Nos Don Iavmes por la gta de dius, rey daragon

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)

https://www.getty.edu/art/collection/objects/1431/unknown-vidal-de-canellas-and-probably-michael-lupi-de-candiu-et-al-vidal-mayor-spanish-about-1290-1310/?dz=0.5000,0.5000,0.50

Es curiosos que donde pone CANELAS, el texto tiene otro formato respecto al resto de la página. Pudieron dejar el espacio y luego se puso el nombre, pero también puede ser una manipulación. 

Recorte de esta página.:

In 1247, with the reconquest of Spain from the Moslems virtually complete, King James I of Aragon and Catalonia, JA JA JA !! 

Spain, decided to establish a new systematic code of law for his kingdom. He entrusted the task to Vidal de Canellas, bishop of Huesca. The Getty Museum's manuscript, the only known copy of the law code still in existence, is a translation of Vidal de Canellas's Latin text into the vernacular Navarro-Aragonese language (in that language, the book is called Vidal Mayor in reference to the author). The manuscript's scribe was Michael Lupi de Çandiu, who identifies himself in an inscription and who also may have translated the text.

Not only is the text an important historical document but it is luxuriously illuminated with hundreds of historiated and decorated initials. Although written and illuminated between 1290 and 1310 in one of the major urban centers in northeastern Spain, the elegant style of the painting reveals an intimate link with contemporary French illumination. This stylistic connection demonstrates the increased movement of both artists and manuscripts from one European court to another.

BIBLIOGRAPHY:

Mourin, Louis. "L'édition critique du Vidal Mayor." Scriptorium 12 (1958), pp. 110-113.

https://www.persee.fr/doc/scrip_0036-9772_1958_num_12_1_2964

https://es.wikipedia.org/wiki/Vidal_Mayor

de Canellas, Vidal, A. Ubieto Arteta, J. Delgado Echeverría, J. A. Frago Gracia and M. del C. Lacarra Ducay. Vidal Mayor (Huesca: Excma. Diputación Provincial, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1989).

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/30/02lacarra.pdf

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/15853.pdf

https://www.dphuesca.es/publicaciones/-/asset_publisher/Wz1IU6ehMoSr/content/vidal-mayor

Estudios de Antonio Ubieto Arteta, Mª Carmen Lacarra Ducay, Jesús Delgado Echeverría, Juan Antonio Frago Gracia.

ISBN: 84-86856-18-3

PVP:  195 €

Edición:  Huesca: Diputación Provincial de Huesca e IEA , 1989

Lenguaje:  Castellano

Número de páginas:  2 vols. (168 páginas + 560 páginas)

Ilustraciones:  il.

Color:  blanco/negro y color

Tamaño:  37,5 × 25

Touwaide, Alain. "Visions du monde médiéval à travers les manuscrits enluminées du J. P. Getty Museum (Malibu)." Scriptorium 45, no. 1 (1991), pp. 298-302.

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Asunción Blasco Martínez, and Pilar Pueyo Colomino. Vidal Mayor: Edición, introducción, y notas al manuscrito (Zaragoza: Libros Certeza, 1996).

http://www.racv.es/es/academic/ma-desamparados-cabanes-pecourt

Quintanar, Abraham. Text and Concordances of the Vidal Mayor (Hispanic Seminary of Medieval Studies, 2005), CD-ROM e-book.

https://www.jstor.org/stable/44741905

La Corona de Aragón: el poder y la imagen de la edad media a la edad moderna (siglos XII-XVIII), exh. cat. (Museu de Belles Arts de Valencia, January-April 2006), pp. 66, 54, ill.

Vinas, Agnès and Robert Vinas. Le Livre des Faits de Jaume le Conquérant (Perpignan: S.A.S.L. des Pyrénées-Orientales, 2007), pp. 28-29, 32-33, 104, 113, 254-55, 288, 291-93, 322-23, 328-29, 342-43, and 377.

https://mediterranees.net/moyen_age/jaume/livre_des_faits.html

Fatás Cabeza, Guillermo. Fueros de Aragón miniados: las imágenes del Vidal Mayor (Zaragoza: Fundación Caja Inmaculada, 2014).

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=593637

11 DE MAYO.

11 DE MAYO.

Se hicieron, en este día, las siguientes proposiciones por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau sien soldejats cinccents homents de peu mes dels mil que eren stat deliberats soldejar.
Item que les ordinacions de les lanes sien publicades en Tortosa. Exceptat lo que parle de les naus strangeres.
Item que sien dats al porter qui ha carrech de scombrar la casa de la Diputacio quinque lliuras quascun any mes del que li es stat acustumat dar per los diputats e que aquestes cinch lliures haja lo dit porter tant com durara lo consell dels diputats e conçell e a beneplacit llur.

Pasadas a votación las referidas proposiciones, se acordó respecto de la primera, conforme al mismo voto del señor obispo, y en lo tocante a la segunda, se hizo nueva proposición por los señores Diputados, que fue aprobada, y en consecuencia, deliberóse bajo la forma que sigue.

Que sien acordats cinch cents homens de peu ultra los mil ya deliberats. Aço empero entes e declarat que axi gent de cavall com a peu nos puixe mes avant acordar sens que per lo concell general no sia deliberat.

En la propia sesión, recibieron los señores Diputados y Consejo las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de quatre del present mes de maig ab la qual largament e stesa nos son stats scrits e reduhits a memoria tots los actes virtuosos e coses que son stades fetes per lo Principat de Cathalunya del temps de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Charles fill primogenit seu axi en la liberacio de aquell com apres del seu deliurament e en la capitulacio e concordia per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada fermada e jurada. E apres mort del dit glorios Charles per la innata e intacta fidelitat dels cathalans de la tramesa feta per part del Principat a suplicar la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametra lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poqua edat del dit lllustrissimo Primogenit fonch admesa com a tudriu sua e dels grans actes e serveys que los cathalans han fet e moltes conquestes per augmentar la corona reyal e dels grans donatius fets a la prefata Majestat. E totes aquestes coses per demostrar a nosaltres a quina fi tiren aquells qui les letres per la Excellencia de la Senyora Reyna trameses en vostra letra mencionades consellen a la dita Senyora Reyna e encara perque puixam sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses e altres apres subseguides axi en lo fet de mossen Johan de Copons com en los apresonaments de molts en vostra letra mencionats e de les gravissimes causes de la preso de aquells e del deliurament de la preso fet dels dits presoners per mossen Galceran Burgues e del reapresoment dels dits presos e de altres de major condicio ciutadans de aqueixa ciutat e dels molt enormes crims per aquells comesos e perpetrats a subvertir no solament aqueixa ciutat mas tot lo Principat e de la conclusio e deliberacio feta sobre la facultat de inquirir contra los dessus dits com pertany a vosaltres ab intervencio de aqueixa ciutat per virtut de la dita capitulacio e de la justificacio de les coses dessus dites per satisfactio a les letres de la Serenissima Senyora Reyna en vostra letra mencionades e de la extractio de les banderes de les molt urgents e necessaries causes per les quals es stat fet e de la gran conformitat que es en aqueix espectable concell ab lo concell de aquella ciutat pregant e encarregant a nosaltres vullam esser attents e vigilants en la custodia e conservacio de la cosa publica axi de aquesta ciutat com encara de tot lo Principat significant e scrivint nos lo firmissimo proposit e voluntat que vosaltres haveu ab aqueixa ciutat de exposar les persones e bens per conservacio de tot lo Principat universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats. De les quals coses mossenyors romanim molt aconsolats e regraciam a vostres grans reverencies com largament e ab tota veritat nos haveu scrit e certificat de aquelles creents fermament que per tant grans providencies com son les vostres e de aqueix expectable concell e del concell de aqueixa insigna ciutat en totes les dites coses es stat procehit e en les fahedores daqui avant se procehira virtuosament justa e deguda a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del dit Principat e conservacio de aquell e dels dits privilegis e libertats. Certificants vos com en la custodia de aquesta ciutat som e serem attents e vigilants quant porem a conservacio de la cosa publica de aquella e de tot lo Principat e totes coses quens parran esser necessaries. E per mils aço fer vos suplicam vullau scriure al diputat local de aquesta ciutat que faça als oficials reyals totes aquelles requestes que requests sera per part de aquesta ciutat e axi mateix que requira an Johan Curco (Corco en texto anterior) regent la batlia e alcaydia de aquesta ciutat que com a alcayt del castell de aquella prest sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li seran fetes de part del General com lo dit En Curco pretenga que com a alcayt del dit castell no es tengut prestar la dita seguretat e es molt necessari per esser segura a aquesta ciutat del dit castell e per poder haver aquell per custodia sua. Suplicants vos me vullen vostres reverencies provehir e fer quels castells de aquesta ciutat e de Emposta sien tenguts e custodits per lo Principat com cregam esser molt necessari a la custodia no solament de aquesta ciutat mas encara de tot lo dit Principat. E aquestes reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e tinga continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e consell llur del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present havem rebuda una letra vostra sotz data de quatre del corrent mes per la qual som stats molt difusament informats de tots los afers qui han concorregut y (y griega nexo) concorren en aquest Principat e de les santissimes virtuoses e de loables comendacions e memoria operacions e provisions per vosaltres e aqueixa insigna ciutat fetes a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e a gran servici e conservacio de la reyal corona e del dit Principat regraciant vos molt e molt los dits avisos en vostra letra expresats suplicant vos de tots altres los quals vos sera vist aquesta ciutat deure esser avisada ab vostres letres sian informats a fi e en tal manera que aquesta ciutat de aquells encautada sera presta de star ne a tots vostres e de aqueixa insigne ciutat ordonaments e ha feta e fa provisions e preparacions a tota custodia e conservacio de aquella e dels seus ciutadans. Suplicant lo sobira Creador vosaltres e tota aqueixa ciutat vulla conservar en tota unitat ab tot los seus membres a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici del Senyor Rey e benavenir de tot lo Principat e libertats e gracias de aquell e dels seus vertaders amadors e iluminacio dels repugnants. Scrita en Vich a VI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio algunes letres vostres he rebudes una ab una cedula o crida interclusa per vigor de la qual son stats aci publicats micer Francesch Marquilles e altres en aquella nomenats. Decontinent la hagui rebuda segons tenor de la vostra letra altra continent que requeris los oficials de aquesta ciutat revocassen certa crida ques diu esser stada açi tramesa per la Senyora Reyna la qual requesta per mi decontinent fonch feta al sotzveguer e jutge com dies ha aci no haja veguer. Es stat respost que en res no han procehit ni entenen a procehir una resposta curta no ha curat de fer fer la carta en forma sens vostra sabuda. Apres rebi una altra letra dreçada als consellers de aquesta ciutat per resposta de aquella e per altres afers me han donades letres les quals vos tramet. Yous he trameses algunes letres per correus segons me dix mossenyor Splugues dich ho a fi que yo he pagats los correus e faç ne compte. Aci ses dit que la crida de la dita Senyora Reyna se publica a Torello del comte de Modica o Cabrera e no sab hom en altra part se sia publicada mes dien que ja venia ordenada que no han fet sino publicar axi com stava. Vostres reverencies ordenen e manen a mi tot ço que plasent vos sia. Sich ara son stat certificat e es veritat que hun vassall del senyor bisbe de Vich a nit passada on havia gran ajust de
pagesos en una sglesia vench als dits pagesos dient los veus aci una letra que he rebuda e legida alli als pagesos diuse contenia com lo Papa havia tramesa una butla que los pagesos no hajen a pagar res dels mals usos ni censos ni censals e animantlos que no paguen res. Aquestes induccions han fet molt de mal pus romanen impunides. Non volia scriure al dit senyor bisbe mes pus ell es de consell segons se diu be ho sabra per vosaltres. En Luch a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor. - Juan Molins.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis mossenyors los diputats e consell lur lo insigne Principal de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra closa he rebuda de vostres reverencies scrivint e manant a mi que en nom e part vostra com a representants lo Principat fahent aquestes coses en virtut de la capitulacio et alias requira als oficials de aquesta ciutat e de la diputacio local on certa crida en la dita letra mencionada seria stada manada publicar per la Senyora Reyna que en virtut de la seguretat per ells prestada de obtemperar totes requestes etc. la dita crida on pervenguda sia a lurs mans o si per avant pervendra no facen ne exequten e si ja la hauran fete e en res hauran procehit allo tornen decontinent al primer stament ab les cominacions en aquelle contengudes e axi mossenyors ho he fet que encontinent rebuda la dita letra he requests los veguer e sotsveguer de aquesta ciutat de les coses en aquella contengudes ab requesta en scrits ordenada per mon assessor faent ne fer carta publica per lo notari de la diputacio local e lo dit veguer qui dilluns prop passat havia feta fer e publicar la dita crida ha respost que es prest e apparellat de fer les coses requestes en vostra letra contengudes ha provehit e manat esser feta crida com torne e ha per tornade la dita crida e tot lo que per ell es stat procehit al primer stament. Manant aço esser publicat en la forma e manera que la dita crida era stada feta. E lo sotsveguer aximateix ha respost que es prest e aparellat es ofir exseguir les coses requestes en la dita letra contengudes. E tot aço consta per actes rebuts per lo notari de la diputacio local e axi lo dit veguer huy que es dissabte per lo mati ha feta fer la dita crida per los lochs acostumats de la ciutat com torna e ha per tornada la dita crida e totes coses per ell publicades per manament de la Senyora Reyna al primer stament. E es stada continuada la relacio del qui ha feta la dita crida per lo notari de la diputacio los quals actes tramet a vostres reverencies e nos sab fins aci que la dita crida manada publicar per la Senyora Reyna sia stada publicada en altres lochs de aquesta diputacio local sino en la present ciutat si sabia que en altres lochs sia stada publicada fare semblants requestes de aquells lochs per fer tornar les coses al primer stament. E en aquestes coses e en totes altres que deliberaran o scriuran vostres grans reverencies so tots temps prest aquelles exequtar axi com me sera manat sens triga e dilacio alguna sobre les altres coses a mi scrites e manades. Ab altra letra vos suplich mossenyors no vullau creure algunes senistres ne males informacions de mi per alguns malevols dites e explicades car com a Deu placia que yo sia aqui donare tal raho a vostres reverencies que aquelles me hauran per scusat quiti e deliure de tot carrech. Les quals conserve nostre Senyor Deu en tota honor e tinga continuament en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Barthomeu Feriza diputat local en Tortosa.

