1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 

En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.