15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, que revela, al pasarse a votación, el siguiente voto del señor obispo de Vich.

Que sia scrit als procuradors de Tortosa que ab requestes e altrament donen orde en tota manera que lo castell sia hagut a mans de la ciutat per seguretat sua e del Principat en aquesta manera que per ells sien assouciades persones fiables qui ensemps ab lo alcayt del dit castell guarden aquell. E que los sis homens mesos a custodia del castell Demposta sien pagats de la peccunia del General attes que es gran interes e util del dit General.

Deliberóse, pues, conforme al mencionado voto del señor obispo, por lo tocante a los dos primeros capítulos, y para lo demás se tomaron las siguientes deliberaciones.

Item per tant com los sindichs dels homens de remença de Osona de Valles e altres parts son venguts als diputats e concell e han dat hun gran memorial de les coses que demanen tots los dits diputats e conçell concordes han feta eleccio de les persones devall scrites qui vagen e regoneguen lo dit memorial ogen los dits pagesos e parlen ab ells e encara ab senyors llurs e apunten ab ells tot lo que poran e tot ho refiren als diputats e concell. Son les dites tres persones lo canonge Çaplana Bernat de Guimera e lo sindich de Perpinya.
Item per tant com per part del reverend mestre de Rodas es stada donada una suplicacio als dits diputats e concell sobre lo fet de la castellania Damposta e comandes de Azco (Ascó) e de Miravet los dits diputats e concell tots concordes deliberaren que fos feta semblant letra que ya fou feta lany passat per los dits diputats e concell per la dita raho.

En otra sesión del mismo día se hizo una votación por el mismo estilo que la anterior, pues se deliberó unánimemente conforme a las siguientes proposiciones indicadas en el voto del señor obispo de Vich.

Que les VIIII persones de les banderes havien fet lo apuntament seguent lo qual fou legit als dits diputats e concell.
Item que la gent a cavall del exercit sia stipendiada donant los sou de tres mesos.
Item que jatsia la gent de peu haja haguda bestreta de dos mesos lo Principat deu fer segura la dita gent de peu que aximateix hauran paga de tres mesos axi com la gent de cavall ço es quels sera dat sou per hun altra mes encara que abans lo exercit fos licenciat per lo Principat.
Item que sien afegits al exercit cent spinguarders mes de aquells qui ja son soldejats.
Item que los capitans de les cinquantenes no sien compresos en los MD homens de peu ne en los homens de cavall ans sien ultra aquells.

