E per tal cor la guarda de nostra persona la qual als porters es comanada axi per anar devant nos com per guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es que sovinerament porters sien trameses: per ço provehim esser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre hostal foranes sien deputats los quals sotsporters sien nomenats los quals maces ab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes dargent: dels quals tots qui en la nostra cort seran o almenys los dos necessariament diligentment guarden les dites portes en manera que a alcuna persona entrament no degut a nostre hostal sia donat. Órdonam que hagen cura de estar a la porta forana del nostre hostal mentre nos o nostres domestichs menjaran per tal que guarden largent del qual en nostre servey e dels menjants ab nos se usara. Volents part aço que un dells continuament sia a la dita porta guardant que persones qui noy degen intrar noy intren ney pusca esser tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga esser defraudada ni en altra part portada. E encara a manament del canceller vicecanceller consellers secretaris uxers e porters iran dins la vila en lo loch on nos serem la on de manament nostre los trametran: ells empero als uxers volem esser sotsmeses e sagrament e homenatge al camarlench faran semblant quels dits porters deuen fer segons que damunt es ordonat.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 29 de diciembre de 2019
Dels Porters de porta forana.
E per tal cor la guarda de nostra persona la qual als porters es comanada axi per anar devant nos com per guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es que sovinerament porters sien trameses: per ço provehim esser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre hostal foranes sien deputats los quals sotsporters sien nomenats los quals maces ab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes dargent: dels quals tots qui en la nostra cort seran o almenys los dos necessariament diligentment guarden les dites portes en manera que a alcuna persona entrament no degut a nostre hostal sia donat. Órdonam que hagen cura de estar a la porta forana del nostre hostal mentre nos o nostres domestichs menjaran per tal que guarden largent del qual en nostre servey e dels menjants ab nos se usara. Volents part aço que un dells continuament sia a la dita porta guardant que persones qui noy degen intrar noy intren ney pusca esser tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga esser defraudada ni en altra part portada. E encara a manament del canceller vicecanceller consellers secretaris uxers e porters iran dins la vila en lo loch on nos serem la on de manament nostre los trametran: ells empero als uxers volem esser sotsmeses e sagrament e homenatge al camarlench faran semblant quels dits porters deuen fer segons que damunt es ordonat.
lunes, 13 de enero de 2020
De la festa del Cors de nostre Senyor.
Jacsia que daquesta festa ja dessus en la cena de nostre Senyor hajam ordonat: pero cor rahonablement per Lesgleya es ordonat que aquest dia se faça comemoracio daquesta festa mateixa per tal que sollennitat la qual lo temps de la passio lavors embarga no sia lexada mas que ab major alegria ara sia celebrada: no en la color alcuna cosa mudar cor molt color vermeyla covinent esser reputem per la confeccio del cors e de la sanch de nostre Senyor mas en la sollennitat ajustan ordonam que paraments e vestiments vermeyls los pus nobles ab sis capes sien tenguts aquest dia e sermo e processio sien fets e un dels reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien posats e de ornaments axi daur con dargent e daltres coses axi con en la festa de la Invencio de la Creu laltar sia decorat.
De la festa de sancta Katarina.
E si aquesta benauyrada verge de linatge real avallant ab dret cor e ferma volentat officis homenils assumen tres corones o aureoles als sants de Deu repromeses ha guanyades ço es de virginitat de martiri escampant la sua sanch e de sants doctors per la fe cristiana als enfeels preicant: donchs rahonablement som moguts que daquesta festa jassia que de totes les verges e martirs en general de part dejus hajam longament ordonat en especial ab alcuna prerogativa en la sua sollennitat faedora mencio en la present nostra ordinacio sia feta. Perque en aquest dia per propia significacio de la sua virginitat e martiri de paraments daltar blanchs e de vestiments vermells los mijancers ab quatre capes damdues aquestes colors e de totes les altres coses segons en les verges martirs havem dejus ordonat es usador. Ajustans a aço per la dita prerrogativa demostradora que lo reraltar istoriat aquest die hi sia posat.
Festa-sent-nicolau-nicholau
miércoles, 3 de febrero de 2021
8 DE JUNIO.
8 DE JUNIO.
Acordóse que los apuntes y notas puestas a los capítulos
fuesen antes presentados al señor Primogénito, a cuyo efecto
pasaron a verle algunos de los señores Diputados junto con los
Concelleres de Barcelona, y después de largo coloquio, y con las
enmiendas que juzgaron necesarias, fueron expedidos los mencionados
apuntes, para que fuesen presentados a la señora Reina.
El mismo
día se recibieron y fueron expedidas, por su orden, las siguientes
cartas.
