4 DE ENERO.
Se resolvió
convocar una junta de letrados, que informase de qué medios podría
echarse mano, y qué razones podrían alegarse, para reclamar por la
vía judicial la libertad del Príncipe.
5 DE ENERO.
Se
propuso por algunos de los diputados y consejeros el acuerdo que
sigue, del cual disintieron Jaime Taranan, Gregorio Molgosa, Juan
Dusay, Andrés Solzina y Juan Andreu, presentando los votos
particulares que también se copian a continuación.
Quod
supplicent domino Regi verbo quod observet guidaticum seu guidatica
pro observatione usaticorum Barchinone Quoniam per iniquum Statuerunt
etiam Auctoritate et rogatu et pratice eorundem et sich Liberet
illico dominum Principem filium suum non obstantibus quibusvis in
contrarium forte dictis que asserant de jure aut de facto non obstare
et dictum Principem non fore culpabilem. Et si fortasse dominus Rex
non annuat dictis supplicationibus verbo factis dicendo quod post
guidatica dictus Princeps delinquerit vel alias contradixerit dicant
quod non credunt quod delinquerit et sic eum placeat liberare. Et si
dominus Rex persistat in denegacione observacionis pedictorum tunc
supplicetur quod pro predictis examinandis eundem Principem
restituat in Principatu Cathalonie et civitate Illerde
in qua ipsum cepit et ex quibus Principatu et civitate eum extraxit
et secum duxit contra constituciones et libertates Cathalonie per
ejus Majestatem juratas supplicando in omnibus predictis dictum
dominum Regem in vim contractus et juramenti per eum prestitorum ad
quorum observanciam precise astrictus est cum usatica et
constituciones sint leges paccionate et jurate et vim contractus
habentes et nullum subeant judicium directe vel indirecte sed pro
clara observancia et alias supplicent adaptando melius quo potuerint
verba et fiat sine scriptis.
Sia suppplicat al Senyor
Rey que com per la detencio que ell ha feta de la persona del Senyor
Princep fill seu haja derogat e contravengut a molts usatges de
Barchinona ço es al usatge
quoniam per iniquum per quant lavia guiat e al usatge auctoritate et
rogatu et cum temporibus per quant havia trames per ell e al usatge
statuerunt etiam per quant en aquell mateix dia havia besat e mes per
traure lo dit Senyor Princep de la ciutat e vegueria de Leyda e del
Principat de Cathalunya haja derogat e contravengut a moltes
constitucions de Cathalunya e privilegis de la dita ciutat de Leyda e
assignantment a la constitucio del Rey En Pere segon en la 2a cort de
Barchinona capitulo XI° que comença
Item quod omnes *cause que sint de Cathalania et cetera e a la
constitucio del mateix Rey En Pere en la dita cort capitulo XII° que
comença Item quod *cause vicarie e a la constitucio del Rey En Jaume
segon in III curia Barchinone capitulo VIII° que comença Item
ordinamus e a la constitucio de la Reyna dona Maria en la cort de
Barchinona capitulo II° que comença Volents les constitucions et
cetera Item als privilegis de la dita ciutat de Leyda que volen que
negu qui alli sia pres puga esser tret de la dita ciutat que sia sa
merçe per reparacio del greuge fet al dit Principat e ciutat de
Leyda e per observancia de les dites constitucions e privilegis vulla
de continent tornat lo dit illustre Princep en lo dit Principat de
Cathalunya vegueria e ciutat de Leyda. E apres per observancia dels
dits usatges li placia tornar lo dit ilustre Princep en ça libertat
com sia stat pres e detengut contra forma dels dits usatges et
cetera. - Johannes Dusay.
Andreas Solzina doctor
decretorum est intencionis quod verbo et non in scriptis suplicetur
Regie Majestati quod attento quod Illustrissimus Princeps filius suus
fuit per suam Serenitatem detentus in civitate Illerde Principatus
Cathalonie et demum illum secum duxit extra dictam civitatem et
Principatum ex quo fuerunt lese constituciones generales Cathalonie
disponentes quod cause vegarie infra vegariam et cause Cathalonie
infra Cathaloniam et cetera quod placeat sue clemencie dictas leges
patrie per suam Majestatem juratas et paccionatas inter ipsum et
dictum Principatum illesas intactasque servare ac tenere prout ipse
suique predecessores recordacionis inmortalis est ac fuerunt optime
soliti et ita quod placeat ejusdem illustrissime dominacioni dictum
Principem infra dictum Principatum et vegariam reducere. Et si per
suam Majestatem respondetur quod dictus Princeps comissit crimen lese
magestatis et cetera poterit responderi quod si et ubi ita esset quod
minime creditur dictus Princeps erat et est quidatus per vulgatos
usaticos deductos et allegatos propter quos venit omnino relexandus.
