23 DE JULIO.

23 DE JULIO.

Deliberaciones.

Fou feta delliberacio e conclusio que per sosteniment de mil rocins ço es CCCC homens de armes e DC ginets e cert nombre de gent a peu aquell que les persones devall scrites arbitraran sie imposada e ordonada exaccio e subvencio general e universal en la qual
contribuesquen eclesiastichs militars e reyals. La qual exaccio o subvencio e lo modo com se fara e encara tota ordinacio exequcio e total disposicio de les dites coses e deppendents e emergents delles remeteren als reverent egregi e magnifiques persones seguents ço es al senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat lo senyor comte de Pallars Artal de Claramunt donzell mossen Francesch Lobet ciuteda de Barchinona e Miquel Boteller sindich de Tortosa ab intervencio dels deputats qui ara son e per avant seran.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada per part dels deputats e consell que publicar edicte durador daci a la festa de Nadal prop vinent en forma que no sie prejudicial als poblats en lo Principat ne a les libertats e leys de aquell.
Item que de les galees qui son en la Drassana sien prestades dues a la Magestat del Senyor Rey a tres anys ab la ferrera que tenen ab aço empero que si res hi fall no puixe esser comprat per los deputats ne altres ministres del General de peccunies de aquell. E que lo dit Senyor Rey façe obligado de restituir aquelles en la forma que es stat fet de les dues galees ja en los dies passats a la sua Excelencia prestades per los deputats e consell.
Item remeteren a les persones a les quals en los dies passats foren remeses algunes suplicacions en scrits e de paraula totes les suplicacions dades del dia de la dita remissio fins al dia present per qualsevol persones en axi que les dites persones apunten les coses suplicades singularment e particular e los apuntaments refiren al present consell.

Al margen del último capítulo que precede se encuentran apuntadas las siguientes palabras.

