Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret

Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor detengut en los carcers de la Sancta inquisitio en lo palau maior Real de la ciutat de Barcelona.

Nos Franciscus Pays de Sotomaior inquisitor hereticae pravitatis in regno Cataloniae in diocesibus Tarraconae Barcinonae Commisarius et delegatus ad praesentem causam a reverendissimo domino domino Didaco de Dega (Diego) hispalensi archiepiscopo inquisitore generali. Visa petitione oblata per venerabilem Joannem Dracon (se encuentra Jacon, Xachon) bachallaureum Sanctae inquisitionis officii promotorem et procuratorem fiscalem contra magnificum Franciscum Franc utriusque juris doctorem. Visis testium depositionibus. Visis interrogationibus eidem Francisco Franch per nos positis et responsionibus per illum factis. Viso etiam et mature perlecto toto processu et signanter visis et consyderatis confessionibus per dictum Franciscum Franch semel et pluries charitative monitum ultro factis. Visisque renuntiatione et conclusione inde facta tam per dictum promotorem fiscalem quam per dictum Franciscum Franch. Visa et attenta humili petitione veniae et misericordiae per dictum Franciscum Franch facta. Visis denique consyderatis et attentis omnibus videndis consyderandis et attendendis et multorum peritorum consilio super hoc habito qui audito processu et per eos bene intellecto suum votum unanimiter prebuerunt pronuntiamus et declaramus in modum qui sequitur.

Licet tam ex depositionibus testium quam ex propria confessione dicti Francisci Franch constat eundem qui regius erat officialis quia Regens Cancellariam cum esset advocatus Jacobi de Casafranca heretici metas et fines advocationis officii excedendo favisse et opem et auxilium dedisse eidem Jacobo de Casafranca in eo quod quidam ex testibus qui contra dictum Casafranca de crimine haeresis ab illo commisso deposuerat retrocederet et eius depositionem et dictum revocaret in hoc etiam quod pro crastinando et superfluas et inutiles dilationes petendo et alias processum reverendorum patrum inquisitorum tunc existentium et sequentium impediendo proptereaque in excommunicationis sententiam ipso jure incidisse. Et deinde constat ex praedictis depositionibus testium et per propriam confessionem dictum Franch reatum perjurii incurrisse et aures dictorum patrum inquisitorum offendisse ac etiam illis presentibus coram dicto Casafranca delato auditori quam debuisset spiritu semel conclusionem quandam erroneam et falsam tenuisse et asseverasse quia tamen postmodum ad cor reversus et saniori ductus animo constatque quod de his omnibus praedictis penituit ac veniam ac misericordiam humiliter petiit et dictam conclusionem tanquam falsam et erroneam revocavit. Et quia Sancta mater Ecclesia non denegat veniam neque claudit gremium redeunti attento maxime quod potentissima Regia Majestas pro eodem Francisco Franch efficaciter catholice tamen intercessit apud generalem inquisitorem reverendissimum antedictum scripsit etiam nobis Regia Majestas et reverendissimus ipse dominus Archiepiscopus diligenter omnibus consyderatis pronuntiamus et declaramus providemus et mandamus dicto Francisco Franch ipso jure ut premittitur jam diu pro premissis excommunicato ante omnia absolutionis beneficium impendi in forma Ecclesiae consueta cuius absolutionem committimus cuilibet presbytero qui ad hoc fuerit requisitus et injungendo pro premissis culpis et excessibus dicto Franch penitentiam salutarem cum eo misericorditer nos habendo et debitam et ab eo meritam penitentiam insequentem moderantes et temperantes decernimus et mandamus quod die crastina dictus Franch habeat stare ante altare maius Sanctae Mariae de Jesu monasterii Minorum sine palio et cyntulo capite excooperto cum uno cereo incensu in manu et etiam in penam dicti excessus ut in eo in quo deliquit puniatur privamus et privatum declaramus dictum Franch a salario advocationis dicti Casafranca aliam penitentiam si quam forte postea prefatus reverendissimus dominus Archiepiscopus et inquisitor generalis eidem injungere voluerit ultra praedictam suae reverendissimae dominationi remittendo et reservando. - Franciscus Pays de Sotomayor.

