15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.

Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

VEGUERIA DE LEYDA.

VEGUERIA DE LEYDA.

FOCHS
REYALS.

Primo ciutat de Leyda. 1213.
Bell-loch. 53.

Alamus. 16.
Lesborges. 72. (Les Borges)
La
Cugulada. 4. (Cogullada)
Castellot. 10.
Fochs poblats
dins lo territori de Leyda qui tenen torres. 5.
Rufia
de la perroquia de Sent Lorenc de la ciutat de Leyda. 22.

Sanahuy de la perroquia de Sent Marti de la dita ciutat.
26. (Sanahuja)
Timinells. 42.
Almateylles de la
perroquia de Sent Lorenç.
51.
Vilanova del Picat de la perroquia de Sent Gili
de la dita ciutat. 37.
Loch
de Vilanova. 18.
Lo Palau de la Orta. 8.
Loch
Dorrit: reyal. 9.
Limiana: del merquesat. 51.

Vilanova de Maya: del dit merquesat. 99.
Loch de Castello de
Maya. 10.
Font Longa. 22.
Loch Darriot. 7.
Loch de Alos
del merquesat ab La Nou e Matana. 57.
Loch de Baldemar: del dit
merquesat. 16.
Camarasa ab lo seu batliu.
73.
Lorenc: en lo merquesat. 10.
Loch de Muntgay. 27.

Loch de Priva. 13.
Loch de Santa Linia: en lo dit
merquesat. 29.
Loch de Cubelles: en lo dit merquesat. 89.


FOCHS DE CIUTADANS.

Primo Loch de Grealo: qui es den
Bernat Grayla ciutada de Leyda. 8.
Puigvert: del hereu den P.
Despens de Leyda. 13.
Pradell: qui es den Johan Cabreçer
(o Cabrecer)
ciutada de Leyda. 9.
La Torra den Broch: qui es den Jofre
de Brassarola de Leyda. 5.
Mayals: qui es del honrat En
Johan Mercer ciutada de Ceragoça
(ab Tortosa). 83.
Loch de Flix: qui es den Bernat
Bosch ciutada de Leyda (ab Tortosa). 35.
Mas de Flix: qui es del
dit En Bosch (ab Tortosa). 5.
La Palma: del dit En Bosch (ab
Tortosa). 27.
Loch de Peal: den Bertran des Vall ciutada de
Leyda. 7.
Loch Daltano: qui es dels hereus den Johan de Barriach
quondam ciutada de Leyda. 12.
Loch de Sunyer: qui
es dels dits hereus. 18.
Loch de Alfeç:
dels dits hereus. 23.
Loch de Tabach: dels dits hereus. 3.
Loch
de Reymat: qui es den P. de Muntanyana ciutada de Leyda. 10.
(Raimat)
Loch de Suchs: del dit P. de Muntanyana. 17.
Loch
de Bertran: den Francesch de Naves. 5.
Mollaruça:
qui es den Berenguer Moliner ciutada de Leyda. 30. (Mollerussa,
Mollerusa)
Loch de Farandella: qui es del dit Moliner. 16.

Bellfort: qui es den Thomas Calbet ciutada de Leyda. 3.
Loch
de Soes: qui es den Francesch de Sent Merti ciutada de Leyda. 44.

Loch de Vimpelech: qui es den Berthomeu de Sent Marti de la dita
ciutat. 17.
Muntoliu: qui es den Bertran Navarra de
la dita ciutat. 22.
Loch de Vinfaren: qui es den Muntserrat
Romeu ciutada de Leyda.12.
Loch de Lomatra: qui es den
Nicholau sabater de Leyda. 15.
Loch de la Torra Grossa:
den Domingo de Muntsuar ciutada de Leyda. 24.
Matxarra:
qui es de la muller den A. Cortit quondam ciutada de Leyda. 6.