Acompaña a esta carta la copia, certificada por el escribano Juan Sunyol, del requirimiento a que se hace referencia en aquella, hallándose, en seguida, otra carta dirigida a los señores Diputados.

Com a oyda dels reverends egregis magnifichs diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya sia pervengut que la Senyora Reyna hauria scrit o deu scriure a nosaltres honorables En Guillem Comi veguer e En Guillem Marti sotsveguer de la present ciutat de Tortosa que publiqueu certa crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat no prenguen sou ans si pres ne han lo restituesquen absolventlos del sagrament e homenatge que prestat hauran e aquestes coses sien de directo contra la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia. E encara per part del dit Principat fermada e jurada e axi ne sia stat scrit per los dits diputats e concell lur an Bartomeu Feriza diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix ab letra de dos del present dient e manant li que rebuda aquella tota dilacio apart posada faça a vosaltres dits oficials la requesta dejus scrita e contenguda. Pertant lo dit diputat local en nom e per part dels dits diputats e lur conçell com a representants lo dit Principat aço faents per virtut de la dita capitulacio et alias requir a vosaltres honorables veguer e sotsveguer de la present ciutat en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats vos seran fetes que si tals letres o crides son pervengudes a vostres mans o per avant pervindran no procehischau a acte algu exequtiu de aquelles et signanter a vos dit honorable veguer qui en aquests dies prop passats ço es dilluns a tres del present mes de maig haveu procehit a fer publicar la dita crida que aquella a tot lo que haveu fet publicar torneu de continent al primer stament ab crida publica en la forma e manera que la dita crida es stada per vos feta tota dilacio e scusacio cessants. Certificant vos que si les dites coses per lo dit diputat local en nom dels dits diputats e lur consell requestes no obtemperareu e fareu en res lo contrari de aquelles ara per lavors lo Principat de Cathalunya vos ha per enemich o enemichs e acuydats de la cosa publica. E sera procehit de fet e de dret contra vosaltres e vostres bens segons per la dita capitulacio es permes requerint de les dites coses esser feta carta publicha per vos notari dels presents actes.

Sigue aquí un pregón revocatorio de otro que había mandado hacer el veguer, y del que fue entregada copia al antedicho escribano que certificó el requirimiento que precede.

Ara ojats queus fa hom assaber per manament del honorable En Guillem Comi veguer de la ciutat de Tortosa e de la ribera de Ebre (hasta aquí, se encontraba solo Ebro) per lo molt alt Senyor Rey que com dilluns prop passat que comptavem tres del present mes de maig lo dit veguer per manament de la molt alta Senyora Reyna tudriu etc. haja fet publicar en la present ciutat per los lochs acostumats una crida que per sa Majestat era stada tramesa ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres nan lo restituheixquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat han segons en aquell es largament contengut. E apres divendres que comptavem set del present mes de maig lo dit veguer sia stat request per lo honorable En Bartomeu Feriza diputat local en la dita ciutat e vegueria de Tortosa en nom e per part dels reverend e magnifichs diputats e lur conçell com a representants lo Principat de Cathalunya aço fahents en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per part del dit Principat fermada e jurada et alias que en virtut de la seguretat per ell prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats li seran fetes la dita crida e lo que ha fet publicar torne al primer stament ab crida publica en la forma e manera que aquella dita crida es stada per ell feta e publicada tota dilacio e scusacio cessants en altra manera que dit Principat de Cathalunya lo ha per enemich e acuydat de la cosa publica. Cominantlo que sera procehit de fet e de dret contra ell e sos bens segons en la dita requesta es largament contengut. E com lo dit veguer sia molt stret e obligat a fer e exequir totes requestes que li sien fetes per part dels dits diputats majorment les dessus dits ab tant grans penes e comunicacions a ells fetes. Per tant ab veu de la present publica crida notifica lo dit veguer a tot hom generalment com torna e ha per tornada la dita crida lo dilluns prop passat cridada e publicada e tot lo que en aquella es stat publicat al primer stament en lo qual les coses eren ans que aquella se publicas axi com e segons que per part dels dits diputats e lur concell es stat request. Notificant les dites coses a tot hom generalment perque algu ignorancia no puixa allegar. - Sig+num Joannis Sunyol notarii publicii Dertuse regiaque auctoritate scribeque diputacionis localis dicte civitatis qui hunc transumptum in precedentibus duabus cartis una cum presente manu propria scripsit ex mandato sibi facto per honorabilem diputatum localem en in fides adhibeatur suum impressit signum.


Als molt honorables e molt magnifichs los senyors de diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt honorables e molt magnifichs senyors. Ab permesa e deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com divendres pus prop passat que teniem VII dies del present mes rebem una letra vostra per part de vostres honorables savieses a nosaltres tramesa la qual nos fou liurada per lo Senyor En Johan Fabrega de aquesta vila al qual fou dada dita letra per lo honorable En Pere Sagui diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa la qual letra fou dada en aqueixa insigna ciutat de Barchinona a IIII del present mes e any davall scrit la qual ciutat Deus per sa gran clemencia mijançant la gloriosa verge madona Santa Maria e lo beneyt Carles vullau guardar de traçio e los qui aquella governan e aconsellan la qual letra era closa e segellada segons apparia ab cera vermella ab lo segell de la casa del General del Principat de Cathalunya la qual letra honorables senyors es sots scrita de M. de Monsuar dega de Leyda la qual honorables senyors havem feta legir mot a mot en consell e present moltes gents on largament se mostra la oppresio e mala tractacio (els pluramicas al any 1462) que es feta contra aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona e contra tot lo Principat a les quals coses Deus per sa gran bondat done a vostres honorables savieses modo de provisions ab les quals mijançant lo divinal adjutori provany com es mester. De les quals coses honorables senyors per lo que ne oyim e ja ne haviem oyt ans de vostra letra stavem ab enug de congoxa gran on per la vista e oyda de les coses contengudes en dita vostra letra som stats molt aconsolats com veem per gracia de Deu e de la Verge Maria e del sobre dits madona Sancta Aularia (Eulalia) e lo beneyt Carles vostres savieses hi provehiran en tal manera que creem que Deus ne sera lohat e lo Senyor Rey content e la cosa publica conservada. Certificant vos honorables senyors que nosaltres vos regraciam molt lavis hoc e com nosaltres desijam molt bona concordia a fi que vostres savieses fossen fora de treballs e perills e per semblant tot lo Principat qui appares com sta vuy en traspos lo beneyt Senyor hi guast. Notificant a vostres savieses a aquesta vila jatsia sia miserable e de poch sforç e pot poch resistir a la mala e prava e iniqua voluntat
dels qui mal tractan aqueixa dita insigna ciutat de lo Principat e membres de aquell empero de nostro poder ja en temps passat vos feem certs de nostra voluntat e ara ab la present nous ne fem menys certs que en totes aquelles coses que porem ni sabrem no valem fugir ni mancar en totes cuses que sian honor de la Majestat de mossenyor lo Senyor Rey e ben avenir de aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona com a membre de carrer que som de aquella e benavenir de la cosa publica e conservacio del Principat de Cathalunya e per tant honorables senyors que milor saveya la hobra segons la voluntat havem deliberat trametre aqui lo portador de la present qui es lo senyor En Valenti Puig sindich e conseller de aquesta vila en lany present lo qual a ple es informat de nostra intensio sobre lo dit negoci. Placiaus darli fe e creença en lo queus dira e si de nostra vila voleu gent de la que hic sera serem contents vos serviam en lo que sera
necesari ans tot no fassa a dir a nosaltres sera gent que la posarem la on los plaura e de aquells viura ab repos e per la present honorables senyors als no havem avis sino queus placia en lo modo de nostron viure axi per guarda de la vila com en altres coses dar nos via ab vostres letres com nos regirem e si negunes coses honorables senyors vos son plasents manar ordonau e sera fet e la Trinitat Sancta queus tinga a tots en sa bona guarda Amen. De San Pedor a VIII de maig de Mil CCCCLXII. - Senyors. - Los jurats
e prohomens de la vila de Sant Pedor qui molt a vostres honorables savieses se recomanen.

