Mostrando entradas con la etiqueta alcu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta alcu. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de enero de 2020

Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII. 

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Los cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui cavaller no sia: car los savis antichs que totes les coses ordenaren ab raho tengueren et dixeren que no era
cosa covinent ni ques pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcun dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns foren qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reys no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys empero mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja dues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcu de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leys daquest fet parlans.


jueves, 13 de junio de 2019

Tomo I, texto LIX, En Marti, Jaume comte Durgell


LIX.

Reg. 2.252, fol. 146. 18 de mayo de 1410.

En Marti etc. Al egregi e car nebot nostre don Jaume comte Durgell salut e dileccio. Ab diverses letres vos havem manat que per cessar los escandols e grans perills qui estan apparellats en la ciutat de çaragoça per la questio queus es feta sobre la admissio del offici de lochtinent nostre general en lo regne Darago sobreseguessets en usar daquell tro que per lo Justicia Darago fos pronunciat per fur e justicia si deviets esser admes o no en lo dit offici: e segons que novellament havem entes vos no volets sobreseure en lo dit fet tro que la pronunciacio del dit Justicia sia feta en menyspreu de nostres manaments: de que havem haut fort grant desplaer quar donats occasio a molts perills mals o escandols. Perque deymvos e manam expressament que en usar del dit offici sobresegats totalment tro que per lo dit Justicia sia pronunciat que vos dejats per fur e justicia esser admes en aquell. E feta la dita pronunciacio manamvos expressament que la servets en totes ses parts: axi que si sera per ell pronunciat que vos dejats esser admes que usets daquell potentment e plenaria: e si sera pronunciat per ell que no dejats esser admes que cessets del tot e que nous entremetats de usar daquell daquiavant: volents e ordenants ab la present que en cas que vos siats inobedient en les dites dues coses o en alcuna daquelles ço es que vullats usar del dit offici plet penjant e abans que per lo dit Justicia sia pronunciat o apres que per ell sera pronunciat si attemptarets usar contra la pronunciacio que per lo dit Justicia sera feta vos tengats per revocat e remogut del dit offici de lochtinent nostre general del dit regne e exercici daquell: quar nos ab aquesta matexa ara per ladonchs e ladonchs per ara en cas que no servassets totes les coses dessus dites e cascuna daquelles revocam cassam e anullam la comissio per nos a vos feta del dit offici de lochtinent general del dit regne e totes cartes letres e provisions queus hajam fetes e atorgades per raho del offici dessus dit: per la qual en los casos dessus especificats manam expressament e de certa sciencia a tots e sengles officials e sotsmesos nostres del dit regne e altres que la present revocacio nostra tenguen fermament e observen e contra aquella no venguen o alcu contravenir permeten per alcuna raho. Dada en lo monastir de Valldonzella sots nostre segell secret a XVIII dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici in consilio. - Et viderunt eam vicecancellarius et thesaurarius bus fuit comissum.