LXXIX. Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXIX.
Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

En Pere etc. al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarriga portant veus de governador general en Mallorques salut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quis seguex en aquex regne del temps en ça que havem feta la pragmatica sanccio sobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne: havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nos paren fort justes et rahonables et de les quals vos trametem translat dins les presents enclos sien per vos en nom et en veu nostre exaguides et daquelles feta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellats aquells qui appellar hi fassen et hoydes lurs rahons les dites ordinacions de fet metats en execucio et façats aquellas inviolablament observar. Empero si vos qui aqui havets estat per lonch temps et havets clara noticia et experiencia dels dits affers veurets et trobarets que en les dites ordinacions se haja os deja per mes be et utilitat daquex regne alguna cosa detraurer o affigir: volem que aço pugats fer axi com a vos sera ben vist fahedor. E daço que farets sia feta pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant expressament et de certa sciencia sots pena de mil morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot ço et quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret inviolablament tenguen et observen e en alcuna cosa noy contrevinguen. Dada en Montso sots nostre sagell secret a III dies de febrer en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. - Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum de Angularia camerarium et majordomum.

Del Apothecari.

Del Apothecari.

Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.

dels rebosters majors