2 DE ENERO.
Ante todo se dio
cuenta de haberse recibido el siguiente despacho.
Als molt
reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los
deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de
comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables monssenyors despuys que de
Itona vos scrivim no havem hagut causa de certificarvos
de res dels negocis perque som tramesos per quant fins avuy
nos ha fallit materia car axi com ab
nostra derrera letra vos scrivim lo Senyor Rey
parti de Fraga per venir aci e continuament nosaltres seguints
sa Majestat li som anats derrera e lo dimarts
ans de Nadal hora tarda la sua Senyoria e la
Senyora Reyna entraren primers en Çaragossa
apres entra de nit lo Senyor Princep acompanyat de entorn LX o
LXX ginets e fon dat orde que lo poble qui exie
al pont e per les carreres a veurel sen tornas
en llurs cases. Aquella nit nosaltres restam a Alfageri
(Alfajarín) e lendema que era vespre de Nadal
ans de dinar entram aci en Çaragoça
sens que algu de cort ne fora cort nons isque
acompanyar e via dreta tiram a la Aljafaria e trobants
lo Senyor Rey que exie de missa supplicam la sua
Majestat quens volgues hoir apart e axi fou
consentit e entrats tots en una cambra nosaltres per orgue de
mi archabisbe supplicam la sua gran Altesa fos de
sa merce nos fes resposta al que en Fraga lo
haviam supplicat e la sua Senyoria respos que solament
era arribat e scassament havie hagut temps de descalçarse
los sperons e per ço
no havie delliberada la resposta mas que tan
prest hi entendrie. Supplicam mes avant sa clemencia poguessem
parlar ab la Senyora Reyna e dix ere content e
de fet hi parlam en la mateixa cambra regraciant e supplicant sempre
a la sua Altesa les ofertes que fetes havia metes en
obra. La qual molt liberament dix tostemps esser
presta e axi tots ensemps ab la Senyora Reyna
tornamnos acostar al
Senyor Rey e supplicam sa Majestat nos das
licencia de visitar lo Senyor Princep e lo dit
Senyor respos que no freturave e que nosaltres pensavem fer
pler al dit Princep e davemli congoixa. E volent a aço
replicar la Senyora Reyna se cuyta dient al Senyor Rey
que li fos plasent per aquesta vegada e axi sa Majestat
ho atorgua pero dix quel visitassem al
depres dinar e axi nos partim de sa
clemencia e sabem que la causa de la dilacio de visitar era per quant
lo apartament en que lo dit Senyor Princep sta
ere les hores mal a punt. Com fom dinats jatzie
fossen passadas tres horas apres mig
jorn nos aplegam al monestir de Prehicadors per
comunicar si ere expedient lo jorn de Nadal tornar al Senyor
Rey per haber resposta. E fou vist per tots que attesa
la gran festivitat e considerat haviem sentiments que lo Senyor
Rey no prenie pler en nostres cuytes delliberam
lo dit jorn no fossem ab sa Majestat ne
axi poch anassem aquell vespre al dit Senyor
Princep per quant ere molt nit. Lendema jorn de Nadal
visitam lo dit Princep confortantlo segons nos
parague ab pertinents paraules de part de aqueix
Principat tota hora presents e scoltants los cavallers
e altres castellans quil tenen en custodia. Lo
dit Senyor Princep mostra haver gran plaer de nostra vista e feunos
hun larch rahonament e efecte que de le culpes
que li eren dades era tant net com Deu es net de
colpa e que des que parti de Navarra per anar al Senyor
Rey son oncle en Napols on ere anat per
obtenir per mija seu la gracia e amor del dit Senyor Rey
son pare e Senyor no solament en fet mas en pensament
james havia fallit contra la sua Majestat
congoxantse que per males informacions ell fos axi tractat e
dient que si alguns de sos servidors havien errat lo
que ell no creu ere raho que lo Senyor Rey los
castigas mas per llur mal fer ell no devia portar la
pena pus Deu sab que ell no te colpa pregant a
nosaltres a la fi de son dit que nons vullam cançar
de supplicar per la sua liberacio dient que tota la sua
sperança es en lo
Principat e en nosaltres qui aquell representam e tornant dir ço
quens dix a Fraga ço
es que era molt necessari cuytar per la salut de sa
persona. E vehem mossenyors ell diu veritat car de la
hora quel visitam en Fraga fins ara es amagrit e
aflaquit tant que no crehem sia per molt
comportar stant axi com sta. Apres
lo jorn de sant Steva tornam a la Aljafaria per
haver resposta del dit Senyor Rey e la sua Majestat
tramesnos a dir que stava en consell e nons
podie fer resposta fins lendema. E perque haviem delliberat
la Senyora Reyna fos mes streta anam a sa
Senyoria e diguemli fos de sa merce volgues en obra de fet
deduhir les ofertes que fetes havie car aqueix
Principat e nosaltres crehiem que si fer ho volie nons
freturarie venir a altres medis denunciantsli les
comocions dels pobles e los inconvenients qui
son sperats e moltes coses a nostre parer utils de recitar per
conduccio del negoci. La sua Senyoria nos respos que
stava e perseverava en lo que havia ofert que crehia
los pobles no farien res indegut. E lo dia mateix apres
dinar anam parlar ab los jurats en la casa daquesta
ciutat on hague gran auditori e aqui los explicam la causa de
nostra venguda e lo que fins aci aqueix Principat o
vosaltres mossenyors en nom de aquell haveu fet pregants e
exortants los
que ells ab nosaltres ensemps o apart vullen
supplicar per la liberacio del dit Senyor Princep induhint
e suadintlos ab aquells motius e paraules quens
ha paragut esser necessari. Lur resposta fou que
ells hi pensarien e delliberarien e del que serie nos
certificarien. Lo dissapte jorn de Sant Johan
parlam ab quatre dels deputats daquest regne
en la casa de la Deputacio e ab alguns altres homens
de honor que ells hi havien applicats per absencia dels
LXXII de la cort dels quals copia no se ha poguda haver. Han respost
comendant molt aqueix Principat del que fins aci
havie loablament fet circa aquest negoci pero attes
que los mes dels condeputats llurs son absents
de la ciutat nons podian al present fer altra resposta sino
que darien orde les dites coses serien comunicades ab los
dits llurs condeputats e avisariennos de llur
delliberacio. Certificantvos mossenyors per alguns ayres
e sentiments a nostres orelles pervenguts que creem
ells no faran lo degut circa
lo dit negoci. La requesta a ells en scrits fahedora
segons vostra letra sta ja en orde mas nons
ha paregut se degues presentar fins haguessem haguda la
resposta del Senyor Rey e llur. Ara daciavant
darem orde sera presentada segons nos haveu scrit
diumenge prop passat jatsia per neu e pluja fos dia indispost.
Stants aplegats per anar al Senyor Rey la sua
Majestat nos trames a dir que lendema nos faria
resposta e de fet hir que ere diluns per lo mati
anam a la Aljafaria e lo dit Senyor Rey feunos
entrar en una cambra e alli assegut sus una cadira mana
seure tots nosaltres en sengles banchs al entorn sens
intervencio de altra persona sino del Anthoni Lombart
secretari o scriva de nostra embaxada. E de continent
supplicam molt humilment la sua Altesa fos de sa merce
nos fes resposta a nostres continuades supplicacions. E lo
dit Senyor comença a respondre
dihent que havia delliberat esser un poch larch
en son dir per alguna informacio nostra ab protestacio
que ço que dirie
del Princep del temps passat no ere perque en la causa de la sua
detencio les coses passades haguessen gens obrat ne sen
recordas mas perque vehessem e sentissem que
la sua Senyoria sens gran raho nos movie. E axi
ell feu un rahonament que dura pus de III hores e parti
aquell en dos parts. La primera narrant com lo dit Princep
sempre ha enalat e treballat en haver lo regiment de
Navarra e derrerament de Sicilia e levarlos a la sua
Altesa e mencionant menudament totes les culpes per lo dit
Princep comeses de edad de XVI anys fins al dia de la
reconciliacio les quals son moltes e greus si axi passen.
Apres les altres faltes e culpes per les quals aferme
haverlo detengut qui son aquestes ço
es que lo dit Princep contra concordia verbal se fahie
dir es intitulave en letres primogenit Darago
de Sicilia et cetera. Item que don Johan de Cardona
son majordom havia feta publicar per Barchinona
una crida en que dehia lo dit Princep esser primogenit
e hereter Darago de Sicilia et cetera. Item que
sempre directament e indirecta tractava e treballava en inmiscirse
contra la voluntat paternal en lo regiment dels regnes
e domini de la casa Darago. Item que ha fetes e fahia
moltes provisions de oficis axi de
Governacio de
Cathalunya com altres ara per lavors mort lo Senyor
Rey e les dites provisions spatxades e ab segell
pendent liurades. Item que en lo tracte del matrimoni
de Castella lo dit Senyor havie usat de algunes arts ab la sua
Majestat ço es quel havie
supplicat que rompes lo dit matrimoni car apres ell dit
Princep trobarie vias per les quals mils se
compliria a sa voluntat e apres dix que mossen Diego de Ribera
altre dels embaxadors de Castella sots alguna color parla per dos
vegades sens sabuda del frare conembaxador seu ab lo
dit Princep del qual parlar lo dit frare comprenent suspita dix al
Senyor Rey ques crehie se tractava contra ell alguna cosa e
quey guardas be. Item que per letres que la sua Senyoria diu
haver hagudas de la cort de Castella un baro vassall
seu
tractave la sua mort lo qual dix no li es stat
scrit de quina nacio es. Item que per letra de la
infanta sa filla condessa de Foix ere stada informada la sua
Majestat que lo dit Princep havia tractat ab lo Rey de Castella
que li liuraria la ciutat de Pamplona per manera que la sua
Majestat fos molt congoxada de guerres e altrament e hagues mala
velladat. Item que en la deposicio feta per don Johan de
Beamunt diu constar que lo dit Princep sen devie tornar de Leyda
en Barchinona e devia passar en Mallorqua
e dalli trametre a dir a la sua Altesa que sil volie fer jurar per
primogenit fore content en altra manera que havie delliberat anarsen
en Cartagenia e dalli al Rey de Castella
e contra voluntat paternal finar lo matrimoni ab
sa germana dient lo dit Senyor Rey que tot aço
conste per scriptures les quals nos oferi mostrar e que
informada la sua Senyoria de totes les dites coses e considerats los
grans inconvenients qui se speraven seguir no solament a la sua
persona mas a tots sos regnes e terres dellibera dels dits
inconvenients elegir lo menor ço
es detenir la persona del dit Princep. Laltra part de son
rahonament fou mostrant haver enuig de tan gran embaxada e de
nostres tant frequentades supplicacions fahent raho que jatzie
la sua senyoria cregues aqueix Principat no erras en intencio pero
errave e fallie al parer seu molt en lo modo de
procehir per quant axi la eleccio de nostra embaxada com la eleccio
de aqueix consell com lo gran nombre de nosaltres era manera de
comoure los pobles significant que tot se fahie per obra e
induccio de alguns e que aço redundaba granment en desservey
de sa Majestat per quant los Reys de Castella e de França
qui segons dix forçe no
desigen lo seu tranquille repos sabents tals consell e
embaxada crehents esser la terra divisa ab sa Altesa serien induits a
moureli guerra e metrel en congoxa dient que aqueix
Principat sol fahie aquests moviments car Arago
