10 DE ENERO.

10 DE ENERO.

Deliberación.

Oyda per los deputats e consell relacio del fet de les naus de les persones qui navien carrech per deliberacio del present consell. E considerat que lo dit fet de les naus es de molta necessitat e cuyta. Per ço tots concordablement feren deliberacio e conclusio que les dites persones ja a aço eletes ensemps ab los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones elegides en lo fet de la exaccio per sosteniment dels M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra strenguen lo fet de les dites naus e encara pensen sis deu adobar o no la galeassa qui ere den Johan Bertran de Mallorcha e que sen deu fer e encara comprar si mester sera nau o naus ja fetes. E pensen com e de ques paguara la quantitat de peccunia que haura servir per la fabrica o compra de les dites naus e adob de galeassa. E si drets alguns parra a ells se degen per aço imposar o altres exaccions de peccunia fer per la dita raho aquells e aquelles ordenen imposen e exhigir facen e totes altres coses circa les demont dites e deppendents e emergents delles delliberen ordonen e exequten e capitols si mester sera ab qualsevol persones per la raho demont dita facen e fermen ab totes promissions obligacions renunciacions clausules e cauteles necessaries largament tot sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dissapte a XII de janer del dit any Mil CCCC sexanta cinch los honorables consellers e consell de cent jurats de Barchinona consentiren a la preinserta deliberacio.

Sumari, V.

VENEDORS.

VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.

Asso
matex sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.

Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.

Lo
Venedor de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna,
comensa. Item si.

VEGVER,
E VEGVER DE FORA.

La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)

Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.

De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.

Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.

Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.

Lo
Vaguer ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.

Lo
Vaguer no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.

Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.

Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy.

Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.

Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

VSVRES.

Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.

Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.

Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.

VESINATGE.

Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.

VITVALLES.

Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.

Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.

En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,

comensa.
Pateat manifeste vniversis.

VIA
PUBLICA.

En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.

Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.

VENDES
FETES PER LA CORT.

Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.

Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.

Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera

pagina,
comensa. Nos Petrus.

La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret

perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.

VISALMIRALL.

Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.

Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.

Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.)

VASSALLS.

Lo
Señyor Rey, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)

VSOS.

De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)

VNIVERSISAT.

La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.

La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.

VILES.

Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.

VET
DE BLAT.

Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.

Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.

Los
vsatges antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde del
libre que per vtilitat.

Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.

VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.

Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.

Los
Vehedors no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.

Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.

Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.

Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats Virreys
de Barcelona amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.

Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.

Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.

Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán

Dels promovedors