TATXES DELS CONTRACTES EN MALLORCA. (FIN)

TATXES
DELS CONTRACTES EN MALLORCA.

DE TESTAMENS, INVENTARIS,
CODICILS, E DONACIONS
per causa de mort. En los Notaris son les
Tatxes seguens.

PRIMO
de bens valens fins, a cent liures. XX. Sol.

Item
de cent liures fins a trecentes liures. XXX. sol.

Item
de 300. liures fins a 500. liures. ij. liu. v. sol.

Item
de 500. liures fins en 1000. liures. iij. Liures.

Item
de 1000. lliures fins en 2000. liures. v. liures.

Item
de 2000. liures fins en 5000. liures vij. liu. x. so.

Item
de 5000. liures fins en 10000. liures. 12. liures.

Item
de valents mes de 10000. liures quant que sia, xx li.
E mes avant
vltra les taxacions hagen los dits Notaris per cascun die
que traballaran, ells, o llurs subrogats en ferlo
(fer-salto línea-lo) Testament, Inventari, y Encant,
si es dins lo lloch ahont seran domiciliats, vij. sol.
y vj. din. e si es fora lo lloc ahont seran
domiciliats. xv. sol.

DE
ESPOLITS.

PRIMO
fins 50. liures de Dot hajen haver xv. sol.

Item
de 50. liures fins a cent liur xx. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liures. xxx. sol.

Item
de 200. liures fins a 500. liures, ij. liu. x. sol.

Item
de 500. liures fins a 1000. liures iiij. liu.

Item
de 1000. liures fins a 2000. v. liures x. sol.

E
si es mes de dos milia muntan a iiij. sol. per centenar mes
avant de les cinch liures x. sol. ab aço que no excedesca de
xx. liu. En tot.

DE VENDES DE CENÇALS.

PRIMO
fins a cinquanta liures de preu. j. liura.

Item
de cinquanta liures fins a 100. liures. xxx. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liures. ij. liu. x. sol.

Item
de 200. liures fins a 300. liures. iij. liures.
Item de 300.
liures fins en 500. liures. iiij. liures.

Item
de 500. liures fins en 1000. liures, o quant se vulla mes.
vij. liures, y x.sol.

DE
ACTES MOMENTANEOS DE QVALSEVOL COSA
que sien.

PRIMO
de valor fins a 100. liures. 8. sol.

Item
de 100. liures fins a 200. liu. 12 sol.

Item
de 200. liures fins (fius) a 300. liures 1. liura.

Item
de 300. liures fins a 500. liu. 1.liu.10.sol.

Item
de 500. liures fins 1000. liu. 3.liu.

Item
de 1000. fins en 2000. liu. 4.liu

Item
de 2000. liures fins en 5000. liures 7.liu.10.sol.

Item
de 5000. liu. fins en 10000. liu. 10.liu.

Item
de 10000. liures & vltra. 20.liu.

DILACIONS VLTRA
MARINAS.
Menorca, Esvissa. xxx. dies

Barcelona,
valencia (con minúscula). dos mesos.
Portugal, Granada, e
qualsevol Regne de Castilla, França, Serdeña, Corcega. iiij.
mesos.

Sicilia,
Napols, Roma Genova, Rodes. vj. mesos.

Castell
Sant Pera, Chipre, Alexandria, Venecia,
Flandes, Inglaterra, y
altres parts. 8. mesos.

Indias
Occidentales de la nova España. 18. mesos.

Y
del Peru. 2. Añys.

les
IORNADES QVE LOS PORTADORS DE LLETRES

tenen
en les Viles per executar, y quantes dietes a cade Vila.

Alaro. Algaida. Alcudia cade die. Artá cade die. Andrax. Bañabufar. Benyamar. Benisalem. Buñola. Campos. Campanet. Calvia. Falanix. cade die. Inca, cade die. Lluch major, cade die. Manacor, cade die. Muro cade die. Montuiri. Marratxi. Porreres. Pollença. Pobla. Pétra. Purpuñent. Soller. Selva. Sencelles. Santañi. Sineu cade die. Santa Maria del cami Sant Iuan de Sineu. Santa Margarita de Muro. Stellenchs. Valldemussa.

Dilluns. j. Dimecres j. Liuramens Dimecres. iij. Liuramens Divendres. iiij. Dijous. ij. Dilluns. ij. Dimars. ij. Dimecres. j. Divendres. j. Dilluns. ij. Dilluns. iij. Dimecres. j. Liuraments Dilluns. ij. Liuramens Dijous. ij. Liuramens Dimecres. ij. Liuramens dimars. i.j. Liuramens Dijous. ij. Dimars. ij. Dimars. j. Dilluns. ij. Cade die. iij. Divendres. ij. Dimars, é Disapte. ij. Dilluns. j. Cade die. ij. Dilluns. ij. Dimars. ij. Dimars. iij. Liuramens Dimecres. ij. Divendres. j. Divendres. j. Divendres. ij. Dilluns. ij. Dimecres. j.

NVPCIES.

Toto
Anni tempore, praeterquam ab Adventu vsque in diem Epiphaniae, &
a feria quarta cinerum, vsque in octavam Paschatis, permittuntur
nuptiae.

ADVENT.
Lo
Diumenge mes prop de Sant Andreu, y si sera en Diumenge, lo matex
Diumenge.
Que sint cause, & qui sunt Actus, qui, & quae
diebus feriatis possint (possnnt) tractari, & fieri.
Haec
faciunt causas testis tractare diebus.
Pax, scelus admissum,
manumissio, res peritura.
Terminus expirans: mora, testis abesse
uolentis.
Cumque potestatis patriae. jus filius exit.

QVATVOR
ANNI TEMPORA.
Pentecost, (cruz) Luciam, Cineres, &
Crucem.
Post Pentecost, Crucem, Luciam, Cineres, debent jeiunia
dici.
(dibujo)

INDEX.

(Se
omite. No coincide con el formato doc, ni HTML. Empieza en la página
412 del pdf. Es interesante como glosario para investigar el léxico
de la lengua mallorquina, mallorquín, mallorquí. FINAL DEL LIBRO.)

Se puede comprar en Amazon:

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI.

Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la ley davant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanya que fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch alt per ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.