10 DE MAYO.

10 DE MAYO.

Mandaron escribir en este día los señores Diputados las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias igualmente a los jurados de Reus, Valls, Cambrils y la Selva (del Camp).

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la ciutat de Tarragona.
Molt honorables e savis senyors. A nostra oyda es pervengut que en aqueixa ciutat e camp se fan algunes empres axi generals com particulars e nos sap perque. E com nosaltres continuament entenam en lo repos tranquille stat e benavenir de aquest Principat per servici de la Majestat reyal per ço vos pregam exortam e encarregam decontinent nos certifiqueu largament e clara de les dites empres e de les causes per ques fan e encara de totes altres coses que circa aquesta materia vos occorreran a fi que per nosaltres puixe esser provehit si mester sera a tot lo que haje sguard al dit servici repos tranquillitat e benavenir als quals vosaltres com a bons cathalans deveu esser be attents e propricis axi com loablament haveu acustumat. Dada en Barchinona a X de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Arlambau diputat local en la ciutat e camp de Tarragona.
Honorable senyer. Dins aquesta seran cinch letres dreçades una als consols e concell de aqueixa ciutat e les quatre a les principals viles de aqueix camp. Dehim e manam vos de continent la dels dits consols sia per vos dada e les altres sien trameses ab les menys despesa que poreu e si les respostes son a vos dirigides feu quens sien trameses decontinent. Dada en Barchinona a X de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Se recibieron, el mismo día, las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy dada de la present he reebuda una letra de vostres reverencies e honorables savieses ensemps ab una crida contenent en efecte com vostres reverencies e lo consell representant lo Principat de Cathalunya han per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany segons les dites coses e altres en les dites letra e crida largament son contengudes la qual crida sens motacio (mutacio) alguna decontinent e feta publicar per los lochs acustumats de la present vila e aquella ensemp ab la dita letra e feta registrar al notari de mon ofici segons mes manat e acustuma fer lo dit mon notari en los altres actes occorrents en lo dit mon ofici. E per ço fas la present a vostres reverencies e honorables savieses per que les dites coses sien manifestes. E sia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a VII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Qui en gracia de vostres reverencies e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell lur residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs mossenyors. Segons so stat informat una letra de vosaltres dirigida a qualsevol oficials reyals e de ecclesiastichs e barons dada en Barchinona lo primer dia del mes de maig del any present es stada presentada a alguns oficials meus e vist lo contengut en aquella a mi no ha semblat ab vostra honor parlant que vosaltres mossenyors diputats e concell en virtut de la comissio de la cort e o per la capitulacio hajau poder de fer les coses en vostra letra contengudes ni que los oficials dels barons hagen a complir o exequtar les coses en dita letra contengudes car los negocis tocants les generalitats no vagen en los termens de la capitulacio e axi ni caben en lo poder o potestat de vosaltres mossenyors diputats e conçell e per conseguent tals requestes als oficials de barons no han loch. E encara que mon voler sia la capitulacio sia servada empero no vull quant en mi sia que en res mes avant del que per aquella es disposat en prejudici dels meus drets a mi en mes terres e senyoria pertenyents sia en manera alguna fet ni vosaltres ho deveu voler majorment que per manament de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e lochtinent general es manat ab crida publica sots virtut de la fe e naturalesa a la qual so tengut a la Majestat del Senyor Rey e del dit Illustre Primogenit loctinent e encara altres penes que no sia assistit o actes alguns qui sien o se façen per causa de les deliberacions fetes axi per extraccio de banderes com de poder inquirir e punir e castigar los qui han fet o faran contra la capitulacio les quals coses per la scusacio mia he deliberat a vostres reverencies e magnificencies notificar. E sia Jhesus en vostra guarda. Dada en Gerona a VI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. A vostra honor prest En Joan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General e concell lur residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
Dijous demati qui comptavem sis del mes de maig present per hun correu rebi una vostra letra ab la qual me manaveu que encontinent rebuda dita letra tota dilacio postposada requeris en nom e per part vostra com a representants lo Principat de Cathalunya tots e sengles oficials de aquesta ciutat e de les altres viles de la diputacio local on se fos publicada certa crida ab la qual en efecte es manat per la Senyora Reyna a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres lan lo restituesquen absolent los del jurament e homenatge que prestat haurien perque lo manament predit encontinent exequti e mijançant lo notari publich de aquesta ciutat requiri lo veguer reyal de aquesta ciutat qui dita damunt crida havia feta e publicada per dita ciutat aquella per e en virtut del sagrament e homenatge que prestat havia en obtemperar vostres requestes ab veu de crida publica revocas per la dita ciutat e lochs acostumats de aci la demunt publicada crida en altra manera que protestava etc. Certificant vostres R. magnificencies e honorables savieses com lo dit veguer reyal feta per mi dita requesta aquell dia mateix ab veu de crida publica e per los lochs acostumats de aquesta ciutat revoca e publica la damunt dita crida esser revocada certificants vos mes com per altres lochs ne viles de la Diputacio local no es stada feta la damunt dita reyal crida segons me so be avisat.
Dada en Tarragona a VIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostres R. magnificencies e honorables savieses humil servidor e los manaments prest obtemperar.
- Pere Arlanbau diputat local en la ciutat de Tarragona.

Als molt magnifichs e honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats e molt honorables e magnifichs conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Huy que es dimecres que comptem cinch de maig a set hores apres mig jorn per Pere de Maseres correu he rebuda una letra vostra dada a dos de maig ab la qual me manau vista la present fes certa requesta al veguer de aquesta vila ab mon notari segons en la vostra letra es contengut e yo per donar acabament a vostres manaments ab mon notari vista la present fiu la requesta que per vostra letra mera manat a mossen lo veguer ço es que la crida que feta havia fer per manament de la Senyora Reyna havia feta que tambe ab crida la revocas lo qual feu resposta que era content a consell de son jutge segons per actes fets per ma de mon notari largament veureu lo qual acte vos tramet per lo dit correu e per quant es vespre e lo correu vol partir nous puch avisar del que lo veguer metra en exequcio apres dell que haura executat. Per lo primer serets avisats pregant la Sancta Trinitat vos leix exir a honor del que haveu principiat. - Qui a vosaltres mossenyors se recomana Mateu Dalp diputat local e servidor vostre.

Acompaña a la carta que precede una copia del siguiente requirimiento.

Multum honorabilibus et magnificis ac magna providencie viris dominis diputatis Generalis Catalonie residentibus Barchinone et eorum honorabili ac magnifico concilio ac aliis universis et singulis oficialibus notariis et scriptoribus quibus presentes pervenerint Raymundus Mauri notarius publicus ville Podiiceritani (Puigcerdà) et Ceritanie (Cerdanya, Cerdaña) auctoritate honorabilium Consulum dicte ville eis indultu regio atributa scriptum cum omni reverencia et honore vestras magnificencias et honorabiles prudencias harum serie duco cerciorandas. Qua die mercurii currente nona hora post meridiem qua computabatur quinta mensis madii anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagesimo secundo cum instrumento per me recepto venerabilis
Mateus de Alb diputatus localis in ville Podiiceritani et vicarie Ceritanie existens personaliter constitutus ante presenciam honorabilis Georgii Pinya burgensis ville Perpiniani vicarii Ceritanie et bajuli ville Podiiceritani extra dictam Podiiceritani villam et ante rechum regum dicte ville personaliter exeunte verbo dixit et exposuit coram prefato honorabili vicario et presentibus testibus infrascriptis verba sequencia vel in effectu similia. Mossenyor molt honorable. A hoyda dels molt magnifichs e honorables diputats de Cathalunya residents en Barchinona principals meus representants lo dit Principat en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia e encare per part del dit Principat fermada e jurada seria pervengut que la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna hauria scrit a vos fahesseu publicar en la present vila de Puigcerda una crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou ans si pres lan lo restituesquen absolent los de jurament e homenatge que prestat haurien les quals coses son de directo contra la dita capitulacio e tals que per via alguna tollerar nos poden per ço mossenyor yo en nom e per part dels dits molt magnifichs e honorables diputats principals meus e concell lur representants com dit es lo dit Principat en virtut de la dita capitulacio et alias sots virtut del sagrament e homenatge que prestat havets de obtemperar totes requestes a vos faedores per lur part vos requir que si tals letres e crides son pervengudes en vostres mans o per avant pervindran no procehiau a acte algu exequtiu de aquelles. E si ja en res haureu procehit allo torneu decontinent al primer stament ab crida publica en la manera que seria stat fet tota dilacio e scusacio cessants. Certificantvos que si fareu lo contrari e la present requesta per mi en nom que damunt a vos feta no obtemperereu ara per lavors aquest Principat vos ha per enemich e acuydat de la cosa publica e sera procehit de fet e de dret contra vos e vostres bens segons que per la dita capitulacio es permes. Qua requisicione verbali per dictum venerabilem Mateum de Alb dicto nomine antedicto honorabili vicario facta incontinenti jam dictis honorabilis vicarius respondens verbo predictis dixit et se obtulit fore presto et paratum super predictis facere omne id et quantum per justiciam teneatur juxta consilium sui honorabilis judicis de quibus omnibus et singulis supradictis et sic per actis jam dictus venerabilis Mateus de Alb peciit et requisivit sibi dicto nomine fieri et tradi publicum instrumentum per me dictum notarium quibus fuerunt testes presentes discreti Guillermus Vich Bartolomeus Berengarii presbiteri Joannes Mayans notarius Joannes Bonadona mercator Podiiceritani et ego dictus Raymundus Mauri notarius qui predicta requisitus recepi. Et quia aliis occupatos negociis dictum requisicionis instrumentum in mundum seu formam publicam redigere non valui. Ideo instante et requirente prenominato venerabili
Mateo de Alb prefixo nomine presentem testimonialem litteram vobis facio mea propria manu scriptam cui placeat dare fidem. Et ut predictis melius per cunctos in judicio et extra fides infallita adhibeatur meum artis notarie solitum hic appono Sig+num.

