TATXES DELS CONTRACTES EN MALLORCA. (FIN)

TATXES
DELS CONTRACTES EN MALLORCA.

DE TESTAMENS, INVENTARIS,
CODICILS, E DONACIONS
per causa de mort. En los Notaris son les
Tatxes seguens.

PRIMO
de bens valens fins, a cent liures. XX. Sol.

Item
de cent liures fins a trecentes liures. XXX. sol.

Item
de 300. liures fins a 500. liures. ij. liu. v. sol.

Item
de 500. liures fins en 1000. liures. iij. Liures.

Item
de 1000. lliures fins en 2000. liures. v. liures.

Item
de 2000. liures fins en 5000. liures vij. liu. x. so.

Item
de 5000. liures fins en 10000. liures. 12. liures.

Item
de valents mes de 10000. liures quant que sia, xx li.
E mes avant
vltra les taxacions hagen los dits Notaris per cascun die
que traballaran, ells, o llurs subrogats en ferlo
(fer-salto línea-lo) Testament, Inventari, y Encant,
si es dins lo lloch ahont seran domiciliats, vij. sol.
y vj. din. e si es fora lo lloc ahont seran
domiciliats. xv. sol.

DE
ESPOLITS.

PRIMO
fins 50. liures de Dot hajen haver xv. sol.

Item
de 50. liures fins a cent liur xx. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liures. xxx. sol.

Item
de 200. liures fins a 500. liures, ij. liu. x. sol.

Item
de 500. liures fins a 1000. liures iiij. liu.

Item
de 1000. liures fins a 2000. v. liures x. sol.

E
si es mes de dos milia muntan a iiij. sol. per centenar mes
avant de les cinch liures x. sol. ab aço que no excedesca de
xx. liu. En tot.

DE VENDES DE CENÇALS.

PRIMO
fins a cinquanta liures de preu. j. liura.

Item
de cinquanta liures fins a 100. liures. xxx. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liures. ij. liu. x. sol.

Item
de 200. liures fins a 300. liures. iij. liures.
Item de 300.
liures fins en 500. liures. iiij. liures.

Item
de 500. liures fins en 1000. liures, o quant se vulla mes.
vij. liures, y x.sol.

DE
ACTES MOMENTANEOS DE QVALSEVOL COSA
que sien.

PRIMO
de valor fins a 100. liures. 8. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liu. 12 sol.

Item
de 200. liures fins (fius) a 300. liures 1. liura.

Item
de 300. liures fins a 500. liu. 1.liu.10.sol.

Item
de 500. liures fins 1000. liu. 3.liu.

Item
de 1000. fins en 2000. liu. 4.liu

Item
de 2000. liures fins en 5000. liures 7.liu.10.sol.

Item
de 5000. liu. fins en 10000. liu. 10.liu.

Item
de 10000. liures & vltra. 20.liu.

DILACIONS VLTRA
MARINAS.
Menorca, Esvissa. xxx. dies

Barcelona,
valencia (con minúscula). dos mesos.
Portugal, Granada, e
qualsevol Regne de Castilla, França, Serdeña, Corcega. iiij.
mesos.

Sicilia,
Napols, Roma Genova, Rodes. vj. mesos.

Castell
Sant Pera, Chipre, Alexandria, Venecia,
Flandes, Inglaterra, y
altres parts. 8. mesos.

Indias
Occidentales de la nova España. 18. mesos.

Y
del Peru. 2. Añys.

les
IORNADES QVE LOS PORTADORS DE LLETRES

tenen
en les Viles per executar, y quantes dietes a cade Vila.

Alaro. Algaida. Alcudia cade die. Artá cade die. Andrax. Bañabufar. Benyamar. Benisalem. Buñola. Campos. Campanet. Calvia. Falanix. cade die. Inca, cade die. Lluch major, cade die. Manacor, cade die. Muro cade die. Montuiri. Marratxi. Porreres. Pollença. Pobla. Pétra. Purpuñent. Soller. Selva. Sencelles. Santañi. Sineu cade die. Santa Maria del cami Sant Iuan de Sineu. Santa Margarita de Muro. Stellenchs. Valldemussa.

Dilluns. j. Dimecres j. Liuramens Dimecres. iij. Liuramens Divendres. iiij. Dijous. ij. Dilluns. ij. Dimars. ij. Dimecres. j. Divendres. j. Dilluns. ij. Dilluns. iij. Dimecres. j. Liuraments Dilluns. ij. Liuramens Dijous. ij. Liuramens Dimecres. ij. Liuramens dimars. i.j. Liuramens Dijous. ij. Dimars. ij. Dimars. j. Dilluns. ij. Cade die. iij. Divendres. ij. Dimars, é Disapte. ij. Dilluns. j. Cade die. ij. Dilluns. ij. Dimars. ij. Dimars. iij. Liuramens Dimecres. ij. Divendres. j. Divendres. j. Divendres. ij. Dilluns. ij. Dimecres. j.

