Mostrando entradas con la etiqueta franquesa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta franquesa. Mostrar todas las entradas

martes, 23 de marzo de 2021

ORDINACIONS, Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca. 1-10

ORDINACIONS
fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca
sobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en
Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo
bras dels Ciutadans
, é Antoni Oliuars per la part forana
Embaxadors elets per lo dit Regna al Señor Rey
al qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar,
atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar
que sien indiferentment per tots los Officials:
é altres obseruades, com sien molt vtils é
necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacio
en que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio
de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit
Regna, com per lo abus que fins assi çes
praticat en les dites questions, fent aquellas, ó
longissimas, ó immortals las quals Ordinacions
son las quis seguexen.


DE
LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docentes
lliures, las quals, llur fet esta en contracta
ó fet de Corredor.


I.


PRIMERAment
es ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en
contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis,
é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é es
puguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellas
aytals, deuant llur Ordinari official, al qual se
pertanguen
(pertáguen) çe puguen, é es
deguen (çe, se, después é
es
), finar oides las parts proprias, é
principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes
dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells 
puscan
hauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E
hoyt
lo cas
per dir de les parts, ó per proues: lo dit official
qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer 
é
çens maior proces, ab concell de son
Assessor é de dos
promens llechs; elegidors per les
dites parts; é sino en
fadige llur, sien presos per lo
dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren,
sentensien
summariament, é de pla en
los dits fets. La qual declaracio,
ó
sententia, sie reduida en escrits de present faét
(
faent) lo Notari expressa mentio del cas, é
questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de
son concell: si lo dit cars se deu
deduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet
Domino Regi.


QVE
NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES


Sentencias,
y haye concordans; are sien
interloquutorias, ó difinitiuas: axi com parla
lo capitol indistinctamét segons que dauall se
conte.



II.


DADE
la dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de
les parts se voldra appellar de Iuy de Balla,
ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir
devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins
tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna
assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio
verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no
sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia,
de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les
parts se pugue apellar mes auant. E si será
discordant; sie licit, é permes de apellar altre
vegade
: é no pus: si ya donchs no era per
causa nouament trobada, ó á sabude del appellant
preuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre
cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins
sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador
(
fahedor),
E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per
aquell official qui pertangue, á exacucio de las
dites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar
los pledetians, quatre diners per lliure,
quiscuna part: no passant lo salari pus de
quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners
per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les
parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, ya
fetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia
empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é
Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites
proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó
no. Placet Domino Regi.


QVE
DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES


çe
haien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia
continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia
llegut al official, dar temps de pagar al debitor.


III.


Item,
dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes
lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells
aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á
supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent.
Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara
esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al)
deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia
licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell
apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats,
é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle,
tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.


QVE
SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)


dos,
ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant,
al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á
bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per
malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per
liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.


Item,
si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa
de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per
prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é
prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent,
sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon
arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a
monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades,
é no admesas excepcions dilatorias, é difugioses
lo reu haye de respondre dretament a la damanda,
produint al terma assignat, tote sa defensio,
com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en
cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions,
qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en
lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts
dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del
seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia
vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per
lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al
dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa,
conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó
vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la
virgulilla ascendente
) la part qui aquella haura impetrada, als
dits dos sous per lliure; é aço
quels sera vist fahedor. Placet Domino
Regi.


QVE
LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB


consell
de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris,
ni causidichs: si donchs (dōchs)
les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.


V.


Item
vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó
dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses
(este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves)
proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitats
reprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é
vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son
iuy (juy, jui, juí;
juicio, juez)
: ço es Gouernador, Balla, é
Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los qualls
sien homens llechs (legos) no Iuristas, ni
Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars ab
duas voluntariament no sen concordauen. Los
quals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo
official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con
virgulilla
) dels quals per las parts seran anomenats, los
pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, y
axi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los
administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totas
questions; hauent sguart tant a for de canciencia, com
á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa,
é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens.
Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio
duorum proborum.


QVE
LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE


iuy
de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é
allegar las dites nullitats, dins sis dies, al
Gouernador al qual se appella.


VI.


Iten
si alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats
de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é
allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador


al
qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges,
é produyr tot ço que vullen produir a son bon
arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat 
ó
no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella
sentensia
sia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre
apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual
aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e
mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay
de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per
aqll official a quis
pertañara, sia la dita Sentencia
executada. Placet
Domino
Regi.


QVE
LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER


summariament,
é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per
embargar execucio.


VII.


Item,
si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de
sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é
altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell 
aytal
cars, haye conexer summariament, é de pla, ac
sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet
Domino Regi.


QVE
SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS


confessada
la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.


VIII.


Item,
com sia vist, que per le aspredat dels crehedors,
qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es
causa, que los dafanens se han de metrer ab
dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell
esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens
pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per
plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é
concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor:
attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é
del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi
com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret,
ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per
temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts,
matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per
aquell deute. Placet Domino Regi.


QVE
LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR


en
del official, si mantenen iusta Causa é millor quel
altre.


IX.


Item,
tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran
deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó
Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador
digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra;
los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official
segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per
son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é
perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutge
ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions
que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio
si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue
estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part
qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat
sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.


QVE
LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;


haien
escriure en pla.


X.


Item,
que tots los processos, é sentencias se hayen escriure
en pla
per tal, que sien millor entesas, per los
homens llechs
. Placet Domino Regi.

martes, 2 de junio de 2020

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.

Reg. n. 4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani.
Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per
fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.

- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y
forsas prou bastants lo que es causa que dita sua
ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten
les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent
suppliquen a vostra magestat miser Hieronym
Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita
ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra
magestat mane celebrar en la present ciutat de
Barcelona sie de son real servey
concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens
de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi
us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de
Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic
done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare
de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra
magestat los dits syndics sie de son
real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers
que vuy son y per temps seran que per privilegis reals
son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio
de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo
clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o
altrament e que se puga procehir contra los
debitors y hereus de aquells e sos successors de
la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la
ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella
volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y
devedors sien axi privilegiats tam in
exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los
de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat
de Leyda pera dit effecte tots los
privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat
concedir lo contengut en lo present capitol perals
debits que seran de assi al davant tant solament y que
en los deguts se serve lo acostumat. Item
suppliquen a vostra magestat los dits syndichs
sie de son real servey concedir privilegi a la dita
ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo
(peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de
pesta (la peste) o guarda della tant com durara
dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los
pahers crear morbers com acostume als portals y
camins los quals puguen portar insignia e durant dita
guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat
ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y
attendrer a la custodia del morbo e executar lo
que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la
custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia
qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les
coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega
y puga conexer dels que a sos ordenaments y
statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la
ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de
Barcelona per raho del morbo servant en
tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi
ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal
dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per
restar impossibilitats com per haverhi en elles
carregats censos y censals no reedifiquen en
gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de
aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera
que obren y en renitencia dells als qui tenen censos
y censals sobre dites cases pera que les obren lo
que axi los uns com los altres han sempre
recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones
a effecte per establir los patis pera reedificar
les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de
les molesties comminen los senyors directes e los
qui tenen dits censals pretenent que lo sol
los resta sempre obligat lo que es causa de que
dita ciutat se vaje derruint y depopulant la
conservacio de la qual conve al be publich: per ço
suppliquen a vostra magestat los dits syndichs
que per lo be public sie servit concedir a la dita
ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara
tinga lloch en les que ja vuy son derrocades
que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy
son o per temps seran ab veu de publica crida manen y
amonesten als amos de aquelles pera que dins lo
termini de vint dies per dits paers prefigidors posen
ma y ab effecte donen orde en reedificar dites
cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell
seran negligents en comensar y apres prosseguir se
dara llissencia als senyors directes si ni haura
o als qui tindran censals o altres hypothecas pera
reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e
si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien
encontinent privats de sos drets: y ab altre
crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui
tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites
cases que dins consemblant termini facen lo
mateix ab comminacio que en sa negligencia seran
privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran
stablides a altres persones als quals se donara
llicencia de reedificarles: y passats dits terminis
puguen liberament los dits paers stablir
les cases derrocades o patis delles a qualsevol
persones liberament a obs de reedificarles y que
ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los
amos com los senyors directes de censos censals e
hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a
dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio
se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio
de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que
semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a
la real audiencia com concernesca molt lo be
public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat
e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser
molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat
concedir lo contengut en dit capitol ab
la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen
los paers amonestar als senyors utils y possessors
delles que dins sis mesos comensen la reedificacio
de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio
fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel
dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora
puguen los dits paers procehir a adjudicacio del
sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al
senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera
extimat sens empero prejudici dels drets
dominicals als senyors directes competents tant per lo
dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme.
Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch
temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre
de les quals fan un diner y es moneda inutil per al
corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat
baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda
desije poder fer y batre per la comoditat se lin
spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners
que ha menester desija acudir a reedificar lo
pont major se li es derrocat y reparacio de les
muralles les quals estan arruinades: supplican
per ço los dits syndics a vostra magestat
sie de son real servey concedir licencia permis y
facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que
sien de lliga ab les armes de la ciutat y
correguen per ella y per las veguerias de Lleyda
Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau
a sa magestat que essent la lliga bona y
conduent sels concedira ab que sols valeguen
en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut
predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet
eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus
dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri
dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa
et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum
Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie
doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono
regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium
expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in
preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes
et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et
ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout
per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto
concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis
munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam
interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea
spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis
consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus
et capitaneis generalibus
nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et
principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et
Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam
doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis
gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et
procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus
locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis
virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu
constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus
presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie
indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum
mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi
nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant
firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant
per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione
seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis
nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei
testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo
nostri locumtenentes et capitanei generales presentis
principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et
Ceritanie utuntur impendenti munitam quia
in promptu non est sigillum regium comune
nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die
ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo
quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno
secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don
Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium
Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali
thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad
hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos
en forma de suplicacion suso insertados.

domingo, 15 de marzo de 2020

XI. Perg. n. 5*, Alfon. II. 27 jul. 1168. Peduls, Mons-Agar, Orta, Bene

XI.

