15, 16 de mayo, 1461

15 DE MAYO. 

Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la
reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.
Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell acomaneu al dit Johan Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e en aço no haja falla com axi vullam se fassa per los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

16 DE MAYO.

Se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el contenido de todo lo cual se halla a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lurs representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora tarda so entrat a Perpenya e los consols man tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la casa del consolat e lo perquem volien era En Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon partescha per anar aqui per informar largament les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se puixen expidir. Jo no he po da dar als dits consols vostra letra de creença ne explicarlos res per lur occupacions mes dema o tota hora quem doneran loch ho fare e apres vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu aplegar a Figueres los jurats e consell lur els doni vostra letra de creença els expliqui lo contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben contents dient que no senten nengu qui contrarieix en lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors. Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De Perpenya dimecres a X hores de nit a Xlll de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e honorables providencies una letra de creença per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn per lo correu portador de la present en quem fets mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit G. fo aci diluns pus prop passat tirant la via de Perpenya e parti deci ir que era dimars. No pus per aquesta mas si de algunes altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents que jo faça manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller car a aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han occorregut per la venguda del Rey de Castella a les fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de Castella contra los capitols de la pau perpetua e de altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama se es alçat e rebellat ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos carrech de la custodia de aquella ab los altres feels subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot aço empero per lo singular desig que havem al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart los dits negocis e altres en los quals la intervencio sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres practicats e per los quals era venguda a nos segons que per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de Castella per totes les forçes e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor. Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters que vist vos sera per modo e forma que tal carrech nous sia donat per lo dit Rey de Castella confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Rey Joannes.

Als molt reverends molt honorables e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn junt aci poch apres ço es avans de les deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que era demanada per home trames per vostres reverencies e honorables savieses stant en gonella de carmesi ab beatilla emborraçada me dona entrada e prima fas trobantla ab altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat reyal envides la conegui sino que ella per sa clemencia apartansa de les altres me crida e jo aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no era maravella atesa la forma en que elles trobave. Empero hoit per ella yo venir de part vostra per molta consolacio sperança en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal abrassant me dix havia molt per acceptes vostres recomendacions e trobava singular consolacio en ma venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis) paraules li digui com vosaltres desijants summament la conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables gracies e beneficis en sperats haver en lo sdevenidor molt majors empero que non podiets obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de aqueixa ciutat precedents degudes recomendacioos e suplicant la de resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi esser desijosa de tota endreça e complacencia pusques dar aqueix Principat vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es junta aci continuadament ha treballat en los afers de la desijada concordia e segons dix jaus ha scrit ella devia partir ir empero per fets del Senyor Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia molt gran ella altres hores partira e dix sen porta tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent faria correu e si era plasent a sa Majestat scriureusen seria anticipar la consolacio de sa venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas lo correu fins a la hora de ça partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e ses letres ab les quals vos certificaria de les dites coses. Per mi lifou respost quen staria als manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me anomena qui si secors no havia stava per retres a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen en dita vila perque della en fora lo desempatxas. E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria e queus volia scriura de les congoixes en que stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues anug que encontinent seria vengut me desempatxaria. Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino ab generalitats be so certificat que en los afers de Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e dels principals a pales dien tots surten de una font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys. Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han molt desig e sentire lo que pore callant lo que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres grans reverencies e favorables savieses.
Las letres de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de ses donzelles e per error son stades meses sots plech del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses queus fesseu venir lo dit lochtinent e que desclogues devant vosaltres lo plech e queus donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil servidor. - Johan Brujo notari.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal per una nau de Andria Bacallar demanant socors per causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som imformats donava caça a la dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho vehent lo patro e tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari attes que no podia entrar en lo port per la indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la illa fou donat orde lo patro isque en terra e de aqui cautelosament se segui a lur propi motiu demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que puix tant prop erem nos fos plassent primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs lotres a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car per algunes vies havem sentit que en lo consell se es dit que aquest castell se reputa carrer de Barchinona e membre de aquella. E que no seria degut los membres se ssperassen (seperassen, separassen; separasen) del cors. No obmetent mossenyors para nosaltres Deu havent permes siam aci primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als afers car lo berganti o laut qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera les illes (punto alto) Poc apres que fonc exida la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E vist lu cosari qui nos parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo patro ab les letres que portava del Senyor Rey metes en lo bosch e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres creem en lo consell per explicar nostra embaixada de que lo visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent molt justificar lu seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo seu consell se vehes la justicia e axi ho havia ofert e bons calans (de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)
nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes per tot los ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los vassalls del Senyor Rey que mes dir nos pot. Crehem huy esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions per part del Principat a Cater e Alquer (Alguer, Alguero) e al marques de Oristany al besconte de Sant Luri e aço per contentar e aconsolar tots los poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech a nosaltres donat e ordenen vostres grans providencies de nosaltres a tota lur voluntat a les quals tots temps nos recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra guardia. De Calleri et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions. Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta; insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran mati e feta la benediccio del ram en nostra misa per que Deus mills nos endreças decontinent nos recullim e lo dilluns ab la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant era hora tarda e lo vent de terra nos era contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos per lo patro qui fou exit primer lo qual molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici de aqueix Principat. Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon fom rebuts axi per molts cathalans qui si troben com per los de la terra ço es miser Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la possada del visrey al qual donada la letra de creença prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar per quant era digous sanct per explicar nostra creença la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo compte de Calatabelota (o catala bellota) mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta ciutat micer Petro Speciali mestre racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a semblant rahonament nos paregueren comodas e a major cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere molt content e contentissimo e aconsolatissimo de havernos hoits e saber lo negoci com se ere subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li donava carrech confortas e reposas los poblats en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres dinar hon foren legides per major lur contentacio les instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials reals los quals apart e no pas que a nosaltres ne diguen res se sforçen maldir la sancta e valerosa provisio feta per los cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar) la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la acustumada e integra fidelitat. E per ço seguint la ordinacio de vostres instruccions les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo visrey tengut consell ab tots los dits descutida la materia e possades moltes rahons

finalment han deliberat convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres coses al devant que per fer major honor al Principat era pus pertinent que lo parlament fos aci tot justat que si haguessen particularment discorrer per la terra ab tot que la openio nostra sie e de tots los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge pero qualsevulla sia la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e ja ab letres deduyda en execucio la convocacio de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat lo parlament com per lo visrey nos es ofert tornar ab la nau matexa den Melchior sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens lo qual segons som informats axi en lo consell del visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors que la asagen de mor de los quals creu hom ho fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur nacio adormida en tant benefici e tant universal que per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus placia siam aqui hoireu les quals nous poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab confusio per una barchia qui era venguda dos jorns ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per via de Napols se sabie que los cathalans havien levada bandera del Princep e altres follies les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia (Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al ben obrar en servici de Deu e de la real corona. E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se comença ha ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats. Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina per algunes diferencies que de lonch temps en ça corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem puix les fahenes non valguen menys tornar molt prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual creem quens sperara de deu en dotze jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio promptes los vostres embaixadors de Sicilia e Cerdenya.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores) diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó) e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.
Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem façau fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat. Que sia vista la present trameteu les altres crides queus enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides contengudes scrivint als batles dels dits lochs que facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo misatge (el mensajero; missatger) qui les portava lexant la crida e hun loch tirara ab les altres crides als altres lochs. Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá, Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.

Ara hojats queus fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment son dits de remençes axi ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara per insistir lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre la dita questio de mals usos per ço los dits diputats e consell representants lo dit Principat segons es dit volent ab summa diligencia entendre en lo repos e tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats e consell qui representen lo dit Principat segons es dit notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon seran persona tramesa per los dits diputats e consell per comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit Principat e poblats en aquell.

21 DE ABRIL.

21 DE ABRIL. 

No pudo haber sesión en este día, por falta de algunos individuos del Consejo, que habían tenido que ir al encuentro de los embajadores enviados a la Señora Reina.
Recibiéronse algunas cartas, que siguen a continuación, y se mandó escribir otras, que también se encuentran en su lugar correspondiente.

