LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

LXXII. Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

LXXII.
Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

Petrus et cetera dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris vel eorum loca tenentibus ad quos presentes pervenerint salutem et cetera. Quamquam nos cum privilegio nostro duxerimus concedendum universis et singulis populatoribus popule de Penyas Albas site in monte Tirasone et illis qui inibi venerint populare quod per sex annos a principio dicte popule in antea continue numerandos non teneantur littigare nec eorum debita christianis vel judeis exsolvere quinimo per dictos sex annos elongati inde
existant penis et usuris cessantibus quibuscumque prout hec et alia in privilegio supradicto lacius continentur: vos tamen seu aliqui vestrum recusatis dictum privilegium observare Michaeli Sanccii de Conchiellos populatori dicte popule et aliis qui ad eandem venerunt postea seu a modico citra tempore populare asserendo seu pretendendo dictum privilegium per nos fuisse concessum dumtaxat primis populatoribus dicte popule et non aliis. Quocirca a nobis super hoc remedio justicie postulato vobis et cuilibet vestrum dicimus et expresse mandamus quatenus prenominato Michaeli Sanccii de Conchiellos et universis et singulis aliis qui ad eandem populam venerunt vel de cetero venerint populare observetis et observari faciatis privilegium supradictum quoniam nos declaramus hujus serie intentionis nostro fuisse et esse dictum privilegium debere extendi non solum primis populatoribus sed aliis etiam qui ad eandem venerunt postea seu venient de cetero populare ita quod per dictos sex annos postquam inibi venerunt seu venerint populare non teneantur seu constringatur littigare vel eorum debita christianis vel judeis exsolvere ut prefertur nec ratione predicta per vos seu vestrum aliquem capiantur sub pena in dicto privilegio expressata. Datum Perpiniani VII kalendas julii anno Domini MCCCXLV. - a. vicecancellarius. - Guillermus de Moraria mandato regis facto per Blascum Daysa consiliarium.

