17-18-19 DE DICIEMBRE

17 DE DICIEMBRE. 

Resolvió la junta en este día: que el secreto jurado se limitase solamente al voto que cada uno emitiese, a las instrucciones que se acordasen o hubiesen acordado, y a lo demás que expresase la fórmula del juramento que prestaron todos al aceptar el cargo; que se enviase una comisión a los concelleres de Barcelona para invitarles a que por su parte enviasen también una embajada al rey; y por último, el nombrar una comisión que se encargase de estudiar y recopilar los textos de las constituciones y demás leyes y privilegios que pudiesen alegarse a su tiempo para demostrar la justicia con que obraba el Principado en este negocio.

18 DE DICIEMBRE.

Se pasó la sesión de este día sin adoptar resolución ninguna, por no haberse recibido carta de los embajadores ni otra noticia de interés.

19 DE DICIEMBRE.

Llegó el correo de los embajadores con el siguiente pliego.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ir despres dinar sabens que lo senyor Rey ab lo senyor Princep tornantsen del cami de Miravet havien dormit en lo loch de Mayals e devien anar sopar a Fraga nosaltres considerants que la nit no poguerem parlar ab sa Senyoria deliberam venir açi en Itona e vuy mati som anats a Fraga e ans de la vila som exits nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer e tots ensemps apartats en un camp prestat primerament per nosaltres dits tres lo jurament juxta forma de les instruccions havem legida una letra de vosaltres senyors ir rebuda de la qual e dels motius en aquella contenguts havem hagut gran consolacio e plaer e en son loch tots los dits motius e altres quius occorreran seran per nosaltres dits e explicats a la Majestat del Senyor Rey. Apres apuntam lo modo del primer rahonament fahedor al Senyor Rey lo qual apuntament fet tots ensemps som entrats en Fraga e muntats descavalcar al castell sens que algu de la cort nons ha exit a rebre sino lo Visrey de Sicilia don Pedro Durrea e lo Justicia Darago los quals trobam a mija vila.
E axi muntats al castell essents a la sala e volents entrar en la cambra on ere lo Senyor Rey de continent sa Majestat isque a la sala e aqui tots li besam la ma e en presencia del archabisbe de Çaragoça e del mestre de Calatrava fills seus e de molta altra gent nosaltres per orgue de mi dit archabisbe premeses degudes e humils recomendacions de tot lo Principat e de vosaltres senyors scientment ans de donar la letra de creença explicam aquella a la sua Altesa juxta forma de las instruccions. E lo dit Senyor ab cara molt plasent mostra haver pleer de nostra venguda e dix que fossem be venguts e que de la fidelitat amor e devocio del Principat ell nere be cert e als non creurie mas per quant lo negoci conte molts caps e dix haver moltes circunstancies e la sua Senyoria havie partir dema per anar tenir festes a Çaragoça dix que anassem alla e reposadament tractar se hie de les fahenes. Nosaltres replicam que fariem son manament majorment que ja haviem de ordinacio de vosaltres Senyors de no partirnos de sa Majestat. E fet tot aço diguem a sa clamencia que si plasent li ere voliem parlar ab Senyora Reyna e encare suplicam sa Altesa fos de sa merçe nos dexas parlar e fer reverencia al Senyor Princep e lo dit Senyor dix que de tot ere content. E tant prest partintsnos de sa Senyoria anam a la Senyora Reyna e premeses humils e degudes recomendacions explicamli la creença juxta les instruccions e ella nos respos molt humanament que fosem be venguts e que jatsie no fos necessari car lo Senyor Rey no oblide lo amor paternal ne les suplicacions del Principat qui compren assay ella de bon grat sempre suplicarie la Majestat del Senyor Rey per la deliurança del Senyor Princep encarregantsnos vullam continuar nostres suplicacions. E partints de ella anam al Senyor Princep qui sta en lo dit castell en una cambra al costat de la cambra de la Senyora Reyna e tots li besam la ma e premeses degudes recomendacions en presencia de mossen Rebolledo mossen Vilalpando e mossen Lope Dangulo e altres castellans qui eren en la dita cambra ab paraules curtes e generals li dixem la causa de nostra venguda e que si algunes coses volie ordonar e manar que erem prests al seu servey. Ell mostra haver gran pler de nostra vista e dix que be fossem venguts e que certament ell ha gran sperança de esser reduit en lo amor paternal de deliurança de sa persona per mija del Principat. Dient a la fi de son parlar que ere molt necessari cuytar per salut de sa persona. E axi nos partim dell e apres fem reverencia al Infant don Fernando. E per quant no havie posades en Fraga com siam circa de CL de cavall e lo Senyor Rey diu partira dema deliberam tornar aci en Itona a dinar o verius sopar e axi ses fet. Tantost com sapiam lo Senyor sie partit tirarem la sua via Deu volent e sempre sens cançar entendrem en lo contengut en vostres instruccions e letres e en tot lo que apres per vosaltres sera ordonat e deliberat faentvos certs que tenim lo animo dispost a no fluxar en res. Creents tostemps ferne servey a nostre Senyor Deu e al Senyor Rey e honor als cathalans que fins aci han be mostrat per obra esser fidelissimos a la Corona Reyal. Som empero de parer per moltes rahons que sentim e pensam que vosaltres Senyors deveu ampliar vostre consell per dar mes sforç a la fahena ço qui es be necessari. Avisants vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses que fins aci embaxada de Valencia no hic ha venguda e los aragonesos no tenen molta assiduitat segons se diu. Lo Senyor Rey portantsen lo Princep a Miravet ses acordat ab los aragonesos en aquesta manera ço es que no traura lo Princep dels Regnes Darago Valencia e Principat e que tota hora lo sen portara ab si e ells han promes no manifestarlo per lo fur e diuse que lo dit Princep hi ha renunciat e per ço e per tenir festes a Çaragoça lo Senyor Rey ha Xm florins. La present vos trametem per Johan de La Penya correu (como el monasterio). Partira daci dema demati a una hora apres mija nit ha esser aqui en XXIIII hores no havem fet preu ab ell per ço que vosaltres lo façau pagar juxta lo servey que fet haura. En Lombard li ha bestrets cinch florins dor. Placieus sovint scriurens de vostres deliberacions e apuntaments. Certificants vos com en Leyda havem fet que en Romeu de Comajuncosa cullidor del dret de la bolla (bula) ha dat al dit Lombard cinquanta florins dor perque aquells convertescha en pagar correus e altres extraordinaris de nostra embaxada. E per quant havem ofert al dit cullidor que vosaltres mossenyors deputats li scriureu sou contents del que fet havem vos ne fem aquest avis. E ordonen vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Itona a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. - A tota vostra ordinacio promptes los XV embaxadors del Principat de Cathalunya.