STYLI SIVE RITVS CVRIARVM DE MOSSEN ARIL

STYLI
SIVE RITVS CVRIARVM

DE MOSSEN ARIL

STILI
CVRIARVM CIVITATIS

MAIORICEN.

DIE
Veneris, intitulata tertio Kalendas Augusti, Anno Domini M. ccc.
xxxx. iiij. (1344) Nobilis Dominus Arnaldus de Arillo,
Gubernator Generalis Regni Mayoric. habita plena deliberatione
cum Iuratis Vniuersitatis, & cum suo pleno consilio: ordinauit;
quod consuetudines, & stili; qui, & quae in Curijs nunc
obseruantur, redigantur in scriptis de coetero in Curijs, sic, quod
non opporteat ipsos, vel ipsas, per testes probari. Et
si in futurum aliquis consuetudinem, vel stylum allegauerit, vltra
consuetudines, & stylos redactos, & redactas in scriptis,
prius quam admittatur ad probandum dictum stylum nouiter allegatum,
vel consuetudinem compareat coram Nobili Gubernatori qui cum suo
consilio; deliberet an dictus stilus vel consuetudo admitri
debeat. Et si non debeat admitti, repellarur, & procedatur
in Causa. Et si admitti debeat, assignetur alleganti tempus octo
dierum ad probandum stylum, vel consuetudinem (có- salto linea -
sue udinem) nouiter allegatum, vel allegatam. Et si legitimé
probauerit stylum, vel consuetudinem: redigatur in scriptis, &
cum aliis de coetero obseruetur.

I.

PRIMO
filius familias contrahens matrimonium habeatur pro emancipato, &
faciat omnia negotia quae verus filius emancipatus facere potest.

II.

Item
dicto folius Curritoris Iurati statur, & creditur super
conuentionibus, quae fuerint in contractu in quo interuenit vt
curritor.

III.

Item
si aliquis leuauerit pecuniam a Curia; data fideiusione de ipsa
tornanda, siquis apparuerit melius ius habere in ea, & postea per
vnam sententiam victus fuerit de ipsa tornanda per aliquem allegatem
melius ius habere, posito quod appellatio interuenierit: fit executio
incontinenti quia tornatur pecunia in posse Curiae, sed tamen non
traditur parti.

IIII.

Item
sialiquis condemnatus fuerit infra quantitatem centum
solidorum fiet executio in prima sententia posito quod appellatio
interuenerit: data tamen fideiussione de tornanda, si contrariam
postea iudicaretur.

V.

Item
si sit questio d sensu soluto, vel non soluto, d quantitate census
soluti vel non soluti: Ducitur causa extraordinarie, & in ipsa
prima sententia fit executio, posito quod appellatio interuenerit.
Data tamen fideiussione de tornando, si postea contrarium
iudicauerint. Et idem seruatur in questionibus salarij siue mercedis,
vel prouisionis, vel alimentorum. Et in questionibus locationum.

VI.

Item
si aliquis in iuditio obligatus fuerit, vel confessus, &
allegauerit solutionem, vel alias contradixerit: & postea victus
fuerit ex prima sententia fit executio in continenti; data

tamen
fideiussoria cautione de tornando si contrarium iudicaretur.

VII.

Item:
si bona alicuius debitoris vendita fuerint ad instantiam alicuius
creditoris. Et postea aliquis compareat allegans potest tentius ius
habere ratione prioritatis, vel aliás; postea iste comparens non
auditur; Sed poecunia creditori vigilanti traditur cum fide
iussoria cautione. Et hoc verum est si debitor habeat alia bona;
post discutionem vero bonorum debitoris, si non sufficiant ad
satisfaciendum creditori potiori in iure, tunch potior creditor habet
recursum contra creditorem vigilantem de eo quod recepit in eo tamen
quod sibi deest.

VIII.

Item
pro deposito, vel commanda, vel pro facto mercantili, quis capitur, &
captus detinetur quousque soluat. Sed si questio de debito, pendente
questione, potest dare manu leuatorem
de persona quousque questio fuerit finita. verum est tamen quod
mulier pro deposito, vel comanda non capitur sed pro mercatura
si mercatur.

VIIII.

Item
si aliquis manu leuauerit personam alicuius a Curia de ipsa
persona tornanda, vel aliqua pecuaniae quantitate, & velit
tornare ipsam personam in posse Curiae: Auditur quandocunque velit,
etiam, sine requisitione Curiae. Et liberatur a manu leuta cum
ipsum tornauerit.

X.

Item
de consuetudine est Maioric. quod habitatores Majoric.
possint tradere, & assignare possessionem ad subhastandum,
ad quatuor menses, nisi aliás per partes esset renuntiatum.

XI.

Item
est de consuetudine Maioricis quod si mulieres
intercedunt pro maritis, & simul cum ipsis se obligent ex
quo renunciauerint Velleano licet etiam non renuntient
authenticé si qua mulier, & etiam si non iurauerint, ex quo sint
maiores xxv. Annis valet, & tenet, & pluries fuit
obtentum in Contradictorio iuditio.

XII.

Item
testamenta non leguntur quando fiunt per Testatores coram testibus,
sed solum Notarius exprimit coram testibus qui vocati sunt haec vel
similia verba. Domini vos estis vocati ad testimonium perhibendum:
quia iste Dominus, vel Domina condidit, & ordinauit suum
testamentum in posse mei talis (Et hic dicit suum nomen) videlicet
existens in suo bono sensu, & memoria & rogat vos quod sitis
testes quod ipse in posse mei fecit testamentum, & vult quod id
quod ordinauit valeat pro suo testamento, & si non valeat, vel
non valebit iure testamenti vult quod valeat iure Codicilorum.
Vel alio iure voluntatis.

DONATIONES
POSSVNT FIERI PER QVOSCVNQVE

sine
insinuatione Iudicis cum renuntiatione.

XIII.

Item
donationes possunt fieri per quoscunque sine insinuatione Iudicis. Et
sic sunt consuetae fieri, & obtentum in contradictorio iuditio
binam actu, & amplius, quamuis exedant valorem quingentorum
aureorum: Si tamen Donator renuntiauerit legi dicenti
donationem non valere excedentem summam quingentorum aureorum
sine insinuatione.

XIIII.

Item
est de consuetudine si Emphiteota tardauerit soluere censum
quem facit pro possessione emphiteoticali (emphiteusis,
enfiteusis) ille qui censum recipit potest abstrahere portas a
possessione sine mandato curiae siue authoritate. Et etiam si
possessio est in qua non sunt ianuae siue portae potest signum
Crucis, vel aliud signum
facere pro empara, ne Emphiteota intret illam possessionem quousque
soluerit censum sine licentia ipsius Domini Census. Et quia Barecae,
& Iurgia aliquotiens de his oriebantur a quadraginta annis
citra, & vltra, fuit ordinatum, quod si Dominus census sagionem
(sayón, sayones) mittat Emphiteotae pro censu habendo,
vel pro pignorando eodem, vel portas abstrahendo, vel emparando:
Emphiteota tenetur soluere omnes expensas. Itaque Dominus census
habeat complete suum sensum. Et de expensis statur, & creditur
Domino saltem cum iuramento ipsius vel mancipij sui qui pro ipso
censum colligit.

XV.

Item
si aliquis facit censum frumenti (forment; trigo candeal;
Formentera, Mas de Formenta entre Beceite y Fredes) pro aliqua possessione alicui, & colligatur
frumentum in ipsa; Emphiteota tenetur tradere, & soluere
frumentum collectae ipsius possessionis Domino census. E si
aliquo casu (pro ur pluries accidit) non colligitur in illo
anno propter infertilitatem, vel aliás, potest dare Emphiteota de
alio frumento ita bono, & receptibili; quemadmodum esset
frumentum collectae ipsius possessionis. Et hoc ad cognitionem Baiuli
loci, & illorum quos Baiuius elegerit.

XVI.

Item
est de consuetudine, & vsu quod heredes defunctorum, & alias
Tutores, ac etiam Fiscus Domini Regis; (pro ut aliquoties accidit)
quod faciant Inuentarium absque citatione legatariorum, &
etiam creditorum defuncti.

XVII.

Item
est de vsu, & consuetudine in Maioricis, quod Mancipia seu
Scriptores qui notantur (notantnr) cum Notarijs recipiunt, &
recipere possunt, & consueuerunt instrumenta; Demptis
Testamentis, & Codicilis, & alios contractus, qui, & quae
occurrunt per genus fiendos, & fienda per Notarios cum quibus
notantur dum tamen talis Iuuenis Scriptor sit iuratus, &
subrogatus Notarijs cum quibus morantur, & quod sit iam notus
ipsi Notario.

XVIII.

Item
si aliquis forensis obligetur in Curia Baiuli Maioricarum, vel
in Curia Vicarij, ut pluries accidit, in Curia Vicarij Forensis,
(Vaguer, Veguer de fora, de la part forana) seu in Curia
domini Gubernationis, quae olim dicebatur Locumtenentis, licet aliás
non submisserit se foro
sub quo ex praedictis, & suo foro non renunciauerit in Ciuitate
si ibi inveniatur, & coram, vel sub examine Iudicis illius Curiae
se in qua obligaverit, & si obligatus fuerit sub pena
missionum: & expensarum, (mesions, missions, &
despeses) ludex ille sub cuius examen obligatus fuerit mittit vel
dirigit litteras suas, & etiam Sagionem Baiulo sub cuius
Baiulo talis forensis moratur, vel est domiciliatus mandando ipsi
Baiulo, vel ipsum requirendo ut executionem faciat de illo obligato,
de eo in quo obligatus existat.