En la misma sesión fueron expedidas las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e molt savis senyors. Los sindichs de aqueixa universitat nos han mostrada una letra per vosaltres a ells destinada e hun translat de certa letra per la Majestat de la Senyora Reyna a vosaltres dirigida sobre lo fet de la bandera de Gerona e del assert sometent demanant nos concell favor e ajuda. Per quant adonch vosaltres preteneu aqueixa ciutat esser talment privilegiada que a les coses manades per la dita Senyora Reyna no es tenguda per ço e encara attes som veridicament informats que lo dit sometent tire a altre senyal e no te lorde ne cami acustumats en Cathalunya ans es pratica insolita e porte en si materia cuberta la qual per vosaltres no es ignorada es nostre parer que abstenints vos de seguir la dita bandera en totes maneres defenau pertinentment e deguda los dits e altres privilegis e libertats de la dita ciutat e no permetau aquells e aquelles sien violats o violades en alguna guisa. Oferints vos que sobre la manutensio e conservacio de aquells per nosaltres sera fet tota hora que mester sera aquella cara e sforç que seran posibles e de aço podeu star be confortats. Lo fet del temtar de obrir lo portal de aqueixa ciutat de nit e ab clau falça vos haura retuts mes attents en la custodia de aquella. Havem hagut gran pler com axi prestament ab gran virtut e unitat vos preparas en lo que era necessari segons per la dita vostra letra havem largament vist. Placieus adonchs per totes les coses damunt dites e per la concorrencia del temps provehir ab gran cura e diligencia a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat e avisarnos de totes novitats e altres coses de les quals vos parega sia necessari avis. E sia Jhesus en vostra proteccio e direccio dels negocis que meneja. Dada en Barchinona a XV del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Per quant nosaltres e aquest Principat vos reputam com a vertader cathala no menys que si poblat fosseu en aquest Principat dignament som recayguts en parar vostra gran noblesa deure esser avisada de les coses que han occorregut apres de vostra partida de aquesta ciutat no solament a fi de plaer e consolacio vostra mas encara per que per fames vulgars que comunament porten coses contraries a veritat nous fos dada alguna congoixa o passio. E per que breument aquelles puixau compendre certificam vostra gran noblesa com la Serenissima Senyora Reyna aconsellada e seduida per malivoles persones poch zelants lo servici de la Majestat reyal repos benefici e tranquillitat de aquest Principat en los dies no ha molt passats ha volgut scriure a totes les universitats de aquell grans e amples letres donants nos carrech ab paraules insolites e no convenients a la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans de moltes coses en aquelles expressades les quals letres encontinent pervingueren a nostra noticia. E deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat
tan prest scrivim a totes les dites universitats mas largues letres satisfahents ab veritat en totes les coses de que nos era dat carrech e narrants los motius e causes quins han impellits en fer aquelles segons veura vostra gran noblesa en lo translat de les dites letres queus trematem dins aquesta ab lo qual compendra quant necessariament pertinent e deguda havem fetes les coses alli narrades. Abans empero de les dites letres de la Senyora Reyna e apres continuament son seminades moltes fames per persones occupants se ofici diabolich procurants per lur poder metra divisions e suscitar scandols en aquest Principat e entre les altres que lo exercit de aquell es a respecte de fer algun dan o cas en les persones de la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit de les quals coses havem grandissima displicencia. E jatsia tals fames no fassen impressio alguna en los coratges de aquells qui de la innata e inmaculata fidelitat dels cathalans son vestits e han noticia empero a cautela per nostre descarrech e per devedar e apartar quant en nosaltres sia les dites divisions e scandols havem scrit a totes les dites universitats de aquest Principat significants los que sol lo oyr tals coses tan fort nos agreuge que mes dir nos poria ne may tal pensament en nosaltres es recaygut ne recaure poria ans per defensio de llurs Excellentissimes persones e conservacio de la corona reyal morir no dubtariem una e moltes vegades si possible era continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. Mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal defensio e conservacio de les
leys e libertats cathalanes les quals per cars preus de persones sanch e bens son stades comprades sens les quals viure no desijam. E encara per procurar repos e tranquillitat en aquell a les quals coses fallir no entenem ab gran perseverancia de aquesta e uniformitat de les universitats del dit Principat los sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les coses dessus dites havem volgut manifestar a vostra gran noblesa per vostre avis consolacio e confort. E per quant havem sabud lo modo de les vistes del Senyor Rey ab lo Illustre Rey de França e seriem avisats que entre les altres coses ques diu esser concordades lo dit Rey de França hauria oferta valença al dit Senyor Rey de DCCC homens a cavall contra aquest Principat lo que en respecte del