No la paça la ciutat.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXIIII del dit mes de juliol per lo consell de Barchinona foren loades aprobades e consentides les dessus dites deliberacions. E sobre la primera foren eletes les persones seguents mossen Galceran Carbo mossen Ramon Ros ciutedans mercaders Valenti Gibert Gabriel Miro artistes Johan Brujo notari Pere Matheu specier manestrals Gabriel Vilar teller Stheve Tholosa ferrer. E a XXVI del dit mes fou loada e aprovada la addicio scrita en la primera deliberacio dels mil rocins.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars 1, fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi.
- Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del
parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt
cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent
en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus
responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses
nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat
et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats
gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets
a saber en la dita vostra letra nos hajats a present
per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem
mes que persones qui visquen: pregantsvos molt
affectuosament que nostra justicia quins es stada tant
retardada migançant vostra diligencia prestament sia
divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell
secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et
dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en
qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et
honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos
certificam que huy per lo mati en aquesta hora per
gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per
justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo
molt alt excellent princep et senyor lo
senyor don Ferrando infant de Castella esser
verdader rey Darago et a ell axi com a verdader
rey et senyor deure esser fet et prestat per
tots los sotsmesos a la real corona Darago lo
deute de fealtat. E placiaus senyors ab
professons oracions et altres devotes et piadoses obres
retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et
inextimable gracie
que ha feta et fa a tots los regnes et
terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia
conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey
benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a
bon stament de la cosa publica de tots sos regnes
et terres. Scrita en lo castell de Casp
sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany
mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades
a investigar et publicar nostre rey et senyor
per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho
molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a
vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde
de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum
regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas
in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo
fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde
honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis
premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis
decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna
et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime
preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri
publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus:
quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem
cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et
terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et
intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia
quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit
dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum
tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti
divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in
portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis
publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur
respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur
rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit
ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de
traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu
quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum
fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et
nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et
expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus
collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a
dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias
altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto
parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et
profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum
qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere
est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum
regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora
longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich.
- Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et
obscur ha reposat et conduit en claredat
manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets
com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti
rey Darago de gloriosa memoria los regnes et
terres subjectes a la corona real Darago destituhits
de indubitat rey et senyor ab quantes
perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en
saber et conexer aquell qui es justicia
mijançant de tots rey princep et senyor:
e creem no ignorets la miraculosa concordia de la
eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia
auctoritat et devocio singular en que per operacio
divinal som venguts les quals per justicia segons Deus
et lurs bones consciencies coneguessen et
publicassen nostre verdader rey princep et
senyor: don ses seguit que oits per
aquelles a ple tots los competidors de la dita real
corona ab gran auctoritat justicia et
puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt
misteri requiria per laor et gloria del sobiran
Rey dels reys font
de veritat et justicia les dites nou persones vuy set
hores passat mig jorn nos han intimada per lur
letra scrita en lo castell de Casp lo
dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han
feta per justicia del molt excellent princep et
senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre
verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat
longament desijada: o intimacio de trascendent alegria
et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de
fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura
no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt
reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita
cosa publica vos intimam et nottifficam
pregantvos cordialment que decontinent com la present
letra de inextimable jocunditat vos sera
presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey
del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per
tres dies continuus ab grans et solempnes
professons et de nits grans alimares etc.
tocaments de senys et altres coses denotants
plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare
en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona
a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et
dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats
nobleses et honorables saviesas notifficam com apres
partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades
per ço quel senyor comte de Cardona fos
attes et que ab ell ensemps tots
entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que
disabte per lo mati prop passat fom en
la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem
lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem
certifficats dell que no podia venir: mas informats
certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey
et senyor se faria huy dimarts et pensant
quel temps era tant curt que si mes laguiassem no
haguerem temps a exequir les coses en les instruccions
et memorials per vosaltres a nos liurats
contengudes: deliberam quel digmenge per lo
mati entrassem en esta vila. Et apres lo
depres dinar fom ab les nou persones et
presentantlos la letra de creença et per nosaltres
premeses degudes salutacions et scusada la tarda del
senyor comte de Cardona los explicam com aqueix
parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab
la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament
fehedora e que tal era vostra sperança attesa
lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama:
e per ço com vosaltres voliets saber si ells
havien haguda alguna impressio ne temor e
si franchament quiscuns podien dir lur oppinio
de part vostra los pregarem que daço nos
volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una
oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et
explicacio appartantse un poch nos respongueren
que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells
entenien a publicar huy que es dimars et axi
que nostra venguda era stada ben necessaria et que
stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis
et sens tota por de impressio en lurs franchs
et deliures coratges et que segons Deu et
justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e
tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne
mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et
que lavors ho poriem veure et saber: et que
speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que
seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos
a la corona real Darago et tots ne serien ben
contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos
ab los tres de Cathalunya et donamlos la
letra de crehença que vosaltres senyors los
trametiets: et explicamlos com en lo tretze
capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se
contenie que ells haguessen carrech de fer jurar
privilegis libertats et altres coses expedients al ben
de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la
condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de
lur condicio: per ço paria a nosaltres fos
rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço
et si entremetre sen volien que era intencio
vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui
ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta
molt reverents nobles et honorables senyors fon que
durant lo temps de la conexença daquell qui
es nostre vertader rey et senyor ells stats
eran occupats per aquella que no havien pogut entendre
en altre et per conseguent en les coses contengudes
en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni
entenien daci avant procehir ne entendrer
car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder
era extinct. Perque veents lur clara intencio et
resposta no curam presentar la letra qui sobre aço
se dreçava a tots los nou ne parlar ab
los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et
honorables ses seguit que huy dada de la present
bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes
et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort
honorablament sen devallaren del castell et muntaren en
un gran cadafal quells hagueren parat be et
solempnement empaliat et
aquí hagueren parat un solempne altar en lo
qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament
et pontiffical dix missa cantada et apres
sermona lo honorable religios mestre
Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per
nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor
infant de Castella e legi una carta la
qual es subsignada de la ma propria de cascuna
de les dites nou persones et
segellada ab lurs segells pendents et
subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts
en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et
decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus
et dites moltes et diverses oracions apropriades
al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres
diverses instruments et fon alsada una gran
bandera real et apres moltes altres et
muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell
et sobre la sglesia et torres del mur foren
desparades bombardes et fetes moltes et
diverses altres solempnitats: e durant los dits actes
los capitans staven en
la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los
murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats
et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et
honorables savieses sabran pus specificadament per
avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader
rey et senyor et que aquell erem tenguts de
nostra feeltat et respondreli de tots drets et
subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et
senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment
lo faça regir et governar en tal guisa que per son
benaventurat regiment merescha viure et
regnar longament a creximent et honor et
alxalçament de la corona real Darago et a
profit et augmentacio dels pobles que comenats
li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables
senyors com aquest acte es convencional et de tan gran
auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar
carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra
fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa
eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar
la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu
requer havem comanada la letra present a mossen
Esquerrer per lo qual vos sera liurada et
no en menor espay et temps que fora per un
correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables
savieses ço que plaent los sia.
Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora
a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et
sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. -
Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos
florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer
Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la
elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de
Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que
los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón
a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado
el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían
gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles
et honorables
senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa
declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de
nostre verdader rey et senyor: e araus
certifficam que ab consell et deliberacio
de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit
senyor nos apparellam de partir daci per anar
a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent
per sperar nostres companyons et anar fer
reverencia al dit senyor rey lo qual segons
sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar
se acosta la frontera Darago vers
aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et
fer al pus prest que puxen. E sia la
sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors
bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp
a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et
honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui
deuen venir diners per bestraure e a correus et
altres coses necessaries et axi mateix aço
quins es degut de nostre salari en guisa que siam
agualats ab aqueixs senyors del temps que havem
stat ans de lur partida. - Los vostres
ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et
fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