XVIIII.

Item
si aliquis forensis obligatus existat cum Instrumento facto ex
quocunque contractu etiam celebrato in Maioric. si reperiatur in
Ciuitate potest emparari ad iustitiam sui creditoris
de mandato Baiuli Maioric. & talis obligatus potest conueniri
coram Baiulo ex quo contractus, vel instrumentum ipsius contractus
celebratus, vel celebratum fuit in ciuitate
Maioric.

XX.

Item
si aliquis forensis obligatus, vt praesertim cum Iudiciali
obligatione, & seruus ipsius obligati, vel bestia sua inueniatur
in Ciuitate, potest emparari per creditorem, si tamen Dominus
rerum obligatus interfuerit in Ciuitate alias non Aliae vero res
dicti obligati inuentae in Ciuitate possunt emparari etiam in eius
absentia.

XXI.

Item
si aliquis forensis obligatus inuentus fuerit in Ciuitate cum
Iudiciali obligatione, vel alia quacunq; si fuerit in Ciuitate pro
negotijs communibus suae Parrochiae si de hoc Iurati fecerint fidem
non potest emparari in Ciuitate in illa vice.

XXII.

Item
sententia potest publicari per Notarium, vel Scriptorem etiam sine
praesentia Iudicis.

XXIII.

Item:
si aliquis receperit procurationem absentis ab Insula tenetur
ad expensas salarij Iudicis & scripturarum pro sua parte. Nisi
Dominus principalis cauerit parti aduersae pro expensis.

XXIIII.

Item
si merces vel aliae res emptae reperiantur penes emptorem venditor
est potior in illis quam aliquis alius pro pretio rei venditae.

XXV.

Item
si aliquis fuerit obligatus pluribus Creditoribus, & maior pars
creditorum fecerit gratiam elongamenti tali debitori, quod de
consuetudine Maioric. alij creditores minores in numero & in
debito habeant stare gratiae concessae per partem creditorum in
cumulo debiti, & in numero personarum.

XXVI.

Item
si aliquis Emphiteota cessauerit soluere censum quem facere tenetur
pro re emphiteoticali etiam pro triginta, vel quadraginta Annos, quod
talis res emphiteoticalis, non cadat in commissum de consuetudine
vsu, & obseruantia Maioric. ac etiam de permissu Regio, sed talis
Emphiteita habet soluere censum cessatum, & remanet securus in
dicta re Emphiteotecali.
XXVII.

Item
si aliquis denunciauerit aliquem de aliquo crimine, & persequutus
fuerit contra delatum tenetur soluere medietatem expensarum factarum
in dicta denuntiatione.

DE VENDITIONE SERVl
MORBOSI.
XXVIII.

Item
si aliquis vendiderit aliquem Seruum morbosum, & infra
annum fuerit inventum, quod talis Seruiis sit in reddibitione, quod
probato vitio, & morbo talis serui quod venditor habet recuperare
talem seruum morbosum, & restituere pretium emptori:
posito quod non fuerit probatum quod in primi Domini posse vitium
habuerit.

XXVIIII.

Item
si aliquis petierit longinquam dilationem vltra marinam in continenti
lapso tempore dilationis, pars quae non produxit testes infra
dilationem longinquam, habet soluere poenam
duorum solidorum in continenti fit executio, nisi ostenderit iustam
causam execusationis sed tamen si appellatio interuenerit,
recipitur appellatio; sed sit executio in continenti (data tamen
fideiussoria cautione) si contrarium iudicetur.

POST
quam die Lunae Tertio Kalendis Martij Anno Domini M. C
CC. XXXXV
(1345). Exorta materia questionum, in Maioric. Curijs de
infrascriptis contentis in stylo suo ordinatione infrascripta, &
fuisset per partes allegatum inter quas ipsae questiones vertebantur
mos, consuetudo, stilus, & obseruantia Curiarum praedictarum,
obtenta diutius in ipsis Curijs de eisdem. Hocquae ad auditum
Honorabilis viri Domini Phillippi Boils, Militis Consiliarij
lllustrissimi Domini Regis Aragonum antedicti, reformatorisque
ac Regentis Gubernationem totius Regni Maioric pro eo de
Domino Rege clamore ipsarum partium litigantium peruenisset ipse,
Honor. Dominus reformator pro celeri fine imponendo controuertijs
praedictis, & ne a modo inter aliquos alios, de similibus posset
in futurum debitum seu questio suboriri, congregari, ac vocari fecit
maiorem partem Iurisperitorum, Notariorum, ac causidicorum, qui in
dictis Curijs fuerunt practicando diutissime conuersati, aliqui per
decem annos, aliqui per xx. aliqui per xxx. aliqui per xxxx. &
tempore etiam ampliori coram cuius Vener. Consilio scilicet Arnaldo
Assessor dicti Honor. Reformatoris nec non, & cum Vener. Petro
Rubei, Guillermo Valenti. & Francisco de
portello Consiliariis Regis, legi & exponi fecit punctam
ipsarum questionum praesentibus aduocatis partium ipsarum, quatenus
de ipsis per partes erat mos; consuetudo, stilus, & obseruantia
ut praedictum est; allegata: tandem reperit contenta in Ordinatione
sequentis scripturae fuisse diuitissime in praedictis Curijs
obseruata, & obtenta diuersis, ac pluribus in contradictorio
iuditio, & etiam de more, consuetudine, stilo, & obseruantia
Curiarum Maioric. praedictarum, quare ea mandauit redigi in scriptis
& addi Ordinationi praedictorum stylorum, ac consuetudinum, vt
admodo ad ipsam scripturam si casus se obtulerit recurratur.

QVOD
SI ALIQVIS EMERIT REM ALlQVAM

in
Curia, & non soluerit praetium debet captus
detineri.

XXX.

Item
de vsu, more, stylo, obseruantia, & consuetudine Curiarum
Maioricarum; est quod emptores alicuius rei mobilis vel immobilis per
Curiam venditae, compelluntur deponere; & soluere pretium rei
emptae in posse Curiae, seu tabulae depositorum Curiae, & ad hoc
compelluntur per Curiam infra breue spacium temporis Iudicis arbitrio
moderandum, antequam adipiscatur, seu inducatur in possessionem
ipsius rei emptae. Quo pretio deposito, vt dictum est, per emptorem
in continenti omni exceptione, cessante, & ex causa, ipse emptor
poni-nitur in corporalem possessionem per Curiam rei emptae.

Nec
si aliquis ex creditoribus rei venditae seu in re ipsa, vel pretio se
ius habere pretendentibus, hipotechae contradixerit, non potest Curia
aliquem priuatum depositarium eligere pretij nec habere ipsum pretium
pro deposito, nisi ut praedicitur deponatur. Et si ille qui á Curia,
vt predictum est, emit infra tempus sibi per Curiam assignatum non
fecerit depositum pretij rei emptae: res eadem vendita, mox per
aliquos dies Iudicis arbitrio subhastetur, & vendatur plus pretij
offerenti, & si minus repertum fuerit in re ipsa precio, pro quo
eam emerat tamdiu detineatur captus in carcere donec supleuerit
quantitatem quae deficiat (déficit; falta) de numero praetij
quod ipse emptor obtulerit se daturum. Quae si quidem ommia
supradicta dictus Honor. Reformator iussit habita deliberatione cum
Honor. eius Assessore, & consiliarijs in presenti libro inseri, &
scribi ad habendam memoriam rei gestae. Cum super infrascripta
consuetudine nouiter in iuditio allegata fuisset inter aliquos
negantes dictam consuetudinem, & alios ipsam esse affirmantes
diceptatio, & pars affirmans vellet admitti ad probandum eandem &
secundum ordinationem factam per Nobilem Arnaldum de Arilo
dudum Gubernatorem Regni Maioric. nulla cosuetudo
admitti debeat ad probandum, prius quam per Gubernatorem Maioric.
cum suo Consilio fuerit deliberatum: an talis consuetudo sit
rationabilis, & ad probandum debeat admitti. Propterea die Lunae
xxij. mensis Martij Anno a Natiuitate Domini M. ccc. Lxxviij. (1378)
Honorab. Dominus Franciscus Ça garriga Miles Gubernator Regni
Maioric. ad instantiam allegantium dictam consuetudinem esse pro
scienda veritate infrascriptorum conuocari, & ante sui
praesemtiam venire iussit Vener. Iuratos Maioric. & aliquos legum
Doctores Iuriperitos Notarios, & causidicos, qui
diutius in Curiis Maioric. fuerunt conuersati, & etiam plures
alios tam Milites quam Ciues, & Mercatores Regni Maioric. quorum
numerus excedebat sexaginta, & tandem auditis, & allegatis
hinc inde & ibidem informatione de eisdem recepta reperiit
consuetudinem infrascriptam fuisse pluribus attentis rationibilem, &
iuxta assertionem plurium. qui ibidem erant diuturnis, & longis
temporibus in Regno Maioricarum obseruatis tam in
iuditijs, quam extra, nullo autem eorum, qui in dicto Consilio
interfuerunt contradicente, quin dicta consuetudo rationabilis
haberetur, igitur ad suplicationem dictorum Vener. Iuratorum mandauit
ipsam consuetudinem in scriptis redigi & alijs consuetudinibus, &
stylis in scriptis redactis addi in hunc qui sequitur modum.

XXXI.
De
vsu, & consuetudine longeuis Temporibus in Maior.

obseruatis
existit quod si aliquis negauerit, se scripsisse aliquam scripturam &
pars alia voluerit probare ipsum eam scripturam fescisse, &
scripsisse, quod ad hoc probandum admittitur tam per testes, quam per
comprobationem litterarum aliarum illius, qui negat se dictum
scripturam fecyse non obstante quod in dictis scripturis non fuerint
testes subscripti; ac etiam per quascunque alias probationes per quas
possit rei veritas apparere.

SVPER
ABREVIANDIS LITIBVS.

Asso
es trallat faelment pres de vn Capitol Real, lo
qual ensemps ab altres Capitols Reals, foren atorgats
per lo Señor Rey en Valé. (Valencia) á xviij
de Desembre del Añy de la Natiuitat del Señor M. ccc. lxxxxij.
(1392) a suplicacio dels missatges (missatgers)
de Mallorca. Lo qual Capitol es del tenor (deltenor) seguent.

XXXII.

