Ley XXIX. Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.

Ley XXIX. 

Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.

Fer deuen los cavallers coses senyalades les quals per cosa alguna no deuen lexar a fer. E aquestes son en dues maneres ço es les unes en dit les altres en fet. E les de la paraula son que no sien vils ni desmemoriades ço es impropries en ço que seran dites ni orgulloses sino en aquells lochs on se convendra axi com en fet darmes en lo qual han a esforçar los cors dels homens et darlos voluntat de fer be nomenanlos et aduinlos a memoria que facen be lurs affers et reprenenlos en ço que erren no faen ço que deuen. E encara tengren en be los antichs que a aquells qui havien amigues o enamorades quels en fos feta memoria en les batalles per ço quels en cresquessen mils los coratges et haguessen major vergonya derrar. E axi meseix tingueren en be ques guardassen de mentir en lurs paraules exceptat en aquelles coses en les quals ço en que haguessen mentit sen ho porien tornar axi com es en esquivar dampnatge que poria esdevenir si les paraules nos mudassen e axi meseix dien algunes paraules no veres per amansar algunes persones a fer alcun gran mal o meten pau et acort entre aquelles en lur desamor o en altra cosa que per aquelles paraules no veres tolguessen dampnatge et aportassen profit: e axi meseix que les paraules que dixessen juran o faen homanage o promissio de tenir alcuna cosa que les atesessen axi com havem dit que deuen esser leals et ferms en ço que faran car la lealtat los fara errar de guardar et la fermetat que nos moguen dun en als que es cosa que no conve als defensors car no son tan dubtats per aquella raho aquells que ho fan. E axi meseix deuen fer que les vestedures et les armes que portaran sien belles et gallardes a profit de si meseix en manera que sien be estants et be aparents a aquells qui les veuran et que ells sien coneguts per aquelles. Axi meseix deuen esser de bon tractament: car si no ho eren tot lur fet valdria poch et serien axi segons que ho dixeren los antichs com arbre sens escorça qui tost se seca. E encara deuen punyar aytant com poden sien suaus et leugers axi com havem dit: e aquestes son dues coses de ques poden ajudar en molts lochs e sobre totes les altres coses han mester que sien obedients et de bon manament a lurs majors car jassia que totes les altres coses los ajuden a esser vencedors apres lo poder de Deu empero la obediencia es molt gran en lo fet de la victoria.

ley-xxx-en-quinya-manera-deuen-esser-honrats-los-cavallers-rahons

Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. 

Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen los cavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerla com mes puga axi meseix que no dubtara de morir per son senyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen sa terra et sa honor com mils sabran et poran e aço meseix faran per lo profit comu de sa terra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets ab ferre calent de senyal lo qual alcun altre hom nol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatge don venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumaven descriure tots los noms dels altres cavallers. E aços fahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossen coneguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessen ni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament et homenatge que feessen o paraula fermada que promesessen a altre de guisa que no la minvassen ni feessen res contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessen haver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liurades en comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menar et portarles ab si tots temps que no les mesessen penyora ni les malmesessen sens licencia de lurs senyors si donchs no havien tan manifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en los cavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.

ley-xxix-quinyes-coses-deuen-fer-et-guardat-los-cavallers-guerra