Verum quia in Regno Aragonie non est locus disputacioni de dictis
meritis per dictas constituciones que etiam locum habent in asserto
crimine lese Majestatis et in primo capite cum generaliter loquantur
et generaliter sunt intelligende etsi sua Majestas pretendit non
habere locum dictas constituciones in dicto pretenso crimine istud
est interpretari dictas constituciones quod crimine fieri potest per
suam Serenitatem solam obstante alia generali constitutione
Cathalonie et sic si ipse vult istud pretendere ut sup-
(salta de
la 123 a la 126)
devant ell haurie procehir a castigar aqueix
Principat e nosaltres. Et dit aço
mana al prothonotari legir primo hun memorial en paper que dix lo dit
Senyor ere stat trobat en poder del secretari del Senyor Princep lo
qual segons se diu li fou trames per hun juriste de açi continent en
efecte que per furs alli mencionats e practiques daquests Regne pus
los primogenits dels Reys passen XIIII anys poden es deuen dir
primogenits e exercir lo ofici de Gobernador general. Item una letra
segons dix feta per lo Rey de Castella a don Johan de Beamunt la qual
solament en dos linees conte creença al portador. Item altra letra
que mossen Diego de Ribera cavaller castella fahie al dit don Johan
per raho del matrimoni ques tractave de Castella ab lo dit Princep. E
quascuna de les dites letres al parer nostre son molt apartades de
culpa impingidora
al Senyor Princep. Es ver lo Senyor Rey ne trau cert seny per
presumpcio. Item altra letra tramesa per lo dit don Johan de Beamunt
a son frare
conestable de Navarra
certificantlo de coses familiars entre ells e a la fi parle alguns
mots del Senyor Princep molt bons honests e tals que ans li succeexen
al parer nostre a lahor qua
a culpa. Item altra letra que la vezcomtessa
de Biota fahie al al dit
Princep en la qual ha moltes paraules impertinents e no ben dites
avisant lo dit Princep de la poca voluntat que los Senyor Rey e Reyna
han en ferlo jurar per primogenit e en fer lo matrimoni de Castella e
jatsia hi haja moltes indegudes paraules pero a nostre parer no fan
res al Princep car lo carrech de la dita vezcomtessa. Apres feu legir
hun paper lo qual se aferme esser la deposicio de don Johan de
Beamunt la qual tota es feta e composta en molta lahor del Senyor
Princep e a nostre parer no mostre fer en res contra lo dit Princep
car lo mes que diu es que ell dit don Johan e lo doctor de Butia
havien pensat pero no deliberat que lo Senyor Princep de Leyda tornas
en Barchinona e que de alli tremetes al Senyor Rey tres missatgers
per dir a sa Majestat quel fes jurar per primogenit e ques fes lo
matrimoni de Castella e com fossen partits los missatgers que tentost
lo Princep partis e anas a Mallorcha
es fes assegurar del Governador e si alli stave segur sino que tiras
en Sicilia e si li parie no esser expedient anar en Sicilia que anas
a Cartagenia
e que fes lo matrimoni ab lo Rey de Castella pero no diu que lo dit
Princep sabes res en aço ne hagues res fet ne dit que ofena la
Majestat del Senyor Rey. Legides totes les dites coses lo dit Senyor
Rey torna parlar dressant les paraules a nosaltres dient ja veeu
com ço que jo vos havie dit del Princep passe axi perque daci avant
vos ne podeu tornar e nom
provoqueu mes a ira car no
ho pendria a paciencia ans haurie procehir
contra vosaltres e lo meu Principat allegantnos una ley que diu es en
Castella qui sapelle ley
de Spanya
la qual dispon que si lo Rey es supplicat e per una o dos vegades
denegue admetre la supplicacio dalli avant lo qui mes supplique cau
en pena de menos valer que vol dir quasi infidelitat dient que ell
seria forçat procehir en castigar juxta la dita ley si mes avant era
enujat per nosaltres. Hoc mes dient que lo Rey En Pere per sola
suspicio
de certs actes que son frare
fahie
feu
matar aquell e lo rey de
Mallorcha per sola sospita
que contra ell se hague
fou
destrouit
e pres axi
que nous meravellasseu
del que ell fahie
contra lo Princep
com ja fos
practicat per los dits Reys
per sola presumpcio quant mes ell per les causes dessus dites. Les
quals coses per nosaltres oides molt humilment responguem que tant
com toque lo interes del Senyor Princep ne
en scusarlo
al present no curavem dir res mas
que la sua
Senyoria volgues tolre
als cathalans
la via de supplicar era metrelos
en desesperacio e que nuncha
per los Reys
passats de gloriosa memoria fou
prohibit lo
supplicar e axi
que plagues a la sua
Altesa no pendre en enug
nostres supplicacions e instancies majorment que axi
nos
era forçat juxta
la comissio per vosaltres senyors a nosaltres feta. Quant es a la ley
de menos
valer responguem ab
paraules pertinents que les orelles dels cathalans
no acustumen ne
poden oir
res quels
toch
a lur
innata e incorrupta fidelitat e que de la sua
Altesa era pres humilment mas
que algun altre fora la sua
persona no satrevis
a tal cosa dir car
no porie
passar sens deguda resposta. E lo
dit Senyor Rey
inflamat en ira e colera replica que ell estave e perseverave en lo
que dit havie. E axi
partintnos
de la sua
Senyoria molt torbats
e contristats
anam a la posada de mi
archabisbe
e fem venir los
missatgers de Barchinona
Leyda
Perpinya e Tortosa als quals recitam totes les dites coses
demanantslos
sobre aço
de consell. Los de
Barchinona dixeren
que encara no havien explicada lur
embaxada al Senyor Rey
e que fins haguessen
amplament parlat ab
sa
Majestat no porien
res dir significants
que ells portaven tals coses que crehien
fer tot be. E nosaltres veents
lur
resposta nols
volguem pus
anujar
e axi
sen anaren. Los
altres missatgers restaren
e tots ensemps
deliberam que per la honor del Principat covenie
e era molt necessari tornar parlar ab
lo Senyor Rey
present son
consell per satisfer als dos caps
qui toquen a la pupilla del
ull dels cathalans
ço
es al prohibir les supplicacions e al carrech
de infidelitat e que al cap
de Spanya
per mi comte de Prades
es certa forma e manera per tots nosaltres composta. E de fet ir
que era dissabte fom
ab
sa
Majestat e present lo
consell dessus
dit tota humil e subjecta reverencia de sa
Altesa precedent satisfem molt prolixament
als dos articles
(caps)
dessus
dits ab
copia de paraules forçades e ab
aquell gest de homenia
que los cathalans
acustumen parlar per la honor del Principat e lur
en tals casos acompanyantho
de motius gestes conquestes e altres coses fetes ab
scampament
de sanch
e perdicio de bens per los
cathalans. E quant al
article de la ley de Spanya fon dit que los cathalans ja tenen lurs
leys e pratiques
molt apartades de les leys
e pratiques de Castella França
e Anglaterra dient a la fi
que apartada la sua clement e reyal persona si algu de
son consell o altres qualsevol persones tacha alguna de
infidelitat volien impingir a aqueix Principat ne
a nosaltres que tots deliberavem perdre les persones animes e bens
ultra que lo Principat hi provehirie talment que la
honor sua seria salva. Lo dit Senyor Rey oides
totes les dites coses molt attentament e lo seu consell
constituit en gran silenci respos molt humanament que no placia a Deu
ell haja haguda intencio de denedar expressament les dites
supplicacions quant es en respecte de nosaltres ne del seu
Principat de Cathalunya pero que ere ver quant en respecte dels
altres vassalls dels miradors circumvehins qui comprenien
altre de aquest modo de supplicar ell haguere a gran
servey que cessassem pus sabiem sa
intencio. E mes dix de la ley de Spanya era sa
intencio haverho dit per exempli e no que sa
Majestat entenes que en sos regnes e terres ell judicas
ne exequutas res sino ab les leys
municipals de aquelles e drets comuns e segons los Reys
passats han acustumat ne plagues a Deu que la sua
intencio fos de haver res pensat de infidelitat ans te lo
Principat e los cathalans per fidelissimos vassalls
e que en consell ne fora may oy dir lo
contrari certificantnos que on lo opposit sentis ell hi
exposarie la persona en defensio lur axi com sa
Majestat creu los cathalans han expostes e exposarien
les persones a mort per la defensio exaltacio e honor de sa reyal
corona segons han tostemps acustumat. Feta la
resposta dessus dita nosaltres a qui la tristicia e passio que
teniem fou en goig reduida regraciam aquella molt a la sua