LXXI. Reg.n.° 951, fol.104.19 oct. 1339.

LXXI.
Reg.n.° 951, fol.104.19 oct. 1339.

Noverint universi quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone animadvertentes qualiter regali plurimum competit dignitati circa ea que publicam utilitatem respicere dinoscuntur auctoritatem suam regiam prestare pariter et assensum: hinc est quod cum pro parte consiliariorum ac proborum hominum universitatis civitatis Barchinone nobis fuerit instantissime supplicatum ut pro bono statu dicte civitatis ac habitatorum ejusdem concedere dignaremur quod officium mostaçafie sit de cetero in civitate jamdicta: eapropter nos conspicientes quod hujusmodi officium utilitatem comunem respicit evidenter: tenore presentis corte nostre perpetuo valiture concedimus consiliariis ac universitati ac consilio centum juratorum dicte civitatis Barchinone quod ammodo in civitate ipsa sit mustaçafus qui dictum mustaçafie officium teneat atque regat sub modo et forma inferius comprehensis quique eligatur anno quolibet in festo beati Andree sub hac forma: videlicet quod per dictum consilium dicte civitatis eligantur tres probi homines ejusdem civitatis ad officium antedictum nomina quorum sic electorum in scriptis nobis si presentes fuerimus in civitate ipsa alias nostro bajulo Cathalonie generali vel ejus locumtenenti in civitate ipsa presententur per consiliarios civitatis jamdicte nosque seu dictus bajulus generalis nobis inde absentibus vel ejus locumtenens unum ex ipsis tribus eligamus et eligere teneamur ad officium ipsum ac etiam nominemus: statuentes ac etiam ordinantes quod dictus mustaçafus cum electus et nominatus fuerit ut prefertur sit ipso anno mustaçafus et tenent penes se originalia ponderum et mensurarum tam panis vini olei pannorum et aliorum omnium que venduntur ac vendi consueverunt sub penso pondere vel mensura quodque quilibet mustaçafus in principio administracionis ejusdem officii faciat preconitzari per preconem publicum in locis dicte civitatis in quibus preconitzaciones fieri sunt solite quod quicumque homo vel mulier qui aliqua emat vel vendat ad pondus pensum sive mensuram teneatur sub certa pena arbitrio dictorum consiliariorum apponenda et infra certos dies portare vel mittere pensum pondus vel mensuram eidem mustaçafo ut cum suis comprobentur et ad rectitudinem reducantur ob hoc ut omnis fraudis et doli materia evitetur: qui quidem mustaçafus in fine sui officii subsequenti successori in officio supradicta originalia tradere teneatur. Dictus vero mustaçafus sine vicario bajulo et alio officiali nostro auctoritate propria sui officii recognoscat et possit recognoscere et judicare pro veris aut falsis pensa pondera et mensuras et deliquentes punire vel eis facere gratiam usque ad decem solidos barchinonenses tantum et infra et etiam ultra decem solidos barchinonenses cum et de consilio vicarii vel bajuli Barchinone prout officio uniuscujusque ipsorum hoc competat juxta tamen formam statutorum bannorum ordinatorum vel ordinandorum per consiliarios et probos homines dicte civitatis. Pene tamen deliquencium sub prescripta vel infrascripta forma adquisite vel adquirende deductis tamen prius expensis proinde fiendis dividantur hoc modo videlicet quod tercia pars curie nostre tercia vero universitati civitatis predicte et tercia dicto mustaçafo pro suo salario et labore factis tribus equis partibus adquirantur: adicientes quod dicta universitas terciam partem sibi ut permittitur adquisitam in operibus publicis et aliis rebus communibus convertere teneatur. Dictus etiam mostaçafus habeat seu teneat et habere seu tenere debeat unum vel duos sagiones qui sibi assistant continue vel illi qui ponderabit pro eodem et illud quod sagionibus ipsis vel alteri eorum per ipsum mustaçafum in execucione ipsius officii mandatum fuerit exequantur. Teneatur etiam idem mustaçafus in fine anni quo dictum dimitet officium reddere rationem et compotum bajulo nostro Barchinone vel ejus locumtenenti presentibus consiliariis dicte civitatis vel illis quos ipsi ad hoc duxerint ordinandos vel deputandos de administratione et hiis que receperit et expenderit de emolumentis ac proventibus officii memorati: dictus tamen mostaçafus si occurrerit dubium de aliquibus rebus an sint male comixte incamerate vel false de et cum consilio consiliariorum predicte civitatis cognoscat et determinet supradicta secundum ordinationes seu statuta que per dictos consiliarios edita fuerint super eis et faciat prout cognitum fuerit executionem publice per plateas et exigat calonias sive penas a delinquentibus seu transgressoribus prout sibi visum fuerit expedire: que tamen calonie in tres partes sicut continetur superius dividantur distribuantur ac etiam convertantur. Preterea super disensionibus et questionibus operum portalium fenestrarum de spileres (finestres de espills, ventanas de espejos?) stillicidiorum parietum mediocrium viarum et aliarum consimilium idem mostaçafus cognoscat et procedat summarie et de plano non recepta in scriptis petitione vel responsione sed solum rationibus parcium verbo auditis et ea omnia determinet et decidat verbo tantum per se vel cum et de consilio si dubia sibi ocurrerint consiliariorum civitatis predicte ac illorum qui preterito tempore ipsum officium tenuerunt: a qua quidem cognicione vel decisione nemini liceat appellare et si fuerit appellatum ipsis appellacionibus non admisis dicte cause seu questiones per dictum mostaçafum terminentur et etiam exequantur: nos enim jamdicto mostaçafo tenore presentis carte nostre damus et concedimus cognicionem decisionem exequcionem et exactionem omnium predictorum ac etiam universorum et singulorum bannorum ordinatorum seu ordinandorum per consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinone presentes et futuros super illis videlicet rebus super quibus in civitate Valencie banna exiguntur ac levantur per mostaçafum eiusdem ac super omnibus et singulis eidem potestatem plenariam et liberam facultatem conferimus ut superius continetur.