Trigel: de la dita dona. 4.
Muntroig: qui es den
Anthoni Massanet. 16.
Miravall: qui es de la muller den Arnau de
Riusech ciutada de Leyda. 7.
Puig-gros: qui es de la dita
dona. 20.
Loch de Molons: qui es den P. Janer ciutada de Leyda. 4

Almanar: den P. de Carcassona de Leyda. 113.
Lo
mas qui es den G. de Nogeres: qui es den Johan Merces
(Mercer más arriba) ciutada de Ceragoça
(Zaragoza, Saragossa) (ab Tortosa). 3.
Vilaplana:
den P. Arlovi ciutada de Leyda. 8.
Benavent: qui es den G. de
Muntchada de Leyda. 9.
Blanchafort: qui es den
Juifre de la Bracerola savi.
15.
Loch de Sent Adria: den P. Cadella. 9.
Pradell: den
Simon de Torres de Leyda. 11.
La Torra de Santa Maria. 9.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo Loch Daspa: qui es del
bisbe de Leyda. 15.
Vallmanya: del dit bisbe. 5.
Cugull: del
monastir de Poblet. 16.
La Manresana: del dit monastir. 3.

Sisquela: del dit monastir. 10.
Loch dels Torms: del dit
monastir. 11.
Lo Solarac: del dit monastir. 9.
Loch de la
Grange: del abat Descarp. 12.
Loch Dalbatarra: del
monastir de Bonrepos. 12. (Albatàrrec)
La Joncosa: del abat
de Poblet. 35.
Loch de les Beçes:
del dit monastir. 12.
Loch Dalbages: qui es del monastir de
Poblet. 12.
Loch Dalfarras: de la abadessa de Sent Ilari.
12. (Alfarrás, Alfarràs)
Loch de Malcoreig: del abad
Descarp. 19.
Juneda : qui es del vescomte de Vilamur. 45.
Ceros:
qui es del noble En Notich de Muntchada. 52. (Seròs,
Serós)
Itona: qui es del dit noble. 71.
Vilasecha:
del dit noble. 6.
Loch de Gorfa: del dit noble. 5.
Loch
de Cologe: desgleya e de cavallers. 28.
Castelldasens: qui es del
noble En Jacme de Pallars. 43.
Castellot: qui es del dit noble.
11.
Castell Darbecha: del dit noble En Jacme de Pallars. 68.

Benavent: de la Seu de Leyda. 1.
Alcarras: qui es de Mossen
En Francesch Sent Climent. 114.
Granyenela: del dit Mossen
Francesch. 5.
Montagut: del dit Mossen Francesch. 30.
Lardecans:
qui es del dit Mossen Francesch. 22.
La Rocha: qui es del
dit Mossen Francesch. 22.
Granadella: qui es de Mossen P.
Moliner. 79.
Torres Beces: del dit Mossen P. 19.
Granyana:
qui es del dit Mossen P. 14.
Bovera: qui es del dit Mossen P. 10.

Loch de la Pobla de la Bella Guarda: qui es del dit mossen P. 6.

Padros: qui es del dit mossen P. Moliner. 16.
Margalef: qui
es de mossen R. Sa Costa. 12.
Loch de Vinferre: den Gerau de
Requesens canonge de Leyda. 6.
Loch de Alendir: de Mossen G.
Berenger Dolzinelles.
8.
Artea: dels hereus de Micer Francesch Roma. 19.
Loch de
Muntçomis e de la Foradada:
dels dits hereus. 29.
Loch de Muntclar: dels dits hereus. 11.

Loch del Estor: dels hereus den A. Ces Comes de
Borriach quondam. 5.
Torra Serona: den G. Berenger
Dolzinelles cavaller. 8.
Castello de Farfanya: de la Comtessa
Durgell. 152.
Loch de Endani: qui es den P. de Nogueres donzell.
2.
La Torra dels Homens: qui es den P. de Puigvert
donzell. 1.
Vila del Algerri: de la dita Comtessa. 72.
Loch
del Boix: del Comte Durgell. 9.
Vila Dager: del dit Comte. 88.
(Ager)
Loch de Font de Pou. 12.
Loch de Vilanova: del
dit Comte. 3.
Loch de Oreners: den Berenguer Josa donzell. 6.

