Mostrando entradas con la etiqueta 1827. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1827. Mostrar todas las entradas

lunes, 23 de agosto de 2021

GERÓNI ROSSELLÓ.

GERÓNI ROSSELLÓ.

GERÓNI ROSSELLÓ.      NAXQUÉ (la tilde de la e casi no se ve) eix poeta el dia 31 de Janer de 1827; y aymador ja de las lletres en los jorns de l'infantesa, l'any 1845, y no, tenint mes que 18 anys, comensá a publicar algunes poesies en los diaris y revistes de Palma.



NAXQUÉ (la tilde
de la e casi no se ve
) eix poeta el dia 31 de Janer de 1827; y
aymador ja de las lletres en los jorns de l'infantesa, l'any 1845, y
no, tenint mes que 18 anys, comensá a publicar algunes poesies en
los diaris y revistes de Palma. En 1853 exí a la llum pública un
volúm in 4° major, de 500 planes, estampat per en Felip Guasp y Barberi, en lo cual baix lo nom de Hojas y flores aplegá lo autor
ses rimes castellanes.


Mes tart, posant
esment en las belleses de la seua llengua patria, volgué mostrar lo
molt que l'estimava, publicant ab un altre volúm, també in 4°
major, de 700 planes y estampat en Palma per en Pere Joseph Gelabert,
les Obres rimades d'en Ramon Lull, qu'encare estaven inédites,
aumentant son treball ab llarchs articles, notes y variants, y un
glosari de vocables antichs. Al mateix temps escrigué una monografia
molt estensa ab lo titol de Biblioteca Luliana que no se ha publicat
encare. 

Obras rimadas de Ramon Llull, Geroni Rosselló, idioma catalan-provenzal

Obras rimadas de Ramon Lull, escritas en idioma catalan-provenzal, + glosario de voces anticuadas + Pedro José Gelabert

http://www.cervantesvirtual.com/obra/obras-rimadas-de-ramon-llull-escritas-en-idioma-catalanprovenzal-publicadas-por-primera-vez-con-un-articulo-biografico-ilustraciones-y-variantes-y-seguidas-de-un-glosario-de-voces-anticuadas-por-geronimo-rossello--0/


Cuant renaxqueren en
Barcelona les lletres catalanes ab la restauració dels Jochs
florals, fó en Rosselló un de los tirants a les joyes ofertes per
lo Consistori, y en féu un bon aplech. En 1861 guanyá la del
Jassemí de plata per un romanç històrich 
de assumpto
mallorquí, titolat Madona Violant: en 1862 li foren adjudicades les
de la Flor natural y l'Englantina d'or per les composicions Lo
castell de l'armonia
y Lo Rey conqueridor, escrita la darrera ab
llenguatje antich de los setgles XIII y XIV: y en el mateix certámen
tingué vots per la joya de la Viola d'or y arjent la poesia
religiosa 
L'almoyna y
l'oració
, que fó aprés objecte de una menció especial y
estraordinaria.


Eixes joyes
valgueren á lo autor, en aquell mateix any, lo títol de Mestre en
gay saber que donan los estatuts del Consistori a los que per tres
vegadas guanyan prèmi de los oferts per el mateix còs.


A mes de axò
presentá lo autor altres obres a la lluyta, ab lo pseudònim de Lo 
Cançoner de
Miramar, y conseguí en l'any 1864 lo prèmi estraordinari del
Jassemí de 
plata per son romanç
alegòrich La torre del mistèri; y en lo any anterior fó feta
menció 
honorífica d'una
altre poesía seua titolada Lo pelegrí.


Encare que entregat
lo autor a los treballs del foro, ha publicat en la dita estampa de
Gelabert, 1862, un volúm de romanços historichs (400 planes in 4°)
ab lo títol de Lo Joglar de Maylorcha, escrits ab llenguatje antich;
y disposa la impresió d'un altre volúm de ses poesies líriques
mallorquines baix lo nom de Lo Cançoner de Miramar.