Die vicesima octava mensis februarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto lata lecta et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum inquisitorem et comissarium de verbo ad verbum presentibus venerabili Joanne Xachon baccallario (bachallario más arriba) promotore fiscali Sanctae inquisitionis illam acceptante si et in quantum pro se et parte facit presenteque magnifico Francisco Franch delato supra nominato et illam acceptante.

Testes fuerunt presentes quo ad acceptationem huius sententiae factam per procuratorem fiscalem Sanctae inquisitionis Franciscus Velasquez carcellerius huius officii Sanctae inquisitionis et Joannes de Cases nuncius ipsius officii et quoad acceptationem dictae sententiae factam per dictum Franciscum Franch fuerunt magnificus Dionysius Lazaro algutzirius Sanctae inquisitionis et Joannes de Cases Franciscus de Velasquez predicti et etiam Fortunyo Valls barbitonsor familiaris ipsius magnifici Francisci Franch acceptantis.

Dicta die XXVIII et ultima dicti mensis februarii (último día de Febrero, 28) M quingentesimo quinto in presentia mei Joannis Meya (Maya más arriba) notarii et secreti Sanctae inquisitionis Scribae testiumque infrascriptorum in vim et virtute praeinsertae sententiae reverendus frater Gabriel Monmany (Montmany más arriba; monte magno) presbyter in sacra theologia magister ordinis beatae Mariae de Mercede conventus Barcinonae qui tenet in custodia capellam palatii Regii majoris Barcinonae requisitus per dictum Franciscum Franch absolvit in forma Ecclesiae assueta predictum Franciscum Franch doctorem Regiam Cancellariam Regentem a sententia excommunicationis qua innodatus erat et pro et in sententia per reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitorem et commisarium predictum est facta mentio de qua absolutione dictus magnificus Franciscus Franch requisivit me dictum notarium publicum confici instrumentum ad habendum memoriam in futurum.

Testes fuerunt supradicti magnificus Dionysius Lazaro algutzirius officii Sancto inquisitionis Barcinonae et Joannes de Cases nuncius dicti officii Sanctae inquisitionis.

Die prima mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto intus scribaniam secreti officii Sanctae inquisitionis Barcinone coram supradicto reverendo domino Francisco Pays de Sotomayor inquisitore et judice commissario in causa predicta comparens venerabilis Joannes Xachon promotor fiscalis officii Sanctae inquisitionis dixit.
"Que por quanto a su noticia del dicho fiscal ha venido que el magnifico doctor misser Franc refusa complir e obedecer certas palabras interlineades contenidas en la dicha sententia diziendo aquellas ser puestas despues de leyda y promulgada la dicha sententia por el dicho Senyor inquisidor que pida y requeria (requiera) al dicho Senyor inquisidor su mercet mande complir lo en las dichas palabras interhileades (interlineades) contenido por cuanto aquellas se pusieron antes que el dicho misser Franc approbasse y loasse la dicha sententia y assi es obligado lo complir. E mas dixo el dicho fiscal que no lo aziendo assi el dicho Senyor inquisidor y commissario que desde agora lo tornava por agravio e appellava para ante el reverendissimo Senyor Arzobispo de Sevilla inquisidor general de la Sancta inquisition y que entretanto que el dicho fiscal proseguir su apellacion sea mandado detener el dicho misser Franc en los carceres deste Sancto Officio petendo apostolos etc. y sto dixo que pedia en la meyor via que de drecho podia y devia y requirio a mi Joan Maya notario y scrivano del dicho Sancto Officio de todo lo arriba dicho por el lende yziesse carta publica.

Et dictus reverendus dominus inquisitor et commissarius qui supra mandavit predicta intimari dicto magnifico Francisco Franch.

Testes Petrus de Sancto-Stephano et Joannes de Cases nuncii officii Sanctae inquisitionis.