Altesa e lin besam la ma. Apres lo matex instant
per bocha de mestre Johan Ferrando com a predicador en
aquesta part foren dites a la sua Senyoria algunes coses molt
appropriades a la materia dessus dita e signantment
mostrant gran admiracio e alguna resta de passio de aquelles paraules
proferides per sa Majestat nol provocassem mes a
ira com sia missatge de la mort assenyalant les nostres
persones e allargantse lo dit mestre Ferrando en dir
algunes auctoritats de la sacrada Scriptura e altres
coses molt dignes de venir en orelles de hun Rey e
senyor tal com ell es. E lo dit Senyor prenent benignament lo
parlar de mestre Ferrando dix veritat esser que ell havie
proferides les dites paraules pero no les entenie haver dites
contra nosaltres ne contra algu del Principat mas lo
seu concepte es que la nostra representacio e instancia cause tants
pensaments en les gents que venen en detraccio de la sua reyal
Majestat que allo lo encen e provoque en gran ira quil
porte en insuportabla congoixa per la qual remediar si no
cessam sera forçat a exequutar
la persona del Senyor Princep qui es causa de aço. Nosaltres
responguem que pus lo Principat de clemencia e
misericordia lo supplicave fos de sa merçe
aço no nogues lo Senyor Princep e axi
nos partim alegrament de sa presencia e
deliberam de tot avisar vostres reverencia nobleses
magnificencies e honorables savieses a fi que vejau e sentiau
tot lo proces del negoci e millor puixau deliberar
lo que sia a bona conduccio de aquell. Certificantvos
que are oym agre
are dolç per moltes
vies e bonament en res nons podem fermar per fer pronostich.
Nostre Senyor Deu sie tots temps director. Sabut havem e es
cert que lo Senyor Rey tramet a vosaltres e a Gerona e
Perpinya e altres parts del Principat mossen Guillem Ramon Darill
e mossen Luis de Vich veureu mossenyors que diran e provehireu
segons de vosaltres se spere. Aximateix tramet en
Valencia lo scriva de racio per la matexa
fahena. Tot vos sie avis. Nosaltres ab gran
diligencia e voluntat continuament vaccam circa lo
negoci sperant sempre ab desig vostres
deliberacions e conclusions. Lo dit Senyor Rey segons
se diu sta e persevere en portar lo Princep en
Morella. Vuy mati a les set hores ja ordenada la present es
arribat Manxo servidor segons diu de vos mossenyors de
Montserrat ab una letra en la qual veem vos
meravellaveu com nous haviem scrit fins aquella
hora e significau haver dubte que los correus no fossen
presos. Ja vos havem scrit e dada raho del lagui
de nostre scriure e per dos correus derrerament spatxats
la hu a XXX del passat laltre lo jorn de
Ninou (any nou, cap d´any) pensam havervos explicada
prou materia. Creeu mossenyors que no folgam nit ne dia
e nons porieu mes cuytar que som cuytats
en dar recapte al que tenim entre mans. Dels correus no
hajau suspita car fins açi
no sabem que algu ne sie stat pres ne detengut.
E ordenen vostres reverencias nobleses magnificencies e
honorables savieses ço
que plasent lus sia. Scrita en Çaragossa
a IIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota
vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de
Cathalunya.
Reunidos otra vez por la tarde los diputados y
consejeros, acordaron también enviar copia de la carta que precede a
las universidades de Gerona, Perpiñan, Lérida, Cervera y Tortosa,
acompañándola con la circular que sigue:
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e molt savis senyors. Per altra pochs dies ha
vos havem scrit queus plagues elegir una persona la qual fos açi
al XII jorn del present mes per les rahons en la dita letra
contengudes. E ara perque havem rebuda una letra dels embaxadors de
aquest Principat e vejau que si conte e los afers
en quin punt son vos ne enviam copia interclusa en la present.
E jatsia cregam hajats elegida persona per venir
açi segons es dit encara vos
pregam que la fassau cuytar que no manch a la
jornada car ja vehets los afers si ho requeren.
E sia molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra
guarda. Dada en Barchinona a VII de janer
any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona
apparellats a vostra
honor.
También se aprobó la contestación que debía darse
a los embajadores, en los siguientes términos.
Als molt
reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del
Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables
senyors. Gran aleujament e consolacio ha donat a nostres
inexplicables congoxes la animosa virtut per vosaltres usada e
exercida segons per vostra letra de quatre del present vuy rebuda som
diligentment avisats. E no solament vostra letra aço explica mas
moltes particulars singularissima e virtuosa fama a vosaltres
attribuex. E jatsia la sperança
de aquest Principat e de nosaltres aquell representants en vosaltres
tal fos com per experiencia loablament comprovam encara som
molt alegres e confortats sentir e saber axi virtuosament lo honor
de aquest Principat en lo qual tant compreneu hajau defes a comu
descarrech de tots de que infinidament vos regraciam.
Pregantvos continuament que ab summa virtut e sforç
aquest negoci prosseguiau de queus restara perpetua
gloria e fama car stimat es per los miradors e es opinio certa que en
lo prospero exit de aquest negoci sta la felicitat e
prostracio de aquest Principat. E femvos certs que en aquesta
materia es tanta la unio dels coratges dels cathalans
que discrepancia alguna no recau entre majors mijans e
populars. Con tanta
unitat es e perseverancia de aquella facil cosa es virtuosament obrar
de que se aconsegueix inextimable premi. Aço no dihem
perque james de vosaltres se haja sperat altre
del que sentim mas sols ho scrivim per nostra
contentacio e confort a vostra virtut.
E encara que per vosaltres
axi virtuosament sia stat satisfet a la Majestat del Senyor
Rey com scriviu havem delliberat scriureus nostre parer
lo qual vos pregam sia a la dita Majestat en presencia de son
consell si possible es en tal orde e forma explicat que comprenga
vosaltres havernos certificats de tot lo que dit e
rahonat era stat. E jatsia vosaltres aquest Principat
representats promptament haguesseu satisfet pero
nosaltres loant e aprovant la satisfaccio vostra encara havem
delliberat heus havem scrit esser ampliada la
dita resposta e satisfaccio e axi juxta les coses dejuscrites
sera vostre parlament deduhit. Crehem aquest tal orde
conduhira la dita Majestat esser certa que no solament lo que
vosaltres dehiu parlau de vosaltres mateix mas que molt
mes encara que no li explicau vos es en comissio donat. E venint
respondre e satisfer particularment a tots los caps en dita
vostra letra contenguts juxta lo orde en que son
en aquella posats vos dehim com havem gran plaher e a
bon senyal que la Majestat del Senyor Rey en presencia dels quens
scriviu fahents son consell vos haja volgut
parlar e respondre car no havem dupte molts dells en aquella porcio
que podra cascu ajudaran aquesta materia e la dirigiran a bon
fi. E hon nou facen podran esser certs que de
Deus omnipotent qui mal algu no jaquex impunit e
encara de gents podrien haver tal premi com se merexerie de
tan enorme crim com serie torbar tant benefici e repos de la
cosa publica de aquest Principat lo qual ha per constant e ferm que
pot e deu extirpar los qui mal aconsellen a la Majestat real. Ens
plaura molt totes vegades ques puixa davant lo
dit consell sien nostras instancies fetes. E encara
hauriem a bo comunament sius era vist o particular fossen los
del dit consell pregats convidats e incitats a ben obrar e consellar
en aquest negoci. E si lo contrari faran ço que no creu aquest
Principat degen sperar condigna satisfaccio. En lo queus
scrivin havervos dit la dita Majestat esser enujada
de vostras supplicacions e que no pendria a paciencia pus
continuasseu e que procehiria contra vosaltres e aquest
seu Principat e que no fos pus a ira provocat allegant
la ley de Castella (ley de Spanya pone antes) de menos
valer et cetera e los procehiments del Rey En
Pere et cetera vos responem deliberadament e consulta que ab tot
per vosaltres virtuosament hi sie stat satisfet perque
la sua Majestat be planament conega aquest parlar en
Cathalunya no esser sentit sens grandissima congoxa e que algu altre
no seria tollerat encara desijam esserli replicat e
satisfet. (Menos mal que estos no vieron lo que pasó con sus
fueros y otras leyes con Felipe V de Bourbon, Borbón, les hubiera
dado un jamacuco) Primerament que havem a gran admiracio la sua
Majestat digua esser enujada de supplicacions com ab
la sua clemencia parlant tals paraules no sien pertinents a la
sua corona reyal car lo ver Rey deu
resemblar al Rey dels Reys Deus omnipotent lo
qual no solament no pren enuig en esser supplicat mas
expressament mana quel demanem el suppliquem el
importunem e ab ferma fi demanat de qualsevol ab plaer
ha oides e exaudides les supplicacions. Deduhir
a vosaltres actes ne exemplars de aço
serie superfluu e demasiat enujantse donchs
la sua serenitat de supplicacions se lunya a Deus
resemblar e de tanta perfeccio. E si als cathalans es
obtruncada la via de supplicar quin cami los resta
lurs libertats conservar sino via tal que seria e molt
enujosa e molt damnosa als Reys e a la cosa
publica car lurs libertats conservar
deliberat han e defendre virtuosarnent e deguda com la vida. E no
plau als cathalans ne comportar entenen esser regits ne governats per
leys de Castella ne encara que en lo gobern o regiment
dells exemplar sen prenga car ells tenen
ja ses leys e privilegis paccionats conformes a drets
divinals e humanals en los quals han viscut e volen morir.
