets esser certifficats. Senyors molt reverends egregis nobles et honorables com vos hagui rahonat per nostres missagers lo dit noble guovernador ab alcuns de sa secta han presa et axiu mostren lurs obres ampressa de perseguir et destrouir de fet tots aquells del regne de Valencia qui a lur certa et determenada oppinio en la successio reyal no sien obedients ols contrasten en res: a nosaltres et als altres del dit regne qui en la dita error no volen participar nos falliran justs e deguts remeys pero es ver que les persequcions e mals tractes et oppressions del dit noble Narnau Guillem de Bellera havem volguts maniffestar en los parlaments dels regnes et terres subjectes a la reyal corona Darago e en aquells cerquar e demanar remeys sens scandels e perills e los dits parlaments per exortacions pregaries consells e encarrechs ne han request al dit noble Narnau Guillem de Bellera guovernador lo qual no solament no ha volgut fer o seguir les pregaries exortacions consells et encarrechs a ell fets e donats per los dits parlaments axi ab letres com per missageria ans segons par havents aquelles en menyspreu
et vilipendi no ses james volgut mudar de son proposit. Perque senyors molt reverends egregis nobles et honorables regraciantvos molt e tant com podem vostra bona intencio e los treballs que en les dites coses havets volgut pendre: vos pregam affectuosament que la relacio del dit vostre correu vullats manar continuar al peu de les dites vostres letres et de les coses contengudes en aquelles ab la nostra precedent instancia et de la dita presentacio fernos testimoni de veritat en lesdevenidor. E sia senyors molt reverends egregis nobles e honorables senyors tots temps vostra guarda Lesperit sant. Dada en Trahiguera a vint et quatre de dehembre del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC onze. - Los del parlament del regne de Valencia justats en la vila de Trahiguera a vostra honor apparellats.

Y en vista de su contenido se acordó trasladarla a Bonanato Pere, embajador últimamente enviado a Valencia, para que pudiese practicar las gestiones oportunas con Arnaldo Guillermo de Bellera y los jurados de aquella ciudad, a fin de lograr cuanto antes el objeto de su embajada. Pasóse después a elegir a Matias Dezpuig para que reemplazase a Luis de Requesens en la comision de los veinticuatro, y fueron leidas también estas otras cartas que siguen:

Núm. 283. Tom. 18. fol. 1253.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: a vostra letra darrerament a nosaltres tramesa toquant los affers de unitat et concordia dels nobles e cavallers forans ab aquest
parlament per lo portador de la present havem rehebuda responents certifficam les vostres reverencies nobleses et savieses molt honorables que sabut per relacio dels nostres missagers en la dita vostra letra mencionats lo apuntament o tractament de la dita concordia hauts aqui per via de parer jatsia per causa de la dita concordia et altres coses contengudes en la explicacio de la dita ambaxada per part vostra feta a nosaltres per los molt reverends e honorables senyors larchabisbe de Tarragona bisbe Durgell abbat de Monserrat o altres missagers vostres a nosaltres tramesos haguessem destinats certs ambaxadors als molt reverends pares en Christ lo bisbe barons cavallers jurats et altres notables persones de la ciutat de Valencia: attes que segons la dita relacio dels dits nostres missagers los affers de la dita concordia eren ya en major anantament et particularitat de termes: desliberam per consultar los dessus dits seguons era stat empres per los dits nostres missagers trametre a la dita ciutat la hun de aquells ço es lo honorable micer Jacme Palagri al qual zelants lacceleracio dels affers principals donam carrech de spatxar et abreviar tant com fos possible: e jatsia apres la partide de abdues ambaxades ab diverses letres hajam sollicitats et instats aquelles de lur tornada ab spatxament dels affers encara algune de aquelles no havem recobrada crehem quey ha dada dilacio lo viatge de la mar que es incert a vegades: esperam empero aquelles de dia en dia: les quals retornades e sabuda la intencio e delliberacio dels dessus dits per relacio de aquelles e haud nostre accord prestament per ben avenir dels affers del regne et contemplacio de vosaltres en la forma per los dits nostres missagers recitada o en lo memorial en vostra letra inclus expressada o en altre manera que pugua esser millor pus segura prompta et util a la direccio dels affers per nosaltres sera donat tot loch e manera possibles e rahonables a la dita unitat e concordia: en tal manera que evidentment conexerets que no haura stat per nosaltres e que algun o alguns de aquest parlament o de la ciutat de Valencia no hauran donat o procurat en alguna manera desviament de les dites unitat e concordia les quals ab gran eviditat desijam per beneffici de la cosa publica no solament de aquest regne mas encara de totes les terres a la reyal corona sotsmeses. E si algunes coses molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament. E guartvos Lesperit sant. Scripte en Vinalaroç et sagellada ab lo sagell secret del reverent bisbe de Valencia a XXII de dehembre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Núm. 284. Tom. 18. fol. 1253.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: en aquests dies pus prop passats son stats davant nosaltres los consellers daquesta ciutat de Barchinona e los consols de la mar ab cert nombre de merquaders de la dita ciutat et hannos proposat la guerra que los genovesos e lurs corsaris han feta et fan continuament a la nacio cathalana e com per raho de aquesta guerra et per les naus qui uy sinch troben fort poques en nombre et fort poques en lurs buchs atesa la granea que huy han les naus ab que van los dits genovesos e naveguen et ab les quals nostres naus los dits nostres mercaders nos poden en les mars poderosament deffendre axi com seria necessari a la mercaderia et es gran decahiment de ques segueix gran dan al general et a la cosa publica de aquell: car cessant la merquaderia cessa que nos han tan grans preus de les generalitats et los drets de aquelles no son collits axi integrament et quieta com solien: e sobre aço conclohent han volgut dir jatsia a aquesta ciutat paguen gran e grossa part en les dites generalitats pero que encara ells nos pregaven que per salut e mes be del dit general et sosteniment e reparacio de aquell et de la sua cosa publica com no hi vessen altre via millor ni pus saludable nosaltres o lo dit general degues fer de nou de sos bens quatre cossos de gualeas grossas semblants de aquelles de Flandes exercitades et apparellades les quals ells se armaran a lur punt car ab aquelles ells faran et mantendran lur mercaderia, poderosament et segura conservant et aucmentant lo be de la cosa publica et de les generalitats gran valor: et nosaltres hauda delliberacio et nostre ple accord havemlos respost: que posat que alguns sien de oppinio que les coses per ells proposades contenen veritat en gran part pero que en cosa o deffensio axi urgent o ponderosa o toquant capitols de cort nosaltres no havem poder de provehir ni a aquella respondre en alguna certitud e queu consultariem a vosaltres senyors a qui pertany pus propiament la dita resposta e provisio. Perque notifficamvos senyors totes les dites coses a fi que per vostres reverencies noblesas et honorables saviesas hi sia provehit hauda vostra bona desliberacio et seguons millor vos semblara fahedor. E nosaltres compliremho si et com per vosaltres senyors sera ordonat et a nosaltres rescrit. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scripte en Barchinona a XXII de dehembre del any mil quatrecents XI. - Los dipputats del general de Catalunya et les VI persones a ells adjuntes apparallats a vostra honor.

Terminada la lectura de las cartas que preceden, se procedió a elegir al abad del Estany y a Berenguer Serrat, para reemplazo del abad de San Cucufate y de Narciso Astruc en la comisión
de los veinticuatro. Ultimamente se trató de la defensa de Cataluña; pero nada se resolvió.

Sesión del día 27.

Después de haberse tratado de las cuestiones suscitadas entre el gobernador de Rossellon y Juan de Vilamarí y de la ocupación del castillo de Palau Çaverdera, se procedió a elegir a Juan Pedro Fahena, para que sustituyese a Raimundo de Bages en la comisión de los veinticuatro. Se acordó también despachar la siguiente carta:

Núm. 285. Tom. 18. fol. 1259.

Als reverend nobles e honorables senyors los dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjuntes. - Reverends nobles et honorables senyors: jaus havem scrit com enteniem et stavem en deliberacio et acord de metre e posar lo principat de Cathalunya en general e comuna defensio: a present vos certifficam que en plena concordia de tots havem ordonat que per metre e posar lo dit principat en orde de general e comuna deffensio segons es dit sia donat sou de les monedes del general a M bacinets et M pillarts e M ballesters dels quals a present sien hauts tan solament D bacinets et D pillarts tro sus hajats altra letra nostra. Perque volem eus pregam que decontinent sia parada taula per haver e acordar de la dita gent e que acordets e donets sou acustumat a aquella tro sus en lo dit nombre de D bacinets et D pillarts: e siats avisats que lo sou sia donat a persones quil meresquen et quil sapien servir ço es nobles cavallers gentilshomens ciutadans e burguesos honrats et gent de be e no gent menuda e sotil: car en aço va molt a la honor del principat e be avenir dels affers en que semblant gent ha servir: e enlendemig mentre vosaltres haurets aquesta gent nosaltres haurem aci elegit o elegits capita o capitans per regir et guovernar aquella car lo sou nols deu correr tro sus del dia de la mostra avant et decontinent serets avisats com ne per qui se guovernaran ne que hauran afer: e a cascun qui pendra lo dit sou fets fer lo jurament quey trametem ordonat dins la present inclus: axi es ordonat per tots nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del molt reverend archabisbe de Tarragona a XXVII de dehembre del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Asistieron en este día los embajadores de Francia, y presentaron las tres cartas que siguen:

Núm. 286. Tom. 18. fol. 1263.

Archiepiscopis episcopis et aliis prelatis ac etiam magnifficis nobilibus ac prudentibus viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu de proximo congregandis amicis nostris carissimis. - Karolus Dei gratia francorum rex archiepiscopis episcopis et aliis prelatis ac etiam magnificis nobilibus et prudentibus viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu de proximo ut dicitur congregandis amicis nostris carissimis salutem et sincere dilectionis affectum. Amici carissimi: uchusque late satis affectio quam ad carissimam consanguineam nostram Yolandam carissimi consanguinei nostri Ludovici Sicilie regis consortemet ipsius regni reginam filiamque quondam clare memorie defuncti Johannis olim regis Aragonum consanguinei nostri ipsorumque regis et regine liberis propinquo nexu sanguinis merito nos ad hec inducente gerimus magnifficis
dicretisque providentiis vestris innotuit: quodque jus quod in regnis et terris que dictus deffunctus rex Johannes dum viveret et decessit obtinebat eisdem regine Sicilie et suis liberis hereditario jure competit prout lucide multum tam per scripturas documentaque legitima quam etiam ex quamplurium doctorum et litteratorum virorum solempnium oppinionibus fuimus informati secundum justitie metas quibus nemini mentis eque licet sana conscientia contrahire per vestros et aliorum ad quos super hoc nunc spectat declaratio fieri discretiones providas quam citius possibile fuerit declaretur; ob quam rem ut ad effectura eadem justitia mediante celere deduci valeant jamdiu dilectos et fideles consiliarios nostros episcopum Sancti Flori et Enricum de Marla primum nostri Parisius parlamenti presidentem nec non Robertum de Challus senescallum Carcassone milites ad partes regnorum et terrarum predictarum ad vos scilicet et alios ad quos spectat ut dictum est ambaxiatores nostros duximus inter cetera specialiter destinandos: ac quorum alter videlicet dictus primus presidens ad nos noviter est regresus ex cujus relatibus una voce nobis facere seriose didiscimus prudentia notabilia et quoque atque grata que per vestras sollicitudines nostri contemplatione prefatis ambaxiatoribus facta dictaque fuere responsa quod profecto gratanter audivimus et exinde vobis inmensas refferimus gratiarum actiones. Sane cum in hujusmodi negotio tam excelso nil aliud velimus aut queramus nisi ea que vobis justa videbuntur in juris dictarum consanguinee et consanguineorum nostrorum declaratione secundum prefatam justitiam predicte competunt equa lance rejectis favoribus amicitiis inimicitiis quibuscumque judicentur: amicitias vestras intrinsecis nostre mentis affectibus deprecamur quatenus ipsius justitie viam sicuti cepistis et non alias insequentes in ea perseverando quam citius quamque celerius fieri poterit ad quem de jure secundum eandem justitiam regna terreque predicte competunt declarare festinante sicii et taliter in hoc sicut de vestris probis fidelitatibus plenarie confidimus et quod apud Deum et homines laudem sine ullo reprehensionis obice reportare debeatis quodque contentionis debita nunch aliqua inconvenientia ex hoc subsequi vel oriri non valeant in futurum: tenentes indubie quod si qui vos in hujusmodi justitie via per obliquum vel de facto nisi fuerimus impediti ad resistendum contra ipsos
tanquam contra nostros propios hostes forti manu tam nostra quam principum domus nostre amicorumque confederatorum et subditorum nostrorum vos ui hoc confortando et vices vestras auxiliando dispositos nos reperietis atque promptos. Et ut super premissis et ceteris negotium istud
tangentibus de nostra intentione ultra illa que per dictorum priorum ambassiatorum nostrorum organa sentistis valeatis plenius informari ecce per Ludovicum comitem vendocmensem consanguineum nostrum fratrem magnum cambellanum et Galterum de Passato militem et cambellanum consiliarios nostros fideles dilectos ob vestram presentiam mittimus de presenti quos quesumus gratanter auditote et eorum et cujuslibet ipsorum sermonibus parte nostra proferendis istud negotium tangentibus fidem dare velitis credulam tanquam nostris quecumque vobis grata fuerint nobis fiducialiter intimantes vobis libentibus implecturos. Data Parisius quinta decima mensis septembris.

Núm. 287. Tom. 18. fol. 1265.