dit Senyor Rey no podem creure e stam ab gran admiracio si axi es pregam e exortam vostra gran noblesa quant mes afectuosament podem vos placia axi de les dites vistes com de lur concordia e de la dita oferta de valença e encara dels fets de Castella e de Navarra e de la Senyora Princessa e de aqueix regne assenyaladament de la ciutat de Çaragossa e de totes les altres coses e novitats que ara per avant occorreran dignes de avis e encara del vostre bon stament nos vullau fer certs ab vostres letres largament e ampla. Certificants vos nosaltres e aquest Principat tenim ferma voluntat e proposit fer per vostra gran noblesa totes coses possibles. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XV de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se envió otra carta igual a la que antecede, con la dirección respectiva, a don Felipe de Castro, y a mosen Ferrando de Bolea, ciudadano de Zaragoza.
En este día recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e lo concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors. Per alguns fets concernents lahor a nostre Senyor Deu profit e benavenir de aquesta vila e repos de aquella va aqui lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila exhibidor de la present informat plenament dels dits fets los quals per prolixitat de scriptura obmetem scriure. Placieus donant fe e creença a tot ço e quant a vostres grans reverencies e honorables savieses per lo dit Jaume Tallada missatger nostre de part nostra e de aquesta vila vo sera explicat axi com si per nosaltres personalment vos ere dit e recitat vullats haver aquell e tots los fets queus suplicara e parlara per recomanats. Oferint nos fer per vosaltres tot ço e quant vos sera plasent e a nosaltres licit e honest.
E sia la Sancta Trinitat continua guarda vostra. Scrita en Cervera a VII de maig any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors. A XI del present mes de maig he rebuda una letra de vostres grans reverencies data en Barcelona a V del dit mes ab una crida dins aquella manant a mi aquella fes publicar per los lochs acostumats de aquesta ciutat en nom de diputats e conçell lur representants aquest Principat sens nominacio e intervencio de algun oficial e apres aquella fes registrar en poder del notari de aquesta diputacio local e axi mossenyors lo dit dia de XI del present mes en continent que hagui rebuda la dita letra fiu publicar la dita crida en nom de vostres grans reverencies e de aqueix expectable conçell per los lochs acostumats de aquesta ciutat sens nominacio e intervencio de algun oficial de mot a mot en la manera que mes stat scrit e manat. E apres publicada aquella e feta registrar del poder del notari de aquesta diputacio certificants vos com per rigor del que mes stat scrit e manat ab altres letres he request a instancia dels honorables procuradors de aquesta ciutat al honrat En Johan Curto regent de batle e alcayt de la ciutat e castell de aquella en rigor de la seguretat per aquell prestada que permeta e consenta sien meses e posades dins lo dit castell aquelles persones que a la dita ciutat seran ben vistes per la custodia e guarda de aquell a servey del Illustrissimo Senyor Rey repos e tranquillitat de la ciutat e de tot lo Principat. E lo dit regent ha respost que en aço no es tengut per certes rahons contengudes en la resposta perque mossenyors tremet a vostres grans reverencies los actes sobre aço fets per ço que vegen aquelles e proveesquen en les dites coses lo que deliberan aquesta ciutat continuament justa yo faça requestes al dit regent de batle e alcayt de les coses dessus dites e axi ho faça no obstant la dita sua resposta. Mes mossenyors vos certifich com a instancia de la dita ciutat he request an Jacme Sant Pere loctinent de alcayt del castell Damposta en virtut de la seguretat per ell prestada que permetes e consentis fossen meses en lo dit castell aquelles persones que a la dita ciutat e a mi serien be vistes per custodia e guarda de aquell per los respectes o sguarts dessus dits e lo dit lochtinent de alcayt ha respost que es prest inseguir la dita requesta e axi mossenyors son stades meses per mi sis persones a voluntat de la dita ciutat dins lo dit castell Demposta per custodia de aquell. Perque mossenyors certifich vostres grans reverencies de les dites coses supplicant aquelles si les hauran per bones vullen provehir e manar al receptor de les peccunies del General que pague lo sou de les dites sis persones e de mes si mes ni seran mester e altres despeses que per la dita causa seran necessaries. Certificant vos mossenyors com es cosa molt necesaria a tot lo Principat la custodia e guarda del dit castell. E rescriuguen me vostres grans reverencies tot lo que deliberaran e ordenaran oferint me fer tots temps lo que per aquelles me sera scrit e manat les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Lo correu portador de la present parteix de la present ciutat a les deu hores apres deu esser aqui dins dos dies naturals.
Placieus mossenyors ferli donar quatre florins corrents. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda loctinent de diputat local en Tortosa.

Als molt magnifichs e virtuosos senyors los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs virtuosos de molta honor senyors. La causa de la present es com axi per los aplechs de pobles ques fan per lo Principat com per lo perill en que aquesta vila e les forçes de aquella encorrer per sa gran tenguda e pocha populacio com per altres coses e necessitats es stat deliberat per lo conçell de aquesta vila trametre a vostres magnificencies los honorables En Rafel Noguer conseller e companyo nostre e Pere Andreu de Sorribes sindich de aquesta universitat los quals vos explicaran la intencio e necessitat de aquella. Sia de vostra merce dar los plena fe e creença axi com si per nosaltres era a vostres reverencies personalment explicat. E no mes sino que si algunes coses per vosaltres e dit Principat porem fer som promptes a tota vostra ordinacio. E sia la Trinitat vostra proteccio e guarda. En Berga a XII de maig. A vostres honors e servicis prests los consellers e concell de la vila de Berga.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables e molt savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. En vigor de les letres per vostres reverencies trameses lo diputat local a requesta de la present ciutat han request an Johan Curto regent de batle e alcayt sots virtut de la seguretat per ell prestada que permeta e consenta esser meses e posades dins lo dit castell aquelles persones que a la ciutat seran ben vistes per la custodia e seguretat de la ciutat e castell despus dits a servey del Illustrissimo Senyor lo Senyor Rey e benefici repos e tranquillitat de la dita
ciutat e del Principat lo qual ha respost que com a alcayt ell te lo dit castell e que com a alcayt no es tengut fer e inseguir les coses requestes e que ell guarda lo dit castell axi com deu a la fi e als respectes e sguards dessus dits segons apar per les dites requestes e resposta les quals lo dit diputat local o son lochtinent tramet a vostres reverencies e per ço com es cosa molt necessaria a la custodia e seguretat de aquesta ciutat en la qual entenem ab summa cura e vigilancia quel dit castell sia tengut e guardat per les persones que a la ciutat seran ben vistes e les gents e tot lo poble de la dita ciutat ne stan en gran recell e sospita vos supplicam afectuosament vullau proveir que lo dit castell sia tengut e guardat axi com dit havem e lo dit regiment de batle e alcayt sia compellit e forçat per aquells remeys que vostres reverencies veuran e deliberaran en lexar guardar lo dit castell per aquelles persones que a aquesta ciutat seran ben vistes a tot servey del Senyor Rey custodia e seguretat de la dita ciutat e de tot lo Principat. Certificants vos com en lany passat per causa dels fets que occorrien sobre la liberacio del lllustrissimo Primogenit don Charles de gloriosa memoria lo dit regent de batle e alcayt fonch request per lo diputat local que lavors era li prestas sagrament e homenatge com a batle e com a alcayt de inseguir totes requestes que li serien fetes per part de diputats. E axi lo dit regent com a batle e alcayt presta la dita seguretat. E apres fonch request per lo dit diputat local en virtut de la dita seguretat que permetes e consentis que per custodia e seguretat del dit castell e ciutat fossen meses en aquell les persones que a la ciutat serien benvistes e axi lo dit regent o permete e en aquesta manera la ciutat hague la custodia del dit castell. E nons par que les rahons que fa lo dit regent sien admetedores per los grans fets occorrents e per la necessitat de la dita custodia e defensio perque tornam a suplicar vostres grans reverencies hi vullen prestament provehir segons se pertany per manera que lo dit castell sia guardat per aquelles persones que la ciutat volra per los sguarts dessus dits. Mes mosenyors vos certificam com lo lochtinent de diputat local a requesta de la ciutat e per seguretat de aquella e de tot lo Principat ha request en Jacme Sent Pere lochtinent de alcayt del castell Demposta per virtut de la seguretat que ha
prestada que consentis e permetes que fossen meses e posades dins lo dit castell aquelles persones que al dit diputat e a la dita ciutat serien ben vistes per custodia de aquell per los respectes e sguards dessus dits. E lo dit loctinent de alcayt ha respost que era prest e apparellat inseguir les coses requestes dessus dites. E axi son stades meses sis persones per Io dit diputat en lo dit castell. E per ço com es cosa necessaria a la defensio e seguretat de tot lo Principat la guarda del dit castell Demposta supplica vostres grans reverencies façen aquell guardar a sou del General scrivint de aço al dit diputat e al receptor de les peccunies del General que paguen lo dit sou de les dites sis persones e demes sumes ni seran posades per la custodia e guarda de aquell e totes altres despeses que per la dita causa seran necessaries. E aquestes coses reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sien. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa guarda. Scrita en Tortosa a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors a tota ordinario de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.