ITEM
com molts plets de vn temps ensa se menen en la
dita Ciutat é Regne malitiosament, é per longas dilacions
contraforma, é intencio de las Franchesas, Priuilegis,
é bons vsos del dit Regne, per ço
a tolre masions, é traballs, discensions, é molts
altres inconueniens, qui per aço seguir sa
podan prouehym, é ordenam, que tots plets é questions
quis menen, é de açi auant se menaran en la
dita Ciutat, é Regne deguen, é hayen esser finits á determinats
dins lo temps, ó terminis en las dites Franchesas
é priuilegis contenguts é expressats: E com per aquells pus
prestament fer se pora. E
que los officials, e
Iutges deuant los
quals los dits plets
se menen ó menaran
no admeten malitias
diffugis,
ó vanes excepcions dels pledetians:
ans determinen los
dits plets breument summariament, é de pla, tota figure
de iuy a part posada,
solament la veritat del fet attessa,
los terminis empero
de las ditas
Franqueses obseruats. E com alguns menen souint
plets iniusts,
é fatigant las parts á ells contrarias, de
missions é de treballs confiantse, que en la primera instantia
segons vs, (vel potius abus) de la terra, no seran condemnats en
missions: provehym, é ordenam, que aquell qui sera vensut en
qualseuol plet sia al vencedor condemnat en las missions tambe
en la primera com en las altres instancias: Si donchs
a cónaxensa del oficial, ó Iutge deuant quis menará lo dit
plet, no hauria euident iusta causa de pledetjar. E mes auant
que aquell quis clamará de mes quantitat, que en veritat nos
trobará, que li sia deguda apres que sera caygut del plet pach quint
á nos, e nostre Fisch per calumnia de quantitat mes de dret de
demanada, axi
com aquell qui negue, ço que deu, lo pague apres que es condemnat;
com per aquesta manere sia millor seruada egualtat:
Iat sia lo contrari fins are se sia (sesia)
practicat.

ADVENIENTE
autem die Veneris xvij. Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc.
xxx. Iiij. (1434) Antonius Bassoni virgarius
Curiae Gubernationis Maioric. veniens ad hanc
Curiam Baiuliae Maior. obtulit & presentauit Iacobo Gorts
Notario, & eandem Curiam Regenti stylum infrascriptum mandans
inde ex parte Domini Ioannis de Faro Militis Locumtenentis
Gubernationis Regni Maioric; quatenus per eundem Scribam atq;
Regentem continueretur, & poneretur in scriptis cum aliis
presentis Curiae stylis in presenti Ciuitate, & Regno Vsitatis
cuius quidem styli, & eius prouisionis tenores sunt quae
sequntur.

Com
per informacio de quen solament rebuda per nom é per part del Honor.
Lloctinent de Gouernador del Regne de Mallorca apperega clarament
esser stat de molt temps en ça vsitat, que en las Parroquies foranes
de la Isla de Mallorca e en los llochs en los quals personalment no
habiten Notaris continuament los Rectors, e Vicaris com a
sorrogats (subrogats)
de altres Notaris prenen é acostumen de pendre contractes, é fermes
de contractes, per ço Lo dit Honorab. Lloctinent de gouernador hagut
sobre aço á cort é desliberacio ab son Assessor, é ab los Honor.
Iurats de la Vniuersitat, e Regne de Mallor. los quals
informats, é requests per los Sindichs de les parts foranes han feta
instancia e requesta, que per interesser del be publich la dita
consuetud, obseruança é vs sien seruats de aqui hauant, é
en los presents scrits reduhits: prouehex e mana que de aquihauant
per qualseuol contracta é fer mes fets, é fehadors en
la forma de sus dita, sien seruats los dits vs é consuetut per tots,
é qualseuol officials de Mallorca; manant aquell esser reduhyt, é
aiustat ab los altres estyls, é Ordinacions: per ço que per
alguns ignorancia nos pugue allegar de las dites
coses: mana no res meñys lo dit styl é
las coses en aquell contingudes als dits officials é a llurs
Escrivans esser intimades é manifestades é en llurs llibres
insertades, é reduhydes. Cuiusquidem styli tenor talis est.

XXXIII.
Item
est de consuetudine Maioric. á longo tempore citra obseruata, quod
Rectores, & Vicarij Ecclesiarum Parrochiarum forensium in locis
potissimem forensibus in quibus abest continuus incolatus seu
residentia Notariorum, recipiunt firmas contrahentium tam in
Ciuitate, quam in dictis Parrochijs forensibus nomine Notariorum
tales contractus recipientium, ex commissione ipsius Rectoribus, &
Vicarijs literatis per dictos Notarios facta, & talibus
contractibus statur & adhibetur plena fides ac si dictae firmae
contrahentium receptae fuissent per Notarios publicos seu eorum
subrogatos.

QVOD
FIAT IVRIS FIRMA AB VTRAQVE PARTE.

XXXIIII.

Item
que ningu dels Balles, Vaguers, Consuls, de la mar é altres
officials, Escriuans de las Corts, no gozen rebre clam (clá)
supplicacions, ó en altre manera demandes. Vlles, que sia
ordinaria, ó extraordinaria, ó summaria, ó de scrits, ó de
paraula conuenint, ó renunciant, si primerament lo demanant no ferme
dret en poder de la Cort segons francheza de Mallorca ni
despuys rebre alguna resposta de paraule ni de escrits si
lo demanant ans de totes coses no ferma dret ó
atorga axi q lo procehyment apres q aytal
clam supplicacio, ó demanda sera fete si aqll demanant ferm
dret e lo damanant atorch e ferm e de totes aytals
coses, se fasse scriptura en tal mamera (manera,
res que vore en la gatera, o gatina: borrachera; d´una gatera me vaig casar, Tomeu Penya, segons estos escrits, Peñya) quels
exactors ó cullidors dels drets Fiscals puguen totes les
firmes, que fetes hauer e deguen aconseguir lo quint, é aço sots
pena de pagar los emoluments que al Señor Rey se pertañen.

Item
xxij. die mensis Martij, Anno a Natiuitate Domini M. ccc. lj. (1351)
comparuit Martinus de Burnau Virgarius Curiae
Gubernationis Maioric. & obtulit seu presentauit Vener. Baiulo
Maioric. Ordinationem sequentem.

QVE
AQVELLS CONTRE LOS QVALS ES POSADA

demanda
responguen dins un iorn

XXXV.

Mane
lo Noble Señor en Gilabert de Centelles
Gouernador del Regne de Mallorca al Veguer de la Ciutat é al Balle,
é Veguer de fore, que en tots clams, que seran posats en
llurs Corts estiguen aquells contre los quals seran
posats á respondre dretament atorgant, ó afermant dret precisament,
e sens tot alongament, é contradictio dins espay
de vn iorn, toca appellacio remoguda.

DIE
Iouis sexta mensis Aprilis Anno a Natiuitate Domini M. ccc.
xxx. (1330) Honor. Ioannes Aymerich Miles Consiliarius
Domini Regis Gubernator Generalis Regni Maioric.

visa
supplicatione praesentata per Venerabilem Ioannem (con
nnn) de Torrissella Domicellum (donzell; doncel)
& informatione super contentis in eadem supplicatione recepta
maturius cum suo Vener. Assessore, & aliis pluribus Iure
peritis presentis Ciuitatis ex sua prouisione ordinauit quod
stylus seu consuetudo, qui nunc in Curiis obseruatur, redigatur in
scriptis, & obseruetur de coetero in Curiis sicque de coetero non
opporteat ipsum seu ipsam per testes nec alias, nisi sola eius
ostensione probari, cuiusquidem styli
seu consuetudinis, tenor est huiusmodi serie.

XXXVI.

ITEM
de consuetudine Maioricis est, & ita fuit obtentum in Curia
Gubernationis Maioric. quod Inuentarijs, & repertorijs confectis
per Tutores seu Curatores, vel alios quosvis bonorum alienorum
administratores datur plena fides, & obtinent roboris firmitatem,
posito quod ipsa inuentaria seu repertoria non fuerunt per haeredes
seu alios ad quos bona ipsa pertinent confirmata, & roborata.

In
quodam originali processu in Curia Gubernationis Maioric. incepto,
vigore supplicationis praesentate ex parte Honorabilium
Iurisperitorum, & discretorum Notariorum Ciuitatis Maioric. sub
die Lunae prima mensis Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc.
xxij. (1422) est correctio xxxxij. Capituli ex Capitulis
nouarum Ordinationum quod incipit: Item in sententijs omnibus
Ciuilibus, & Criminalibus concordandis &c. ratione salariorun
procerum interuenientium, vt procerum in sententijs proferendis quae
correctio fuit facta per Honorabilem Dominum Locumtenentem in fine
dicti processus originalis ut sequitur.

POST
praedicta autem die Lunae xj. mensis Martij Anno Domini M. cccc.
xxxvij. (1437) Honor. Bernardus de Lupiano Miles
Consiliarius Illustrissimi Domini Regis Locumtenens,

Honorabilis
Berengarij de Vlmis (Berenguer Dolms, de Olms, Oms, ulmus,
olmo, olmos) Militis Consiliarij Domini Regis ante dicti; de
Consilio Honor. Ioannis de Copons eius Assessoris
fecit prouisionem sequentem super praedictis.