E la
dita ley de menos valer per supplicar es dissona e
diforme a la ley de Deus omnipotent e a la humana raho
perque no deuria esser per la prudentissima Serenitat reyal
allegada e menys en fet deduhida. Los actes del
Rey En Pere commemorats nos deurien traure en
exemplar car no han conformitat alguna ab los presents per moltes
rahons no ignorades com les culpes imposades a la persona del Senyor
Princep no sien tals que algu de poca condicio que fos no serie per
aço en preso tres jorns detengut ans si la dita
Majestat era degudament informada e rectament sens passio li plahia
contemplar son honor gloria e fama la qual aquest Principat
desija mes que aquells qui li consellen los enantaments
que fa conexeria aquest Principat en haver tramesa tal embaxada e
tals supplicacions continuar fer gran servey e honor a la sua
corona e repos a la sua senectut e per aquest mija
la sua Majestat esser exempta e relevada del nom e sinistra
opinio en que comença recaure
de que molt nos dolem ens congoxam e ab molta rectitut
de intencio e ab innata e incorrupta fidelitat havem procehit e no
havem res comes perque siam dignes sino de molt premi e remuneracio.
En tals fets no ha loch castich ne cominacio
de aquell e encara que tals coses sien stades cominades nos
creu e exequucio de aquelles se procehis per la sua
savia e ordenada senyoria com sia Rey natural e no
pas tira. E si nosaltres fem tal instancia cercam per
defensio de libertats les quals jatsia justes sien
encara son estades ab scampament de sanch
adquirides e si desemparar les haviem no volriem pus
viure car aquestes libertats han axi feta gran e
ampliada la corona Darago la qual serie anichilada
aquelles perdudes. Nostres passats virtuosament les han adquirides e
aquells actes commemoram e seria ben pertinent la sua Majestat
prengues exemplar dels actes del sant Rey En Jacme e
altres Reys virtuosos e del glorios Rey don Fernando
son pare qui podent deseretar lo rey don Johan
lo defene virtuosament el feu adorar Rey
en Castella don viura perpetuament en glories nom e fama e
meresque per Deus esser premiat en la corona Darago.
Molt havem que dir e podriem en aquesta materia lo queus
obmetem per evitar prolixitat e sabent parlar a
vosaltres de tantes virtuts be fornits e acompanyats.
Vosaltres hi haveu ja egregiament satisfet e encara per vostre
confort e satisfaccio nosaltres quant pus breu podem vos ne
splicam nostre proposit. Venints a la resposta feta per
la dita Majestat al replicat de mestre Johan Ferrando qui axi
virtuosament e sforçada
parla havem gran admiracio e grandissima congoxa la dita
Majestat interpretant les paraules dites de provocacio a ira sia
poguda inclinar en dir que per remediar si no cessareu
li seria forçat exequutar
la persona del Senyor Princep et cetera. O dures paraules e
incredibles que per causa aliena e stranya pare
exequutas tal fill. No volriem per algunes gents fos
sentit dita Majestat haver tals paraules proferides car no
serien per son servey e honor. Es aximateix de grandissima
congoxa en aquest Principat oyr
ne sentir lo Senyor Princep deure haver no
solament exequucio personal mas minima congoxa per
causa de aquest Principat lo qual en benefici e repos del pare e fill
tracta e treballe e james cessara fins obtengut haja lo
degut. E jatsia aquest pas sia de grandissima
importancia breument volem sia dit a la Majestat en lo
consell que los cathalans no crehen tal cosa. Pero pus
dita es si en la persona del Senyor Princep se segueix
exequucio alguna hauran per cert los cathalans sera
feta per causa dells car sabud es lo Princep
no haver culpa digna de exequucio e pus injustament
sera exequutat la divina vindicta volra e
ordenara ques seguiran coses les quals no aportaran lo
repos que lo Senyor Rey recite e pense ans seguiran tants
inconvenients que portarien molt majors congoxes a la sua Serenitat e
als poblats en aquest Principat qui no serien axi reparables com son
de present. E perque hora es aquest negoci strenyerse e no pus
palparlo (com una mamella) ne per dilacions
portar havem deliberat la persona del Senyor Princep sia
demanada esser restituhida en Leyda hon
es stat pres car de justicia per libertats e
privilegis de la patria axi se deu fer. E pus lo
Senyor Rey se enuge de supplicacions si nous sera
vist usar de termens suplicatius usau de altres scilicet que
aço demaneu de justicia e en virtut del jurament per la sua
Majestat prestat. Sobre aquest article havem haguda gran congregacio
de juristes los quals concordament la materia disputada han conclos
per los drets de la patria lo Princep deure e
haver tornar en Leyda segons veureu en lo altre
scrit sobre la justicia qui va ab la present. Apres
que lo dit Senyor Princep sera en Leyda se
tractara de les altres coses e merits de liberacio. En
cars de proces de heretgia qui es major e egual
al de lesa Majestat fon tornat mestre Johan lo
metge moro de Perpenya en Barchinona on
era stat pres e tret daqui. Molt mes se deuen
sostenir e forçar aquestes
constitucions concernents tant lo interes publich en lo
Senyor Princep que en lo metge moro. E si la dita Majestat ab
gloses e interpretacions les quals fer no deu volra dilatar o les
dites constitucions qui a la letra han esser enteses no volra
observar oblidantse del prestat jurament lo que no crehem
seria portar los poblats en aquest Principat en
desesperacio vehentse privats de les libertats en que
son nodrits. Fins aci ab molta humilitat e reverencia
haviem volgut en soles supplicacions insistir per mes demostrar a la
sua Majestat voler humilment e subjecta aquesta instancia fer e
crehent pus facilment obtenir lo que demanavem axi com
degut era. Pero pus la sua Serenitat vol provar e experimentar lo
virtuos sforç dels cathalans
forçat es intrar en la
materia de justicia e procehir en forma que sera a ell e a
nosaltres de molta congoxa. Pero speramne grandissima libertat
e repos a la cosa publica. En venguda de mossen Erill e
de mossen Luis de Vich trobam plaer car sentiran e
veuran aci moltes coses de que podran scriure en que
conexera lo Senyor Rey esser molt major lo sforç
e unio de aquesta patria que aqui no se stime. Jaus
havem scrit nostra deliberacio esser vos placia si lo Senyor Rey
parteix de aqui per anar a Morella o en altra part ab lo Senyor
Princep tota via lo vullau seguir e no cansarvos de aquesta
virtuosa e honrosa empresa. A XII del present que seran aci
molts demanats strenyerem totes nostres conclusions e sereu de
aquelles amplament certificats. A la Senyora Reyna havem per molt
propri sia fet un ben stret rahonament assenyalant sperança
de moltes congoxes e encara que les gents no stimen la sua Altesa fer
benefici a aquest negoci e recitarli particularment de les coses
sobrescrites segons vist vos sera supplicantla per obres e efectes
vulla fer mostrar lo benefici que hi fa. E tant frequentadament
com puxau vos placia visitar lo Senyor Princep e
confortarlo. E sia lo Sant Sperit vostra guarda
e direccio dels afers queus son acomanats. Dada
en Barchinona a VII de janer any de la Nativitat
de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abbat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell
en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes.
Por último, después de haberse acordado que por los
letrados consultores se ordenasen por escrito los usages,
constituciones y demás leyes que pudiesen creerse infringidas con la
prisión del Príncipe, se dispuso que en la carta a los embajadores
arriba transcrita se les incluyesen, además de una copia de dichas
leyes, las siguientes instrucciones:
Per quant per vosaltres
mossenyors son demanats los motius per los quals se
diu lo Illustre Princep salva la Reyal
clemencia no poder esser detengut son posats axi segons
se segueix.