Als molt reverend e magnifichs senyors los
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per jo enviar
los CCCC homens de peu segons a mi per vosaltres es stat scrit
ab sola paga e satisfaccio de la porrata del present mes per part
dels dits CCCC homens o la major part de aquells es stada exposta
querela e clamor devant mi de moltes coses e singularment de
jo no tenirlos res ans quels trencava les bones
paraules e ofertes ab sperances moltes de llur be que entendre
dat los avia dient com nols paria
fos degut que los passats qui menys dells havien servit
haguessen hagut temps de sinch o sis jorns per tornar
en llurs cases comptant aquells llur sou com si
servissen e aço segons per vosaltres ere ordonat
que fora cosa molt deguda que ells haguessen lo dit
temps semblant de aquells quil havien hagut hoc e no
res menys fossen pagats de deu o dotze jorns que los dessus
dits sens sou algu a la fi de abril propassat servit
havien e que una volta de totes aquestes coses e de tot aquest temps
jo volgues haver raho e ferlos la contenta. Jo jatsia
haja les coses per prou rahonables e molt conformes a raho e a
justicia no havent tal comissio de vostres gran reverencie e
magnificencies no es stat a mi possible en res sobre les dites coses
requestes poderlos satisfer mas per reposarlos e
donar algun remey a llur mala contentacio helos
ofert scriureus de e sobre les dites coses segons dessus he
fet fentvos serts del que dessus he dit passar axi en
fet. E per quant me par les dites coses se sguarden molt a la
honor de vosaltres e encare repos benifici e
tranquillitat daquest Principat volent fer per ells a
mi lo possible vos deman de gracia los dits homens
de les dites coses per ells preteses hajats molt per
recomenats segons be haveu acustumat e de vostres grans reverencies e
magnificencies tinch sperança. Aço mossenyors de la
part que men tocha vos haure a molta gracia. Oferintme
fer per vosaltres lo quem sera ordonat. E ab tant la
Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en
Leyda a sis de juny any Mil CCCCLX hu. - Prest al que ordonareu
lo veguer de Barchinona.
Als molt reverent magnifichs e de
gran providencia senyors los diputats del General del
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la
present es per significarvos com apres que la desliberacio
vostra dels D. homens del exercit los CCCC fossen
licenciats es stada feta aci gran ramor e querela
per los conestables e altres del exercit dients que
ells son granment interessats en moltes maneres per quant los
del major exercit e lo capita general de aquesta ciutat sen
partiren. A cascu dels asoldadats foren donats
certs dies de retorn a ses cases segons la distancia de
aquelles e per semblant ni ha molts dels que aci son quels
son deguts a alguns sis o set jorns a altres deu dotze jorns
del temps dels quals dies raho alguna no han agut
nils es stada feta. E mes avant dien quels es
stat ofert o mes en sperança los pagarien lo sou del
present mes e que res del dessus dit nols es stat
complit ans solament los volien de aquests cinch
jorns del present mes contentar dels quals no havien
volgut pendre diner pero apres an agut consell ne
prenguessen e axi ne han pres sols dels dits cinch jorns
ab protestacio del restant. Per que senyors molt reverents e
magnifichs dits acordats son recorreguts per nosaltres pregantnos
de les dites coses deguessem certificar e scriureus. Per ço
ab aquella major afeccio que podem vos pregam queus
placia dar orde pus los dits acordats han be
servit e ab bona voluntat que ells sien contentats a fi
que per quant ni ha de diverses parts no tenguen
clamors ni mala contentacio del dit Principat que serie e redundarie
en gran carrech de aquell e que no sabeu sils haureu
mester. E sie molt reverend e magnifichs e de gran providencia
senyors lo beneyt Jhesus vostra guarda. De Leyda a
V de juny any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los
pahers de la ciutat de Leyda.
Als molt reverend
magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General
del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Per algunes
novitats que aci havem scrivim a nostres misatgers al
larch per no attediar vostres reverencies e
providencies. E axi placieus darlis fe e crehença ab
efecte en tot ço que de part nostra sera explicat a vostres
reverencies e magnificencies de les quals la Sancta Trinitat
sie custodia e guarda. De Leyda
a XXVII de maig any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor
prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.
Al molt reverend pare en Christ lo
senyor archabisbe de Tarragona un dels embaixadors del
Principat de Cathalunya.
Molt reverend pare en Christ e senyor.
De vostra molt reverend paternitat havem reebuda letra
ab la qual aquella justa la sua gran e solicita
virtut nos persuadeix a la bona e desigada concordia
sobre los afers occorrents e sobre aço nos diu
totes aquelles coses que de tanta vostra paternitat e senyoria son
pertinents. Los quals per nosaltres hoides summament
les vos regraciam car veem corresponen a servici de
nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici e repos de
aquest Principat e a la ferma sperança e sencera opinio que
nosaltres e tot lo dit Principat de vostra reverendissima
senyoria obtenim e per cert havem que apres la ajuda e endreça
de nostre Senyor Deu lo negoci aquest per la industria
vigilancia e treball de vostra reverendissima paternitat
potissimament pervendra a la desigada fi de que tot
aquest Principat meritament fara de vostra reverendissima paternitat
digna reputacio. Les coses senyor molt reverend aci reportades
per los venguts de la embaixada nos han plagut e sobre
aquelles son fets per nosaltres bones deliberacions e ja ab
aquelles los dits embaixadors foren stats expedits per
retornar aqui sino per quant han ha procehir de comuna
concordia de la ciutat. Ço que fins açi no ha hagut
encara compliment speram en Deu volent que prest si donara
conclusio e aquella per los dits embaixadors sera aqui
reportada. De tot aço se scriu mes stesament
per letra comuna a vostra senyoria e a tots los
embaixadors altres. La Sancta Trinitat reverendissimo
pare en Christ e senyor tinga en sa proteccio vostra
reverendissima senyoria la qual nos rescriga tot quant
li placia. De Barchinona a VIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat
de Montserrat. - Los diputats del General etc. e consell etc.
a vostra honor prests.
Als molt reverends egregi nobles
magnifichs e savis senyors los embaixadors del Principat de
Cathalunya a la lllustrissima Senyora Reyna tramesos.
Molt
reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Retornants
aci los companyons vostres de la embaixada son stades
vistes e recensides en aquest
consistori totes les coses
per ell reportades les quals nos han assats
alegrats e confortats e regraciam a vosaltres e a tots
de la dita embaixada la obra industria e treballs vostres migançant
los quals la cosa sta en tant bona disposicio. Per nosaltres
son stats aci fets certs apuntaments qui del negoci Deu volent
seran
conclusio final pero per quant es nostra intencio
prosseguir lo que fins açi es stat fet ço es
passejar los afers a la comuna concordia de aquesta ciutat e
fius aci encara no es stat totalment deliberat per la dita
ciutat. Per tant sperants la tal deliberacio los dits
embaixadors se detenen aci de hora en hora e
continuament se insisteix en la cosa e speran que molt
prest tot sera ben acordat e ab lo dit acord los dits
embaixadors poran aqui retornar. De aço per que la
triga nous sia maravella havem volgut certificar les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres a les quals
placia de tot fer paraula a la Illustrissima Senyora Reyna e
ab devotes recomendacions significar a sa Excellencia
que ab subiran studi e diligencia se enten en aquest
negoci a tot servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey
e no poch de la dita Senyora Reyna la voluntat e
afeccio de la qual al benefici de aquest Principat es ben vista e
sempre sera degudament commemorada e per aquella vos pregam li
sien per vosaltres en nom del Principat dignes gracies
referides. Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors
la Sancta Trinitat vos tinga en custodia sua. De
Barchinona a VIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats e consell et cetera a vostra honor
prests.
Los diputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona als honrats los balles
de les viles de Martorell de Molindereig de Sent Boy de
Terraça de Sabadell de Granulles (Granollers)
de Matharo (Mataró) e de Sentçaloni (Sant Celoni) o a lurs loctinents salut.
Com
nosaltres enviem En Bernat Prat de Mata per presentarvos a cascu
una crida la qual volem sia aqui feta vos dehim e
requirim que la dita crida façats fer e publicar a
cascu en la vila don es batle lo primer
dia de mercat quis tinga en la dita vila. E en aço no
haja falla com per los esguards en la dita crida
contenguts axi vullam se faça. Dada en Barchinona
a VIII dies del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat.
Al honorable senyer En Blay Merles
diputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Diputat local. Enviamvos una crida interclusa dins la present
la qual volem eus manam façats publicar per los
lochs acustumats de aqueixa vila lo primer dia
de mercat que en aquella se tindra e en aço no
haja falla com axi vullam se faça per
los sguarts en la dita crida contenguts. Dada en Barchinona
a VIII de juny del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats et cetera.
Dirigitur
vicario Barchinone presidi in exercitu Principatus Cathalonie.
Molt magnifich e molt savi mossen. Vostra letra havem rebuda a la
qual vos responem que sobre les coses en aquella contengudes e altres
havem informat largament de nostra intencio e voluntat En
Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides de
aquest Principat. Per ço us pregam e encarregam molt
stretament que donets plena fe e creença al dit Johan Ferrer
sobre los dits afers axi com si nosaltres personalment vos ho
dehiem. E sia molt magnifich mossenyor la Sancta
Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIII dies de juny del
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats
etc. a vostra honor apparellats.
domingo, 29 de diciembre de 2019
Dels Homens del offici del algotzir.
Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugir als delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per los criminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoses o altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomens dels camarlenchs del canceller del maestre racional o de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyl degen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen ab bones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehir de guardes sufficients davant nos ab vergues congruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexen per manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament e homenatge facen al algutzir primerament reebut en loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarcerats e que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.
lunes, 13 de enero de 2020
De la festa de sent Pere.
Certa cosa es que nostre Senyor Jesu-Christ a sent Pere principal apostolical comana pero nol volch escusar de martiri ans als altres apostols e martirs quant en lo martiri companyo lo feu: perque esta en raho que de vestiments e paraments vermells lo dia del seu martiri sia usat axi con dels altres apostols martirs a avant havem ordonat. Mas per tal con nostre Senyor ell tot sol entrels altres apostols senyala e honra: digna cosa es que aquell dia nos eyl honrem e senyalem entrels altres apostols en la nostra capella. Donchs ordonam quels vestiments e paraments vermells mijancers ab quatre capes sien tenguts e en mig del rerealtar una creu e envers les extremitats sengles: e per tal que per la creu daquell lo qual el ha seguit lo martiri dell sia representat entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascuna part tests juncts mellors e en cascun cap de rerealtar sia posat un dels bacins daurats apres les dites creus segons que aço en lo capitol dels martirs pus largament havem ordonat. Ajustants pero a aço que en aquest dia lo raraltar istoriat hi sia posat. Pero perque la nostra cappella del castell nostre de Leyda a invocacio daquest sant es nomenada volem e ordonam que si aquest dia en la dita ciutat de Leyda serem presents que en la nostra cappella sermo e processio sien fets els vestiments e paraments vermeyls meylors ab sis capes sien tenguts e no resmenys un dels reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien posats e en reliquies e en argent laltar sia ornat axi con en la festa de la Invencio de la Creu havem ordenat.
miércoles, 11 de marzo de 2020
Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.
Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.
lunes, 1 de junio de 2020
LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.
Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat foren aci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopia per les maneres qui eren tengudes vers ells per los de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions con en altres coses tocants lestament de la terra: los de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba (debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrech del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sots certs capitols qui foren legits en nostre consell los quals haguem per bons e acceptables e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los de ma major fo tramesa aci letra an Bernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessen aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunes frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament. E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre los dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques degen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo debat que es entre los de la ma major duna part e los de las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualament del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissen set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses e I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen asinistrar los altres elegits de nou dels affers del consell:
axi empero que en tant com puxen trien que noy elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne de bandos que los dits elegidors elegissen axi be de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien elet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys prop seguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran los negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada es a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor los quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los jurats per egualar lo consell sien elets per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichs cascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumat entro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun o alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus haja trenta milia solidos en sus pero no sia pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos e de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonat que si per ventura part les imposicions que vuy se leven en aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendre que ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudas en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censals o per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab aquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pus expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtat se puxa conservar parria que per los dits jurats e XX consellers sien eletes VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de las dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en lo precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia tan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels jurats e lo consell de la dita illa reemen cascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Empero si en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en los dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab VI promens elegidors puxen ordonar e conexer si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que los dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promens los quals per los jurats novelIs e consell general sien elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascun estament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra ques sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparega que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illa e que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quin hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses alcunes quantitats de diners qui pugen tro a CCCC florins e requiren que aquells los sien restituits e pagats per tota la universitat: par que deja esser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despeses com aquellas tan grans quantitats ques dien esser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguen que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats los en son tenguts: per ço lo senyor rey de son propri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero que per la convinença present no sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part ne de laltra con toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usos que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.
lunes, 7 de septiembre de 2020
1 de febrero
1.° DE FEBRERO.
En esta sesión
se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una
comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de
Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.
Als molt
reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en
Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors.
Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada
desijants tostemps deliberadament fer no solament en
aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en
totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer
e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres
sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui
als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra
ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen.
Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e
per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la
vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per
vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página
rota) *Besalu
a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. -
Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila
*
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem
nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu
En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres
afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no
era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita
vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En
Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat.
Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit
Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita
vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel
segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells
ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de
aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament
que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo
primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al
honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels
embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura
sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal
manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas
havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es
sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV
florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en
la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita
embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem
donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV
qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit
Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Als molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats
del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor
Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler
pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants
servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e
que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui
que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en
Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la
qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament
los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament
haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a
Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan
Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab
los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e
Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo
dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda
al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al
Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon
sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere
stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e
singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre
persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora
Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey
per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras
li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli
infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de
la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del
Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e
forçe
la liberacio de la sua persona se
conduirie millor si
nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en
totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de
gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a
total obediencia sua e encare desige esser restituit en
la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora
Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres
instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de
aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli
gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella
summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas.
Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per
nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt
virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores
que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt
liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo
de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e
ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia
e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no
solament per la liberacio de la sua illustre persona mas
principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona
constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien
gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de
aço no ere posible tro tant fossen degudament
reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso
mateix lo Principat fahere per lo pus simple
gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona
qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e
que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats
totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre
dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor
Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites
constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e
reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha
tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo
dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt
so que creem certament ignorave torna pregar a
nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor
volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant
en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se
donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab
molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem
sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la
sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci
segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem
acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat
del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor
Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem
al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres
supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en
Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit
apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres
reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so
quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del
present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos
dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la
venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les
instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que
ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo
que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es
entrat aci en
Leyda vuy
a les tres hores apres mig jorn
e fins are no sentim
haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem
copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de
Arago e de llur
resposta e de nostra replica perque de tot siau
avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e
honorables savieses ço
que plasent lus
sie.
Scrita en Leyda
a XXXI de janer
any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
No poden ignorar molt reverends
nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la
capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona
del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e
occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu
interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la
gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal
celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la
importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del
Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort
residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de
aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals
supplicacions han continuades e vuy aquellas ab
gran frequentacio debitament e subiecta en la
present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar
per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en
as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia
de la Majestat reyal trobar merçe e
gracia. E ja no dupten haurian
aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e
savis senyors plagut hagues unidament
e ensemps ab dits
embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda
se poria
algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon
stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e
instancia del regne de Arago
lo Illustre Princep
sia
en lo
dit regne transferit
e portat e exint
de aquell en altre provincia
que Cathalunya no sia sens
evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts
prejudicis e interessos
los
quals per bona causa açi
son obmesos
per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major
descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan
arduu negoci lo cometra
incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats
dessus
dits vullau
ab
gran sollicitut
e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present
mencionades e requestas
per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en
gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona
gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey.
Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas
e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser
feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et
cetera.
Los dipputats del regne de Aragon
respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per
part de los muyt reverendos egregis nobles
magnificos honorables e savios senyores los embaxadores
embiados a la reyal Majestat per Ios muyt
reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los
dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer
publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el
Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones
que por part de la cort general del regno de Aragon e por los
dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito
Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre
la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de
Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto
como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron
embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la
ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre
supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de
la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia
sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe
al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la
cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de
aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi
por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble
e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos
e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como
por part dellos embaxadores con letra de crehença
en la dita cort Daragon por la cort del Principado de
Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de
la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con
grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor
Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real
aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en
companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent
senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito
regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer
detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito
regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra
a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores
assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita
cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso
en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de
Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el
Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno
de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua
del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en
la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria
aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la
illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas
cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por
aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres
que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo
humanament detenido en la ciutat de Çaragoça
en la Aljafaria en palacio real donde ensemble
han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual
se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e
los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden
a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas
supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos
tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor
Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E
los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat
conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los
deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en
les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos
feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas
expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera.
E aquesta respuesta dan a la dita requisicion
requirendo al notario quende fagua carta publica
et cetera.
A la resposta feta per los molt reverends nobles
e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon
responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada
per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del
dit Principat la qual resposta comença
Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican
los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran
en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los
sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta
bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer
embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora
Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e
transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren
als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de
sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e
axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de
Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend
nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona
vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández
Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre
Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per
LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment
fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e
no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença
que portaren als dits LXXll e la crehença
explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la
cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la
persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent
intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la
Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre
Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era
fahena de tots. E aço solament
es stada la crehença explicada
per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut
en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans
rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep
fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona
concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant
la cort general del regne de Arago enterdint lo
visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de
Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E
axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia
ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta
explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e
sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci.
Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta
e sense la present no esser closa la carta requerint
notari et cetera.
lunes, 1 de junio de 2020
LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.
Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum (paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament del affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corona ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquo nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.
jueves, 14 de enero de 2021
17 DE ABRIL.
17 DE ABRIL.
Presentóse el
Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban
reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había
recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para
cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene
a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto
de la misma.
Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran
plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del
dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es
vengut en Aranda e se acosta ença
e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença
en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de
Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep
sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja
li havia trames a dir per Gonçalo
de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual
vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles
e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E
per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi
encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira
en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço
no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun
partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de
fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son
proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço
ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item
com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen
ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy
faça
asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX
homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans
ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure
ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots
la dolça capa.
Item que te
IIII mil rocins ultra los que son en la frontera
axi que no stiga per fretura de gent de fer lo
que es necessari.
Item que tantost envia a dir al
conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen
car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del
dit Senyor Primogenit.
Habiéndose reunido otra vez, por la
tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la
referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y
en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos,
determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese
de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de
esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres
individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros
embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones
hechas en contestación a las que dicha Señora había antes
remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el
acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o
enviaron en este día.
Als molt reverents egregis
nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres
congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt
reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio
de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes
fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella
nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a
tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa
Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del
dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es
Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del
Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça
e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta
en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey
de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia
possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de
present aguts aquells puixa partir per que nosaltres
vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien
sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa
ultim apuntament nos a peregut ferne
noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos
manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a
VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat
de Poblet. - Johan Çabastida.
- Thomas Tequi.
Al molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors.
Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les
coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e
aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no
ignoreu com mon star aci es de mes dich per res
qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta
fretura fas aqui en les fahenes mies segons
amplament informar vos poreu ab lo egregi comte
de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu
en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu
fet. Yo per ço
vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a
divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant
qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo
lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a
mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi
hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre
segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e
vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt
reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat
Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any
Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.
Als
molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e
magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat
fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si
restara per guarda de la ciutat e no per pus
volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e
consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos
pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç
del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de
present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella.
Pero la causa final e principal e per que jo reste aci
es continuar e prosseguir lo proces del so matent com
mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E
per ço placieus
en aço provehir
e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers
vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera
fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta
Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a
XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que
ordonareu lo veguer de Barchinona.
Als molt
reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt
gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he
rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets
entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions
fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres
savieses ne certificas e particularment ne
rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals
contra Nuguet de Foxa he presa
certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra
mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en
aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans
savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio
vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats
grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres
lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die
fou donada una gran bastonada al cap den Narcis
Ferran botiguer anantse confessar al peu de la
scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra
el nefraren greument de que ha passat perill de mort
per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial
ecclesiastich lo qual segons jo som imformat
havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis
dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que
trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue
fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant
divenres proppassat ses seguit que dintre
la iglesia de Teranous prop Navata hore
de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure
prevere domer de dita sgleya (iglesia más
arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera
prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra
dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta
denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich
han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat
apres dita crida de que molta gent de paraula me fan
gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia
non es feta rigorosa axequcio totes vostres
ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les
quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare
mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu
manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los
acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General
staran daquiavant acordats o no. Aço dic per
tant com alguns dels dits acordats fins assi se son
alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant
se guiats segons la crida feta de les quals coses tots
signatment si los dits acordats restaran guiats o no e
si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres
suplich me vullan rescriure e manar quen
fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a
XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor
Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio
e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con
guión) diputat local de Gerona.
Se enviaron el
mismo día, las siguientes cartas.
Dirigitur domino comiti
capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra
letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que
segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne
vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu
aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en
guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats
et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.
Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario
Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt
honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan
Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era
conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant
a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra
semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents
homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim
en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat
nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona
a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. -
Los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Al honorable senyer lo veguer de
Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich
stat de aquest Principat siam curosos en les coses que
poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En
Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de
parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats
ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han
ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab
en Reig de Pampalona. Atteneu empero
que los dessus dits facen lo degut circa
la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos
seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats
del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt
magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes
a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per
alguna via nos sia derogat al proces del somatent
del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix
exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e
pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant
tocas a fer algun acte darmes volem ens par en
tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den
Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura
queus havem dats en consellers a fi que les coses que
en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell
e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta
Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any
Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Als
molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del
Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt
reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre
Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell
de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes
les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna
sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema
per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos
seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que
per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna
sien per part de aquest Principat explicades. Aço
vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna.
Tot lo restant sebreu particularment per rellacio
dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt
reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua.
Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. -
A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e
consell et cetera a vostra honor prests.
Als molt reverend e
magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida
cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi
desigat de aquests afers son stats ordonats e composts
certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna
feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo
Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar
a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats
elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo
senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de
Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e
sindich de Gerona lo egregi comte de Prades
e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs
mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti
Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel
Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los
quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a
la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus
diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt
stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps
vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers
segons en lo memorial e replicats se conte e de tots
comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats
del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra
honor prests.
Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e
explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per
nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que
son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del
lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici
tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest
Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat
tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen
Johan Çabastida cavaller e En
Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors
per lo dit Principat aggregats los
reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los
archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen
Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona
e sindich del capitol de aquella comte de Prades
vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell
mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere
ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En
Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich.
Los quals ab los dits altres embaixadors totes
les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual
humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo
servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e
tranquillitat repos e benifici de aquest
Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e
humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest
Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat
lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa
proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man
tot ço que de sa merce sia. Scrita en
Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra
excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los
diputats del General e consell et cetera.
Siguen las
respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que,
por parte del Principado, le fueron presentados, las quales
entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.
Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora
Reyna als capitols qui
li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del
present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los
diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e
per part llur per lo venerable e magnifich lo
abat de Poblet mossen Johan Çabastida
e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e
respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de
parer com encara non haja consultat ab la Majestat del
dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la
clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat
e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e
intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat
la sua Serenitat ab les modificacions e respostes
seguents se conduiria a complaurels en la qual
cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia
possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de
parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes
de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella
sia stada moguda a fer la detencio de la persona del
Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de
aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de
sos regnes e terres si promptament fos stada executada
majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit
Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit
Principat e altres regnes a sa Majestat
subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua
Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes
e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per
lo dit Principat a soles ab gran instancia li era
demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels
cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es
stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia
e de present te ço es
conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins
avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los
passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los
dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen
fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal
la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e
honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey
repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita
Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo
dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun
dubte no posara ne comportara que per algun altre
vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en
lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que
scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E
si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e
Excellencia sua egual volia significar e lo
contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e
fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada
la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e
metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa
afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna
procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que
tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor
e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels
te ofir metrey tots sos bens vida e stat.
Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que
la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es
stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la
ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda
en les coses de avenir e ques porien seguir tals e
semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit
Principat reste en sa força
e valor poder usar de tot ço
e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques
costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata
Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si
res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo
dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de
Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que
creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la
supplicacio dels dits cathalans.
Al terç
capitol que parla de punicio e castich dels
consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la
dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e
inextimable admiracio es que aquells qui degudament e
pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son
ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen
a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço
es que sien privats de tots los oficis que regeixen
e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço
prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen
pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls
com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria
indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir
per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com
qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los
dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat
volran puys sien coses al servey seu a la
honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica
de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte
algu se stima les obtendran. E considerat lo
dessus dit e que james los predecessors de la
dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis
sens demerits e procehint hi proces o pur de bona
equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que
al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a
remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que
lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que
als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis
demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien
fets processos los quals se creu la dita Majestat fara
regorosament e segons atrobaria per sos demerits
aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en
privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si
aquesta nols plasia la segona es que vullen
nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota
de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna
porta al dit Principat se treballara es fatigara
en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla
complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua
Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes
e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis
requerra.
Al quart capitol que comença
item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et
cetera com no faça
ne sia als sino la prefaccio disponent los
bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per
lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna
o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del
canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels
portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e
comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la
primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de
esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e
comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita
Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis
monedes e altres coses los regnes de Arago e de
Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par
servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici
de la republica de aquells. Car otorgant lo
contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no
volran esser de menor condicio del dit Principat e per
semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament
en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los
dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor
no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita
republica per la qual tota vegada postposaria son
interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per
ferse mils e pus prest la justicia los
dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de
Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera
content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes
atturar los dits oficials nos puixen et cetera e
per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions
(sobornos) et cetera para la dita
Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la
prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre
treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del
dit Principat al qual no poch desija complaure mas
per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat
que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits
oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo
present capitol tan com lo Principat cessara de pagar
lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a
pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste
en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey
son primogenit sos loctinents e los dits
portants veus de governador de per si no puixen fer
comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via
de parer que par molt nova cosa que mes facultat e
preheminencia sia donada ne tanta als dits portants
veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit
e loctinents los quals molt a tard son altres que de la
casa e stirpa reyal. E no resmenys que los
dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites
comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents
e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen
fer les dites comissions ne alguna per important que sia
en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver
semblant que ho deurien e porien esser pus tost
que no la dita Majestat e son primogenit los quals si
lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a
soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no
porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit
capitol era atorgat segons jau a la letra
sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora
Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar
lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son
primogenit restas libertat en casos de necessitat e que
veessen los dits oficials algunes causes de justicia
appasionats de fer les dites comissions car per gracia de
nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de
semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels
juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia
cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab
bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat
que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen
capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa
fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al
seten capitol parlant que los dits conceller
(canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e
assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna
per via de parer que tot lo contengut en lo dit
capitol li par sia just honest e rahonable e que creu
sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo
per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al
vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions
privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon
la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par
que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses
contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li
sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que
li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o
alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament
ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via
de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata
Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo
exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e
consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir
prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament
domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no
contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu
que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio
faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos
provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia
pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas
de sa liberalitat principalment per lo servey de
Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat.
Al onzen capitol que parla de la primogenitura e
governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la
prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure
condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo
contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la
loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes
respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit
Senyor que ço que los
cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo
Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero
sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi
de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no
acostumades com no sapia occasio o causes perque car en
la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra
algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal
cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits
cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill
ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e
fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los
cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en
conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com
del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no
sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es
fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees
causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per
degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al
dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo
cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en
altra manera esser administrada ço
es per via de la governacio general eleginthi altres persones
notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit
Principat seria contenta aturarse en los altres regnes
e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans
fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit
Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta
occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força
moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament
del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la
honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la
Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a
fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal
corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre
Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo
universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se
descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via
de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo
Princep son fill e desig de complaure al dit Principat
supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit
Princep sia atorgada semblant loctinencia general del
Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de
sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al
XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la
dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses
sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al
dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII
capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la
dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera
contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo
Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e
supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie
ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no
esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a
la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit
Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret
del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son
cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim
Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit
donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim
Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit
capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia
acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor
creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat
dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando
fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells
demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara
nis delira de la memoria sua.
Al XVII
capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon
aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per
efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los
resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que
no puixa esser procehit contra los de la
posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna
per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a
haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna
supplicar lon e treballar que de aço
los ne vulla complaura.
Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio
sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab
los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par
justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a
Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu
la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e
opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit
lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans.
Al XX capitol parlant que la potestat
dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se
conte respon la dita Senyora que puys les altres coses
sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a
contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes
alguns occorrien os fahien en los presents capitols la
interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits
diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per
via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les
interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a
determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es
alteracio del seny de alguna constitucio com aço
sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII
capitol parlant de don Felip de
Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita
Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir
a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma
de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent
sguart a la liberacio o deliurança
de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant
com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats
del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de
les forces e oficis del regne de Navarra que sien
acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos
valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora
Reyna que si aço se fahia seria rompre
los seus privilegis e libertats del dit regne de
Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien
donades sino a navarros e lo contrari no deu
voler. Lo dit Principat nis creu que apres
informat lo vulla ni lo demane car no
serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la
conservacio de les sues libertats volguessen esser
causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra.
Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per
haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites
coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo
Principat acceptades sien en les primeres corts
confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par
rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio
que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit
capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents
capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a
qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la
dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e
que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera
treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les
coses ques hauran de fer per los dits diputats e
consell se hajen ha fer per la major part ab
expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita
Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents
creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa
Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim
que les presents persones dels tres staments ecclesiastich
militar e real se puixen aderir a lo
opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e
presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques
demana e suplica per lo dit capitol.