Quae fuerunt intimata et notificata per me Joannem Meya notarium dicto magnifico Francisco Franch dictis die mense et anno quasi incontinenti post provissionem dicti reverendi domini inquisitoris presentibus testibus proxime dictis. Et dictus magnificus Franciscus Franch dixit. "Que ell no diu que no vulla complir lo contengut en la additio e interlineatio o paraules interlineades ans est prest e apparellat de fer e complir aixo e tot quant los Senyors inquisidors manaran. Ver es que ha dit que com lo Senyor inquisidor publica la sententia e apres que fonch publicada a supplicatio del dit misser Franch lo dit Senyor inquisidor torna a legir la dita sententia e apres que sen fou anat lo Senyor inquisidor mossen Meya (Maya) notari de la publicatio de la dita sententia legi altra vegada la dita sententia no paria al dit misser Franch que les dites paraules interlineades hi fossen e axi ell no sap en quin temps hi foren meses pero sia com se vulla de bell nou ell emologa e accepta la dita sententia ab la dita interlineatura aixi com sta scrita e axi com si ara li fos lesta per dit Senyor inquisidor e es prest e aparellat de complir tot lo contengut en aquella e tot quant sa reverenda Senyoria mes avant manara.

Apres han condemnats Galceran Bertran lochtinent de Mestre rational e Catharina sa muller e molts daltres e per certs bons respectes lexmen
(me' n leix) de continuar.

Apres axi occupat com stic e per la peste que ha durat mes de sis mesos en aquesta ciutat de Barcelona any MDXV (1515) e ses seguida mort del Senyor Rey en janer del any MDXVI (enero de 1516, Fernando II de Aragón) e no sic guanya I diner sino que despenem del guanyat per ferne servici a nostre Senyor Deu e en deffensio de la Sancta fe catholica e en opprobri vergonya castic e confusio dels mals christians e heretges he delliberat encara continuar en aquest libre algunes sententies e scriptures quem daran los scrivans del Secret de la Sancta inquisitio quin son be pagats e compten llur salari e yo non he ne sper haverne res sino premi de nostre Senyor Deu en la anima. E axi han dat a mi aquesta sentencia contra aquest Urbano molt gran heretge e per que era prevere fou per lo bisbe de Hyppona degradat ut est de more.

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor.

Jhesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua humilment invocats.