NVPCIES.

Toto
Anni tempore, praeterquam ab Adventu vsque in diem Epiphaniae, &
a feria quarta cinerum, vsque in octavam Paschatis, permittuntur
nuptiae.

ADVENT.
Lo
Diumenge mes prop de Sant Andreu, y si sera en Diumenge, lo matex
Diumenge.
Que sint cause, & qui sunt Actus, qui, & quae
diebus feriatis possint (possnnt) tractari, & fieri.
Haec
faciunt causas testis tractare diebus.
Pax, scelus admissum,
manumissio, res peritura.
Terminus expirans: mora, testis abesse
uolentis.
Cumque potestatis patriae. jus filius exit.

QVATVOR
ANNI TEMPORA.
Pentecost, (cruz) Luciam, Cineres, &
Crucem.
Post Pentecost, Crucem, Luciam, Cineres, debent jeiunia
dici.
(dibujo)

INDEX.

(Se
omite. No coincide con el formato doc, ni HTML. Empieza en la página
412 del pdf. Es interesante como glosario para investigar el léxico
de la lengua mallorquina, mallorquín, mallorquí. FINAL DEL LIBRO.)

Se puede comprar en Amazon:

30 DE ENERO.

30 DE ENERO.

Se reunieron los señores Diputados, el oidor de cuentas y demás individuos del Consejo, y examinando la votación del día anterior, nombróse una comisión compuesta de nueve personas, para que, junto con otros comisionados por la ciudad, calculasen lo que fuese conveniente sobre el asunto de las doscientas mil libras, y luego diesen cuenta al Consejo.

De la Illuminacio de la cort real.

De la Illuminacio de la cort real. 

Cor celsitut reyal per eminencia e estament ennobleit per rahon en la cort daquella illuminacio magnifica es observada: emperamor daço ab aquesta nostra sanccio manam que aytal copiosa illuminacio totes nits en lo nostre palau nos menjants o els nostres domestichs sia hauda. Primerament que quant nos menjarem costa la nostra taula quatre brandons o tortes sien tengudes: en apres un tortiç de una unça e mija en lo cap de la nostra taula sia haut e un altre entre nos e aquell qui pus prop jusan de nos siura: e entre tots los altres menjants en la dita taula de dos en dos un tortiz de una unça sia posat. E en la taula dels altres cavallers qui en nostra taula no menjaran entre quatre menjants sia posat un tortiz de una unça: en les altres empero taules entre quatre menjants un parell de candeles sien posades. En apres si en alcun loch apres sopar anan o estan serem dins nostre alberch ordenam que quatre brandons o tortes devant nos sien tengudes e si en nostra cambra on solem dormir e repos nocturnal haver volrem en qualsevol cas esser en aquell cas devant nos de les dites tortes dues tan solament ne sien tengudes. Si empero de fora lalberch de nostra habitacio cavalcan o a peu irem en lo temps damunt dit deu brandons enceses ab aquesta nostra sanccio covinent manam esser portats: pero con en temps de nit quant dormirem en la cambra en la qual jaurem un estadal fet observada similitut de candela lo qual servesca nos durment de nit e dos ciris cascun de dues unces e longuea de dos palms de cana de Barchelona enceses continuament sien tenguts costa els quals dotse candeles volem esser haudes les quals sien a servici de les nostres cambres. Declaram encara la quantitat de les coses desus dites que cascun brando sia haut de pes de set liures de Valencia les candeles empero disposam esser aytals que sinquanta ajustades sien justes de pes de una libra de Valencia. Disposam encara esser observat que cascun any en la festa de la Purificacio de la Verge Maria nos divinal e solennial missa hoents tingam un ciri de cera blancha de pes de una libra e a tots aqui estants oents los divinals e solennes officis damunt dits sien donats ciris de diverses peses segons varies qualitats dels estaments daquells ço es a reys cardenals et fills de reys primogenits si aqui seran ciri de una libra axi con a nos mateix e a patriarches arquebisbes e fills o frares de reys qui primogenits no sien de miga libra e a bisbes e als reyals e a comtes de quatre unçes et a vescomtes e a barons e a cavallers e a abats e al tres prelats un ciri de tres unces sia donat e sia tribuit a cascun dels escuders e altres anants cavalcant ciri de pes de dues unces: sia liurat ençara (encara) a cascun dels altres ciri de pes de una unça. En apres subjungim a les coses damunt dites que tots los ciris de pes de una libra els altres de mija els altres de pes de quatre unces els altres de pes de tres els altres de dues els altres de una per nostre reboster sien apparellats per lo divinal servey en la nostra cappella axi con se pertany faedor.

illuminaria defunts se celebra