Primo es cosa certa lo Illustre Princep
haver obtenguda remissio molt ampla de tot lo passat en tant que de
les coses passades nos pot haver fundament algu.
Item
que lo dit Illustre Princep es vengut en les terres e senyories
del Senyor Rey guiat e assegurat e per conseguent no pot esser
en alguna manera pres o inquietat. E tota vegada que lo contrari es
fet es violat e infringit lo usatge Quoniam per iniquum
lo tenor del qual trames aqui.
Item que lo dit
Illustre Princep es stat demanat per lo dit Senyor Rey e per
conseguent es guiat e contra ell no pot esser procehit segons lo
usatge Auctoritate et rogatu lo tenor del qual sera
trames. E si lo contrari es fet lo dit usatge seria
violat e lo dit usatge Quoniam per iniquum.
Item
que lo dit Illustre Princep poch e paucicimo
temps ans de la sua detencio fonch
tractat paternalment per lo dit Senyor Rey besant
aquell ab molta dileccio e per conseguent juxta
disposicio del usatge Statuerunt etiam no pot ni deu
esser stada feta la dita detencio. E si lo contrari es
fet tal usatge serie violat e infringit trellat del
qual sera trames. (Como el
beso de Judas y la detención de Jesús : Statuerunt etiam)
Item
mes que lo dit Illustre Princep es una de les precipues
persones en lo stament
militar per esser fill de nostre Rey e Senyor e per conseguent se
alegre del militar privilegi lo qual ha que no pot
ne deu esser procehit inquirint contra aquell sens
instancia de part formada. E jatsia se pogues dir
aquest privilegi no esser libertat comuna de tots los
braços
empero per quant per constitucions de Cathalunya los
privilegis particulars per los reys de gloriosa memoria
atorgats no poden ne deuen esser infringits si lo
contrari era fet les constitucions serien violades en gran dan
de tots los poblats en lo Principat.
Item mes lo
dit Senyor Rey salva la sua clemencia en e per raho
de la dita detencio e extraccio de la persona del dit Illustre
Princep fora lo Principat de Cathalunya haura fet contra les
constitucions de Cathalunya ço
es la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort
de Barchinona C° II° e del Senyor Rey En Jacme segon en
la terça cort
de Barchinona C° VIII° treslat de les quals sera trames
per les quals constitucions es dispost que les causes de Cathalunya
sien e hajen esser tratades en Cathalunya. Com
donchs la dita detencio sia stada iniciada en
Cathalunya och e lo assert delicte se digue
esser comes apres es stat vengut lo dit
Illustre Princep en Cathalunya necessariament ha esser dita
causa de Cathalunya e sis diu ans era comes la remissio
e guiatge ho exclou e stan ferms lo
dit guiatge e usatges dessus mencionats.
Item mes avant es
stat fet contra les constitucions qui disponen que les causes de la
vegueria dins la vegueria deuen esser tractades e son la constitucio
del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona
C° XII° e del Senyor Rey En Jacme segon en la tercera cort
de Barchinona C° VIII° les quals constitucions dessus
mencionades e encara la constitucio de la Senyora Reyna Maria
que comença
Volents han loch axi
en causes civils com criminals. En tant que tota vegada que lo
contrari es fet es infringir e violar les dites constitucions les
quals leys se deuen tractar e entendre planament e al
seny litteral e si interpretacio se deu fer ja
es donat modo e forma com se deu fer ço es
appellats e entrevenints cert nombre de tots los
staments del Principat segons es disposat per la constitucio
del Senyor Rey En Jacme segon en la segona cort de
Barchinona C° XXXI° e en la cort de Gerona C° X°.
Les
sobredites coses son deduides solament a efecte que de paraula
sien manifestades a la Majestat del Rey fahent de les
dites constitucions e usatges occular ostensio no
pas que en manera alguna sen deje subir juy
com solament la conclusio dege ser que lo dit Senyor
Rey per observança
de les dites constitucions dege tornar lo dit Illustre
Princep en Cathalunya. E sis volie dir que fora lo
Principat se conegues de tal alterquacio se deu
satisfer de paraula que aço no es cosa que comporten les
paraules ne lo pla e literal seny de les dites
constitucions. E aço exclou encara que fos opposat crim de
lesa Majestat.