 

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat
continent que ab
consell et declaracio de les nou persones et encara de
alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats
de partir per anar a Darocha per ço com es pus
avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons
avets sentiment se acosta a la frontera Darago:
perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part
aço queus deguessem trametre diners de vostre salari
segons lo temps queus havem egullats ab
los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos
responem que mijançant la direccio divinal vostres
coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop
vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et
aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la
ambaxada et altres deguts sguarts majorment que
hauriets millor spay
de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç
vos trobassets ensemps et daqui
per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver
millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets
et daqui
continuassets vostre cami vers la hon sabrets
sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo
eguallament de vostre salari et els diners que
demanats per correus haurets bon recapte. Et
tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent mossenyer labat de
Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents
et dotze. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del
mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se
despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran
otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el
pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los
buenos servicios prestados por diversas personas durante el
interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors los diputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et
honorables senyors: be crehem havets a memoria que
entre los altres motius et sguarts perque fon
feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres
tots ensemps fahent un cor et sforç
ab curosa vigilancia entenessets en haver et
recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general
per raho de les compres dels arrendaments de aquell o
per qualsevol altra raho et manera et que ab
deguda e pertinent informacio treballassets et
metessets les mans en moltes inmoderades scuses et
gracioses et altres coses tocant interes del dit general
que indegudament se eren fetes en temps passat segons se
diu per los deputats et que per millor
introduccio et exequcio de les dites coses faessets
ab gran diligencia regonexer tots los temps de
la dita deputacio: e jatsia cregats saber les
dites et altres coses conservades a utilitat del dit general
hajats fet vostre dever empero veents
aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit
general en lespatxament de les quals tota dilacio es
nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans
et excessives despeses que enguany se son fetes segons
sabets: pregamvos eus encarregam que ab
gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets
et entendre farets en recobrar los dits deutes
et regoneiximents de comptes et informarnos dels
abusos et frivoles gracies axi per processes
et altres coses segons dit es afers com encara fahedors
fetes dels bens del dit general ponits et
castigats et punir et castigar fahents
tots aquells que culpables trobarets segons justicia et
raho en tals coses ordonen et volen. Part aço
senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en
nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de
nostre rey et senyor sien fetes moltes letres
segellades ab lo segell de la diputacio
quis dreçen als governador et jurats de la
ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques
governador et consellers de Eviça fahentslos en
aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de
trancendent jocunditat et repos a les altres viles et
lochs de lurs governacio: et axi mateix als
veguer et consellers de castell de Caller et als
governador et consellers de la vila del Alguer et
daltra part algunes letres singulars axi com als
molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et
mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors
memorials queus trametem dins la present interclusos
paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana
gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia
demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona
Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor:
e semblants letres en saber ben et notablament
ordonades en lati segons facets se fal fe
a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de
Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals
del regne de Sicilia les quals farets
dreçar als embaxadors daquest principat qui son
en lo dit regne faentslos saber que
prestament sen tornen car puys havem rey
et senyor ell provehira en affers del dit regne
ab lo adjutori
divinal loablament segons se pertany. Per donar bona
dreça a totes les letres dessus mencionades
haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia
noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual
haja carrech de presentar et donar segons orde li
vendra en la sa via les dites letres aquells a
quis dreçen: pregants et encarregants
ço es que en totes les coses dessus expressades segons
havem ordenat et deliberat donets bo et
prest spatxament car axi ho requer la
qualitat dels affers. E tingaus molt reverents
nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa
guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer
labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre
dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya aparellat a
vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase
consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el
pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron,
por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

