Mostrando las entradas para la consulta Sardenya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Sardenya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 42. Leg. De cartas reales. Núm. 83. 26 mar. 1343.

Núm. 42.

Leg. De cartas reales. Núm. 83. 26 mar. 1343.

Senyor sapia la vostra real excellencia que un missatger del rey de Castella qui va a vos segons que diu de part del dit rey nos ha donada una letra del dit rey en la qual nos fa saber que per los apparells quels reys de Benimari et de Granada fan han necessitat de haver de vos senyor galees: perqueus prega que nos suppliquem a la vostra real altea senyor queus placia trametre al estret X galees abans que les deu que hi son de la almoyna sen vinguen: e si deu galees no hi trametets queus placia enviar paga et pa et refrescament de companya per a mes temps a les dites X galees que hi son. Perque senyor notificam les dites coses a la vostra real excellencia: e com per vos senyor et per la cort general proximament celebrada en la ciutat de Valencia sia estat ordenat que les dites X galees fossen tengudes al dit estret oltra los IIII meses que ara servexen altres IIII meses a cumpliment de un any: nos haguem dupte si les companyes que son en les dites galees de les quals la major partida haura servit cumplits aquests IIII meses que ara servexen un any poriem fer romanir en lo dit servii com segons forma del acordament no sien tenguts servir forçats oltra un any e encara si les galees que hi son sens gran adob porien romanir ni dit servii ne si adob havien ops sis poria la fer. E sobre aço haguem acord ab en Pere Lambert et en Pere Rull homens esperts et savis en afers de mar et de armades los quals nos dixeren afirmativament que les galees poden romanir profitosament sens gran adob als dits IIII meses esdevenidors e si ni ha alcunes que hajen mester gran adob com lo visalmirall nos haja fet saber que alcunes ni ha carafexades dixerennos los dits en Pere Lambert et en Pere Rull que aquelles se poran la fort be adobar et que ni ha gran avinentea de adobar et en un riu que hi ha prop la host et en la mar et que creen que per lo molt navili que hi es hi ha prou maestres. Quant a les companyes que son de present en les galees nos dixeren los damunt dits que creen que romanran la assats volenterosament los que sans sien et consellaven que hom hi trametes al temps refrescament de companyes axi de homens de cap com de rem: lo qual consell per nos oit notificam aquell senyor a la vostra gran altea supplican a vos senyor humilment que per ço que les companyes als dits IIII meses esdevenidors pus volenterosament romanguen queus placia manar per letra al visalmirall que hi romanga et que induescha ab bones maneres et si mester sera ab manaments penals les dites companyes a romanir et altre letra a les companyes de manament espres que romanguen sots grans penes com en altra manera duptam que les dites X galees hi romanguessen passats aquets IIII meses. Nostre senyor Deus per la sua clemencia vos do senyor bona vida et longa et victoria de vostres enemics. Escrita en Valencia a XXVI dies de març anno Domini M°CCC° quadragesimo tertio. - Los aministradors de la almoyna en lo regne de Valencia generalment ordenada ab besament de mans et de peus nos comanam senyor en la vostra gracia et merce. - Al molt alt et molt poderos princep et senyor lo senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Sardenya et de Corcega et comte de Barchinona.

(Al dorso se halla la minuta de las siguientes cartas .)

En Pere et cetera al amat visalmirayl nostre en Matheu Mercer salut et cetera. Harem reebuda vostra letra sobrel fet de les galees quel rey de Castella demana a altres IIII
meses apres daquests que ara servexen: la qual be entesa femvos saber que havem acordat ab los aministradors de la almoyna als quals scrivim desta raho que vos apres daquests IIII meses que ara servits romangats en lestret de Tarifa altres IIII meses et si alcunes galees han obs adob quel façats aqui car diuse que aqui ha assats bona avinentea dadobar e los aministradors al temps trametranvos refrescament de cap et de rem. Perque volem eus manam que façats segons que dit es et induiscats ab bones maneres et encara ab manaments forts et penals si obs es a totes les companyes que romanguen aqui. E nos per altra letra nostra lus ho manam axi mateix. Dada etc.

En Pere et cetera a tots et sengles comits notxers proers et altres companyes de les X galees quel amat visalmirayl nostre en Matheu Mercer te en lo stret de Tarifa salut et
cetera. Com nos hajam ordenat et vullam que les dites galees romanguen aqui IIII meses apres daquests IIII que ara servexen en servey de Deu e del rey de Castella: per ço a vos e a cascu de vosaltres dehim et manam sots pena de la nostra ira et indignacio que romangats aqui et serviscats en les dites galees los dits IIII meses esdevenidors. Et aço no mudets en alcuna manera. Dada etc.

//





jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 40. Reg.n. 1378. fol. 74. 4 dic. 1341.

Núm. 40. 

Reg.n. 1378. fol. 74. 4 dic. 1341.


Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por essa misma gracia rey Daragon de Valencia de Sardenya et de Corcega et conde de Barchelona salut commo a rey que tenemos en lugar de hermano que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriamos mucha onra et buena ventura et tanta vida et salut commo pora nos mismo. Rey havemos recebido vuestra carta en que nos embiastes a rogar que commo hayades por cierto entendido quel nuestro almirayl se quiere venir contra nuestro mandamiento et non quiere fincar en la guarda de la mar del strecho de Tariffa entro que las otras dies galeras quel devemos embiar en janero sean alla fiziemos tal mandamiento al dito almirayl que non partiese de la dita guarda entro que hi sean las ditas otras diez galeas: e entendiendo todo lo que se contiene en la dita vuestra carta sabet rey que mandamos con nuestra carta al dito almirayl que non parta del dicho estrecho entro al tiempo sobredito et entendemos por cierto que no fara contra nuestro mandamiento del qual vos embiamos translat en esta nuestra carta. Data en Valencia IIII dias de desembre en el anno de nuestro Senyor MCCCXLI. - Subscripsit Arnaldus. - R. Sicardi mandato domini regis. - Predicta littera fuit tradita Garsie Ferdinandi balistario dicti regis Castelle.

41


don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina, Alfonso XI
Alfonso XI
https://www.nubeluz.es/cristianos/castilla/alfonsoXI.html

Núm. 23. Reg. n°1377, fol. 105. 23 set.1340.

Núm. 23.
Reg. n°1377, fol. 105. 23 set.1340.

Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilia de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina de nos don Pedro por essa misma gracia rey Daragon de Valencia de Sardenya et de Corcegua et conde de Barchinona salut como a rey que mucho amamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriamos que diese Dios tanta vida con honra quanta nos querriemos pora nos mismo. Rey facemosvos saber quel noble don Pedro de Munchada almirall nuestro lo qual es hombre entre los otros de lo nuestro senyorio senyalado et de quin nos fiamos et ha deudo con nos enviamos al servicio de Dios et vuestro con dotze galeas et un leyn de cien remos et con ell enviamos Galceran Marquet visalmiral nuestro et cavalleros tales qui rendran lur deudo en que los cumple. Porque rey vos rogamos quel dito almirall querades haver recomendado por honra nuestra assi como entendemos que a vos conviene fazer e otrosi al dito visalmirall e cavalleros e todo lestol con les companyes que en aquello van: e esto vos gradeceremos mucho: e fiamos de Dios que en el dito servicio se hauran por tal manera que Dios et vos et nos ne seremos pagados. Dada en Barchilona a XXIII dies andados del mes de setiembre en el anno de nuestro Senyor de mil trecientos et quaranta.
- B. de Podio mandato domini regis cui fuit lecta.


miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 9. Reg. n. 13.Fol.32. 15 jun. 1339.

Núm. 9. 
Reg. n. 13.Fol.32. 15 jun. 1339.

Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Galliçia de Sivilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Sardenya de Corcega et conte de Barchinona salut como a rey que mucho amamos et mucho preciamos et pora quien querriamos mucha honra et buena ventura assi como pora nos mismo. Rey hermano fazemosvos saber que lego a nos aqui en Barchilona el amado conseller nuestro Gonzalo Garçia miercoles viespre de Corpore Christi e de que entendiemos (parece que pone entandiemos) como se libraron los pleytos porque vos lo embiamos. Plogonos ende mucho e luego enviamos la carta nuestra de ratificacion de las posturas a la muy alta dona Leonor reyna Daragon hermana vuestra segunt que fue puesto. E mandamos otrosi librar luego les mas galeas que podiamos con les quals va al estreyto de Tarifa el noble et amado almirante e conseylero nuestro don Jofre Gilabert de Cruyles. E porque vayan alla en cerca les otras qui finquen a complimiento de las XV que en est present verano havemos a enviar se façe cuanto se pueda fazer en manera que queriendo Dios partiran de Barchinona do se arman por todo el present mes de junio. E havemos mandado al dito nuestro almirante que faga todo lo que complira con el vuestro almirante en uno a servicio de Dios et a defendimiento de vuestros regnos et nuestros et a danyo et embargo de los enemigos de la fe. Porque vos enviamos a rogar quel dito nuestro almirante hajades encomendado e gradezer vos lo emos mucho: e seet cierto que es hombre que vos sabra bien servir et lo ha mucho a talant. Dada en Barchelona XV dias andados del mes de junio en el anyo de nuestro Senyor MCCCXXXIX. - Petrus Martini mandato regis facto per Gonzalvum Garcie consiliarium.

num-10-reg-1377-fol-35-1-octubre-1339

martes, 10 de marzo de 2020

CAPITULACIO, Juan II Aragón, Reg.n.3392, fol. 64. 16 oct. 1472.

CAPITULACIO. 
Reg.n.3392, fol. 64. 16 oct. 1472.



Pateat universis quod nos Joannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie: exhibitis celsitudini nostre pro parte vestri dilectorum et fidelium nostrorum consiliariorum et proborum hominum civitatis nostre Barcinone super reductione vestra ad majestatem nostram nonnullis capitulis seriei sequentis:
- Molt alt e excellent senyor confiant e no duptant la vostra ciutat de Barchinona obtenir de vostra alta senyoria les coses concernents servici vostre benefici utilitat pau repos e tranquillitat de la cosa publica de la dita ciutat e del principat de Cathalunya demane la dita ciutat les coses per via dels capitols seguents tocades e deduhides supplicant vostra majestat com a senyor e rey virtuos aquelles voler loar approbar confirmar e atorgar. Primo demane e supplique la dita ciutat que attes e considerat que per causa de la dessensio quis segui de la persona del Illmo. don Carles primogenit Darago de gloriosa recordacio fill vostre per la ciutat de Barchinona e principat de Cathalunya per zel de bona amor e fidelitat entenent en la delliurança del dit primogenit per conservacio de la progenie e posteritat de vostra senyoria son stats fets los actes e enantaments fins açi subseguits: que placia a vostra majestat decernir e declarar los dits actes no esser stats prejudicials o derogants en alguna manera a la fidelitat ans los poblats en dita ciutat esser haguts per bons leyals e feels e que vostra senyoria per tals los ha els reputa e que placia a vostra senyoria ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. Plau al senyor rey decernir e declarar los poblats en la dita ciutat e principat esser stats e esser bons leyals e feels e per tals los ha e reputa sa majestat e li plau encara ferho publicar ab veu de publica crida per los regnes de sa excellencia axi deça com della mar. - Item supplica la dita ciutat que per causa o occasio dels dits actes de qualsevol specie sien subseguits fins aci no pusque esser per vos senyor e per vostre primogenit o successors vostres e seus e per qualsevol officials presents o sdevenidors inquirit ne procehit o enantat civilment o criminalment o esser feta demanda alguna o admesa alguna accusacio o donunciacio a instancia de fisch o de part privada o per qualsevol altra manera directament o indirecta contra la dita ciutat o ciutadans o habitadors de aquella axi presents com absents ne contra lo dit principat ciutats viles castells o lochs de aquell e o los poblats e singulars de aquell de qualsevol stament grau o condicio sien ço es ecclesiastichs militars e reyals e bens de aquella o de algu de aquells generalment o particular. E si alguns processos enquestes o prisies eren stats contra los dessus dits o algu de aquells començats o fets o altres qualsevol procehiments o enantaments apprehensions de bens annotacions confiscacions sentencies e condemnacions axi en persones com en bandejaments o accuydaments o altres qualsevol enantaments e actes de qualsevol qualitat preheminencia e regalia sien encara que fos crim de lesa majestat en lo primer o segon cap o de qualsevol altre crim o delicte qui dir o cogitar se puxe que aquells e encara qualsevol crides que sien stades en qualsevol parts de vostres regnes e terres fetes sien hauts e haudes per nulles casses e abolits e aquells e aquelles vos senyor per merçe vostra vullau cassar e anullar e abolir e ara de present hajau aquells e aquelles per casses e nulles ab decret de nullitat: e a major cautela placia a vostra senyoria fer e atorgar a la dita ciutat ciutadans e habitadors de aquella axi presents com absents e a tot lo dit principat e als singulars habitadors e poblats en aquell axi ecclesiastichs militars e reyals com encara a qualsevol altres persones de qualsevol stament o condicio sien de qualsevol altres regnes e terres axi de vostra senyoria com daltres qui hajen seguida la oppinio dels dits principat e ciutat remissio absolucio relaxacio e diffinicio general larga e bastant ab solempne jurament e altres clausules necessaries francha e quitia de sagell e de totes altres missions e despeses. Plau al senyor rey fer e atorgar lo contengut en lo present capitol: e quant se sguarda a la franquesa de les despeses plau a sa majestat fer gracia del dret de sagell.
- Item demane e supplique la dita ciutat que lo illustre don Johan de Calabria ab lo capita de la guarda cavallers gentils homens e qualsevol altres persones de la casa e familia sua sen puxen anar salvament e segura per mar o per terra ab llurs cavalls armes e altres cavalcadures e adzembles or argent artelleria peccunies robes e altres bens lurs liberament e sens empaig o contradiccio alguna atorgant salconduyt o segurs e totes altres coses necessaries per seguretat de lurs persones e bens: e si per mar sen volran anar atorgar seguretat e licencia de anar e tornar a les fustes ab les quals anar sen volran e als patrons mariners e altres persones qui ab les dites fustes irien pagant primerament ells tots loscredits en los quals sien obligats e tenguts a qualsevol persones per qualsevol raho titol o causa. Plau al senyor rey.
- Item supplique la dita ciutat que placia a vostra senyoria jurar loar approbar e confirmar tots los usatges de Barchinona constitucions capitols e actes de cort de Cathalunya privilegis libertats usos costums e consuetuts generals e particulars atorgats axi a la dita ciutat e stament mercantivol de aquella com encara a totes altres ciutats viles lochs e universitats de dit principat e als staments de aquell axi ecclesiastich militar com reyal tant en general com en particular e la observança dels contractes de censals que la dita ciutat reeb sobre la batlia general de Cathalunya volent que aquells romanguen en lur força e valor e que de aquells axi la dita ciutat e lo principat e universitats de aquell sien e romanguen en aquell plen dret e possesio seu quasi preheminencia libertat facultat e exercici en los quals eren o son stats abans e apres dels dits actes subseguits. Plau al senyor rey puis en aço no sien compresos privilegis alguns o libertats atorgats e atorgades per persones algunes en lo temps de la guerra.
- Item que placie a vostra senyoria de nou atorgar a la dita ciutat lo privilegi atorgat per la taula de la ciutat ab lo qual son guiats tots diners or argent robes e bens en la dita taula deposats e tots los censals que la dita ciutat fa. Plau al senyor rey.
- Item com per causa dels dits actes se hagen haudes haver diverses quantitats axi per vendes de censals com alias e per haver aquelles se son fets imposits de alguns drets axi per los diputats del general de Cathalunya e consell lur entrevenint e consentint la ciutat de Barchinona com encara per la dita ciutat en virtut de privilegis et alias: que placia a vostra senyoria loar e aprobar los imposits dels dits drets e los censals e totes obligacions de aquells e qualsevol altres contractes de censals e obligacions de aquells fetes axi per los diputats e lur consell com per la dita ciutat e encara qualsevol obligacions e seguretats fetes a qualsevol persones de qualsevol quantitats sobre la subvencio dels cavalls a fi que aquells a qui es degut sien pagats e satisfets. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra senyoria de continent donar orde que la dita ciutat cobre e sia restituida en sa plena possessio e domini de les viles e lochs de Flig e de la Palma e de la vila de Tarrega Vilagrassa e de les baronies de Terraça de Sabadell de Muncada e de la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents e de altres que la dita ciutat tingues en lo temps de la mort de don Carles ab aquella senyoria jurisdiccio e preheminencia prerogatives e drets que lavors tenia e possehia havent per revocades qualsevol donacions transportacions e obligacions de aquelles fetes. Plau al senyor rey fer restituhir a la dita ciutat les viles de Terraça e Sabadell e Muncada e la postat e altres drets del castell de Cervello e baronia de Sent Vicents en aquella forma e manera quels tenia e possehia abans de la guerra. Quant a les viles de Tarrega e Vilagrassa ja foren luides per sa majestat ans de les dites turbacions e de aquelles feta donacio e concessio a la illustrissima de bona memoria la reyna dona Joana sa muller qui Deus hage. Quant se sguarda a Flig e Palma que tenen lo illustre don Alfonso Darago fill de la prefata majestat e lo castella de Amposta es pretes per ells quels tenen ab certs justs titols: pero si algun dret sobre aquelles pretendra haverhi la dita ciutat samajestat es molt contenta fer e administrarlos expedita justicia.
- Item que placie a vostra senyoria que tots e qualsevol ciutadans e habitadors de la dita ciutat axi presents com absents e los hereus e successors de aquells qui morts seran e encara totes e qualsevol persones de qualsevol stament grau o condicio sien de altres ciutats viles lochs parroquies e universitats e poblats en lo dit principat axi ecclesiastichs militars com reyals e altres qualsevol persones de qualsevols regnes e terres cobren e hagen a cobrar integrament e plena e pacifica sens contradiccio e despeses algunes tots e qualsevol castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats possessions cases e terres masies molins censals censos delmes e altres rendes drets e bens mobles e inmobles si empero dita mobles en esser seran o alienats no seran de qualsevol specie o natura sien qui sien os reben axi dins lo principat de Cathalunya Rossello e Sardanya e regnes de Arago e Valencia de Mallorcha Menorcha lviça Sicilia Sardenya com en altres qualsevol parts de vostra senyoria e per lo semblant cobren qualsevol altres bens quils pertanyeran ols seran pervenguts axi per via de heretaments o donacions en qualsevol temps fets o fetes o per via de institucions substitucions vincles o lexes axi ab intestats com ab testament vel alias abans del temps del obit del illustrissimo princep don Carles com apres los quals los sien stats levats o empatxats per la cort o per qualsevol altra persona:
e que placie a vos senyor los hage fer restituhir aquells ab los fruyts de aquells quis trobaran en esser axi en poder dels deutors com dels cullidors: e si per vos senyor o per altre havent potestat de vostra senyoria ne haureu fetes algunes donacions o concessions o gracies o vendes o altres alienacions o empenyoraments per qualsevol causa titol o raho a qualsevol prelats comtes barons cavallers ciutat de Gerona o altres qualsevol universitats o persones de qualsevol condicio sien axi dels bens que posseeixen com de altres que totes sien casses nulles e invalides e revocades anullades e hagudes per no fetes ab decret de nullitat ara per llavors e llavors per ara e que aquelles en res no obstant los dessus dits cobren les dessus dites coses integrament e plena e sens despeses de salaris e cessants processos o litigis segons dessus es dit a sola ostensio del present capitol. E si provisions ne hauran a traure sien franques de sagell e si algun censal o censals o altres rendes seran stats luyts e los preus de aquells seran venguts en mans de vostra senyoria que placia a vostra senyoria pagar e satisfer a aquells los preus dels dits censals: e si sera cas que los dits censals seran stats luits per algunes universitats o singulars per menys quantitat del preu: que vos senyor siau tengut de pagar lo quen haureu rebut e la universitat o particular la resta a compliment del preu e si eren en mans de alguns singulars als quals vostra senyoria ne hagues feta alguna gracia venda o transportacio o de altres havent causa de aquells: que vostra senyoria faça restituhir los dits censals als creedors censalistes de qui eren e levarlos als quils possehirien: e per semblant sie fet de les altres proprietats e bens inmobles e altres drets. E si eren luyts als dits possehidors hagen a restituhir ço que rebut ne hauran per la dita luycio e que los qui tenen los damunt dits bens hagen e sien tenguts aquells restituhir no obstant qualsevol guiatges elongaments o sobreseiments atorgats o atorgadors per vostra majestat e officials vostres. Plau al senyor rey atorgar lo contengut en lo present capitol ab les excepcions e modificacions seguents: ço es en respecte dels castells viles lochs baronies termens jurisdiccions proprietats cases terres masies molins e altres possessions e bens inmobles que no sien compreses en lo dit capitol persones algunes sino solament los ciutadans stants e habitants en la ciutat de Barchinona e altres qui de present se troben axi dins com fora aquella que segueixcan de present lur opinio exceptada empero la baronia Darenos e heretage qui fou de don Jaime Darago quondam e la baronia de Bellpuig e altres lochs qui foren de don Hugo de Cardona e lo castell e loch de la Manresana que te lo bastart de Cardona e Castellnou e un lugaret que prop aquell te mossenyer Rodrigo de Bovadilla: exceptats aximateix los fruyts e rendes que en les dites terres e possessions seran caygudes e cullides fins a la present jornada per los qui aquelles hauran tengut e ab expressa condicio que primerament sia hagut sguart als qui hauran fetes obres milloraments e missions en castells e fortaleses les quals hagen esser tachades e judicades mediant jurament per quatre persones les dues elegidores per sa majestat e les altres dues per los consellers de Barchinona: les quals quatre persones e les tres concordes hagen sobre aço plena potestat de tachar e judicar les dites obres milloraments e missions y en cas de discordia de les dites persones la magestat prefata haja a declarar lo que li semblara esser de justicia e raho sobre la tal discordia e tachacions fahedores: entes empero que la dita magestat puga per repos del stat seu metre e tenir capita o capitans en los dits castells forçes viles torres o cases forts segons a sa majestat ben vist sera durant la dita guerra e turbacions. Tant com sesguarda als censos censals delmes e altres rendes e emoluments quis trobaran en esser: plau al senyor rey fer les revocacions de les donacions e gracies e restitucions dels dits censals delmes rendes e emoluments ques trobaran en esser axi en lo principat de Cathalunya comtats de Rossello y Cerdanya regnes Darago Valencia Mallorcha Sicilia Cerdenya Iviça e Menorcha e en qualsevol altres parts terres e senyories de sa majestat ço es als ciutadans vehins e habitadors de la dita ciutat de Barchinona e altres qualsevol persones qui de present se troben dins e fora aquella qui de present segueixen com dit es la opinio de Barchinona axi en proprietats com en pensions daci avant devedores segons que abans de la guerra los tenien e possehien: ab aço que qualsevol persones qui en virtut de llurs gracies e donacions axi en les dites parts com sobre los censals creats per lo mestre covent e trasorer de Rhodes en la castellania Damposta e priorat de Cathalunya hauran rebudes qualsevol pensions no sien tengudes fins a la present jornada restituhir aquelles ans los obligats als dits censals sien hauts per quitis axi com si als mateixos censalistes fossen stades pagades les dites pensions fins a la present jornada com dit es: ab tal pacte e condicio empero que los censals que fan les terres del illustre infant don Enrich e don Alfonso Darago patriarca alexandri arquebisbe de Tarragona maestrat de Muntesa la castellania Damposta comte de Cardona e de Prades vezcomdat e cases dels Rocabertins don Anton de Cardona mossenyer Rodrigo de Bovadilla don Matheu de Muncada mossenyer Dalmau de Queralt mossenyer Joan Çarriera Bertran Darmendariz mossenyer Bernat Margarit Pere Joan Ferrer mossenyer Andreu de Paguera mossenyer Arnau Guillem de Bellera e mossenyer Jacme March per causa de la gran dirrucio e guerra que han haguda se hagen reduhir daci avant a la terçera part ço es que de tres parts ne paguen les dues e la dita reduccio se entenga en respecte de les pensions e no dels preus. Tant com toca a certs censals que Ferrando de Rebolledo e mossenyer Rodrigo de Bovadilla com a donataris posseheixen en virtut de gracies e donacions fetes per lo senyor rey: hajen a restituhir aquells axi en proprietat com en pensions daciavant devedores exceptada la terça part de aquelles de la qual terça part axi en proprietat com en pensions puixen dispondre a totes ses voluntats: exceptat empero que los dits censals no sien de ciutadans o habitadors de Barchinona. Quant sesguarda a les altres coses contengudes en lo dit capitol plau al senyor rey atorgar e atorga aquelles: entes e declarat que un censal de pensio de docentes liures que fa lo egregi comte de Cardona e de Prades a don Elfo de Cardona e de Perellos no sia compres en la restitucio del present capitol. - Item que sie de merce vostra voler que tots los ecclesiastichs axi lo bisbe de Vich mensa episcopal de Barchinona capitols de Seus catedrals abadies priorats comanadors del orde de sent Joan e altres sglesies collegiades monestirs axi de homens com de dones de qualsevol orde o religio sien canonges constituits en dignitats personals pabordries e obtinents simples canonicats rectors vicaris e beneficiats hospitals e causes pies stiguen e cobren lurs dignitats e beneficis e per lo semblant cobren e hajen les viles castells e lochs censals rendes fruyts e emoluments e bens inmobles e obvencions de lurs dignitats bisbat abadiats priorats comandes menses e beneficis e que en lurs benifets e en la percepcio dels fruyts de aquells no sien conturbats ni empedits per comandes assignacions o altres qualsevol concessions per vos dit senyor o altre en nom vostre fetes e atorgades a qualsevol persones les quals per vostra senyoria sien revocades e per nulles hagudes: e si los dits fruyts e rendes dels dits benifets seran en esser ço es que no sien exhigits o seran en ma dels cullidors que sien restituhits ab tota integritat als dits beneficiats e altres damunt dits. Plau al senyor rey exceptat lo priorat de Cathalunya romanint los creedors e censalistes que han censals e rendes sobre lo dit priorat en sos drets en lo que toca als dits censals e rendes lurs axi en proprietat com en pensions daci avant devedores. Quant a les altres dignitats e beneficis e coses ecclesiastiques si sera altercacio o questio alguna sobre lo titol de aquells e aquelles la dita majestat es contenta remetre e remet la decisio e determinacio de aquells a la santitat de nostre senyor lo papa o al reverendisimo legat e vicecanceller apostolich.
- Item supplique la dita ciutat que placie a vostra senyoria que si algunes baronies castells viles lochs feus o jurisdiccions torres e cases o molins eren stades preses e confiscades per vostra senyoria e comanades e donades venudes o empenyorades o en altra manera alienades en ma de algunes persones qui vuy tinguen e possehesquen aquelles: que vos dit senyor hagudes per revocades e nulles les dites comandes vendes donacions empenyoraments o alienacions hajau tornar e restituhir e façau tornar e restituhir les dites baronies castells viles lochs feus jurisdiccions torres e cases ab tots drets e pertinencies de aquells als senyors de aquells e ab tots los fruyts e rendes que en esser se trobaran segons dessus es dit e que vostra senyoria ne los possehidors de aquells en los quals serien stats transpostats nols puixen retenir ni empachar per luysmes terços o foriscapis que pretenguessen esserlos deguts ne per reparacions o gornicions o guardes de gent darmes quey haguessen tengudes per defendre aquells ni per milloraments o despeses que haguessen fetes ni per res que per vos senyor los fos degut per sou o per altra manera o per deutes o credit que haguessen adquisits si donc no eren deutes o credits propris dels dits lochs en que fossen obligats los lochs o los senyors ans de la mort del dit princep don Carles. Ja es respost e satisfet al contengut en lo present capitol per la resposta e modificacio feta al VIII capitol.
- Item que placie a vostra senyoria que lo General del principat de Cathalunya e los deputats e oydors de comptes de aquell ara residents en Barchinona sien e romanguen ab tota aquella amplissima potestat jurisdiccio prerogatives e preheminencies les quals los son atorgades per constitucions capitols e actes de corts usos pratiques e costums de la casa del dit General. PIau al senyor rey que tots los sis diputats e tots los oydors dels comptes de la una part e de la altra regesquen e exercesquen ensemps lurs officis tro a tant per lo senyor rey e per la cort proximament celebradora sia altrament ordenat. E si sera cas que ans del terme de la eleccio lo senyor rey e la cort noy hauran provehit: que tots ensemps façen la eleccio en la forma acostumada. Sobrel procehir empero dels dits diputats e oydors de comptes sia fet lo que per lo senyor rey e consellers de Barchinona sera declarat.
- Item que placia a vostra senyoria haver per revocada e anullada e haguda per no feta la capitulacio feta per la serenisima senyora reyna dona Joana de bona memoria que Deus haje muller de vostra senyoria fermada a Vilafranca de Penades ab totes les coses en aquella contengudes. Plau al senyor rey.
- Item que tots los presoners christians axi de la present ciutat com encara de tota Cathalunya e axi cathalans com strangers qui sien stats presos per causa de la guerra e los qui son en les galeas com en altres parts sien encontinent soltats e delliures sens pagar rescat e altres despeses e messions: e si son rescatats e donat cartell o altri per ells sien absolts dels dits cartells o fe donada e altres obligacions sens pagar alguna cosa. Plau al senyor rey fer soltar e deslliurar liberament tots los presoners ques trobaran axi en les galeres com altres parts qui sien ciutadans domiciliats e habitants en Barchinona e de la casa de don Joan fill del duch Joan ab que los de la dita ciutat ciutadans habitants e domiciliats en aquella e los de la casa del dit don Joan qui tenen presoners alguns del temps passat de qualsevol servidors vassalls terres e parts del senyor rey hajen per semblant a delliurar liberament aquells ab restitucio de cascuna de les parts ad invicem de cartells soltament de fe o altres qualsevol seguretats. Quant sesguarda als altres cathalans ques trobaran presos axi en poder de la una part com de la altra plau a sa majestat que sien delliures tots de la una part e de la altra exceptats lo fill de mossenyer Guerau de Cervello e lo fill de mossenyer Cirera per tal que son en Castella en poder de persones que nos porien cobrar.
- Item que placie a vos senyor atorgar que si lo comte de Pallars o algun magnat baro cavaller o gentilhom ciutada o altra qualsevol persona de qualsevol stat o condicio sie ecclesiastich o laych qui fossen absents del principat o presents empero no reduhits fins en la present jornada sis volran reduhir e tornar a la obediencia de vos senyor aquells qui son dins lo principat dins un any primer vinent: que vos senyor los admetau en vostra gracia els restituhiscau lurs bens en la forma dessus dita. Plau al senyor rey exceptat lo quis diu comte de Pallars: e quant sesguarda als altres que seran presents en lo principat que hajen temps de un mes e los absents de un any comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en anant e que la restitucio dels bens sie entesa en la manera e ab les excepcions e modificacions contengudes en la resposta feta al VIII capitol.
- Item que la vila e castell de Maho Citges Castell de la Roca Sent Marçal la casa den Sallers lo castell den Papiol lo castell de Gallifa Castellvi de Rosanes Castell Ciuro Muntmagastre (o Montmagastre, no se ve bien si es u-o) lo castell den Clariana lo Castell de Balcereny e baronia del Mujal e totes altres viles e castells quis tenen en la opinio de Barchinona e que sien propris del quils posseheixen e los senyors de aquells e bens lurs sien compresos en los presents capitols e de aquells se puixen alegrar en totes coses. Plau al senyor rey puix la vila de Maho dins tres mesos e les altres viles castells e lochs mencionats en lo dit capitol e altres qui persisteixen en la opinio de Barchinona dins temps de quinze jorns comptadors del dia de la ferma dels presents capitols en avant se sien reduhits e donats e reduhides a obediencia e fidelitat de sa majestat e que de fet solten e meten en libertat qualsevol presoners que tinguen o cartells o fe o seguretat de aquells e que qualsevol coses que no seran sues propries restituesquen als senyors de aquelles.
- Item que los embaxadors qui son en Proença e encara en Joan Mayans qui es anat en Burgunya e qualsevol altres persones de familia lur e bens lurs sien entesos e compresos en la present capitulacio e que puixen venir salvament e segura ab tota lur roba e bens. Plau al senyor rey.
- Item que de continent sie atorgat guiatge a la nau den Franci Anthoni Setanti la qual es a Maho e qualsevol forments vitualles robes e mercaderies e persones qui en aquella sien que segurament puixen venir en la present ciutat de Barchinona e per lo semblant puixe lo dit Setanti o altres persones per ell anar a Maho per conduhir aci la dita nau. Plau al senyor rey.
- Item que totes naus baleners e altres fustes carregades de forments vitualles e altres robes mercaderies e bens ensemps ab los mercaders peregrins e altres persones qui sien en dites fustes puixen venir de Proença e daltres parts en la present ciutat de Barchinona guiades e assegurades a fi que los mercaders cobren lurs bens e no perden aquells. Plau al senyor rey.
- Item que tots processos e actes fets judicialment tocants interesser de part a part axi en la audiencia reyal com de la governacio com de qualsevulla veguer e batle consolat e altres officials e sentencies sobre aquells donades e qualsevol execucions per vigor de aquelles fetes sien e romanguen fermes e valides e en lur força e valor. Plau al senyor rey tant com toca als processos actes enantements sentencies etc. que seran stades fetes donades e executades tocants qualsevol persones de sa condicio e adherencia ço es dells entre ells.
- Item que lo veguer e batle e altres officials triennals resten en lurs officis e complesquen lur trienni. Plau al senyor rey ab noves provisions empero de sa majestat. - Item que placia a vostra senyoria atorgar al egregi don Joan de Torrelles comte Discla que attes que la terra la passat per cathala que vostra senyoria lo haje per cathala e per lo semblant tornar e ferli restituhir los bens e heretats que tenia en Arago e en altres parts de vostra senyoria e per lo semblant donar de vida sua les siscentes liures les quals de gracia li haveu promeses donar sobre los emoluments de la seca de Barchinona e mes avant restituhir a fra Carles la comanda de Castellot en Arago. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria fer tornar e restituhir qualsevol diners robes e deutes que per part de la senyoria vostra son stades preses en los regnes de Sicilia Sardenya Mallorques e Valencia e de Tortosa e altres parts de Cathalunya de mercaders e de qualsevol altres persones de la present ciutat de Barchinona. E si aço senyor al present nous era avinent de fer restituhir los diners comptants e robes venudes e en poder de vostre fisch rebudes vos placie dar e provehir que los dits mercaders e altres qualsevol persones de les quals los dits diners e bens seran stats presos se puixen quitar e fer consignacio sobre drets e gabelles reyals e tretes de forments trahent cascu per si dels drets consignats en comte lo que muntaran les extraccions de les mercaderies per ells de vostres regnes trahedores. Plau al senyor rey de fer restituhir tots aquells bens e coses que en los dits regnes e terres de sa majestat se trobaran en esser e que als que aquells tenien ols devien sia remesa qualsevol pena.
- Item que placie a la senyoria vostra de pagar als creedors censalistes sobre vostres rendes reyals del regne de Mallorques e Menorques integrament les pensions dels censals que sobre dites rendes han e en son cas e loch los preus de aquells segons serie e tenor de lurs contractes. Plau al senyor rey exceptades Ies pensions corregudes fins al dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que placie a vostra majestat restituhir e tornar e fer restituhir e tornar al General de Cathalunya los lochs de Roses e Cadaquers e altres viles castells e lochs que lo dit General e diputats tenien e possehien en lo comptat Dampuries revocant e havent per revocades qualsevol donacions concessions o alienacions daquells o algu daquells per vostra senyoria fetes. Ja la prefata majestat ha feta la dita restitucio al General.
- Item que qualsevol strangers qui hajen seguida la opinio del principat e ciutat es troben de present en la ciutat e comtat de Barchinona e volran habitar en la terra e senyoria vostra sien compresos en la present capitulacio: e si sen volran anar que ho puixen fer dins tres mesos primer vinents ab lurs cavalls e altres cavalcadures armes or argent robes e bens lurs salvament e segura. Plau al senyor rey dins temps de un mes comptador del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item que Menant de Guerra e Gracia Daguerri ab tots lurs bens propris sien compresos en la present capitulacio. Plau al senyor rey puix dins temps de quinze jorns vinguen a obediencia de sa majestat e solten e meten en libertat tots los presoners que tenen axi en preso com ab cartells fe o seguretat e restitueixquen qualsevol coses que no seran sues propries als senyors de aquelles pagat e satisfet a aquells lo que sera judicat e taxat per les obres milloraments e messions fetes per los dits Menant e Gracia Daguerri en los castells que tenen per les quatre persones y en son cas per la majestat del senyor rey segons es decretat e respost al VIII capitol.
- Item que placia a vostra senyoria donar obra ab acabament dins un mes primer vinent que lo illustrissimo primogenit fill vostre e los altres fills vostres e los regnes de Arago e de Valencia e Mallorques e tots los ecclesiastichs e barons que per la ciutat seran demanats hajen a prometre e jurar de fer tenir e servar totes les coses en los presents capitols contengudes. Plau al senyor rey ço es en respecte dels que seran presents en cort dins temps de quinze jorns e dels altres dins temps de tres meses comptadors del dia de la ferma dels presents capitols.
- Item senyor per quant se diu que vostra senyoria hauria fetes algunes gracies donacions o concessions a singulars persones de bens de ciutadans de Barchinona o habitadors de aquella queus placie de present revocar e aquelles haver per revocades casses e nulles manant e decernint aquelles freturar de tota eficacia e valor. Plau al senyor rey fer la revocacio en lo dit capitol contenguda juxta serie e tenor de la resposta feta al VIII capitol.
- Item senyor com per los diputats e ciutadans de la present ciutat e altres habitants en lo dit principat sien stats venuts e alienats diverses bens mobles que tenien e han haguts e possehits per raho de confiscacions incorporacions et alias en qualsevol manera e aquells dits bens vuy en dia nos tropien en esser ans sien stats venuts e alienats com dit es: sie de vostra merce atorgar que los dits diputats ne altres ciutadans de la dita ciutat e habitants del dit principat en mans e poder dels quals de dits bens mobles seran pervenguts per qualsevol raho o causa e per ells seran venuts e alienats no pusquen esser per aquells convenguts ni obligats a restitucio de aquells pus que segons es dit no son en esser per aquells als quals los dits bens se pertanyen. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vestra senyoria atorgar a la dita ciutat que tota hora e quant volra en forma publica los presents capitols que aquells haje haver franchs de segell salaris e de altres despeses. Plau al senyor rey fer la gracia del dret de sagell.
- Item que placie a vostra senyoria donar licencia a qualsevol persones de qualsevol stament o condicio sien de podersen anar salvament e segura dins spay de un any en qualsevol part del mon si en la obediencia vostra restar no volran ab tots lurs bens diners or e argent e altres coses lurs propries e dins lo dit temps poder vendre e exaugar qualsevol proprietats censals e altres bens mobles e immobles que tinguen sens contradiccio alguna pagant e satisfahent primer lurs credits e altres qualsevol obligacions en que tenguts sien. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra senyoria provehir e ordenar que negun capita de ciutat castell vila o altre loch ne altra qualsevol persona que no pugue pendre alguna part dels censals e altres rendes de neguna comunitat de particulars persones axi ecclesiastiques persones com seculars qui sien propries de les damunt dites universitats e particulars persones axi ecclesiastiques com seculars o les tinguessen obligades e ypothecades axi per censals vel alias: e per vostra benignitat e clemencia prometau que provisions gracies ne concessions no atorgareu als damunt dits capitans o altres qualsevol persones de rebre alguna part dels dits censals per alguna causa o raho: e si per oblivio aut alias vostra senyoria tals concessions provisions o gracies ha atorgades aquells e aquellas que atorgades haveu hajau de continent per no fetes casses e nulles. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat atorgar que axi la ciutat de Barchinona com qualsevol persones qui sien dins e fora Barchinona que de present segueixquen la opinio de Barchinona axi universitats com altres no sien tengudes pagar pensions algunes de censals a persones algunes que hajen seguit lo servey e obediencia del senyor rey fins al dia de la ferma dels presents capitols sino les pensions daci avant devedores. Plau al senyor rey.
- Item que placie a vostra magestat por egualar tots los censalistes qui reben censals en Mallorques que les pensions que sauran a pagar als dits censalistes sien repartides en aquells per sou e per liura axi a aquells los censals dels quals seran luyts com als altres que no seran luyts en manera que egualment reben totes lurs pensions per sou e per liura com dit es no obstant Ies dites luycions dins temps de quatre anys comptadors de vuy en avant. Plau al senyor rey quant sesguarda als censalistes ciutadans e habitants en Barchinona e altres que fins vuy han seguida lur opinio.
- Item que placie a vostra majestat axi per satisfer als censalistes de Mallorques com altres del principat de Cathalunya e altres parts los censals dels quals son stats luyts com encara per fer altres smenes e satisfaccions fer e dar obra que en la cort proximament celebradora en lo dit principat sien asignades de deu en quinze mil liures sobre los drets del General de Cathalunya cascun any durant temps de quatre anys les quals deu o quinze mil liures serveixquen a satisfer e resarcir als dits censalistes axi de Mallorques com de altres parts les proprietats de lurs censals que son stats luyts singula singulis referendo e encara per fer altres smenes e satisfaccions a coneguda de la majestat del senyor rey: entes empero e declarat que la dita annua quantitat del General se haja a pendre dels drets del dit General deduhits e pagats primerament los salaris carrechs e pensions a que lo dit general es e sera obligat. Plau al senyor rey.
- Item que placia a vostra majestat atorgar que si dubtes alguns se moguessen per causa de la present capitulacio que sien eletes quatre persones les dues per la dita majestat e les altres dues per la dita ciutat les quals hajen poder de decidir e determenar les dites questions simplament sumaria e de pla sens algun strepit e figura de juhi solament attes lo fet de la veritat e justicia sens algun salari. Plau al senyor rey.
- Supplicatoque excellencie nostre humiliter ut capitula preinserta et omnia et singula etc. - In monasterio dePetris-albis territorii Barcinone fuerunt firmata et jurata hec capitula die veneris XVI octobris anno MCCCCLXXII nec non in pergameneo scripta.


