ACI COMENÇA
LA TERCERA PART DEL LIBRE.
Del Canceller.
Per
tal cor magestat real de grau molt gran es
exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per
ço les letres della proceents son per
juhi de hom excellent corregidores e a forma
congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta
profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un
canceller lo
qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia
doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor
en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant
que prelat no sia sia reebut qui les
letres nostres liger e corregir a forma sufficient
reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna
ab menys letres que pora son nom
sotsescriure sie tengut e sotsescrites
per un escriva de manament o de registre o per
lo missatge de verga de la cancellaria o per
altre porter trametre aquelles decontinent no oblit.
Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna
de aquelles sia contengut que son manades per nos o de
part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun
de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per
nostres oydors seran provehides o manades justicia tan
solament contenents e comissions de aquella: pero sia
diligent e attent que aquelles que gracia contendran
qualque qual a la cancellaria venguen closes
ab lo sagell daquell qui manades les
haura segellades en la clausura: e en lo
manament daquestes sia contengut con seran
vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara
diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria
nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents
pero que si per nos sens mijan o de part nostra per
alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o
per los oydors axi con per lur
offici ells poder manar havem ordonat no contrastant
que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o
vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania
o a alcun dells alcunes letres les quals
injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del
canceller reputades recus aytals letres
subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa
sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor
a aquell al qual ço que es mes satorga ço
que menys es consentir enich no reputam letres justicia
contenens encara summaria expedicio o sens plet
per son propri moviment manar e subsignar pusca axi
con les manades per los altres se esguarda poder
corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera
no abus quel offici dels oydors sen pogues
anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E
per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna
cosa per nostre protonotary o per alscuns dels
escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella
faedores no sia atrobada o feta lo dit
canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses
faedores per los dits vicecanceller protonotary
e altres scrivans de la nostra scrivania ab si
tener no ometa. E per tal con en nostres
conseyls per los nostres conseylers en les coses
deidores per ells conseylan sia orde degut per
raho observador: duem statuydor ab aquest
edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran
alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers
clergues tan solament o cascun dels conseylers
quals que quals dir son conseyl convendra
lo dit canceller injunga primerament als altres que no
als majors que diguen ço
que sabran conseylan car meylor es que los
dits dels altres sien corregits per los dits
subseguents dels majors que si los dits dels majors se
corregien per los dits apres subseguits dels
altres: e si els mayors primerament dehien
aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura
aytal occasion de mala absordidat se donaria
quels altres no volents per favor o no gosans per temor
partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les
quals cogitarien esser conseyladores lenteniment
propri en ornament subvertens. En apres volem
quel canceller ordon les altres coses les quals present
nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de
proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones
segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si
haja: e encara espedicions de supplicacions
escrividores en les foranes parts dicte e aordon
segons que sera concordat e atorgat per nostra real
magestat. En apres respostes faedores en lo
dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs
a altre daquells espressament aquelles no cometiem de
paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun
domestich nostre mostra a ell albara del panicer
major nostre con la sua bestia sera morta en
servey nostre o del cavalleriz
nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada
albaran sagellat ab son sagell
manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es
cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es
rocin de vint y sinch libras e si mul o
palafre de quinse libras les quals al tresorer
nostre sien endreçades. Ordenans encara e
volents a son offici pertanyer que tots quals
que quals als quals public offici de judicatura
o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e
de les altres coses decents examin diligentmet e
aquells los quals sufficients veura esser espeech
liuran a ells loffici destinat. Si empero
sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no
poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch
seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram
a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues
doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra
estants en los cases empero en los quals no
contradien canoniques sanccions e los oydors e
los promovedors cavallers scrivans nostres: los
escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de
son offici sotsmeses tan solament foragitats:
e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a
ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de
nostre conseyl seran ennobleits cor als
resplandents conseylers
nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal
licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los
sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur
offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que
a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E
per tal que be e lialment les coses damunt dites sien
perfetes per lo dit canceller lo dit canceller
sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses
damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al
dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara
no oblit dels escolans de la cappella e de la
almoyna e dels infants qui de la almoyna son
nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o
conseyl dells dampnatge a nostra persona no
venra mayorment per aquelles coses que ells contracten
e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les
coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que
con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser
sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita
ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.
(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3
páginas con tablas cronológicas.)
Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.
Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...