Vists per nos don Francesch Pays de Sotomayor (inquisidor) de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creat e deputat e Jacme Fiella en cascun dret doctor digne e canonge de la Seu de Barcelona vicari general per lo reverendissim Senyor don Henrich de Cardona per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica elet de Barcelona lo proces criminal denant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor (pone premotor) e procurador fiscal en lo sagrat offici de la inquisitio de una part agent e denunciant e Na Blanquina muller que fonch den Jacme Casafranca quondam per heretge condemnat conversae de linatge de jueus devallant al gremi de Sancta mare Esglesia reconciliada de la part altra defenent en e sobre la accusatio e demanda per lo dit procurador de la fe en lo dit son offici contra la dita Blanquina Casafranca donada e intentada dient e allegant la dita Blanquina Casafranca esser heretica apostata impenident ficte e simuladament confessant e relapsa e que la dita confessio que feu dita Blanquina Casafranca denant los reverends inquisidors predecessors nostres per la qual fonc reconciliada e al gremi de Sancta mare Esglesia reconsiliada reunida e reincorporada fonc ficta e simulada e falçament confessada. Vist com sobre les dites coses accusatio e demanda havem oides les dites parts a ple en tot lo que han volgut dir e allegar e provar fins aquelles havem hagudes per concloses e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam a les dites parts als presents dia e loch e hora haguda sobre aço delliberatio e madur consell ab moltes persones de scientia e molta conscientia trobam que debem declarar e pronunciar axi com ab tenor desta nostra present sententia declaram e pronunciam lo dit procurador de la fe haver probat be e integrementsegons devia la sua intencio e les coses per ell deduides e posades en la sua accusatio e denunciatio contra la dita Blanquina Casafranca no fonch ni es en alguna manera excensa ni elisa ans per les proves per lo dit procurador de la fe davant nos donades produides legitimament nos consta la dita Blanquina de Casafranca esser heretica apostata de la Sancta fe catholica christiana impenident e fictament e simulada confessant esserse transpassada a les cerimonies judaiques e ritus de la ley de Moyses. En special trobam e consta en lo proces contra la dita Blanquina Casafranca fet com ella en temps del reverend mestre Spina lavors inquisidor confessa tant solament que tenia opinio e creença que la ley dels jueus no era contra nostra Sancta fe catholica ans crea que no era gran error fer algunes cerimonies judaiques e per ço alguns dissaptes no filava es ver que diu faea algunes altres faenes com es cosir e dabanar. E mes que feu un dejuni que los jueus fan en lo mes de setembre de amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. E que donava almoyna a jueus e encara alguns diners poca quantitat per oli a les lanties de la Synagoga. E mes que manjava del pa que los jueus de Cervera li remettian. Es veritat que dix era apres de llur pascha judaica e que no manjava per la pascha sino perque era bell pa per que tanbe manjava pa levat quant manjava de dit pa dels jueus. E mes que manjant en una taula ab jueus e de llurs viandes apparellades per ells en la vila de Cervera e de la vianda que ells apparellaven pera llurs dissaptes apparellantho altres dies dix crea ne havia menjat en dissapte. E mes trobam que dix en dita confessio que algunes vegades uns jueus amics seus de Cervera e de Monblanch venian a Barcelona e alguna vegada per quels havian fets plers en llurs cases stant fugits per les morts de Barcelona los accullien en sa casa e posaven alli per temps de tres o quattre jorns e lus faea degollar algunes gallines o pollastres e tots ne manjaven e tambe los apparellaven los divenres per als dissaptes com hi staven los dissaptes. E mes que en la vila de Cervera stant alli fugits per les morts ans que ella sen tornas a Barcelona ana a veure la Synagoga del (dels) jueus. E mes que tenia una borda en la vila de Cervera e alguns dissaptes ley manlavavenlos jueus pera fer foch per que stava en una casa ques passava al altra casa de jueus. E mes que algunes vegades faea rentar ab sal la carn ans que la posassen a coure e aço dix faea amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. Encara dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca que ella veent fer lo dejuni judaich e servar los dissaptes e altres cerimonies a sa mare nomenada Violant muller den Mayans per heretges condemnats ho aprengue de fer e de fet ho feu e ho serva axi com ho veya fer a la dita sa mare. E apres que totes les dites cerimonies judaiques per ella desobre confessades les faea per devotio e intentio de judeizar creent ques havia de salvar en la ley de Moyses tambe com en la Sancta ley christiana. E aço dix davant lo reverend don Ferrando de Montemayor archidiano de Almaçan (arcediano de Almazán, en Soria) inquisidor en lany mil CCCC noranta vuyt e que ella comença de fer los dits dejunis judaichs de edad de deu anys e quels continua de fer los dits dejunis fins vuyt o nou anys ans ques confessas ab lo dit reverend mestre Spina inquisidor del quals se leixa per ço com lo dit son marit Jacme de Casafranca lan rapta per quen havia hagut sentiment. E mes ha dit en sa confessio feta davant lo dit reverend archidiano de Almaçan inquisidor que ella vehia moltes e diverses vegades fer los sobredits dejunis judaichs en la forma judaica no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles an Joan Mayans honcle seu germa de son pare de ella dita Blanquina. E que la mare della dita Blanquina la havia induida a fer los dits dejunis judaichs e altres cerimonies judaicas lo que en la primera confessio per ella tempore gratiae feta calla e no volgue confessar ne dir ne cosa alguna. E mes avant trobam que la dita Blanquina Casafranca rea criminosa en altra confessio la qual feu davant lo dit reverend archidiano Dalmaçan inquisidor en lany MCCCCLXXXXVIIII (1499) dix e confessa con ell concerta e communica al dit Jacme de Casafranca son marit per heretge condemnat la confessio que feu en temps de la gratia ans aquella se presentas al dit reverend mestre Spina. E mes dix en dita confessio que stants fugits en Cervera per les morts de Barcelona ella dita Blanquina rea criminosa e lo dit Jacme de Casafranca son marit e Sanct-Jordi e sa muller stigueren en Montblanch quasi un mes e alli stigueren tots plegats en una casa de dit Sanct-Jordi e Casafranca heretges quondam sen anaren a la Cort e a cap de uns quants mesos tornaren alli en Montblanch e per quant se morien en Montblanch tots sen anaren a Cervera e alli stigueren tots deu o dotze dies e dalli tornaren partir los dits Sanct-Jordi e Casafranca e lexaren a alla dita Blanquina e la muller del dit Sanct-Jordi en casa de un jueu ques dea mestre Cavaller e que a son parer encara que de cert dix que no li recorda si ella feu la almoyna a jueus en la vila de Montblanch o no. Encara trobam mes en dit proces com la dita Blanquina Casafranca stant en les morts en la vila de Cervera confessa e diu en altra confessio que ella e la sobredita muller de Sanct-Jordi acompanyades de un jueu ques deya Cavaller anaren a la Synagoga o Schola dels jueus per veurela e vista sen tornaren pero que no veeren la torae que poria esser que feessen almoyna en dita Synagoga. E mes que en la dita vila de Cervera en dit temps ella dita Blanquina rea criminosa e la dita muller de Sanct-Jordi abdues junctament faeren lo dejuni dels jueus no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles per la devotio que tenia a la ley de Moyses. Mes consta que trobam en dit proces per confessio sua propia que ella dita rea criminosa Blanquina Casafranca stant lo dit son marit pres en los carcers de aquest Sanct offici li tramettia les scedules de avisos e ell a ella pero que no li corda que contenien dites scedules. Mes trobam e consta per sa confessio propia (la segunda r de propria se pierde, ya en latín, propium, proprium) feta stant presa en los carcers de aquest Sanct offici com Na Elionor Gomes ana ab ella a la Synagoga e feu lo dejuni judaych ensemps ab ella e ab la dita Na Sanct-Jordia. Encara trobam e consta en dit proces per dit e confessio de dita Blanquina Casafranca que ella sempre havia cregut que la ley evangelica era diversa de ley de Moyses e que la una derogava a laltra e que crea que tambessalvara en la una con en laltra e que Jesu-Christ era fill de Deu e Salvador.