Perg. n. 5*, Alfon. II. 27 jul. 1168.

XI. Perg. n. 5*, Alfon. II. 27 jul. 1168. Peduls, Mons-Agar, Orta, Bene

Hoc est translatum fideliter translatatum II kalendas september anno ab incarnatione Domini MCCXVI cujusdam .... In Christi nomine .... virtute Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum ... comes Barchinone et marchio Provincie et Guillermus Raimundi Dapiferi et Raimundus de Montecateno et Petrus de Subiratis consilio Guillelmi Montispessulani et aliorum baronum curie donamus et concedimus vobis Geraldo de Rivo et Petro de Sancto Martino et Raimundo de Cheral omnique progeniei atque posteritati vestre Peduls cum omnibus terminis et pertinenciis suis et ipsam montannam de Mons-Agar simul et Arberiars sicut terminantur de Collo-Spine usque ad Collum de Bene et usque ad viam antiquam de Orta et usque in ipso loco ubi dividitur via de Orada et de Bene. Hec suprascripta omnia sicut ab istis terminis includuntur donamus et concedimus vobis cum ingresibus et egressibus suis aquis pascuis erbis venacionibus montibus et cum omnibus his que ad servicia hominum pertinent quod ea omnia habeatis et teneatis et possideatis vos et progenies vestra et omnes illi qui ibi populaverint francha et libera et ingenua libere et quiete potenter et integriter ad furos Cesarauguste ad faciendas omnes voluntates vestras plenarie. Et ego Petrus de Subiratis retineo michi et meis terram ad unum par bovum sicut eam michi dabitis. Et donamus vobis et progeniei vestre ipsum castrum de Peduls quod vos teneatis in perpetuum per nos et donetis nobis et successoribus nostris vos et vestri potestatem de ipso castro irati et pacati quando nos vel homo per nos quesierimus vobis. Et donamus vobis et progeniei vestre duas partes de omnibus exitis qui de castro exient et de terminis suis scilicet de justiciis de chestis de forciis trobis et de omnibus qui ad senioraticum pertinent: et retineo ego Petrus de Subiratis terciam partem. Donamus itaque vobis omnes stachamentos: sed cum ego Petrus de Subiratis ibi fuero quod eos accipiam si accipere eos voluero salvis vestris duabus partibus. Donamus etiam vobis omnes stabilimentos. Hec superius scripta donamus vobis et progeniei vestre in perpetuum ad omnes voluntates vestras faciendas salva fidelitate nostra et successorum nostrorum per secula cuncta. Si quis hanc cartam violare voluerit nihil valeat sed in duplo componat et postea hec carta firma permaneat.
Que fuit facta VI calendas augusti anno Domini Jesu MCLXVIII° - Sig+num Ildefonsi regis Aragonis et comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. - Sig+num Raimundi de Montecateno. - Sig+num Petri de Subiratis.
- Sig+num Guillelmi Montispesulani. - Sig+num Petri de Sancto Minato. - Sig+num P. filii P. de Sancto Minato. - Sig+num Guillelmi Garidelli. - Sig+num Guilaberti Anglisi. - Sig+num Arnaldi Garidelli. - Sig+num Boni Vasalli de Moro. - Sig+num Crispini qui hanc cartam scripsit die et anno ut supra. - Sig+num Raimundi Capellani. - Sig+num Guillelmi presbiter. - Sig+num de Cardona vicarii Dertuse. - Ego Bernardus Tolsani hoc scripsi et hoc feci + cum literis rasis et rescriptis in linea Va die et anno quo supra.

El lugar de Horta (antiguamente Orta), está documentado en 1153 por primera vez, como fronterizo en la donación del castillo de Miravet -después de la conquista de Tortosa el 1148-, parece que hacia el 1163 fue conquistado por Alfonso II de Aragón, el que el 1165 dio carta puebla, según los fueros de Zaragoza, a quienes poblaran los términos de Horta y Bene.
El 1174, Alfonso II dio la jurisdicción del lugar a los templarios y, en 1182, los Moncada renunciaron a los derechos que tenían.
El 1192, el maestro provincial del Temple dio a los habitantes de Horta una nueva carta de población según las costumbres de Lérida.
Al suprimirse los templarios, a principios del siglo XIV, Horta pasó a los hospitalarios de la castellanía de Amposta.
En 1359, Horta comprendía, además, los puestos de Arnes, Ferres -ahora despoblado del término de Horta, Bot, Caseres, Mudèfer y quizás Prat de Comte. En el siglo XIV se inició un aumento de población -de 43 fuegos en 1358 a 81 en 1378- que continuó los siglos XV y XVI. De este momento, son buena parte de los edificios más representativos del núcleo -ayuntamiento, casa del Diezmo-. En el siglo XVII, durante la Guerra de los Segadores (1640), Horta fue saqueada y tomada por asalto para evitar que cayera en manos castellanas. Los censos del siglo XVIII y del XIX vuelven a señalar un incremento de la población, hasta principios del siglo XX. En 1919 se empezó a nombrar Horta de San Juan.

XII