 

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui
son en la ciutat de Tortosa per los altres daval
scrits elets se ajustaran ab aquells sis
qui son anats a Casp en algun loch cert per ells
elegidor lo pus breu que poran et daqui
avant segons la capacitat dels lochs per hon han a
passar tots ensemps iran lo pus breu que
poran via dreta en lo loch hon sera lo
senyor rey: e si tots ensemps no poran anar
per la lur multitut et incapacitat dels lochs
ajustarse han tots en algun loch prop hon sera
lo dit senyor. E premeses alguns de lurs
familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en
lo dit loch entraran honestament et ordonada
segons pertany de tan grans et tan solempnes
ambaxadors et abans que vagen a lur
posades iran fer reverencia al senyor rey. E
feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del
principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de
assignarlos certa hora per
explicar lur embaxada. - Item lo dia que los
sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al
dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio
segons semblant embaxada requer e conclouran en
lur proposicio tres coses ab les pus propries et
pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo
molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los
regnes et terres de la corona real Darago romangueren
per disposicio divinal sens cert hereter com lo
dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que
dix en la sua fi que succehis aquel qui
millor dret hi hagues attes que ja en vida sua
sen era altercat entre diversos: e per ço ques
pogues investigar et saber clarament qui
era lo verdader rey Darago et senyor lur
lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat
et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs
solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab
los altres regnes de la dita corona apres
grans treballs et despeses innumerables sostenguts et
fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera
conexença de son ver rey princep et senyor
per justicia e retre aquell deguda subvencio et
per moltes ... del publich del dit principat et encara dels
altres regnes et terres a la real corona
sotsmeses elegi nou persones molt notables et de
gran auctoritat sciencia consciencia et
providencia les quals veessen investigassen et
examinassen qui era lur rey princep et senyor
verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts
plenariament tots los competitors et tot ço
et quant dir proposar et allegar han volgut axi
de paraula com en scrits et collit tot lo proces
amplament et complida ab gran solemnitat han
concordablament publicat segons justicia per verdader rey
Darago et senyor lur lo molt alt et
poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de
Castella perque lo dit principat de Cathalunya los
ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et
subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra
real majestat. - Segonament per offerirli tot lo
principat de Cathalunya a servey et honor de sa
excellent senyoria et explicarli que lo dit principat
ab sobirana alegria spera sa
benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor
que lo dit principat et singulars daquell li placia
vulla haver favorablament per recomanats: et
vesitaran lo dit senyor en los jorns que
staran en lo loch hon ell sera aquelles hores
quels pora esser fahedor. - Item mes
certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt
notable ordinacio de casa et regiment de sos
predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del
dit principat que apres que sera en aquell li placia voler
veure aquella et haver consell de la terra ans
que proveesqua de alguns officis dins sa casa:
et per semblant partida de aver consell de la terra placia al
dit senyor observar en la provisio dels officis
jurisdiccionals qualsque sien provehits
de notables officials et segons ley de la terra hon
va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes
suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt
alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los
competitors en los regnes et principat hagen hauts
diverses affeccionats et a ells favorables com ab
consell de grans et solempnes doctors cuydassen los
dits competitors haver bona justicia: quen placia al
dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot
per oblidades et per occasio de aquelles no soferir
algun enantament esser fet contra los dessus
dits que son stats affectats et honorables actes
que decontinent que es stada coneguda e publicada la
justicia per lo dit senyor les dites affeccions et
favors per lur innada fidelitat sien del
tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les
dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia.
- Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici
certificaran en general lo dit senyor com en sa
benaventurada entrada del principat seguint lo bo et
loabla costum de sos molt illustres
predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar
les leys generals del dit principat privilegis et
libertats de aquell: suplicantlo que en son
cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts
passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres
parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor
rey del fet de la vila de Castello et procuraran
tots remeys ab ells que la gent que es en la
dita vila deliurament ne puscan exir sens algun
scandol et que la vila romanga en lo bo e
pacifich stament e sens tota vexacio: que
tots los presones axi de la dita vila com de la
ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien
en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer
Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del
regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats:
e la hon los
dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir
que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo
dit senyor rey axi honestament com podran en
fassen effectualment provehir. - Item mostren al
senyor rey totes les letres qui son vengudes de
Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et
largament lo informen del stament de la illa et
aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla
provehir segons parra esser util et expedient a la sua
senyoria ab tals et tan pertinents paraules que
lo dit senyor rey entena clarament axi
com es veritat que lo principat roman descarregat daqui
avant et roman de carrech del dit senyor:
suplicantlo que en la dita illa no vulla
provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia
haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la
dita illa han loablament treballat. - Item apres
alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey
la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament
li placia tractar.
- Item apres informen lo dit
senyor dels merits et loables fets del noble governador de
Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no
havem haut rey et princep indubitat per
justicia: suplicantlo quel vulla haver per
recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes
que poran et sens denotar alguna particular
affeccio tant com puxen recomanaran lo
comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que
attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell
ha sustengudes per la questio de la successio ab
consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que
ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los
dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo
pus prest que poran lla hon sera lo
parlament: car intencio es del dit parlament que los
dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra
deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan
solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi
aturen lo parlament nols faria negun comte
de lurs salaris del temps que ultra los dits deu
dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por
los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban
desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y
declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber
sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes
instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua
beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et
instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes
cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de
Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt
honorable missatger recitara molt gracioses saluts al
dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa
hora ab lo dit don Jayme li dara la letra
de crehença la qual lo dit parlament li tramet. -
Tercerament legida la letra en virtut de la creença li
dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament
que pus als regnes principat et terres de
la corona real en concordia es stat publicat lur
rey princep et senyor per justicia que li placia
portarho pacientment et regirse ab gran
saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat
et de la sua senyoria se pertany et algun
cami desviant del comu acort dels dits regnes principat
et terres no sia per ell elegit o per algun cas
acceptat ans se vulla ab nostre Senyor
Deus empero et ab lo deute de
justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit
principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special
carrech als missatgers los quals ha tramesos al
senyor rey que de part del dit principat specialment lo
recomanen al dit senyor et li digua aquelles
paraules millors que pora per aconsolar aquell et
retraulo de tot
regla et partit scandolos a ell et a la
terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo
que si altre cami prenia la terra nol auria axi
per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart
et contemplacio de aquest principat relaxar del
tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de
otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la
declaración que habían hecho por la mañana los estamentos
eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento
se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la
conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.