Als reverends peres en Diou nobles et satches et nous traschiers et grans amis las gants duy parlamant de Cathalonya. - Treschiers et grans amis: il ha pleu a mossegner le roy continuant la trasbon et singulier affeccion quel ha tot jorn eut et a garder le bon droit que nostre traschier et trasamee compagnee la regne et nous anffans et sieus ont a la succession du rayaume Daragon pour vos infformer ben a plen de su intencion sur ce envoyer par della son traschier et ame cosin le de Vendesme grant chambellan de France en sa companyia son ame et feal consellier chambellan mossegner Guautier de Passat le qaixs en faysant lour voyatge sount venuts pardeves nous: si avons retenu le dit messenyer Gauchier et parlamant messenyer Rubert de Chaluz senescal de Carcassona pour lempeyer part dessa au bien de ceste besonye et obvier a leur pusse da ... nayes contrayres a ce: et pour ce que nous avons plenamant informe nostre cosin de nostre volente evensinant celle de mon dit senyor sur ceste materie e reverend pere en Diou nostre traschier et ben ame le vescha de Sant Flor consellyer de mon dit senyor le roy et ausi noz trauscher e feus conselliers le sira de Venterol nostre chambellan mossenyer Johan de Sauze et monssenyer G.m Suiyet les queixs nos envoyons presentamant part della pour ceste cause nous vous prions trescerres que les vullez croyer como nous meysee et vous requerons tant affectuosament et de si grant desir que pus plouons que les coses queus et cuadelx vos diront et requiront de part nous de tout vostre povoir vullaz acomplir auxi que fariets pour nous si personalmente hi forons presents. Et si chosa voletes que pour vous fere puiyons fiablament le nous signifions e nous le fierons de trascout. Trascher et grans amis notre Segneur vous haya en sa guarde. Scripte en nostre chastiell de Tarascon le XXII jorns de nohembre. - Loys. - Phm. - Le roy de Jerusalem Sicilie et duch Damon comte de Provence.

Núm. 288. Tom. 18. fol. 1266.

Als reverend peres an Diou nobles et saches e nous traschers et grans amis las gants duyt parlamant de Cathalonya. - Traschers et grans amis il ha pleu a mossegner le roy continuant le trasgrant et singulier affeccion quil ha touts jorns eue et a guarder le bon droyt que nous e nous anfants hauen a la succession duu reyaume Daragon pour vous informer ben a plen de su intencion surce envoyr pardella son trascher et ame cosin et lemen le comte de Vendome grant chamberlam de França et en sa companyie son ame et feal consellier et chamberlan mossenyer Gauter de Passat le queus enfaysanl lour voyatge son venuyts pardaver mossegner e nous sia retenu mon dit senyor le dit mossegner Gautier et parallamant mossen Robert de Chaluus senescau de Carcassone pour les empleyer pardessa au bien de ceste besunye et obvier lautre prinsse dalcuns contraris ace: et pour ce que mon dit senyour e nous a vons planamant informier de nostre volente et ensinant celle de mon dit senyor le roy sour ceste materie et reverend pere en Diou nostre trascher e ben ame le vescha de Sant Flor consellyer de mon dit senyor le roy et ausi nous ames et feals conselliers le chira de Venterol chambellan de mon dit senyor mossenyer Johan de Sausa et mossenyer Guillem Suyet les queus vous envions presentamant part della pour ceste cause: nous vous prioms traschers que les vullas croyre como nous mesmos et vous requirons tant affectuosamant et de assi gran desir e voler que pus plouons que las chosas que elx et chagun delxs vo dirant de part mon dit senyor et nous de tout vostre poer vulles acomplir axi que faries pour nous si nous etions en persona. Et si chosa volres que pour vous puxam fare le nous signiffieis fiablamant e nous le ferons de trasboncoyr (très bon coeur). Traschers (très chers) et grans amis le sant Sperit vous et en sa guarda. Scrita en nostre chastiell de Tarascon le XXII jorn de nohembre. - Yolant. - T. de Lacroius. - La reyna de Jersusalem Sicilie duchesse Demon contesa de Provença.
Terminada la lectura de estas cartas, el obispo de Saintflour hizo sobre su contenido un largo discurso en francés, el cual fué contestado por el arzobispo de Tarragona.

Sesión del día 30.

Se trató del pago de algunas cantidades que adeudaba el parlamento; acordóse conceder prestada una galera del general al conde de Córcega y a su hermano Juan de Istria, y se resolvió despachar las órdenes necesarias para la franqueza de derechos concedida a los bienes y efectos del papa a su entrada y salida del principado. Ultimamente se procedió a la elección de Pedro de Canadal para que reemplazase a Luis de Requesens en la comisión de los veinticuatro.

Sesión del día 31.

Tratóse de la pacificación de los bandos que había en Valencia, y del socorro que Nicoloso de Auria había solicitado para el reino de Cerdeña.

Sesión del día 2 de enero.

Después de haberse encargado a la comisión de los veinticuatro lo relativo a la defensa y protección del valle de Aran, y de haberse tratado del pago de la gente de guerra que se estaba alistando para la defensa del principado; comparecieron nuevamente los enviados de Francia y presentaron el siguiente escrito:

Núm. 289. Tom. 18. fol. 1275.

