Mostrando entradas con la etiqueta galeas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta galeas. Mostrar todas las entradas

sábado, 12 de septiembre de 2020

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO. 


Se adoptaron en esta sesión los siguientes acuerdos:

Primerament que les stepes sien fetes e apparellades esser meses per lo fuster de la casa de la Diputacio.

Item que los dos caps de cinquantenes determenats per los diputats e consell sien en la casa de la Diputacio de continent be armats e a punt.
Item que presents los dits diputats e aquell consell llur que ells elegiran sien meses les banderes reyal e de Sant Jordi sobre lo portal de la casa de la Diputacio qui mira sobre lo carrer de la plaça de Sant Jaucme.
Item que posades les dites banderes e aquelles restants acompanyades ab los dits cent homens armats los dits deputats e hu dels consellers de la dita ciutat acompanyats de aquells de llurs consells qui ells elegiran vagen la via de la ribera e meten XXIIII stepes de galeas en lochs condecents e utils per la faccio de les dites galeas e daqui avant de aquelles fassen boscar acabar e armar ab son efecte tantes com per los dits deputats e consell sera determenat.
Item es deliberat que les dues galeas de la ciutat e una del General e altra de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sian adobades varades e armades mijançant aquells ministres que los dits deputats e consell determenaran.
Item que per ordinacio e desliberacio dels diputats ab llur consell tots los rocins o cavalls disposts per guerra qui sien de la present ciutat e en poder de qualsevol persones sien manifestats e tenguts per los dits diputats e consell e per la defensio de la republica de aquest Principat.
Item es deliberat per los dits diputats e consell que totes e sengles messions e despeses necessaries e opportunes a la bona expedicio e exequucio de les dites coses sien pagades es paguen de pecunies e bens del General a noticia e conexença dels dits diputats e de les persones e ministres que per ells diputats hi seran.
Item que attes que dema que sera diluns se ha a fer la crida del acordament e per la qualitat del fet rahonablament se dege contentar tota la gent de menor sou encara attesa la despesa qui per aquells qui sacordaran se ha a fer es pensat quiscun home darmes qui compren pilart e patge haje quiscun mes de sou quaranta cinch florins corrents e bestreta per dos mesos e quiscun home de peu haje sis florins corrents per quisqun mes e bestreta pera dos mesos. E mes sia donat a quisqun home sol de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e sia donat de sou als conestables vuyt florins per mes ab bestreta de dos mesos.
Item es mes pensat que sia per los diputats elets hun capita general de tota la armada de la terra e tres consellers ço es hun de quiscun stament a consell dels quals lo dit capita haja star.
Item es pensat que sien soldejats tres milia homens de peu los quals ja son compartits per les universitats del Principat dels quals hi haja haver mil o vuyt cents ballesters vuyt cents pavesos e doscentes lançes largues e cent spingardes o menor nombre si als diputats e consell en sdevenidor apparra.
Item es pensat que sien soldejats doscents cinquanta homens darmes si haver se poran e rocins particulars utils tants com trobar sen puixen.
Item que per los diputats e consell de continent sien eletes tres persones ço es una de quiscun stament per seure entrevenir e expedir la armada de la terra.
Item es deliberat que la eleccio del capita de la dita gent darmes e los consellers de aquell e los acordadors de la dita gent que han esser tres ço es hu de quiscun stament sia remes als dits deputats.

En cumplimiento de estos acuerdos, y deseando ponerlos por obra desde luego, fueron enarboladas en este mismo día, encima de la puerta de la casa de la Diputación, la bandera Real y la de San Jorge; y fueron asímismo los diputados con numeroso acompañamiento a poner las quillas de las veinticuatro galeras que habían de construirse. Después de estas solemnidades, se volvió a reunir la Junta y se despacharon las cartas que siguen:

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Ara toquades sis hores apres mitga nit havem tretes les banderes reyals e del General ab MD homens qui les acompanyen la via de vosaltres e no solament los dits M e cinchcents homens mas infinida gent. Es necessari promptament hajau donat conclusio efecte e exequucio en lo que a vosaltres es stat scrit. Lo consell general de aquesta ciutat stan tots temps nit e jorn congregats e nosaltres axi mateix. Siaus avis e lo Deus omnipotent queus endreç. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati toquades les sis hores havem tretes les banderes reyals e del General e van ab elles mil e cinchcents homens certificantvos que no solament aço mas tanta gent segueix que es sens nombre car tanta es la inclinacio e voluntat que no es stat possible fer altra car ya eren en punt que nostres persones volien exequutar. Es necessari per restauracio de vostres persones e de nosaltres promptament doneu conclusio en lo que a vosaltres es stat scrit e aço sens dilacio alguna. La cosa endreçara en tot be nostre Senyor Deus si li plaura o lo benaventurat sant Jordi. Dada en Barchinona a VIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vuy de mati a sis hores toquades havem tretes les banderes reyals e del General van ab elles mil e cinchcents homens be a punt e no solament lo dit nombre mas altra gent infinida tanta es la voluntat. Es necessari senyors vosaltres promptament hajau executat lo queus es stat scrit e no hajeu falla. Nostre Senyor Deus vos endreçe. Dada en Barchinona a VIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 36. Reg.n. 1378. fol. 70. 24 oct. 1341.