Loch de Sent Just: del dit Berenguer de Josa. 7.
Loch de
Milla: del Comte Durgell. 15.
Loch de Claramunt: del dit Comte.
7.
Loch de Muntassor: qui es del dit Comte. 3.
Loch
Dalberola: qui es den Fluvia. 5. (Alberola)
Loch de
Os: qui es del dit Comte. 54.
Loch de la Figuera: den Puigvert
donzell. 3.
Loch de Peraxons ab Manyanell: den Johan de Muncada
donzell. 12.
Loch Vilues: del Comte Durgell. 10.
Grealo: del
dit Comte. 4.
Castell de Muntmagastre: del dit Comte. 26.
(Montmagastre)
Loch Domers: den P. Claramunt donzell. 1.

Agramunt: del Comte Durgell. 67. (Acrimonte)
Claret.
2.
Puigvert: del dit Comte. 15.
Florejachs: den Berenguer de
Josa. 4.
Ciyes: del dit Berenguer. 4.
Oliola e lo terme: del
dir Comte. 12.
Cabana bona: den Canet. 5.
Guardiola. 3.

Cocto: dels hereus den P. Duluja. 4.
Sero: den P. Ramon de
Camporelles. 9 ?
Lo donzell: del dit P. Ramon. 11.
La
Sentiu: den Jacme de Meya. 12.
Malfeyt: den Ramon Mecha. 6.

Ciutat de Balaguer. 344.
Ramoneda: den Bernat Torra. 3.

Tiurana: del Comte Durgell. 10.
Vilaplana: del dit Comte.
2.
Miralpex: den Gispert de Ribelles. 3.
Rialp e la batlia:
del dit Ribelles. 11.
Perampla ab la batlia: qui es den Bernat de
Peramola. 22.
Taranau: den Ferrer Dabeya. 5.
Paracolls:
den Jacme de Meya. 5. (Paracuellos)
Lochs de Luças
e de Levanta: del dit Jacme de Meya. 12.
Castellnou: qui es de
mossen Berenguer Daier. 3.
Loch de Bavall. VIII.
Loch de
Cardet VII.
Loch Disirch. VI.
Buant Serni. V.
Lochs de La
Guardia de Xus Ventola Vilva Rens Sent Johan de Geronella XVIII.

Loch de Macivert Dorta de Castella e del Pont de Suvent.
XII.
Tots aquests son del abat de Laox: son en summa.
56.
Loch de Mercenau: den P. de Torra donzell. 3.
Loch
Descallar: del Merques de Bilena. 4.
Vilanova de Castell
Pages: del Spital de Sent Johan de Jherusalem.
10. (La orden militar y religiosa del Hospital de San Juan de
Jerusalén)
Loch Dartesa: del dit Spital. (Artesa).
29.
Loch de Madrona: del dit Spital. 6.
Loch de Umetllo: del
dit Spital. 18.
Castell de Torres: del dit Spital 50.
Loch de
Urxea: del dit Spital. 5.
Loch de Gudenell: del dit Spital. 26.

Calaterra: del dit Spital. 11.
Loch de Gebut: del dit Spital.
24.
Loch de Corbins: del dit Spital. 19.
Loch de la Torra
de Maho: del dit Spital. 19.
Loch de Les Cases de Corbins:
del dit Spital. 17.
Loch de La Torra Ferrera de Sagria: del dit
Spital. 11.
Loch del Canic: del dit Spital. 2.
Loch de
Rossello: del dit Spital. 9.
Loch del Guayre: de la
prioressa Dalguayre. 109.
Loch de Ratera: de la dita prioressa.
15.
Loch de Vilanova de Sagria: de la dita prioressa.
21.
Castellnou: den P. de Sent Merti. 5.
Les Cases de Aguilo:
del abat Dager. 2.
Loch de La Menla: del dit abat. 7.
Loch de
La Regula: del dit abat. 11.
Loch de Cas: del dit abat. 5.
Loch
de Couta: del dit abat. 4.
Loch de Sent Lorenc: del dit abat. 4.

Loch des Comu: del pabordre de Mur. 3.
Loch
de Bellmunt: del monestir de Poblet. 7.
Burcenich: del dit
monestir. 14.
Loch de Les Ventoses: del Orde del Spital de Sent
Johan. 4.
Val-llobera: del abat de Bellpuig. 8.
Bellfort: del
Orde del Spital de Sent Johan. 5.
Loch de Gaten: den Guillem de
Muntchada. 4.
Sauro: qui son den Ramon de Josa. 6.
Item
en lo dit loch de Sauro qui son del pabordre de Solsona. 7.
Augem:
den Ramon de Josa. 2.
Altes: den Ramon de Josa. 2.
Mirambell:
den Berenguer Ça Costa
donzell. 2.
La Portella: del dit Berenguer. 2.
Castell de
Salavert: den Salavert donzell. 2.
Castell Dalmenara: de Mossen P.
Ramon Ça Costa. 2.
Castell
de Muntale: den Tudella donzell. 1.
Castell de Tarrasso:
de mossen P. Ramon Ça Costa.
3.
Castell del Mesor: den Berenguer de Ribelles. 6.
Castell
de Bellstar: del dit Ribelles. 11.
Castell de La Rapita: de
madona den Cervera. 4. (Rápita)
Castell de Timonal: den P.
Cortit donzell de la dita vegueria. 9.
Castell de la Saydia: den
P. Cortit donzell. 7.
Castell de Filela: den Francesch Morell
donzell. 11.
Castell de Vallfogona: den P. Cortit. 12.
Castell
de Lineola: del Comte Durgell. 30.
Loch de Planelles: de Vegueria
Dagren. 3.
Castell del Planal den Fexes: del dit Comdat Durgell.
4.
Puigvert: den Luis de Mur. 2.
Loch de Menargues: del
Vescomte Durgell. 42.
Loch Dalbesa: del Comte Durgell. 97.
(Albesa)
Castell de Tartareu: del dit Comte. 18.
Summa
major dels fochs de la dita Vagueria de Leyda. 5622.

Apéndice, 4, Molt car et molt amat primogenit

Núm. 16. Reg. 2403. Fol. 135.

Lo rey. - Molt car et molt amat primogenit: lo Rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elacio conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses et no presumesquen esser fets semblants al Altissime. Tant es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rompent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et malvades obres ab diabolica austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra reyal majestad volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et rebellio de la qual en aquella james fon trobada alguna sement: per lo qual provehints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut personalment venir aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella no sens gran renom et fama de nostre car oncle lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers gentilshomens et altres axi de nostres regnes et terres com del regne de Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et misericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdonat mort natural mutilacio de membres et exili perpetual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare e germanes sues les dites morts mutilacio et exili et encare presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos peccats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses vos notificam ab .... exibidor de la present. E hajaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guarda la sancta Divinitat. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil CCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.

Lo rey. - En Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per vos a nos tramesa vos havent en los fets e aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller cambrer nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e belluts blanchs e altres en lo dit acte de coronacio necessaris. E axi matex nos fets saber que havets parlat ab en Guillem Mulet de les joyes e penyores de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de que som molt maravellats com siam informats quey havia mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam que de les dites joyes e penyores diligentment encerquets e sapiats praticant e comunicant daço ab los dits Guillem Mulet e Torramorell lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats prestament quins e quals draps ço es acetonis tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan haver daqui e quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells quis poran trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita benaventurada coronacio ensemps ab los dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligencia en tal manera que migençant vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments e per aquests e altres serveys a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes gracies e favors. Dada en Leyda sots nostre sagell secret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - P. D. - E si cas es que vehets o coneixets que aqueix hom sen fracas os metia en torn en no manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci a nos decontinent ab una altra persona. - Dada axi com dessus. - Dominus rex mandavit michi Petro Margall.