e Valencia no sen movien dient que si fos obra de Deu
tots los seus regnes se mogueren e moltes altres
paraules qui serien largues de comptar concloent a la
fi que la persona del dit Princep no delliurarie per res e
dient que nol enujassem pus de supplicacions
significant que daci avant les pendrie ab algun enuig
donantnos un cortes comiat. Nosaltres oyt tot lo dit
rahonament e considerants com la sua clemencia es molt indignada
contra lo dit Princep molt humilment regraciam a la sua Altesa la
gracia que feta nos havia de havernos comunicades per sa
benignitat totes les dessus dites coses axi amplament dients
que tant com toque les culpes e faltes assertes comeses per lo
dit Princep despuys en ça
que en sa gracia e amor lo havie acceptat aqueix
Principat no entenie mostrarse en res contra la sua Reyal
Majestat ne axi poch li entenie torbar lo medi de justicia sino per
clemencia ab mija de supplicacions on culpa alguna hagues. Tant com
toque a les comocions de pobles dixem que parlant ab sa clemencia la
embaxada e consell eren fets a tant gran servey de sa Majestat que
major nos podie dir car per llur representacio los pobles se eren
algun tant assegurats e vuy en die stan reposats creents
quen exira tota bona concordia e que ne grans ne
pochs no havian dada obra en aço sino lo
respecte dessusdit. E axi en tots los altres caps satisfahem
a tot descarrech de aqueix Principat e nostre sens flixarhi
en res. E veent que la sua Senyoria nos havia
dat negativa a nostra primera supplicacio lavors
humilment lo supplicam prenents fundament que haviem
vist lo Senyor Princep molt flach e trist e dubtant de perill
de sa persona stant axi com sta fos de sa merce lo volgues liurar al
Principat a pena de carceller oferint que pus per mitja de
justicia lo vol tractar aqueix Principat lo tindrie pres en manera
que la sua Senyoria ne seria be segura. En aço respos molt curt que
may ho faria ans elegiria morir VII
vegades per tant que no fos cregut lo dit Princep no esser
prou segur e en poder seu ne carrech algu pogues
esser dat a sa Altesa per los miradors dient que
no cal dubtar de algun inconvenient de la persona del dit Princep car
son fill es. E axi prosseguint aquestas paraulas dix
a son propri motiu que abans seria induhit tornarlo en
Cathalunya pero no fora de sa potestad. E en aço fou
respost per nosaltres no acceptants ne recusants la oferta ab
paraules molt humils metentlo en cami de pensament sobre totes
les dites coses. Veritat es mossenyors que lo seu so e desig
es que nosaltres nos ne tornassem en bona hora e en aço li es
stat dit la sua clemencia no ignora que los embaxadors son tramesos
per sos principals ab leys e stretures contra
les quals no poden fer en alguna manera. E nons volem oblidar
mossenyors que abans que fos lo dit rahonament la sua Senyoria volgue
parlar separadament ab mi bisbe de Barchinona e ab mi mestre Ferrando
fahentnos semblant sermo del dessus dit e significantnos la
negativa a nostres supplicacions e demanantnos per moltes
vegades que farie mes la nostra embaxada si haviem la negativa e
nosaltres responguem que crehiem haver bona resposta de sa Majestat e
que en totes coses nos haviem a regir e fer segons seria
delliberat e scrit per nostres principals. E veus aci
monssenyors totes les coses com son fins al dia de vuy passades.