Primo magnifficus et potens dominus comes vindocmensis et Geraldus episcopus Sancti Flori aliique ambassiatores principum et domine predictorum pro parte principum et domine sumarunt et requisiverunt dictum parlamentum quatenus solicite et absque fraude intendant ad debitam cognitionem vere justitie per parlamentum generale regnorum et terrarum corone Aragone subjectarum de et super debato juris successionis vestrorum regnorum et terrarum juridice fiendam. - Et hanc requestam amplius declarando dixerunt quod in dicta debita cognitione vere justitie fienda sex requiruntur conditiones. - Prima est quod cognitio vere justitie fiet palam publice et nothorie non occulte sicut a sanctis patribus et canonicis et imperialibus constitutionibus est sancitum et ordinatum. - Secunda conditio quod locus parlamenti generalis tutus et conveniens assignetur diesque partibus cum sufficienti intervallo designetur quodque competitorum quilibet ad diem et locum debite evocetur seu saltem ipsis et ipsorum cuilibet dies et locus intimentur quodque ad plenum partes in jurium suorum deductione audiantur per ad id exequendum ex parte generalis parlamenti debite deputatos seu depputandos. Hec conditio trimembris convenit omni juri et rationi. - Tertia quod attenta magnitudine et gravitate cause et competitorum per parlamentum generale non pauci sed in numero satis grandi et sufficienti debite depputentur qui de et super premissis cognoscere dicere declarare et alias ordinare debebunt: et videtur quod numerus duodenus non minor esset sufficiens quoniam: Integrissimum est judicium etc. - Quarta quod hi qui per parlamentum generale ad cognitionem vere justitie debite depputabuntur et eligentur sint viri bone fame et oppinionis literati et in judiciis experti nullique partium debite suspecti: et hec sunt conditiones que secundum canonicas et imperiales constitutiones in judicibus vel arbitris solempnibus exhiguntur. - Quinta quod in cognitione vere justitie cessent omnia et singula per que et jura et alia verissimiliter verunt posse perverti seu defferri judicium sicut odium timor favor presertim et similia: quodque super hiis exhigatur a quolibet eligendorum in judicem vel arbitrum solempne juramentum. - Sexta quod principales vel eorum ambassiatores et procuratores ad locum
et diem eis ut est premissum intimandos vel ad alium locum a loco parlamenti generalis per unam dietam propinqum non accedant cum armis nec cum magna gentium comitiva que etiam videretur limittanda ad numerum centum personarum equitaturarum ad plus: quodque competitores qui in persona interfuerint et procuratores absentium cum mandato et potestate speciali suorum dominorum habeant solempniter promittere vovere et jurare quod stabunt dicte declarationi et ordinationi sicut premittitur et non alias fiende per depputatos ad id per parlamentum generale seu dupplo majorem partem vel majorem et saniorem ipsorum partem facta comparatione personarum nec directo per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quoquomodo. Quod si singuli competitores hoc debite facere et promittere voluerint servatis per omnia et debite completis conditionibus suppra declaratis in vere justitie recognitione hoc compleri et fieri predictorum principum et domine necnon domini Ludovici dictorum regis et regine Hierusaiem et Sicilie primogeniti nomine ambassiatores predicti offerunt. Iste modus procedendi juridicus videtur vereque tranquillitatis et pacis hujus regie corone perpetuo inductivus. - Secunda principalis requesta est quod parlamentum venerabile Cathalonie rogat affective tam de jure non obedienti audientiam super juris sui prossequtionem denegando tam etiam de facto omnes et singulos competitores qui quacumque oratione captata vere vel ficte gentes armorum externas seu regnicolas tenere morari vel intrare fecerint in regnis et terris et dominiis corone Aragonum et omnes et singulos qui occasionem vel causas sicut gentes armigeras congregandi dederint ad ejiciendum ipsas extra regna terras et dominia predicta ut per hec vere justitie recognitio impediri seu retardari queat quoquomodo: tales enim modi justitiam prossequendi omni jure sunt dampnati.
Oblatumque fuit parlamento ex parte dictorum principum et domine quod si ad expellendum premissas gentes armigeras auxilio dominorum dictorum et juvamine indigerint parati sunt et erunt expensis propriis et absque gravamine regnicolarum domini predicti parlamentum juvare et in
gentium armatarum numero per dictum parlamentum intimando sibi subvenire et super hiis potestas providendi per principes et dominum premissos concessa et comissa fuit domino comiti premisso. - Tertia requesta quod si parlamentum nollet vel non posset illas gentes armigeras rejicere vel ad illud faciendum competitorum eas vere vel ficte tendentes debite cogere tolleret et sustineat pacienter quod predictorum principum ex parte in hiis regnis terris et dominiis intrare et morari valeant et possint gentes armorum ad resistendum violentie et oppressioni aliorum competitorum et fortifficandum illos qui ad recognitionem vere justitio debite intendere voluerint: quodque ipsis gentibus armorum ob premissa in hiis partibus intrantibus favorem impendant parlamentum et incole patrie ut ad ipsorum comodum et conservationem depputatis. Hec requesta equalitatem continet nec aliter dictorum principum honor conservan potest. - Oblatum fuit parlamento quod eo casu quo ut premissum est gentes armorum pro parte principum dictorum in hiis regnis terris et dominiis intrassent et procurante parlamento vel aliis quibusvis ceteri competitores vere vel ficte gentes armorum in his terris tenere vellent ipsos extra regna et terras et dominia cum effectu et absque fraude ejiceret pariter pro parte principum fiet et absque ulla contradictione et dilatione quavis. - Insuper ambassiatores predicti obtulerunt parlamento dictorum principum et domine ex parte quod licet luce clarius de omni jure ratione pacto et consuetudine jures succedendi in regnis terris et dominiis corone Aragonum subjectis specialiter ad serenissimam Yolandam reginam Hierusalem et Sicilie jamdictam filiam unigenitam preclare memorie domini Johannis Aragonum ultimi regis posteritatem habente: attamen si declarata pro ipsa ut indubie speratur justitia tres hujus corone Aragonis status attendentes honorum utilitatum excrescentias que inde obvenire corone Aragonis spe firma sperantur cum per hec sub eodem dominio perpetuo injuncta maneant regna Hierusalem et Sicilie ducatus Andegavie et comitatus Provincie postulaverint humiliter dominum Ludovicum ejusdem domine primogenitum in ipsorum regem assummi procurabunt dicti ambassiatores cum effectu quod eadem domina jus omne quod sibi in corona competit transferet debite in dictum dominum Ludovicum et consentiet quod in regem et dominum assummatur. - Insuper casu premisso seu si etiam delliberatio justitie fieret pro illustrissimo jamdicto domino Ludovico et alias quoquomodo idem dominus Ludovicus in regem assumatur tradetur idem dominus Ludovicus a principibus et domina predictis regnicolis per eos et in moribus eorum ad salutem populi et prosperum ejus regimen educandus et nutriendus.

Por último, fue leída también en esta sesión la carta que sigue:

Núm. 290. Tom. 18. fol. 1279.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt cars amichs los del parlament de Cathalunya.
- Molt reverends egregis nobles honorables e mol cars amichs: certifficamvos com a nos es pervengut com mossen Arnau de Sta. Coloma ha pres Castellvi de Rosanes quens es stat molt greu per la qual raho decontinent havem trames lamat scuder de casa nostra en Francesch de la Torre al vezcomte de Castellbo pregantlo de nostra part que no meta gent en aquest principat per aquesta causa car siu fahia nons en faria plaher et hauriemhi a provehir degudament: e com nos per lo bo e paciffich stament del ben publich et per obviar als dans scandels e inconvenients que sen porien seguir recordantsnos queu devem fer per molts sguards nos disponem continuament quel dit castell sia cobrat. Perque notifficantsvos les dites coses de les quals scrivim a la ciutat de Barchinona vos pregam molt affectuosament que en lo dit fet nos donets favor et ajuda sagons de vosaltres indubitadament speram. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XXVII de dehembre del any M. quatrecents XII. - Jayme Darago. - Jayme.

Sesión del día 4.

Se leyó una carta de los embajadores del rey de Castilla que se hallaban en Alcañiz, con la que se escusaban de no haberse podido presentar aun en Tortosa: a cuya carta acordó el parlamento contestar que siempre le sería muy grata su llegada.

Sesión del día 7.

Fue consignada cierta cantidad para la reparación de la torre de Balaguer; se acordó contestar debidamente a la carta en que el vizconde de Castellbó participaba que se había apoderado de Castellví de Rosanes; y el abad de San Juan de las Abadesas dio cuenta de su embajada al conde de Urgel y al gobernador y capitán de los condados de Rosellon y Cerdaña. Leyóse además la
siguiente carta.
Núm. 291. Tom. 18. fol. 1284.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: vuestra letra havemos recebido scripta en Tortosa a XXVI del mes e anyo dejus scriptos continente entre otras cosas la occupacion nuevament feta del castello de Castellvi de Rosanes et les grandes et notables provisiones por vosotros cerca lo dito fetas e no resmenos la stabilidat et constancia no obstant el dito inconvenient que en el dito acto porque sodes justados havedes notifficadonos la presta venida de vuestros ambaxadores: a la qual letra muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores vos respondemos que nos es desplasent la occupacion e preson del dito castello e serien todos otros inconvenientes e scandalos en aquexo principado en alguna manera se subseguissen. Creemos certament por vosotros en lo sobredito segund se pertanesce seyer bien provehido: conffiantesde vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas quel sobredito caso o inconvenient o otra qualquiera no subvertido ne movido ne sobvertira ne movera vuestra constant e vertadera intencio del present o sobredito caso o tan arduo e tan ponderoso negocio al qual nosotros no contrastantes los inconvenientes que en aquesto regno se son subseguidos ne daqui avant se subseguissen entendemos con toda pensa e animo prosseguir inquirendo por la carrera de la vertadera justicia com grant e curosa diligencia qui es nostre vertader rey et senyor: ofreciendovos notifficar qualquiera cosas que a vuestro avisamento conexeremos seyer notifficaderas: e havemos sobirano plazer et consolacion de la offerta de la presta venida de vuestra ambaxada la qual vos placia queradas con celaridat abreviar car la dilacion es presta a grandes inconvenientes e periglos e la cuyta et festinancia en los presentes negocios es la saludat et bien avenir de la cosa publiqua de la reyal corona Daragon la qual viduada de su indubitado ministro e regidor de solaç et consolacion es no poco al present freturosa. E hajavos molt reverentes egregios nobles et honorables senyores en sa continua proteccion el Spiritu sancto. Scripta en Alcanyiz e sellada con el siello del reverend vispo Doscha ultimo dia de deziembre en el anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXII. - El parlament general Daragon apparellado a vuestra honor.

Sesión del día 8.

Se trató del pago de varias cantidades y del despacho de las embajadas que debían enviarse al parlamento de Aragón, al infante de Castilla y al vizconde de Castellbó.
Reunida después por la tarde la comisión de los veinticuatro en casa del arzobispo de Tarragona, otorgó el siguiente poder para los embajadores que debían pasar a Aragón.

Núm. 292. Tom. 18. fol. 1288.

Lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa done en plena concordia per totes les condicions de aquell al molt reverend pare en Christ lo senyor archabisbe de Terragona et als honorables mestre Phelip de Malla mestre en arts e en Theologia ardiaca de Penedes en la Seu de Barchinona e procurador del capitol de aquella per los eclesiastichs et a micer Guillem de Vallsecca doctor en leys an Azbert Çatrilla donzell per los militars a micer Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et an Johan de Ribes-altes de Perpinya sindichs per les universitats reyals los quals lo dit parlament tramet per missagers en lo regne Darago ampla facultat et plen poder que de e sobre tots et sengles et qualsevol preparatoris et disposicions et altres qualsevol actes necessaris utils et expedients per venir a la examinacio discussio determinacio declaracio et conexença de la justicia de aquell a qui per la dita justicia se pertany la successio dels regnes e terres de la reyal corona Darago axi com son ciutats viles lochs o castells o algun de aquelles en los quals o qual la examinacio declaracio conexença o determinacio de la dita justicia se haura a fer e del temps o dia ques haura fer e de la manera forma et termens com se deura procehir e provehir e enantar en lo dit fet et de seguretats de la ciutat vila o loch o castell o persones hon se fara o qui faran la dita declaracio o determinacio e de totes persones et provisions e poders et actes a les dites seguretats qualsevol generalment necessaris e encara de nombre qualsevol de persones qui faran la dita examinacio declaracio o determinacio e publicacio per justicia e del poder de aquelles de intimacions e notifficacions o requisicions e protestacions als competitors e altres qualsevol coses encara que aci no sien distinctament expressades quines se vulla sien toquant et concernents los dits preparatoris o disposicions exceptada tant solament la nominacio de les persones qui faran o hauran a fer la declaracio determinacio discisio o publicacio o manifestacio de la dita justicia la qual nominacio lo dit parlament expressament et solament se reserva pusquen tractar praticar et menejar ab los altres regnes et terres de la corona reyal Darago ensemps o departidament o persones qualsevol representants aquells e daquelles coses dels dits preparatoris e disposicions et tots los dits missagers se concordaran finar concordar determenar consentir cloure fermar et obligar et aquelles executar e sobre los dits preparatoris e disposicions et altres qualsevol coses toquants o concernents aquelles segons dit es fermar e finar prometre e jurar en nom del dit parlament qualsevols capitols pactes ordinacions o actes e qualsevol cartes publiques et de aquen sien necessaries utils o expedients de fer ab totes penes stipulacions provisions e obligacions et altres qualsevols clausules necessaries e opportunes e si mester sera dissentir protestar et requerir e fer fer cartes publiques: car lo dit parlament fa los dits missagers els constituex actors sindichs yconoms e procuradors seus et del dit principat sobre les dites coses qualsevol de aquelles e exceptada tan solament la nominacio de les persones qui han a fer la nominacio e declaracio de la dita justicia segons dit es els dona liberal francha general plena e plenissima autoritat facultat e potestat de e sobre aquelles: e promet lo dit parlament haver per ferm valid e agradable tot ço que per los dits missagers concordablament en e sobre les dites coses sera fet promes stipulat fermat e obligat en qualsevol manera e no contravenir o fer james per alquna causa o raho: fahent lo dit parlament acte solempne de les dites coses e volent quen sien fetes tantes cartes publiques com necessari sera.

Sesión del día 9.

Se recibió el juramento al noble Juan de Istria por la galera del General que se le había prestado.

Sesión del día 11.

Acordóse que los embajadores que debían pasar a Aragón prestasen juramento con arreglo a la siguiente fórmula:
Núm. 293. Tom. 18. fol. 1293.

Yo aytal faç segrament sobre la creu et los sants evengelis de Deu en presencia del parlament general que en aquesta ambaxada o missageria en la qual son per lo dit parlament tremes yo usare del poder a mi donat et treballare et obrare be et leyalment a bo e sa enteniment a fi que hajam rey e senyor per justicia lo pus prestament que bonament fer se puscha et procurar de nostro poder lo servey et honor de la corona reyal et la comuna utilitat et honor de la cosa publicha del principat de Catalunya e no dire ne fare res scientment ni maliciosa qui fos contra les dites coses. - Item que directament ni indirecta durant la dita missageria per mi ni per altre no pendre ni acceptare de algun dels competitors de la dita corona offici ni beneffici ni do o present algun ni promissio o sperança de aquells. - Item que si per algun dels competitors o per part de aquells me sera scrit o mogut algun tracte tantost que bonament puscha o revelare tal letra o tracte en aquells qui son mos companyons en la dita embaxada. - Item que tendre secret tot ço et quant mos companyons et per mi o per la major part sera continuat comanat o delliberat que deja esser secret.

Sesión del día 12.

Tratóse de los asuntos del reino de Valencia, y de la rehabilitación del lugar de Canet para la carga y descarga. Se procedió después a la elección del obispo de Gerona, de Raimundo Ferrer y de Miguel Falcó, para que reemplazasen en la comisión de los veinticuatro a Felipe de Malla, a Narciso Astruch y al arzobispo de Tarragona. Finalmente tomó la palabra dicho arzobispo para despedirse del parlamento, manifestando que él y sus compañeros de embajada emprenderían al día siguiente su viaje a Aragón.

Sesión del día 13.

Después de haberse leído una carta en que los diputados de Cataluña daban cuenta de cierta reforma que habían proyectado para mejorar las rentas públicas, fueron discutidos varios otros puntos pendientes, pero sobre ninguno de ellos recayó resolución.

Sesión del día 14.