CXIII. Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

CXIII.
Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallicie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum orientalium et occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani: Ea que per serenissimos retro reges Aragonum predecessores nostros recolende memorie zelo utilitatis et pro utilitate reipublice digne concessa sunt non solum implere et confirmare sed etiam elongare et ampliare consuevimus ut ipsis gratiis et concessionibus nostris regiis adaucta respublica deinceps melius gubernetur et vassalli et subditi nostri hujusmodi exemplo adduct ad corone regie inserviendum facilius incitentur. Cum itaque pro parte vestri dilectorum patiariorum consilii et universitatis nostre civitatis Balagarii coram majestate nostra et in nostro sacro supremo regio consilio porrecta et humiliter presentata fuerint quedam capitula sive supplicationes bonum reipublice dicte civitatis concernentia non solum illa admissimus verum etiam decretare et providere decrevimus prout in fine cujuslibet dictorum capitulorum latius eparet quorum tenor est hujusmodi.
- Sacra catolica real magestat: micer Joan Giner syndich de la ciutat de Balaguer diu que per vostra Magestat ab son real privilegi dat en lo loch de Ulldecona a set del mes de abril del any mil sinccents sexanta y quatre entre altres gracies los fou concedit que de sinc en sinc anys ab lo modo y forma en dit privilegi real contengut fos feta inseculacio per als officis de dita ciutat dels locs vagans per mort dels insaculats a dits officis o altrament: e com se veja que per la prolixitat del dit temps de sinch anys y en lo intervallo de aquell hajan defallit y comunament defallescan molts inseculats a dits officis y per lo que resten en les bosses de dits officis poques persones de les quals encara que no hajan purgat ni vagat lo temps acostumat se han de extraure per al regiment de dits officis quiscun any y se sia vist un any part altre haver forçosament per lo poch nombre restava en les bosses de exercir y regir una matexa persona havent de vagar tres anys de lo que sen segueix molt inconvenient a la bona administracio de la republica lo que nos poria seguir si lo termini de la insaculacio fos mes breu: supplica per ço dit syndich a vostre magestat sia de son real sercey (servey más atrás y más adelante. En un teclado qwerty la c y la v están juntas, pero el pdf del scan del libro es de 1851) se puga fer dita inseculacio (in secula cuncta o seculorum) ab la forma acostumada de tres en tres anys y que lo primer trienni comense en lo mes de janer del any mil cinccents vuytanta y set. Plau a sa magestat. Item per quant ab lo precalendat real privilegi per les causes y rahons en aquell contengudes fou atorgat y per vostra magestat concedit a dita ciutat que contra los debitors de aquella constant los deutes esser liquits se fassa y dega ferse prompta y expedita execucio en bens y personas per los officials reals de dita ciutat requests per los sindics o paers (patiariorum, como en Lérida) de aquella fins a la integra satisfaccio de aquells y com per la negligencia dels officials reals de dita ciutat qui son lo batle y veguer com tambe per avisar dits officials quant se ha de fer alguna execucio per los dits deutes a la persona o persones contra qui se ha de fer dita execucio se sia vist y se veja continuament que se absenten no sols les persones obligades pero encara aparten y oculten los bens mobles per lo que les mes voltes dita ciutat resta frustrada e insoluta de dits debits en gran diminucio y detriment del patrimoni de dita ciutat: per ço supplica a vostra magestat lo dit sindic placia y sia de son real servey consentir y atorgar a dita ciutat que per los deutes liquits de aquella instats y requests per lo sindich de dita ciutat constant los deutes esser liquits sia feta prompta y deguda execucio servat la orde de dret en les persones y bens dels tals debitors la qual puguen fer en nom de vostra magestat Ios paers de dita ciutat o qualsevol altre official real. Plau a sa magestat se fassa prompta execucio dels deutes liquits de dita ciutat per los officials ordinaris. Item com ab altre real privilegi per vostra magestat real a dita ciutat atorgat dat en la vila de Madrid a deu del mes de setembre del any mil sinc cents setanta sia disposat que si algu deura a la dita ciutat per raho