Núm. 18. Reg. 2403. Fol. 142.

Rex Aragonum et Sicilie. - Religiose devote ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut
abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis illud davidicum verbum materna linga prosiliens Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Venerabili et religioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina pereximio professore. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De 1413 a 1416. Fol. 128.

Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona. - Molt honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey sobre la convocacio del Princeps namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab barret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat destivals lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia fon puyat al senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don Jayme marit seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver los homens de Balaguer si nos retien per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la mort del archabisbe de Çaragossa e del governador de Valencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia. E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present certificar: de la composicio o avinença par que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit senyor. Daço ques seguira per avant vos certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona dijous a dos dies de noembre ora del seny del ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. - Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis et Johannes Ros. - Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.

22 DE JUNIO.

22 DE JUNIO.

Lista de las personas facultadas para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Cesavasses. // per la ciutat.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella. // per la ciutat.

Deliberación.

En lo fet de mossen Jacme Carbo del qual ha suplicat vista la suplicacio es stat delliberat e conclos per tots concordablament que de peccunies del General e
de la ciutat ço es mig per mig lo primer mes lo qual se mostra ha vaguat en mar com a capita de les naus li sien paguats quaranta florins corrents qui es semblant sou o salari se trobe en dies passats fonch donat per mes per los consellers de la ciutat En Berenguer Sayol com a capita de certes fustes qui en dies passats per la ciutat foren armades. E mes que dels tres mesos se mostra ha feta la servitut en la vila de Sant Feliu de Guixols com a capita de aquella es stat delliberat que li sie paguat hun flori dor per jorn de peccunies del General deduhit empero tot lo ques mostrara ell haver rebut per mans de mossen Pere de Belloch olim deputat o per altres qualsevulle persones.

No se llevó a efecto esta deliberación, pues se acordó suspenderla con fecha del veinte y siete siguiente, según es de ver por una nota que se encuentra al pie de la misma.

4 DE JUNIO.

4 DE JUNIO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Francesch del Bosch. // per lo General.
Pere Cestrada major ciuteda. // per la ciutat.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella rajoler. // per la ciutat.

Deliberaciones.

En lo fet de mossen abbat de Monserrat demenat de peraula ço es que ara pochs dies ha venint de les parts de França com embaxador del Principat trobant se en la vila de Roses ha haguts a loguar tres lahuts per venir en les parts deça los quals li han costat XVIII scuts dor ço es sis scuts per lahut que aquells li sien paguats. Es stat dellibert e conclos per tots concordablement que attes lo dit mossen abbat prenia son bon salari de embaxador del dit Principat que de les dites coses demanades no li sie res donat.
En lo fet de mossen Jacme Segur canonge de Tortosa es stat deliberat e conclos per tots li sien paguats cent florins corrents en via de salari per tot lo
temps que ha stat en la embaxada que en los dies passats de ordinacio dels dits deputats e consell ha feta a la ciutat de Leyda. E jatsie per la dita embaxada fer li fos oferta e liurada certa quantitat de peccunia per salari empero attes que a causa de la dita embaxada ell fou pres per los enemichs o rescatat e pessats perills de mort e attesa la sua condicio es stat vist la dita quantitat a compliment del rahonable salari a ell degut e pertanyent per la dita embaxada. E ab altra carta lo dit mossen Jacme Segur hage e sie tengut fer e fermar fi e definicio de totes quantitats de peccunia que pogues demenar axi per lo salari de la dita embexada com per reschat de sa persona com per despeses fetes com per diners hun breviari e robes que li foren preses com per altres qualsevol rahons o causes qui dir o cogitar se puixen larguament.

El llaüt de Fayón. Imagen de la web oficial del pueblo zaragozano.

XVIII, perg 445, Jaime I, 2 febrero 1231

XVIII.

Perg. n. 445. Jaime I. 2 feb. 1231.

In Dei nomine. Conescuda cosa sea a todos los qui son et son por venir que io don Jacme per la gracia de Dios rey de Aragon desafillo ad todo omne et afillo a vos don Sancho rey de Navarra de todos mios regnos et de mias terras et de todos mios sennorios que ovi ni e ni debo aver et de castiellos et de villas et de todos mios sennorios: et si por aventura deviniesse de mi rey de Aragon antes que de vos rey de Navarra vos rey de Navarra que herededes todo lo mio asi como desuso es scripto sines contradizimiento ni contraria de nul omne del mundo. Et por mayor firmeza de est feito et de esta avinencia quiero et mando que todos mios ricos omes et mios vasallos et mios pueblos juren a vos sennoria rey de Navarra que vos atiendan lealment como scripto es desuso et si non lo fiziessen que fincassen por traidores et que nos pudiesen salvar en ningun logar. Et yo rey de Aragon vos prometo et vos convengo lealment que vos faga atender et vos atienda luego asi como dessuso es scripto et si non lo fiziesse que fosse traidor por ello. Et si per aventura enbargo yo ave ninguno de part de Roma o oviere io rey de Aragon so tenudo por conveniencia por defferlo ad todo mio poder: et si nul omne del sieglo vos quisiesse fer mal por est pleito ni por est paramiento que io et vos femos que io que vos aiude lealment contra todo omne del mundo. Adunde mas que nos aiudemos contra al rey de Castiella todavia por fe sines enganno. Et io don Sancho rey de Navarra por la gracia de Dios por estas palabras et por estas conveniencias desafillo a todo omne et afillo a vos don Jacme rey de Aragon de todo el regno de Navarra et de aquello qui al regno de Navarra pertanne et quiero et mando que todos mios ricos omes et mios conçellos que juren a vos sennoria que vos atiendan esto con Navarra et con los castiellos et con las villas si por aventura deviniesse antes de mi que de vos et si non lo fiziessen que fossen traidores asi como scripto es desuso. Et ambos ensemble femos paramiento et conveniencia que si por aventura io en mia terra camiasse ricos omens o alcaydes o otros quales quisier en mios castiellos aquellos a qui io los diere castiellos o castiello quiero et mando que aquel que los receba por mi que vienga a vos et vos faga homenage que vos atienda esto asi como sobre scripto es. Et vos rey de Aragon que lo fagades complir a mi de esta gisa misma et por estas palabras en vestra terra: et vos rey de Aragon atendiendome esto io don Sancho rey de Navarra por la gracia de Dios vos prometo a buena fe que vos atienda esto asi como scripto est en esta carta et si non lo fiziesse que fosse traidor por ello vos rey de Aragon atendiendome esto asi como sobre scripto es en esta carta. Et sepan todos aquellos qui esta carta veran que io don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon e io don Sancho por la gracia de Dios rey de Navarra amigamos entre nos por fe sines enganno et faziemos homenage el uno al otro de boca et de manos et juramos sobre quatro evangelios que asi lo atendamos. Et son testimonios de este feito et de est paramiento que fizieron el rey de Aragon et el rey de Navarra et del afillamiento asi como scripto es en estas cartas don Ato Fozes maiordomo del rey de Aragon et don Rodrigo Liçana et don Guillem de Moncada et don Blasquo Maça et don Pedro Sanç notario et repostero del rey de Aragon et fraire Andreu abbat de Oliva et Exemeno Oliver monge el Pedro Sancheç de Bariellas et Pedro Exemeneç de Valera et Açnar de Vilava et don Martin do Miraglo et don Guillem justiçia de Tudela et don Arnalt alcaide de Sanguessa et io Domingo scribano del rey de Navarra qui las cartas screvi. Facta carta domingo segundo dia de febrero en la fiesta de Sancta Maria Candelera in era MCCLXVIIII en el castiello de Tudela. - Et io Domingo scrivano por mandamiento del rey de Aragon et del rey de Navarra estas cartas screvi et est signo con mia mano i fiz +.

Versión de Bernardino Gómez Miedes:

Capítulo III. Contiene el tratado formal del auto de concordia y adopción que los dos Reyes de Aragón y Navarra se hicieron el uno al otro.

Conocida cosa sea ad todos los que son, & son por venir, que yo don Iayme por la gracia de Dios Rey de Aragón, desaffillo ad todo ome, & affillo a vos don Sancho Rey de Navarra de todos mios regnos, & de mias tierras, & de todos mios señoríos que oue ni he ni deuo auer, & de castiellos & de villas & de todos mis señorías. Et si por auentura deuiniesse de mi Rey de Aragó, antes q d vos Rey de Navarra, vos Rey d Navarra que herededes todo lo mio, assi como de suso es escrito, sines contradezimiento (cótradezimiéto), ni contraria (cótraria) d nulhome del mundo. Et por mayor firmeza de est feyto, & de esta auinença, quiero & mando (mádo) que todos mios ricos homes, & mios vassallos, & mios pueblos juren a vos señoría Rey de Navarra, que vos atiendan lealmente (lealmét), como escrito es de suso. Et si no lo fiziessen, que fincassen por traydores, & que nos pudiessen saluar en ningún logar. Et yo el Rey de Aragon vos prometo, & vos conuiengo lealmét, que vos faga aentender, & vos atienda luego, assi como de suso es escrito: & si non (nó) lo fiziesse, que fosse traydor por ello. Et si por auétura embargo y aue nenguno de part de Roma, o houiere, yo Rey de Aragon so tenudo por conueniença por desferlo ad todo mio poder. Et si nul home dl sieglo vos quisiesse fer mal por est pleyto, ni por est paramiento que yo è vos femos, que yo vos ayude lealment contra todo home del mundo. Adonde mas que nos ayudemos cótra el Rey de Castiella toda via por fe sines engaño.
Et yo dó Sancho Rey de Navarra por la gracia de Dios, por estas palabras, & por estas conueniéças desafillo ad todo home, & afillo a vos don Iayme Rey de Aragon de todo el Regno d Navarra, & de aquello qui el reyno de Navarra pertañe: & quiero & mádo que todos mios ricos homes & mios Concellos juren a vos señoría, que vos atiendan esto con Navarra, & có los castiellos, & con las villas si por auentura deuéiesse antes de mi que de vos. Et si no lo fiziessen que fossen traydores, assi como escrito es de suso. Et ambos ensemble femos paramiéto & conueniençia, que si por auétura yo en mía tierra camiasse ricos homes, o Alcaydes, o otros qualesquiere en mios castiellos, aquellos aqui yo los diere castiellos, o castiello, quiero & mádo que a qll qui los reciba por mi que viéga a vos, & vos faga homenage. Que vos atiéda esto assi como sobre escrito es. Et vos Rey de Aragon, que lo fagades cúplir a mi desta misma guisa, & por estas palabras en vuestra tierra. Et vos Rey de Aragó atendiendo me esto, yo don Sancho de Navarra por la gracia de Dios, vos pmeto a buena fe que vos atienda esto assi como escrito es é esta carta. Et si no lo fiziesse que fosse traydor por ello, vos Rey de Aragó atédiédome esto assi como sobre escrito es en esta carta. Et sepá todos aqllos qui esta carta verá, que yo dó Iayme por la gracia de Dios Rey de Aragó: Et yo dó Sancho por la gracia de Dios Rey de Navarra, amigamos entre nos por fe sines engaño & fiziemos homenage el vno al otro d boca & de manos, & juramos sobre quatro Euangelios que assi lo atendamos, Et son testimonios de est feyto, & de est paramiento que fizieró el Rey de Aragon, & el Rey de Navarra, & del Affillamiento assi como escrito es en estas cartas, don Atho de Foces mayordomo dl Rey de Aragó, & don Rodrigo d Liçana, & don Guillen de Moncada, & don Blasco Maça, & don Pedro Sanz notario & repostero del Rey de Aragon. Et don Pedro Perez justicia de Aragon, & frayre Andreu Abad de Oliua, & Eximeno Oliuer móge, & Pedro Sáches d Variellas, & Pedro Exemenez de Valtierra, & Aznar d Vilana, & dó Martin de Miraglo, & don Guillé justicia de Tudela, & don Arnalt Alcalde de Ságuessa. Facta carta domingo segúdo día de Febrero en la fiesta de santa Maria Cádelera, in Era Millesima ducétissima sexagessima nona en el castillo de Tudela. Que fue año d la natiuidad del Señor M.CCXXXI.
puesto que en este instrumento de la adopción, ninguna mención se hace del infante don Alonso, como el Rey lo affirma, por ventura de consentimiento de ambas partes.

xix-perg-633-jaime-i-17-mayo-1234

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E
ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR
REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE
CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO
SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.

Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en
franch alou los homens de la universitat de
Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que
lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent
e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit
senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones
poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres
lochs de Cathalunya del dret de la leuda e
passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es
diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL
lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara
regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postats
e drets senyories e dret de prelatura e fadiga de
retenir quel senyor Rey havia en la força
de Montbran en Rossello qui es força
molt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda
al dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels
castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e
drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit
senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan
Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan
Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e
forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia
más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon
Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha
donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dreta
senyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en
lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.

Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafa
la jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de
Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginis
fahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que
fahia cascun any En Berenguer dez
Vivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha dats
an P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel
dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de
Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguus
a aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullita
dels homens del loch de Vingran qui dabans
eren de recullita del castell Dopol lo qual es del
senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de
Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axi
que en cas de necesitat lo senyor Rey ab sos
diners hauria a fornir lo dit castell Dopol de
vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit
senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya
XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre
sobrel dret del pasquer del loch de Vinça
en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P.
dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del
castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.

Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura
castella del castell de Perpenya dues somades de mena
de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascuna
vallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.

Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del
senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en
Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha
donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascun
dia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer
Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de
Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey
En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit
senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins
Capçir.

Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte
Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de
Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.

Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen
Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracolls
en Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an
Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins
Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a
mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils
dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha
donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres
drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de
Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo
dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexença
dels oficials e les aygues de tots los lochs quel
dit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que
lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la
dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi
hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a
micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e
cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç
de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç
de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio
dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de
Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e
vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot
valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo
dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda
los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del
senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era
propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los
pasquers entorn C florins jassia quel procurador
reyal qui vuy es nols vulla
mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.

Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de
Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de
Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.

Vescomte Dilla.
Item
lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del
loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey
En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença
e jurediccio civil e criminal de les universitats consols
sindichs batles saigs e altres oficials e de
camins publichs daygues e fluvis dels lochs
que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la
jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor
havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de
Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al
dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per
pariatge e la host e la cavalcada del loch
de Vingran ab tota conexença
de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey
hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan
per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del
dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de
camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de
Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey
En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e
criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets
quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptat
que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de ques
degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller
den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha transportada en la dona Na
Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la
jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e
de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo
senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del
loch de la Clusa.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament (: juntament, la c se perd) en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas. E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps (en semps, escrito separado, pero significa junto) ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino

pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-

Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - Petrus Episcopus

barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores

haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)