28 DE ABRIL.

28 DE ABRIL.

Tampoco en este día, como en el anterior, pudieron reunirse los señores Diputados, con motivo de estar ocupados en diferentes negocios.
Siguen las cartas que se recibieron.

Als molt reverends e honorables senyors e de gran providencia los senyors de diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors e de gran providencia. De la tornada den Altariba (Daltarriba, Altarriba) tota aquesta ciutat ha presa molta admiracio no solament per quant tot lo trienni ha stat contra constitucions e privilegis ab tant prejudici e interes del publich de aquesta ciutat segons lo vostre consistori es ja plenament daço informat. Mes encare per la concurrencia del temps e ja per la sua venguda havem novelles clamors dont nos cove per lo descarrech nostre sertificar (certificar) vos ne pregants vos queus placia segons exhigex lo temps provehir que aquesta ciutat haje tals oficials que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat lo publich daquella sian preservats de inconvenients e puixen pus liberament servir e ajudar a la necessitat del univers ordonant molt reverend e honorables senyors en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona a XXVII del mes de abril del any Mil CCCC sexanta hu. - A totes vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Muyt reverend nobles magnificos e virtuosos senyores. El Senyor Rey es partido de aquesta ciudat oy sabado a las dos oras apres de comer e va la via de Oserra e va con el ell infant armado con unos cinquanta rocines e otras gentes e ne sallen de ora en ora quando uno quando otro armados e lieva ropa de legos e la cozina. Dize se va a veher con la Reyna al dito lugar de Oserra la qual devia arrivar el dito dia al dito lugar de Oserra otros quieren dezir que tira la via de Fraga e yo dubdava fazer vos el present avis. Empero per quanto tira aquella via he delliberado fazer vos el present correu con lo qual correu he avisado los de Lerida. E si vos paresce que daqui adelant no son necessaris tales avisos vos suplico mende scrivaiys. El Senyor Rey oy antes que partis de manyana ha fecho plegar la cort e la ciudat con capitol e consello e le han entrado fiança en diez mil florins que ha manlevados (se lee maulevados) de singulares e en la fianceria solo son entrados con el dito capitol e consello e concello e asi mesmo de certos judios que ha tenido presos en la Aljafaria ha ovido otros tantos e ha fecho scrivir a los diputados a todas las ciudades e vilas de Aragon que pues Çaragoça qui es cabeça del regno a començado a subvenirle que assi mesmo ellos deven socorrer al Senyor Rey en sus necesidades de que façe piet de sacar una gran suma de dineros. Ayer vernes con eren los castellanos a cortes Bunyuel e Ribaforado e sen levaron todos los bastiares. En Aragon no han tocado solo hun pelo. Mossen Revolledo partio el lunes de aqui con hun falcon (como el presidente del gobierno actual, Pedrico de Sanxo) en la mano diziendo que yva a casa. El es ydo en Castella. Dize se que los cavalleros dan al Rey ciertas fortaleses e que los han a entregar a el e quel Senyor Rey los socorre de trenta mil florins. De Çaragoça a XXV de abril. El present correu parte sabado en la noche (no escriben nuei, nuey, nuit) nuen oras. Ha seyer alla en dos dias e medio.
Si comple datze dotze florins de oro. (Si cumple dadle doce florines de oro. Doce florines de oro era muchísimo dinero para entregar a un correo, solo hace falta ver lo que se pagaba en 1461 a los soldados, assoldats, soldats, assoldejats, sou: sueldo: solido, del ejército catalán.)

24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

15 DE FEBRERO.

15 DE FEBRERO. 

En este día ni hubo sesión, ni se reunieron los diputados en consistorio; pero se da cuenta en el acta de haberse recibido y despachado las siguientes cartas:

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de gran saviesa senyors. Lo dia present envers les vuyt hores ans de mig dia per los consellers de aquesta ciutat per absencia del diputat daquesta ciutat mes stada donada una letra vostra closa e segellada la qual segons man dit los era stada liurada per hun vostro correu e perquem trob loctinent de vostre diputat per respecte de la absencia ya dita encontinent he desclosa e lesta vostra letra qui es sots data de set del corrent mes e sens altre intervall he mes en exequucio lo contengut en aquella ab veu de crida solempnament publicada en aquesta ciutat.
E ordoneu de mi molt reverent honorables e de molt gran saviesa senyors tot ço e quant vos sera plasent e sera exequit prestament. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich dimarts vers mig dia a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tots vostre manament e ordinacio prest quis recomana en vostra gracia Francesch Valls canonge loctinent de diputat en Vich.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya de Barchinona.
Molt honorables e magnifichs senyors. La present es per fer resposta en una letra he rebuda vuy la qual me manau que per tant com donau comissio aci al diputat local que ab entreveniment del consol en cap de aquesta vila acort tanta gent darmes a cavall com haver se puscha juxta forma de la letra li scriviu haveu scrit al receptor de les entrades exides que de les pecunies de sa recepcio pach tant com montara lo dit acordament e la bestreta de aquell e si empero lo dit receptor no haura tanta quantitat voleu e diheu hem manau que de la recepcio mia hi faça compliment e per letra de cambi (cambi, con b; cambio; canvi) que dit deputat me faça dreçada a vosaltres per lo compliment an Raphael Refart. Perque mossenyors molt magnifichs sera fet axi com manau e yo he dit al diputat local esser prest tostemps *ho a vostre menester. Deus sia ab tots. Scrita a Perpinya a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Ramon Traginer qui molt se recomana en vostra gracia.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Ir per correu vos scrivi com havia feta la crida per lo acordar aci a Perpinya qui es cap vegueria. Per la gent darmes a cavall he seguit vostre manament. De França no sentim mes. Es ver al parer meu seria bo tenirhi dos ho tres spies. Placieus donarmen comissio per despendrey. Vuy havem aci hauda la nova de Leyda quens ha donada molta dolor a Deus placia de Fraga la hajam millor. La vila e militars volien yo anas aqui a vosaltres apres ses delliberat trametre correu al nostre embaxador per esser mes prest ab certes instruccions explicara a vostres reverencies e consell del que toquara aci a mi altre nom fos preferit que siau certs aci a moltes coses ma presencia es necessaria. La vila ses preparada stan en orde los CC ballesters haureu e creu yo he cinquanta cavalls per sou no havent mes dir. Maneume vostres reverencies lo que plasent los sia supplicant la Trinitat sancta a tots do bo consell. A Perpinya a XII de febrer a cinch hores depres mig dia any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a vostra ordinacio e manament Gabriel Girau.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Vuy hora de vuyt hores de mati he rebuda vostra letra de deu del present e vist lo quem cometeu e manau en continent he provehit juxta la seria de dita letra e sera feta tanta diligencia com a mi sera possible en expedir lo dit negoci e ya la ora dare que son deu ores davant mig jorn he parada taula per lo acordar e feta la crida per aquesta vila. Laltre jorn per correu me scriviu fahes tota diligencia en sentir ya si en Lengadoch ni comdat de Foys ni encara en lo realme de Fransa se fahia algun preparatori ni moviment de algunes gents darmes que fos cosa de notar e que per correu volant vos ne rescrivis. Jaus he rescrit del que fins en aquella ora se pogue sentir e fins are no he sentit mes sino lo queus dire. Sabut he lo comte de Foys es en la cort del Rey de Fransa al qual havia demanada licencia per podersen venir la qual no ha poguda obtenir es ver sabem en lo comdat de Foys te per instancies lo dit comte moltes gents darmes fins aci no fan negun moviment diuse que sils volia comendar en spay de vuyt jorns trauria pus de mil homens darmes e encara pus de quatre o cinch milia homens de peu. Yo ab consell dels honorables consols de aquesta vila he deliberat trametrey una persona per sentir ya si farien negun preparatori ni moviment ab tot no tinga de vosaltres tal comissio mes crech vist lo negoci quant importa per vosaltres me sera pres en comte. Haureus a gracia en aquest mig temps men vullau rescriure e donarmen la comissio del ques sentira si cosa sera de caler de continent ne avisare vostres reverencies. Ir aquesta vila trames hun correu ab lur embaxador aqui ab certa instruccio la qual havia explicar a vostres gran reverencies yo de la mia ma propria scrivia a vosaltres mossenyors e lixaremme les letres les quals seran ab la present. Los doscents ballesters listes (leídas; llegides, legides, lligides, ligides) aquestes letres vengudes ab aquest correu e vist lo contengut de aquelles sobresiuran e ja aquesta vila ans de vostra letra ab tot fossen ya preparats donave en aqueix parer e axi nera scrit al honorable mossen Johan Ramon embaxador lur vos o degues dir. Ab aquest bruyt (brogit?) en que som a que Deus nos ajut monent vos ho dich intren en pensament si serie bo provehir ab los capitans e castellans dels castells de aquestes forces qui son aci en aquesta frontera ni encara per tot lo comdat. No havent mes dir manenme vostres reverencies lo que plasent los sie supplicant la divina potencia vos tinga en la sua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a Xlll de febrer a X hores devant mig jorn del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.
Aquesta vila e tot aquest comdat e tots los militars per gracia de Deu es tot en unitat.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e de molt gran providencia mossenyors. De diluns mati prop passat fins aci que fou rebuda vostra letra certificant lo principi de exequucio per cobrar lo lllustre Primogenit e defensio de libertats feu star aquesta ciutat vegueria e circumvehins en molta congoixa pero lo major e principal es la ciutat. La oppinio dels pus savis era que si Deus fahia tanta gracia als cathalans que vehessen ab unio la dita defensio e lo adveniment del Massies (mesías; messíes, messies, mesíes, mesies) que lo primer acte havia esser pendre la jurediccio e tot lo domini en ma del Principat en persona e nom de la Majestat e per conservacio de la corona e que aço sia vist fallir e tant dilatar special en aquesta ciutat qui per les causes scrites tant per lo diputat local com per mi a mossen Bernat dez Lor sta en lo trespas de la mort la nit passada fem per exequutar la tramesa de docents ballesters e nos pot fer conclusio ans lo jurat en cap ab hun altre jurat ab part dels consellers sen ana e desempara e posat romasessem quatre jurats la part dels consellers no basta al nombre per lo consell general ordonat per que era gran nit hac a romandre. En tot aço es principal los tractes den Altariba. Es cregut pora esser saguit per mes be perque solament erem passats a fer vuyt conestables ab graus diferencies e tots de la ciutat e aço mossenyors es mal conduit que es atorgat solament de la ciutat sien tramesos los cinquanta e lo restant de la vegueria e nos pot scusar a be fer e contentar que cascuna porcio de gent no hage sos conestables e la principal discrecio se veu concordia e unitat ab la vegueria. Dimecres mati fou rebuda vostra letra certificant la partida de la Majestat e del Primogenit qui per esser publica nou molt e ha mes molt animo en Altarriba e fa duptar a molts e assats ne fou scrit aquell dia. Aquesta ciutat ha mester mes dos dies ans que sia tencada e no es possible si puga tractar stant la jurediccio en ma que sia ans seria gran perill de mossen Cruilles mossen Bernat Mergarit mossen Samso e dels altres ciutadans qui per lo Principat son fora de lurs cases. Se reberen letres la nit passada a singulars e de mossen Samso per si e per mossen Cruilles als jurats recomenant lurs cases mullers infants e bens a aquesta ciutat scriuen de custodia de lurs castells. En tot aço per nos a present nos pot provehir e tant los duptes creixen e les voluntatats aterrexen. Sabut haveu per la presencia de Altarriba quant treball se ha haut en no fallir que posat la unio en voluntat fos sino de molts pochs pero han duptat parlar clar. Aquella nit que mossen Arill (Erill, Derill) explica la crehença a soles torna strenyer los jurats en que fon present Naltarriba (en Altarriba: n´Altarriba) e val Deu que feu de terros. Scrit es stat quant benefici feu hun avis de mossen Lor (dez Lor, Dezlor) en lo fet de les ramençes (remensa, remenses) la semmana passada. Hun dels sindichs parla ab mi air diuse stan ensemps e concordes a la unio e defensio. Per lo treball den Altarriba no cessa en torbar no es de oblidar los barreigs dels calls en Cathalunya principiaren en aquesta ciutat e altres insults apres de aquells si divinalment noy fos obviat. Tantes savieses vullen preveura tants evidents perills en los quals seguirse continuament se treballe. E no vullau permetre patir aquells qui ab tanta voluntat han adherit e ab tants treballs e perills. Novament es vist gran perill e dupte de algun gran secret e fiança de mal per lacte que lo diputat local vos tramet ab lo present correu que lo dit Altarriba en aquests termens no hage extimat no duptat rompre lo homenatge prestat en aqueix consistori. Val Deu quin perill es aquest a culpa de no haver provehit en lo que los mes judicaven devia pressehir. Mossenyors per molts e per los pus discrets es feta conclusio que si per vosaltres sera duptat ne sera oppinio que dupteu en exequutar neguna potencia vosaltres mateix destrohir tot lo adefici e som en punt com si no haviem Senyor e totes dificultats o duptes fora e tot en nom de la Majestat e en res nos deu fer aturada sino en conservar la sola persona de la Majestat a que se allega Aquell que de nit mata perque dix havia mort Saull et cetera. Nos deu fer dupte de pendra la jurediccio de tota Cathalunya en vostra ma e per interim comenar aquella als regidors de les ciutats e viles reyals qui essent vosaltres los principals e provehidors han a conservar lo estat de la Majestat fins lo repos sia vengut de la divina Providencia de que se ha ferma fiança no fallira e no deu fallir rigoroses cominacions contra aquells qui vindran ne tractaran contra lo estat e deliberacio del Principat que no es menys infidelitat ne punicio venir contra la propria patria que contra son Senyor e en son cars e temps pertinent se creu no falira condigne premi dels fets de quiscuns. No hajau a maravella si aquesta es feta en nom de hun sol jurat que en voluntat son V e tota la ciutat e vegueria mes per no esser provehit en lo que dit es de la jurediccio lanimo no baste parlar alt ans tostemps aflequeix si molt prest no es provehit e a mi no sa res agrair sino la ploma. Per alguns es dit seria molt necessari si fet no es requerir ab letres trameses los diputats e jurats de Arago e de Valencia que seguissen lo Principat e que fos vist si seria expedient congregacióo de tots ensemps. No imputen a altercuyt sino a bona voluntat que si provehiu ques puga parlar en seguir altres motius sintreu si seran grahits e molts trobareu qui contraferan a Sent Pau no pot anar a major panyora e a tots sens dilacio creu aquesta ciutat e vegueria de tants perills e congoxes e starem reposats e segurs vosaltres e nosaltres fins a Salses. Vostres grans providencies les quals nostre Senyor conserva en unio e prosperitat de la Majestat e de tots los regnes manen e ordonen de mi tot lo que plasent vos sia. Scrita en Gerona divendres a X ores ans de mig dia. Per aquests fets som stats tramesos de diluns en sa per lo diputat local e per mi quatre homens de la sola despesa han assats e del primer es stat fet.
Algun guiatge honest e que no sia contra constitucions ne en prejudici de part privada es vist seria necessari per los CC ballesters e altres qui hiran al exercit.
E es vist necessari manar pau e treua general.
Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans providencies prompta Francesch Reset hun dels jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem que vosaltres delliberau trametre aci a nos capitans ab los doscents homens queus havem demanats. Perqueus dihem que per res del mon nols nos trametau sino tan solament vuyt conestables ab los dits doscents homens compresos car nosaltres havem ya provehit aci dies ha de tots los qui han esser capitans de tota la gent a peu. E placiaus desempatxar de trametrens los dits CC homens e dits conestables seus pus certificantvos que sens los dits dos capitans nos trametau tota la gent lesta e be a punt prenentne axi be de la vegaria com de la ciutat de Gerona. Dada en Barchinona a XV de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat Delna.
Molt honorable senyer. Tres letres havem rebudes e plaunos de la spia que haveu trsmesa (tramesa) per veure e sentir les gents del comte de Foix si faran algun moviment. Per semblant vos cometem ne trametau en Prohença e en França axi com ab consell dels consols de aqui conexereu sia util e necessari e de tot lo que sentireu nos certificau de continent. De la gent de peu apres haguem scrit fos tramesa hagem consideracio que axo era frontera e que no era be fet traurels de aqui attes encara que aci sen troben assats pero lo missatger de aquexa vila ha feta sobre la segona delliberacio querimonia dient que era dan de aquexa universitat per la gent que havien fet preparatori que haguessen a romanir per la qual instancia havem scrit als consols de la dita vila remetentlosho a conexença e consciencia los que si veuran la gent fos de aço interessada e los dits consols deliberaran trametrela que ho façen axi com los sia vist. Ara per vostres letres vehem que lo parer dels dits consols seria ja abans que scrit los haguessem que romanguessen e parnoshi veheu be som maravellats del que lo dit missatger ha volgut dir. De tot vos havem volgut avisar a fi quen parleu ab los dits consols e que en cert sapien quens plaura la dita gent de peu nos moga de aqui car no afreturara. Si empero los dits consols ho volran que vingue ja los havem remes a Iur voler la qual cosa havem fet no per necessitat que hajam de la gent mas perque los dits consols no haguessen descontentacio. De la gent de cavall nos plau la diligencia que per vos si fa pregamvos la fassats (occitano; faigau, faigueu, fassau; hagáis) desempatxar fahent fer crida que los qui lo sou hauran pres partesquen de continent. Plaunos de la molta unitat quens scriviu es entre tots los staments de aqui car aquexa es la salut. Dada en Barchinona a XV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch Ponç diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa. Diputat local. Per favor e benefici dels afers quens son acomenats per la cort qui era convocada en la ciutat de Leyda lo regent la vegaria de aci a requesta nostra e de nostre consell qui representant aquest Principat ha feta publicar una crida copia de la qual vos emviam. Pregam e encarregamvos molt stretament que vista la present requirau de part nostra lo veguer de aqui en virtut de la seguretat que ha prestada o es tengut de prestar de obtemperar e exequtar nostres requestes sens consell dilacio o consulta faça fer e publicar en aquexa ciutat la dita crida segons la copia queus trametem. Dada en Barchinona a XV de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Ara hojats queus fa assaber lo molt honorable mossen …. per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverent e honorables deputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan ab deliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general celebrada en la ciutat de Leyda assignat qui tot lo Principat representa e encara de consell dels molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona que com per gran servey de Deu Omnipotent servey e honor de la reyal corona recuperacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana e benefici e repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e de la cosa publica de aquell sia stat delliberat per lo be pacifich del dit Principat que tots aquells de qualsevol ley stament o condicio sien qui se acordaran per causa del dit negoci sien guiats e de fet aquells guia. E mes encara denuncia e notifica a tot hom que los poblats en Cathalunya ara sien acordats o no e lurs enemichs son en pau e treua constituhits segons los usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya en axi que si algu axi dels enemichs dels dits acordats com encara dels dits no acordats contra los lurs enemichs e encara altres qualsevol persones de qualsevol condicio sien dampnificara algu dels dits poblats en persona o en bens per si o per interposada persona incorreguen les penes de les dites constitucions e usatges e encara pena de mort sens tota merce declarat empero que en lo dit guiatge no sien compreses gitats de pau e de treua o bandejats.

Als molt reverents nobles honorables mossenyors e de gran providencia los senyors diputats e consell en virtut de la comissio de la cort de Cathalunya.
Molt reverent e molt nobles honorables e de gran providencia mossenyors. Per vostres letres vengudes a nosaltres e encara particulars havem sabut com en la desliberacio e provisio per vosaltres mossenyors feta en aquesta fahena que tots prosseguim haveu desliberat dar sou perqueus deman de gracia que axi com ne donau a altres ne fassau dar a mi per cinquanta homens de peu o per aquells que beus vendra ultra la pensio quem haureu donat segons als altres embaxadors haureu ordonat donar hoc e daltra part alguns gentils homens servidors meus los quals seran en nombre de huns vuyt o deu rocins e de sous supplich no men digau de no e axi com confiu de la reverencia e magnificencia de vosaltres. Mes senyors si deliberau ferme aquesta gracia per Johan Ferrer que dieu trameteu de les parts desa o per les persones que desliberareu quens donen los diners asi e sapien los qui seran los que iran ab mi ni en companyia mia.
E no cal dir mes sino la senyoria de vosaltres ordon de mi tot lo que plasent vos sia.
Fra Arill va aqui tambe per aquexa raho suplichvos mossenyors quel hajau per recomenat e hajau a memoria axi com als altres e es tal que no fara sinol degut. Scrita en Leyda a XIII de febrer. - Mossenyors lo quim recoman a la senyoria e magnificencia de vosaltres Franci Darill.