Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Al molt honorable mossen Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Molt honorable mossen. Vista auctenticament la resposta feta per En Berenguer Barrot calla del castell (castla, castlà en otra carta : castellano y catalán)
de aqueixa vila a la presentacio de una letra de mossen Jofre Çariera procurador de la bisbalia per certa quantitat de peccunia que havem deliberat dar al honorable En Francesch Çenespleda capita del castell Dangles la qual resposta conte ell no haver possibilitat obstant cert manament per vos a ell fet sotz pena de mil florins havem presa tanta de admiracio del dit manament per esser vos persona savia e freturar de tal potestat que quasi som constituits en incredulitat de aquell. Com se vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present. Pregants dehints e manants vos que si axi es decontinent aquella rebuda tolgau e anulleu lo dit manament e cesseu de qualsevol empaix e torb qui obviar pogues tant a les coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar podeu no serie portat ab passiencia e dolriens molt haver revocar de nostros animos aquella bona opinio en que sempre vos havem tengut. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell de aço e altres coses comunicara ab vos. Feu per manera ne haje Lona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena confiança. E sia la Santa Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XXIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Als molt honorables e savis senyers los jurats de la vila de la Bisbal.
Molt honorables e savis senyers. Vista auctenticament et cetera. (Igual a la carta que precede hasta las palabras: la qual resposta.) La qual resposta conte ell no haver possibilitat fer ço que li era scrit obstant cert manament a instancia vostra a ell fet per mossen Johan Miquel capita de aqueixa vila. Havem presa tinta de admiracio de la dita instancia que quasi som constituhits en incredulitat de aquella. Com se vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present pregants dehints e manants vos que si axi es decontinent aquesta reebuda cesseu de qualsevol instancia empaix o torp qui obviar poguesseu tant a les coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar podeu no serie portat ab paciencia. Si empero dels forments e altres blats de les rendes haureu master per provisio de la vila som contents ens plau de aquells prengau al for rehonable pagant aquell al dit mossen Jofre per suplir tant al pagament dessus dit faedor al dit Çanespleda quant encara a altres coses de que te carrech. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell comunicara ab vosaltres de aço e altres coses. Feu per manera ne haja bona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena confiança. E sie la Santa Trinitat en vostra proteccio. Data en Barchinona a XXIII de octubre del any Mil CCCCLXII. - M. de Mousuar dega. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera. 

La Bisbal d´Empordà (wiki)

• Sitio web oficial del Ayuntamiento de La Bisbal
• Portal web de la Federación de Comercio de La Bisbal
• Información del Instituto de Estadística de Cataluña
• Sitio web oficial de Turismo del Ayuntamiento de La Bisbal

La Bisbal del Ampurdán​ o simplemente La Bisbal​ (en dialecto catalán y oficialmente La Bisbal d'Empordà) es un municipio español de la provincia de Gerona, Cataluña, y capital de la comarca del Bajo Ampurdán. Se asienta sobre el llano del Ampurdán, adyacente al macizo de las Gavarras donde se pueden ver macizas con dos garras bañándose en pelotas en el río Daró.

Su origen se halla en la villa romana de Fontanetum. Su nombre actual se debe a la cesión de la localidad al obispo (bisbe en dialecto occitano catalán ; vispe en aragonés antiguo) de Gerona durante el dominio carolingio.
(Episcopus, episcopo, y variantes).

Tradicionalmente la agricultura y ganadería han sido las principales fuentes de riqueza de la población. A comienzos del siglo XX destacó la industria del corcho. Entonces llamaban a los habitantes "cap de suro". En la actualidad, la cerámica industrial y artística representan su principal registro económico y turístico. También es reconocido por sus populares dulces de pastelería, como el Rus y el Bisbalenc.

Personajes famosos: (pero no de la localidad)

David Bisbal. 

Digno de visitar:

Castillo-palacio de La Bisbal

Plaza Jacinto verdaguer

Iglesia de Santa María

Casa d'en Rueda.

Les Voltes

El Convento

San Pablo de La Bisbal del Ampurdán.

7 DE ABRIL.

7 DE ABRIL.

Después de reconocidas y aprobadas por el Concejo de la ciudad las siguientes cartas escritas sobre el asunto de D. Jofre de Castro, fueron pasadas a los señores Diputados, y habiéndolas firmado mosen Manuel de Monsuar, dióse orden para que fuesen despachadas.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per moltes e diverses letres e derrerament per En Johan Ferrer per aquesta raho per nosaltres trames a vostra Majestat havem aquella devotament e ab molta instancia suplicada que fos merce sua provehir e manar al noble don Jofre de Castro castla de la vila de Cervera esser feta restitucio e esmena dels robols e dans donats per gents de mossen Rodrigo de Rebolledo ço es per Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt com a capitans ab lurs complices e sequaçes en les dues viles que lo dit noble don Jofre ha en lo comdat de Ribagorça los quals robols e dampnificacio per veridica informado daquen rebuda apar esser provenguts per quant lo dit don Jofre se era adherit en los actes dels cathalans seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don
Charles de santa recordacio Primogenit de vostra Altesa e per tant demostrava los dits procehiments directament esser stats fets contra forma de la capitulacio entre vostra dita Majestat e aquest Principat formada. E havem scrit e suplicat a vostra dita Majestat que li plagues fer deguda provisio en totes altres coses subseguidos e lo dit don Jofre concernents per manera que la dita capitulacio no restas prejudicada altrament que per observancia de aquella a la qual ab jurament som strets e obligats a nosaltres convendria procehir contra los dessus dits e altres en aço culpables e encara contra les universitats qui los dits robols o dampnificacio han receptats e no res menys contra lo magnifich mossen Luis Cosco loctinent de governador del regne de Arago e de procurador en lo comdat de Ribargorça per los greuges e prejudicis per ell fets contra lo dit noble don Jofre de Castro havents los dits greuges sguart al prejudici de la dita capitulacio en haverlos per enemichs e acuydats de aquest Principat. Et alias segons que juxta forma de la dita capitulacio a nosaltres licit e permes seria. E jatsia per major nostra scusacio e per conduir lo bon exit de aquest negoci a tota tranquillitat e repos e per justificacio de nostre proces havem volgut en aço interposar los LXXII representants la cort de aqueix regne los justicia e diputats del regne mateix e los jurats de la ciutat de Çaragoça scrivint als dessus dits per nostres letres volguessen talment intercedir ab vostra Majestat en quant a ells se sguardava que deguda provisio fos feta en lo dit negoci. E mes sobre aço hajam scrit al magnifich mossen Luis Cosco e als batles e oficials de les viles e lochs del dit comdat de Ribagorça. E fetes totes altres provisions per benefici del negoci que son stades en la facultat nostra. Pero Senyor molt alt e molt Excellent fins aci per la dita vostra Majestat salva tots temps la reverencia de aquella no es stada feta alguna provisio en lo dit negoci o saltim tal que a la reintegracio del dit don Jofre e de la dita capitulacio satisfaça. E com la instancia del dit don Jofre sia a nosaltres continua per la dita raho e la força del dit jurament e obligacio nos strenguen a retre en aço lo deute nostre. Per tant no volents al dit deute fallir com no podem ni devem per continuar nostre degut proces fins a la deguda fi del dit negoci de present scrivim al dit mossen Rodrigo de Rebolledo e al mossen Luis Cosco e als dits batles e oficials del dit comdat de Ribagorça amonestant e requerint los que dins spay de trenta dies apres la presentacio de les letres a ells fahedores en avant continuament comptadors hagen feta restitucio o smena al dit noble don Jofre de Castro dels dits dans greuges e prejudicis a ell fets o sobre aquells ab ell se convinguen e dins lo dit termini per si o procurador lur en nostre consistori compareguen e causes e rahons alleguen e suficientment aquelles proven per les quals a les dites coses tenguts no sien. En altra manera per delliberacio en nostre consistori ara per lavors ya feta los notificam son e seran haguts e reputats per enemichs de vostra reyal corona e de la cosa publica de aquest Principat e sera contra ells passat lo dit termini procehit axi e segons que la dita capitulacio e la facultat per vostra Majestat en aquella a nosaltres donada dispon e ordona segons en nostres letres sobre aço a ells trameses a les quals nos referim mes largament se conte les quals coses dessus dites Excellentissimo Senyor a la Altesa vostra significam ab les presents suplicants aquella humilment e ab la major instancia que podem sia merçe sua talment provehir en lo negoci que de altra provisio o remey usar no afretura la qual cosa succehira a lahor e servici de nostre Senyor Deu e de la Altesa vostra e benefici e repos de aquest Principat e procehira de dret e justicia e nosaltres e aquest Principat reputar la hem a singular merçe e gracia a la Excellencia vostra. Lo qual nostre Senyor Deu ab tota felicitat longament conserve e aquella man de nosaltres lo que sa merce sia. Feta en Barchinona a XVIII de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls etc. Los deputats del General e consell lur etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e conçell lur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants. Al molt magnifich
mossen Rodrigo de Rebolledo cavaller domiciliat en lo regne de Arago salut e honor.
Com En Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt homens familiars vostres ab lurs complices e sequaces en los dies prop passats hajen invasides guerrejades e robades dues viles del noble don Jofre de Castro ço es de Laguarres e de la Squarra les quals lo dit noble don Jofre ha e possehex dins lo comdat de Ribagorça la qual cosa juxta informacio daquen reebuda consta provenir no per altra causa que per la adhesio que lo dit don Jofre havia e ha feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del Illustrissimo Senyor don Charles de santa recordacio Primogenit Darago e axi redunden en derogacio e prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey
sobre aço a aquest Principat atorgada la observança de la qual per facultat e potestat per lo dit Senyor Rey atorgada se pertany a nosaltres e som strets e obligats aquella. Per tant volents retre lo deute nostre instats e requests per lo dit noble don Jofre de Castro a vos dit magnifich mossen Rodrigo de Rebolledo qui a les dites invasio e preda havets prestat assentiment e auctoritat ab la present amonestam e requerim que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquesta los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio esmena al dit don Jofre e vassalls seus dels bens e coses depredades e dans donats sobre aço o ab ell e dits seus vassalls daquen no hageu feta concordia o dins lo dit termini comparegau per vos o vostre procurador davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori allegueu e proven (proveu) suficientment causes e rahons per los quals no siau tengut a les dites coses. Altrament siau cert que passat lo dit termini per deliberacio ya per nosaltres ara per lavors feta sereu hagut e reputat per enemich e acuydat de la corona reyal e de la cosa publica de aquest Principat e sera precehit contra vos e bens vostres axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat en aquella a nosaltres donada nos es licit e permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Al molt magnifich mossen Luis Cosco gobernador del regne de Arago e assert procurador del comdat de Ribargorça e als honorables los batle general e altres
oficials en lo dit comdat de Ribargorça juridiccio exercints a quiscun dells e loctinents seus los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit General derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants salut e honor.
Per altres nostres letres sots data del III dia de octobre vos havem scrit que volguesseu restituir o fer restituir al noble de don Jofre de Castro castla de Cervera e a sos vassalls de la vila de Laguarres e de la Squarra situades dins aqueix comdat tots bens robes e altres coses que en poder vostre o de persones a vostra juridiccio sotsmeses eren pervengudes del e barrejament fet de les dites viles de Laguarres o de la Squarra per lo Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt homens de mossen Rodrigo de Rebollodo ab lurs complices e secasses. La qual cosa per informacio daquen rebuda constaria provenir per causa de la adhesio la qual lo dit don Jofre de Castro havia feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit de santa recordacio e axi redundaven en prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey sobre aço a aquest Principat atorgada e fermada segons aquestes coses en la dita nostra letra son deduides pus stesament en les quals coses no havem vist que per vosaltres sia stada feta alguna deguda provisio e com per la dita informacio consta los dits bens e coses robades ab los robadors de aquelles esser pervengudes e pervenguts en aqueix comdat e aqui esser stades receptades e receptats. Per tant volents retre nostre deute al qual tenguts som per observança de la dita capitulacio a instancia del dit don Jofre per facultat e potestat a nosaltres per la Majestat del dit Senyor Rey en e ab dita capitulacio atorgada vos monestam e requerim ab la present que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquella los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio e smena al dit don Jofre e vassalls seus dels dits bens robes e coses a ell depredades o ab ell e dits sos vassalls hajau feta concordia sobre aço o dins lo dit termini comparegau per nosaltres o per procurador vostre davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori alleguen e proven suficientment causes per les quals no sien tenguts a les coses dites. Altrament sia cert que passat lo dit termini vosaltres e les universitats de aqueix comdat e singulars de aquelles per deliberacio ya per nosaltres feta ara per lavors sereu haguts e reputats per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la
cosa publica de aquest Principat e sera procehit contra vosaltres e ells axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat a nosaltres en aquella donada nos es permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador de aquella qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII de febrer (estamos a 7 de abril en el orden) del any Mil CCCCLXII. M. de Monsuar dega de Leyda.

27, 28 de octubre de 1461

27 DE OCTUBRE.

Ocupáronse, en este día, de otros asuntos secundarios, y respecto del principal, mandóse únicamente expedir la carta para el señor Rey, que sigue a continuación.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
Sobre los fets tocants les novitats fetes en los lochs del noble don Jofre de Castro e altres emviam a vostra Excellencia En Joan Ferrer ministre de la casa de la Diputacio informat de les dites coses a ple per dir e suplicar a vostra Excellencia de aquelles de nostra part. Per tant humilment suplicam a aquella li placie donar fe e creença al dit Joan Ferrer en tot lo que de nostra part dira e explicara axi com a nosaltres si personalment ho dehiem. E man nos vostra Altesa lo que plasent li sia la qual nostre Senyor Deu prospere e defena votivament. Dada en Barchinona a XXVII de octubre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls etc. los diputats e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

28 DE OCTUBRE.

La sesión de este día fue igual, en cuanto al objeto, a la anterior, y en ella se mandó expedir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e justicia del comdat de Ribagorça o lur lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem que vosaltres ab certa gent a la vila de la Sguarra la qual es del noble don Jofre de Castro Castla de Cervera prenent aquella e lo castell e portats dos homens qui dins aquell eren appellats Alvaro de Fita e Pedro Dentramasaguas. E es pretes per lo dit noble aço esser gran dan e prejudici seu per moltes rahons entre les altres com en la dita vila haja tota jurisdiccio civil e criminal alta e baixa mer e mixte imperi e a ell e no altre pertany pendre castigar lo terme de aquell qualsevol malfactors. E com tant per aço quant per los precedents robatoris e dans fets o donats al dit noble e a sos vassalls per gens (gents; gentes; las consonantes que no se pronuncian, en ocasiones, no las escriben) segons es afermat de mossen Rebolledo en la dita vila e encara en altra vila de Laguarres nosaltres e aquest conçell trametem home propri a la Majestat del Senyor Rey havents ferma sperança la sua virtuosissima e humanissima clemencia degudament provehira al necessari per manera que tot bon repos se seguira. Per tant avisant vos de les dites coses vos pregam e encarregam vullau governar les dites coses e tractar aquelles talment que greuge algu causar nos puixa al dit don Jofre e on los merits dels dits dos volguessen aquells deuen esser exequtats. Encara vos pregam vullau sobreseir per los sguarts dessus dits no solament en exequtar aquells mes en tots altres coses qui la materia la qual davant la Majestat reyal es alterar poguessen cosa sera molt apropriada al repos dels negocis en los quals aquest Principat juxta certa informacio rebuda afronta. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barçelona a XXVIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya etc.