XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVl. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 

Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:

es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.

xcix-reg-1402-fol-29-26-febrero-1356

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 

Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.

Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahiets en temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.