Leída una carta en que Bonanato Pere daba cuenta de las gestiones que había practicado para poner en paz a los de Villareal y a los de Castellón, pasóse a elegir al abad de Ager, en reemplazo del de Monserrat, para la comisión de los veinticuatro, y se acordó que por ausencia del arzobispo de Tarragona se sellasen los despachos del parlamento con el sello del obispo de Urgel.

Sesión del día 15.
Se resolvió que los diputados de Cataluña concediesen en préstamo a los albaceas del rey don Martin la cantidad de mil quinientos florines, para atender a la defensa del valle de Aran.

Sesión del día 16.

Leyóse una carta de los enviados de Francia, en la que daban cuenta de haber escrito ya,cumpliendo con los deseos del parlamento, al vizconde de Castellbó y a algunos otros magnates de Francia sobre la ocupación de Castellví de Rosanes y entrada de tropas en el principado; y se acordó proveer a Guillermo de Vallseca de lo necesario para su pronto viaje a Alcañiz y cómoda estada en dicha población.

Sesión del día 18.

Fué publicada la siguiente carta que se había recibido del conde de Urgel:

Núm. 294. Tom. 18. Fol. 1307.

Als molt reverends egregis nobles e cars amichs los del parlament de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables et cars amichs: vostra letra havem rehebuda responsiva a la queus trametem sobre la occupacio de Castellvi de Rosanes: la qual entesa en quant nos pregats consellats e requerits que sots color causa occasio de la preso del dit castell ne per altres qualsevol rahons no vullam fer alguna novitat vos responem quens plaguera heus grahirem grantment quens haguessets aximatex dat consell quins remeys se poden pendre en provehir en les scandaloses occupacions et invasions de les viles castells forces et gents et bens de aquelles ques fan per gents stranyes en los regnes Darago e de Valencia que donen torp a la execucio de nostra reyal successio et gran e enorme dan a la cosa publica segons queus es notori et per nos de paraula e per scrits vos es stat notifficat en que no es stat provehit. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XIIII de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Jayme Darago. - Jayme.

Fué aprobada también una carta dirigida al gobernador de Rosellon y Cerdaña, previniéndole que, si era de justicia, como se había manifestado al parlamento, rehabilitase el puerto de Canet para la carga y descarga.
Reunida después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, acordó espedir a nombre del parlamento una carta a los embajadores en Aragon, manifestándoles que, luego que lo permitiese el buen tiempo, se les reuniría Guillermo de Vallseca; y encargándoles que entretanto procediesen adelante en el trato de los negocios que tenían encomendados, dejando solamente la firma de lo que acordasen para cuando estuviese con ellos dicho embajador.

Sesión del día 19.
Fueron leídas varias comunicaciones relativas al estado de los negocios en el reino de Valencia, y se trató también de las medidas que convendría adoptar para la defensa del principado y seguridad de la plaza de Tortosa.

Sesión del día 21.

Abrióse con la lectura de una carta enviada por los embajadores en Aragón, que dice asi: 

parte II

11 DE MAYO.

11 DE MAYO.

Se hicieron, en este día, las siguientes proposiciones por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau sien soldejats cinccents homents de peu mes dels mil que eren stat deliberats soldejar.
Item que les ordinacions de les lanes sien publicades en Tortosa. Exceptat lo que parle de les naus strangeres.
Item que sien dats al porter qui ha carrech de scombrar la casa de la Diputacio quinque lliuras quascun any mes del que li es stat acustumat dar per los diputats e que aquestes cinch lliures haja lo dit porter tant com durara lo consell dels diputats e conçell e a beneplacit llur.

Pasadas a votación las referidas proposiciones, se acordó respecto de la primera, conforme al mismo voto del señor obispo, y en lo tocante a la segunda, se hizo nueva proposición por los señores Diputados, que fue aprobada, y en consecuencia, deliberóse bajo la forma que sigue.

Que sien acordats cinch cents homens de peu ultra los mil ya deliberats. Aço empero entes e declarat que axi gent de cavall com a peu nos puixe mes avant acordar sens que per lo concell general no sia deliberat.