E trobam encara e consta per confessio feta per la dita rea criminosa en lo present proces en aquesta derrera captura sua com lo sobredit Jacme de Casafranca marit seu per heretge condemnat hague sentiment de un dejuni judaich que ella dita rea criminosa feu e que lan rapta e que ella li dix que sa mare ley havia monstrat. E mes confessa que lo dit son marit Jacme de Casafranca tambe hague conexença com ella guardava los dissaptes e que ell lan rapta e li deya "perque no filau" e ella deya "ja fas altra faena aço tench de fer." E mes ha confessat que ella no manjava porch per la devotio tenia a la ley de Moyses e que continua de fer los dejunis judaichs fins a dos o tres anys ans que vengues lo reverend mestre Spina per inquisidor en la present ciutat de Barcelona. Mes trobam en altra confessio per dita rea criminosa en son proces feta com ella altra vegada feu lo dejuni judaich del mes de setembre ensemps ab la muller del sobredit Joan de Sanct-Jordi e ab la mare de aquella sogra del dit Sanct-Jordi aquelles servasen e colien los dissaptes no faent faena en aquells per observança de la ley de Moyses mudantse robes e camises netes a la forma judaica. E mes ha dit e confessat la dita rea e criminosa que dos o tres anys abansfos venguda la inquisitio en la present ciutat de Barcelona un dia del dejuni judaich ella dita Blanquina Casafranca rea criminosa dix a una dona quis nomenava Isabell Borrassa essent abans de dinar que li cogues I parell dous e quels hi mettes en lo retret per quels se volia beure e dita dona mette dits ous en dit retret e isquessen e ella dita Blanquina Casafranca entrassen en dit retret e per una fenestra quey ha la qual ix al hort del archabisbe de Tarragona lança dits ous en dit hort e isquede dit retret faent apares que havia begut dits ous e apres a la hora del dinar dix dita Isabel Borrassa "Senyora nous dinareu" e la dita Blanquina rea criminosa dix "dinau vos vosaltres que yo nom vull dinar que ab aquells ous que he begut no tench ganes de dinar." E axi ella sestigue de tot lo dia que no manja fins a la nit e axi feu dit dejuni judaich e era en lo mes de setembre. E mes dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca rea criminosa que essent ella malalta o partera dix e prega molt a Jacme de Casafranca son marit un jorn del dejuni judaich del mes de setembre que ell volgues fer aquell dejuni judaich e que lo dit son marit li dix que si faria e que ella pensas de guarir que ell faria dit dejuni. E aquell dia dit son marit dona entenent a ella dita Blanquina que havia fet dit dejuni e apres lo dia seguent o altra dia dit son marit dix a ella "pensas te tu que sia yo tal com tu que havia ja dejunat que dos troços de sitronat mengi yo lo dia del dejuni que tragui del meu caxo." Les quals coses la dita rea criminosa advera mijançant jurament. E mes dix e confessa que quant los jueus menjaven ab ella e ab lo dit Jacme de Casafranca son marit en una taula los dits jueus donaven la benedictio al modo judaich sobre la taula e viandes quey eran. E mes dix e confessa que ella et lo dit son marit Jacme de Casafranca junctament faen lo dejuni judaich açi en la present ciutat de Barcelona e que abdos faen degollar les aus que manjaven los jueus a la forma judaica e que lo dit Casafranca son marit la induhi e la instruhi e consella com confessaria davant mestre Spina segons que ho feu. E mes que la muller den Sanct-Jordi donava almoyna a jueus pobres. Encara dix e confessa que ella dita rea criminosa quant faea los dejunis judaics no manjava porch ni peix sens scata. Mes consta per sa propria confessio com ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e Antoni Mayans e Violant sa muller pare e mare de ella dita Blanquina tots junctament faen en la present ciutat de Barcelona lo dejuni judaich del mes de setembre no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e que lo dit Casafranca veya e sabia com ella faea netejar la carn del greix e la faea retentar (rentar) ab sal al modo judaich. E trobam encara per confessio propia de la dita Blanquina Casafranca ara en sa captura feta com ella e la muller den Bonanat Bernich nomenada Clara lo jorn del dejuni judaich del mes de setembre la una a la altra se demanaven perdo a la forma judayca e que ella quada dia deya lo psaltiri sense Gloria Patri. Mes avant provam e legitimament se prova per confessio de la dita Blanquina rea criminosa en la qual dix e confessa ques veritat que en lo temps de les morts com eran a Monblanchsegons que en altres confessions dix havia dit faeren la pascha dels jueus del pa alis ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e En Joan de Sanct-Jordi e sa muller e En Lois Bosch e Balthesar Bosch germans de la muller del dit Sanct-Jordi nomenada Angelina la qual pascha dels jueus dix faeren manjant pa alis per vuyt dies que durava dita pascha dels jueus e ades manjaven peix ades ous e que tots manjaven pa alis e no manjaven pa levat en tots los dits vuyt jorns e que ella dita rea criminosa e la muller del dit Sanct-Jordi compraven aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes e que les compraven per que nos servissen de les aynes en que seren (s' eren) servits entre any e havian servit al pa levat e que faeren dita pascha en lo temps que los jueus faeren dita pascha alli en Monblanch e que durant dita pascha no fayen faena abans folgaven e les dites Blanquina Casafranca e Angelina Sanct-Jordi sestaven (s' estaven) en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca se anaven a passejar e que lo dit Casafranchamonstra a la dita muller sua de dir una matinada del psaltiri pero que ella no la deya tots jorns e que ella ohia dies al dit son marit Jacme de Casafranca una matinada del psaltiri e que noy deya Gloria Patri.

