CXV, reg. 1261, fol 165, 14 agosto 1378, cobles, Pedro IV

CXV.
Reg. n. 1261, fol. 165. 14 ag. 1378.

Lo rey. Molt car fill entes havem laccident de febre que havets haut de que havem haut gran despler e estamne ab gran ansia et starem tro sapiam vostre milorament: perqueus preguam volem e manam que soven nos en certificets per correus cuytats cor fort nos farets gran plaer per la ansia en quen estam: et estats a regiment dels metges eus guardats de coses contraries. E sapiats que nos havem fetes tres cobles: cavallers de qui ne on se deuen fer: et per tal com en aqueix regne ha molt hom jove de qui aços pertany trametemvosen translat enterclus en la present afin quen prenguen eximpli.
Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XIIII dies dagost del any mil CCCLXXVIII - Rex Petrus.

Vetlan el lit suy nun penser casut
De dar consell als cavallers quis fan
De quis faran cavallers deravan
Es en qual loch los sera pus legut.
E dich primer que la cavallaria
Rebre deu hom de son senyor siy es
O de valent cavaller en apres
O de qui cap de son linatge sia.
Lo loch me par que sia pus degut
Nobla ciutat o vila grosse gran
Ols enamichs valentment garrejan
Tenent el puny lança el bras escut
On esgleya on gran devota sia:
E siu faxi no sera ja repres (si ho fa axi)
Per cavallers ne per null hom entes
Quin nobles fayts met se pensa tot dia.
Damor no chant axi com far solia
Car me vey trop en anys avant empes
Duptant quem fos en mal per alscuns pres:
Perque men call que pus non chantaria.

Dominus rex mandavit michi Guillermo Oliverii.

cxvi-reg-987-fol-130-3-mayo-1380

Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII.

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Los cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui cavaller no sia: car los savis antichs que totes les coses ordenaren ab raho tengueren et dixeren que no era cosa covinent ni ques pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcun dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns foren qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reys no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys empero mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja dues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcu de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leys daquest fet parlans.

Ley XIX

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volch ques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et san a mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren los antichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mester tres coses ço es esforç et honor et poder: perque pus en lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lo poble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla et crexenla de ço dels enemichs que es cosa ques conve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui los antichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per ço volem açi parlar daquells et mostrar perque son axi appellats et com deuen esser elets e quinys deuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyes coses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyes coses poden perdre aquella honor.