17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

6 DE JULIO.

6 DE JULIO.

Sin que hubiese sesión formal, reuniéronse algunos individuos del Consejo, y se ocuparon de varios asuntos relativos al modo de hacerse las sustituciones en el mismo.
Reunidos otra vez por la tarde, manifestaron los señores Diputados, que habían recibido una provisión de la Reina en que se nombraban varios oficiales para servir en la Lugartenencia del Primogénito, entre ellos Pedro Peyró para el oficio de protonotario de dicho Senyor, y como este lo rechazase abiertamente, diciendo que de ningún modo lo admitiría, y que había escrito sobre esto a la Señora Reina y al Señor Rey, para que sobreseyese en la admisión; acordóse, después de votado, que se admitieran todos los oficiales nombrados en la provisión referida, excepto Andrés Catalá, por ser Valenciano y, de consiguiente excluido en la capitulación.
Sin este acuerdo, hubo otros además, como el nombramiento de la comisión que había de entender en la entrega de las doscientas mil libras para el infante D. Fernando, y el de las personas que habían de redactar las instrucciones para los embajadores, dándose cuenta, al propio tiempo, de la siguiente carta que se había recibido.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Volents nos conformar a la delliberacio en vostre consistori feta que a tots los qui guardasen lo castell de Amposta sia donat aviament feta a aquells la contenta segons romanim certificats ab la ultima letra de vostres reverencias a nosaltres tramesa cessant una tal custodia axi necessaria en aquesta frontera com es del dit castell havem per semblant fet cessar a totes les guardes e guaytes del castell mur e portals de aquesta ciutat. Ha sen fet nota e murmuracio per alguns ciutedans e gent popular ques cuytava masse aquesta ciutat en desistir a guardes e guaytes donant a nosaltres causa de dubtar. Per ço pregam e suplicam vostres reverencies vos sia plasent concellar e rescriurens de vostra intencio si freturara mes daci avant guardar aquesta ciutat. Certificants mes vostres grans providencies de la gran cura sollicitut e vigilancia den Pere Jorda deputat local de aquesta ciutat exhibidor de la present sobre los fets que occorrien e necessitaven axi en tremetre spies desempatxar correus a vostres reverencies per certificar aquelles en inseguir Ies requestes a ell fetes per part de aquesta ciutat concernents los fets que lladonchs occorrien com encara en anar moltes vegades ab son assesor al castell de Amposta per provehir en lo que era mester e en moltes altres coses. Per ço afectuosament vostres reverencias pregam e suplicam lo dit diputat local e son assessor micer Pere Terça sobre la renunciacio a aquells de sos treballs fahedora hajen per recomenats ordenant vostres grans reverencies e magnificencies de nosaltres lo que plasent los sia conservant aquelles continuament la Sanctissima Trinitat. Scrita en Tortosa a dos de juliol del any Mil CCCCLXI. - A tota honor de vostres reverencies e magnificencies molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Siguen las cartas que, en este día, mandaron escribir los señores Diputados.

Molt alta o molt Excellent Senyora.
Recordam nos haver scrit a la Excellencia vostra supplicant la li plagues proveir en nom del Senyor Rey del ofici del portant veus de Governador en aquest Principat en persona del magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller en lo qual nos eren vistes concorrer totes aquelles coses que al servici del Senyor Rey benefici de la cosa publica e descencia del afer se requerien e per resposta de vostra Excellencia havem sabut la bona voluntat de aquella en supplicar per aço la Majestat del dit Senyor Rey sino per quant li havia acorregut lo Illustrissimo Primogenit haver scrit a vostra Altesa per lo dit ofici en favor del noble don Francesch de Pinos e del dit mossen Vilademany. E per so desijaba saber en qual de aquells la intencio del dit Illustre Primogenit se reposava. Som certificats Senyora molt alta lo dit Illustre Primogenit reposar se en lo dit mossen Vilademany e axi haver ne scrit e supplicat a vostra gran Senyoria. Per tant Senyora molt alta confirmant nos ab la intencio del dit Illustre Primogenit humilment vostra gran Senyoria supplicam li placia provehir del dit ofici lo dit mossen Vilademany o per la dita provisio supplicar la Majestat del Senyor Rey ab tota eficacia per manera que haga son efecte. E ab tot sera molt deguda e pertinent com dit es encara nosaltres la reputarem axi a la dita Majestat del dit Senyor Rey com a vostra Excellencia a singular gracia e merce. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent Senyora haja en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual nos man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a VI de juliol any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls etc. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo mestre de Montesa conseller del Senyor Rey.
Senyor molt reverend. Desigant nosaltres lo ofici del portant veus de governador de aquest Principat en lo qual grantment consisteix lo benevenir de la cosa publica del dit Principat venir en poder de persona de qui la Majestat del Senyor Rey sia servida e la cosa publica ben administrada e governada havem per nostres letres supplicada la lllustrissima Senyora Reyna fos merce sua fer de aquell provisio en persona del magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller. E de aço mateix lo Illustrissimo Senyor Primogenit som certs ha scrit e supplicat la dita Senyora Reyna declarant sa intencio esser que lo dit mossen Vilademany haja lo dit ofici davant tot altri per qui lo dit lllustrissimo Primogenit scrit hagues per lo dit ofici e haver donat special carrech a vostra Senyoria trobantse aci de dir lo seu intente a la dita Illustrissima Senyora Reyna e de fer per aço tota intercessio. E per quant la intervencio de vostra molt reverend Senyoria pora en aço benefici prestar e som certs aquella esser arreglada e rectamem dirigida a les coses concernents lo servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e benefici de la cosa publica de aquest Principat per tant senyors afectuosissimament vos pregam vos placia en aço interposar e fer e obrar que la dita provisio ab efecte se faça de la qual ab tot procehirem lo servici e benefici dessus dits e en aquella part vostra reverend Senyoria fara lo de aquella pertinent e degut encara nosaltres loy haurem a complascencia e molt loy regraciarem. La Sancta Trinitat senyor molt reverend tinga en sa proteccio vostra molt reverend Senyoria la qual a nosaltres scriva françosament tot quant li placia. Scrita en Barchinona a VI de juliol any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Por el mismo estilo se escribió también a don Lope Ximenez de Urrea, virey de Sicilia y consejero real.

3 DE MARZO.

3 DE MARZO.

Ocupóse la sesión de este día con la lectura de varias cartas, cuyo tenor es como sigue.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsia per lo correu a nit passada per mi spatxat siau avisats com los embaxadors per los diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça quiscuns per si eran stats a mi e explicada sa crebença la resposta que per mi los ere stada feta no resmenys per quant lo magnifich don Johan Dixer per certa letra de avis que vuy de mati dada de la present reebuda havia de la senyora sa muller ab Ia qual li dehia com mossen Rebolledo se metie en tall de correrli ses terres e entre aquelles volerli cremar e afogar lo loch de Bellxit (Belxit, Belchite) volgues partir de la present vila ab una flota de gent axi de peu com de cavall de aquest exercit del Principat dient e pretenent com jo dijous prop passat volent seguir aquella crehença que per vosaltres a mi era stada tramesa ab vostra letra dada en Barchinona a XXIII de febrer prop passat la qual rebi en Leyda a mitge nit la nit que de aquella parti essent per cavalcar e venir en aquesta present vila era stat deliberat per ell e per mi e mon consell ab tanta o mes gent de aquella ab la qual de present ell partir volia ell partir Ia via del castell de Penyalba e de aquell *stacio e de aqui havent les barches de Ebro segons la donchs fos avisats ab letra mia dada en la present vila a XXVI del mes prop passat he deliberat fervos la present per avisarvos com per reposar lo dit don Johan so stat molt pregat per los dits embaxadors axi dels deputats e regne de Arago com dels jurats de la ciutat de Çaragoça e singularment per part dels dits jurats volgues ajustar mon consell e ab aquell deliberas e provehis lo dit don Johan no hisques ne partis e vehent que les rahons per lo dit jurat de Çaragoça fetes eren molt degudes e ajustat lo dit consell en lo qual lo dit jurat es entrat ab sos companyons e present lo dit don Johan per satisfer e donar raho al dit don Johan de les dites noves que hagudes havia de la dita senyora sa muller per les quals stava axi mogut dix que era veritat com divendres proppassat en la nit volent ell ab alguns altres jurats de la dita ciutat companyons seus fer la via de la Serenissima Senyora Reyna qui anava per desliurar la persona del Senyor Primogenit de preso e exequtar la gracia de e
sobre lo dit Senyor a la dita Senyora e jurats de Çaragoça per lo dit Senyor Rey per ells supplicat atorgada per lo dit Senyor Rey qui la donchs havia nova com jo era junt en Fraga e havia haguda aquella a ma mia fonch convocat consell en lo qual foren appellats e demanats los dits deputats de Arago jurats de Çaragoça e molts altres barons e senyors del dit regne axi lechs com ecclesiastichs als quals lo dit senyor explicada la nova que sa Majestat havia de aquesta vila sobre dos caps demanava consell. Lo primer si fora degut sa Majestat fes tornar la dita Senyora Reyna e sobreseure en aquella gracia que per ell tant liberalment era stada atorgada. Laltre que attes que per mi ab la host e exercit del Principat ere entrat en lo reyalme de Arago e de aquell havia pres aquesta vila que es clau e porta del dit regne e de la qual a peu pla se pot anar e entrar fins en la ciutat de Çaragossa com e en quina manera per sa Majestat e encara per lo regne e los qui aqui eren se devia provehir que tal e tanta gent darmes no talas ne afogas lo dit regne e lochs de aquell. A la Majestat del qual per lo dit consell fou respost quant al primer cap que per res sa Majestat no volgues revocar la gracia per ell liberalment atorgada sobre la liberacio del dit Senyor Primogenit ans aquella prosseguir com fos per sa Majestat be e degudament feta a servey de Deu e sa reyal corona benifici de sos fills e repos de tots sos regnes e terres la qual no revocar ne en aquella sobreseura sa Majestat reyal fou contenta. Quant al segon cap fonch deliberat e conclos en lo dit consell e respost al dit Senyor que les hosts del regne se convocassen los sobrejunteros e altres gents darmes segons los furs usos e costums del dit regne. E perque la dita host e exercit del dit Principat ignorant la gracia per lo dit Senyor feta no passassen Ebro que totes les barques del dit riu fossen preses e afonades o cremades. De que ells ço es lo dit jurat de Çaragoça e altres embaxadors per la dita ciutat havien per ferm que la nova que lo dit don Johan havia de la dita Senyora sa muller no ere gens en fet segons a ell era stat donat entendre mas que si remor o moviment hi havia de gent darmes axi de peu com de cavall era tant solament lo que era stat deliberat en lo consell reyal havent per ferm de e sobre les barques de Ebro lo ques dehia que eren afonades e cremades. Com axi fos deliberat e hoit a ple lo dit jurat e altres de sa companyia per mi e mon consell absents los dits jurat e companyons es stat deliberat que attes lo que dit ere per aquells com encara lo quis dehia de la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es fi a nostra empresa e encara per esser avisat en Johan Ferrer per letra vostra no acordas pus gent ne fes algunes altres coses significants algun sobresehiment de prosseguir la dita empresa que no obstant los motius e rahons del dit don Johan Dixer ni ell ni home del dit exercit nos mogues nis partis en manera alguna. E perque si per ventura per alguna altre via vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de les dites coses ço es dels moviments de les gents darmes del dit regne e barchas cremades eren avisades ignorant la veritat del fet en deliberar alguna cosa no fossen enganades e encara per lo descarrech del dit don Johan de res que per vosaltres li pogues esser donat carrech vos fes la present segons dessus es dit. Per semblant vos avisas com los diputats de Arago qui aci son han pres comiat de present per partir de mati e aço perques diria que los seus condiputats del dit regne absents ells haurien donats deu milia florins al Senyor Rey. E perque fahent la present he rebut hun home de don Matheu de Muncada ab una letra sua quim par molt desonesta e tal que es degut vosaltres la vejau dins la present vos tramet aquella la qual vista deliberareu segons trobareu fahedor. Dada en Fraga lo primer de març any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Apres de havervos scri la letra que va ab la present es arribat a mi hun hom qui laltre jorn jo havia trames en Gascunya en la vila del Oro per la nova quem havien dita de la gent darmes que lo comte de Foix ajustava en Gascunya lo qual home no es pogut plegar en la dita vila per tant com poch ha que ell arriba del port lo port sera tant carregat de neu que lavors ni daquells bons dies se poguera passar e axi puys no podia passar esse hagut informar com mills ha pogut dels qui derrerament eren venguts de aquella terra. Les novitats quey eren hi encara senyaladament de aquesta de gent darmes hi ha trobat per homens conexents seus que saben prou en los fets de aquella terra com en Gascunya nos fa ajust de gent darmes.
Es be ver que la comtessa de Foix los ha trames a dir en Biarn (Bearne, Bearn) que li trameten dos milia ballesters per guart de sa persona o quels li trametan per via de Pamplona significant que la terra los hi dega trametre a ses despeses e aquests o que creguen de no anarhi a ses despeses o que nols vingue be axir (exir, eixir, eixí) de llurs cases per be que fins aci no hajen feta molta remor de anar no sen son mesos en neguna orde ni aparell. E veus aci mossenyors molt reverent e molt magnifichs en suma tot quan aquest hom ha pogut sentir dequi avant per satisfer a la opinio de alguns durs en creura que sia la liberacio del Senyor Primogenit reyalment e de fet en la opinio del Senyor Rey los quals huy han donada aci fama que lo dit Senyor ha hagut del General de Arago deu milia florins molt scaldadament e contra forma acustumada los quals vol convertir en
soldajaments de gents e ha trames a nit hun hom a Çaragoça por quen vinga informat de la veritat e lo haver hagut en los deu milia florins deI General se ha aci per cert e volerlos per soldejar gents darmes e altres necessitats es vulgar parlar e fama incerta.
Lo capita significa ahir a hun gentil home de don Matheu de Muncada que la voluntat sua fora aleujar de aquesta gent del exercit de aquesta vila quiy carregaven massa e de trametrelin huns quants a Miquinença perque fossen aleujats (pagantlos o) pagantlus lurs vitualles segons es acostumat. Lo dit don Matheu ha respost que nols li trameta que de son grat noy entraran e algunes altres rahons en ques mostraria ell no esser prou aderent a la voluntat del Principat. Es stat fins aci deliberat no ferli neguna resposta ni moviment nos sapia si aquesta deliberacio del Senyor Primogenit sera deduhida en exequcio. E maneume vostres reverencies e honorables savieses ço que plasent los sia. Dada en Fraga lo primer de març a deu hores apres mig jorn. - Del quim recoman en gracia e merce de vostras saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend noble magnifichs e honorables mossenyors. Anit passada per correu vos scrivi a compliment del que occorria. La present es per dir a vostres reverencies noblesa e magnificencies com huy don Johan Dixer ha rebut Ietra de sa muller en que li diu com ha sentit com mossen Rabolledo e alguns altres de Arago li volien correr algunes terres sues specialment donarli a sacho Bellxit de que lo dit don Johan ha fet demostracio ab part de aquesta gent del exercit fer aquella via axi per defensar los dits lochs seus com encara per ofendre los de aquells quel volien ofendre e de aço se ha fet raho al capita e consell per los diputats Darago e jurats de Çaragoça qui son huy en aquesta vila pregant lo capita no ho permetes fent fonament que aquesta sospita es voluntaria e no vera e que trametra gent en Arago en aquesta manera seria scandalitzar Arago e torbar la liuranza del Senyor Primogenit. Entre los altres ha dit a mi apart micer Johan de Gurreya (Gurrea, Urrea) hun dels diputats del dit regne ab lo qual jo ja de entich he conexença que lo Rey ha volgut provar en Arago les gents quin animo tenien e tots lan desenganat que en aquesta materia del desliurament del Senyor Primogenit tots seguiran lo Principat de Cathalunya e si ells no son stats començadors de aquest fet es que la preso e infraccio de libertats e privilegis ses feta en Cathalunya e no en Arago pero que prosseguir la dita deliuracio del dit Primogenit cosa es que tothom ha en voluntat e que axi lo Senyor Rey vehent ço que en Cathalunya se fehia e sentint lo coratge dels aragonesos ses hagut a inclinar a les supplicacions de tots e que ara stant les coses en aquests termens entrar gent cathalana en Arago per fer guerra majorment ab tant pocha causa com es aquesta sospita causada sens alguna raho seria pervertir la voluntat dels aragonesos e donar occasio al Rey de mudar son bon proposit. Aquest matex me ha donat raho de la provisio feta per lo Rey en lo cremament e tot lo desbaratament de totes les barchas de Ebro (no he encontrado Ebre) dient que essent desliberada per lo Senyor Rey la libertat del Senyor Primogenit ell tench consell en que ell dit deputat fonch present e alli lavos fonch ja deliberat fer aquella provisio en les barchas per provehir al pus segur en cas que aquesta host volgues passar avant e que no ses fet gens per partir segons lo Senyor Rey de la gracia atorgada al Senyor Primogenit e la conclusio que feta es stada que tengut consell per lo capita al qual me ha demanat es stat conclos no esser spedient gens moures alguna de aquesta gent de aci per entrar en Arago. E jatsia que axi sia conclos si vostres reverencies noblesa magnificencies e honorables savieses han la conclusio per bona de volerla significar clarament e streta al capita car jatsia ara sia conclos axi poch moviment bastaria en portar altra deliberacio.
E manaume mossenyors vostres reverencies noblesa e magnificencies ço que plasent los sia. Feta en Fraga lo primer de mars Mil CCCCLXI.
Vostra letra de XXVIl del passat en quem es manat que no do sou a gent de cavall ne de peu ni que pach municions artellaries et cetera rebi la nit passada a XII hores de mitge nit. Fare segons mes manat. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies noblesa e magnificencies Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra vostra havem rebuda continent en efecte pregantnos que per benefici nostre e del Principat de Cathalunya conformantns ab aquell vullam fer preparar las personas de aquesta vila que sien dispostes per fer armes perque si necessitat occorria sien previstes e aparellades en fer lo degut segopns lo cas requerra en defensio del dit Principat e nostra com siam constituhits en frontera en resistir contra qualsevol gents que volran intemptar de entrar e tenir contra lo dit Principat feta entenent prosseguir aquella per recuperacio e liberacio de la persona del Senyor Primogenit e que del nombre de persones que son en aquesta vila suficients e dispostes per fer armes vos dejam certificar per Ietra nostra fahent en aquest negoci per lo be comu e del dit Principat la diligencia ques pertany axi com de nosaltres sperau. Hon nosaltres satisfent a la dita vostra letra a la reverencia e magnificencia de vosaltres certificam com de continent que havem sentit per veu e fama que los fets tractats entre lo Senyor Rey e los senyors de embaxadors del dit Principat no venien en concordia e lo dit Senyor Rey ab lo dit Senyor Primogenit se apartaren cautament de la ciutat de Leyda essent en Fraga mana establir la vila e castell nos som preparats en aquesta vila en fer fort nostra muralla guaytant nit e dia aquella ab portals tancats e ben guardats en manera que no pugam esser decebuts ab la millor diligencia que podem provehint la dita muralla de bombardes buçons pedres e altres furniments segons nostra possibilitat com millor havem pogut e mes havem arreglat les persones de aquesta vila per dehenes e cinquantenes ab manaments per part de la senyoria sots la feeltat son tenguts en aquella que tota hora que sentran e oyran so de viafos o de campana sien prests ab lurs armes per resistir contra aquells quins volran ofendre e mes encara havem preparat de vitualles axi per nostre mester com encara per refresch de alguna esquadra de les gents del dit Principat ques diu que per ordinacio vostra seria deliberat trametre la on lo dit Senyor Primogenit sera e aquesta provisio havem feta per tant que si lur passatge de dites gents sera per aquesta vila sien ben reculits e servits. Certificantvos dels homens de aquesta vila los qui son en disposicio de fer armes son en nombre de cent ab tot son mal preparats e provehits de arnesos dels quals no som en possibilitat o facultat en provehirnos de aquells com mester seria per la gran inopia que es en nosaltres axi per occasio del incendi seguit en la nostra esglesia parroquial per reparacio de la qual portam gran carrech com encara per altres oppresions e afanys urgents en nosaltres axi en universal com en particular. En totes coses a nosaltres possibles per la honor del dit Principat del qual membre e de vosaltres senyors de qui fem cap e speram subvencio consell e ajuda en son cars e loch nos proferim promptes ab tota una voluntat e efecte complir. La Sancta Trinitat vos prospere en gracia e vostron bon regiment. Dada en Bathea a XXVlll del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e servir de vosaltres prests los jurats e prohomens de la vila de Bathea.

Als molt reverent e magnifichs diputats residents en Barchinona de Cathalunya et cetera. Molt reverent e magnifichs senyors. Una vostra letra havem rebuda en que significau que algunes gents poch desigants la honor de la magestat del Senyor Rey e la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya volrien empatxar e perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit et cetera e que per lo benefici nostre e de tot lo dit Principat conformantnos ab aquell del qual som membre volguessem fer preparar tota persona de aquesta vila qui sia per armes en tal manera que ocorrent alguna necessitat sien provistes e apparellades a fer lo degut en aquella segons la exhigencia del cars requira e que del nombre de persones que seran en aquesta vila suficients a fer armes vos certificassem per nostra letra segons que en la dita vostra letra que dada fonch en la ciutat de Barchinona a vint del present mes de febrer largament es contengut. A la qual responent certificam vostra reverencia com en aquest loch ha cent trenta homens per combatre e fer armes pero preparats e disposts al present nich ha cent per ofendre e defendre. Es veritat que no sich trobe al present poch mes de deu cuyraces. Oferintnos promptes en totes coses que toquen a la honor e servici del Principat la feeltat salva. Dada en Vilalba a XXVI del mes de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre servey prests jurats e prohomens de Vilalba. (dels Arcs) 

Als molt reverents egregis e magnifichs senyors lo General diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis e magnifichs senyors. Degudes recomendacions premisses a la reverent senyoria e magnificencia de vosaltres yo tramet aqui a mon nebot En Galceran Çacirera portador de la present informat largament de ma intencio e voluntad les quals a vostres reverencies e magnificencies ha de part mia extensament explicar. Perque suplich quant mes afectuosament puch ni se en aquelles los sia plasent donarli fe e creença en tot quant per aquest los sera explicat tal com tinch sperança donarieu a la mia propria.
E ordon de mi la reverent senyoria e magnificencia de vosaltres lo que plasent los sia. De Azco (Ascó) a XXVIl de febrer any Mil CCCCLXI. Lo qui en gracia de vosaltres senyors me recoman lo castella Demposta.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aqui va mon frare En Johan Jorda e son cunyat En Pere Luis Garridell ciutadans de aquesta ciutat exhibidors de la present per pendre sou per cinch rocins e cinch homens de peu los quals foren anats aqui ab los dits rocins e homens sino per quant aci se apleguen totes les gents darmes. Son homens disposts e habils segons veuran vostres reverencies. Suplichvos mossenyors los vullau haver per ben recomanats car sens dubte ells compliran lo que oferran es dispondran en totes coses que ordonaran vostres reverencies les quals me rescriuen lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs mossenyors. Ab correu vos he scrit del avis he hagut de Morella a Deus sia plasent los fets prenguen bona fi. En Jordi Arbones de aci home ben dispost pera armes va aqui per pendre sou pera ell e XXIIII homens. Es tal que baste a donar recapte en una conestablia. Diu ell e los altres son be a punt de armes a homens de peu necessaries. Placia a vostres reverencies haver aquell per recomanat les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordicacio (ordinacio) e manament Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Certifichvos com en aquesta hora he cobrada letra e resposta de una de les persones que he trameses a Morella la qual scriu com air que era diumenge primer dia de març entre dues e tres hores passat mig jorn la Senyora Reyna entra en Morella acompanyada ab lo Senyor archebisbe lo mestre de Muntesa lo visrey lo comanador de Montroig e molta altra gent e dreta via puja al castell e al peu de la scala descavalca e puja ab tota la gent e a la porta del castell feren sos actes e tots ajustats entraren en aquell e la dita Senyora Reyna entra en la cambra hon stava lo Senyor Primogenit e a poch distant hisqueren abdosos e devallareusen (devallarensen) del dit castell e al peu de la scala la Senyora Reyna cavalca en les anques de la mula del senyor archebisbe e lo Senyor Primogenit en la sua mula vestit ab capapuç morat capell de sol burell ab la xia de seda negra e axi sen devallaren a la sglesia hon los rebe la professo. E daqui hisqueren e sen anaren a la posada de micer Pere Ram e alli restaren la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit. E diuse que deu fer la via de aqueixa ciutat segons lo dit home scriu e que partiran vuy que es dilluns e que deu passar per aquesta ciutat. Perque mossenyors aço es nova certa de la deliberacio del dit Senyor Primogenit e axi ho poden creure vostres reverencies com la persona que de aço scriu es persona digna de fe. Los de Gandesa e de Orta fan resposta a les letres quels son stades trameses remetles a vostres reverencies ensemps ab la present les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de març del any Mil CCCCLXI.
Lo portador de la present parteix a les tres hores apres mig jorn de vuy que es dilluns. Ha esser aqui en XXVI hores. Darli heu si compleix XII florins e per quiscuna hora que avançara mig flori. - Mossenyors. - Lo qui es molt prest a vostra ordinacio e manaments Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell per comissio de cort elegit e assignat en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Rebuda havem una letra vostra scrita en Barchinona a XVIII del present mes per la qual nos significau axi lo cas de la detencio feta per la Majestat del molt alt Senyor Rey de la persona del lllustrissimo Senyor Princep fill primogenit de aquell de la qual ja per moltes vies nosaltres haviem hagut noticia com encara los actes per aqueix insigne Prinicipat per causa de la dita detencio fets ab tot lo que ha succehit en lo dit negoci fins a la data de la dita vostra letra. E finalment nos dieu queus preparau entrar en aquest regne per obtenir delliurament e restauracio de la persona del dit Senyor Princep e aço enteneu a fer ab potencia de alguna gent per obviar a aquells detractors del honor real los quals a les dites coses vos volran donar impediment algu volents sobre aço clarament la intencio nostra saber. A la qual vos responem que a nosaltres ha donada molta congoixa molestia e enuig la dita gran novitat de la detencio del dit Senyor Princep no solament per los respectes en la dita vostra letra recitats mas encara per molts altres dignes de consideracio los quals a present ommetem e per ço es stat e es tots temps nostre desig ab summa e continua diligencia entendre e procurar amor e concordia e mutua dileccio entre los dits senyors pare e fill e axi per obra ho havem fet per aquelles vies millors e pus acceptes quens ha paregut deures fer segons ja havem scrit a vostres reverencies per altres letres nostres.
E apres havem hagut enuig e desplaer de les diferencies que entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo dit Principat per la dita raho son seguides de les quals per la fraternitat indisoluble unitat e amor que es e tots temps es stada entre lo dit Principat e nosaltres havem gran sentiment per que encara de les dites coses vehem preparats molts dans e inconvenients a tots los sotsmesos a la real Majestat e corona de Arago. Perque a present no vehent altra via pus disposta o saludable a be obrar e remediar en lo dit negoci que tractar e procurar concordia amor e benivolencia entre los dits senyors pare e fill per medi e intercessio de embaxades e encara per aquella mateixa via tractar e comunicar per tot nostre esforç entre la prefata Majestat e vosaltres molt reverents nobles e magnifichs senyors de repos e assossech e concordia en les dites diferencies havem
delliberat trametre e de continent trametem nostres embaxadors a la prefata Majestat los quals apres comunicaran ab los sexanta embaixadors vostres residents en la ciutat de Leyda si alli seran atrobats e sino ab aquelles persones que per vosaltres hi seran destinades pregantvos aquelles vullau designar e trametre en aquella part del dit Principat que propinqua al loch hon la Majestat del dit Senyor Rey se trobara per major facilitat e expedicio dels dits fets. Al quens scriviu de la entrada de vostra gent fahedora en aquest regne vos responem que no esta en nostra facultat qui sols havem carrech de aquesta ciutat e terme de aquella e no de tot lo regne. E aço es fins açi lo nostre proposit e intencio e lo que a vosaltres per nostres letres havem a comunicar. Quant plaent a Deu nostres missatgers seran ab los vostres poran ab aquells comunicar los quals pus stesament los poran dir e recitar nostre bon afecte e intencio molt promptissims a les dites coses. E per a present nons resta pus a dir sino que nostre Senyor Deu conserve vostre consell e nostres al servir sen (seu) e de la real Majestat e del dit Senyor Princep e primogenit e benavenir de la republica nostra. Recomanantnos a les grans reverencies nobleses e virtuts vostres les quals nostre Senyor Deus tinga en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Valencia a XXVII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Los Justicia jurats e consell de Valencia promptes a tota honor e beneplacit de les vostres grans reverencies.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ahir que era dissapte vos fiu correu eus scrivi de Ia nova que havia de Morella de la liberacio del Senyor Primogenit e jatsia per saber pus plenament la veritat de la dita nova e de totes altres coses que si sien fetes hi haja trameses dues persones a consell dels honorables procuradors de aquesta ciutat empero fins ara no he cobrada alguna resposta ne avis ne alguna de les dues persones mas vuy que es diumenge apres dinar es vengut de Paniscula (Peñíscola) lo honorable En Pere Dez Puig veguer de la present ciutat e ha portat letra del mestre de Muntesa que fa al comanador major feta en Çaragoça a XXV del mes de febrer scrivintli com la Senyora Reyna venia a Morella per la liberacio del Senyor Primogenit la qual letra es del tenor seguent.
- Lo mestre de Muntesa e de Sent Jordi comanador major per consolacio vostra e de tots nostres subdits e vassalls de nostra religio vos avisam com a Deus infinides gracies la Majestat del Senyor Rey en lo dia de vuy ab molta liberalitat ha feta gracia a la Senyora Reyna a supplicacio sua per part de tot lo Principat feta a la liberacio del Illustrissimo Princep lo qual aquella ensemps ab lo senyor Visrey e nos anam vuy per delliurar de la detencio e per portarlo en Cathalunya. Speram esser en Trayguera dilluns primer vinent ensemps al lo dit Senyor Princep hon feu fer tota provisio per ben recollir alli los dits Senyora e Senyor Princep. Seretshi e avisareu aqueixs pobles. De Çaragoça a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Perque mossenyors avis vostres reverencies de les coses dessus dites. Es vengut en aquesta hora un frare de la vila de Morella e parti air a les deu hores de mati e compte que la Senyora Reyna encara no era entrada en Morella com ell parti mas que los jurats e prohomens de la dita vila eren exits per rebre aquella com ja haguessen nova que venia e era prop e quel Senyor Primogenit encara era en lo castell de Morella e aço per quant speraven que la Senyora Reyna vingues el delliuras e tragues del dit castell. E axi la nova dita de paraula per lo correu que porta la letra de Morell de la qual ahir scrivi a vostres reverencies no es exida vera segons lo que aras compte per lo dit frare mas esta nit mossenyors spere rebre correu e saber nova certa de les dites coses e altres que saber se poran. Rebut quel haja prestament ne scriure a vostres reverencies. Certificantsvos mes com los de Vilalba han feta resposta a la letra quels es stada tramesa la qual vos tramet ab la present. E altres coses mossenyors no occorren scriure sino quem manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia los quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de març del any Mil CCCCLXI.
Lo correu portador de la present parteix vuy que es diumenge primer dia de març a les set hores de nit ha esser aqui dins XXVIII hores. Si compleix dauli deu florins corrents. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa. 

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Vuy data de la present lo honorable deputat local de aquesta ciutat nos ha comunicat e notificat una letra de XXIll del present de vostres reverencies a ell tramesa la qual vista certificam aquelles com havem hagut e havem a memoria e a diligencia en fer diligent investigacio quanta gent util e disposta en armes se trobaria en aquesta ciutat encautant aquella com hora fos stigues presta per anar lla hon seria delliberat oferintlos haurien sou del General del dia que exirian de la present ciutat. E per quant mossenyors molts de aquesta ciutat qui han disposicio en armes no veen aci les pecunies del General promptes per haver lo sou o prorata de aquell per provehirse de algunes armes quels son necessaries no volen donar paraula ne
prometre de esser prests com fossen demanats *al ses armes ab tot que mostren haverhi huna voluntat e axi bonament nous poriem fer certs del nombre de la gent de aquesta ciutat util en armes empero creem que essent aci realment Ies pecunies e que de fet se done lo sou de continent de la present ciutat se trobaran pus de trecents homens molt disposts en armes. Placieus donchs mossenyors provehir se donc lo sou aci e ab tota certinitat poran vostres reverencies esser avisades del nombre de la gent disposta en armes no solament de aquesta ciutat mas encara de molts lochs circunvehins qui ab gran voluntat si dispondran. Lo hononable En Berthomeu Ferriça exhibidor de la present qui segons entes havem va aqui demanat per vostres reverencies informara aquelles de les dites coses en les quals aquesta ciutat diligentment ha provehit. Placiaus a aquell donar fe e creença en lo que per part de aquesta ciutat sobre les dites coses vos sera dit e explicat. E sia molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVll de febrer del any Mil CCCCLXl. -A tota vostra ordinacio promptes los procuradors de la ciutat de Tortosa.

Als molt reverend egregis nobles e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles honorables e de molt gran providencia mossenyors. Vuy baixa hora havem rebuda una vostra letra per correu ab interclusa de una letra de don Lop Ximen Durrea de les quals per les coses en aquelles contengudes nosaltres e tota aquesta ciutat havem molt gran alegria regraciantvos molt vostre avis. E volents executar mossenyors la tramesa dels docents homens de quens havieu scrit los quals ha dies stan preparats per partir sabut que part del sou es stat trames aci per vosaltres al diputat local qui a present recusa dar aquell per letra que diu ha de vosaltres fins altrament hi hajats scrit. E perque mossenyors los dos capitans e vuyt conestables per comissio vostra per nosaltres elegits han fetes totes les despeses necessaries per ço vos supplicam que si la anada de la dita gent havia a romandre vostres grans providencies vullen provehir e remunerar los dits capitans e conestables condecentment segons de aqueix consistori virtuosament es acustumat. Sobre les quals coses vos placia donar fe e creença a mossen Francesch Sampso sindich de aquesta ciutat al qual Iargament ne scrivim. E placia a vostres grans providencies si la necessitat dels fets concorrents ho comportara vulIau licenciar lo dit mossen Francesch Sampso alguns pochs dies per venir fins en aquesta ciutat tornantsen prest a ordinacio de vosaltres com hajam molt per accepte havem entes lo haveu elegit en vostre consell. E sia la Trinitat Sancta en vostra guarda e proteccio. Scrita en Gerona a XXVllI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A totes vostres ordinacions promtes los jurats de Gerona.

Als molt reverent e magnifichs sanyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Muy reverent e magnifichs senyors. Apres que a la saviesa vostra es stat scrit quels diputats nos havien scrit e axi mateix lo Senyor Rey de la bona nova de la libertat del Primogenit e com la hagui per correu vos fo tramesa e non havem haguda resposta. Air arribaren los diputats e los jurats de Çaragoça per mes certificar la dita nova la qual si vera sera per tot dimecres vos deu esser certa e per tant lo capita ha hagut de consell que no devie moure de aci fins que per vos fos ordonat lo contrari. E de aço ja per altra vos es stat consultat. Apres de aço es a saber a nit e vuy yo he hagudes letres de ma muller per la qual so avisat com lo Rey ha fet rompre les barques de Ebro e sino la de Miquinença noy ha leixat. Lo capita na scrit a don Matheu e ell ha respos prou descortesament si lo Primogenit hix noy ha necessitat de passar lo riu.
Si rompen per mes rompre e nons manchara expedient. Axi mateix so avisat com lo Rey e aço es cert ha presos deu milia florins del General ab acte de cort fals e no valedor a consell dels bons consellers seus e .... tots partits e diu que puys yo he feta la guerra que ell destruira ma terra yo volria que ja sen hagues leixat. Perque si vos senyors me defeneu com haveu ofert yo bastare be a pendre mes en un jorn que ell a mi en un mes. A gracia haure per la saviesa vostra sia scrit al capita que en cas que a mi hajen corregut e cremat qualque loch que ab consentiment vostre yo sia de aquesta gent ajudat e defes que vostres fets senyors encara que façan lo degut nos desfaran abans sen faran e milloraran. Yo senyors he sabut com per la saviesa vostra es manat que aquesta gent no sia soccorreguda e si Deu me endreç parlant sens passio yo veg gran inconvenient per quant aquesta gent sta pobre e no sera pera passar pus avant ni pera tornarsen atras sens gran inconvenient del General perque faran mal e no si pora dar recapte. Aço senyors vos ho dich per mon descarrech e ordonau ço queus placia. De Fraga lo primer dia de març. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX de febrer proppassat havem rebuda ab la qual nos amonestau e encautau per les causes en aquella contengudes que nosaltres en la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor Primogenit la qual ha empresa lo Principat de Cathalunya e enten a prosseguir nos vullam conformar ab lo dit Principat e vullam fer preparar les persones que sien per fer armes perque sien previstes e apparellades a fer lo degut segons la exhigencia del cas requerra e vullam donar orde en tenir e guardar lo castell e vos vullam certificar del nombre de les persones que aci seran suficients per fer armes. A les quals coses vos responem que nosaltres havem bona voluntat en lo dit fet e negoci e volem e entenem esser conformes a les ordinacions e delliberacions vostres e ab vosaltres viure o morir *nens entenem separar ne apartar del dit Principat axi com aquells qui som part de aquell al qual entenem fer e donar quant en nosaltres sia tota favor e ajuda quens sia possible. Certificantsvos com fem estar preparades les persones de aquesta vila quiscuns ab ses armes les quey son e seran dispostes axi com per vosaltres nos es scrit. Del nombre de les persones utils per fer armes vos certificam com les que son fornides de totes armes en aquesta vila fem compta seran trenta homens. Esta en veritat que si aci havia forniment darmes axi com cuyraces ballestes lances e cervelleres porien esser cent homens disposts per fer armes. Quant al castell vos certificam com lo Comanador nostre que es aci sta en aquell el te provehit e guardat ab homens de aquesta vila e nosaltres nol poriem haver a nostra ma per quant ell lo fa guardar el te e hi sta segons es dit. Daqui avant vegen vostres reverencies a lo que es fahedor. E som prests en lo dit negoci e tot altre fer lo que ordonaran vostres reverencies les quals nos rescriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Orta a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Qui son prests e apparellats a tot lo que ordonaran e manaran vostres grans reverencies los jurats e prohomens de la vila Dorta. (Horta de Sant Joan, Tarragona).

Als molt reverend e magnifichs senyors los senyors diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de vostra reverencia en la qual nos certificau la perturbacio que alguns volen fer en la delliberacio de la persona del Senyor Primogenit la qual lo Principat per serviy del Senyor Rey e per tranquillitat e pacifich stat del Principat ha empresa e que algunes gents delliberarien entrar en lo dit Principat per damnificar aquell e que es necessari lo dit Principat star preparat e ses gents signantment los qui stan en frontera com nosaltres e pregats a nosaltres per lo benefici del dit Principat e nostre conformantnos ab aquell del qual som membre vullam fer preparar tota persona de aquesta vila que sia per fer armes en tal manera que occorrent necessitat sien promptes e apparellades a fer lo degut segons que aquestes coses pus stesament en la dita letra son contengudes a la qual nos referim. E aquella lesta a vostres reverencies certificam que ja abans de vostra letra haviem preparats tots aquells qui son per fer armes per la cominacio que a nostres orelles es pervenguda e havem trobat que aci en aquesta universitat se troban per fer armes cent cinquanta persones. Empero per quant havem per gracia de Deu viscut molt pacifichs e ab gran fraternitat la gent no ses mirada en armes de cors e no si podrien armar de cors pus de quoranta e axi aquells com tots los altres ab aquelles armes que tindran volem viure e morir ab lo Principat axi com a membre seu e del qual desigam tota prosperitat e honor. Supplicants lo bon Jhesus conserve lo loable e bon stat vostre e don compliment al desig dels pobles del Principat e exalç aquell e face finar en be vostre salutable proposit e per vostres reverencies començat. De Gandesa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors de vostra reverencia humils servidors los jurats e consell de la vila de Gandesa.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per Nanthoni Folgues vos trametem cinch milia florins dor de nombre dels quals fareu soccorriment a la gent de peu qui es ab lo capita general ço es a quiscun home de peu qui pendren volran XXXIII sous obligantse pero e donant caucio de servir per quinze jorns ultra los dos mesos per los quals son pagats. No es empero intencio nostra doneu res a capitans de cinquantenes. Perque meteuho axi en obra e stalviau tot ço que salvar sen puscha car lo soccorriment se fa per subvenir a la dita gent e no per necessitat que de aquella se haja. E per fer aço es necessari vos aneu personalment a Fraga car no volem per altri se menege. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorabIe senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Dehim e manamvos que no assoldejeu pus gent darmes daquiavant ne volem que per aço se façen pus despeses e levau la taula del accordament si per la dita raho ne tenieu parada. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo castella Damposta.
Molt reverend senyor. Vostra letra havem rebuda e hoida la creença a nosaltres en virtut de aquella explicada per lo honorable En Galceran Çarriera donzell vostre servidor la qual entesa vos regraciam molt vostra bona voluntat e oferta que feu a les coses concernents servey e honor del Senyor Rey e liberacio del Senyor Primogenit e benefici de aquest Principat. Feu senyor lo pertinent de vos e segons la confiança que de vostra reverencia se ha car cathala sou com quiscu de nosaltres e aquesta patria es la natural vostra e nos poria creure que en lo benefici e honor de aquella fosseu james oblidant. E daqui avant no fretura pregar ne encarregarvos de la bona guarda e custodia de vostres castells e forces per guardar aquells de gents enemigues del Principat car per cert havem hi sera per vos fet lo degut. E per quant se han bones noves que lo Senyor Rey per sa clemencia e merce hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e creem e speram que ab tot efecte la dita nova se seguira no afretura per lo present donarvos faticha de venir aci. Si necessitat occorrera vos sera scrit. Per semblant no afretura vostra senyoria anar al Senyor Rey per intercedir en aquest negoci segons havets ofert la qual cosa per semblant vos regraciam car speransa tenim en nostre Senyor Deu que ab la liberacio del dit Senyor Primogenit ques seguira ab tot efecte totes coses hauran bona quietacio e repos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga senyor molt reverend en continua proteccio sua. E rescriviunos françosament tot quant a honor e beneplacit de la reverencia vostra per nosaltres fer se puscha. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Montornes receptor de les pecunies de intrades e exides del General de Cathalunya.
Receptor. Per quant lo diputat local de aqueixa ciutat per ordinacio e manament nostre diu ha fet anar lo veguer o altre oficial de aqui a mar per arrestar les fustes qui lla eren e per semblant ha trameses algunes persones en algunes parts per saber e sentir algunes coses sobre lo delliurament del Senyor Primogenit e es rahonable a aquells esser feta satisfaccio per tant vos dehim e manam que ensemps ab lo dit diputat local vejau quines ne quals persones han treballat ne quals treballs han fets e de les pecunies de vostra recepcio pagareu e satisfareu a aquells ço que rahonablament haver degen haventvoshi ensemps ab lo dit diputat local segons de vos e dell se confia. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Diverses letres havem de vos rebudes en les quals nos han plagut los avisos que fets nos haveu. E sens falta es stada vista e coneguda vostra bona voluntat e diligencia ab la qual havets entes en les coses que vos havem acomanades en sereu hagut en tota reputacio bona. Resta que daqui avant e tota hora continuets en fer be com fins aci. Signantment nos aviseu si ja fet nou haureu com sapiau es cert que la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit sien partits de Morella e del loch hon seran e del cami que faran quant vos ne hajats la nova certa. A les altres coses en vostres letres contengudes no afretura per la present respondre solament en aquella part que dehiu façam pagar lo veguer que haveu fet anar a mar per arrestar les fustes e les spies e persones que havem trameses dehim gran raho. E per tant nosaltres scrivim an Johan Montornes receptor que ab vos ensemps veja los treballs dels qui en aço han treballat e quels ne faça satisfaccio. Comunicaune ensemps e feuhi segons de vos e dell se confia. Les letres que ab la present vos trametem donareu orde sien be donades. - Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.