Núm. 295. Tom. 18. fol.
1317.
Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.
Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.
Sesión del día 23.
Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.
Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.
Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.
Sesión del día 23.
Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.
Sesión del día 25.
Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.
Sesión del día 26.
No se resolvió ningún asunto.
Sesión del día 28.
Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.
Sesión del día 30.
Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.
Sesión del día 1.° de febrero.
Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.
Sesión del día 2.
En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:
Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.
Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.
Sesión del día 26.
No se resolvió ningún asunto.
Sesión del día 28.
Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.
Sesión del día 30.
Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.
Sesión del día 1.° de febrero.
Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.
Sesión del día 2.
En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:
Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.
Als molt reverents nobles e honorables senyors lo
parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues
letres vos havem certificats en que teniem et tenim los
affers per que som stats aci
tramesos: et stam molt maravellats com no havem
cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam:
e segons havem haud sentiment
vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici
lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la
forma dubtats remetre lo poder de fermar a
nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les
quals ab vostra honor parlant nons es vijares
deguessets strebar en aço: et no
creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne
per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest
poder car Deus sab que per bona intencio et per breu
expedicio dels affers et per squivar ruptures et
divisions qui stan apparellades per metre en
gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. -
Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de
alguns car per tot lo parlament hic som e per
cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo
poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan
prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui
micer Guillem de Vallsecca fermas axi com
nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses
en Arago et en Valencia en la
embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi
be hi erem per barons com per los altres e sabets be
que los quatre de la una embaxada et de la altre havia
poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna
condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren
per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia
fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal
disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres
demanassem aquestes coses ni scrivissem ab
aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio
dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no
poder tollerar spay de consultatories ni
dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat
segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt
cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem
que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta
que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho
molts inconvenients et sinestres disposts et
apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat
finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents
nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos
de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens
vullats trametre decontinent o lo consentiment
del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu
loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de
tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del
present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci
provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent
a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells
qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a
vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets
si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car
tal es quen deurets esser contents sens tot
dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o
terme car nous ne cal fer compte. Et sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de
febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres
vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.
Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.
Sesión del día 3.
Abrióse con la lectura del documento que sigue:
Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.
Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.
Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.
Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.
Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.
Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:
Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.
Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.
Sesión del día 3.
Abrióse con la lectura del documento que sigue:
Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.
Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.
Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.
Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.
Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.
Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:
Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.
Lo parlament general del principat de
Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt
egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a
la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo
reverent abbat del monestir de Sant Johan ces
Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit
parlament ha dreta leyal et ferma intencio en
veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes
de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del
regne de Mallorques qual de tots los competitors es et
deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia
e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat
axi com leyals feels et naturals vassalls per
lur ignada naturalesa retran lo deute de
subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han
hauda fins açi e deguda cognicio per justicia
no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits
competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne
algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses
de la dita corona com seria preposterar degut orde e
seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt
reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença
trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer
e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o
permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E
satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit
parlament que en extirpar los castellans los
quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu
que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha
fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut
et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab
missatgerias trameses al infant de Castella et al
parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres
remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha
degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se
pertanga. Dels dans scandols damnatges et
inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes
seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los
qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament
de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech
algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents
stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço
que deu et es presumidor que axiu fara et servara en
esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que
procehis de tan egregia et axi gran et magnifica
persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et
sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.
Sesión del día 5.
Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:
Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.
Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.
Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.
Sesión del día 8.
Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:
Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.
Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.
Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.
Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.
Sesión del día 9.
Abrióse con la lectura de la carta que sigue:
Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.
Sesión del día 22.
Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:
Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.
Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.
Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.
Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.
Sesión del día 23.
Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.
Sesión del día 24.
Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:
(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.
Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.
Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.
Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.
Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.
Sesión del día 29.
Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia.
Sesión del día 1. de marzo.
Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.
Sesión del día 2.
Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.
Sesión del día 3.
Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.
Sesión del día 4.
Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.
Sesión del día 5.
Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.
Sesión del día 7.
Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:
PARTE III
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.
Sesión del día 5.
Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:
Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.
Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.
Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.
Sesión del día 8.
Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:
Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.
Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.
Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.
Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.
Sesión del día 9.
Abrióse con la lectura de la carta que sigue:
Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.
Als molt reverents nobles
et honorables senyors lo parlament general del principal de
Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi
com ab nostra derrera letra vos scrivim ab
difficultad e affanys havem obtengut que aquests
senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda
del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies:
e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit
mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop
passats havem comportats aquests dies ab les
millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los
dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es
vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et
torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies
nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que
sien possibles vullats provehir que lo
dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest
que fer se puscha car la triga qui ses dada
als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu
que no haja nogut et que no noga mes si plus
avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy
podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats.
Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present
nous scrivim mas que sia lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any
MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres
missatgers en Arago trameses apparellats
a vostra honor.
Sesión del día 11.
Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.
Sesión del día 13.
Fue leída la siguiente carta:
Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.
Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.
Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.
Sesión del día 15.
Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.
Sesión del día 18.
Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.
Sesión del día 20.
Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse.
(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.
Sesión del día 11.
Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.
Sesión del día 13.
Fue leída la siguiente carta:
Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.
Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.
Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.
Sesión del día 15.
Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.
Sesión del día 18.
Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.
Sesión del día 20.
Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse.
(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.
Sesión del día 22.
Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:
Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.
Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.
Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.
Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.
Sesión del día 23.
Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.
Sesión del día 24.
Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:
(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.
Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.
Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.
Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.
Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.
Sesión del día 29.
Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia.
Sesión del día 1. de marzo.
Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.
Sesión del día 2.
Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.
Sesión del día 3.
Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.
Sesión del día 4.
Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.
Sesión del día 5.
Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.
Sesión del día 7.
Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:
PARTE III
