De la festa de la passio de la ymage de Jesu-Christ.

De la festa de la passio de la ymage de Jesu-Christ. 

Per rahon en aquest die en lo qual qui de diverses miracles lo poble seu de Jerusalem instruix çaentras li plach en los derrerans temps lo poble judaych per tan gran miracle que de la ymage del Crucifix sanch exis volch redarguir: lo reraltar istoriat hi sia posat e de vestiments e de paraments vermeyls dels mijancers a la damunt dita festa demostradora ab quatre capes volem esser usat. En apres tres creus en lo reraltar manam esser posades de les quals la veracreu nostra sera la una: e aquesta volem esser posada en lo mig loch e les altres en les estremitats del reraltar sien allogades: e entre les dites creus tests junts mellors de cascuna part sien posats: bacins daurats encara en los peus de les creus en les estremitats posades sien allogats. Per rahon encara aquest dia de moltes creus laltar deu esser ornat si affectuosament la qualitat del miracle es considerada.

festa-sent-marti

De la festa de sent Luch evangelista.

De la festa de sent Luch evangelista. 

Cor sent Luch evangelista verge es atrobat volem que en la sua festa paraments e vestiments blanchs los mijancers ab quatre capes sien tenguts e laltar axi sia en totes coses ornat com es ordenat de les vergens no martirs qui han festa colent.

Nota:
San Lucas: sent Luch.

dia-de-tots-sants

https://www.lluc.net/es/

De la festa de sancta Anna.

De la festa de sancta Anna. 

Jacsia que daquesta festa en lo capitol de les quatre tempores del any ensemps ab altres festes de part dejus hajam ordonat: perquen aytal dia de paraments e vestiments blanchs mijancers ab dos capes es usador. Mas cor la cappella del nostre castell de la ciutat de Mallorcha a honor daquesta sancta preciosa es invocada: declaram que si aquest dia en la dita ciutat presents serem en la nostra cappella sermo e processio sien fets els vestiments e paraments blanchs pus nobles ab sis capes sien tenguts e un dels reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien posats e laltar sia appareylat axi con en la festa de Nadal.

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/01/transfiguracio-nostre-senyor.html

De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.

De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.

Jacsia que aquesta festa huytava de Nadal de nostre Senyor sia perque seria usador de paraments blanchs: considerat quel Salvador nostre qui nat era sots ley la ley complen la propria sanc en aytal dia per circuncisio escampar li plach: justament ordonam que sermo aquest dia sia fet e lo reretaule dargent major hi sia posat e quels paraments e vestiments vermeys meylors sien tenguts e quatre capes sien haudes: a la qual encara significacio una creu en lo mig loch del realtar sia posada e altres dos creus entrels tests separats dels quals dejus se dira e lo reraltar istoriat en lo qual es la ymage de la Verge estes hi sia posat per tal que memoria de la nativitat sia hauda e a cascu cap del altar per gracia dornament dos tests separats dels mellors en lo reraltar divisidament e oltra los dits tests en laltar los dos bacins daurats hi sien posats.

festa-epiphania

Del Escolan de la cappella.

Del Escolan de la cappella.

Digna cosa e a Deu agradable esser perpensam si aquelles coses les quals a divinal cultivament son destinades saviament e honesta sien tractades e ab diligent custodia conservades que per negligencia o per error falliment alcun no apparega en aquelles. E per tal que a la cappella nostra sobre aquestes coses pus afluenment sia provehit: statuim e ordonam que un escolan en la cappella nostra sia constituit al offici del qual se pertanga reebre dels monges de la cappella primer reebut al offici ornaments a la dita capella pertanyents e aquells deja en laltar posar per tal que daquells sia tengut de usar axi con en laltra nostra ordinacio es espresat: la qual ordinacio scrita ab si tenga e aquella diligentment observe. Encara volem ell custodia haver diligent de les curtines e altres apparellaments los quals per lo seer e recoudar en nostre oratori ohen lo divinal offici seran ordenats: la qual seylla o oratori ensemps ab lescola de la almoyna ab les cortines e ab los altres appareylaments ans del entrament de la missa sestudy a ordonar segons la varietat del temps axi con per nos es aordonat de la qual ordonacio aytant con aço toca copia en escrit haja per tal que aquella pusca mils sens defalliment observar: e aço meteix volem esser fet en les vespres e en les matines sollennes en les quals segons laltra ordonacio laltar nostre en les damunt dites vespres e matines sera aornador. Caminan empero totes aquelles coses les quals engir loratori damunt dit per les maneres dessus dites sestudien diligentment complir. Deura encara lo dit escola reebre del nostre reboster la luminaria a us de nostra cappella necessaria segons la forma sobre los dits luminaris ordenada. Encara con nos per lanima dalcun deffunt volrem esser celebrat aço al dit reboster no tart revelar per tal que sobre les tortices degudament sia provehit. A la cura encara daquell se pertanga que apres los monges a la cappeyla deputats se deja entrametre que no sia defalliment en la cappeyla daquelles coses les quals necessaries hi son a la cappeyla. Encara que en propia persona fer deja aquelles coses les quals no son honestes ne es degut als monges de fer. Volem encara quel dit escolan apres lo canceller sia sotsmes e obeesca al abbat de Sentes Creus e als monges de la capella: e si mester sera que a son offici entendre lo dit escola degudament no pora deja cometre diligentment les sues veus al escola de la almoyna: aço exceptat que sens paraula feta als dits monges no pusca cometre al dit escola o a altre los dits appareylaments et les altres coses de les quals comunament e quaix cotidiana ha a usar les quals coses sots los monges damunt dits tenga ab inventari e guart. Sia encara tengut lo dit escolan de ajudar los damunt dits monges al offici celebrar e a dir les hores reglarment en la missa nostra cantant tota hora que poran e que per aço non sia en son offici embargat: los libres encara al offici de la cappella necessaris per ell esser tenguts e guardats volem: volents encara que cura diligent haja que con nos caminarem libres necessaris a hores deydores en appareyl apport axi que en qualque loch on a nos mes plaura hores oyr puscam. E ell encara a la elevacio del cors de nostre Senyor les tortices tenir no oblit ensemps ab lescola de la almoyna si donchs no era la un dells vestit aquell dia per sotsdiaque en lo qual cas laltre escola qui vestit per diaque no sera haja e procur dels fadrins de lalmoyna qui a tenir Ies dites tortices ajuden segons ques convendra. Lencencer encara ab encens e ab carbons enceses al diaque o a aquell qui a nos daquell sera donador per ell volem esser aministrat. Manam encara que per tal que con lo dit escolan moltes coses ha tener e tractar de les quals nos usam ço es libres qui per los monges e cappella de la cappella alscunes vegades a ell son comeses e semblants coses: faça al canceller o ell absent al vicecanceller sagrament segons la forma en lo sagrament lo qual fan los dits monges expressada.

Dels almoyners