6 DE JUNIO.

6 DE JUNIO.

Fueron leídas las notas y modificaciones a los capítulos que había ordenado la comisión, y aprobadas por los señores Diputados y Consejo, deliberóse que se pasaran al Concejo de la ciudad; después de lo que, se hizo por el señor abad la siguiente proposición, relativa a mosen Galceran de Requesens, sobre la cual no se tomó acuerdo alguno.

Per quant lo Senyor Rey ha demanat que reputara a servey molt agradable que mossen Galceran de Requesens qui vuy es detengut que sia delliurat de la dita detencio e que sa persona e bens no sia procehit o anentat (enantat) per causa alguna que per ell fins lo dia present sia feta consellada o procurada de intencio que fos deliurat que sobre aço deliberassen. E feta la dita proposicio per que alguns e pochs foren altres aximatex pochs ecclesiastichs per squivar irregularitat noy volguessen votar majorment per que en lo proces contra ell fet no sabien ne havien sentit res noy volgueren votar remetentho a la consciencia e carrech de aquells quiy havian sabut o y sabian altres e los mas foren de intencio que lo dit mossen Galceran de Requesens devia esser content que isques del Principat de Cathalunya e en aquell de sa vida no degues intrar ne tornar ab certa obligacio que de ço prest si contrafahia.

Guillermo Colom, por haber intervenido en un proceso contra el mencionado Requesens, se abstuvo de votar; y Pedro Benet Splugues fue de parecer, que debía libertársele, para complacer al señor Rey.
El propio día los señores Diputados recibieron la siguiente carta del señor arzobispo de Tarragona, que fue leída en consejo.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya congregats en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Si concordia e pau nostre Senyor Deu tant mostra amar e voler leixant aquella en son ultim testament dignament la devem stimar e presar. E per so si entre tots los vivents se deu desiyar molt mes sens comparacio entre lo pare e el fill Senyor e vassalls. O quanta inestimable alegria al Principat de Cathalunya se spera de aquesta concordia ab tants trebaylls e despeses trebayllada e prosseguida. E si lo que Deu averta en roptura e discordia la gloriosa instancia nostro finave quanta calamitat dans e total perdicio del Principat en nostres dies sperimentar se poria. E per ço molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors jatsia yo no dupte a cascuns daqueix noble consistori cascuna hora en la pensa esdevenga aquesta evidentissima coneixença recordantme entre vosaltres per vostre virtut e gracia haver alguna condicio major que a mi marescha. Per satisfer al meu degut ni deix ni puch callar la singular avinentesa que Deu Omnipotent per sa clemencia en lo present nos presta applicant al animo del Senyor Rey a motius e cosas de tota seguretat pacificacio e stat tranquille de sos vassalls e terra segons per report dels vostres embaxadors facilment poreu compendre. De que tots los qui açi trobats nos som jatsia indecisament romanint en vosaltres le auctoritat de approvar som stat consolats e del tot conformes en regraciar a Deu qui en tantas maneras als cathalans appareix protector e parcial. Qui pot apreciar hun finament tant honros apres cosas tantas fetas en exalçament de vosaltres nis lig nis sap generacio alguna tal esforç haja executat com nosaltres havem. E si en començar virtut supprema (parece sopprema) unidament nos ha tots coronats molt mes aconseguir tal concordia e repos al seny meu enfre los angels sis pot dir monanim (? mon anim) exalçats. Guarden donchs vostres reverencies nobles e magnificas senyories algu no bastas hun do de pau e concordia tan singular furtar als cathalans denigraria nostra honor qui en tan alt grau en aquest fet es collocat mas encara subvertiria aquesta provincia de poch nombre e ambit vuy en lo mon sens par. Gran angustia e reçel me fan parlar e sab Deu no altre interes que no se ab qual respecte a mis pogues applicar mas sols per una accio popular lo meu cor crida e reclama a vostra honor e dignitat que apartant coses adverses ab la integritat de saviesa vullau judicar en vostre delliberacio stara tot lo stat del Principat. Axi que sius conformareu ab justicia e raho premi inenarrable nos sera dat si altrament curaveu judicar la subjeccio de la terra no pensam se puga scusar. Cosas infinides nos occorrerian denunciar les que certament no obmetriem sino pensant vostre gran circunspeccio e integritat mes de mi en fets tan acompanyats de raho evident sabian ordenar los passats nostres si stimacio han aconseguida aquella han ab treballs encerguada per diverses parts conquistant nosaltres en la propria casa a tots havem passat. Qui dara loch se puga perdre lo preu de actes tan units com son los nostres en los quals si el fi no corresponia al principi daqui los fets denominacio prenen restariem condempnats de ignorancia e haurias a dir per hun casual esdeveniment nostre empresa es stada començada. Gran es lo carrech qui als vostres enteniments en aquest temps es imposat. Haurem cascuns tornar en nosaltres mateys e no mes seber del que cove ni mes tembre del rahonable mas incautada complidament nostre seguretat deferint a la auctoritat del Rey e Senyor nostre per manera en nengun temps culpa nos sia imputada. Placiaus senyors considerar les coses en la present contengudes ab maturitat e repos contemplar apartant tota cuyta dampnosa segons de vostres prudencias e circunspeccions en tan subiran (o sobiran, singular, no concuerda con fets) fets es de sperar. Ordenant en mi tot lo queus sia plasent. Feta en Vilafrancha a V de juny. - A voluntat vostra P. archebisbe de Tarragona.

