Mostrando las entradas para la consulta Dalmacio çacirera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dalmacio çacirera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de agosto de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab ell de companyhia ans entenen aquella dege perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de Mallorques jatsia les obres fins aci als dits missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e bona companyhia quels dits missatgers los han feta e mostrada: e james ara estants en Alcaniç los missatgers del dit regne no han haud debat altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos james feta paraula car fora negar lo titol reyal e aquell minvar. Mes veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los fon dit clarament per algun dells que los del parlament Darago no volien sofferir en manera del mon que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur tractament ne en la regonaxença de la justicia de la reyal successio no allegants en aço alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos missatgers volien sostenir o esforçar lo contrari que romprien de present ab Arago e que pus expedient era fermar ab lo parlament Darago resident en Alcaniç e lexar Mallorques que no fos en res ab ells que si lo principat admetent lo regne de Mallorques per aço havia a rompre ab los aragoneses: e com per los dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio de dret ab savis folos respost per lo missatger del principat que nos daria loch a res e axi que hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo principat ab lo parlament Darago que admetre lo regne de Mallorques e per aço sol rompre ab Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que no seria admes pero que en la no admissio daquell se pendria escusa per lur divisio e aço sab Deu qui es veritat increada que axi sia. E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del reverent parlament del dit principal o de sos reverents missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta concloure e finar lur admissio verbal e nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo primer dia fon haud per finat: be que creem ques trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab fets contraris e que fossen contents quen fossen admeses com a missatgers de regne nominalment sens entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la regonaxença de la justicia de la successio reyal e preparatoris e antecedents daquella axi com si de bisbes los haguessen tornats atras a abbats mitrats: ni james los dits missatgers del regne tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns singulars affers lurs sino quels faheren demanar resposta de lur proposicio la qual los fon dilatada fins que presupposada axi com article de fe lur total exclusio entre lo dit parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat foren finades e concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o termes primerament segon e terç ni que de quescuna terna hagues haver almenys una persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt dir en Tortosa ço que no saberen james Alcaniç sino tan solament lo loch e dos presidents no anomenats e lo nombre de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades. Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal si los dits missatgers del dit regne son stats per menys que testimonis en lo dit acte e actes los quals ne la los foren ne plena ne semiplenament de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda haver copia fins açi jatsia raquesta e de paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant ab lur reverencia los dits missatgers del regne en Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo principat el regne Darago sens concordia del dit regne de Mallorques no podie finar: e per ço los offeriren en scrits los capitols en la primera e segona cedula insertes: e james los fon respost a aquells segons eren raquests per los dits missatgers del regne sino tan solament quen consultassen lo general consell del regne de Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat empero de lurs quereles les quals ab colors de paraules nos poria amagar sta en los seguents puncts. Lo primer com lo reverent parlament del principat o sos reverents missatgers sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent parlament com aquella sia via compromissaria la qual contradiccio de un sol embarga segons es notori en dret. Lo segon article que concordats de nou persones de necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab los altres nou axi que fossen dotze ni aço es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a intimacio e notificacio de terme als competitors als dits regne Darago e principat. Lo quart article que apres stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç los es stada dada copia dels capitols convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur continença o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit aci per lo dit reverent parlament daquest principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les dites nou persones e ara eletes sis persones per aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells tres. Lo sise article es lo expressat en la resposta ara novellament dada per lo reverent parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols convencionats entre los reverents missatgers del dit principat e lo dit reverent parlament Darago sino als havents potestat de contractar ab ells: les quals paraules no freturen de gran e subtil glosa. Perquels dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse e clossir del present molt reverent parlament del dit principat e sos reverents missatgers segons es violent presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas saviesas e consciencies de tantes solempnes persones en aquell entrevenients: advertints han procehit e anantat en los dits actes ab major benavenir que han poscut per venir ab aquella concordia quels es stada possible e a relevacio de majors scandols a la justicia de la successio reyal e conexença daquella: jatsia de part de fora daço que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells es conagut e manifest los appareguen evidents greuges e notoris prejudicis del dit regne de Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne philosophia moral ne haja demostracio conclohent de necesitat en una de dues parts contradictorias: perseverants en lurs raquestes offertes e protestacions per lur descarrech e excusacio creen que al present sia pus expedient a lur honestat e benavenir e bona concordia del negoci lur anada personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço que sapien ne degen lo general consell del dit regne assi mijançan la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels dits affers que si pus avant per esser tres e encara no del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses concordades e finades axi com per spay de nou mesos o entorn han sperat en les parts deça o entrevenir en los tractaments sens raho affer effectual de lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E seran molt aconsolats si de present los son liurades o trameses en Barchinona ans que passen en Mallorques bones letres e consolatorias del present molt reverent parlament per los dits affers. E la present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir quatre hores apres mig jorn per lo discret en Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo
dit molt reverent parlament del principat la qual sia continuada en lo peu de les dites respostes e requeren esserlos feta carta esparça per lo notari present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol. 1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: recebida vuestra letra e hoyda la creença en virtut daquella por el honorable en Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta materia sia verinosa e total destruccion en aqueste regno considerados los innumerables dampnatges que a la cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por conservar entre nos e vos unidat e hermandat et que los otros de la dita succession mediant la gracia divinal per nos e vos vienguan en una e buena concordia: los dits dampnatges a part posados havemos el tiempo de los XX dias en los capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos placia fazer que los ditos capitoles sean deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e seellada con el siello del reverend vispe de Huesca a cincho dias de março del any MCCCCXII. - El parlament del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra he rebuda dada en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en acabament que posats e lexats los affers per que me havets aci trames en lo millor partit e apuntament que posques men degues partir e tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia letra a vostres reverencies noblesas e honorables saviesas per mi tramesa hage certifficat de ma partida scandels dans e inconvenients aci seguits la qual me appar la donchs no haguessets reebuda e apres se sia seguit que los honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir em pregaren en nom de aquex parlament que en tot benavenir e concordia lur ab los forans daquest regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal que tota bona concordia sen seguira segons los sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses sera vist yo deure romanir o jaquir aquests affers placieus scriuremen car yo son prest complir vostres manaments als quals deig e son tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e manament prest Francesch Darill missatger trames en regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables personas del parlament general del principado de Cathalunya. - Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e pora quien querria que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos saber que recebi la carta que me embiastes por la qual me embiastes dezir que me supplicades que mandase sallir luego la gente de castellanos que estava en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca deste negocio: de la qual resposta los dese parlament vos devedes tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos plasen que yo buenament pueda fazer por honra de vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado. Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano de mi senyor la fis scrivir por su mandado. - El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de la nostra presencia e hannos apportat una letra la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres missatgers havets praticat tractat que tota vegada que nos vullam entendre ab la raho de lo fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es necessari e mester trameta in aquestes parts de Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e que decontinent que la dita moneda sia complida in les dites parts de Cathalunya farets que vendran en Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes altres paraules in la vostra letra contengudes havem complidament entesa e aximatex la creença per la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la qual letra e creença havem haud singular plaer vehent la vostra bona voluntat que in nostro servey demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus megor aquests affers pusquem metre a exequcio havem determenat trametre la dita quantitat de XXX millia florins Darago per los honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos sien recomanats car axo sera honor e excelsament de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. - Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors: A la vostra molt gran saviesa notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia florins Darago ha aci tramesos per trametre
aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es stat scrit que ha mester aci per ferne la honor del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los rebelles e traydors: los quals diners son tots en diners de Florença o ducats dor comptant quescun flori per XV solidos barchinonenses: e havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus segura Deus volent que havem hauda la galea armada den Bernes a la qual ha donats lo dit micer Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa manera que dels dits XXX millia florins havem preses altres D florins de Florença que havem donats a la dita galea que per menys noy volia anar e somnos obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres senyors per vostra gran bonesa los pagarets aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos humilment e cara que en les dites coses vullats eus placia treballar e fer treballar axi com be sots acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones provisions que fer si pusquen e quels dits D florins que nosaltres havem presos e donats a la dita galea dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa mester; e queus placia fer cuytar lo fet per manera que la gent hic sia mijant abril o al pus luny per tot lo mes dabril per tal que puscam tallar les lavores de Sacer qui sta huy en mal partit per fam que no han que menjar. - Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga de lur sou car aqui los seran dats a raho de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car flori Darago noych es axi corrible com lo ducat o flori de Florença. Aqui van ab la moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble: sia merce vostra despatxarlos e de darlos endreça bona e presta que en lo dit temps sian aci car si triguen e Sacer pot recullir los blats seria molt major affany de haverlo que no sera si son tallats ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce provehir envers nosaltres que hajam qualque sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar consell e recapte ques mantenguen per lo dit senyor: car si guerra es los dits castells nos poran sostenir si provehits no son de ço quels fa mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana. E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los vostres humils servidors quis comanan molt en vostra gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los consellers e prohomens de la vila del Alguer.

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo con los catalanes sobre la elección de los nueve compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.
Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm. 315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii archidiachono Terracone Philippo de Medalia archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis Barchinone et multum nobilibus Johanne comite Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa) et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de Bages Dalmacio Çacirera Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus: attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se presentó para instar que se procediese luego a la elección de los nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte successionis regie electis que ibidem remanserunt et quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona: qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem personas que facere debent examinationem nostionem et publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas conscientias illius qui est noster verus rex et princeps post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi contentabantur de certa nominatione certo modo fienda de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge. - Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça. - Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis personas de les XXIIII ço es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. - Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem
et honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati jurarunt super quatuor Dei Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis. - Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio
Aragonum
et aliis de quibus eis videbitur de nominatione predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum novem personarum que facere debent nostionem et publicationem regis et quod facta de dictis votis vera computatione per ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis non
potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats, embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm. 318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos certifficam per la present que jatsia per nostres peccats aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e senyor de loabla recordacio derrerament defunct fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem; pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los merits de nostres leyals e famoses predecessors nos han preservats XXII meses han passats o entorn de tots los dits perills e dampnoses e grans adversitats e havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament en lo principat dessus dit mas encare en altres regnes e terres de la dita corona diverses mals scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant com es stat en nosaltres continuadament en los affers de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora de nostre vertader rey e senyor ab tota sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de quens dolem singularment: empero per gracia divinal e singular treball e cura de aquest parlament los dits affers son huy en bona e fort notabla disposicio car segons crehem siats ja informats en lo mes de janer prop passat nosaltres tramessem gran e solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama e consciencia al parlament Darago per apunctar concloure e finar tots los preparatoris e disposicions a la dita discusio e conexença necessaris expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta concorda e fina ab lo dit parlament del regne Darago tots los dits preparatoris molt loablament e solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost premesa certa protestacio per los dits valencians e altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per exequcio dels dits affers restava tan solament que los parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los competitors de la dita corona volran alegar o proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e jatsia que segons juhi humanal considerades les multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix imposible que tots los dits parlaments e los entrevenients en aquells poguessen james concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones: pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e famosa nascio perescha usant de sa infinida potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e concordats los dits parlaments en la manera seguent: ço es que huy dada de la present aquest parlament en concordia e los missatgers del regne Darago e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e nomenades les dites nou persones les quals son les seguents: los molt reverends pares en Christ e honorables senyors mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors: e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera creu els sancts Evangelis de procehir e enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia. Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla disposicio en que son posats: vullats donchs molt honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e leyal sotsmes a la dita corona devotament considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no solament en los temps passats donant a aquesta nascio singulars prosperitats
e victorias e prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes encara en lo present preservantnos de sinistres scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren los regnes e
terres viduats e orbats de lur rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant ab pença indifferent e devota la gran probitat leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de aquelles expendides publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin sia stat vist que a una sola sua predicacio inveterats peccadors se son convertits. Pensats donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia: e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes gracies retets benediccions e lahors donant orde cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien generalment fetes car semblant sera aci fet per nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en lesdevenidor vulle per sa merce illuminar les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil
CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia present dixi als honorables jurats quels plagues desempatxarme pus los dits affers son per gracia de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em pregaren en nom daquex parlament quem volgues aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona fi los dits affers ab ells ensemps pus fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne sera loat e vosaltres aconsolats e ab concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al loch dipputat a la general congregacio. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem: attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum quatenus reipublice regnorum et principatus corone regie subjectorum que ob longas dilationes et moras cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis: exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse, pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron leídas las cartas que siguen: 


Núm. 321. Tom. 19. fol. 1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables affectualment nos pregats vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats e per los deputats del general de Cathalunya posats en scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses en la dita vostra letra son molt pus largament enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech e cura special e consideram encara don lo dit general en major part ha pres e pren son nodriment e ha son stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis vulle imaginats: ans lo quens es pus cru sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos perdonets com a present no defferim als prechs qui per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables senyors placia a saber a las vostras tres redubtables reverencias nobleses e honorafficancias que nos de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir anant en lo compromis feyt entre los officials del senyor rey Darago e luy anavam delliberats devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes aysi presents davant los quals lo dit compromis ha stat principiat davant los autres conseliers de la dita ciutat dels quals encara non havem pogut haver deguna expedicio jatsia hi hajam feyta tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em stats informats que lo bastard Doria ha requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e sus ayço los missatgers del dit Doria son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses e que vulle e entenda am e feig complir e seguir les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja observat e guardat la treua duna part e daultra jurada e per conseguent ço que los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni dejen esser irasits a las causas per ells requisides; tan humilment quant podem supplicam a las vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler ausir e entendre las nostras rasons e detenir los dits missatgers de supersesir en la dita armada per ells requisida entro a tant que nos hajam enformat lo vostre molt honorable parlament del contrari de ço quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si tost com siam per los dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso farem speram en Dieus que per la migan vostra molt reverents nobles e honorables senyors la causa principal haura bona fi a la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e honorificancias am creysament de bens e de honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març. - Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor apparellats.

parte 4

lunes, 29 de julio de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II



Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.
Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de febrero.

Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues letres vos havem certificats en que teniem et tenim los affers per que som stats aci tramesos: et stam molt maravellats com no havem cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam: e segons havem haud sentiment vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la forma dubtats remetre lo poder de fermar a nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les quals ab vostra honor parlant nons es vijares deguessets strebar en aço: et no creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest poder car Deus sab que per bona intencio et per breu expedicio dels affers et per squivar ruptures et divisions qui stan apparellades per metre en gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. - Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de alguns car per tot lo parlament hic som e per cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui micer Guillem de Vallsecca fermas axi com nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses en Arago et en Valencia en la embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi be hi erem per barons com per los altres e sabets be que los quatre de la una embaxada et de la altre havia poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres demanassem aquestes coses ni scrivissem ab aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no poder tollerar spay de consultatories ni dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho molts inconvenients et sinestres disposts et apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens vullats trametre decontinent o lo consentiment del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car tal es quen deurets esser contents sens tot dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o terme car nous ne cal fer compte. Et sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.



Lo parlament general del principat de Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo reverent abbat del monestir de Sant Johan ces Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit parlament ha dreta leyal et ferma intencio en veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del regne de Mallorques qual de tots los competitors es et deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat axi com leyals feels et naturals vassalls per lur ignada naturalesa retran lo deute de subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han hauda fins açi e deguda cognicio per justicia no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses de la dita corona com seria preposterar degut orde e seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit parlament que en extirpar los castellans los quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab missatgerias trameses al infant de Castella et al parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se pertanga. Dels dans scandols damnatges et inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço que deu et es presumidor que axiu fara et servara en esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que procehis de tan egregia et axi gran et magnifica persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día 8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  



Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi com ab nostra derrera letra vos scrivim ab difficultad e affanys havem obtengut que aquests senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies: e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop passats havem comportats aquests dies ab les millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que sien possibles vullats provehir que lo dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest que fer se puscha car la triga qui ses dada als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu que no haja nogut et que no noga mes si plus avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats. Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present nous scrivim mas que sia lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres missatgers en Arago trameses apparellats a vostra honor.
Sesión del día 11.

Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 


(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.


Sesión del día 22.

Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia. 


Sesión del día 1. de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.


Sesión del día 2.

Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III