CXLVIII, secret, 2, Alfon IV, fol 16, 21 junio 1417

CXLVIII.

Secret. 2. Alfon. IV. fól. 16. 21 Jun. 1417.

(Nota: Alfonso IV nació en 1299 y murió en 1336. Alfonso V nació en 1396 y murió en 1458, por lo que estas cartas (1417) pertenecen a Alfonso V de Aragón, el "magnánimo" y/o "sabio").

Nalfonso etc. als amats conseller e feels nostres en Francesch Martorell canonge de la Seu en Johan Suau e en Johan Pujades ciutadans de Valencia comissaris e collectors generals a collir haure e reebre los drets e rendes pertanyents a la cambra apostolical en los bisbats de Valencia de Segorb de Tortosa e de Cartagena salut e dileccio. Dihem e manamvos que de qualsevol monedes de la dita cambra a mans vostres pervengudes o pervenidores per raho de la dita comissio donets e paguets a les persones deval destintament especificades o a lurs procuradors Ies quantitats a cascun personalment declarades les quals lus manam donar per noranta dies qui comensaran lo quart dia del mes de juliol prop vinent del any dejus scrit e finiran lo primer dia del mes de octubre apres seguent per ço com de manament e ordinacio nostra stan per embaxadors nostres en lo sant concili de Constança per la prosequcio de la unio de la santa mare Esglesia. Et primo al noble mossen Johan comte de Cardona per lo salari dels dits LXXXX dies a raho de XV florins per dia mil CCCL florins. Item a mossen Ramon Xatmar per altres LXXXX dies a raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item an Sperandeu Cardona per altres LXXXX dies a la dita raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item a micer Gonçalvo de Santa Maria per salari dels dits LXXXX dies a raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item a micer Miquel de Naves per salari dels dits LXXXX dies a la dita raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item an Pere Margayll per salari dels dits LXXXX dies a raho de tres florins per dia CCLXX florins: les quals quantitats totes en univers prenen suma de quatre milia trecents vint florins dor Darago. E en la paga quels farets cobrats dels damunt nomenats o de lurs procuradors la present ab apocha de rebuda car nos ab aquesta matexa manam al mestre racional de la nostra cort o a altre qualsevol de vosaltres compte ohydor que en la reddicio de vostres comptes vosaltres posants en data dita quantitat o restituhints la present ab la dita apocha aquella en vostres comptes reeben e admeten tot dubte cessant. Dada en Valencia sots nostre segell secret a XXI dies de juny en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXVII. - Rex Alfonsus.

cxlix-secret-alfonso-iv-fol-26-6-jul-1417

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_V_de_Arag%C3%B3n

Alfonso V de Aragón (Medina del Campo, 1396 - Nápoles, 27 de junio de 1458), llamado también el Magnánimo y el Sabio,​ entre 1416 y 1458 fue rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Sicilia, de Cerdeña y conde de Barcelona; y entre 1442 - 1458 rey de Nápoles.

Era el hijo primogénito del regente de Castilla Fernando de Antequera y posteriormente rey de Aragón con el nombre de Fernando I, y de la condesa Leonor de Alburquerque. Pertenecía, por tanto, a la Casa de Aragón​ por ser nieto de Leonor de Aragón (ya que la dignidad real aragonesa podía transmitirse por línea femenina)​ y al linaje Trastámara por ser nieto de Juan I de Castilla.

El 28 de junio de 1412 se convierte en heredero al trono de la Corona de Aragón cuando su padre fue proclamado rey tras el llamado Compromiso de Caspe y tres años más tarde, el 12 de junio de 1415, en la catedral de Valencia, contrae matrimonio con su prima la infanta María hija de Enrique III de Castilla y de Catalina de Lancáster.

El 2 de abril de 1416, tras el fallecimiento de su padre le sucede como rey de Aragón y de los demás reinos de los que era titular.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I