10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

Habiéndose presentado, en este día, doña Isabel, esposa del noble don Galceran de Requesens, con una carta del Rey para los señores Diputados y Consejo mandaron estos que se leyera, contestando a dicha señora, que deliberarían acerca del contenido de aquella.
Sigue la carta.

Als reverent e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats vintessetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Sabut havem com en aquests pasats dies de ordinacio vostra lo noble magnifich e amat conseller nostre mossen Galceran de Requesens governador o portant veus de governador general en aqueix nostre Principat de Cathalunya fou pres e detengut per lo balle de Barchinona en la sua casa de Molindereig e portat a la dita ciutat e mes en la preso comuna de aquella on de present es detengut. La causa de la sua detencio ignoram pero rehonablement de la captio de hun tan gran e preeminent oficial nostre en lo dit Principat nos deuria esser stada donada alguna noticia car en cas que per ell fossen stades fetes algunes coses no degudes sempre per nos seria stat donat loch que fos degudament punit e castigat justicia migençant. Pero ques vulla sia del pasat  deposant en aquesta part tota rigor e usant de temprança e mansuetut vos pregam e encarregam axi stretament com podem que deferint en aquesta part a la honor nostra de qui es stat e es oficial e per tots bons altres e honests respectes façats deliurar de la
preso lo dit gobernador e no permetre que li sia feta vexacio e molestia en la sua persona e bens car com dit havem si fet o comes haura coses algunes que mereixquen correccio ab bona voluntat hi entendrem e donerem orde que la justicia sia feta e ministrada de ell e de tot altre qui dege eser feta certificantsvos que altra que en aço fareu lo degut nos vos ho tendrem a singular servey e complacencia. Dada en Çaragoça a XXI dies de març del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, después de comer, volvieron a reunirse los señores Diputados y Consejo; y como algunos hiciesen la proposición de si debían mandarse copias de los capítulos enviados al Rey a casi todos los síndicos de las universidades, que las solicitaban, acordóse que no se hiciese por entonces, en atención a no haberse concordado del todo con la señora Reina; sobre cuyo negocio se emitieron también diversos pareceres relativamente a si se es-escribiria al Papa, al rey de Francia, al duque de Borgoña y a otros señores y príncipes cristianos, por vía de consulta, reconociendo que era bueno informarse en tan árduos asuntos; y como aprobasen esta idea la mayor parte, comisionóse al obispo de Elna, para que lo hiciese con toda discreción, acordándose al propio tiempo que se le enviasen algunas personas bien enteradas de este negocio, y que si se escribía al rey de Francia, fuese también con gran modestia y discreción.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat et cetera.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Lo dia passat arriba aci En Perello notari per lo qual rebem la resposta per vosaltres feta a la consulta que per ell vos haviem tramesa fer. De continent rebuda vostra letra anam parlar ab la