Per presentem autem concessionem nolumus prejudicium aliquod generari officio operariorum dicte civitatis vel privilegiis aut usibus eorundem quinimo ipsa officium privilegia et usus in suo volumus robore permanere presenti concessione in aliquo non obstante. Volumus tamen et declaramus quod id quod reperiatur ad ipsorum operariorum oficium non pertinere ad dictum mostaçafum et ejus officium pertinere noscatur quatenus tamen sub presenti concessione nostra comprehendi valeat seu includi: statuentes nichilominus ac etiam ordinantes quod dictus mostaçafus et sagiones qui in ipso sibi assistent antequam utantur eorum officio teneantur assecurare idonee in posse bajuli Barchinone de tenendo tabulam et alia faciendo que facere teneantur juxta constituciones celebrium Catalonie curiarum. Mandantes per presentem cartam nostram procuratori nostro generali ejusque vices gerenti vicario Barchinone et Vallensis ac bajulo civitatis ejusdem ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris quod hujusmodi concessionem nostram et omnia et singula supradicta et contenta firma habeant et observent et ab omnibus faciant inviolabiliter observari et dictum mustaçafum in predictis vel singulis per modum apellacionis vel alias non impediant inquietent vel perturbent in execucione sui officii circa premissa per nos superius declarata nec de predictis que jamdicto mostaçafo per nos comittuntur se aliquatenus intromittant nisi si et cum eorum auxilium per dictum mostaçafum fuerit imploratum. Et ut predicta omnia et singula majori gaudeant firmitate juramus per Deum et ejus sancta evangelia manibus nostris corporaliter tacta ea tenere et observare ac facere inviolabiliter observari et non contravenire aliqua ratione. in cujus rei testimonium presentem cartam inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus insigniri. Data Barchinone XIIII kalendas novembris anno Domini MCCCXXXIX. - Examinavit P. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
- Testes sunt inclitus infans Petrus Rippacursie et Impuriarum comes inclitus infans Raimundus Berengarii comes Montanearum de Prades inclitus infans Jacobus comes Urgelli et vicecomes agerensis Arnaldus Terrachonensis archiepiscopus frater Ferrarius Barchinonensis episcopus. - Sig+num B. de Podio predicti domini regis scriptoris qui de
mandato ipsius hec scribi fecit cum litteris rasis et emendatis in linea XVIIII ubi dicitur per se vel cum et de et in XXIII ubi scribitur aut usibus eorundem quinimo ipsa offi et clausit die et anno quo supra. - B. de Podio mandato domini regis presente domino infante Petro.

LXX. Reg.n.863, fol.189.6 mar.1337.

LXX.
Reg.n.863, fol.189.6 mar.1337.

Nos Petrus etc. Cum regiam deceat dignitatem ut in subditis suis virtutes amplificet et vicia proculpellat indecens reputamus quod qui ad alta et eximia tenemur intendere negociis minimis et potissime vilibus in quibus animarum periculum vertitur et honestatis decencia decorque justicie naufragantur debeamus vaccare vel aliquos deputare. Audivimus siquidem quod a quibusdam ex progenitoribus nostris olim aliquando extitit ordinatum quod mulieribus publice vilibus questum sui corporis facientibus quendam vocatum Regem Arlotum et alios etiam preponebant qui a turpi questu illarum lucrum turpissimum exigentes eas exponebant quibus volebant et earum domibus disponebant ipsarumque ac bonis suis tanquam domini presidebant quique in majorem Dei et hominum contumeliam et offensam mulieres bonas et mediocres diffamantes per vim vel calumpniam aliarum publicarum consorcio agregabant ex quo rejecta verecundia contra propriam voluntatem publice interdum et amplius quam deberent infames passiones suorum corporum exercebant: ex quorum ordinacionum inhonestis principiis fomite turpitudinis ad posteros derivato pridem cum littera nostra data Valencie tercio nonas julii anno subscripto Artaleto de Xerica cursori nostro mandavimus ac dedimus facultatem ut penas et calonias in quas tales mulieres inciderant quia de loco eis prohibito non recesserant et ad certum alium locum mansiones suas transferre ut eis injunctum fuerat non curaverant acusaret et eas peteret et exigeret ab illis que inciderant in easdem. Cum autem talia officia quibus multa comituntur enormia et Deo displiceant et sint hominibus odiosa: idcirco officium supradictum Regis Arloti et alterius cujuscumque quod mulieribus ipsis presideat et per quod gerens ipsum officium vel simile a questibus ipsarum lucrum recipiat vel eis aut earum actibus per lenocinium aut alias quoquo modo disponat ceterasque secrete pecantes ad se publicandum compellat vel aliquam exaccionem penarum seu quamvis cohercionem in eis exerceat seu se de illis aliquatenus intromitat hac irrefragabili atque perpetua tollimus sancione ipsa officia interdicto perpetuo subponentes et de cetero inhibentes ne talia vel similia in ipso regno Valencie comittantur officia vel a nobis seu heredibus nostris exerceri quomodolibet permittantur facultatem per nos dicto Artaleto in dictis litteris atribulam presencium serie revocantes. Mandantes ei et universis et aliis qui de dictis officiis hactenus usi sunt vel uti nitantur ne illis utantur de cetero etiamsi de eis noscantur comissionem regiam obtinere. Mandamus insuper justiciis bajulis et universis aliis officialibus et subditis nostris quod presens edictum et sanccionem nostram firmam habeant et observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari nec permittant aliquem contrafacere vel venire. Per hoc tamen non intendimus quin justitia et jurati simul super locis dictis mulieribus ordinandis previo mandato nostro possint aut debeant providere. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri jussimus sigilli nostri pendentis munimine roboratam. Data Valencie II nonas marcii anno Domini MCCCXXXVII.

