Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e aço per tres rahons: la una per la noblea de lur linyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axi com aquells ab qui han a fer sos affers guardan et honran si meseix ab ells et crexen lur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axi com a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats els clergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre pan que ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa bonea ne algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat: axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcu noy deu fer violencia o força sino per manament del rey o per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre empero quels poguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurs persones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurs cases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. E oltra aço los fahien altra honor que hon se vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui perve a orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcu no poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

ley-xxxi-com-cavallers-apartades-honors-libertats

Ley X. Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Ley X.

Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Gentilesa o paratge segons que havem dit en la ley davant aquesta es noblesa que ve als homens per linyatge. E per ço deuen molt guardar los qui han dret en gentilesa o paratge que no li donen dampnatge ni li facen minva ni deshonor: car pus lo linyatge fa que la hagen los homens axi com a heretat no deu voler lo gentil hom que sia tan malastruch que ço quels altres començaren et ço en que heretaren prena deshonor et sacab en ell. E aço es quan lo gentil hom fa deshonor o minva a ço quels altres cresqueren: et aço faen matrimoni ab pagesa o pages ab filla de gentil hom. Pero la major part de la gentilesa o de paratge guaanyen los homens per la honor dels pares: car jassia que la mare sia pagesa o de vila empero sil pare es gentil hom lo fill es comptat per hom de paratge mas no per noble: mas si naix de fembra de paratge et dom de vila no volgren los antichs que fos en totes coses hom de paratge: car tots temps los homens quan alcuna cosa volen dir posen primerament lo nom del pare ni james a alcun hom no diu hom lo nom de la mare que no so tenga a deshonor: car major deshonor no pot haver la cosa honrada que mesclarla ab cosa que no es donor et lexar lo nom donor et pendre lo qui no es donor.

Ley XI

Ley I. Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

Ley I. 

Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

E primerament se conve al rey que sapia conexer los homens per tal que profiten en los officis quels comanara majorment en los fets de les armes qui son perilloses: car escrit es que en lo fet on va major perill en aquell se deu hom haver ab major cautela o saviesa. E per aquesta raho saber conexer los homens es una de les coses de que mes lo rey se deu treballar: car pus que ab aquells ha a fer tots sos affers gran mester ha quels conega be. E aquesta conexença ha a esser en tres maneres. La primera de quiny
linyatge venen: la segona de quinyes maneres et costumes son: la terçera quinys fets han fets: car si aço no sab no sabra certament en qual manera se haura a haver entre ells ni quals ha a honrar ni a quals deu fer be o de quals sa a guardar. E en aço seguira lo consell de la sancta Scriptura que diu que no deu hom creure a tot espirit. Els savis antichs sacordaren en aço que mes convenia al rey aquesta conexença et que leugerament no creegues als altres homens: e aço per tal que no sia per paraules leugerament enganat et que sapia honrar et tenir en estament cascu segons que o mereix: car lo rey qui aquesta conexença no hauria per força hauria a esser desconegut per los homens et serien contra ell pus que ell no fes be als bons et meses los avols en estament no provehin als officis mas a les persones no suficients ne profitoses a aquells.

Ley 2