Juan II de Aragón, el Grande, o Juan sin Fe según los rebeldes catalanes que se alzaron contra él,​ (Medina del Campo, Castilla, 29 de junio de 1398-Barcelona; 20 de enero de 1479) fue duque de Peñafiel, rey de Navarra (1425-1479), rey de Sicilia (1458-1468) y rey de Aragón, de Mallorca, de Valencia, de Cerdeña (1458-1479) y conde de Barcelona, hijo de Fernando I de Antequera y de Leonor de Alburquerque, condesa de Alburquerque. Fue padre, entre otros, de Fernando el Católico.


Juan II fue uno de los monarcas más longevos del siglo XV —su enemigo Luis XI de Francia le llamó vieja «vulpeja»—​. Padeció de cataratas por lo que durante varios años estuvo ciego, hasta que el 12 de octubre de 1468, a la edad de 70 años, recuperó la vista gracias al judío catalán Cresques Abnarrabí que le operó los dos ojos.

Según su principal biógrafo, el historiador Jaume Vicens Vives, «Juan II de Aragón aparece como el personaje de mayor fuerza en un siglo ya lleno de singulares personalidades políticas» ya que «centró en su persona los más candentes problemas que afectaban a los distintos reinos peninsulares: subversivismo nobiliar en Castilla, divisionismo social en Navarra, activismo revolucionario en Cataluña; y en política exterior, hundimiento de la potencialidad de los Señoríos italianos y retorno agresivo de la hegemonía medieval francesa. Por si ello no fuera bastante, queda aún vinculado a su persona el hecho del planteamiento de la unidad monárquica hispánica».

Escudo de los reyes aragoneses de Sicilia (Coronado).


jueves, 27 de febrero de 2020

XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.


XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVl. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.



miércoles, 26 de febrero de 2020

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 
Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:


es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.