En la propia sesión, recibieron los señores Diputados y Consejo las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de quatre del present mes de maig ab la qual largament e stesa nos son stats scrits e reduhits a memoria tots los actes virtuosos e coses que son stades fetes per lo Principat de Cathalunya del temps de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Charles fill primogenit seu axi en la liberacio de aquell com apres del seu deliurament e en la capitulacio e concordia per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada fermada e jurada. E apres mort del dit glorios Charles per la innata e intacta fidelitat dels cathalans de la tramesa feta per part del Principat a suplicar la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametra lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poqua edat del dit lllustrissimo Primogenit fonch admesa com a tudriu sua e dels grans actes e serveys que los cathalans han fet e moltes conquestes per augmentar la corona reyal e dels grans donatius fets a la prefata Majestat. E totes aquestes coses per demostrar a nosaltres a quina fi tiren aquells qui les letres per la Excellencia de la Senyora Reyna trameses en vostra letra mencionades consellen a la dita Senyora Reyna e encara perque puixam sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses e altres apres subseguides axi en lo fet de mossen Johan de Copons com en los apresonaments de molts en vostra letra mencionats e de les gravissimes causes de la preso de aquells e del deliurament de la preso fet dels dits presoners per mossen Galceran Burgues e del reapresoment dels dits presos e de altres de major condicio ciutadans de aqueixa ciutat e dels molt enormes crims per aquells comesos e perpetrats a subvertir no solament aqueixa ciutat mas tot lo Principat e de la conclusio e deliberacio feta sobre la facultat de inquirir contra los dessus dits com pertany a vosaltres ab intervencio de aqueixa ciutat per virtut de la dita capitulacio e de la justificacio de les coses dessus dites per satisfactio a les letres de la Serenissima Senyora Reyna en vostra letra mencionades e de la extractio de les banderes de les molt urgents e necessaries causes per les quals es stat fet e de la gran conformitat que es en aqueix espectable concell ab lo concell de aquella ciutat pregant e encarregant a nosaltres vullam esser attents e vigilants en la custodia e conservacio de la cosa publica axi de aquesta ciutat com encara de tot lo Principat significant e scrivint nos lo firmissimo proposit e voluntat que vosaltres haveu ab aqueixa ciutat de exposar les persones e bens per conservacio de tot lo Principat universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats. De les quals coses mossenyors romanim molt aconsolats e regraciam a vostres grans reverencies com largament e ab tota veritat nos haveu scrit e certificat de aquelles creents fermament que per tant grans providencies com son les vostres e de aqueix expectable concell e del concell de aqueixa insigna ciutat en totes les dites coses es stat procehit e en les fahedores daqui avant se procehira virtuosament justa e deguda a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del dit Principat e conservacio de aquell e dels dits privilegis e libertats. Certificants vos com en la custodia de aquesta ciutat som e serem attents e vigilants quant porem a conservacio de la cosa publica de aquella e de tot lo Principat e totes coses quens parran esser necessaries. E per mils aço fer vos suplicam vullau scriure al diputat local de aquesta ciutat que faça als oficials reyals totes aquelles requestes que requests sera per part de aquesta ciutat e axi mateix que requira an Johan Curco (Corco en texto anterior) regent la batlia e alcaydia de aquesta ciutat que com a alcayt del castell de aquella prest sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li seran fetes de part del General com lo dit En Curco pretenga que com a alcayt del dit castell no es tengut prestar la dita seguretat e es molt necessari per esser segura a aquesta ciutat del dit castell e per poder haver aquell per custodia sua. Suplicants vos me vullen vostres reverencies provehir e fer quels castells de aquesta ciutat e de Emposta sien tenguts e custodits per lo Principat com cregam esser molt necessari a la custodia no solament de aquesta ciutat mas encara de tot lo dit Principat. E aquestes reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e tinga continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e consell llur del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present havem rebuda una letra vostra sotz data de quatre del corrent mes per la qual som stats molt difusament informats de tots los afers qui han concorregut y (y griega nexo) concorren en aquest Principat e de les santissimes virtuoses e de loables comendacions e memoria operacions e provisions per vosaltres e aqueixa insigna ciutat fetes a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e a gran servici e conservacio de la reyal corona e del dit Principat regraciant vos molt e molt los dits avisos en vostra letra expresats suplicant vos de tots altres los quals vos sera vist aquesta ciutat deure esser avisada ab vostres letres sian informats a fi e en tal manera que aquesta ciutat de aquells encautada sera presta de star ne a tots vostres e de aqueixa insigne ciutat ordonaments e ha feta e fa provisions e preparacions a tota custodia e conservacio de aquella e dels seus ciutadans. Suplicant lo sobira Creador vosaltres e tota aqueixa ciutat vulla conservar en tota unitat ab tot los seus membres a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici del Senyor Rey e benavenir de tot lo Principat e libertats e gracias de aquell e dels seus vertaders amadors e iluminacio dels repugnants. Scrita en Vich a VI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio algunes letres vostres he rebudes una ab una cedula o crida interclusa per vigor de la qual son stats aci publicats micer Francesch Marquilles e altres en aquella nomenats. Decontinent la hagui rebuda segons tenor de la vostra letra altra continent que requeris los oficials de aquesta ciutat revocassen certa crida ques diu esser stada açi tramesa per la Senyora Reyna la qual requesta per mi decontinent fonch feta al sotzveguer e jutge com dies ha aci no haja veguer. Es stat respost que en res no han procehit ni entenen a procehir una resposta curta no ha curat de fer fer la carta en forma sens vostra sabuda. Apres rebi una altra letra dreçada als consellers de aquesta ciutat per resposta de aquella e per altres afers me han donades letres les quals vos tramet. Yous he trameses algunes letres per correus segons me dix mossenyor Splugues dich ho a fi que yo he pagats los correus e faç ne compte. Aci ses dit que la crida de la dita Senyora Reyna se publica a Torello del comte de Modica o Cabrera e no sab hom en altra part se sia publicada mes dien que ja venia ordenada que no han fet sino publicar axi com stava. Vostres reverencies ordenen e manen a mi tot ço que plasent vos sia. Sich ara son stat certificat e es veritat que hun vassall del senyor bisbe de Vich a nit passada on havia gran ajust de
pagesos en una sglesia vench als dits pagesos dient los veus aci una letra que he rebuda e legida alli als pagesos diuse contenia com lo Papa havia tramesa una butla que los pagesos no hajen a pagar res dels mals usos ni censos ni censals e animantlos que no paguen res. Aquestes induccions han fet molt de mal pus romanen impunides. Non volia scriure al dit senyor bisbe mes pus ell es de consell segons se diu be ho sabra per vosaltres. En Luch a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor. - Juan Molins.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis mossenyors los diputats e consell lur lo insigne Principal de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra closa he rebuda de vostres reverencies scrivint e manant a mi que en nom e part vostra com a representants lo Principat fahent aquestes coses en virtut de la capitulacio et alias requira als oficials de aquesta ciutat e de la diputacio local on certa crida en la dita letra mencionada seria stada manada publicar per la Senyora Reyna que en virtut de la seguretat per ells prestada de obtemperar totes requestes etc. la dita crida on pervenguda sia a lurs mans o si per avant pervendra no facen ne exequten e si ja la hauran fete e en res hauran procehit allo tornen decontinent al primer stament ab les cominacions en aquelle contengudes e axi mossenyors ho he fet que encontinent rebuda la dita letra he requests los veguer e sotsveguer de aquesta ciutat de les coses en aquella contengudes ab requesta en scrits ordenada per mon assessor faent ne fer carta publica per lo notari de la diputacio local e lo dit veguer qui dilluns prop passat havia feta fer e publicar la dita crida ha respost que es prest e apparellat de fer les coses requestes en vostra letra contengudes ha provehit e manat esser feta crida com torne e ha per tornade la dita crida e tot lo que per ell es stat procehit al primer stament. Manant aço esser publicat en la forma e manera que la dita crida era stada feta. E lo sotsveguer aximateix ha respost que es prest e aparellat es ofir exseguir les coses requestes en la dita letra contengudes. E tot aço consta per actes rebuts per lo notari de la diputacio local e axi lo dit veguer huy que es dissabte per lo mati ha feta fer la dita crida per los lochs acostumats de la ciutat com torna e ha per tornada la dita crida e totes coses per ell publicades per manament de la Senyora Reyna al primer stament. E es stada continuada la relacio del qui ha feta la dita crida per lo notari de la diputacio los quals actes tramet a vostres reverencies e nos sab fins aci que la dita crida manada publicar per la Senyora Reyna sia stada publicada en altres lochs de aquesta diputacio local sino en la present ciutat si sabia que en altres lochs sia stada publicada fare semblants requestes de aquells lochs per fer tornar les coses al primer stament. E en aquestes coses e en totes altres que deliberaran o scriuran vostres grans reverencies so tots temps prest aquelles exequtar axi com me sera manat sens triga e dilacio alguna sobre les altres coses a mi scrites e manades. Ab altra letra vos suplich mossenyors no vullau creure algunes senistres ne males informacions de mi per alguns malevols dites e explicades car com a Deu placia que yo sia aqui donare tal raho a vostres reverencies que aquelles me hauran per scusat quiti e deliure de tot carrech. Les quals conserve nostre Senyor Deu en tota honor e tinga continuament en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Barthomeu Feriza diputat local en Tortosa.

Acompaña a esta carta la copia, certificada por el escribano Juan Sunyol, del requirimiento a que se hace referencia en aquella, hallándose, en seguida, otra carta dirigida a los señores Diputados.