HONORABILIS Bernardus de
Lupiano Miles Locumtenens multum Honorabilis Berengarij de Vlmis
Militis Gubernatoris Regni Maioric. visa supplicatione facta &
praesentata per dictos Venerabiles ac Discretos Rectores: tam
Iurisperitorum quam Notarioum huius Ciuitatis Maioric. coram dicto
Honor. Ioanne de Faro (des Far, dez Far), é Vener.
martino de Brullio Legum Doctore eius Assessore, &
visa prouisione per ipsos facta in pede eiusdem supplicationis de
faciendo recipi, dictam informationem super contentis in ipsa
supplicatione, nec non visa dicta informatione inde recepta quadam
summaria informatione inde etiam fieri recepta verbo per Notarium &
Scribam presentis causae, Gubernationis, tam a dicto Venerabili
Martino de Brullio quam a dicto Bartolomeo Pisani,
Notario; seu Scriptore; seu vno tunch ex Scriptoribus dictae Curiae,
qui dictam informationem ex dicta Curia, mandato, & prouisione
dicti Honor. Locumtenentis seu dicti eius tunc Assessoris recepit, &
in dictis scripturis continuavit, necnon, & super prouisione in
scriptis facta in quadam papiri cedula manu dicti Venerabilis
Martini de Brullio iam tunch facta, vt patet per ipsum, qui
fatetur illam fecyse, & etiam per dictum Scriptorem, fuisse
publicatam, & testificatam vt per ipsum scriptorem fuit
fides facta continentem in effectu dictum vsum, & consuetudinem,
fore, & esse seruandos, ac debere seruari scilicet, quod ut per
dictam informationem in scriptis receptam, & redactam seruentur
contenta in dicta supplicatione. Sed quia dicta cedula in qua erat
dicta prousio continuata non inuenitur ad presens quia fuerat tradita
per dictum Scriptorem quia dictam prouisionem, & in ea contenta
publicauit Discreto Bartholomeo Gil Notario Maioric. tunch in
humanis agenti, & Regenti dictam Scribaniam dicti Gubernatoris,
ut illam continuari faceret, in dictis actis, & processu dicte
supplicationis, & registrari, qua per quisita diligencia minime
potuit inueniri. Ideo sequentem dictam informationem tam in scriptis
redactam, quam, & illam, quae fuit tunch recepta a Venerabili
Martino de Brulio, & ab Scriptore siue Notario, qui illam
tunch in scriptis reduxit, & provisionem praedictam, quae inde vt
praedicitur facta fuit publicauerat, & testificauerat in dicta
supplicatione. Prouidit igitur nunch, pro tunch, & e conuerso, &
decreuit ac declarat de consilio Vener. Ioannis de Copons Legum
Doctoris Assessoris sui dictos vsum, & consuetudinem fore
seruandos, tam pro praeterito tempore, quam etiam praesenti, ac
futuro, tot, & eadem debere habere quoscunque tam iurisperitorum,
quam Notariorum Proceres, qui interueniunt in aliquibus causis ad
consulendum & concordandum, & ferendum quascunque sententias
in deferendas, & quae latae fuetint seu ferentur de eorum salario
inter omnes quantum Iudices in dictis pro eorum salarijs debeant
habere pro ipsis sententijs per eos ferendis. Mandans dictus Honor.
Locumtenens hanc prouisionem in pede dicti processus dictae
supplicationis inseri, & continuari ac redigi in scriptis, &
ab inde haberi pro vsu, & consuetudine in quibuscunque
Curiis Ciuitatis Maioric:

STYLUS
HABENS, QVOD LATIS TRIBVS SENTENTIIS
diffinitiuis exequatur
vltima.
XXXVIII.

Item
si aliquis post res Sententias diffinitiuas latas dicat Sententiam
esse nullam, non obstante dicta nullitate, mandetur vltima sententia
executjoni, praestita satisdatione per actorem de restituendis his
quae sibi per Sententiam tradentur, si Sententia nulla appareat, &
postea audiatur, & examinetur causa nullitatis.

DE
TESTAMENTIS.

XXXVIIII.

RVRSVS
omne Testamentum valeat, & teneat in suis partibus vniuersis non
obstante solemnitate Iuris, aut quauis alia solemnitate ommissa. Dum
tamen haeres sit capax qui
eodem testamento fuerit institutus.

XXXX.

RETVLIT
Sanctius de Result nuntius Nobilis Domini Arnaldi de Arillo
Gubernatoris Regni Maioric. & Insularum eidem adiacentium missus
ex partee eius mandauit Domino Vicario, quod super querimonijs
quae expositae fuerunt eos directe, & pure concedendo, firmando,
& rei per excepciones, ac rationes responderint querimonijs, quae
claré non testantur concedere, vel affirmare non recipiantur tales
responsiones.

XXXXI.

MANDAVIT
etiam quod si super talibus emissa fuerit appellatio, quod non
recipiatur. Quin haec omnibus appellationibus pro vt dictus Sancius
retulit. Haec omnia ex parte dicti Nobilis Domini Gubernatoris.

QVOD
VENDITIONES BONORVM TAM

mobilium,
quam immobilium per Curiam factae, valeant,

&
emptores in perpetuum sint securi.

QVIA
rei experiencia in agendis rebus efficax est, & magistra idcirco.
Nos Sancius Dei gratia Rex Maioric. Comes
Rossilionis, & Ceritaniae, ac Dominus montis Pesulani
vtilitatibus Nostrae Reipublicae & subditorum
nostrorum intendentes libenter, quia multiplicatione litium sepissimé
oprimuntur: vtrique. Edicto proposito statuimus quod in Ciuitate,
& Regno Maioric. & Insulis adiacentibus ipsi Regno ab
interloquutorijs, quae feruntur in causis Ciuilibus ante
diffinitiuae Sententiae tempus non nisi semel vlterius appelletur,
nisi interloquutoria (interloquutotia) talis esset quae
decisionem negotij principalis
absorberet, vel per quam in principali praeiuditium pateretur,
taliter quod non posset reparari grauamen per appellationis Iudicem a
diffinitiua sententia interjectae. In quibus casibus possit amplius,
modo tamen debito, appellari. Vsum abusum ab olim in Curijs
obseruatum, scilicet, quod nedum semel sed pluries super
interloquutoriis indifferenter admittebanrur appellationes
penitus resecantes.

Super
causis vero Criminalibus ab interloquutorijs, quae feruntur ut super
aliquo torquédo possit apellari dum taxat.

Coeterum
erroneum vsum in Curijs diutissime vsitatum omnino euellentes;
Statuimus, & Ordinamus: vt cum quis de alio conquereretur de
paecunia, vel alia quacunque re, etiam immobili causam in prima
querimonia apprimere teneatur quare id petit, vel sibi petenti
debetur: nec vocatus per illum sic conquerentem respondere dictae
querimoniae antea teneatur quam fuerit causa expressa per ipsum
petentem scilicet mutui, vel commodati aut alia quauis causa.

Postremum
vero, quia ea quae per Curiam exequuntur, & fiunt per modum
executionis praesumi debent iusti, legittimé facta fore.

Idcirco
Nos Sancius (Sácius) Dei gratia Rex antedictus
edicimus nostro statuto perpetuo valituro, quod omnes
venditiones, insolutum dationes, & coetera alienationes mobilium,
& Immobilium rerum factee, & faciendae iustis causis per
Curiam, in Ciuitate & Regno Maioric. & Insulis supradictis
(dummodo in illis alienandis fuerit debita, & consueta Iuris
solemnitas obseruata) gaudeant perpetua firmitate, &
inperpetuum inuiolabilter obseruentur:
Nec aduersus eas illi contra quos factae fuerint pro executione
Iustitiae, vel successores illorum admittantur vel audiantur ad
restituendum, vel infringendum, aut plus praetium
modo quocunque supplendum, vel alias quoquo modo, quia tales
venditiones, aut alienationes volumus, & statuimus inconcussas
manere, ut emptores perpetuo sint securi. Mandamus itaque Baiulis,
Vicarijs, Procuratoribus, & alijs maioribus officialibus nostris,
& nostrorum praesentibus, & futuris, in Regno, & Insulis
supradictis quatenus nostra, haec edicta, statuta, & Ordinationes
ac omnia, & singula supradicta firma habeant, & obseruent, &
faciant ab omnibus firmiter, & inuiolabiliter in perpetuum
obseruari, & ea in libris Curiarum conscribi ad memoriam
sempiternam. Dat. in Ciuit. Maioric. vi. Kalendis Martij. Anno a
Natiuitate Domini M. CCC. XXI. (1321) Constat de subscriptione
decimae lineae vbi dicitur exprimere teneatur.

SVPER
REPETIONE DOTIS QVANDO

Mariti
vergunt ad inopiam.

PETRVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum,
Sardinie & Corcicae, Comesque Barchinonae
Rocilionis, ac Ceritaniae, dilecto, & fidelibus Gubernatori
Regni Maioric. Baiulis, Vicarijs, coeterisque officialibus nostris
per Ciuitatem, & Regnum Maioricarum constitutis
praesentibus, & futuris, ad quos praesentes, peruenerint vel ad
eorum loca, tenentibus salutem, & dilectionem. Vt sic
plurimorum relatione fidedigna percepimus, quod in dicto Regno quidam
abusus fuit introductus, & per patientiam aliquorum obseruatus,
quod mulieres, quae volunt repetere dotes suas ab earum
viris ad inopiam mole creditorum, vel aliás deductis,
& postea facta dicta repetitione petunt pro predicta earum dote,
& iuribus bona eorum Virorum eis hypotechari, vel
hypotecham sibi dari coram eorum Ordinario comparentes facta
repetitione dotis praedictae requirunt, quod bona suorum Maritorum
pro hypotecha tenenda, & possidenda per ipsas pro dote, &
sponsalitio ac alijs earum iuribus sibi tradantur, & eo
tunch Ordinarius ipse duos vel tres homines loci vbi ipse Ordinarius
praesidet in extimatores dictorum bonorum ducit destinandos, & ex
post per ipsos facta dicta extimatione bonorum praedictorum,
Ordinarius ipse dicta bona tradit ipsis Vxoribus pro
estimatione supradicta per ipsas pro hypotheca tenenda &
possidenda. Cum autem creditores tam Christiani, quam Iudei
dictorum bonorum eorum virorum quibus pro diuersis debitis,
quae ipse vir contraxit, sibi obligata consistunt, requirunt
pro dictis suis debitis contra dictum virum debitorem bonaq; sua
fieri executionem procedunt eo tunc, & denegatur via agendi
eisdem. Nam asseritur dictas ex quo dicta bona tradita fuerunt eis
stimata hipotheca ut praesertur ad dictorum solutionem minimé
teneri nec ipsam a possessione dictorum bonorum debere aliquatenus
priuari. Ex quibus damna plurima tam nobis nostrisq; iuribus quam
dictis creditoribus euenerunt, & incessanter deueniunt, vt ex
sequentibus potest colligi manifesté; quia si creditores
dictorum virorum vocarentur, sicut fieri debet in dicta repetitione,
& viderent dictam estimationem fore iustam & factam esse pro
minore praetio, quam valerent bona praedicta pro eorum debitis
recuperandis idem creditores dotem, & alia Iura dictarum Mulierum
eisem forsitan persoluerent, & tunc venirent dicta bona
exequenda, seu ponenda in executionem & vendenda postea plus
offerenti, & eorum praetia inter creditores ipsorum iuxta
prioritatem temporis, & iuris potioritatem distribuenda. Qui
quidem modus, & forma similiter seruatur Iure petitionibus dotium
fiendis per vxores post mortem eorum
contra haeredes ipsorum virorum seu tutores, & Curatores ipsorum
& eo tunc tertium, & alia iura nobis de, & pro huiusmodi
venditionibus spectarent. Huiusmodi autem fraudibus
prouidere volentes habito super his maturo, & digesti consilio;
Volumus, prouidemus, & Ordinamus vobisq; dicimus, & mandamus
(se lee mandamas) de certa scientia, & expraesse sub poena mille
florenorum auri a vobis, & quolibet vestrum si contrarium
feceritis, habendorum nostroq; erario applicandorum, quatenus ad
instantiam dictorum Creditorum, seu aliquorum fece-(salto página)-ex
eis, vel procuratoris Iurium & reditum nostrorum in dicto Regno,
& toties quoties inde fueritis requisiti voce praeconia in
Ciuitate Maioric. & in locis vbi praesidetis proclamari faciatis,
quod die certa, vestro praefingenda arbitrio, dicti creditores per
se, vel eorum legitimum Procuratorem, plena potestate suffultum,
coram vobis compareant, responsum repetitionibus factis, & etiam
faciendis per tales vxores contra eorum viros, vel haeredes, aut
tutores, vel Curatores eorumdem, & alias
audituri: extimationem factam, vel de vestro mandato, vsque nunc pro
hypotheca eorum maritorum eis traditorum. Et si idem creditores coram
vobis obtulerint se extimationem dictorum bonorum in dictis bonis
soluturos, & cum effectu dictis vxoribus de facto tradent
extimationem ipsam, eo casu traditionem per vos factam, sub hypotheca
de dictis bonis iam dictis vxoribus, reuocetis: in dictis quam bonis
ad dictorum creditorum instantiam executionem faciatis: vendendo ea
plus offerentibus, & eorum praetia inter dictos creditores iuxta
temporis prioritatem, & Iuris potioritatem distribuendo. Et haec
per vos fieri volumus, & mandamus in hypothecis factis
vsque in hunc praesentem diem: Pro futuro autem tempore cum requisiti
fueritis per vxores, hypothecas de bonis suorum virorum eis fieri,
modum sequentem seruabitis, & aliter ipsas vxores minimé
audietis: videlicet, quod post factam supplicationem, seu
requisitionem vobis per vxores, quod bona ipsorum virorum pro
hypotheca sibi tradatis; tunc publicem proclamari in loco vbi
praesidebitis, & etiam in dicta Ciuitate Maioricarum faciatis,
sic quod Creditores quicunque, qui credita sua, & alia iura
habeant, in bonis dictorum Maritorum die certa per vos praefigenda,
per se, vel eorum Procuratorem legitimum, plena potestate suffultum
coram, vobis proponendo, se repetitioni fiendae per tales vxores de
earum dotibus, & etiam prouidendo fieri extimationem dictorum
bonorum, compareant, & illa die si creditores, vel eorum aliquis
coram vobis comparuerint facta dicta extimatione obtulerint
se coram vobis exoluere, & de facto prius dictis vxoribus,
si ipsae vxores priores fuerint in tempore, dictis debitoribus
praetium, vel extimationem bonorum praedictorum exoluere,
eo casu; dictis vxoribus primitus dicta extimatione exoluta, bona
supradicta ponatis in encantu, & plus offerentibus
vendatis, praetia eorundem inter Creditores, vt supra dictum est,
distribuendo: vbi vero dicta die creditores iam dicti comparere, vel
comparentes dictam extimationem in dicto casu supra dictis vxoribus
exoluere de facto recusauerint ad hypothecam, vel pro
hypotheca dicta bona ipsis vxoribus tradendum per vos procedi
volumus, & iubmus; per talem enim viam fraudes cessabunt: quae
antea in, & pro dictis hypothecis quotidie commitebantur, &
dictis vxoribus ac creditoribus plenariem satisfaciet Ius quae vobis
inde pertinens, poterimus consequi, & habere. Haec enim quae
supra continentur per vos, & quemlibet vestrum fieri, &
obseruari sine aliqua interpretatione volumus, & iubemus de certa
scientia, & expraessa, & sub poena etiam nostrae gratiae, &
mercedis, quibuscunque prouisionibus seu litteris in contrarium
factis, vel fiendis, quas cum praesenti ex Iustitiae debito,
revocamus: in quantum huic contrariari in aliquo videantur; non
obstantibus vllo modo: abdicantes vobis omnimodam potestatem
contrarium attentandi. Dat. Barchinonae x. die mensis Martij anno á
Natiuitate Domini M. ccc. lxxvij. (1377)

QVOD
MANDATA POENALIA FIERI NON POSSUNT

praeterquam
eo modo obligatis.

SANCHIVS
Dei gratia Rex Maioricarum Comes Rossilionis, &
Ceritaniae & Dominus Montis Pesulani dilecto Vgoni
Detatione Militi Tenenti nostrum locum in Regno Maioric. salutem,
& dilectionem: fideles nostri Guillermus de montessano
(mótessano), & Guillermus Çaragoça Ciues
Maioric. Nuncij ad nos missi per Iuratos, & Vniuersitatem
Maioric. proposuerunt coram nobis conquerendo, quod vos in dictis
plura, & diversa mandata, vtpoté soluendi certo termino
sub certa poena quam nisi compleatur mandatum, nitimini absque
misericordia cere extorqueri: praetendentibus quod talibus poenis
consueuerunt in Regno Maioric. vti, nisi contrahentes ad poena
huiusmodi se obligarunt, quare supplicarunt nobis vt talia mandata
pena- salta página - poenalia mandaremus omnino
constari: vnde ad supplicationem Nuntiorum praedictorum, & in
fauorem Vniuersitatis vobis mandamus quatenus a talibus mandatis, &
indictionibus talium poenarum cessetis, & faciatis, per alios
nostros officiales obtineri, & si quid ratione talium poenarum
extortum reperietis, faciatis restitui. Dat. Auinione viij.
idus Decembris anno a Natiuitase Domini. M. ccc.xvj. (1316)

Infrascriptum
Capitulum est continuatum in Capitulis dudum factis, & firmatis
in Pariagio olim facto per Dominum Regem, & Episcopum
Barchynonae.

QVOD
PARROCHIAE, ET LOCA EPISCOPI

Barchynonae
cum Domino Rege, & ipso Episcopo sint pro indiuiso quoad
lurisdictionem.

PRIMO
videlicet quod omnis iurisdictio Ciuilis, & Criminalis etiam ad
merum, & mixtum Imperium pertinens Parrochiarum, & terminorum
earum, ac locorum omnium quas; & quae dictus Barchynonensis
Episcopus, & etiam Ecclesia Barchynonensis habent &
habere debent in Insula Maioric. tam super habitatoribus
Parrochiarum, & locorum ipsorum quam super extraneis
delinquentibus ibidem, sit ex nunc in antea medio per medium pro
indiuiso inter praefatum Dominum Regem, & suos perpetuo, &
praedictum Episcopum & Ecclesiam Barchinonen. Exceptis
inde dum taxat personis generosis, & Ciuibus Ciuitatis Maioric.
quorum omninium cognitiones, & prouisiones tam super Ciuilibus
quam criminalibus
dictus Dominus Rex sibi, & suis retinet, retentis omnibus
secundis appellatiomibus in cognoscendo & diffiniendo
quorum condemnationes sint dictae communionis seu Pariagij:
sic quod omnes quae sequuntur ex dictis secundis appellationibus,
sint medio per medium inter dictum Dominum Regem. &
Episcopum Barchinon.

FERIAE
MESSIVM DVRANT, A MEDIO MENSIS MAII,

vsq;
per totam mensem Iunij proximé sequentem.

PETRVS
Dei Gratia Rex Aragonum &c. fidelibus nostris Baiulis Locorum
forentium Regni Maioric. praesentibus, & qui pro tempore
fuerint salutem, & gratiam, per Petrum Fenoll, &
Petrum Castellar Nuncios Sindicorum, & proborum hominum
dictorum locorum ad Nos misss fuit nobis humiliter suplicatum, quod
cum ex consuetudine antiqua & Priuilegio speciali eiusdem,
annis singulis tempore missionum concesso scilicet a medio mensis
Maij vsque per totum mensem Iunij tunc proxime sequuturum sint
seriae concessae, &

Sindici
praedictorum proborum hominum pro habendis litteris super ferijs
huiusmodi a Gubernatore dicti Regni teneantur ad dictum Gubernatorem
accedere annuatim, & tam pro litteris, quam pro salario cursorum,
qui portandis dictis litteris habetan destinari conueniant eos
diuersos sumtus subire in ipsorum non modicum damnum, &
interesse: dignaremur sibi super his de opportuno remedio prouidere.
Idcirco huic supplicationi tamquam iustem benigniter annuentes vobis,
& cuilibet vestrum dicimus, & praecipiendo mandamus, quatenus
dictas ferias, annis singulis tempore supradicto indicatis nullo alio
mandato ex pacto. Dat. Caesaraugustae x. die Nouéb. anno
M.ccc.lxxx. (1380)

SOBRE
LAS FERIAS.

LAS
FERIAS DE MESSES DVREN DE XV.

de
Maig, fins per tot lo mes de Iuñy primer vinent.

EN
Francesch Çagarriga Gouer. General de Mallor. als amats
Balles de la Isla de Mallorca fora la Ciutat costituits als
quals las praesents peruindran ó als Lloctinents de aquells
saluts é dilectio, com lo temps de las messes (mies;
siega) sia prop, e per vtilitat
de la cosa publica sia necessari de vegar los homens
per cullir, é estojar los blats, é per
ço es acostumat quascun añy en lo temps deuall contengut de atorgar
ferias dins lo qual los homens vagans
(vacants; vacantes; vacacions, vacassions, vacances, vacaciones)
per la dita raho no deuen esser appellats ni forçats de esser
en iuy per plets, é per ço segons disposicio
de dret ordenam continuament per tota la Isla ferias,
duradoras de xv. del mes de Maig, fins per tot lo mes de Iuñy
primer uinent tantsolament perq; manam a cascu de vos dits Balles,
que las ferias obseruen, obseruar, é tenir fesseu per
lo dit temps; axi que en aquelles no forçeu
ni estringueu ni appelleu en iuy nigu per plets,
ne per clam, ne per execucio de bens per deutes. Exceptam empero, que
en les dites ferias, é llibertat de aquellas no sien
enteses, ne compreses, nes pugua alegrar de aquelles en
Censals, prouisions violaris, dots, salaris, lloguers,
de iornals, deutes Reals, é de la Ciutat, e Vniuersitat de
Mallorc. Dat en Mallorca a v. de Maig Añy de la Natiuitat de
Nostre Señor M.ccc.lxxvij. (1377)