20 DE FEBRERO.
Reunido el
Consejo, fue presentada por mosen Çariera la siguiente carta.
Als
molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los
deputats del General e conçell del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis
nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant mossen Jofra
Çariera portador de la present ses trobat en aquelles
parts unt se son fets los ajusts dels
pagesos de remença e sab molt en llurs actes ab
delliberacio nostra ell va aqui. Placiaus als tremesos nostres e al
dit mossen Jofra Sariera dar plena fe e creença en tot
ço que de part nostra a vosaltres diran e explicaran ordenant
de nosaltres a tots los beneplacits vostres. Scrita en Cervera
e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual
usam en lo present negoci a quinze dies del mes de febrer any
LXII. - A tota ordinacio e beneplacits vostres aparellats les XVI
persones representants los dos staments ecclesiastich e
militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de
les remençes censos e tascas. (plural occitano con as;
tasques valenciano con es)
Hecha lectura de la carta que
precede, y después de haber manifestado verbalmente el portador de
la credencial el estado de lucha en que se encontraban los vasallos y
señores de remensa en el obispado de Gerona, despidióse del
Consejo, al que fue presentada en seguida, en nombre de la comisión
encargada de examinar el mismo asunto, la cédula o apuntamiento que
se halla a continuación.
Vistes per les dites persones los
actes e processos per los diputats e lur consell en
lany Mil CCCC XXXXVIII (1449) fets per causa de les
provisions obtengudes del Senyor Rey per los homens
de remença. E encara les informacions preses per provar lo
dan interes e torb del General e tots altres procehiments
fets etc. E encara vista una informacio novament presa en Enpurda
e portada per mossen Jofre Çariera etc.
Totes concordes
apuntaren esser molt necessari per utilitat repos e benefici
de la cosa publica del Principat en los fets que vuy
concorren dels dits homens de remença que en lo interim
que elles dites persones stan en pensament sobre les coses a ells
comeses sia feta certa provisio de la qual creen Deu
mijançant succehira tot be per la qual provisio exequutar
es mester que los diputats e consell si plasent lus (o
los con la o mal cerrada) sera doneu carrreh (carrech) a
les dites persones de fer e exequutar la provisio per eller
pensada en la qual puixen despendre de les pecunies
del General fins en L florins corrents e no mes dels quals
daran bon compte e raho la qual provisio per bons
respectes es necessari sia secreta e prestament spatxada.
Item que la Senyora Reyna ab gran nombre de
embaxada dels diputats e consell e altra gran nombre de
embaxada de la ciutat de Barchinona totes ensemps ab
gran solicitud (se encuentra también solicitut y
sollicitut) e cura sia humilment e devota ab gran
instancia e frequentacio suplicada sia de merce sua
vulle provehir en reposar lo dit fet de les remençes
com se cregue per sa dignitat e superioritat e per son
virtuos saber e consell la sua Excellencia ho puixa
plenament reposar. Significant a sa Majestat que hon les dites
coses nos reposassen lo Principat haurie entrar
en pensament de fer ço que li parrie per servici
de la Majestat del Senyor Rey repos e benifici del
Principat.
Leída la cédula que precede, ocupáronse de su
contenido, como también de otros muchos y varios asuntos que se
discutieron, entre ellos del abono de salario a los embajadores, de
don Jofre de Castro, de los remensas, y de la cuestión de las lanas,
sobre la cual presentó el conde de Pallars la siguiente súplica.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Poch
temps ha passat en vostre consistori e consell son stades fetes
certes ordinacions disponents sobre les lanes draps
cuyram e altres mercaderies que
de altres regnes e terres
stranys entren e hixen en e del Principat de Cathalunya ab
imposicio de certs drets (uno de estos derechos son les
generalitats) per les quals es donada causa que en les parts de
Pallas e signantment en lo comdat de Pallas (Pallars,
sobirà, subirà, de sobiran, alteza, y jussà, de jus, abajo, el
Villarriba y Villabajo en la frontera con el reino de Francia)
qui es frontera (aún no usaban la palabra franja? Qué
cosa más rara. Debe ser un invento de los idiotas catalanistas)
al reyalme de França e terres de Gascunya (donde se
hablaba gascón, dialecto de la lengua occitana, al igual que el catalán) cessen entrar les robes e mercaderies
acustumades e sens les quals bonament en lo dit comdat les
gents no han forma de sostenirse e per semblant per quant en
la terra de Gascunya per causa de les dites ordinacions sien
imposats nous drets e molt graus
no poden entrar en la dita terra qui si acustumava portar com
son lanes cuyrams sabates draps per obs
de la terra e altres coses qui redunda en gran dan de
les generalitats del Principat de Cathalunya (los impuestos
de “entrada e exida”) e de la dita terra de Pallas e
es veritat que per causa del dit comdat de Pallas les coses
que per obs de aquell son necessaries les dites noves
ordinacions son en pocha stima e de molt pocha
importancia quant al interesar publich del Principat de
Cathalunya e donen gran dan en lo dit comdat quant al
viure dels poblats en aquell e per tant vosaltres molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors del consell representant lo
dit Principat que quant al dit comdat de Pallas (como
Pallas Atenea) e poblats en aquell e quant al sol us e exercici
de aquell vos placia sospenre (suspender; suspendre)
les dites noves ordinacions e donar loch que en aquell se
puixen venre (vendre; vender) e comprar totes coses
segons de abans fahien e era acustumat fer com de
aquelles parts no isquen ne entren coses ques
puixen naveguar en altres parts nes puixa
donar dan al publich de la terra del dit Principat lo
qui es stat causa de fer dites ordinacions. E per tant lo dit
comdat e habitants en aquell han trames mossen Vicens Tallada
lo qual benignament a vosaltres damunt (damuut) dits
suplica en les damunt dites coses vullau provehir
segons a vostres savieses sera vist conexedor.