de arrendament o per qualsevol altra cosa encara que lo tal deute no sia de administracio encara que vinga a carrec de clavaris o altre receptor rebre dit deute y lo tal deutor exira per algun carrec o regiment de la cosa publica sia lo tal inhabil y si y haura alguna questio y controversia sobre lo tal deute que haja de depositar dit deute en ma y poder de la persona que la ciutat nomenara y de alli nol puga traure ni cobrar per ninguna via ni manera fins a tant sia la tal questio o controversia declarada y decidida: y molts no curant pagar a dita ciutat retardan la solucio fins veurer si exiran paers o altres officis e com se esdeve exir les tals persones per no constar del que revera se deu per no haver donat comptes o altrament deposen los pretesos deutes com dalt es narrat en poder de alguna persona fins la questio sia decidida o los comptes passats confiant que sent ells paers o regints dits officis sels guardara respecte per los que la tal declaracio han de fer maxime havent de instar la tal declaracio los dits paers e qui dits officis regexen y desta manera per esperiencia se sia vist que en tot lo any del regiment de lurs officis nos decidexen dites causes nis passen nis reten los comptes y en lo entretant tant en nom de la ciutat com altrament procuran de haver a ses mans les quantitats deposades e finit son regiment retenen lo matex deute del que ne resulta molt notable dany al patrimoni de dita ciutat y bon govern de aquella: per obviar a semblants abusos y danys y perque la exaccio se fassa ab major pau y quietut supplica a vostra magestat lo dit sindic sia de son real servey ab lo present capitol proveyr y ordenar que quiscun any quinse dias abans de la extraccio de paers y altres officis de dita ciutat per lo consell general de aquella sia feta habilitacio y sien habilitades les persones poran concorrer en dits officis e los qui en dit dia seran habilitats puguen tant solament concorrer y no altri y no pusquen esser habilitats los qui deuran encara que deposen si doncs dins los quinse dias no hauran liquidat los deutes deuran y realment y de fet passats los comptes y pagades les quantitats degudes y llevats los deposits per dita ciutat ans de la extraccio y tambe los qui tindran lite (litigio) o questio ab dita ciutat sien fets inhabils. Plau a sa magestat. Item supplica a vostre magestat dit sindic li placia confirmar a dita ciutat los dos precalendats reals privilegis los quals ab esta se presentan y altres qualsevol a dita ciutat atorgats conforme stan en possessio de aquells en quant no contrarien als presents capitols que en tot lo sobredit rebran particular gracia y merce de vostra real magestat. Plau a sa magestat en quant nestan en possessio.
- Que quidem capitula preinserta juxta responsiones et decretationes in eisdem respective mandato nostro factas et appositas necnon contenta et expressa in eis laudantes et approbantes: predictis paciariis consilio et universitati civitatis Balagarii tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto nostri sacri supremi regii consilii procedente deliberatione concedimus consentimus et elargimur nostroque hujusmodi laudationis approbationis concessionis elargitionis munimine et presidio roboramus eisdemque auctoritatem nostram regiam interponimus pariter et decretum. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propio immediato heredi et legitimo successori intentum apperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus illustris vero magnificis et dilectis consiliariis futuris locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali regiis procuratoribus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguatziris virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in nostris principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille regiis nostris inferendorum erariis quatenus capitula preinserta et unumquodque illorum juxta responsionum et decretationum in fine cujuslibet ipsorum positarum seriem et tenorem teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis regie incursum penam preappositam cupiunt evitare in cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo pendenti munitam. Data in villa Montissoni die primo mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigesimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Marcello de Ansa visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam.