Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydors per lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canonich erudit los quals oydors volem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran: e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajen espatxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells los quals volran axi con a delegats daquelles conexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara los noms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes empero suplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer aquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daqui als soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en lo conseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo rey sots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra los noms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegants sien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres reals contenents les coses damunt dites per nos aordonades conseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen. Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions segons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxades a la dita scrivania portar volran: aquelles lavors cloir e segellar no veem que cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacions ab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la on eren portadores per certes persones no degudes despeses convenga segons que havem entes fer tan solament havem duyta proveedora. Disposam encara un esser sagell del offici dels oydors dels quals tres dits cavaylers oydors lo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer: si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch en lo qual exercici de jurediccional potestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascuna semana al carcer de la nostra cort anar sien estrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcer vegen los encarcerats les querimonies dells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sien appareylats dels damunt dits les supplicacions reebre. Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar un dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydors cavaylers e altre clerch o savi en dret alcuns prohomens aqui domicili havents jurats e conseylers o paers o consols si aqui nha degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya mayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per loffici dels oydors poran esser espatxades ells aquelles complesquen e Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametense saber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entro que de sufficient ne hajam provehit sollicitar en nulla manera no ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelmenl son offici exerciran.

Dels escrivans dels oydors

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Endreçadors de la conciencia. 

Per tal con divinal clemencia ordona cadira la qual nostra reyal majestat obten: digna cosa es que a aquell per lo don del qual sobrepuyam de tot en tot obeescam en bones obres faents e totes aquelles que a dreta consciencia contrariegen segons divinals ensenyaments esquivants. Perque los endreçadors de nostra consciencia reyal esser dispossam bisbes e altres prelats e maestres en theologia e doctors en decrets e homens religioses conseylers nostres estants aqui altre offici en nostre conseyl no havents los quals savents vertaderament o daltres ausents alscunes coses nos fer en qualque manera o haver fetes o voler fer quant que quant les quals coses segons les divinals regles se cogiten en alcuna manera contrastar a justa consciencia a nos aquelles los altres conseylers presents o tots absents o alscuns dir o escriure sien tenguts per lur arbitre feelment conseylants. E per tal que aquestes coses feelment a nos complesquen a nos sagrament e encara sagrament del conseyl segons nostra ordinacio façen.

dels oydors

Dels Promovedors.

Dels Promovedors. 

Axi com leden negligencia los negocis son deperits axi assisten diligencia los negocis fi bona reeben. Emperamor daço offici dels promovedors per diligencia dels quals molts negocis sendrecen molt expedient decernim. Perque dos cavallers e dos sufficients doctors en dret civil qui en criminals causes si mesclar no rebugen volem esser promovedors nom convinent assumen de la qualitat del offici exercidor los quals damunt dits promovedors los negocis en nostre conseyl promoguen daquelles persones les quals en les terres nostres exceptat aquella en la qual nos presents serem haver domicili esguarden diligencia haven que sien espatxades e a convinents acabaments perduites. Encara con en nostres conseyls degen nostres conseyllers en aquelles coses que han consellan a dir covinent orde observar disposam ab aquesta molt aconseylada sanccio que tota hora que en nostres conseyls absens lo canceller e vicecanceller seran discutides alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solamen o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convenra lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera reebut lo qual absent laltre cavaller injunga primerament als altres que als majors que diguen ço que sabran conseylan: cor mils es quels dits dels altres sien corregits per los dits dels majors apres subseguits que si los dits dels majors eren corregits per los dits dels altres apres subseguits. Ajustants encara a les coses damunt dites que con sesdevendra absens lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls alscunes coses esser espeegades de les quals de paraula a alcun deja esser respost aço haja a fer lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera appellat lo qual absent aço fer deja laltre cavaller si donques no haviem manat alcuna vegada aço per altre nostre conseyler esser complit. En apres attenents pertanyer de cadira real a cultivament de justicia per Lo Pus Alt destinat que vetle engir la correccio dels excessos de sos officials per tal quels drets de la terra e dels faels daquella per offenses de justicia no pusquen pereclitar: emperamor daço aordonam quels dits promovedors nos cascun any opportunament e importuna que reformadors a les terres nostres de les quals absents serem sien trameses sollicitar curen ab acabament entro que effectualment sien destinats o per qualque raho hajam finat aço quant a lavors no caler fer. E encara ordenam que de tres en tres anys sien tenguts de sollicitarnos que nos sobre lo maestre racional els escrivans daquell offici ordenem persones que sapien veritat los comptes quel maestre racional els escrivans del dit offici reeben si son diligentment e leyal espatxats: car axi con tots los nostres fets en que diners corren fenexen en lo dit offici axi esta en raho que nos dells sapiam si allo hauran be et diligentment fet. Volem encara que con de cert sabran en les terres nostres de les quals absents serem alcun official nostre majorment jurediccio exercen esser menys sufficient decontinent entro que de sufficien najam provehit solliciten encessantment: per les quals letres procurar volem tota hora que aytal cas sesdevendra per aquells en aquestes coses tota aquella que poran hagen diligencia e cura. En apres los damunt dits promovedors per sagrament a nos prometre sien tenguts que lur offici exerciran be e feelment e diligent: sagrament pero facen lo qual los nostres conseylers a nos fer son astrets segons la forma en la ordinacio nostra dels conseylers expressada con segons el tenor de la dita ordinacio los damunt dits promovedors en nostres conseyls sien reebuts.