Senyora Reyna e suplicar sa Altesa juxta la forma que scrit nos havem. La sua Excellencia dix li plahia entrar en practica de aquests afers e que si entenera de continent. Lo dia present la dita Senyora ha stat retreta ab los de son consell. Per nosaltres entorn les VI ores apres mig jorn es stat trames a sa dita Excellencia lo dit notari per dirli si li fora plasent anasem a la sua Celsitut. Ha repost que stava entenent en la resposta faedora als capitols la qual nos sera donada dema Deu volent. Haguda aquella de continent ne sereu certificats avisantvos mossenyors som certs que abans que lo dit Perello fos ates aci ya la dita Senyora per miga del Castella de Emposta lo qual partint de aqui era primer vengut sabe vostra delliberacio e axiu sab daltres ques fan en aqueix consell ço que es cosa carregosa a vosaltres e a nosaltres e no succehex a la deguda reputacio. Placleus en quant fer si puscha per obviar a tals coses hi sia be ates. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. E rescriviunos ordenant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de Penedes a VIIII de abril any LXI. - Lo present portador es hom de casa nostra sens que no ha haver res del port. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Jo instat per los consols de aquesta vila e encara per quem poria esser molt rahonable per certes noves que acis comptaven del comdat de Foix per esserne cert hi he trames hun home qui vuy es tornat. Compte com lo comte de Foix ha scrit de la cort del Rey de França ont es als cavallers e gentils homens del dit comdat ques metesen a punt e en orde e axi ho feren. Diu mes com lo comte de Foix continue de demanar licencia al Rey de França per quatre mesos per venir a veure la comtesa. Fins aquella hora nos sap que la hages obtenguda es ver se creu la obtindra. Lo dit comte de Foix ha fet molt reforçar lo castell de Maseres e ha scrit que li fos feta gran provisio de fromens e de sivades e axi compte aquest qui es vengut quen han fet. Diu mes que lo poble del dit comtat mostre mala contentacio per que la comtesa atura tant en Navarra e no ve en lo comtat. Moviment de gent de peu algu no si fara. Altres coses no ha portades sino que tots los pobles del dit comtat lohen e bendihen los cathalans dels actes fets en la detencio e liberacio del Senyor Primogenit. Altres coses no y ha de que fretur scriure.
Yo he feta fer asi la crida en lo principi del present mes e fare al vuite die de les intrades e exides e del segell de sere e de plom juxta la forma de vostra letra. Rescrichvosne per que men haveu donat carrech.
E axi mateix be ha vuit jorns vos trameti per lo macip den Alegret lo velut morat qui fou retengut a la bolle dassi qui dien fon furtat an Gabriel Miro. Daqui fou trames a la taule de les intrades e exides de aqueixa ciutat fos liurat a vostres magnificencies. Siau recordants de les guardes qui han trobat lo frau e altre no hagues ço que toquaria a ells e manenme vostres grans reverencies lo que plasent los sie suplicant la divina potencia vos vulle tenir en la sua guarda. De Perpenya a VIII dies de abril del any Mil CCCCLXI.
- A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local. 