Núm. 36. 

Reg.n. 1378. fol. 70. 24 oct. 1341.

P. etc. dilectis et fidelibus administratoribus Elemosine pro faciendis armatis in mari contra perfidos agarenos in regno Valencie generaliter ordinate salutem etc. Noveritis nos ad instantiam illustris regis Castelle noviter ordinasse quod incontinenti armentur quinque galee per vos in civitate Valencie et alie quinque per administratores caritatis Cathalonie in civitate Barchinone taliter quod per totum mensem decembris sequentem proxime infallibiliter sint armate et in medio sequentis mensis januarii apud trajectum Tarife aplicuerint ut idem trajectus non relinqueretur a nostro stolio galearum. Quocirca vobis expresse dicimus et districte precipiendo mandamus quatenus dictas quinque galeas armetis et paretis familia victualibus exarciis armis et aliis apparatibus opportunis taliter quod simul cum dictis galeis Barchinone sine defectu aliquo in medio dicti mensis januarii apud strictum aplicuerint memoratum. Hocque nullatenus inmutetis vel etiam diferatis si ad Dei et nostri decus et servitium anelatis. Datum Valencie IX kalendas novembris anno Domini millessimo CCC°XL° primo.

37

Núm. 30. Reg.n.1377. Fol. 139. 11 dic. 1340.

Núm. 30.

Reg.n.1377. Fol. 139. 11 dic. 1340.

Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et cetera salut como a rey que tenemos en lugar de hermano que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriamos mucha hondra et buena ventura et tanta vida et salut como para nos mesmo. Rey fazemosvos saber que recibiemos vuestras letras las quales agora nuevament nos enviastes con Ferrant Royç escrivano vuestro sobre razon de las nuestras galeas que alla enviamos con el noble et amado almirante nuestro Pedro de Moncada en ayuda vuestra: et havemos entendido bien et diligentment lo que el dito Ferrant nos reconto de parte vuestra por la creyença por vos a el acomendada en las dichas letras vuestras. Porque vos respondemos rey et assi vos fazemos saber que nos enviamos mandar et decir por nuestras letras muy expressamente al dicho almirante nuestro que este alla en la guarda de la mar por todo el mes de março con las ditas galeas por que nos le entendemos enviar luego complimiento de paga de dineros pora quitar et pagar las gentes que fueren en las ditas galeas a complimento del tiempo sobredito o otras galeas armadas de nuevo en manera que no le converra partir dalli por el dito tiempo porque nos Dios queriendo por todo el dito mes de março o antes havremos dreçado et enviado las otras galeas de la otra armada que entendemos enviar por al verano primero que viene en guisado que ninguna cosa non fallesca de lo que nos somos tenido de complir. Dada en Barcelona onze dias andados del mes de deziembre en el anyo de nuestro Senyor de mil CCC et quaranta. - Eximinus Garçes mandato regis facto per comitem Terrenove consiliarium.


Núm. 12. Reg. n. 1378. fól. 4. 13 ene. 1340.

Núm. 12. 
Reg. n. 1378. fól. 4. 13 ene. 1340.

Illustri ac magnifico principi Jacobo Dei gratia regi Majoricarum comiti Rossilionis et Ceritanie ac domino Montispesulani carissimo fratri nostro Petrus per eandem rex Aragonum etc. salutem et prospera ad vota successus. Jam per alia scripta nostra vestro deduximus culmini felicem victoriam quam Rex regum omnipotens Triumphator illustri regi Castelle contulit non sine plenitudine glorie et honoris contra regem Marrochorum perfidum cum suis adherentibus qui de sua sueque universalis fetide nationis feritate
confisus conabatur et minabatur in tota Ispania detrusis et expulsis inde christicolis sibi ascribere monarchatum. Et vere major est dicti victoris gloria et agareni pretacti cum suis sequacibus exterminium et personarum et opum irreparabilius detrimentum quam fama predicet seu scripture deponant que non sine magno et notabili presidio illius stolii galearum tresdecim quod inibi tunc temporis in Dei servicium dictique regis subsidium tenebamus premissa sic feliciter successerunt: viso enim per eundem agarenum stolio antedicto ab obsidione Tarife desistens retrorsum abiit et comburi fecit machinas expugnantes continue dictum locum: ideo rex Castelle conflictum cum dictis sarracenis inivit sub dicti stolii confidentia principali. Ceterum quia tanto debemus ad conterendum dictorum agarenorum reliquias uniri totis viribus et conatu quanto Dei omnipotentia suum in hac parte speciale subsidium videmus prestantius ministrare providimus ordinandum ad exaltationem .... Jesuchristi et pro servandis convenientiis quas dicto regi super dicti prosequtione negotii pacti sumus tenere anno presenti triginta galeas in Ispaniarum trajectu cum decem galeis vestris ex illis videlicet quindecim quas nobis ad certum tempus pro dicti prosequtione negotii promissistis. Quocirca serenitatem vestram intimis affectibus deprecamur quatenus ad quantitatem et qualitatem sepedicti negocii vestri culminis intuitum dirigentes et quanta honori vestro et nostro apud Deum et homines esset indicta necessitas tenere in eodem trajectu tempestive stolium et majori qua bono modo poterimus quantitate dictas decem galeas vestras bene paratas et munitas in plagia civitatis Valencie per totum proxime intrantem mensem martii cum stipendio et victualibus ad quinque menses infalibiliter faciatis adesse ut simul cum nostris viginti per quatuor menses completos in partibus dicti trajectus valeant residere et pro gressu et regressu ad propria spacium habeant quinti mensis: nec hesitare opportet serenitatem vestram ad prestandum dicto tempore tantum numerum galearum qui forsan juxta pacta minime teneretur quoniam fiet inde recompensacio in futuris auxiliis ut decebit. Data Valencie idus januarii anno Domini M°CCCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per comitem Terrenove consiliarium.


miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 10. Reg. n. 1377. fol. 35. 1 oct. 1339.


Núm. 10.
Reg. n. 1377. fol. 35. 1 oct. 1339.

De nos en Pere per la gracia de Deu et cetera al noble almiral nostre en Jofre Gilabert de Cruylles salut et cetera. Reebem vostra letra en la qual nos fes saber que vos diluns a vespre a VI jorns de setembre partis Dalgezira Dalhadre ab VIII galeas per descubrir lo port de Cepta et que vengues de nit et hi trobas XIII galeas de moros et VII leyns armats et una galea de janoveses et altres vexels qui devien passar aquella nit: et quant vench en lo mati atançarense a vos et al estol nostre et hagues mescla ab ells de la qual beneyt sia Deu hagues victoria e que lalmiral de Sivilia ab qui vos havets feta avinença sobre aço que guanyaria ell et vos vos demanava part de ço que guanyas en la dita mescla sens que no havia haut afany et que passariets ab ell al mils que poguessets: e que depuis que vos sots la non havia res guanyat o pres de que vos haguessets hauda part. La qual letra be entesa vos responem que haguem gran plaer de la victoria que Deus vos dona contra los dits sarrayns en fem laor et gracias a Deus. E pregamvos que pus a Deu plau de endreçar vostres affers los quals son nostres vos esforcets a ben fer en manera que Deus et nos ne siam servits et nos vos en puxam retre bon guardo segons que havem en voluntat. Quant a la part queus demana lo dit almiral de Sibilia vos responem eus fem saber que a nos par que pus el dit almiral nous ha dada part de ço que ha guanyat que vos no li deyats donar part de ço que guanyat havets menys de ell. Empero en aço fets la voluntat del rey de Castella qui creem quey guardara la nostra honor et la vostra. Data en Barcelona lo primer dia del mes de vuytubre del any de nostre Senyor MCCCXXX nou. - Egidius Petri mandato regis.



Núm. 9. Reg. n. 13.Fol.32. 15 jun. 1339.

Núm. 9. 
Reg. n. 13.Fol.32. 15 jun. 1339.

Al muy alto et muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Galliçia de Sivilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Sardenya de Corcega et conte de Barchinona salut como a rey que mucho amamos et mucho preciamos et pora quien querriamos mucha honra et buena ventura assi como pora nos mismo. Rey hermano fazemosvos saber que lego a nos aqui en Barchilona el amado conseller nuestro Gonzalo Garçia miercoles viespre de Corpore Christi e de que entendiemos (parece que pone entandiemos) como se libraron los pleytos porque vos lo embiamos. Plogonos ende mucho e luego enviamos la carta nuestra de ratificacion de las posturas a la muy alta dona Leonor reyna Daragon hermana vuestra segunt que fue puesto. E mandamos otrosi librar luego les mas galeas que podiamos con les quals va al estreyto de Tarifa el noble et amado almirante e conseylero nuestro don Jofre Gilabert de Cruyles. E porque vayan alla en cerca les otras qui finquen a complimiento de las XV que en est present verano havemos a enviar se façe cuanto se pueda fazer en manera que queriendo Dios partiran de Barchinona do se arman por todo el present mes de junio. E havemos mandado al dito nuestro almirante que faga todo lo que complira con el vuestro almirante en uno a servicio de Dios et a defendimiento de vuestros regnos et nuestros et a danyo et embargo de los enemigos de la fe. Porque vos enviamos a rogar quel dito nuestro almirante hajades encomendado e gradezer vos lo emos mucho: e seet cierto que es hombre que vos sabra bien servir et lo ha mucho a talant. Dada en Barchelona XV dias andados del mes de junio en el anyo de nuestro Senyor MCCCXXXIX. - Petrus Martini mandato regis facto per Gonzalvum Garcie consiliarium.

num-10-reg-1377-fol-35-1-octubre-1339

miércoles, 26 de febrero de 2020

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 
Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:


es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.