Dels endreçadors de la conciencia

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.

Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán

Dels promovedors

Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Perque impressio de segells pendents ab cera calent deu esser feta: per tal al apparellament de aquella un hom bon e espert volem esser per nos ordenat qui calfador de cera sia nomenat lo qual calfara e apparellara cera a ops dels segells pendents qui en les cartes que en nostra scrivania sespatxaran son penjadors. Encara cubertes faça als segells qui en les letres de paper seran posadors. E con caminarem tots temps ab les azembles que los nostres segells e registres portaran vaga: e regonexara se esser sotsmes al nostre protonotari en totes coses tocants lo servey de la nostra scrivania lo qual lo dit protonotari pusca punir en la quitacio de deu dies o enjus segons la qualitat del exces si en son offici exercir aquell haura trobat negligent. E continuament en la scrivania estiga e daqui nos partesca sens licencia del dit protonotari: e al canceller sagrament faça lo qual al canceller los misatges de verga damunt dits prestar son tenguts.

offici sagelladors scrivania

Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.

calfador-cera-segells-pendents

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Esguatdants ab dreta consideracio que axi per la nostra magnificencia privilegis cartas e letres gracies e provisions per diverses manaments son tot dia atorgadores e aquelles son per dreta justificacio abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores: norresmenys a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memoria en la nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes persones sien ordonades per nos e eletes per loffici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perque volem que en la dita scrivania oltra los escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scrivans los quals adjudants sien appellats los quals volem esser estrets de registrar privilegis cartes letres scriptures en nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostra cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per lo canceller o vicecanceller o protonotari. Manants als dits adjudants que assiduament dementre que seran en la cort servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller ol protonotari en absencia dells pusca aquells punir de la quitacio de un mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants tenir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o registraran si aquelles coses comanades lurs seran en secret per lur major: e facen sagrament en poder del canceller o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e lialment se hauran e que res no han fet ne faran per que lo dit sagrament no puxen tenir e aquell fermament observar.

missatges verga cancellaria

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania. 

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit: sanccim e ordonam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades es faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hi encloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on
se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisqua ajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla seran segelladores sots la derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyal ab titols de tots nostres regnes e comtats segons que dejus appar: e apres sinch noms de testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsia que al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archehisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segells etc.
- Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.
- Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseyl per raho de scriure o per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que lo sagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

Del Vicecanceller.

Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufira usar hom de continua sanitat corporal cobeejants quel offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernents los quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador: emperamor daço ordonam quen la damunt dita cancellaria un hom feel e espert lo qual sia doctor en leys apres lo canceller sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre orde per tal que ço que per aventura per lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui en criminals coses fer no poria per aquest sia supplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacions son manades complidament contenents lo fet en la supplicacio contengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no sia atrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller a nos faça ab acabament.

Del offici del prothonotari tinent los segells

Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentmet e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...   

del vicecanceller

Dels Homens del offici del algotzir.

Dels Homens del offici del algotzir.

Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugir als delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per los criminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoses o altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomens dels camarlenchs del canceller del maestre racional o de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyl degen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen ab bones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehir de guardes sufficients davant nos ab vergues congruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexen per manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament e homenatge facen al algutzir primerament reebut en loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarcerats e que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs. 

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

dels homens del offici del algotzir

Del Posader.

Del Posader.

No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ans encara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinat nos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostals assignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis los quals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la granea del loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pus tost en cascun loch trobar aço: haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascun dia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos. Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta forana scrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço deja encontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre aço punesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitada se haura a cascun segons sa condicio e de son offici esguardada la granea del loch posada convinent donan.

Dels algutzirs

Dels Porters de porta forana.

Dels Porters de porta forana.

