19 DE ABRIL.

19 DE ABRIL.

Recordándose que era preciso inquirir contra los que procedían oponiéndose a la capitulación, y que nada se había acordado, procedióse a la votación para tomar una deliberación definitiva, la que fue, según el voto del señor obispo de Vich, que dijo corresponder aquel derecho a la Diputación y a la ciudad, no sin que los eclesiásticos protestaran, diciendo que no se entendiese, por ningún estilo que consentían nada, para lo qual fuese menester efusión de sangre, u otras irregularidades en que se pudiese incurrir.
Sigue una copia del requirimiento presentado al regente la veguería de Barcelona por los encargados del asunto de mosen Copons en nombre de los Diputados y Consejo.

Per memoria es aci scrit com les tres persones havents carrech del fet de mossen Copons en nom dels dits deputats e conçell presentaren a XX del dit mes de abril al honorable regent la vegaria de Barchinona una requesta de la qual fonch testificada carta continuada en lo manual de la Diputacio la qual requesta es de la serie seguent.

No es sens gran lesio de les libertats del Principat de Cathalunya e gran oppressio dels incoles del dit Principat o signantment de la ciutat o ciutadans de Barchinona ço que es attemptat per vos honorable mossen Galceran Burgues cavaller regent la vegueria de Barchinona no volent servar lo guiatge e guiatges fets a mossen Johan de Copons cavaller ciutada de la dita ciutat de Barchinona ne haver raho de aquell escusant vos e volent servar una aserta inhibicio que dien a vos feta per la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del lllustrissim Primogenit loctinent general la qual inhibicio no ha dubte es feta contra les libertats del dit Principat e les constitucions de Cathalunya disposants quod cause vicarie intra vicariam e bajulie intra bajuliam (veguer; batle, batlle) etc. e per disposicio de les quals les causes del dit mossen Copons son tornades per absencia del dit Senyor Primogenit a vos es pertanyen a vostre examen e no de altri ne alguna inhibicio quis sia feta causa recognoscendi etc. pot haver loch en aquest cas com tal inhibicio no haja loch sino si e on los processos criminals e actes se eroguen dels ordinaris e o son començats per aquells mes on son fets los processos per lo princep mateix la constitucio qui disposa de inhibicio causa recognoscendi en causes criminals no ha ne pot haver loch. E jatsia per lo abat de Sant Benet de Bages mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona per part del concell representant lo Principat de Cathalunya ajustant en la present ciutat. E per En Galceran de Prat Narbones Miquel Prats Melchior Rotlan e Johan Gorner per part encara de la dita ciutat e per les persones en aço deputades havent plen e special poder vos siau stat de paraula pregat e amonestat e instat traguessen de la preso lo dit mossen Copons observant lo dit guiatge et alias per observacio de la capitulacio novament feta entre lo molt alt Senyor Rey e lo dit Principat com sia clar e notori lo dit mossen Copons no esser per alre detengut sino per quant es stat sostenidor e defensor de la honor del dit Principat e dels actes fets per aquell axi en la liberacio del Senyor Primogenit com alias e axi conste per informacio rebuda vos empero postposant lo sagrament e homenatge per vos prestat per observacio de les libertats constitucions de Cathalunya e usatges de privilegis de Barchinona lo dit mossen Copons no haveu volgut desliurar de la preso jatsia stigues e stiga en perill de mort e es cert que si no es desliurat promptament es imposible la sua curacio axi com per relacio dels metges apar et alias donant causa a la mort del dit mossen Copons tenint aquell apartat en lo acte del article de la mort e quasi deneguant aquell los alaments ço que redunde a culpa e carrech vostre per ço los damunts dits a cautela altre volte en scrits vos requeren de continent e sens triga ne divertir a altres actes com la cosa no comporta dilacio lo dit mossen Copons tragau de la preso e solteu de aquella altrament si aço recusau fer sens pus sperar procehiran contra vos e bens vostres e en la liberacio del dit mossen Copons a gran culpa vostra de fet e de dret fahent aquells obstacles que seran necessaris segons es licit e per mes axi per la dita capitulacio com alias. Notificant vos que no responent vos o demanant acord e no executant de continent les coses requestes vos hauran per contradient e no volent obtemparar a la dita requesta reservantse les penes en que sou ja encorregut per la dilacio que haveu haguda en les dites coses requerint a vos notari etc.

Sigue la contestación dada por el veguer al requirimiento que precede.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona responent a un protest e requesta donada per part dels reverents egregis nobles magnifichs deputats e consell consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona diu e respon que ell es inhibit per diverses inhibicions per la Senyora Reyna tudriu del lllustrissim don Fernando primogenit e loctinent general de les quals los fa prompta fe. E per conseguent no es en sa facultat de fer e exequutar les coses contengudes en dita requesta e protest. Empero attes la infirmitat del dit mossen Copons e relacio dels metges es prest e o fer donarlo a una casa per ells elegida a manleuta de deu milia florins dor ab idoneas fermançes. Requerint etc.

Sigue la réplica dada por las tres personas encargadas del asunto de mosen Copons a la contestación del veguer.

La requesta feta a vos honorable mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e de la insigna ciutat de Barhinona e o per les persones en aço deputades no es per demanar lo dit mossen Copons sia donat a manleuta mes que sia plenament desliurat. E per ço la resposta per nos feta no satisfa a la dita requesta per que les damunt dites persones en nom e per part dels dits deputats e consell e de la ciutat stan e perseveren en les coses requestes dites e protestades ço es que decontinent e segons negun acord desliureu lo dit mossen Copons de la dita preso no obstant la nulla inhibicio per vos allegada prenent qualsevulla dilacio que fareu per renitencia e contrafaccio. Volents haver aci per expressades totes requestes e renunciacions quis hagen e deguen fer per intemptar procehiments contra vos e bens vostres et alias axi de fet com de dret. Requerint a vos notari etc.

Acto continuo, el veguer manifestó conformarse con lo acordado, disponiéndose a dejar en libertad, como lo efectuó, a mosen Copons, entregando a este objeto la cédula o nota que sigue.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona diu e respon que pus als dits reverends egregis nobles e magnifichs deputats e conçell consellers e conçell de la insigna ciutat de Barchinona es vist que lo dit regent la vegueria deu desliurar e soltar lo dit mossen Copons de la preso no obstants les dites inhibicions de les quals es stada feta prompta fe e altres coses per lo dit regent allegades. Es content lo dit regent deliurar e soltar lo dit mossen Copons de les dites presons segons per ells es stat demanat instat e request ab lurs requestes e protest requerint etc.

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de phisica.

Aquels qui la varietat dretament pensan de humana fragilitat devesexen per qual ço es assaber discurriment de infirmitat sens entermessio de falla o per cauta continua greugesa denfermetat en estremetat de corrupcio se decorre encontinent regonexeran quina es la utilitat dels metges e quina sia la necessitat de aquells demanada per lart dels quals e per la industria moltes vegades la sanitat ja hauda es conservada e encara la perduda es restaurada. E donchs ordonam que en la cort nostra ordinariament sien dos metges instruyts e provats en medecina o phisica qui diligentment insisten per la conservacio de la nostra salut e a nos parlen e diguen sens dubte que proceesquam e usem daquelles coses que seran a nostra salut profitoses et encara aquelles que nocives seran esquivem: e cascun dia de mati la urina nostra esguarden per tal que la disposicio de nostre cors regonegen e si hauran vist en nostre cors alcun piyorament decontinent curen de remey salutari proveyr: e encara si per alcuna corporal necessitat o per qualque altre infirmitat lo cors nostre agreviat esser veuran de la nostra curacio ab no enujada e enrosa diligencia curar facen. E si per aventura alscunes coses medicinals reebedores a nos hauran ministrades primerament daquelles tast facen devant nos. En apres encara als metges nostres injungim que con alscuns dels domestichs nostres o familiars seran cahuts en alcuna malaltia daquests encara cura hagen diligent e aquells per restauracio de salut proveesquen segons que mils poran segons esperiencia de la sua art e mayorment de les persones a nos acostades per sanch o per alcun grau de parentesch. E encara nos en la taula menjants los nostres metges aqui appareyladament manam devant estar e que nos diligentment encauten per guardar de menjars incompetents e nocius: e si en qualque manera alcuna cosa davant nos veninosa posar o en altre qualque manere present esser vegen aquella tantost gitar facen daqui e remoure. Si empero ço que Deu no vuyla en alcun cas o per fet sinistre aquella cosa veninosa no previsament e soptosa preniem: de continent remeys prenen segons que hauran vist expedient. En apres un dels metges dins la casa nostra jaer deura per tal que si per aventura aquella hora a nos o a qual se vulla dels nostres domestichs alcun acciden sesdevenia lo metge sia appareylat no de luny remey covinable donar. En apres si dels metges nostres la un tan solament sera maestre en medecina aquell en prerogativa donor al altre sera davant anant: si empero amdos maestros o en altra manera de par condicio seran lavors aquell deura esser en la honor pus poderos qui primerament al nostre servey sera appellat. Conseguentment empero sapien quel apothecari nostre e son coadjutor a ells obeyra en quant aquelles coses les quals a ells faedores hauran manades los dits metges concernents lur sciencia de medecina: els dits metges pero sotsmeses seran als camarlenchs los quals camarlenchs a la cura de totes coses que sesguarden a la custodia de nostra persona pus especialment son reebuts. En apres con los metges primerament a nostre servey seran reebuts sagrament a nos e homenatge prestaran que be e lialment lur offici exerciran esquivan totes coses les quals a nostra salut contraríes e perilloses veuran e si sabien alcun a la nostra salut insidiar a nos aço al pus tost que poran revelaran e nostres malelties secretes a alcun no manifestaran sino de nostra licencia special: encara que res no han fet ne faran perque los damunt dits sagrament e homenatge no pusquen observar.

dels meges de cirurgia

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir. E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits cavallerizes fer a nos son astrets.

Nota:
selles: (sillas de montar).
Nostre senyal reyal (de Aragón).
les regnes: les riendes, las riendas.

Del menescal