E
jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits
cathalans sia obligatissima en procurar tot util
e benefici del dit Principat no resmenys per la singular
voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua
Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima
per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey
e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit
Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e
tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per
aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No
dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua
per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de
aquell.
Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los
señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora
Reina, que anteceden.
Replicant ab humil reverencia
los diputats e consell representants lo Principat de
Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt
excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols
per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la
sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor
Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima
Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat
tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita
lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita
Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e
poblats en aquell e ab molta reverencia los dits
diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita
prudentissima Senyora en la prefacio de dites
modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo
desig que an e molt voler als dits benefici e repos los
dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia
poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima
Senyoria efectualment los desigats repos e benefici
donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab
les modificacions seguents les quals poran esser
collocades en son loch pertinent. E per ço
venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les
modificacions seguents les quals poran esser collocades
en son loch pertinent e per ço venint a la dita
resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la
dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo
seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer
capitol dien los
dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant
empero per via de parer et cetera deu esser levada e
aço per tant com salva la real clemencia portarie
prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm
que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo
esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia
deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real
corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie
vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque
suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat
sens la retencio.
A la resposta feta al terç
capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los
dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo
dit capitol haje dues parts la una la remocio
dels oficials segons en dit capitol se conte la altra
lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist
la primera part del dit capitol parlant de la remocio et
cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat
per gracia per la real
Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats.
La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist
la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho
demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol
repliquen los dits diputats e consell ab la dita
reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu
simpliciter atorgar sens alguna modificacio.
Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los
es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los
mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo
salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor
Rey e que sia remoguda la clausula qui ho
prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna
del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los
dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es
posat.
A la resposta del sisen capitol dien los
dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que
salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure
esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo
portant veus de governador no haura potestat de per si mas
ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que
a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo
repos e benefici del dit Principat majorment que los dits
oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e
totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab
la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol
dien los dits diputats e consell que lo dit
capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran
contents los dits diputats e consell per servey de la
Majestat real que sia modificat que ans de esser
hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia
denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si
dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo
contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se
conte e remogut lo dit contrafahent de son
ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe
als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita
publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A
la resposta feta al dehen capitol dien los dits
diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo
repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey
deure otorgar simplament e sens modificacio lo
dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien
los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la
sua serie e tenor deu esser simplament e sens
modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo
dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e
gran servey de la Majestat real e conservacio de la
real posteritat e remocio de tots sinistres e
inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de
qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real
lo qual los cathalans per lur innata fidelitat
molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que
algu quisvulle fos entengues en fer deservey a
la dita Majestat e posteritat concernents sues ans
exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e
conservacio de la dita real posteritat concernents lurs
vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la
dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen
capitol dien los dits diputats e consell que son
contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la
modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI
capitol feta dien los dits diputats e consell que com
la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e
sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora
Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran
del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser
simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta
feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien
los dits diputats e consell quels seria vist
salva la real clemencia lo dit capitol poder star o
almenys per lunyar no sia contra les libertats
del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor
Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes
no puixa ni dega pronunciar sino ab e de
consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit
Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta
al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien
los dits diputats e consell que per quant son informats que
ara los dits oficis castellanies (castlán
: catalán : chatelain) o forces o molts dels
son en poder de castellans e gascons serie vist molt
rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com
sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a
castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes,
porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per
obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la
Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real
posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo
heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant
complament al dit capitol en aquella part que vacua
era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan
oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment
e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents
esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte
del heretatge contengut en lo dit capitol docentes
milia lliures Barchinonenses ço
es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la
forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima
Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit
Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua
intercesio e bona obra no restara de algun servici.
Mandaron los señores Diputados, el
mismo día, escribir la siguiente carta.
Al molt reverend
pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda
havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça
a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del
Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la
intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara
no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda
intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la
real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la
persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la
Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a
causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua
Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del
dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e
viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del
dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor
tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci
james en Roma o altra part fora lo real domini
scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en
aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e
forçats com lo dit Ferrer
procura convendralos lur glorios nom que
eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer
publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se
atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia
parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el
ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos
visto en textos anteriores).
Al sant Pare quant temps sera
farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels
coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta
temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos
dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor
Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e
tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres
subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres
efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada
solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e
deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los
fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e
peticions per ventura no se publicassen e per ço
fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra
reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima
la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de
grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e
servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna
cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes
color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les
coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa
que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se
procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no
som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda
de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e
ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans
procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons
migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica
auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres
no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus
cove ne aquella intercar.
Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes
faça ço
que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend
senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant
Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a
donar orde en exaccio faedora del clero de que som en
no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta
patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça
los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la
qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de
aquella e lo apartament dells poria molt perill
a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba.
Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar
algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)
E per semblant pot qualsevol considerar quant
inconvenient poria a la patria portar donar loch
a tals exaccions com son procurades com les semblants de
elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida
submersa e destroida aquesta patria. Per que
pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes
coses ben considerar e en altre forma de la començada
ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era
fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest
Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de
aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat
nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada
en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en
virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.