E per tal cor la guarda de nostra persona la qual als porters es comanada axi per anar devant nos com per guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es que sovinerament porters sien trameses: per ço provehim esser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre hostal foranes sien deputats los quals sotsporters sien nomenats los quals maces ab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes dargent: dels quals tots qui en la nostra cort seran o almenys los dos necessariament diligentment guarden les dites portes en manera que a alcuna persona entrament no degut a nostre hostal sia donat. Órdonam que hagen cura de estar a la porta forana del nostre hostal mentre nos o nostres domestichs menjaran per tal que guarden largent del qual en nostre servey e dels menjants ab nos se usara. Volents part aço que un dells continuament sia a la dita porta guardant que persones qui noy degen intrar noy intren ney pusca esser tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga esser defraudada ni en altra part portada. E encara a manament del canceller vicecanceller consellers secretaris uxers e porters iran dins la vila en lo loch on nos serem la on de manament nostre los trametran: ells empero als uxers volem esser sotsmeses e sagrament e homenatge al camarlench faran semblant quels dits porters deuen fer segons que damunt es ordonat.

Dels Porters de massa.

Dels Porters de massa.

Pertanyse que real magestat la qual los sotsmeses ab diverses maneres en pau e en justicia defen a custodia de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis preveen proveesca. Emperamor daço oltra los uxers darmes porters a custodia de la nostra persona vuit esser ordonam dels quals dos dins lo hostal on nos jaurem jaguen: e apres per ço con no tan solament per los uxers entraments no deguts a la nostra persona sien vedats ells davant nos neguns altres entre nos e ells exceptats los camarlenchs e anant e tornant de la taula los majordomens los quals per especial raho esser volem anar permetents axi cavalgan con en altra manera anar manam. E a ells encara manam que dos dells continuament nos menjants davant la nostra taula estien guardant que sino aquells que deuen a la nostra taula no sapropinquen et que un daquells vaja a la cuyna davant aquells qui la nostra vianda deuen aportar ell tornant davant les viandes les quals a nos aportaran: cor tanta e tal multitud poria esser de gents e molts estar davant la taula que en anant e tornant les viandes de la cuyna porien reebre triga desordenada. E per ço car a la experiencia del dit offici se pertanye fer desar les gents davant la nostra presencia en tot loch volem esser portades per ells maces: a manament empero dels dits uxers los dits porters anar e complir los manaments daquells sien tenguts e encara a manament de nostres consellers e secretaris en la vila on nos serem la on trametre los volran anar no recusen: les portes de nostres cambres foranes per ells volem esser guardades quan per altres affers no seran occupats en lo qual cas per guardar les dites portes necessariament dos daquells hi romanguen axi que sino segons que degut sera en nostres cambres a alcun entrament per ells no sia donat. Volents que al nostre camarlench sagrament e homenatge facen que tot perill de la nostra persona esquivaran et totes coses les quals a nos nocives esser poguessen a nos aquelles decontinent revelaran e quels nostres manaments expresses e especials fermament exeguiran e perill de mort per tuycio de nostra persona no esquivaran e que per ells alcuna cosa feta no es nes fara perque les coses damunt dites no pusquen fermament observar.

Dels Uxers darmes.

Dels Uxers darmes.