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Huy he rebuda una vostra letra del primer de abril en la qual me significau vostra delliberacio de voler fer restar açi Mosel vaguer al L. rocins e D. homens de peu e aço mossenyors voleu que yo inste que sia mes en
execucio la qual execucio no sta en pus sino que lo capita sen vaja car ja Mosel veguer es content fer segons es delliberat. Es ver mossenyors que per triar los D. homens utils vostra reverencia e honorables magnificencies volria me responguesseu al que en aquests dies passats per diverses letres he scrit ço es quines gents volreu si hi aura spinguardes ni quants que yo crech no trobareu prou que mudant conestables yols fare tots romandre axi mateix sils pore fer certs que acabat lo temps dels dos mesos e XV dies aquests qui restaran sien soldejats per dos mesos car puix sien certificats de haver sou los qui restaran no auran enveja dels qui sen iran. Crech mossenyors vostra deliberacio sia stada molt bona de metre les coses en aquest tall mentra aquests capitols de concordia se tracten lo qual placia Deu vulla conduhir. En lo licenciar de les gents ses tengut açi aquest orde que primerament es stat delliberat per lo capita e consell licenciar tots los capitans de cinquantenes e axi son stats licenciats mes ses delliberat no licenciar negu de cavall fins lo temps que avien a servir sia scorregut e mes ses delliberat que la gent de peu qui ha pres socorriment dels tres florins no sia licenciada fins se haja respost de vostra consulta e la gent de peu qui no ha pres lo dit socorriment de tres que sia licenciada a coneguda mia fentho en manera secreta e a poch a poch en manera que los qui resten no agen causa de congoxar e axiu licencie quant dos quant tres com ab menys brogit puch. Si als del qui es delliberat vostra reverencia e honorables savieses saben ni vehen aqui no es culpa ni carrech meu car fas sens intervencio mia ne sebuda alguna. Es ver mossenyors que de uns dies en ça yo crech aureu vist aqui molts qui sen van licenciats ab letres dreçades a vostres magnificencies e jat sia que sian molts no cregau hi perda res lo General car primerament los qui sen van son homens quis moren his morien en Fraga de anuig e anavenme quasi plorant detras quels licencias e avihant a ells cobrava altri en loch seu que valia tant o mes del qui sen anava car he cobrar gent destre hi en tots quants ne mudats sens fallirne hu he hagut per fermança lo conestable de la conestablia hon se mudaven e axi de aquestos almenys so segur que nom fugiran e siu fan ya tinch qui pagara per ells. Avisantvos mossenyors que alguns de aquests homens de peu vehent que no he volgut licenciarlos e altres sabent que altres son partits han mes en fama que yo prenia sobornacions de licenciarlos vullvosne mossenyors avisar per que si aqui sen fahia clamor neguna queus placia la diligentment voler sobre negu quin aja pagat I diner que per hu jou vull tornar mil e si negu ha pagat res han pagat al qui restava per servir en loch seu car de alguns he pres aquest tall que si sis o set qui avien a servir cinch o sis o set jorns per hom sen volien partir ates que lo General de servey de sis ni de set dies no ha negun profit al present yo he guiyat de multiplicar los dies de tots en aquesta forma que si sis homens me havien de servir deu jorns he fet que aquests sis me han dat hun home per LX dies e axi lo General se avança lo sou de aquell hom be si la vostra delliberacio ages sabuda en Fragua quant comensi a stapolar gents per scanbi de altres yom tinch per dit que aguera agut axi una XXV de homens que ja stalviarien al General CCC florins. Segons lo libre del acordament mossenyors yo trop que alguns tacanys son fugits e los demes fugiran ans de arribar a Cervera e los demes ans de exir gayre luny de Barchinona que solament en la conestablia den Vilalba he trobat quen fugiren III que no feren sino pendre lo sou he may los veu pus be los demes dels fugits son tots de la terra esme vengut lo pare de hu que volentes me donara hun hom per servir dos mesos e que li fes perdonar sa falta. Tinch lo a noves per que mossenyors placieus delliberar si negus volia reconsiliar e esmenar sa falta com volreu ques fassa axi mateix si aquests acordaments han de durar es mester ques faça qualque despesa per pendre qualque hu dels fugits e ferne aci castich car la gent es molt atrevida e si no vehen castich de algu molts se atreviran a fugir. De quants yo he trobats menys en lo regoniximent he pres jurament dels conestables que tota volta que sapien hon son los denunciaran en vostre consistori en manera que pugen esser castigats.
Hir tremeti hun moço meu a Fraga per una camisa que se havia oblidada. Diu quey veu uns dotze falquones del Rey quey eren ja arribats nom se de hon se eren exits e molts li digueren plorant que volgueren que tornasem alli que lo Rey los menaçava de ferne grans sentencies per quens avien dat entrada e crech sien opinions de velles. Feta en Leyde lo die de Pasque de mati a V de abril. - Placieus mossenyors ferme trametre lo acordament de la gent de cavall per jornades. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

CLVII, arch dip diet, 1460, diciembre

CLVII. 

Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona. E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enriquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis 
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

clviii-letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls