2 DE
SEPTIEMBRE.
Se recibió, en este día, una carta del señor
Rey, como también una de los embajadores y otras varias, que siguen
a continuación, las que fueron leídas en consejo, pero sin que se
tomara deliberación alguna.
Lo Rey.
Reverend venerables
pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels
nostres. Sabut havem algunes coses que en aqueixa nostra ciutat se
han dit e cascun dia se dien e parlen senyaladament afermant
que nos tenim presa la lllustre Princesa nostra molt cara
e molt amada filla e altres coses toquants les faenes
dels nobles don Joan Dixer e mossen Rebolledo. Stam molt maravellats
que vosaltres oynt tals coses no vertaderes com no donam
disposicio e orde ab nostres oficials qui les que lis
parlen e han atreviment metre lengua en nos Rey e
Senyor natural de vosaltres e dells sien castigats
e punits car la dita Princessa ni es stada ni
sia presa ni havem tal voluntat e perque mes sia
conegut havem deliberat trametrela al Illustrissimo Princep
nostre molt car e molt amat fill primogenit axi com aço
e tot lals sabreu stesament per lo ben amat conseller e
lochtinent de nostre tresorer general Nandreu Catala per ço
que ell vos dira. Per ço que ell vos dira poreu
conexer les coses com passen en veritat e ço que ses
dit no esser ver e certament axi com podeu pensar si a tals coses
se dona loch e comport e no castich no seria
altra cosa que donar ocasio al deservey de nostre Senyor Deu e
de nos e carrech evident de vosaltres fidelissimos
subdits nostres lo qual per nostre propi stimariem e
per ço procurau e donau orde que tals mals
parlers cessen (uno de ellos, el mismo Carlos de Viana)
com de vosaltres be speram e que los qui les dites coses han
parlat no veres sien castigats. De tot stensament sereu
certificats per lo dit lochtinent de tresorer al qual
poreu creure en tot ço que de nostra part vos dira com
a nos mateix. Dada en la ciutat de Calatayu a vint e quatre de
agost any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverend
venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs amats e feels
nostres los diputats del Principat
de Cathalunya e conçell
lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo
dia passat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables
senyors fom ab la Majestat del Senyor Rey per
sollicitar aquella ab les supplicacions acustumades
sobre les provisions dels oficis de aqueix Principat de que en
los dies prop passats derrerament e en los altres
precedents haviem hauda de la dita Majestat tant bona resposta
e respostes quals per nostres letres fins aci
significat vos havem. E tota vegada la Majestat prefata continuant
les matexes respostes e aquelles ab molta benignitat e
humanitat nos ha dit e diu que desijant retre son
deute en ço que per Deu li es acomenat no sta pensant en alre
sino en persones de qui puixa proveir als dits oficis que sien
tals que per aquelles la justicia sia administrada a servici
de nostre Senyor Deu e benefici del dit Principat e axi la Majestat
sua discorre totes les persones en qui los dits
oficis mes pertinentment puixen recaure. E aço
es en causa apres les altres ocupations que han
occorregut per que les dites provisions no son stades fetes fins aci.