Per tal con a real estament nos cove que sens differencia faedora de persones a cascun de apropincar a la sua persona sia manifestat entrament mes digna cosa sia que axi per raho donor con encara per esquivar perill segons los graus e condicio de persones licencia de propincar a cascuns sia atribuyda: emperamor daço ordonam que quatre per tal que mils lo trebayl lo qual per loffici dells hauran sostener pusquen anar detras nos axi cavalcan con a peu per tal que guarden que a totes persones sino axi con expedient sera segons nostre estament e condicio e encara segons lo temps entrament a nos no sia consentit sien deputats. E per tal que mils alcunes coses les quals segons lur offici a ells pertanyen puguen complir verga per cascun dells portar manam e uxers darmes ells volem esser appellats per tal quels noms convinents sien a les coses. E per tal con en aquells qui han experiencia e qual que sia fet es creedor ordonam quels damunt dits sien persones militars no pero de cint de cavalleria ennobleitz: cor les militars persones axi per linatge con per experiencia aquelles coses les quals a les armes sesguarden es pertanyen saber e fer davant tots los altres no es cosa no coneguda. Encara que als lochs als quals per qualque raho entrar haurem e per ells e per los porters segons quels lochs seran ab diligencia proveesquen que aguayts noy sien. E dos dels damunt dits o un almenys de necessitat jaguen defora davant la porta de la cambra en la qual nos jaurem: e quant que quant davant la dita porta de la cambra sesdevendra ells tots jaer la qual cosa los dos o la un havem declarat esser de necessitat armes militars complides en lo cap de lur lit tenguen: espasa pero tots temps porten e altres armes axi secretament con apparent quant e segons que sera opportu cor en aço condicio de loch e qualitat de temps son esguardadors cor a ells e per nom e per offici davant los altres a servey e custodia de nostra persona deputats evidentment se conve. E si les dites armes portar e tener segons que damunt es ordonat hauran negligit per pena de quitacio de un dia sengles vegades aquells declaram esser punits. E al offici dells encaras pertany que quant los divinals officis davant nos se dien en la porta del loch on nos estarem o prop la cortina del nostre oratori un dells defora estie. Si empero davant nos en conseyl estranyes personas proposar haurien o pledejarien lavors ells dins a custodia de nostra persona intren si donchs a ells per rahon nols era manat. Com nos empero ab aquells de la cambra secretament esser volrem axi con nos colgan o levan o en altra manera nos
visten pintinan o semblants coses faen e encara si nos expressament o manavem un tan solament dells dins lo loch on les damunt dites coses farem esser pusca qui cura haja que lavors alscuns noy entren sino aquells qui de la cambra seran o aquells los quals per especial rahon en aço admetrem. E si ultra los damunt dits aqui alcuns esser trobaria si donchs per raho nos nou vedavem exir ell faça: cor de honestat esser no jutjariem si a nostres secrets sino aquells qui hic son deputats o admeses eren. Los porters e sotsporters en loffici lur delenquien a la quitacion de quinse dies tan solament condempnar ells per cascuna vegada poden. Ells empero son sotsmeses als camarlenchs: e per tal con aquests axi con dit es a custodia de nostra persona son annexes de sagrament e de homenatge a nos prestadors no volem ells esser franchs mas volem que sagrament et homenatge a nos facen quels perills que a nostra persona esdevenir sabrien per lur poder esquivaran e a nos revelaran e que be e lialment en lur offici e tuicio de nostra persona se hauran e encara que nostres especials e espresses manaments ab acabament exiguiran e si secrets de nostra persona o de nostre conseyl sabrien o oyrien o en altra manera sabrien no revelaran e que nuyl temps no feeren ne faran tal cosa que contrast a aquestes coses observadores.

Dels porters de massa

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Del Escombrador del palau e lavador del argent. 

De la nostra serenitat molt se pertanyn que pus en lo denejament de nostres cambres havem desus ordonat que en lo nostre palau en lo qual per raho de menjar ab nostres domestichs cascun dia de necessitat nos cove usar entenam. Per so un hom jove espert en la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem cascun dia per lo mati agran e en temps e hores degudes largent lau del qual en nostre palau los nostres domestichs en menjar usaran. E quan en aquestes coses ell entendre no haura ell manam si mester sera ajudar en los serveys faedors en loffici de nostre rebost. Et regonexera si esser sotsmes als camarlenchs e al primer reebut dells en loffici sagrament e homenatge fara que tota adversitat que sabra a la nostra salut poder esdevenir quant a ell possible sera esquivara e a nos con pus yvaçosament pora revelara: e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no puga enviolablement observar.

Dels uxers darmes

Dels Rebosters comuns.

Dels Rebosters comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre ab tal orde eximent reeben que neguna cosa imperfecta seguir nos pusca ans mes segons que es possibil totes perfetament per lur orde sien condreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora sanccim que en lo nostre rebost dos rebosters comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils per nos elegidors sien reebuts qui totes aquelles coses les quals a offici de reboster se pertanyen estudien perfetament e ordonadament complir. E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites no sia preguardense diligentment e atent per les taules discurrents e molt diligentment en les coses desus dites esguardan: los quals als rebosters e al sotsreboster nostres engir lur offici obeyr sien tenguts. E encara aygua a nostres domestichs abans de menjar e apres de menjar exhibir sien estrets si donchs lavatori convinent e opportu aqui no es. E si sesdevendra nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat de anar continuament cuytan davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins lo rebost nostre o almenys prop nostre alberch jaga si fer se pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberalment nos pusca complir. Si pero los rebosters e sotsreboster nostres especials absens esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir. Aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut: don en scrit aquelles coses que per nostres rebosters son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als camarlenchs obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades les fruytes nostres e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar per tal en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos ministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels camarlenchs nostres de fer sien estrets lo qual los rebosters nostres especials a nos son tenguts de fer axi que rabia no desidora de coses nocives pugam aytant con porem esquivar.

escombrador, lavador argent

Dels Rebosters majors.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Nota:
afollar (fruytes, fromatges, fromage,  formatge, formache): fes malbé; echarse a perder, podrirse, estropearse.
Lamina: l´ànima, l´alma; el alma.

Dels rebosters comuns