Als molt reverends egregi nobles rnagnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons per lo molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Modica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies poran de paraula esser informades ans de sa partida per son consell fonch provehit que En Johan Ferrer investigas e temptas quines e quals de aquest exercit deliberaven aturar e pendre sou en lo sdevenidor dient en aquells com los diners eren en lo cami e jatsia per molt temps lo General volgues gent pero per que lo sou nos jugas nis gastas per ells indegudament segons en lo passat es stat fet que dins vuyt jorns que lo sou ere bestret dehien no tenir diners que lo General havia deliberat ferlos bestreta per pochs jorns e uns parlars e pratichas tals per mils reposar e conduhir aquells. E no obstant les dites pratiques (pratichas, pratiques) servades per lo dit Johan Ferrer ell no ha trobat home sia stat content aturar e pendre sou a menor bastreta de un mes. La qual sis fa se troben dels millors del exercit passats sinchcents homens bons e valents e dels quals se ha creença se portaran be e degudament. Resta vos placia pensar com se fara vista vostra derrera letra ab la qual voleu als dits homens de peu sia ofert e donat sou tal quils aguala tots a un jorn ab los sinquanta rocins utils los quals volen sien retenguts. Com nos haja creença que de aquells que volen en nombre dels sinquanta sien aturats nos crega que la bastreta per vosaltres a ells feta los reste quinze jorns o tres semanes (no setmanes, aunque venga de septimana, septem, set) poch mes poch menys e si los den Marimon mossen Foixa e los den Bonet de Tortosa si encloure si pot als quals haurem fet bestreta com tots hajan complit. E per ço los del consell han donat en parer que fos bastret als homens de peu fins per tot maig e als de cavall de qui avant fos vist fins a quant de maig haurien complit. Los qui no han acabat lo temps entre los quals creu hom sie don Philip lo qual manan e volen sia retengut. E que si vist vos ere fahedor per agolar los de peu ab los de cavall segons haveu dit los fos feta emprestança fins per tot lo mes de maig perque si per vosaltres sera deliberat axis faça placiaus per lo portador de la present trametra vostra deliberacio ab los diners qui mester seran los quals com pus prestament poreu trametreu e scriureu al dit Johan Ferrer com volreu destribuescha aquells. No resmenys segons lo senyor compte (comte, compte; conde; comite) vos dira vehent los de Fraga com esser ates lo correu vostra en la present ciutat nols ere feta resposta dicissoria per part vostra a llur demanda se son molt congoxats allegants aquelles rahons matexas (no mateixes) de les quals per altres letres largament son stats avisats e encara cominar de marcha contra lo dit Principat per ço que de negligencia nom pugan encrepar es deliberat per mi vos sia scrit pregant vos placia deliberar sobre lo que scrit vos es dels trescents florins dor. E si vist vos sera fahedor scriure al dit Johan Ferrer done e distribuescha los dits CCC florins als dits homens de Fraga que ultra que sera fet lo degut encare per donar repos a nosaltres aci dels retrets e paraules qui de continuu nos dien vos ho haure a molt singular gracia. Mes com per speriencia hom vinga en serta noticia de les coses es a mi forçat vulla ço que en los principis abominaba ço es haver en companya almenys hun algotzir qui per esser jove e pus degut e pertinent un tal anar tot lo jorn e tota la nit entre los acordats del dit exercit e visitar aquells altrament que yo fer no puch vos haure a gracia que ates que lo exercit dura en nom e per aquell me puixa retenir Nuch de Copons (En Huch, Hugo) algotzir perque ajudarme puixa com ha fet fins aci. E perque mils e pus degudament ab menys tirania exercescha son ofici queus placia provehir sia del nombre dels sinquanta rossins ab tres rossins los quals te bons e utils. E aço en aquella millor manera que a vosaltres sera vist fahedor. Tot temps empero remetentme al voler e deliberacio vostra dient tot temps so que Jhesucrit dix no la mia voluntat mes (mas, mais, pero, etc) la vostra sia feta. E ab tant mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a VIII de abril any Mil CCCCLXI. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostres letres de XIIII del present he rebudes a les quals responch al necessari e primerament al hom de Gerona qui voleu sia regonegut et cetera ha proveit en sta forma que ha proveit ab los portales (portalers más abajo, guardes dels portals, se pronuncia portalés) que sols lexen passar ab lo bolati (boletín) de la ciutat los de aci e los de les circustancies coneguts per ells de aqui anant (de aquí adelante, de aquí avant) que tots los estrangers sien retenguts (no retinguts; retenidos) sino porten lo bolati que yo do e per semblant he informat tots los portalers en quim
puch fiar de la disposicio del hom incautantlos si venia que lom porten donant axi com porten los altres als qui la ciutat ha destinats en aquest mester e per que ja aquest pas es molt descubert e si lo qui tractas mena ha seyn may passara per açi yo he provehit a la barque de torres hon es lo millor pas pera gent de tal mester que sia detengut alli e quen sia tentost avisat e quant per aquesta part yom maravellare molt que ell hic pas que nos vega ab mi per ho mossenyors perque de Çaragoça aqui ha infinits passos sens aquest e lo de torres hon se pot passar auria a molt bo que fos provehit a la barca de Martorell e al pont de Sanboy (Sant Boi, Sent Boy) e axi seria imposible que nous vingues entremans.
Venint mossenyors al altre cap que voleu que resten aci D. homens de peu e L. rocins utils e que aquests sien pagats per un mes e ques faça per manera que lo sou del dit mes sia en hun dia axi en la gent de peu com de cavall aci ha algunes dificultats e la major si es que may so pogut entrar en aquest secret de saber de don Felip de Castre lo servey de la sua gent quant fina ne quant comensa car de la gent de peu jau se tot mas de la sua gent de cavall may ho he pogut saber sino tots temps me diu que ell servira tant com vosaltres volreu hi en la manera que vosaltres volreu e que de aço ell es de acort aqui ab vosaltres e siu enten ja dir ab los diners que ha rebuts o sperant diners nous may aço he pogut seber de ell hi es inposible sens seberho que yols puixa agualar. De la gent de peu mossenyors es axi que yols he dat entenent quels voleu retenir aci per hun gran temps mas per que nos juguen los diners que no volen fer lo pagament ne lacodament sino hun mes part altre e axi tots son contents car si vegessen que nols volguessen sino per hun mes crech nos fora trobada gent strangera que volgues servir per tant poch e axi me retenguts XX conestablies les quals he lestades e crech seran tals que faran la honor de la terra majorment que aquesta gent que resta aci ha mester que no sia menys cortesa que valent car primerament la ciutat es gran e aquest soldats han a comunicar ab molta manera de gent he es mester que no sian gent de remor axi mateix hic ha una molt bella orta fornida de moltes fruytes hi es mester que la gent sia molt limitada e cortesa hi havia pensat que aquella gent fos soldejada ha servir per tot lo mes de maig e per que tot lo temps passe de XXVI del present fins a XXVIIII yo fahia compte del quels toqua per dia a raho de LXVl sous lo mes e apres egualats fins alli fer soldejament nou per tot lo dit mes car volent los egualar a menys de hun mes tots ho squivarien que you he probat e negu no pendria diners per menys de hun mes. Per que mossenyors sius sembla que aquest temps sia rahonable tremetreu prest diners que no tenen que menjar e puix sapien que sien los diners aci bestrahent qualque flori al qui major necessitat aura tothom sera reposat e vosaltres mossenyors provehiu ab don Felip que acabe lo dit dia. Ell diu servira ab XXXX rocins utils compresos en aquells los de Ferrando de Bolea e III den Foxa e cinch den Marimon segons scriviu en vostra letra restaran dos rocins a compliment dels L. los quals poran esser los den Bonet segons per vosaltres mossenyors es ordenat.
E per que lo major perill que pot esser en aquesta gent soldejada es de avalot es molt necessari sia scrit molt stretament a mossen veguer ab son consell e per semblant als pahers de aci que provehesquen molt rigorosament en castigar lo primer qui hic moga brega e yo treballare aci ab la ciutat que sia dat a la gent hun apartament en la ciutat hon stiguen e si semblava a vosaltres mossenyors quen stigues be una part al castell del Rey *acabirsi hien (o bien; hi cabrien; cabrían) molt be.
Ja per altres mossenyors vos he scrit quem demanen aci molts aquest guiatge dels acordats a quant se sten ne a quin temps e per semblant en quines penes cau qui ofen bens ne persona de negun acordat. Sia de vostra merce fermen avisar.
Lo flori dels conestables es stat pagat segons haveu ordenat eslos vengut en bon cas que tots los ha alegrats. Resta ara de pagar lo mig flori als spingardes que a raho de VII florins lo mes devien rebre per los XV dies III florins e mig e non reben sino treç e per la mia fe ab prou perill los guanyen que dos sen son morts ells matexos ab les spingardes en aquest viatge.
Lo capita es partit vuy. Menasen lo tamborino ab prou companya de ballesters qui per desig de anarsen si son convidats enquara a pendrel a pena de carceller Nanthoni Homs e Pere Gueri conestables a qui principalment lan acomanat lan a liurar aqui a vostra reverencia e honorables magnificencies.
Com he ja scrit per altres dies ha que jo no tinch en part negunes spies huy he sabut com lo conestable ha pres en Navarra IIII forces nom han sabut dir quines. Aximateix man dit que lo Senyor Rey ha provehit que totes les forces de Navarra qui nos poden tenir sien enderroquades si axi es el mostra quen ha en cor de atendre.
Tots dies passen correus de Vilafranqua a Çaragoça e de Çaragoça a Vilafrancha. Van grans maços de letres ab sobre scrits de Rey o de Reyna. Crech yo que tots los cortesans se seran *anebats en metre ses letres en lo plech del Rey.
Suplich vos mossenyors que vullau prest delliurar lo present correu per la gran cuyta que te la gent aci e fet aquest acordament de vostra bona licencia poremen anar aqui. Feta en Leyda a XVIIII de abril.
- Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sperant que lo correu tremes aqui derrerament tornas es stat retardat lo present correu are per la cuyta gran ques mena de haver diners ans que lo colomer se despoble puix lo dit correu no ve es delliberat aviar aquest per cuytar la venguda dels diners. Aci stam sens trompetes. Placieus fernosne venir de aqui o darme comissio que men cerque aci lo perill de que aveu scrit.
De noves envides puch scriure res cert puix no tinch spies. Dit mes stat vuy com lo Senyor Rey ha tremes per la Senyora Reyna que sen torn a Çaragoça mes stat dit com en Navarra tornen moltes terres a la obediencia del Senyor Princep mes me dix vuy lo prior de Roda com ha nova que lo comte de Foix aplega gent darmes dient que vol anar en Avinyo per ocuparse lo comdat de Vençe per que lo cardenal era molt malalt nom se si seran ficcions o que sera lo fill de mossen Rebolledo a Pallafols (Palafolls) te aperaulats tots temps III mil homens sots color de quests debats que ha ab la casa de Castre ell dit fill de mossen Rebolledo es stat aquests dies en Barbastre sens fer alguna novitat tenihey en torn LX rocins. Feta en Leyda a a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer. 

Dirigitur Johanni Ferrarii. (Johan Ferrer)
Honorable senyer. Per fer lo pagament als D. homens de peu queus havem scrit soldejar per un mes e altres despeses sius covindra a fer vos enviam dos milia e siscents florins dor per En Miguel Vives defenedor de les generalitats que ja coneixeu. E no pus per la present. Dada en Barchinona a XXl de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e consell de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha significat vosaltres sinistrament informats star ab algun entrenyor. Per quant no haveu hagut translat dels capitols a la Excellencia de la Senyora Reyna liurats
per nosaltres ab molta vigilancia e attensio (con s y tt, no atenció, como en castellano atención) ordenats e composts a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat e del Senyor Primogenit e repos tranquillitat e benavenir de aquest Principat. Subvingut que pus lo dit translat no haveu hagut lo dit Jaume Tallada no deu caber en nostres consells e delliberacions hoc mes que nous havem avisats com vos regireu si la dita Senyora Reyna passa per aqui. A que vos responem que dels dits capitols no es stat permes dar translat a ninguna universitat de Cathalunya e aço per bons respectes car si ho fos no fora de menor condicio aqueixa que les altres ne lo Senyor Primogenit no na hagut ans de sola visio ses contentat segons lo dit Jaume Tallada qui en tot es stat e ha *sebut (o sabut, no se lee bien) e cap en tots los fets e secrets tant com qualsevol de aquesta plaça. Per quant aqueixa universitat e vosaltres ne sou be merexedors. Del fet de la Senyora Reyna ja vos havem scrit dies ha si per aqui passava som de parer deu esser acullida e tractada com haveu acustumat havents vos empero en la custodia de aqueixa vila e en la conservacio de unitat e en totes altres coses ab molta virtut e atensio (otra vez con s, una sola t, como en chapurriau atensió) juxta vostre bo e lohable custum. E per quant no es possible darvos avis de totes altres particularitats com nos puixa seber lo succes del negoci vos comemoram vullau pensar e mirar com se regeix aquesta ciutat qui es cap de totes les altres universitats de aquest Principat de que menudament poreu esser informats per lo dit Jaume Tallada. Car som serts (certs, ciertos, pero con s) regintvos ab lo govern e timo de aquesta fareu lo degut e no poreu esser redarguits.
E ab tot nosaltres ab molta vigilancia e solicitud entenem en la seguretat e repos de tot lo Principat no per ço se deuen obmetre los regidors particulars de les universitats ço qui es pertinent a lur ofici majorment en los dies presents. E axi vos pregam e encautam vosaltres siau de aquells com be haveu acustumat. Dada en Barchinona a XXI del mes de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich e de gran saviesa mossen Gaspar Mecha cavaller.
Mossen molt magnifich. Vos no creem ignoreu los afers que tenim entre mans quant sguarden al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat e dels poblats en aquell. E com divinalment aquest Principat es stat en un voler singular unio e voluntat en proseguir aquells. E com per conservar e guardar aquella a nosaltres e al meu consell sia stat vist molt util e necessari preveure provehir e obviar a totes les coses que la dita unio e voluntat poguessen obviar o torbar. Sabent que vos mossenyor per fer bodes de vostre fill per la honor vostra enteneu a fer aplech e convit de moltes gents e seria molt cosa perillosa e facil en tals aplechs o convits en los quals concorren moltes qualitats e condicions de gents seguirse alguna dissensio diferencia o novitat axi en rahonament com en altra manera la qual cosa sis seguia faria no poch dan e torb dels afers que tenim entre mans e per conseguent de tot lo Principat lo qual nosaltres ab lo nostre consell representam. Per ço havem delliberat scriureus e pregar molt afectuosament e streta que per los dits sguards e contemplacio nostra vullau cessar de fer aquest tant gran aplech e convit car attes lo temps no sera carrech gens al honor vostre ni de la casa vostra ans vos sera reputat a gran prohomenia e bondat en fareu servey a Deu e al Principat e a nosaltres singular complacencia la qual en res que fos honor e plaer vostre no oblidariem. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich mossenyor Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossenyor molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta ahir que comptavem XX del present. A la qual vos responem que havem plaer que lo capita sen sia partit pero no es encara arribat aci. Per que lo regiment del exercit vos acomenam confiant que vos lo regireu en tal manera que sera honor de aquest Principat e vostra. Plaunos molt dels cinchcents homens que haveu triats e la cautela que haveu servada a conduhirlos per aturar un mes. E ja vuy ans que rebessem la vostra letra ere partit En Miguel Vives ab les diners de ques fara lo pagament als dits homens. Dels homens de cavall nos plau que aquells qui hauran aturar los sie fet compte e bestreta per los dies que hauran a servir fins per tot maig ja en Johan Ferrer te les jornades de les mostres. E quant tocha a don Felip e An Ferrando de Bolea ja son pagats per dos mesos qui comensaren a correr lo dia que feren la mostra aqui e be haurem plaer nos sia scrita la jornada. Al que scriviu de la remuneracio dels dans donats als homens de Fragua jatsia nosaltres hi hajam bona intencio e voluntat per la honor e descarrech de aquest Principat no ho poriem bonament fer nins en planiriem sens lo consell e en cert segons vos havem scrit nosaltres ho metrem en consell molt prestament speram sera provehit en aquell a la honor del Principat. E ja ho hi haguerem mes sino per les grans occupacions dels afers que tenim entre mans e per la absencia dels embaixadors que havem tramesos a la Senyora Reyna los quals entren a nit e passada la festa Sent Jordi hi entendrem sens negun dubte e
tantost vos scriurem de la delliberacio que sen fara. Quant tocha a la ajuda que demanau de Uch de Copons (Nuch de Copons, En Uch, Hugo) per algutzir plaguerens poderho fer pero al present no podem aplicar altra gent al gatge ni a la despesa mas si haveu mester ajuda plaunos quen doneu carrech An Johan Bonet de Tortosa qui es home dispost e creem quen pendra carrech volenter e axi lin scrivim. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor del General et cetera.
Honorable senyer. Tres letres vostres havem rebudes una de XIIII les dues ab aquest correu fetes la una a XVIIII laltre a XX del mes corrent. A les quals vos responem quens es molt greu la gent del exercit sen vaje segons nos scriviu sens licencia e dubtam en part no sia stada causa del govern de aquells pero no penseu hajam voluntat leixarho axi impunit ni den Codony ni dels altres que haver se poran mas tenim tantes occupacions de la occurrencia dels afers que tenim entre mans que bonament no podem aquells leixar que son de tanta importancia com sabeu e entendre en aquells. Havem plaer e comendam la manera que haveu servada en triar e conduhir per aturar los cinch cents homens de peu que sien utils e disposts fahent los pagament de un mes per lo qual ja
vuy ans de rebre vostre correu e vostres dites letres haviem provehit enviarvos diners ço es dos milia e cinchcents florins dor. Dels cinquanta homens de cavall perseveram en lo queus havem scrit que sien agualats tots ab los homens de peu per tot mag prop vinent els sia fet pagament dels dies que restaran a servir per tot lo dit mes de maig. Ja teniu les jornades de la mostra e del acordament. Quant tocha a don Felip e En Ferrando de Bolea quens dieu no sabeu la jornada que començen de servir los dos mesos de que han pres sou nostra intencio es del dia que feren la mostra e havem plaer e comandam vostra diligencia que los dits cinch cents homens sien aposentats en alguna bona part e quels sia tolta manera de fer dan o anuix als de aqueixa ciutat. Dels spingarders e dels
conestables jaus haviem scrit que fossen pagats del flori e del mig flori quels restava avisantvos que lo veguer nos scrivie que volguere que En Huch de Copons fos pagat per tres rocins que te e que li ajudas com a algutzir. Bens plaguere segurament pero no podem creixer lo nombre dels cinquanta rocins ni ferhi pus despesa. E per so li scrivim si en res ha mester ajuda ne don carrech En Johan Bonet de Tortosa lo qual volem si caber hi pora sia del nombre dels cinquanta. De les noves quens scriviu jatsia ne sabessen la major part encara ne havem plaer del vostre avis e tots temps quen sabreu vos pregam nos ne aviseu. De la remuneracio dels de Fragua ja nescrivim al veguer largament com nostra voluntat hi es bona per honor e descarrech de aquest Principat pero nou podem fer menys de metreu en consell e Deus volent passada la festa de Sent Jordi ho hi metrem majorment puys aquests senyors de embaixadors que haviem tremesos a la Senyora Reyna son tornats e entren vuy. E no pus per ara sino que acomanam a vostra bona diligencia tots aquests afers. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al honorable lo senyer En Johan Bonet ciutada de Tortosa e home darmes del exercit del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant confiam de vostra habilitat e voluntat que haveu mostrada en servir aquest Principat a honor vostra encara volent experimentar aquella havem delliberat scriure a mossen lo veguer de aci al qual havem dat carrech del regiment e govern de aqueix exercit que si haura mester en res ajuda per lo govern e bon regiment del dit exercit ne do carrech a vos. Per queus pregam e encarregam que venint hi tal cars que lo dit mossen lo veguer vos vulla donar carrech de res aquell no recuseu ans lo acepteu ab bona voluntat e segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya et cetera. 

3 DE MARZO.

3 DE MARZO.

Ocupóse la sesión de este día con la lectura de varias cartas, cuyo tenor es como sigue.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsia per lo correu a nit passada per mi spatxat siau avisats com los embaxadors per los diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça quiscuns per si eran stats a mi e explicada sa crebença la resposta que per mi los ere stada feta no resmenys per quant lo magnifich don Johan Dixer per certa letra de avis que vuy de mati dada de la present reebuda havia de la senyora sa muller ab Ia qual li dehia com mossen Rebolledo se metie en tall de correrli ses terres e entre aquelles volerli cremar e afogar lo loch de Bellxit (Belxit, Belchite) volgues partir de la present vila ab una flota de gent axi de peu com de cavall de aquest exercit del Principat dient e pretenent com jo dijous prop passat volent seguir aquella crehença que per vosaltres a mi era stada tramesa ab vostra letra dada en Barchinona a XXIII de febrer prop passat la qual rebi en Leyda a mitge nit la nit que de aquella parti essent per cavalcar e venir en aquesta present vila era stat deliberat per ell e per mi e mon consell ab tanta o mes gent de aquella ab la qual de present ell partir volia ell partir Ia via del castell de Penyalba e de aquell *stacio e de aqui havent les barches de Ebro segons la donchs fos avisats ab letra mia dada en la present vila a XXVI del mes prop passat he deliberat fervos la present per avisarvos com per reposar lo dit don Johan so stat molt pregat per los dits embaxadors axi dels deputats e regne de Arago com dels jurats de la ciutat de Çaragoça e singularment per part dels dits jurats volgues ajustar mon consell e ab aquell deliberas e provehis lo dit don Johan no hisques ne partis e vehent que les rahons per lo dit jurat de Çaragoça fetes eren molt degudes e ajustat lo dit consell en lo qual lo dit jurat es entrat ab sos companyons e present lo dit don Johan per satisfer e donar raho al dit don Johan de les dites noves que hagudes havia de la dita senyora sa muller per les quals stava axi mogut dix que era veritat com divendres proppassat en la nit volent ell ab alguns altres jurats de la dita ciutat companyons seus fer la via de la Serenissima Senyora Reyna qui anava per desliurar la persona del Senyor Primogenit de preso e exequtar la gracia de e
sobre lo dit Senyor a la dita Senyora e jurats de Çaragoça per lo dit Senyor Rey per ells supplicat atorgada per lo dit Senyor Rey qui la donchs havia nova com jo era junt en Fraga e havia haguda aquella a ma mia fonch convocat consell en lo qual foren appellats e demanats los dits deputats de Arago jurats de Çaragoça e molts altres barons e senyors del dit regne axi lechs com ecclesiastichs als quals lo dit senyor explicada la nova que sa Majestat havia de aquesta vila sobre dos caps demanava consell. Lo primer si fora degut sa Majestat fes tornar la dita Senyora Reyna e sobreseure en aquella gracia que per ell tant liberalment era stada atorgada. Laltre que attes que per mi ab la host e exercit del Principat ere entrat en lo reyalme de Arago e de aquell havia pres aquesta vila que es clau e porta del dit regne e de la qual a peu pla se pot anar e entrar fins en la ciutat de Çaragossa com e en quina manera per sa Majestat e encara per lo regne e los qui aqui eren se devia provehir que tal e tanta gent darmes no talas ne afogas lo dit regne e lochs de aquell. A la Majestat del qual per lo dit consell fou respost quant al primer cap que per res sa Majestat no volgues revocar la gracia per ell liberalment atorgada sobre la liberacio del dit Senyor Primogenit ans aquella prosseguir com fos per sa Majestat be e degudament feta a servey de Deu e sa reyal corona benifici de sos fills e repos de tots sos regnes e terres la qual no revocar ne en aquella sobreseura sa Majestat reyal fou contenta. Quant al segon cap fonch deliberat e conclos en lo dit consell e respost al dit Senyor que les hosts del regne se convocassen los sobrejunteros e altres gents darmes segons los furs usos e costums del dit regne. E perque la dita host e exercit del dit Principat ignorant la gracia per lo dit Senyor feta no passassen Ebro que totes les barques del dit riu fossen preses e afonades o cremades. De que ells ço es lo dit jurat de Çaragoça e altres embaxadors per la dita ciutat havien per ferm que la nova que lo dit don Johan havia de la dita Senyora sa muller no ere gens en fet segons a ell era stat donat entendre mas que si remor o moviment hi havia de gent darmes axi de peu com de cavall era tant solament lo que era stat deliberat en lo consell reyal havent per ferm de e sobre les barques de Ebro lo ques dehia que eren afonades e cremades. Com axi fos deliberat e hoit a ple lo dit jurat e altres de sa companyia per mi e mon consell absents los dits jurat e companyons es stat deliberat que attes lo que dit ere per aquells com encara lo quis dehia de la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es fi a nostra empresa e encara per esser avisat en Johan Ferrer per letra vostra no acordas pus gent ne fes algunes altres coses significants algun sobresehiment de prosseguir la dita empresa que no obstant los motius e rahons del dit don Johan Dixer ni ell ni home del dit exercit nos mogues nis partis en manera alguna. E perque si per ventura per alguna altre via vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de les dites coses ço es dels moviments de les gents darmes del dit regne e barchas cremades eren avisades ignorant la veritat del fet en deliberar alguna cosa no fossen enganades e encara per lo descarrech del dit don Johan de res que per vosaltres li pogues esser donat carrech vos fes la present segons dessus es dit. Per semblant vos avisas com los diputats de Arago qui aci son han pres comiat de present per partir de mati e aço perques diria que los seus condiputats del dit regne absents ells haurien donats deu milia florins al Senyor Rey. E perque fahent la present he rebut hun home de don Matheu de Muncada ab una letra sua quim par molt desonesta e tal que es degut vosaltres la vejau dins la present vos tramet aquella la qual vista deliberareu segons trobareu fahedor. Dada en Fraga lo primer de març any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Apres de havervos scri la letra que va ab la present es arribat a mi hun hom qui laltre jorn jo havia trames en Gascunya en la vila del Oro per la nova quem havien dita de la gent darmes que lo comte de Foix ajustava en Gascunya lo qual home no es pogut plegar en la dita vila per tant com poch ha que ell arriba del port lo port sera tant carregat de neu que lavors ni daquells bons dies se poguera passar e axi puys no podia passar esse hagut informar com mills ha pogut dels qui derrerament eren venguts de aquella terra. Les novitats quey eren hi encara senyaladament de aquesta de gent darmes hi ha trobat per homens conexents seus que saben prou en los fets de aquella terra com en Gascunya nos fa ajust de gent darmes.
Es be ver que la comtessa de Foix los ha trames a dir en Biarn (Bearne, Bearn) que li trameten dos milia ballesters per guart de sa persona o quels li trametan per via de Pamplona significant que la terra los hi dega trametre a ses despeses e aquests o que creguen de no anarhi a ses despeses o que nols vingue be axir (exir, eixir, eixí) de llurs cases per be que fins aci no hajen feta molta remor de anar no sen son mesos en neguna orde ni aparell. E veus aci mossenyors molt reverent e molt magnifichs en suma tot quan aquest hom ha pogut sentir dequi avant per satisfer a la opinio de alguns durs en creura que sia la liberacio del Senyor Primogenit reyalment e de fet en la opinio del Senyor Rey los quals huy han donada aci fama que lo dit Senyor ha hagut del General de Arago deu milia florins molt scaldadament e contra forma acustumada los quals vol convertir en
soldajaments de gents e ha trames a nit hun hom a Çaragoça por quen vinga informat de la veritat e lo haver hagut en los deu milia florins deI General se ha aci per cert e volerlos per soldejar gents darmes e altres necessitats es vulgar parlar e fama incerta.
Lo capita significa ahir a hun gentil home de don Matheu de Muncada que la voluntat sua fora aleujar de aquesta gent del exercit de aquesta vila quiy carregaven massa e de trametrelin huns quants a Miquinença perque fossen aleujats (pagantlos o) pagantlus lurs vitualles segons es acostumat. Lo dit don Matheu ha respost que nols li trameta que de son grat noy entraran e algunes altres rahons en ques mostraria ell no esser prou aderent a la voluntat del Principat. Es stat fins aci deliberat no ferli neguna resposta ni moviment nos sapia si aquesta deliberacio del Senyor Primogenit sera deduhida en exequcio. E maneume vostres reverencies e honorables savieses ço que plasent los sia. Dada en Fraga lo primer de març a deu hores apres mig jorn. - Del quim recoman en gracia e merce de vostras saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend noble magnifichs e honorables mossenyors. Anit passada per correu vos scrivi a compliment del que occorria. La present es per dir a vostres reverencies noblesa e magnificencies com huy don Johan Dixer ha rebut Ietra de sa muller en que li diu com ha sentit com mossen Rabolledo e alguns altres de Arago li volien correr algunes terres sues specialment donarli a sacho Bellxit de que lo dit don Johan ha fet demostracio ab part de aquesta gent del exercit fer aquella via axi per defensar los dits lochs seus com encara per ofendre los de aquells quel volien ofendre e de aço se ha fet raho al capita e consell per los diputats Darago e jurats de Çaragoça qui son huy en aquesta vila pregant lo capita no ho permetes fent fonament que aquesta sospita es voluntaria e no vera e que trametra gent en Arago en aquesta manera seria scandalitzar Arago e torbar la liuranza del Senyor Primogenit. Entre los altres ha dit a mi apart micer Johan de Gurreya (Gurrea, Urrea) hun dels diputats del dit regne ab lo qual jo ja de entich he conexença que lo Rey ha volgut provar en Arago les gents quin animo tenien e tots lan desenganat que en aquesta materia del desliurament del Senyor Primogenit tots seguiran lo Principat de Cathalunya e si ells no son stats començadors de aquest fet es que la preso e infraccio de libertats e privilegis ses feta en Cathalunya e no en Arago pero que prosseguir la dita deliuracio del dit Primogenit cosa es que tothom ha en voluntat e que axi lo Senyor Rey vehent ço que en Cathalunya se fehia e sentint lo coratge dels aragonesos ses hagut a inclinar a les supplicacions de tots e que ara stant les coses en aquests termens entrar gent cathalana en Arago per fer guerra majorment ab tant pocha causa com es aquesta sospita causada sens alguna raho seria pervertir la voluntat dels aragonesos e donar occasio al Rey de mudar son bon proposit. Aquest matex me ha donat raho de la provisio feta per lo Rey en lo cremament e tot lo desbaratament de totes les barchas de Ebro (no he encontrado Ebre) dient que essent desliberada per lo Senyor Rey la libertat del Senyor Primogenit ell tench consell en que ell dit deputat fonch present e alli lavos fonch ja deliberat fer aquella provisio en les barchas per provehir al pus segur en cas que aquesta host volgues passar avant e que no ses fet gens per partir segons lo Senyor Rey de la gracia atorgada al Senyor Primogenit e la conclusio que feta es stada que tengut consell per lo capita al qual me ha demanat es stat conclos no esser spedient gens moures alguna de aquesta gent de aci per entrar en Arago. E jatsia que axi sia conclos si vostres reverencies noblesa magnificencies e honorables savieses han la conclusio per bona de volerla significar clarament e streta al capita car jatsia ara sia conclos axi poch moviment bastaria en portar altra deliberacio.
E manaume mossenyors vostres reverencies noblesa e magnificencies ço que plasent los sia. Feta en Fraga lo primer de mars Mil CCCCLXI.
Vostra letra de XXVIl del passat en quem es manat que no do sou a gent de cavall ne de peu ni que pach municions artellaries et cetera rebi la nit passada a XII hores de mitge nit. Fare segons mes manat. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies noblesa e magnificencies Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra vostra havem rebuda continent en efecte pregantnos que per benefici nostre e del Principat de Cathalunya conformantns ab aquell vullam fer preparar las personas de aquesta vila que sien dispostes per fer armes perque si necessitat occorria sien previstes e aparellades en fer lo degut segopns lo cas requerra en defensio del dit Principat e nostra com siam constituhits en frontera en resistir contra qualsevol gents que volran intemptar de entrar e tenir contra lo dit Principat feta entenent prosseguir aquella per recuperacio e liberacio de la persona del Senyor Primogenit e que del nombre de persones que son en aquesta vila suficients e dispostes per fer armes vos dejam certificar per Ietra nostra fahent en aquest negoci per lo be comu e del dit Principat la diligencia ques pertany axi com de nosaltres sperau. Hon nosaltres satisfent a la dita vostra letra a la reverencia e magnificencia de vosaltres certificam com de continent que havem sentit per veu e fama que los fets tractats entre lo Senyor Rey e los senyors de embaxadors del dit Principat no venien en concordia e lo dit Senyor Rey ab lo dit Senyor Primogenit se apartaren cautament de la ciutat de Leyda essent en Fraga mana establir la vila e castell nos som preparats en aquesta vila en fer fort nostra muralla guaytant nit e dia aquella ab portals tancats e ben guardats en manera que no pugam esser decebuts ab la millor diligencia que podem provehint la dita muralla de bombardes buçons pedres e altres furniments segons nostra possibilitat com millor havem pogut e mes havem arreglat les persones de aquesta vila per dehenes e cinquantenes ab manaments per part de la senyoria sots la feeltat son tenguts en aquella que tota hora que sentran e oyran so de viafos o de campana sien prests ab lurs armes per resistir contra aquells quins volran ofendre e mes encara havem preparat de vitualles axi per nostre mester com encara per refresch de alguna esquadra de les gents del dit Principat ques diu que per ordinacio vostra seria deliberat trametre la on lo dit Senyor Primogenit sera e aquesta provisio havem feta per tant que si lur passatge de dites gents sera per aquesta vila sien ben reculits e servits. Certificantvos dels homens de aquesta vila los qui son en disposicio de fer armes son en nombre de cent ab tot son mal preparats e provehits de arnesos dels quals no som en possibilitat o facultat en provehirnos de aquells com mester seria per la gran inopia que es en nosaltres axi per occasio del incendi seguit en la nostra esglesia parroquial per reparacio de la qual portam gran carrech com encara per altres oppresions e afanys urgents en nosaltres axi en universal com en particular. En totes coses a nosaltres possibles per la honor del dit Principat del qual membre e de vosaltres senyors de qui fem cap e speram subvencio consell e ajuda en son cars e loch nos proferim promptes ab tota una voluntat e efecte complir. La Sancta Trinitat vos prospere en gracia e vostron bon regiment. Dada en Bathea a XXVlll del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e servir de vosaltres prests los jurats e prohomens de la vila de Bathea.

Als molt reverent e magnifichs diputats residents en Barchinona de Cathalunya et cetera. Molt reverent e magnifichs senyors. Una vostra letra havem rebuda en que significau que algunes gents poch desigants la honor de la magestat del Senyor Rey e la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya volrien empatxar e perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit et cetera e que per lo benefici nostre e de tot lo dit Principat conformantnos ab aquell del qual som membre volguessem fer preparar tota persona de aquesta vila qui sia per armes en tal manera que ocorrent alguna necessitat sien provistes e apparellades a fer lo degut en aquella segons la exhigencia del cars requira e que del nombre de persones que seran en aquesta vila suficients a fer armes vos certificassem per nostra letra segons que en la dita vostra letra que dada fonch en la ciutat de Barchinona a vint del present mes de febrer largament es contengut. A la qual responent certificam vostra reverencia com en aquest loch ha cent trenta homens per combatre e fer armes pero preparats e disposts al present nich ha cent per ofendre e defendre. Es veritat que no sich trobe al present poch mes de deu cuyraces. Oferintnos promptes en totes coses que toquen a la honor e servici del Principat la feeltat salva. Dada en Vilalba a XXVI del mes de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre servey prests jurats e prohomens de Vilalba. (dels Arcs) 

Als molt reverents egregis e magnifichs senyors lo General diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis e magnifichs senyors. Degudes recomendacions premisses a la reverent senyoria e magnificencia de vosaltres yo tramet aqui a mon nebot En Galceran Çacirera portador de la present informat largament de ma intencio e voluntad les quals a vostres reverencies e magnificencies ha de part mia extensament explicar. Perque suplich quant mes afectuosament puch ni se en aquelles los sia plasent donarli fe e creença en tot quant per aquest los sera explicat tal com tinch sperança donarieu a la mia propria.
E ordon de mi la reverent senyoria e magnificencia de vosaltres lo que plasent los sia. De Azco (Ascó) a XXVIl de febrer any Mil CCCCLXI. Lo qui en gracia de vosaltres senyors me recoman lo castella Demposta.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aqui va mon frare En Johan Jorda e son cunyat En Pere Luis Garridell ciutadans de aquesta ciutat exhibidors de la present per pendre sou per cinch rocins e cinch homens de peu los quals foren anats aqui ab los dits rocins e homens sino per quant aci se apleguen totes les gents darmes. Son homens disposts e habils segons veuran vostres reverencies. Suplichvos mossenyors los vullau haver per ben recomanats car sens dubte ells compliran lo que oferran es dispondran en totes coses que ordonaran vostres reverencies les quals me rescriuen lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs mossenyors. Ab correu vos he scrit del avis he hagut de Morella a Deus sia plasent los fets prenguen bona fi. En Jordi Arbones de aci home ben dispost pera armes va aqui per pendre sou pera ell e XXIIII homens. Es tal que baste a donar recapte en una conestablia. Diu ell e los altres son be a punt de armes a homens de peu necessaries. Placia a vostres reverencies haver aquell per recomanat les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordicacio (ordinacio) e manament Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Certifichvos com en aquesta hora he cobrada letra e resposta de una de les persones que he trameses a Morella la qual scriu com air que era diumenge primer dia de març entre dues e tres hores passat mig jorn la Senyora Reyna entra en Morella acompanyada ab lo Senyor archebisbe lo mestre de Muntesa lo visrey lo comanador de Montroig e molta altra gent e dreta via puja al castell e al peu de la scala descavalca e puja ab tota la gent e a la porta del castell feren sos actes e tots ajustats entraren en aquell e la dita Senyora Reyna entra en la cambra hon stava lo Senyor Primogenit e a poch distant hisqueren abdosos e devallareusen (devallarensen) del dit castell e al peu de la scala la Senyora Reyna cavalca en les anques de la mula del senyor archebisbe e lo Senyor Primogenit en la sua mula vestit ab capapuç morat capell de sol burell ab la xia de seda negra e axi sen devallaren a la sglesia hon los rebe la professo. E daqui hisqueren e sen anaren a la posada de micer Pere Ram e alli restaren la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit. E diuse que deu fer la via de aqueixa ciutat segons lo dit home scriu e que partiran vuy que es dilluns e que deu passar per aquesta ciutat. Perque mossenyors aço es nova certa de la deliberacio del dit Senyor Primogenit e axi ho poden creure vostres reverencies com la persona que de aço scriu es persona digna de fe. Los de Gandesa e de Orta fan resposta a les letres quels son stades trameses remetles a vostres reverencies ensemps ab la present les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de març del any Mil CCCCLXI.
Lo portador de la present parteix a les tres hores apres mig jorn de vuy que es dilluns. Ha esser aqui en XXVI hores. Darli heu si compleix XII florins e per quiscuna hora que avançara mig flori. - Mossenyors. - Lo qui es molt prest a vostra ordinacio e manaments Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell per comissio de cort elegit e assignat en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Rebuda havem una letra vostra scrita en Barchinona a XVIII del present mes per la qual nos significau axi lo cas de la detencio feta per la Majestat del molt alt Senyor Rey de la persona del lllustrissimo Senyor Princep fill primogenit de aquell de la qual ja per moltes vies nosaltres haviem hagut noticia com encara los actes per aqueix insigne Prinicipat per causa de la dita detencio fets ab tot lo que ha succehit en lo dit negoci fins a la data de la dita vostra letra. E finalment nos dieu queus preparau entrar en aquest regne per obtenir delliurament e restauracio de la persona del dit Senyor Princep e aço enteneu a fer ab potencia de alguna gent per obviar a aquells detractors del honor real los quals a les dites coses vos volran donar impediment algu volents sobre aço clarament la intencio nostra saber. A la qual vos responem que a nosaltres ha donada molta congoixa molestia e enuig la dita gran novitat de la detencio del dit Senyor Princep no solament per los respectes en la dita vostra letra recitats mas encara per molts altres dignes de consideracio los quals a present ommetem e per ço es stat e es tots temps nostre desig ab summa e continua diligencia entendre e procurar amor e concordia e mutua dileccio entre los dits senyors pare e fill e axi per obra ho havem fet per aquelles vies millors e pus acceptes quens ha paregut deures fer segons ja havem scrit a vostres reverencies per altres letres nostres.
E apres havem hagut enuig e desplaer de les diferencies que entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo dit Principat per la dita raho son seguides de les quals per la fraternitat indisoluble unitat e amor que es e tots temps es stada entre lo dit Principat e nosaltres havem gran sentiment per que encara de les dites coses vehem preparats molts dans e inconvenients a tots los sotsmesos a la real Majestat e corona de Arago. Perque a present no vehent altra via pus disposta o saludable a be obrar e remediar en lo dit negoci que tractar e procurar concordia amor e benivolencia entre los dits senyors pare e fill per medi e intercessio de embaxades e encara per aquella mateixa via tractar e comunicar per tot nostre esforç entre la prefata Majestat e vosaltres molt reverents nobles e magnifichs senyors de repos e assossech e concordia en les dites diferencies havem
delliberat trametre e de continent trametem nostres embaxadors a la prefata Majestat los quals apres comunicaran ab los sexanta embaixadors vostres residents en la ciutat de Leyda si alli seran atrobats e sino ab aquelles persones que per vosaltres hi seran destinades pregantvos aquelles vullau designar e trametre en aquella part del dit Principat que propinqua al loch hon la Majestat del dit Senyor Rey se trobara per major facilitat e expedicio dels dits fets. Al quens scriviu de la entrada de vostra gent fahedora en aquest regne vos responem que no esta en nostra facultat qui sols havem carrech de aquesta ciutat e terme de aquella e no de tot lo regne. E aço es fins açi lo nostre proposit e intencio e lo que a vosaltres per nostres letres havem a comunicar. Quant plaent a Deu nostres missatgers seran ab los vostres poran ab aquells comunicar los quals pus stesament los poran dir e recitar nostre bon afecte e intencio molt promptissims a les dites coses. E per a present nons resta pus a dir sino que nostre Senyor Deu conserve vostre consell e nostres al servir sen (seu) e de la real Majestat e del dit Senyor Princep e primogenit e benavenir de la republica nostra. Recomanantnos a les grans reverencies nobleses e virtuts vostres les quals nostre Senyor Deus tinga en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Valencia a XXVII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Los Justicia jurats e consell de Valencia promptes a tota honor e beneplacit de les vostres grans reverencies.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ahir que era dissapte vos fiu correu eus scrivi de Ia nova que havia de Morella de la liberacio del Senyor Primogenit e jatsia per saber pus plenament la veritat de la dita nova e de totes altres coses que si sien fetes hi haja trameses dues persones a consell dels honorables procuradors de aquesta ciutat empero fins ara no he cobrada alguna resposta ne avis ne alguna de les dues persones mas vuy que es diumenge apres dinar es vengut de Paniscula (Peñíscola) lo honorable En Pere Dez Puig veguer de la present ciutat e ha portat letra del mestre de Muntesa que fa al comanador major feta en Çaragoça a XXV del mes de febrer scrivintli com la Senyora Reyna venia a Morella per la liberacio del Senyor Primogenit la qual letra es del tenor seguent.
- Lo mestre de Muntesa e de Sent Jordi comanador major per consolacio vostra e de tots nostres subdits e vassalls de nostra religio vos avisam com a Deus infinides gracies la Majestat del Senyor Rey en lo dia de vuy ab molta liberalitat ha feta gracia a la Senyora Reyna a supplicacio sua per part de tot lo Principat feta a la liberacio del Illustrissimo Princep lo qual aquella ensemps ab lo senyor Visrey e nos anam vuy per delliurar de la detencio e per portarlo en Cathalunya. Speram esser en Trayguera dilluns primer vinent ensemps al lo dit Senyor Princep hon feu fer tota provisio per ben recollir alli los dits Senyora e Senyor Princep. Seretshi e avisareu aqueixs pobles. De Çaragoça a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Perque mossenyors avis vostres reverencies de les coses dessus dites. Es vengut en aquesta hora un frare de la vila de Morella e parti air a les deu hores de mati e compte que la Senyora Reyna encara no era entrada en Morella com ell parti mas que los jurats e prohomens de la dita vila eren exits per rebre aquella com ja haguessen nova que venia e era prop e quel Senyor Primogenit encara era en lo castell de Morella e aço per quant speraven que la Senyora Reyna vingues el delliuras e tragues del dit castell. E axi la nova dita de paraula per lo correu que porta la letra de Morell de la qual ahir scrivi a vostres reverencies no es exida vera segons lo que aras compte per lo dit frare mas esta nit mossenyors spere rebre correu e saber nova certa de les dites coses e altres que saber se poran. Rebut quel haja prestament ne scriure a vostres reverencies. Certificantsvos mes com los de Vilalba han feta resposta a la letra quels es stada tramesa la qual vos tramet ab la present. E altres coses mossenyors no occorren scriure sino quem manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia los quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de març del any Mil CCCCLXI.
Lo correu portador de la present parteix vuy que es diumenge primer dia de març a les set hores de nit ha esser aqui dins XXVIII hores. Si compleix dauli deu florins corrents. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa. 

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Vuy data de la present lo honorable deputat local de aquesta ciutat nos ha comunicat e notificat una letra de XXIll del present de vostres reverencies a ell tramesa la qual vista certificam aquelles com havem hagut e havem a memoria e a diligencia en fer diligent investigacio quanta gent util e disposta en armes se trobaria en aquesta ciutat encautant aquella com hora fos stigues presta per anar lla hon seria delliberat oferintlos haurien sou del General del dia que exirian de la present ciutat. E per quant mossenyors molts de aquesta ciutat qui han disposicio en armes no veen aci les pecunies del General promptes per haver lo sou o prorata de aquell per provehirse de algunes armes quels son necessaries no volen donar paraula ne
prometre de esser prests com fossen demanats *al ses armes ab tot que mostren haverhi huna voluntat e axi bonament nous poriem fer certs del nombre de la gent de aquesta ciutat util en armes empero creem que essent aci realment Ies pecunies e que de fet se done lo sou de continent de la present ciutat se trobaran pus de trecents homens molt disposts en armes. Placieus donchs mossenyors provehir se donc lo sou aci e ab tota certinitat poran vostres reverencies esser avisades del nombre de la gent disposta en armes no solament de aquesta ciutat mas encara de molts lochs circunvehins qui ab gran voluntat si dispondran. Lo hononable En Berthomeu Ferriça exhibidor de la present qui segons entes havem va aqui demanat per vostres reverencies informara aquelles de les dites coses en les quals aquesta ciutat diligentment ha provehit. Placiaus a aquell donar fe e creença en lo que per part de aquesta ciutat sobre les dites coses vos sera dit e explicat. E sia molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVll de febrer del any Mil CCCCLXl. -A tota vostra ordinacio promptes los procuradors de la ciutat de Tortosa.

Als molt reverend egregis nobles e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles honorables e de molt gran providencia mossenyors. Vuy baixa hora havem rebuda una vostra letra per correu ab interclusa de una letra de don Lop Ximen Durrea de les quals per les coses en aquelles contengudes nosaltres e tota aquesta ciutat havem molt gran alegria regraciantvos molt vostre avis. E volents executar mossenyors la tramesa dels docents homens de quens havieu scrit los quals ha dies stan preparats per partir sabut que part del sou es stat trames aci per vosaltres al diputat local qui a present recusa dar aquell per letra que diu ha de vosaltres fins altrament hi hajats scrit. E perque mossenyors los dos capitans e vuyt conestables per comissio vostra per nosaltres elegits han fetes totes les despeses necessaries per ço vos supplicam que si la anada de la dita gent havia a romandre vostres grans providencies vullen provehir e remunerar los dits capitans e conestables condecentment segons de aqueix consistori virtuosament es acustumat. Sobre les quals coses vos placia donar fe e creença a mossen Francesch Sampso sindich de aquesta ciutat al qual Iargament ne scrivim. E placia a vostres grans providencies si la necessitat dels fets concorrents ho comportara vulIau licenciar lo dit mossen Francesch Sampso alguns pochs dies per venir fins en aquesta ciutat tornantsen prest a ordinacio de vosaltres com hajam molt per accepte havem entes lo haveu elegit en vostre consell. E sia la Trinitat Sancta en vostra guarda e proteccio. Scrita en Gerona a XXVllI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A totes vostres ordinacions promtes los jurats de Gerona.

Als molt reverent e magnifichs sanyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Muy reverent e magnifichs senyors. Apres que a la saviesa vostra es stat scrit quels diputats nos havien scrit e axi mateix lo Senyor Rey de la bona nova de la libertat del Primogenit e com la hagui per correu vos fo tramesa e non havem haguda resposta. Air arribaren los diputats e los jurats de Çaragoça per mes certificar la dita nova la qual si vera sera per tot dimecres vos deu esser certa e per tant lo capita ha hagut de consell que no devie moure de aci fins que per vos fos ordonat lo contrari. E de aço ja per altra vos es stat consultat. Apres de aço es a saber a nit e vuy yo he hagudes letres de ma muller per la qual so avisat com lo Rey ha fet rompre les barques de Ebro e sino la de Miquinença noy ha leixat. Lo capita na scrit a don Matheu e ell ha respos prou descortesament si lo Primogenit hix noy ha necessitat de passar lo riu.
Si rompen per mes rompre e nons manchara expedient. Axi mateix so avisat com lo Rey e aço es cert ha presos deu milia florins del General ab acte de cort fals e no valedor a consell dels bons consellers seus e .... tots partits e diu que puys yo he feta la guerra que ell destruira ma terra yo volria que ja sen hagues leixat. Perque si vos senyors me defeneu com haveu ofert yo bastare be a pendre mes en un jorn que ell a mi en un mes. A gracia haure per la saviesa vostra sia scrit al capita que en cas que a mi hajen corregut e cremat qualque loch que ab consentiment vostre yo sia de aquesta gent ajudat e defes que vostres fets senyors encara que façan lo degut nos desfaran abans sen faran e milloraran. Yo senyors he sabut com per la saviesa vostra es manat que aquesta gent no sia soccorreguda e si Deu me endreç parlant sens passio yo veg gran inconvenient per quant aquesta gent sta pobre e no sera pera passar pus avant ni pera tornarsen atras sens gran inconvenient del General perque faran mal e no si pora dar recapte. Aço senyors vos ho dich per mon descarrech e ordonau ço queus placia. De Fraga lo primer dia de març. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX de febrer proppassat havem rebuda ab la qual nos amonestau e encautau per les causes en aquella contengudes que nosaltres en la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor Primogenit la qual ha empresa lo Principat de Cathalunya e enten a prosseguir nos vullam conformar ab lo dit Principat e vullam fer preparar les persones que sien per fer armes perque sien previstes e apparellades a fer lo degut segons la exhigencia del cas requerra e vullam donar orde en tenir e guardar lo castell e vos vullam certificar del nombre de les persones que aci seran suficients per fer armes. A les quals coses vos responem que nosaltres havem bona voluntat en lo dit fet e negoci e volem e entenem esser conformes a les ordinacions e delliberacions vostres e ab vosaltres viure o morir *nens entenem separar ne apartar del dit Principat axi com aquells qui som part de aquell al qual entenem fer e donar quant en nosaltres sia tota favor e ajuda quens sia possible. Certificantsvos com fem estar preparades les persones de aquesta vila quiscuns ab ses armes les quey son e seran dispostes axi com per vosaltres nos es scrit. Del nombre de les persones utils per fer armes vos certificam com les que son fornides de totes armes en aquesta vila fem compta seran trenta homens. Esta en veritat que si aci havia forniment darmes axi com cuyraces ballestes lances e cervelleres porien esser cent homens disposts per fer armes. Quant al castell vos certificam com lo Comanador nostre que es aci sta en aquell el te provehit e guardat ab homens de aquesta vila e nosaltres nol poriem haver a nostra ma per quant ell lo fa guardar el te e hi sta segons es dit. Daqui avant vegen vostres reverencies a lo que es fahedor. E som prests en lo dit negoci e tot altre fer lo que ordonaran vostres reverencies les quals nos rescriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Orta a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Qui son prests e apparellats a tot lo que ordonaran e manaran vostres grans reverencies los jurats e prohomens de la vila Dorta. (Horta de Sant Joan, Tarragona).

Als molt reverend e magnifichs senyors los senyors diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de vostra reverencia en la qual nos certificau la perturbacio que alguns volen fer en la delliberacio de la persona del Senyor Primogenit la qual lo Principat per serviy del Senyor Rey e per tranquillitat e pacifich stat del Principat ha empresa e que algunes gents delliberarien entrar en lo dit Principat per damnificar aquell e que es necessari lo dit Principat star preparat e ses gents signantment los qui stan en frontera com nosaltres e pregats a nosaltres per lo benefici del dit Principat e nostre conformantnos ab aquell del qual som membre vullam fer preparar tota persona de aquesta vila que sia per fer armes en tal manera que occorrent necessitat sien promptes e apparellades a fer lo degut segons que aquestes coses pus stesament en la dita letra son contengudes a la qual nos referim. E aquella lesta a vostres reverencies certificam que ja abans de vostra letra haviem preparats tots aquells qui son per fer armes per la cominacio que a nostres orelles es pervenguda e havem trobat que aci en aquesta universitat se troban per fer armes cent cinquanta persones. Empero per quant havem per gracia de Deu viscut molt pacifichs e ab gran fraternitat la gent no ses mirada en armes de cors e no si podrien armar de cors pus de quoranta e axi aquells com tots los altres ab aquelles armes que tindran volem viure e morir ab lo Principat axi com a membre seu e del qual desigam tota prosperitat e honor. Supplicants lo bon Jhesus conserve lo loable e bon stat vostre e don compliment al desig dels pobles del Principat e exalç aquell e face finar en be vostre salutable proposit e per vostres reverencies començat. De Gandesa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors de vostra reverencia humils servidors los jurats e consell de la vila de Gandesa.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per Nanthoni Folgues vos trametem cinch milia florins dor de nombre dels quals fareu soccorriment a la gent de peu qui es ab lo capita general ço es a quiscun home de peu qui pendren volran XXXIII sous obligantse pero e donant caucio de servir per quinze jorns ultra los dos mesos per los quals son pagats. No es empero intencio nostra doneu res a capitans de cinquantenes. Perque meteuho axi en obra e stalviau tot ço que salvar sen puscha car lo soccorriment se fa per subvenir a la dita gent e no per necessitat que de aquella se haja. E per fer aço es necessari vos aneu personalment a Fraga car no volem per altri se menege. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorabIe senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Dehim e manamvos que no assoldejeu pus gent darmes daquiavant ne volem que per aço se façen pus despeses e levau la taula del accordament si per la dita raho ne tenieu parada. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo castella Damposta.
Molt reverend senyor. Vostra letra havem rebuda e hoida la creença a nosaltres en virtut de aquella explicada per lo honorable En Galceran Çarriera donzell vostre servidor la qual entesa vos regraciam molt vostra bona voluntat e oferta que feu a les coses concernents servey e honor del Senyor Rey e liberacio del Senyor Primogenit e benefici de aquest Principat. Feu senyor lo pertinent de vos e segons la confiança que de vostra reverencia se ha car cathala sou com quiscu de nosaltres e aquesta patria es la natural vostra e nos poria creure que en lo benefici e honor de aquella fosseu james oblidant. E daqui avant no fretura pregar ne encarregarvos de la bona guarda e custodia de vostres castells e forces per guardar aquells de gents enemigues del Principat car per cert havem hi sera per vos fet lo degut. E per quant se han bones noves que lo Senyor Rey per sa clemencia e merce hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e creem e speram que ab tot efecte la dita nova se seguira no afretura per lo present donarvos faticha de venir aci. Si necessitat occorrera vos sera scrit. Per semblant no afretura vostra senyoria anar al Senyor Rey per intercedir en aquest negoci segons havets ofert la qual cosa per semblant vos regraciam car speransa tenim en nostre Senyor Deu que ab la liberacio del dit Senyor Primogenit ques seguira ab tot efecte totes coses hauran bona quietacio e repos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga senyor molt reverend en continua proteccio sua. E rescriviunos françosament tot quant a honor e beneplacit de la reverencia vostra per nosaltres fer se puscha. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Montornes receptor de les pecunies de intrades e exides del General de Cathalunya.
Receptor. Per quant lo diputat local de aqueixa ciutat per ordinacio e manament nostre diu ha fet anar lo veguer o altre oficial de aqui a mar per arrestar les fustes qui lla eren e per semblant ha trameses algunes persones en algunes parts per saber e sentir algunes coses sobre lo delliurament del Senyor Primogenit e es rahonable a aquells esser feta satisfaccio per tant vos dehim e manam que ensemps ab lo dit diputat local vejau quines ne quals persones han treballat ne quals treballs han fets e de les pecunies de vostra recepcio pagareu e satisfareu a aquells ço que rahonablament haver degen haventvoshi ensemps ab lo dit diputat local segons de vos e dell se confia. Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Diverses letres havem de vos rebudes en les quals nos han plagut los avisos que fets nos haveu. E sens falta es stada vista e coneguda vostra bona voluntat e diligencia ab la qual havets entes en les coses que vos havem acomanades en sereu hagut en tota reputacio bona. Resta que daqui avant e tota hora continuets en fer be com fins aci. Signantment nos aviseu si ja fet nou haureu com sapiau es cert que la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit sien partits de Morella e del loch hon seran e del cami que faran quant vos ne hajats la nova certa. A les altres coses en vostres letres contengudes no afretura per la present respondre solament en aquella part que dehiu façam pagar lo veguer que haveu fet anar a mar per arrestar les fustes e les spies e persones que havem trameses dehim gran raho. E per tant nosaltres scrivim an Johan Montornes receptor que ab vos ensemps veja los treballs dels qui en aço han treballat e quels ne faça satisfaccio. Comunicaune ensemps e feuhi segons de vos e dell se confia. Les letres que ab la present vos trametem donareu orde sien be donades. - Dada en Barchinona a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.