Ab tot queus han dit haver ja provehit del ofici de
alguatzir en persona den Guillem de Biure e que mossen Janer
qui era ja provehit restara per semblant haver provehit del
ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat en persona de
mossen Burgues de Viladecans e axi de tots los altres
la Excellencia sua enten provehir e provehira segons nos
ha dit prest e molt prest a servici de Deu e benefici
de aqueix Principat e a molta vostra contentacio e referides
por nosaltres a la sua Excellencia de tant benigne
resposta devotes gracies la suplicam que ab efecte axi ho
vejam prestament. En apres lo dit Senyor Rey nos
ha dit que la sua Altesa havia deliberat per nosaltres
trametre per fer nos rahonament de algunes coses les
quals pus la opportunitat en aquella ora se ingeria
nos entenia dir e son los seguents. La sua
Altesa segons per letres e avisos de alguns dir haver sentit
nos ha significat que lo Senyor Primogenit seria
vengut en aqueix consistori e al conçell de aqueixa
ciutat e en cascu dels dits lochs ha explicat que lo
dit Senyor Rey detendria presa en Navarra la
Illustre Princesa sa filla e sor del dit
Senyor Primogenit (es cierto que así lo hizo, como lo leemos en
un texto anterior). Item que mossen Rebolledo faria streta
guerra en los lochs e terres de don Felip e don Jofre de
Castro e aço a causa com los dessus dits se
serien acostats a catalans e adherits a lur
voluntat. E mes que lo dit Senyor Rey faria fer certes
exequcions en les terres e bens de don Johan Dixer les
quals procehirien de la mateixa passio com lo dit don
Johan hauria seguida la voluntat de catalans. Sobre les
quals coses diu lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor
Primogenit ha pregat e encarregat aqueix consistori e encara
lo concell de la dita ciutat se degen en aço
interposar a fi que la dita Illustre Princesa sia e
stiga en libertat e cessen les altres coses que dessus
dites son. Lo dit Senyor Rey sobre cascuna de les dites
coses se ret molt admirat e primerament en lo fet de la
dita Princesa la qual diu ha stat o sta tota hora ab
tanta libertat quanta se pot dir ne sab lo
dit Senyor per qual raho se pot de aço haver
algun pensament. Veritat es que en dies passats venguda noticia al
dit Senyor Rey de la gent darmes del Rey de Castella
qui venia en Navarra stant la dita Princessa ensemps
ab la Infanta sa sor en Olit duptanse lo
dit Senyor que lo dit loch de Olit no fos
assetiat e que en lo siti de aquell loch lo
qual per ventura no era be provehit les dites Illustres
filles sues no passassen algun destret la sua
Excellencia los scrivi sen vinguessen en
aquest regne en lo loch de Xea (Exea, Ejea de los Caballeros) o de Borja e axi ho feu la dita
Infanta. La dita empero Princessa supplica lo dit
Senyor Rey la permetes star en Navarra e que la sua
Excellencia no hagues ansia della per la dita guerra de
que lo dit Senyor Rey fonch content e axi romas en
Navarra en lo dit loch de Olit e apres de
son propri motiu e voler sen es anada a Tafalla
on ha stat e es de present ab tota sa libertat e
plaer ne altra fonch james la intencio del dit
Senyor Rey que guardarla de enuig e inconvenient. E de present
quant lo dit Senyor Rey ha sentit lo parlar del dit
Senyor Primogenit la sua Senyoria segons diu ha scrit a la
dita Princessa que vinga aci e diu sera content
trametrela al dit Senyor Primogenit si la volra. En lo
fet de mossen Rebolledo se ret semblantment admirat lo dit
Senyor Rey que per algu se ignoren les inimicicies
(enemistades; enemistats) que son entre aquelles cases e ques
haja a dir que per altre sguard si faça res de present. Hans
dit lo dit Senyor Rey que en dies passats lo dit
mossen Rebolledo parla al prior de Roda que es home tot
de don Phelip dientli que ell conexia no stava
en bon stament al sguard de nostre Senyor Deu per la enamistat
e bando que era entre ells e los dits don
Phelip don Joffre e don Joan e lurs cases e per los
mals que de allo provarien e que desijava haver pau e repos
per lo dit sguard encarregant lo dit prior ne parlas
als dessus dits els significas aquesta sua
voluntat e ubertament los digues los requiria
e demanava la dita pau encara que ab algun carrech
de la sua honor aços digues car mes amava
axi fer al sguard de Deu que attendre a la folla honor del
mon. La qual cosa los dessus dits don Phelip don Jofre e
don Joan no han volgut acceptar segons diu lo dit Senyor Rey
abans per lur part feta certa novitat en homens del dit
mossen Rebolledo e per aquells o servidors seus certa carta seguida
axi com entre persones qui son en guerra uberta es acostumat
nes pot dir lo dit mossen Rebolledo en aço sia
stat personalment com sia cert que ha pus be tres meses
que es continuament en Navarra e della james no es
partit ne axi poch son stats en aço los
fills del dit mossen Rebolledo qui de molt temps en ça son
stats e de present son en casa e servici del dit Senyor Rey
exceptat lo fill major del dit mossen Rebolledo qui de tres o
quatre jorns en ça hinc es partit e a donar
causa o raho a la dita guerra e novitats no afretura
explicarhi novella occasio de la voluntat dels catalans
com la inimicicia anticada de les dites parts sia
prou furiosa e assats disposta e suficient a tals efectes e
obres produir. E jatsia la dita inimicicia e guerra e
los inconvenients que de aquella provenen sien molt
grans al dit Senyor Rey segons dit nos ha pero juxta
los furs e libertats del regne la sua Excellencia noy
pot alre fer pus a pau e concordia les dites parts nos
volen condonar. Al altre fet de les dites exequcions de don
Joan Dixer diu lo dit Senyor Rey que a molta instancia e
requeste feta per part del governador de aquest regne
al qual lo dit don Juan ha fet e creat hun cert
censal o deute ab special obligacio de hun loch
del dit don Joan qui lo dit loch te en nom precari
per lo dit governador e encassament de paga del dit
censal o deute e en falliment de prometençes e
obligacions per lo dit don Joan al dit governador fetes
se ha recors a la dita execucio la qual per justicia nos
pot en alguna manera denegar e ab tota veritat nos ha
adverat lo dit Senyor Rey que jatsia la sua
Majestat sia tenguda precipuament al deute de justicia
e ministrar aquella entre tots los subdits seus pero
que algunes vegades ha donada e cascuns dies dona
passada a molts crehedors e altres del dit don Johan
querellants perque nos puxa dir la sua Majestat
moures per alguna passio. Mostrant se donchs lo
dit Senyor Rey algun tant congoxos sobre les coses
predites en quant aquelles son reportades en tals plaçes per lo
dit Senyor Primogenit no que de aquelles pense que lo
dit Senyor Primogenit sia inventor mas per esser
donat credit a les persones de aquelles inventores o
seminadores mes mogudes de lurs passions que zelants ne
desijants lo honor servey repos e benavenir de
cascu dels dits Senyor Rey e Senyor Primogenit prega
e encarrega la Majestat del dit Senyor Rey a vosaltres
e per aquella a nosaltres es manat scriure a les reverencies e
magnificencies vostres vullen degudament attendre a tals
informacions que de persones apassionades com dit es han principi
originariament e abans de creure laugerament ne fer
infructuosament sobre aquelles o altres queus sien reportades
alguna provisio haver primerament suficient informacio de la veritat
la qual en aquestes coses diu sta segons nos ha explicat e
dessus se conte e en totes les altres que poran
succehir conexereu la Excellencia sua no fer res
indegut. E les dites coses axi per vosaltres ab (maturitat)
ma-uritat tractades diu succehiran a bon renom vostre e a benefici de
tots afers. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha
explicat com la Majestat sua sentria lo parlar
de moltes gents sobre la restriccio feta a nosaltres en vostres
instruccions de no poder parlar ab la sua Majestat de altres
afers que de la embaxada e de aquells no sino tots ensemps
dient lo dit Senyor Rey aço caure en molta admiracio a
tots los miradors e exirne parlaments que forsa
no succehexen a la honor vostra ne nostra de que aqueix
Principat e que en aquesta admiracio e parlar es vengut lo
embaxador del duch de Burgunya e altres molts hi venen no sabents
pensar honesta raho per la qual embaxadors de vassalls
tramesos a luy Rey e Senyor se hagen haver ab
una tal restriccio la qual cosa la sua Majestat per la honor
de aqueix Principat que ha molt cara segons diu ab
molta humanitat e benignitat de paraules nos ha significada
per que de aquella vos ne façam avis. E jatsia
per nosaltres sia stat satisfet que la sua Majestat no
pensas alre de la dita restriccio o de la intencio de aquells
qui la han composta en quant nosaltres per credulitat podem compendre
com altrament nou pugam dir attes que es stada feta apres
nostra partida sino que a fi que nosaltres o alguns de nosaltres no
entenessem e supplicassem per nosaltres mateixs
o coses nostres sobre los oficis del Principat o altres afers
per los quals lo servici de la sua Majestat e
los afers de la embaxada poguessen en res menys valer lo
dit Senyor Rey no parentli causa suficient e la qual
segons diu no cau en opinio de les gents e que fora assats
nos fos tolta facultat de intercedir per afers
propris com a vegades se fa e nos fos prohibida tota altra
comunicacio ha perseverat lo dit Senyor Rey en son tal
parlar e ab tot no dubtem per alguns sera dit nos
poguerem obmetre de aço scriure e quen
feu voluntariament per la nostra passio o interes vos ne havem
volgut certificar tant per complir la ordinacio e manament del dit
Senyor quant encara sius sera vist concernir la honor vostra e
del Principat amants mes star a qualsevulla juhi
que en res a nostre deute fallir al qual pus per
nosaltres sia satisfet tota deliberacio roman en les
reverencies e magnificencies vostres les quals per totes les coses
dessus dites parentnos esser de sufficient
importancia havem deliberat tramettre lo present correu
majorment com hajam sentiment de alguna provisio per vosaltres
fahedora sobre les coses aqui reportades la qual provisio si a
exequcio se deduhia no vehem succehis a honor
del Principat. E nons volem obmetre dir vos queus
placia attendre ab molta caucio haver secretes les
coses ques menegen en aqueix consistori car
de cascunes nos appart la Majestat del Senyor
Rey haja avisos particulars ço en ques deuria
attendre altrament per la reputacio e honor de tant consistori com
aqueix es. Novitats algunes dignes de scriure per lo
present no sentim. Ab tant molt reverends egregi nobles
magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en
guarda sua e ordenau de nosaltres lo queus
placia. Scrita en Calatayu a XXVIIII de agost any Mil CCCC
sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Per major nostra contentacio havem
volguda haver verdadera informacio de les coses contengudes en
la present e havem comprobat aquelles ab veritat
procehir. La tornada de mossen de Poblet speram ab desig.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors. Ab la present notificam a vostres reverencies
havem celebrat consell general vuy dada de la present lo qual
ha deliberat micer Anthoni Riquer esser revocat e ha revocat
del sindicat ab nota de imfamia de poder entrevenir per
aquesta ciutat no tan solament en los actes que en aqueix
taulell se pertracten e han a pertractar mas
encara de no entrevenir en corts generals ne particulars ne
parlament negu en nom e veu de la sobredita ciutat ni
qualsevol altre acte tocant res de aquesta ciutat. E no pus
per la present sino que sia lo bon Jesus vostra continua
guarda. De Leyda lo derrer dia de agost any Mil quatrecents LXI. -
Vostres beneplacits e honors prests los pahers e prohomens de
la ciutat de Leyda. - Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors los diputats e consell del General
del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
magnifichs e honorables senyors. Per evitar scandoll e insult
de certa gent ques dehie esser ajustada en les
parts vehinals de la ciutat Durgell apres mort
del senyor Patriarcha
e bisbe Durgell ma convengut transferir de la terra de
Cerdanya a la dita ciutat hon he trobat esser gran penuria de arnesos
condecents a defensio e les muralles esser passades en gran
diminucio e *ruynna en tant que la dita ciutat ne
singulars de aquella no bastarien appagar una minima part de
la quantitat necessaria a la reparacio de les dites muralles e
arnesos attesa la inopia dels dits singulars e altres
calamitats e despopulacio de la predita ciutat per les morts
concorregudes. E per ço com la dita ciutat es situada en la frontera
del Principat he es clau de Cathalunya per ço
vull pregar vostres savieses que son posades en defensio del dit
Principat que en la reformacio de les dites muralles e arnesos vullen
entendre e provehir a fi que a causa de aquelles dan ni altre
sinistre nos puixe seguir en la dita ciutat ne
Principat ques poria facilment seguir segons lo
portador de la present largament vos informara. E sia
la Sancta Trinitat en vostra guardia e proteccio. Scrita en la
ciutat Durgell a XXIIII del mes de agost del any
Mil CCCCLXI. - Prests a la honor de vosaltres mossenyors lo
vescomte de Evol. - Als molt magnifichs o honorables senyors los
diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