XLVIII , perg 181, julio 1145

XLVIII
Perg.n°181. Julio 1145.

In Christi nomine. Ego Raimundus gratia Dei comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis. Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate propter magnum et bonum servitium quod mihi fecistis facio hanc cartam donationis vobis Alegret et Bertrando atque Geraldo et Sancio et Guillelmo de Belsa atque Johanni de Camporrels et Berengario de Miravet cum suo socio Dominico et Stephano de Soria. Dono namque vobis supranominatis in ipsa orta de Montsso terram seminaturam de XVI kafiçatas de tritico et dono vobis terram in termino de Valcarcara XVI jovatas insimul de bona et de alia et dono vobis ipsam almuniam de Mata cum omnibus terminis et pertinentiis ejus et dono vobis VIII ortos in illa fossa de Montsso. Supradicta omnia dono vobis et omnibus succedentibus vobis ut habeatis et possideatis ea solide et libere in hereditate propria francha et ingenua ad faciendum ibi et inde totam voluntatem vestram. Et dono vobis totas illas chasas quas habetis in Montsso et dono vobis omnia supradicta per hereditatem propriam francham et ingenuam per facere inde totas vestras voluntates sicut de vestra propria hereditate libera et ingenua vos et omnis generatio vestra vel omnis posteritas vestra salva fidelitate Dei omnipotentis ac Sancte milicie et mei ac successorum meorum per secula cuncta Amen. Insuper ego Raimundus comes jamdictus convenio vobis omnibus prenominatis quod de isto honore sim vobis in defensione et in salvamento contra omnes homines vel feminas per fidem vestram sine aliqua fraude. Si qua autem persona presentem donationem disrumpere temptaverit nichil proficiat sed iram Dei incurrat et postea hec donatio firma permaneat. Facta carta donationis mense julii in era millesima CLXXXllI dominante Raimundo comite suprascripto in Aragone in Suprarbe in Ripacurça in Barbastro in Oscha in Cesaraugusta in Calataiub in Darocha episcopus Guillelmus in Rota episcopus Dodo in Oscha episcopus Bernardus in Cesaraugusta comite Arnallo Mironis in Paiars Furtundat in Barbastro Petro de Stopana in casteio Cepoler Peregrinus in Alcheçer Ferriç in Sancta Eulalia. - Sig+num Raimundi comes. - Sunt testes visores auditores Arnallus Mironis comes Palearensis Guillelmus Raimundi Seneschale Petrus Lopeç de Sancto Stephano Guillelmus de Sopiratis Gomballus de Mur et Poncius scriptor comitis qui hoc scripsit et hoc sig+num fecit.


Nota: tritico, kafiçatas : cafiz, cahiz, cahizada de trigo.
Orto, orta, ortos, ortas: huerto, huerta, huertos, huertas.
Chasas, se lee también casas.
Montsso : Monzón : Montisono (monte + sonido): Montço: Montso, Monçon, etc …
millesima CLXXXllI : 1183. Perg.n°181. Julio 1145.Suprarbe : Sobrarbe (Huesca).
Ripacurça : Ribagorza (Huesca).
comes Palearensis : conde de Pallars.
Sopiratis: Subirats.