LXIX. Reg. n. 482, fol.74. 22 ene.1330.

LXIX.
Reg. n. 482, fol.74. 22 ene.1330.

Nos Alfonsus etc. attendentes vos fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone pro bono statu et utilitate comuni civium et habitatorum civitatis ejusdem et ad removenda dispendia que ex superfluitatibus et oneribus superfluis expensarum circa subscripta frequencius imminebant et in quibus plures ut plurimum excedere noscebantur quedam statuta et ordinationes noviter edidisse tenoris qui sequitur:
- En nom de Deu ordenaren los consellers et prohomens de la ciutat que null hom de la ciutat de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia no gos metre ne aportar en afflibays ne en neguns vestirs perles ne aur ne argent ne armini exceptats botons dargent plans o daurats que puxen portar per cabeç o per manegues. Item que null hom de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar ne fer neguna cella ne fre ne pitral ne retranga en que haje obres de fil daur ne dargent ne en que haja obres de perles o dargent ne de negunes peres precioses ne doblecs o daltres peres de naguna manera salvant que en les dauradures o argentadures de les obres puxen aembrar aur et argent. Item que null hom ne naguna dona de Barchinona o qui estia en Barchinona de qualque condicio o estament sia no gos daquiavant listar ne vetar per çora ne barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images dauçells o daltres qui sobreposades o cosides hi sien si donchs tixent no si fahien. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia qui sia de Barcelona o estia en Barcelona no gos portar en mantell ne en capa ne en cot ne en conelles ne en brials ne en altres vestidures perles ne aur ne argent ne ermini ne naguna altre fresedura de perles ne daur ne dargent ne daltres coses ne vestir draps daur ne de seda: puxen empero en dos mantells no en mes haver et portar taxells ab cadenes et aflibays dargent en los quals no gosen portar perles ne peres precioses axi empero quels texels ab les cadenes et aflibays de cascun mantell no pesen de dos marchs et mig a amunt. Mas en aço no sia entes que les dones no puxen portar brials tests ab seda et ab aur ans los puxen ab que noy haja nagun guarniment dels dessus dits qui son vedats de portar. Puxen encara portar en manegues de gonelles o de brials botons dargent plans o daurats: puxen encara aportar vestadures de camellot de lana. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona no gos portar en savena ne en neguns ligars perles ne peres precioses ne altres ne argent ne aur en fulla exceptat que puxen portar fil daur o dargent test pla en savenes o en vels e no en altre manera. Item que negun hom ne naguna dona qui sia en Barcelona o estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar en mantell ne en capa ne en altra vestadura neguna forradura sino de cendat o tafata plans o en los quals haja fil daur o dargent tests o penes axi vayres com altres planes axi que naguna pena no puxen barrejar o entremesclar de cendats ne de draps daur ne de seda ne daltra cose mas cascuna pena sia plana segons la natura de que sia. Empero no gosen portar neguna pena dauçells ne darminis. Item que null hom ne nulla dona que sia de la ciutat de Barchinona ne estia en la ciutat de Barchinona de qualque estament o condicio sia no gos fer ne portar daqui avant vestadures negunes de dol per naguna persona qui muyra si donchs no era son senyor o sa dona o pare o mare o avi o avia o fill o filla o germa o germana o persona quil jaquesca hereu o dona qui perda marit o marit se puxa vestir sis vol per sa muller com morra sault que no sen pusca vestir de negra salvant que hom puxe portar capa (se lee cape) morada o altre el dia quel cors se soterrara et VIII dies apres tan solament. Item que naguna dona que sia de Barcelona o estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia qui marit haja en cas que saja a vestir de dol per alcuna de les persones dessus dites no gos portar daquiavant mantell en cap ans solament port capa morada o altra capa de dol el coll et que no la port sino VI meses depuys que aquells per qui portara dol seran morts salvant quel dia quel cors se soterrara la puixa portar el cap. Item que null hom de qualque condicio sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona qui prena o espos o afferm muller que ans que la espos ne apres no gos trametre per si ni per altre a la esposa o muller sua joyes negunes ne diners ne a nenguna dona ne altra persona de part de la novia no de part del novi salvant que a la nuvia puscha trametre bossa et cinta et guants et dos anells et no res als. E aquests ordinaments comencen lo dia de pascua primer vinent et que duren XX anys primers esdevenidors. Et qui contra aquests ordinaments o alcuns daquests fara pagara per ban per cascuna vegada que contrafaça per cascuna de les coses dessus dites cincents solidos en axi que si dona neguna cau en lo dit ban e no ha bens parafernals de quel puxa pagar quel marit pach lo ban mas quel se puxa retenir ell o son hereu del exovar. Mas en aquests ordonaments no son enteses fembres vils et avols de lur cos ans tota fembra avol et vil de son cos puxa portat aytals vestidures com se vulla et en aytal manera com se vulla. Item que nagun sartre ne sartoreça ne altre persona de qualque condicio sia no gos posar ne metre ne cusir ne fer cusir ne fer metre ne posar nagunes fresadures daur ne dargent ne perles ne de seda ne daltres coses en vestidures de hom ne de dona de Barcelona ne qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia ne fer en aquelles vestidures ne posar ne cosir negunes images dauçells ne altres enadiments o sobreposit fer a les vestadures et qui contrafara pagara per ban cascuna vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres cent dies al castell. Item que negun hom ne naguna fembra de qualque estament o condicio sia no gos fer ne obrar ne fer fer ne obrar negunes obres de perles ne de seda ne de fulla ne de fil daur o dargent ne ligars ne altres arreus ne en selles ne en frens ne en pitrals ne en retrangues segons que dessus es ordenat ne a obs de nagunes vestadures domens e de dones de Barchinona ne qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien: mas en aço no sien enteses vetes ne trenes de seda que puxen metre per cabeç ne per manegues ne cordons ne bagues ne cordes de cordar de seda: e qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos et si pagar nols pot estara pres C dies el castell. Item que nagun argenter ne argentera ne altre persona de qualque condicio sia no gos metre ne fer metre en texells perles ne peres precioses a obs de dones de Barchinona o qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien ne fer ne fer fer a obs dells neguns taxells los quals ab les cadenes et afflibays pesen mes de dos marchs et mig et qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres C dies el castell: dels quals bans haura lo terç lo veguer et lo terç sia convertit en reparacio del pont de Sent Boy o laltre terç haja lo acusador: mas lo comprador del pont no haja lo dit terç qui del pont deu esser: e qui alcuns dels dits bans pagar no pora estara pres el castell aytants dies com ha sous els bans. Item que tot enantament o conexença que sha a fer sobre los dits bans o alcu daquells se faça per lo veguer ab consell dels consellers de Barchinona qui per temps seran o de tres dells et no en altre manera: sia entes empero que per moltes vegades que fos fet per alcun contra los dits bans o alcuns daquells no sia tengut de pagar sino un ban solament per naguns bans passats mas com aquell ban hagues pagat si daquiavant hi cahia quen fos tengut segons la forma dessus dita com axi sia acostumat e usat en tots los bans que sordenen en Ia ciutat. E retenense los dits consellers et prohomens que si en aquests dits bans o en alcuns daquells conexien Ios dits consellers et prohomens que hi hagues res a declarar o interpretar o a corregir que sia feta la declaracio et interpretacio o correccio per Ios dits consellers et prohomens axi com ells conexeran et no per nagun altre.
- Eapropter cum nobis duxeritis suplicandum ut ordinaciones et statuta predicta nostre approbacionis et confirmacionis dignaremur patrocinio communire: idcirco prospicientes utilitatem et comodum que vobis et aliis civibus et habitatoribus dicte civitatis proveniet ex premissis: jamdicta statuta et ordinationes per tempus prescriptum gratis et spontanea voluntate laudamus approbamus et ex certa sciencia confirmamus. Retinemus tamen et a dictis statutis vestris excipimus quod si nos vel nostri dedimus aut dabimus alicui civi vel habitanti in civitate predicta vestes corporis nostri aut sellas vel aliqua alia arnesia nostra quod eas vel ea possint induere vel portare et absque incursu alicujus pene libere eis uti aliquo ex statutis predictis nullatenus obsistente. Promitimus vobis insuper ac juramus per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod premissa omnia et singula servabimus et servari etiam inviolabiliter faciemus per tempus predictum eaque non mutabimus aut revocabimus aliqua ratione nec alicui domestico nostro vel alii cuicumque super hoc gratiam faciemus. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri. Data Valencie decimo chalendas febroarii anno Domini millessimo CCC tricesimo. - Bernardus de Petra mandato regis.

LXVIII. Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

LXVIII.
Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principum domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memorie rex Aragonum genitor noster confratrias omnes civitatis et regni Valentie excepta confratria quo dicitur sancti Jacobi reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencie subsequentis:
- Primerament que tot confrare cascun dissapte don mealla e in pecunia que daquen exira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del benaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de dia et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la absolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et do I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta o faedora a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vagen o trameten a aquell loch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenli loffici segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les messions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sos peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres.
- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine (limosna, almoyna, almoina) et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc. Data Valentie pridie calendas septembris anno Domini MCCCXXIX. - Berengarius Salvatoris mandato regis facto per dominum cancellarium.