Com a oyda dels reverends egregis magnifichs diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya sia pervengut que la Senyora Reyna hauria scrit o deu scriure a nosaltres honorables En Guillem Comi veguer e En Guillem Marti sotsveguer de la present ciutat de Tortosa que publiqueu certa crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat no prenguen sou ans si pres ne han lo restituesquen absolventlos del sagrament e homenatge que prestat hauran e aquestes coses sien de directo contra la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia. E encara per part del dit Principat fermada e jurada e axi ne sia stat scrit per los dits diputats e concell lur an Bartomeu Feriza diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix ab letra de dos del present dient e manant li que rebuda aquella tota dilacio apart posada faça a vosaltres dits oficials la requesta dejus scrita e contenguda. Pertant lo dit diputat local en nom e per part dels dits diputats e lur conçell com a representants lo dit Principat aço faents per virtut de la dita capitulacio et alias requir a vosaltres honorables veguer e sotsveguer de la present ciutat en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats vos seran fetes que si tals letres o crides son pervengudes a vostres mans o per avant pervindran no procehischau a acte algu exequtiu de aquelles et signanter a vos dit honorable veguer qui en aquests dies prop passats ço es dilluns a tres del present mes de maig haveu procehit a fer publicar la dita crida que aquella a tot lo que haveu fet publicar torneu de continent al primer stament ab crida publica en la forma e manera que la dita crida es stada per vos feta tota dilacio e scusacio cessants. Certificant vos que si les dites coses per lo dit diputat local en nom dels dits diputats e lur consell requestes no obtemperareu e fareu en res lo contrari de aquelles ara per lavors lo Principat de Cathalunya vos ha per enemich o enemichs e acuydats de la cosa publica. E sera procehit de fet e de dret contra vosaltres e vostres bens segons per la dita capitulacio es permes requerint de les dites coses esser feta carta publicha per vos notari dels presents actes.

Sigue aquí un pregón revocatorio de otro que había mandado hacer el veguer, y del que fue entregada copia al antedicho escribano que certificó el requirimiento que precede.

Ara ojats queus fa hom assaber per manament del honorable En Guillem Comi veguer de la ciutat de Tortosa e de la ribera de Ebre (hasta aquí, se encontraba solo Ebro) per lo molt alt Senyor Rey que com dilluns prop passat que comptavem tres del present mes de maig lo dit veguer per manament de la molt alta Senyora Reyna tudriu etc. haja fet publicar en la present ciutat per los lochs acostumats una crida que per sa Majestat era stada tramesa ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres nan lo restituheixquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat han segons en aquell es largament contengut. E apres divendres que comptavem set del present mes de maig lo dit veguer sia stat request per lo honorable En Bartomeu Feriza diputat local en la dita ciutat e vegueria de Tortosa en nom e per part dels reverend e magnifichs diputats e lur conçell com a representants lo Principat de Cathalunya aço fahents en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per part del dit Principat fermada e jurada et alias que en virtut de la seguretat per ell prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats li seran fetes la dita crida e lo que ha fet publicar torne al primer stament ab crida publica en la forma e manera que aquella dita crida es stada per ell feta e publicada tota dilacio e scusacio cessants en altra manera que dit Principat de Cathalunya lo ha per enemich e acuydat de la cosa publica. Cominantlo que sera procehit de fet e de dret contra ell e sos bens segons en la dita requesta es largament contengut. E com lo dit veguer sia molt stret e obligat a fer e exequir totes requestes que li sien fetes per part dels dits diputats majorment les dessus dits ab tant grans penes e comunicacions a ells fetes. Per tant ab veu de la present publica crida notifica lo dit veguer a tot hom generalment com torna e ha per tornada la dita crida lo dilluns prop passat cridada e publicada e tot lo que en aquella es stat publicat al primer stament en lo qual les coses eren ans que aquella se publicas axi com e segons que per part dels dits diputats e lur concell es stat request. Notificant les dites coses a tot hom generalment perque algu ignorancia no puixa allegar. - Sig+num Joannis Sunyol notarii publicii Dertuse regiaque auctoritate scribeque diputacionis localis dicte civitatis qui hunc transumptum in precedentibus duabus cartis una cum presente manu propria scripsit ex mandato sibi facto per honorabilem diputatum localem en in fides adhibeatur suum impressit signum.


Als molt honorables e molt magnifichs los senyors de diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt honorables e molt magnifichs senyors. Ab permesa e deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com divendres pus prop passat que teniem VII dies del present mes rebem una letra vostra per part de vostres honorables savieses a nosaltres tramesa la qual nos fou liurada per lo Senyor En Johan Fabrega de aquesta vila al qual fou dada dita letra per lo honorable En Pere Sagui diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa la qual letra fou dada en aqueixa insigna ciutat de Barchinona a IIII del present mes e any davall scrit la qual ciutat Deus per sa gran clemencia mijançant la gloriosa verge madona Santa Maria e lo beneyt Carles vullau guardar de traçio e los qui aquella governan e aconsellan la qual letra era closa e segellada segons apparia ab cera vermella ab lo segell de la casa del General del Principat de Cathalunya la qual letra honorables senyors es sots scrita de M. de Monsuar dega de Leyda la qual honorables senyors havem feta legir mot a mot en consell e present moltes gents on largament se mostra la oppresio e mala tractacio (els pluramicas al any 1462) que es feta contra aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona e contra tot lo Principat a les quals coses Deus per sa gran bondat done a vostres honorables savieses modo de provisions ab les quals mijançant lo divinal adjutori provany com es mester. De les quals coses honorables senyors per lo que ne oyim e ja ne haviem oyt ans de vostra letra stavem ab enug de congoxa gran on per la vista e oyda de les coses contengudes en dita vostra letra som stats molt aconsolats com veem per gracia de Deu e de la Verge Maria e del sobre dits madona Sancta Aularia (Eulalia) e lo beneyt Carles vostres savieses hi provehiran en tal manera que creem que Deus ne sera lohat e lo Senyor Rey content e la cosa publica conservada. Certificant vos honorables senyors que nosaltres vos regraciam molt lavis hoc e com nosaltres desijam molt bona concordia a fi que vostres savieses fossen fora de treballs e perills e per semblant tot lo Principat qui appares com sta vuy en traspos lo beneyt Senyor hi guast. Notificant a vostres savieses a aquesta vila jatsia sia miserable e de poch sforç e pot poch resistir a la mala e prava e iniqua voluntat
dels qui mal tractan aqueixa dita insigna ciutat de lo Principat e membres de aquell empero de nostro poder ja en temps passat vos feem certs de nostra voluntat e ara ab la present nous ne fem menys certs que en totes aquelles coses que porem ni sabrem no valem fugir ni mancar en totes cuses que sian honor de la Majestat de mossenyor lo Senyor Rey e ben avenir de aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona com a membre de carrer que som de aquella e benavenir de la cosa publica e conservacio del Principat de Cathalunya e per tant honorables senyors que milor saveya la hobra segons la voluntat havem deliberat trametre aqui lo portador de la present qui es lo senyor En Valenti Puig sindich e conseller de aquesta vila en lany present lo qual a ple es informat de nostra intensio sobre lo dit negoci. Placiaus darli fe e creença en lo queus dira e si de nostra vila voleu gent de la que hic sera serem contents vos serviam en lo que sera
necesari ans tot no fassa a dir a nosaltres sera gent que la posarem la on los plaura e de aquells viura ab repos e per la present honorables senyors als no havem avis sino queus placia en lo modo de nostron viure axi per guarda de la vila com en altres coses dar nos via ab vostres letres com nos regirem e si negunes coses honorables senyors vos son plasents manar ordonau e sera fet e la Trinitat Sancta queus tinga a tots en sa bona guarda Amen. De San Pedor a VIII de maig de Mil CCCCLXII. - Senyors. - Los jurats
e prohomens de la vila de Sant Pedor qui molt a vostres honorables savieses se recomanen.