Tras
la súplica que precede, fue presentada otra, que sigue, relativa a
los remensas.
A tot lo mon es manifest e notori los
grans tumuls (tumults; tumultos) e scandals
(como canta Raphael: escándalos; hay varias versiones, scandol,
scandols, escandol, escandols, etc.) e sinistres que vuy
son suscitats per los homens de remença
vulgarment nomenats per causa dels quals tota la cosa publica del
present Principat de Cathalunya sta turbada e posada en gran perill
en grandissim deservey de la Majestat reyal e torb dels
drets de generalitats del dit Principat e gran dan e
irreparable en tots los staments de la terra. Als quals
scandols e sinistres nos pot degudament provehir sens
vosaltres molt magnifichs mossens los diputats del dit
Principat e consell vostre vuy representant tot lo dit
Principat segons poden judicar vostres magnificencies qui de tot son
informades. E per tant nosaltres ardiacha de Gerona e Roger
Alamany de Bellpuig cavaller e Guillem Colom suplicam a vosaltres
molt magnifichs diputats que sens alguna triga ajusteu
vostre consell per provehir en les dites coses qui son tant
perilloses e preparades a grans scandols e sinistres que requeren
molt accelerada provisio tota triga apart posada.
El mismo
día, se recibió la siguiente carta.
Als molt reverends egregis nobles e
honorables e de gran providencia senyors los diputats e
consell en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e
honorables senyors.
Per be que yo crega vostres
reverencies esser avisats de les coses en la present contengudes per
satisfer al meu deute ab la present avisarnos de la
destruccio qui veg se prepara en aquest Principat per
moviment de molts pagesos qui fan tots jorns ajusts e
insults en aquest bisbat. Feu per molts lochs capitans
e apparallar se (aparejarse,
prepararse) ab les armes contra tots aquells
senyors llurs e oficials qui per justicia vullen forçar
de pagar censos tascas que per les terres que tenen
pagar son tenguts deliberats ab les armes ofendre
tots aquells qui volian los drets exhigir e ab
gran temeritat aquests jorns han comensat moures
contra En Gilabert de Cruilles senyor de Peretellada
(Peratallada, piedra tajada, como La Portellada en Teruel,
Matarraña, portell, portiello, portello, portillo) al qual per
squivar major scandol a desliberat desliurar dos
vassalls que per dita raho tenia presos e com crech
siau avisat de la novitat e moviment de Santa Pau en
que la provisio del veguer es stada ben necessaria e tots jorns
continuen en convocar pobles fent fer per los lochs capitans
ab moltes paraules per persuadir lo poble ço es
de voluntat del Senyor Rey fer tals actes ab infinides
mentides e malvestats que donen entenent per moure lo
poble a tot scandol no vehent tenir negun fre (ningún
freno) no dubten res dir ni axi poch exequutar e
per que en los principis son les provisions pus facils
per lo carrech que tenia e delliberat
certificar vos de totes les dites coses havent vos per cert son de
tanta virtut e prudencia fornits hi faran deguda provisio a lahor
de Deu servey del Senyor Rey conservacio de aquest
Principat e dels altres regnes. E manen de mi senyors molt
reverents egregis nobles e honorables senyors lo que present
vos sia. De Lagostera (Llagostera) a XV de
febrer. - Mossenyors a tots manaments de vosaltres prests Marti Garau
de Cruilles. (Guerau)