Sobre lo cap quens haveu scrit ço
es on lo Senyor Rey per mija de supplicacions no volgues liberar la
persona del dit Senyor Princep quel demanassem per justicia vist los
motius de vostra derrera letra e cogitades les causes per les quals
lo dit Senyor Princep es detengut havem delliberat consultar vostres
reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses
perque hi pensen be e façan
acompanyar los dits motius de altres e mes fortituts de justicia si
mes sen hi poden aplicar per manera que no haja contrari o almenys a
la fi se puixen sostenir en tota plaça
car metre en consistori reyal un tant gran negoci
majorment que la sua senyoria aferme esser crimen lese
majestatis et in prima specie e haverse tractar
fora lo Principat on dels jutges e consellers força
nos haurie prou confiança
ha paragut a nosaltres que la dilacio de consultar no pot
portar nocument attesa la intencio del dit Senyor Rey
la qual per les coses dessus dites podeu pensar e considerar
quina es. Tots empero donam en parer que per obtenir lo
desijat altres mes forts rahons hauran procehir daqui de les
quals nons donau prou sentiments ab vostres letres specialment en la
derrera. E per ço mossenyors
vos pregam e encarregam vullau ampliar lo consell de tots los
staments del Principat e dar orde que si los vocats noy
poran personalment esser almenys hi trameten procuradors a fi que
un tan gran negoci qui tots toca per tots sie aprovat. E
fahentho axi e ab bona unitat havem sperança
en nostre Senyor Deu les fahenes succehiran be
recordantvos mossenyors que tota hora ab bon animo serem
prests fer e exequutar vostres delliberacions segons ja vos havem
scrit. E no volem callar que a nostre parer aquesta empresa si ve al
port de salut com tots desijam sera perpetual reformacio del
Principat e conservacio de les leys e bon stament de aquell e
si quod absit ere lo contrari valguera mes
nuncha haversen parlat. Dema si a Deu plaura havem
delliberat anar a la Senyora Reyna e supplicant strenyerla mes que
fins aci no havem e prestament e continua vos certificarem del que
haurem fet e sentit. Avisantsvos mossenyors lo jorn de Nadal e totes
festes e altres dies a mati e depres dinar nos som aplegats
tractants sempre de les dites fahenes de les quals havem
comunicat ab los missatgers de Leyda e de Tortosa e comunicarem ab
tots altres missatgers qui vindran e axi ho continuarem quascun
dia per dar mes calor al negoci. Tro aci los
diputats jurats nons han feta resposta ne hic ha
arribada embaxada de Valencia ab tot se digue venen cuatre
embaxadors ne la embaxada de Barchinona no es encara
arribada. Si som stats larchs en lescriure nous
sie enuig car per quant les letres no han
replicat ho havem axi manat al dit Secretari o scriva nostre a fi que
pus delliberadament e clara nos puixau scriure de
vostra voluntat e intencio. E ordenen vostres reverencies nobleses
magnificencies e honorables saviesas ço
que plasent lus sie. Scrite en Çaragoça
a XXX de deembre any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio
promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Y
luego se resolvió expedir a todos los estamentos de Cataluña la
circular del tenor que sigue.
Senyor molt Reverend.
Lo
dia de la Concepcio de Nostra Dona fonch reebuda per
nosaltres certa comissio de la cort la qual lavors se
celebrava en la ciutat de Leyda per la qual nos era
denunciada la detencio de la persona del dit Senyor Princep en la
liberacio de la qual la dita cort no podia conclusio donar
per causa de la prorogacio feta de la cort. E per ço nos
cometia e encarregava per la ocurrencia de tant gran
negoci ab consell de aquell nombre de persones quens
seria vist se atrobassen remeys concernents servey
de Nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la
cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor
Princep. E nosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert
nombre de persones elegit havem fins aci procehit segons Deu
nos ha administrat pero fins aci no ses
aconseguit lo fi desijat ans ab
delliberacio del dit consell es vist V. reverendissima
P. e alguns altres deure esser demanats. Perque pregam afectuosament
la dita R. P. V. que per los respectes demunt dits li placia a
XII del present mes ab tota cuyta esser aci. E
per res fallir e mancar en aquesta materia de tanta
importancia no vulla e si per ventura ere per algun impediment
detenguda vulla aci la dita jornada trametre alguna
persona qui en nom de aquella en aço entrevenga. E sia
Senyor molt reverend la Santissima Trinitat guarda de la dita R. P.
V. la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita
en Barchinona a dos dies de janer any Mil CCCC
sexanta hu. - A, P. abbat de Montserrat. - Los deputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona a
honor vostra promptes.