E mes dix e confessa ara derrerament en sa captura com ella dita rea criminosa e son marit Jacme de Casafranca Joan Sanct-Jordi e sa muller tots per heretges condemnats tots fayen lo dejuni judaich de Quipur del mes de setembre per aquell dia dita delata criminosa diu que stigue en casa del dit Sanct-Jordi e al vespre sen ana ab son marit Jacme de Casafranca a sopar a sa casa. E mes trobam en dit proces per quant algunes persones pregaven la dita Blanquina rea criminosa que ella volgues pregar a son marit essent thesorer que volgues soltar alguns christians de natura que staven presos ella deya "lexaulos star que goys son purguen sos peccats" monstrant ira e mala voluntat als christians de natura les quals coses o la maior part de aquelles per dita rea e criminosa dites e confessades son per semblant adverades e deposades per gran numero de testimonis los quals per evitar duplicatio e prolixitat (N. E. pos menos mal) no sic fa memoria de ells pus per ses confessions ella dita rea criminosa ha largament dit e danunciat segons en son proces mes diffusament sta continuat al qual en tot e per tot nos refferim. Vistes totes les dites altres coses en lo dit proces contengudes e les que veure e mirar se devian oides les dites parts en quant dir e allegar han volgut fins que es stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela com ja desobre es dit als presents dia loch e hora los assignam haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e bona conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa de la qual tots los justs e drets judicis proceeixen trobam que devem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra difinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram la dita Blanquina Casafranca rea criminosa esserse transferida e transpassada als ritus e cerimonies dels jueus e ley de Moyses e esser vertadera heretica e apostata de la nostra Sancta fe catholica christiana e domatista de les cerimonies judaiques de la ley de Moyses impenident ficta e simuladament confessant e fautora e incobridora de heretges per les quals coses e rahons del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stada e esser de present de anathema e scomonicatio(excomunicatio) maior ligada e illaqueada e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra diffinitiva sentencia declaram tots los bens de la dita Blanquina Casafranca del temps que los dits crims de heretgia e apostasia comette e perpetra haver stats e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten a aquells mes encara en detestacio del dit crim a la sua posteritat e generatio per tant ab lo dit consell declaram tots los descendents de la dita Blanquina Casafranca fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis e beneficis axi ecclesiastichs com seculars per esser inabils perpetuament per obtenir altres de nou. E per que la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra la dita Blanquina Casafranca heretica dommatista apostata impenident incobridora e fautora de heretges fictament e simulada convertida puga ni dega fer sino desemparar aquella e remettrela a la justitia e braç secular perque li done segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant (todo junto) ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem la dita Blanquina Casafranca heretica apostata dommatista e scomunicadadamunt dita al molt magnifich misser Francesch Franch (: Francisco Franco; un twittero de Falset, historiador, usa este nombre y añade B. : Bahamonde) doctor en cascun dret la Real Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya que açi present es lo qual requerim tant quant de dret podem e devem e no en altra manera que rebe la dita Blanquina Casafranca per nos desemparada e remesa en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab aquella ab tota clemencia e pietat e modere la pena deves (devers : contra) ella citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam sententiam e declaram per aquests scrits e per ells. - Franciscus Pays de Sotomayor. - Jacobus Fiella Vicarius.

Lata et promulgata fuit dicta preinserta sententia per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem predictum et per dictum venerabilem et discretum Joannem Maya notarium dictae sanctae inquisitionis lecta et publicata alta et intelligibili voce in dicta regia platea civitatis Barcinonae die lunae intitulata vicesima tertia mensis junii anno predicto millesimo quingentesimo quinto praesentibus ibidem et audientibus dictis venerabili promotore fiscali dictae Sanctae inquisitionis et dicta Blanquina uxore dicti Jacobi de Casafranca quondam heretici Barcinonae rea delata presentibus etiam pro testibus reverendis domino Antonio Codo canonico Barcinonae judice bonorum dictae Sanctae inquisitionis et fratribus Petro Alzina provinciali Petro Joanne Pahull Garci de Moros Petro Gual de ordine predicatorum Guillelmo Tolza provinciali Joanne Mir et Baldiri de ordine beatae Mariae de Monte Carmelo e Gabriele Montmany de ordine beatae Mariae de Mercede... Roma et... Romitta de ordine beati Francisci in sacra theologia magistris et venerabilibus Hieronymo Bru et Andrea Canet ordinis predicatorum et venerabile Joanne de Cardona deauratore et Guillelmo Laurador notario Petro de Ledestua Petro de Sancto-Stephano et Joanne de Castro nuntiis dictae Sancte inquisitionis et aliis quampluribus tam ecclesiasticiis quam secularibus personis in numero copioso.