TOMO XXV, 25, levantamiento, guerra, tomo XII, 12

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D.
MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

TOMO XXV.

LEVANTAMIENTO

Y

GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS
SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL
Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo
XII.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
------
1863.


// Editor: Ramón Guimerá Lorente. Hay comentarios, (entre
paréntesis y cursiva), y textos de Çaportella que no agradarán
o gustarán demasiado a los lectores catalanistas del siglo, el XXI.
Que se vayan a freír fuets o espetecs //

Con la idea de suministrar al lector
todos los datos que puedan ayudarle a tener un cabal conocimiento de
los asuntos a que hace referencia la Colección de documentos, (según
manifestamos en el prólogo de la misma, y especialmente, por lo que
toca a las Turbaciones de Cataluña, en la advertencia al lector que
precede a esta parte,) damos a continuación el registro
perteneciente al diputado Çaportella, único que, apartándose de
sus compañeros, pretendió representar por si sólo la Generalidad
o Diputación de Cataluña (no la llamaban Generalitat entonces
los deputats del General, sino casa de la deputacio) en los
puntos donde se conservaba la obediencia al rey Don Juan.
En
el mismo preliminar a que acabamos de aludir se encuentra consignado
este hecho, al hacer referencia de todo lo que se proyectaba publicar
para enriquecer con toda clase de documentos este azaroso periodo de
discordias civiles, acerca de las cuales mucho se ha escrito y mucho
se ha errado, especialmente por aquellos escritores inmediatos al
tiempo en que la dinastía del rey Fernando 1.° estaba en todo su
apogeo, los cuales o perpetuaron sin malicia y sin criterio histórico
retrospectivo las falsedades de los que tenían interés y deber en
celebrar los hechos de los vencedores, o temieron que el apartarse de
la rutina y desentrañar la verdad era destruir lo que por la fuerza
de los años se daba como cierto y admitido. Con el objeto, pues, de
ayudar a la aclaración de la verdad, vamos cumpliendo lo prometido,
y tocándole ahora el turno, después de publicados todos los
registros de la Diputación y el de cartas, que precede, al
indicado registro particular de Çaportella, lo daremos a luz,
insiguiendo el mismo sistema, para su publicación, que hemos
empleado en todos los demás tomos que el lector tiene ya conocidos,
no sin que hagamos algunas prudentes observaciones para guia del que
pretenda estudiar y comparar los diferentes documentos con que
aquella se va enriqueciendo.
Va encabezado el registro del
Çaportella con una larga relación de los trabajos pasados al tener
que residir como diputado en Barcelona, donde dice que unos pocos
ciudadanos de la misma, unidos también con unos pocos del
Principado, sustentaban la inicua rebelión, y añadiendo, sin duda
para disculpar su inconsecuencia, que si bien había firmado papeles
que servían para fomentar aquella, había sido sólo obligado a la
fuerza, con gran peligro de muerte, llegando a asegurar que en las
mismas sesiones, cuando él era de voto contrario, le llenaban de
insultos y hasta le amenazaban con arrojarlo por la ventana.
(No
hace falta creer a Çaportella, sólo hace falta ver las sentencias de muerte de los deputats del General para cualquiera que les llevara
la contraria. Ejecuciones de personas, exilio, embargo de bienes para
usarlo en la guerra, etc. Está todo muy bien documentado en sus
cartas anteriores; en especial esta de 1461).
Estas son las razones en que se apoya para
justificar su fuga, y hasta acaso para que se admita como regular y
posible la representación de los estamentos de Cataluña en su
persona, aun cuando dice obrar “en nombre de los presentes y
ausentes fieles al Rey”, y cite algún personaje conocido y de gran
influencia y representación. Mas como del examen comparativo de este
volumen con los anteriores resulten desvanecidas algunas de las
aserciones del prófugo, (este Manuelico era más liante que su
padre Próspero) creemos deber nuestro consignarlas, para que así
con más seguridad e interés pueda el lector
estudiar los sucesos por los documentos, y deducir, por consiguiente, la pura verdad histórica.
Resulta, pues, de
nuestro estudio comparativo, que la fidelidad del Çaportella
al rey Don Juan (recuerden que en el tomo 24 los deputats
ya fueron a buscar a Portugal a Perico el de Calaf, el condestable,
pactaban con el rey de Francia y el de Castilla) no se dio a
conocer tan pronto como debía,
(¿acaso os pensáis que le gustaba
prescindir de su cuello al señor Çaportella?) puesto que
siguió aquel ejerciendo su cargo de diputado (bien remunerado)
desde el principio del trienio y sin tener medio o
resolución para huir (consulten el documento donde se manda
matar a algunos sediciosos en contra del Principat de Cathalunya;
otros documentos donde se manda matar a presos del bando del Rey
auténtico, Juan II, etc) hasta el siete de enero de 1463,
esto es, más de un año después de la muerte del Principe de
Viana; que, a ser victima de los insultos y violencias que
cuenta, ni él hubiera seguido tanto tiempo (eso te lo crees tú,
Bufa al ull, que también recibías una buena paga por tu empleo como
archivero), sin gran fingimiento, representando uno de los
principales cargos en una corporación que tenia buen
cuidado de señalar por sospechosos a los que le parecía,
confiscándoles los bienes cuando era menester, ni, de seguro,
hubieran permitido los mismos insultadores que siguiera en el banco
de la Generalidad (otra falsedad de Manuelico Bofarull que
no sabe atenerse a los textos que transcribe, cosa que aprendió de
su padre, la casa de la Deputacio, casa del General, tontolaba.) hasta la hora
perentoria de su fuga, un diputado que, según él mismo revela
después en su registro, era el principal enemigo de la rebelión:
que los que representaban el Principado en Barcelona (los
deputats del General, consell de cent, ciutat de Barchinona) no
fueron tan pocos
como se supone, ni aun durante ciertos periodos de mayores
complicaciones y apuros, encontrándose entre ellos personas tan
distinguidas como el vizconde de Rocaberti, don Francisco de Pinós,
Gerardo Alemany de Cervelló, el conde de Pallars, el obispo de Vich,
el abad de Montserrat, el deán de Lérida y otros muchos, cuyos
nombres puede haber notado el lector en los anteriores documentos;
que cuatro meses antes de desaparecer el diputado existen cartas
suyas en las que no sólo manifiesta estar identificado con las ideas
de los rebeldes de Cataluña (lo contrario le hubiese hecho bailar sin tarima), sino también gozarse en la esperanza de la venida
del rey de Castilla, cuya llegada a Soria participa a varias
municipalidades (sesión del 31 de agosto de 1862);
(Manuelico,
que no sabes ni en qué año estás trabajando los textos del
archivo; te refieres a 1462; en 1863 se publica este tomo 25)
y
que el único acto por el que tal vez podria empezarse a sospechar
de su modo de sentir politico es el que se nota en 11 de octubre
del mismo año, cuando, al designarse a algunas personas como
sospechosas, se abstuvo libremente Çaportella de manifestar
su opinión en lo tocante a las personas eclesiásticas.
Hacemos
estas observaciones para que el lector, recordando estos antecedentes
al leer el registro que ha de justificar la transformación del
antiguo diputado rebelde, pueda admirar con mayor interés la
desconocida causa de aquella, o sospecharla quizá, al ver que la
descision (decisión) del prófugo no tuvo lugar
hasta muy poco después de haberse acordado aclamar por rey
a Enrique de Castilla, pudiendo así el que compara atribuir con
mayor justicia a cada acto el valor que se merezca.
(Esa
aclamación haria rodar cabezas, y este buen hombre lo sabia desde
hacia tiempo; y otras traiciones de catalanes representantes del
Principado: lo de Portugal, Francia, etc.)
El volumen, pues,
que vamos a publicar a continuación comprende varias resoluciones y
cartas escritas a veces en nombre de la Diputación, que,
según es de ver, la venia a constituir el mismo consejo del Rey, o
con la sanción del arzobispo de Tarragona, y abraza desde 23 de
enero de 1463 a 15 de octubre de 1472, de manera que viene a
completar en gran parte el azaroso periodo de las turbaciones, objeto
de esta publicación desde algún tiempo, y en pro del cual iremos
dando a luz todos cuantos materiales nos suministren el Archivo general de la Corona y el especial de la antigua Diputación o
Generalidad de Cataluña

(en ninguna carta anterior de la colección, desde el tomo I de Próspero, la llaman Generalidad ni
Generalitat, sino casa de la Deputacio. Tanto Próspero como Manuel sí la llaman así).
Conviene advertir, sin
embargo, que en el primer documento que se encuentra de octubre, (25 de octubre) el
año es 64, y no 63, de manera, que o hay aqui un vacío de un año, o
todos los documentos anteriores a aquel mes llevan equivocadamente
el año anterior, con lo que resultaria ser la fuga del diputado
más posterior aún de lo que decimos.
(El 16 de noviembre aparece 1463. Manuelico no podía haber cogido los textos donde no cuadra la data y publicarlos aparte; no daba para más. Como liante no tiene parangón hasta la actualidad).

TOMO XXV, 25, levantamiento, guerra, tomo XII, 12

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D.
MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

TOMO XXV.

LEVANTAMIENTO

Y

GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS
SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL
Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo
XII.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
------
1863.


// Editor: Ramón Guimerá Lorente. Hay comentarios, (entre
paréntesis y cursiva), y textos de Çaportella que no agradarán
o gustarán demasiado a los lectores catalanistas del siglo, el XXI.
Que se vayan a freír fuets o espetecs //

Con la idea de suministrar al lector
todos los datos que puedan ayudarle a tener un cabal conocimiento de
los asuntos a que hace referencia la Colección de documentos, (según
manifestamos en el prólogo de la misma, y especialmente, por lo que
toca a las Turbaciones de Cataluña, en la advertencia al lector que
precede a esta parte,) damos a continuación el registro
perteneciente al diputado Çaportella, único que, apartándose de
sus compañeros, pretendió representar por si sólo la Generalidad
o Diputación de Cataluña (no la llamaban Generalitat entonces
los deputats del General, sino casa de la deputacio) en los
puntos donde se conservaba la obediencia al rey Don Juan.
En
el mismo preliminar a que acabamos de aludir se encuentra consignado
este hecho, al hacer referencia de todo lo que se proyectaba publicar
para enriquecer con toda clase de documentos este azaroso periodo de
discordias civiles, acerca de las cuales mucho se ha escrito y mucho
se ha errado, especialmente por aquellos escritores inmediatos al
tiempo en que la dinastía del rey Fernando 1.° estaba en todo su
apogeo, los cuales o perpetuaron sin malicia y sin criterio histórico
retrospectivo las falsedades de los que tenían interés y deber en
celebrar los hechos de los vencedores, o temieron que el apartarse de
la rutina y desentrañar la verdad era destruir lo que por la fuerza
de los años se daba como cierto y admitido. Con el objeto, pues, de
ayudar a la aclaración de la verdad, vamos cumpliendo lo prometido,
y tocándole ahora el turno, después de publicados todos los
registros de la Diputación y el de cartas, que precede, al
indicado registro particular de Çaportella, lo daremos a luz,
insiguiendo el mismo sistema, para su publicación, que hemos
empleado en todos los demás tomos que el lector tiene ya conocidos,
no sin que hagamos algunas prudentes observaciones para guia del que
pretenda estudiar y comparar los diferentes documentos con que
aquella se va enriqueciendo.
Va encabezado el registro del
Çaportella con una larga relación de los trabajos pasados al tener
que residir como diputado en Barcelona, donde dice que unos pocos
ciudadanos de la misma, unidos también con unos pocos del
Principado, sustentaban la inicua rebelión, y añadiendo, sin duda
para disculpar su inconsecuencia, que si bien había firmado papeles
que servían para fomentar aquella, había sido sólo obligado a la
fuerza, con gran peligro de muerte, llegando a asegurar que en las
mismas sesiones, cuando él era de voto contrario, le llenaban de
insultos y hasta le amenazaban con arrojarlo por la ventana.
(No
hace falta creer a Çaportella, sólo hace falta ver las sentencias de muerte de los deputats del General para cualquiera que les llevara
la contraria. Ejecuciones de personas, exilio, embargo de bienes para
usarlo en la guerra, etc. Está todo muy bien documentado en sus
cartas anteriores; en especial esta de 1461).
Estas son las razones en que se apoya para
justificar su fuga, y hasta acaso para que se admita como regular y
posible la representación de los estamentos de Cataluña en su
persona, aun cuando dice obrar “en nombre de los presentes y
ausentes fieles al Rey”, y cite algún personaje conocido y de gran
influencia y representación. Mas como del examen comparativo de este
volumen con los anteriores resulten desvanecidas algunas de las
aserciones del prófugo, (este Manuelico era más liante que su
padre Próspero) creemos deber nuestro consignarlas, para que así
con más seguridad e interés pueda el lector
estudiar los sucesos por los documentos, y deducir, por consiguiente, la pura verdad histórica.
Resulta, pues, de
nuestro estudio comparativo, que la fidelidad del Çaportella
al rey Don Juan (recuerden que en el tomo 24 los deputats
ya fueron a buscar a Portugal a Perico el de Calaf, el condestable,
pactaban con el rey de Francia y el de Castilla) no se dio a
conocer tan pronto como debía,
(¿acaso os pensáis que le gustaba
prescindir de su cuello al señor Çaportella?) puesto que
siguió aquel ejerciendo su cargo de diputado (bien remunerado)
desde el principio del trienio y sin tener medio o
resolución para huir (consulten el documento donde se manda
matar a algunos sediciosos en contra del Principat de Cathalunya;
otros documentos donde se manda matar a presos del bando del Rey
auténtico, Juan II, etc) hasta el siete de enero de 1463,
esto es, más de un año después de la muerte del Principe de
Viana; que, a ser victima de los insultos y violencias que
cuenta, ni él hubiera seguido tanto tiempo (eso te lo crees tú,
Bufa al ull, que también recibías una buena paga por tu empleo como
archivero), sin gran fingimiento, representando uno de los
principales cargos en una corporación que tenia buen
cuidado de señalar por sospechosos a los que le parecía,
confiscándoles los bienes cuando era menester, ni, de seguro,
hubieran permitido los mismos insultadores que siguiera en el banco
de la Generalidad (otra falsedad de Manuelico Bofarull que
no sabe atenerse a los textos que transcribe, cosa que aprendió de
su padre, la casa de la Deputacio, casa del General, tontolaba.) hasta la hora
perentoria de su fuga, un diputado que, según él mismo revela
después en su registro, era el principal enemigo de la rebelión:
que los que representaban el Principado en Barcelona (los
deputats del General, consell de cent, ciutat de Barchinona) no
fueron tan pocos
como se supone, ni aun durante ciertos periodos de mayores
complicaciones y apuros, encontrándose entre ellos personas tan
distinguidas como el vizconde de Rocaberti, don Francisco de Pinós,
Gerardo Alemany de Cervelló, el conde de Pallars, el obispo de Vich,
el abad de Montserrat, el deán de Lérida y otros muchos, cuyos
nombres puede haber notado el lector en los anteriores documentos;
que cuatro meses antes de desaparecer el diputado existen cartas
suyas en las que no sólo manifiesta estar identificado con las ideas
de los rebeldes de Cataluña (lo contrario le hubiese hecho bailar sin tarima), sino también gozarse en la esperanza de la venida
del rey de Castilla, cuya llegada a Soria participa a varias
municipalidades (sesión del 31 de agosto de 1862);
(Manuelico,
que no sabes ni en qué año estás trabajando los textos del
archivo; te refieres a 1462; en 1863 se publica este tomo 25)
y
que el único acto por el que tal vez podria empezarse a sospechar
de su modo de sentir politico es el que se nota en 11 de octubre
del mismo año, cuando, al designarse a algunas personas como
sospechosas, se abstuvo libremente Çaportella de manifestar
su opinión en lo tocante a las personas eclesiásticas.
Hacemos
estas observaciones para que el lector, recordando estos antecedentes
al leer el registro que ha de justificar la transformación del
antiguo diputado rebelde, pueda admirar con mayor interés la
desconocida causa de aquella, o sospecharla quizá, al ver que la
descision (decisión) del prófugo no tuvo lugar
hasta muy poco después de haberse acordado aclamar por rey
a Enrique de Castilla, pudiendo así el que compara atribuir con
mayor justicia a cada acto el valor que se merezca.
(Esa
aclamación haria rodar cabezas, y este buen hombre lo sabia desde
hacia tiempo; y otras traiciones de catalanes representantes del
Principado: lo de Portugal, Francia, etc.)
El volumen, pues,
que vamos a publicar a continuación comprende varias resoluciones y
cartas escritas a veces en nombre de la Diputación, que,
según es de ver, la venia a constituir el mismo consejo del Rey, o
con la sanción del arzobispo de Tarragona, y abraza desde 23 de
enero de 1463 a 15 de octubre de 1472, de manera que viene a
completar en gran parte el azaroso periodo de las turbaciones, objeto
de esta publicación desde algún tiempo, y en pro del cual iremos
dando a luz todos cuantos materiales nos suministren el Archivo general de la Corona y el especial de la antigua Diputación o
Generalidad de Cataluña

(en ninguna carta anterior de la colección, desde el tomo I de Próspero, la llaman Generalidad ni
Generalitat, sino casa de la Deputacio. Tanto Próspero como Manuel sí la llaman así).
Conviene advertir, sin
embargo, que en el primer documento que se encuentra de octubre, (25 de octubre) el
año es 64, y no 63, de manera, que o hay aqui un vacío de un año, o
todos los documentos anteriores a aquel mes llevan equivocadamente
el año anterior, con lo que resultaria ser la fuga del diputado
más posterior aún de lo que decimos.
(El 16 de noviembre aparece 1463. Manuelico no podía haber cogido los textos donde no cuadra la data y publicarlos aparte; no daba para más. Como liante no tiene parangón hasta la actualidad).

23 DE JULIO.

23 DE JULIO.

Deliberaciones.

Fou feta delliberacio e conclusio que per sosteniment de mil rocins ço es CCCC homens de armes e DC ginets e cert nombre de gent a peu aquell que les persones devall scrites arbitraran sie imposada e ordonada exaccio e subvencio general e universal en la qual
contribuesquen eclesiastichs militars e reyals. La qual exaccio o subvencio e lo modo com se fara e encara tota ordinacio exequcio e total disposicio de les dites coses e deppendents e emergents delles remeteren als reverent egregi e magnifiques persones seguents ço es al senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat lo senyor comte de Pallars Artal de Claramunt donzell mossen Francesch Lobet ciuteda de Barchinona e Miquel Boteller sindich de Tortosa ab intervencio dels deputats qui ara son e per avant seran.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada per part dels deputats e consell que publicar edicte durador daci a la festa de Nadal prop vinent en forma que no sie prejudicial als poblats en lo Principat ne a les libertats e leys de aquell.
Item que de les galees qui son en la Drassana sien prestades dues a la Magestat del Senyor Rey a tres anys ab la ferrera que tenen ab aço empero que si res hi fall no puixe esser comprat per los deputats ne altres ministres del General de peccunies de aquell. E que lo dit Senyor Rey façe obligado de restituir aquelles en la forma que es stat fet de les dues galees ja en los dies passats a la sua Excelencia prestades per los deputats e consell.
Item remeteren a les persones a les quals en los dies passats foren remeses algunes suplicacions en scrits e de paraula totes les suplicacions dades del dia de la dita remissio fins al dia present per qualsevol persones en axi que les dites persones apunten les coses suplicades singularment e particular e los apuntaments refiren al present consell.

Al margen del último capítulo que precede se encuentran apuntadas las siguientes palabras.

No la paça la ciutat.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXIIII del dit mes de juliol per lo consell de Barchinona foren loades aprobades e consentides les dessus dites deliberacions. E sobre la primera foren eletes les persones seguents mossen Galceran Carbo mossen Ramon Ros ciutedans mercaders Valenti Gibert Gabriel Miro artistes Johan Brujo notari Pere Matheu specier manestrals Gabriel Vilar teller Stheve Tholosa ferrer. E a XXVI del dit mes fou loada e aprovada la addicio scrita en la primera deliberacio dels mil rocins.

2 DE MARZO.

2 DE MARZO. 

En esta sesión se dio cuenta de los documentos que siguen:

Als molt reverends noble magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Vuy dada de la present son stats a mi los embaxadors per los diputats e regne de Arago tramesos ab letra de crehença la qual explicada per part dels dits diputats e regne so stat avisat de la liberacio de la persona reyal del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit de Arago de Sicilia et cetera e de la forma e manera que de aquella per la serenissima e molt alta Senyora Reyna se ha a servir ço es que com sa Majestat ensemps ab lo Senyor Primogenit partint de Morella deuen fer la via dreta de aquexa ciutat e que puys que axi era que lo fi desijat per lo Principat de Cathalunya e per tots los regnes e terres era stat obtes plagues a mi no passar avant ne fer pus novitat alguna ans me plagues tornar atras la via de Leyda e de Leyda a Barchinona. E fahent jo resposta en aquells segons apres dire es arribada una altra embaxada dels jurats e ciutat de Çaragoça en la qual entre los altres es stat ambaxador don Lorenç Dalgas hu dels dits jurats ab letres de crehença de la dita ciutat en la qual explicada per lo dit don Lorenç de e per tots sos companyons en efecte es stat intimat e reportat sobre la liberacio del dit Senyor Primogenit allo matex que era stat dit per los embaxadors dels deputats e regne de Arago. Passant empero mes avant ço es com de la dita ciutat de Çaragoça havia supplicat la Majestat del Senyor Rey plagues en aquella dequiavant per ells se pogues dir Primogenit al dit senyor don Carles segons se dehia per lo dit Principat e com lo dit Senyor Rey ab cara molt alegre es stat molt content dient mes lo dit don Lorenç e demanant per la dita ciutat segons per los dits ambaxadors dels deputats e regne de Arago ere stat demanat plagues a mi no passar avant ne fer novitat alguna ans fos content ab nostro exercit tornar atras la via de la ciutat de Leyda. Los quals embaxadors axi del dit regne de Arago com de la dita ciutat per mi a ple hoits los es stat respost precehint deliberacio de nostro consell com de la embaxada e report per ells a mi fets de la liberacio del Senyor Primogenit tot lo Principat los ho regraciava molt e jo per aquell pero que com me demanaven jo tornas atras que de allo m haguessen per scusat com anar avant o atras sens consulta vostra fer no podia ne devia majorment que de sobre la liberacio del dit Senyor Primogenit per part vostra no havia avis ne certitud alguna mas que pere ells veesen que per los dits regnes e ciutat jo fahia e volia fer lo que podia que jatsia hagues requesta per part vostra passas avant de la present vila pero que per jo haver rebuda una letra per correu de sos principals de sobre la liberacio del dit illustrissimo Primogenit no havia volgut fer e que era content ab correu volant de e sobre les dites coses consultar vostres reverencies noblesa e magnificencies e pregar aquells jo ab lo dit exercit no hagues anar mes avant fins que per vosaltres fos haguda plena certitud lo dit Senyor Primogenit esser restituhit en sa primera libertad o no e que de aço fosseu contents. Los quals per sa gran virtut e providencia son stats contents significantme no voler partir de la present vila fins tant de e sobre les dites coses jo haja vostre resposta. Perque placiaus ab correu volan trametram aquella. E la Trinitat Sancta vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per tant com se que de la tremesa feta per la ciutat de Çaragoça e deputats del regne de Arago separadament al nostre capita sereu largament avisats per letra del dit capita e de son consell no cal de scriuren gens majorment com tinch la ma gastada per una exidura e no he forma de scriure de ma a ma. La present es solament per dir a vostra reverencia e magnificencies com fins aci jo so aturat aci en Fraga mes per necessitat que occorre en lo exercit que per pler que haje de star hich e si altre loch fos treballare en fer major scusa pero crech quant sereu informats del stat de Fraga e de les occupacions en que me he veure per aquest exercit crech no dubtareu en creurem daquiavant. Mos senyors jo fas compte de dema o laltra si puch tornarmen a Leyda per sperar alli vostre resposta axi per lo dar dels diners per la provisio del castell de aquesta present vila de la qual yo he ja consultat com encara per haver resposta de tots los caps que he scrit e fahent segons ordinacio de vostra letra *lex (o lez)-carrech aci de les despeses qui occorreran en lo exercit an Johan Mayans notari de aquexa ciutat conseller per vosaltres elegit al capita com la placia sia streta per poderhi haver altri e aquest he presentat al dit consell lo qual es hagut per bo. Fins aci lo dit exercit vostro no ha hagut mancament de viures neguns ab tot sia molt afanyos de provehirlo per lo gran desorde que es e poch castich de furtar vitualles que envides se
troben pagesos qui vullen res carregar. Placia Deu que la fi de aquesta nova del desliurament del Senyor Primogenit concort en lo principi segons ses divulgada car si aço havia molt durar convendria fer prestech nou o licenciar les gents anar per ses cases e soldejarne altres tants per reprimir los excessos de aquests de Leyda. Si plaura a Deu scriure pus larch o pus ubert de ma ma a vostres reverencia e magnificencies los quals prech Deu vulla ben aconsellar e conservar. Feta en Fraga a XXVIII de febrer entrant de nit.
Lo senyor bisbe de Gerona conseller del Senyor Rey deu entrar aci a nit o dema de bon mati. Crech jo si nostre parer cregues li valguera mes que noych entras per la opinio en que tots los consellers del Senyor Rey axi justs com peccadors son tenguts.
Jo nom se lo Senyor Rey que se ha al cor de fer que apres que ha deliberat soltar lo Senyor Primogenit hi tramesa la Senyora Reyna se per hu qui es passat Scarp com hun comissari del Senyor Rey es passat per totes les barques de Ebro per ferlas cremar e
si aquesta comissio es vera o falsa nom se be se cert que les han levades de les sirgues e desbaretades.
Quim recoman en gracia o merce de vostres reverencia e magnificencies Johan Ferrer receptor vostre.

A los muy reverendes nobles magnificos senyores los diputados del General de Cathalunya hi el consejo en virtut de la comission de la cort sleydo e assignado.
Muy reverendes nobles e magnificos senyores. Por comission e mandado del capitan del Principado fue a Çaragoça e oy so aqui ribado en Fraga e jo he explorado e inquirido en Çaragoça de saber la disposicion de aquella en la endrecha de Cathalunya e particularmente la trobo en buen punto sil caso se *feece al servicio del Primogenito hi a la complacencia e ordinacion del Principado e si caso sera que los fechos se diferesen en no concordarse por la via de delibrar al Senyor Primogenito creet que con la voluntad quel pueblo creue a los que tant virtuosa empresa tienen cavo vosotres senyores de darles todo auxilio en special con la intervencion mia e con la yda que alla he fecho con suma diligencia me so levado e vistome en asaz periglo por servicio de aquell sancto Primogenito e apres por el del Principado. Al capitan largamente he informado de lo que ma corrido por avis suyo e por lo semblant he deliberado a vosotros senyores fas la present e mandat de mi lo que a vuestras senyories placient sia. De mi mano en Fraga a XXVIII de febrero. - A la ordenança e mandamiento de vosotros senyores muy presto vuestro Ferrando de Bollea e Galloz.

Als molt reverends nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverends nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La ocasio de la present solament es per causa de aquesta fama procehida extesament que la Senyora Reyna es partida de Çaragoça fahent la via de Morella per menar lo Senyor Primogenit en Cathalunya. E axi encara nos ho ha dit la Senyora Infanta que es açi e en aço concorren moltes letres per diverses vies entre les altres ne ha venguda a nostra ma una del conservador del Senyor Rey a son frare mossen Johan Torrelles la qual vos remetem ab la present e crehem que vostres reverencies e nobleses ne hauran hagudes. E jatsia nosaltres envides ho podem creure porien esser causa lo bulgar dit que de tant ho volriem no ho podem creure ans havem molt dubte e sospita si la Senyora Reyna es anada no sie per transferirlo en altra part mes remota e pus dificil per obtenir nostre desig. Pero per provehir al sdevenidor en cas que placia a nostre Senyor haver mes al cor de la Majestat del Senyor Rey lo deliurament del dit Illustre Senyor Primogenit vos pregam queus placia scriure vostra intencio en los duptes quens occorren. Primo venint la dita Senyora Reyna ab lo dit Senyor Primogenit en aquesta ciutat com nos hi haurem car crehem venra acompanyada de moltes gents de Arago Valencia e altres. Item crehem que de continent essent aci la Senyora Reyna per semblant venra lo Senyor Rey e sens falta molt acompanyat e tots jorns que ni arribaran mes. Crehem nosaltres que arribant volran aleugar al palau del bisbe e castell segons han acustumat los quals huy stan a ma de la ciutat guardats per seguretat de aquesta ciutat com sie gran força. Placieus scriurens de vostra intencio clarament e al larch e si algunes altres coses vos occorreran de tot vos placia scriurens e sia la Sancta Trinitat director e protector dels tots. De Leyda lo derrer de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo honorable En Jorda de Sebgra ciutada nostre qui es persona abil experta en Ios afers e negocis occorrents. Placieus a vostres reverencies e nobleses haverlo per recomenat en aquest exercit en alguna cosa que sia a sa honor com hage molta bona voluntat en aquests afers. E sia molt reverent nobles e magnifichs senyors Io beneyt Jhesus en custodia dels tots. De Leyda a XXV de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

AIs molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Incessantment pensam e treballam en toldre e tedar totes diferencies bandositats e inimicicies per occasio de les quals inconvenients ni dans se poguessen seguir entre qualsevol habitants de la dita vila ni en les circunstancies de aquella attesa la poblacio de molts prelats barons cavallers e altres homens qui son heretats e poblats entorn e assats prop de aquella. On com ara novament sie pervengut a noticia nostra que per vostres reverencies per posar en repos e tranquillitat los poblats dins aqueixa insigna ciutat e encara los qui son poblats dins lo Principat de Cathalunya serie fet un edicte general e ja en aquexa ciutat publicat posant e metent aquells tals en certa seguretat o treua de que si axi es molt reverent egregis nobles magnifichs e molt honorables senyors vos reputarem a gracia singular los dits edicte e ordinacions per vosaltres fets nos vullats prestament trametre a fi que aquells hauts per nosaltres o per vostre diputat local aquells sian publicats per la dita vila a fi que migensant aquells los qui dins aquesta vila e encara los circemvehins qui son amichs e valedors dels dits reverent bisbe Durgell del comte de Cardona durant aquest temps sien posats en repos. Significantvos com nosaltres havem arrestats aci alguns valedors del dit bisbe e comte e aquells arrestats voliem metre en alguna seguretat e launs de la una part e altra qui son valedors dien e alleguen que ells son amichs e que no volen alguna seguretat la uns dels altres en tant que fins avuy nosaltres nols havem pogut entreuar ni metre alguna seguretat. Perqueus placia al pus prest que fer se puxa hajam vostra resposta a fi que hauda aquella puxam provehir saviament. E sia la Sancta Trinitat custodia vostra. De Cervera a XXVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregi nobles magnifichs e molt savis senyors a tot honor e servir vostres apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Vuy he rebudes dues letres una de vostres reverencies dreçada a mi e altra del honorable sotsveguer de aquexa ciutat dreçada al veguer o a son loctinent de aquesta ciutat la qual he presentada e donada al lochtinent de veguer com lo veguer noy sia e en fet fer acte per mon notari axi com mes scrit e manat en la letra dessus dita lo qual ha respost de paraula que es prest e apparellat inseguir e complir les coses en la dita letra contengudes totes hores que per mi sera request. E occorre dupte sobre la dita letra si lo dit veguer fara convocacio de hosts per tota la vegueria perque mossenyors placiaus de rescriuren per los primers. Mes mossenyors he comunicat als honorables procuradors de aquesta ciutat les coses en la dita letra a mi tramesa contengudes axi com en aquella per vostres reverencies mes manat dientlos que vullen reguonexer e saber quina e quanta gent hi ha en la present ciutat abil e disposta per armes per anar a la recuperacio e liberacio del lllustrissim Senyor Primogenit e que stiguen apparellats ab ses armes e be a punt pera la ora que seran demenats. Los quals me han respost que ja hi han treballat e treballen hey faran tot lo possible mas que molts stan de no volersi oferir per ço com noy ha aci algu quils conduescha e done sou e dien serie inojl necessari que aci hagues alguna persona per acordar que sens tot dupte si trobaria molta bona gent ben disposta per als dits fets. Perque mossenyors placiaus hi provehir. Certificant vostres reverencies com he dit al honorable en Barthomeu Feriça que anas aqui axi com en la dita letra mes stat menat lo qual va ab la present. Certificantvos mes com los de Bathea fan resposta a la letra que vostres reverencies los han tramesa la qual vos tramet ensemps ab la present. Ahir mossenyors vos scrivi largament de les coses que occorrien. Perque a present nom resta mes scriure sino que so prest a tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIl de febrer del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors. - Lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverent e molt magnifichs mossenyors. Perque en dies passats jo so stat absent de ma comanda fins aci no he haguda opportunitat significarvos de quanta lahor e gloria son comendats en lo per forçar e cobejar la feeltat dels poblats en lo Principat de Cathalunya. E perque occorren la necesitat ab la present vos ofir que si ma persona mos bens ne ma comanda seran bons per la honor servey e benavenir de vostron bon proposit ordonaume a tota vostra voluntat ab fiança de complir. E perque en aquesta ciutat ma comanda apres la dignitat episcopal es pus preheminent e encara de religio militant per la qual no es permes laxercici de les armes e que en sdevenidor no puxa esser constituit en culpa com dit vos he sere prompte al servey e conservacio de nostres libertats e privilegis e haver a cara la faeltat nostra. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. En la ciutat de Tortosa a XXVII de febrer. - A totes vostres ordinacions e manamants prest fra Pere de Biure comenador de Tortosa.

Als molt reverent honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverent honorables e de molt gran providencia. Dijous pus prop passat per correu rebi una vostra letra e dins tres letras quis dreçaven a mossen Johan de Pau e an Johan e Huguet de Foxa les quals de continent per home propri tremeti e cobrat aquell certificare vostres savieses com les hauran rebudes segons me manau. Axi matex mossenyors vuy a les dotze ores tocades per correu he rebuda una vostra letra ab la qual voleu no destribuescha los florins que per lo senyer En Raset me haviets tramesos e axi jols retinch segons vostro manament. Los jurats de assi sabent tal letra han deliberat scriura al honorable mossen Francesch Sampso sindich daquesta ciutat sia devant vosaltres per sopplicarvos los capitans e conestables qui se han feta tota la despesa per anar servir lo General e vos placia sian remudats. Alguns dells men han parlat els feta resposta que aquex consistori es tal que may no permet que negu qui treball per ell no sia satisfet els trametam lo portador de la present qui es hu dels dits conestables lo qual sen porta les letres dels dits jurats remeses al dit mossen Sampso. E per la present mossenyors no he mes a dir sino quem maneu ço que plasent vos sia. De Gerona dissapte a vespre. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio apparellat e manament lo diputat local de Gerona.

Als molt reverend pare en Christ e molt honorables e savis senyors lo bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.
Molt reverent pare en Christ e molt honorables e savis senyors. Jatsia cregam fermament que per la libertat atorgada per la Majestat del Senyor Rey al Senyor Primogenit segons per nova certa vosaltres e nosaltres havem sera tranquillitat e repos en la terra e per ço vos hajam axi breument respost com haveu vist a la consulta per vosaltres feta sobre lo manament que lo governador de regne de Valencia fet ha de adobar e fornir les forces e muralles e de adeenar los pobles et cetera pero en apres nos ha occorregut que per mostrar tota obediencia al Senyor Rey a sos oficials axi com es pertinent e degut façats fer en vostres lochs e de la mensa episcopal los manaments e crides de star les gents adeenades avituallades e preparades axi empero que per res nos moguen fins los fos per vosaltres scrit. E mes que fassats alguna demostracio de refer e adobar les forces e muralles axi e segons havem vist que altres universitats e lochs e senyors de aquelles en lo dit regne fet hauran. Aço dehim a fi de tolre e levar a vosaltres tota conguoxa
si per ventura en lo temps venidor vos ne era attemptada fer alguna per lo dit governador o altres oficials reyals per no haber observat lo dit manament. E axi provehireu a la seguretat e repos vostre. Ab tant la Sancta Trinitat molt reverent pare en Christ e molt honorables e savis senyors vos tinga en sa bona guarda. Rescrivintnos francosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a dos de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Çervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos certificam de la bona voluntat diligencia e obra que donau en pacificacio de les gents de aquexa vila e dels lochs circunvehins e demanau vos trametam treslat de una crida per instancia nostra sobre aço feta en aquesta ciutat. Nosaltres comendam molt la bona intencio e voluntat vostra en la cosa tant sancta com aquexa es eus pregam e encarregam la prosseguescau ab tot efecte e per tant trametrem al diputat local de aqui la dita crida o treslat de aquella dient e manantli requira los oficials de aqui la façan publicar en la qual cosa sera pertinent per vosaltres se fassa assistencia com per los honorables consellers de aquesta ciutat aci es stat fet. E siats diligents en fer observar lo contengut en aquella axi com acis fa.
E per quant la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit se diria venen en aquesta ciutat e no sab hom lo cami que faran si vindran la via de Leyda e axi passarien per aquexa vila vos pregam e encarregam que si aqui passaran vos dispongau en fer tota aquella honor axi a la dita Senyora Reyna com al dit Senyor Primogenit que possible vos sia e segons de bons e feels vassalls se pertany e fins aci loablement haveu acostumat. La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a dos de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Responentvos a vostra letra de XXVIIl del proppassat vos dehim nos ha be plagut com sou stat en lo exercit cor som certs hi haveu fet benefici e fruyt e tota vegada vos pendrem a plaer que hi vullats esser tant com a vos vindra be e bonament ho poreu fer e havem per bo En Johan Manyans en les coses que en absencia vostra en lo exercit occorreran. Nosaltres per la nova que havem de la liberacio del Senyor Primogenit havem deliberat que Io exercit stiga en la vila de Fraga sens passar avant ne tornar atras fins per nosaltres sia scrit altrament segons per altres havem ja scrit e de present tornam scriure al capita. Per semblant havem deliberat que en fer provisions del castell de Fraga nos enante e axi vos ne havem scrit e per aquesta encara vos tornam dir aço mateix e volem que per vos sia scrit al dit En Johan Manyans que no cur res fer de les dites provisions del castell. En aço que dieu de la necessitat de la gent de peu vos havem ja scrit com havent deliberat ferlos socorriment per XV dies e per ço vos trametem de continent la quantitat de la qual fareu emprestança de tres florins corrents a quiscun home de peu qui pendren vulla obligantse ab caucio de servir XV dies ultra los dos mesos per los quals sou ja pagats. Havem plaer de tots los avisos quens feu. Nosaltres no havem altra nova sino que lo Senyor Primogenit seria stat tret del castell de Morella e devallat en la vila juxta lo que apres sabrem se faran nostres delliberacions e de aquelles sereu avisat. Dada en Barchinona a II de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vuy de mati es attes correu ab letra vostra de XXVIIl del passat ab la qual nos certificau de la venguda de aquexs senyors de embaxadors dels diputats e regne de Arago e de la ciutat de Çaragoça e com vos han fet cert de la liberacio del Senyor Primogenit e pregat per part de lurs principals daqui avant nos fes novitat alguna abans ab lo exercit vos ne deguesseu tornar la via de Leyda e mes nos certificau de la resposta per vos a ells feta dientlos que no partirieu sens nostra delliberacio per la qual nos haveu consultat e que los dits embaxadors haurien delliberat aqui aturar la nostra delliberacio e resposta sperant. A que senyor breument vos responem axi com per altres moltes vos havem dit ço es que pacificament e quieta siau e stigau ab tot lo exercit en aqueixa vila de Fraga sens passar pus avant ne tornar atras fins altrament hajam delliberat e a vos scrit car la cosa no es encara en termens que altre vos puxam dir. Del que succehira e de nostres deliberacions sereu en apres certificat. Ab tant la Sancta Trinitat molt egregi senyor e strenuu baro vos tinga en sa guarda. Dada en Barchinona a II de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos denunciau Io recel e dubte que haveu de les noves que vengudes son sobre la liberacio del lllustre Senyor Primogenit delliberada o publicada per la Majestat del Senyor Rey lo qual matex recel e dubte habite en nosaltres e stam per ço molt attens en sentir e veure les coses com succehiran car segons lo proces de la dita liberacio axi sera pertinent e convendra deliberar e provehir e per ço no stigau en admiracio si prou delliberadament nous podem scriure car los animos de tots stan ab tanta suspensio per les coses varies e diverses que son vistes e dubten subseguir que reposada conclusio nos pot scriure e per tant havem a molt propri ab molta prudencia e caucio stigau per manera que a la indempnitat de aquexa ciutat sia ben provehit. Havem bona sperança que puys a la Majestat del Senyor Rey ha plagut delliberar la liberacio del Senyor Primogenit deduida aquella a efecte seran les restants coses en tal manera provehides que succehiran a laor de Deu repos benefici e indemnitat e justa dita liberacio ha empresa (se lee einpresa) e proseguida. En lo restant quens scriviu quina forma sera per vosaltres servada en la entrada de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit si aqui venen jatsia a nosaltres no sia prou facultat tant digestament a present en aquesta materia delliberar com volriem per quant lo temps e cuyta nons ho comporta e la multitud dels negocis nou permet pero movent nos semble que per quant no ignorau la venguda e entrada del Senyor Primogenit en lo Principat de Cathalunya es desigada no pot portar contrari axi a la dita Senyora Reyna com Senyor Primogenit qui tots venen ensemps esser observada la pratica acustumada e jatsia vosaltres siau savis e prudents per pensar en lo esdevenidor es vist a nosaltres com dit havem deveu usar de tanta contela e seguretat que la indempnitat de la ciutat sia attesa a fi que tots perills sdevenidons sien lunyats. Pregamvos afectuosament que de continent siau certs la dita Senyora e Primogenit entrar per aquexa via ab molta cuyta nos aviseu.
E sia la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vostra guarda. Dada en Barchinona a II de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen e honest religios frare (Joham) Johan Ram comenador de Ulldechona.
Molt honorable mossen e honest religios. Vostra letra havem rebuda responsiva al que per nosaltres vos es stat scrit. E vist lo quens dehiu en la dita vostra letra vos havem que regraciar e per part del Principat vos regraciam la bona voluntat e afeccio que mostrau haver en Ies coses concernents honor o servey del Senyor Rey liberacio del Senyor Primogent e tranquillitat repos e benefici del dit Principat ab lo qual vos voleu confirmar com a part que sou de aquell al qual tots los membres deuen esser conformes en unanimitat de volers. Vehem e sentim la virtut vostra ab la qual entenem en aço perseverar en que feu e obrau com de cavaller se pertany e segons de vos se spera es creu. Plaunos vostra delliberacio de esser e estar aqui per tuicio e bona guarda de vostre castell e comanda. Veritat es que havem bones noves de la liberacio del dit Senyor Primogenit pero per quant encara no vehem lo efecte vos pregam no vullau de vostres preparatoris desistir fins la dita liberacio e la tranquillitat e repos en lo dit Principat sien en efecte deduhits. En lo mig e tota hora molt honorable mossen e honest religios scriviunos francosament de tot ço que a plaer e honor vostra per nosaltres fer se puxa. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a dos de març any mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera.

Dirigitur deputato locali civitatis Illerde.
Diputat local. Enviamvos copia de una crida la qual ses feta aci per lo regent la vegaria a gran servey de Deu e del Senyor Rey e repos e tranquillitat de aquest Principat. Manamvos per ço de continent requirau lo veguer o altre oficial de aqui a quis pertanyne en virtut de la seguretat que han prestada o son tenguts prestar de obtemperar a nostres requestes que la dita crida fassen fer per los lochs acustumats de aquexa ciutat e que la facen servar e feula continuar en lo libre de la sua cort a fi que aparega. E pregam de nostra part los honorables pahers de aquexa ciutat que hi facen assistencia. Dada en Barchinona a II de març del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats sols et cetera.

Ara hojats quens fa asaber lo molt honorable .... regent la vegaria de la present ciutat per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverent e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya que aço fan ab delliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general celebrada en la ciutat de Leyda assignat qui tot lo Principat representa e encara de consell dels molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona que com per gran servey de Deu omnipotent servey e honor de la reyal corona recuperacio de la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana e benefici repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e de la cosa publica de aquell sia stat delliberat per lo be pacifich del dit Principat que tots aquells de qualsevol ley stament o condicio sien qui se acordaran per causa del dit negoci sien guiats e de fet aquells guia. E mes encara denuncia e notifica a tot hom que los poblats de Cathalunya ara sien acordats o no e lurs enemichs sien en pau e treua constituhits segons los usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya en axi que si algu aixi dels enemichs dels dits acordats com encara dels dits no acordats contra los lurs enemichs e encara altres qualsevol persones de qualsevol condicio sien damnificara algu dels dits poblats en persona e en bens per si o per interposada persona incorreguen les penes de les dites constitucions e usatges e encara pena de mort sens tota merce. Declarat empero que en lo dit guiatge no sien compresos gitats de pau e de treua o bandejats.

19 DE FEBRERO.

19 DE FEBRERO. 

Acordóse ante todo, que por el subveguer de Barcelona, Miquel de Vilagayá, se publicase con las formalidades de costumbre el siguiente pregón:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegaria de Barchinona. A requesta del molt reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan axi on virtut de lur ofici per lo interes del dit General e dret de les generalitats com encara precehint deliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general del Principat de Cathalunya als dits molt reverend e honorables diputats feta assignat per causa de la detencio de la persona del lllustre don Carles primogenit de Arago e de Sicilia e princep de Viana et cetera la qual detencio notoriament redunda en gran deservey de Deu omnipotent y de la reyal corona e prejuhi dels naturals e feels de aquella e manifesta violacio de les constitucions usatges de Barchinona e altres libertats del dit Principat de que prove dan grandissim al dit General e dret de Ies generalitats per lo gran torb e impediment e diminucio que al dit dret de les generalitats prove per causa del qual dret de generalitats e coses concernents aquell axi incidents com emergents per capitol de cort e altres reyals concessions es atribuida jurisdiccio e potestat amplissima als dits molt reverend e honorables diputats de ordonar qualsevol ordinacions per lo be util del dit General e sia vist per lahor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit verdader successor apres la longeva vida de la Majestat del dit Senyor Rey e per redres e reintegracio del dit dret de generalitats e exclusio del irreparable dan que al dit General e dret de les generalitats segueix e major provenir poria si no hi era degudament provehit que daci avant sots pena de mort e altres penes dejus scrites totes e qualsevol persones e capitans consellers de aquells castellans e havents carrech de guardar castells e forçes per lo dit General e o dits molt reverend e honorables diputats capitans patrons de naus galeres e altres fustes e tots altres ministres e tramesos de qualsevol condicio o stament que sien als quals per los dits diputats e o General sia donat algun carrech de fer e exercir per los dits diputats sien tenguts ab tot compliment tenir complir e observar e a altres quant en ells sera fer tenir complir e observar qualsevol deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions que manades e injungides los sien e seran per los dits diputats. E per lo semblant que no sia algu de qualsevol ley grau o condicio dignitat o stament sia qui tacitament o expressa directament o indirecta haja audacia o atreviment mal dir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de les deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions fetes e fahedores per los dits diputats e consell lur lo dit Principat representants. E si lo contrari en les dites coses o alguna de aquelles era fet publicament o amagada e axi de paraula o scrits com en altra manera incorreguen los contrafahents sens alguna merçe lo ultim suplici de mort. E encara los bens dels contrafahents sien confiscats ço es la terça part al oficial executant e la altra terça part al acusador e la restant al Ganeral e los fills e descendents de aquells imperpetuum sien privats de qualsevol honors e benificis del General com tot aço se faça a honor e lahor de Deu omnipotent servey e honor de la reyal corona e liberacio del dit Illustre Primogenit repos e tranquillitat del dit Principat e poblats en aquell conservacio e augmentacio del dit General e dret de generalitats.

Dióse despues cuenta de los siguientes despachos, el primero de los cuales se mandó circularle a todas las capitales de vegueria.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Enviamvos copia de una crida la qual havem ja feta publicar per lo regent la vegueria de aci la qual crida volem que sia publicada e cridada en aqueixa vila solemnament segons es acustumat per los lochs de aqueixa vila. Perqueus dehim e manam que requirau lo veguer o aquell oficial de aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge que ha prestat o es tengut de prestar de obtemperar nostres requestes e executar aquelles sens dilacio consell o consulta que la dita crida faça publicar en aqueixa vila per los lochs acustumats segons es dit e fer observar les coses en aquella contengudes e ferla continuar en los libres de la sua cort. Dada en Barchinona a XVIIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a tots e sengles conestables e capitans de cinquantenes del exercit del dit Principat saluts.
Com nosaltres trametam lo honorable En Johan Dolivella sobrecullidor del dit General per alguns afers tocants la endreça e benavenir del dit exercit per tant a vosaltres e a quiscuns de vosaltres requerim en virtut del jurament prestat eus dehim e manam que
lo dit Johan Dolivella jaquiats passar e anar liberament e sens obstacle algu e aquell o aquells de vosaltres qui per lo dit Johan sereu requests ab ses companyies assistau e aneu ab ell o li façau bona companyia e tota ajuda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la una de XIII laltre de XV del present a la qual vos responem queus regraciam los avisos quens haveu fets axi del Senyor Rey com altres e ja per altra vos havem scrit com nosaltres havent voluntat esser avisats de noves del dit Senyor Rey e de altres parts scrivim al nostre diputat local que a consell de vosaltres senyors envias algunes spies en diversos lochs per haver sentiments de moltes parts segons en les dites letres se conte. E crehem que ho haureu executat pregantvos que de tots avisos que hajau nos aviseu. De la gent de peu queus haviem scrit havent sguard segons nos scriviu que aqueixa ciutat es en frontera e en la bona custodia de aquella e encara del castell la apprehensio del qual e del castell de Amposta a vostres mans feta no poch comendam havem deliberat no esser expedient evacuarla de gent. E per ço no volem vinga la dita gent de peu de queus haviem scrit. De la de cavall es lo sou del home darmes ab pillart e patge de V florins corrents e del home darmes util XV florins corrents lo mes e eslos feta bestreta de dos mesos. Aquells quis volran acordar e anar vagen a Leyda que ja hi tenim persona qui pagara e pendra la mostra. Dels forments que demanau parlarem ab los consellers de aquesta ciutat e si fara lo que sia possible ab tot que es molt necessari aquesta ciutat haja gran provisio per lo gran poble que hi es e hi concorre. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e requerir sots virtut de la seguretat per vos prestada que de continent rebuda la present vos placia partir ab tot lo exercit e entrar en Leyda. E aço vos dehim no contrastant la letra per vos tramesa ab la qual nos significau que haurieu poqua companyia de gents de peu e de cavall car en apres ha partida e sera ab vos attesa molta gent e com se vulla sia es vist que ab aquella companyia que tingau vos ne intreu en la dita ciutat de
Leyda sens pus sperar car la tanta triga fins aci es vergonyosa e damnosa. Perque vos placia no metre en aço pus dilacio alguna. En la dita ciutat de Leyda fareu fer gran preparatori de vitualles e fareu fer scales e altres municions necessaries al dit exercit. Placieus donarhi la cura que de vostra senyoria se spera. La Sancta Trinitat senyor molt egregi sia guia vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ensemps ab la dels sexanta e ab copies de les letres trameses per la lllustre Senyora Infanta e per reverent mestre Johan Ferrando. E sobre lo contengut en aquella vos responem que a nosaltres es stada molta admiracio de la oferta que per aqueixs senyors e per vosaltres se diu esser stada feta e en scrits donada a la dita Senyora Infanta per quant nos es vista deviar de totes les deliberacions fins aci en lo negoci fetes que havien e han que abans de intrar en pratica de alguna concordia lo Senyor Primogenit fos tornat en aquest Principat e en libertat restituhit com altrament lo dit Principat no seria de sos prejudicis reintegrat. Aquesta restitucio es vista esser tant essencial que sens aquella a la bona e desijada fi de aquest negoci nos poria saludablament pervenir e los mitgans ab los quals se ha menejar es vist se degen en aquest consistori tractar del qual totes altres deliberacions han procehit. Scrivim per aço als dits sexanta segons per copia de la lur Ietra la qual copia dins la present vos trametem vostres savieses veure poran a les quals placia referir a aquest dit consistori tot lo que sobre aquest negoci vos occorrera car tota vegada en nostres deliberacions seran demanats sindichs vostres o aquells qui aci seran vists aqueixa universitat representar per manera que ab unanimitat de volers de tots a la fi del dit negoci se puixa loablement pervenir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Vuy de mati entre sis e set hores es aci attes lo correu que trames nos haveu del qual havem haut plaer per los avisos de quens scriviu. Pregamvos siau diligent en tenir los exploradors e apres en scriure e avisar a nosaltres e en totes coses que acomanades vos havem. Per en Johan Dolivella vos trametem altres cinch milia florins dor per los pagaments que aqui se han a fer. Sereu recordant que lo sou dels homens de peu es sis florins corrents lo mes e vuyt florins semblants als conestables. Del que per vos era stat scrit e demanat a micer Taravau ja vos es stat per nosaltres respost. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVIII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no entrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu quant ab recta justa e santa intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que deliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empreses e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra vosaltres e aquest Principal e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat don se ve a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment e consellen los enemichs de la cosa publica daquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majestat del dit Senyor Rey anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna o derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar e per ço dignament es la deliberacio del Principat ja a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer deliberar e ordonar. Mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua serenitat se demostrava fer execucio en gran dan daquest Principat e violacio de les leys de aquell. E per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalaria la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per so desigam vostres providencies que tant compreneu esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits abat e mestre Ferrando que la porten ja ordenada. E no podem prou entendre e percebre com stara. Perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ja nons par lo maneig comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regularissima e santa intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencies aquella donar per mitga dels dits reveren abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta ciutat per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers. E per tant seria de mes pus ja es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser renovat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tostemps som stat conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt o molt necessari prestament e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies. Perque no vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles e honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVllll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per Johan de Sant Pere correu vuy tocades sis hores de mati havem rebuda vostra letra deprecatoria de continent anassem aqui per benifici del negoci concorrent e stants aplegats e ja deliberada nostra partida no obstant ir vos haguessem scrit que dema depres dinar es arribat hun correu de mossen abat de Poblet e mestre Ferrando lo qual nos ha portades dos letres una lur altra de la Senyora Infanta copia de les quals vos trametem dins la present. E per quant per gracia de nostre Senyor Deu la fahena par esser concordada a parer nostre a molta gloria e honor del Principat de que inmensament nos som alegrats nosaltres ab assentiment e voluntat dels honorables pahers de aci havem deliberat fervos lo present correu perque vejau lestat de totes les coses lo qual haurem per cert nos constitueix en tanta e tal obligacio que divertir de aquesta plaça nos poria sens grandissimo interes de la nostra oferta. Per observança de la qual a nosaltres cove en tota manera residir e asistir aci senyaladament venint la Senyora Infanta qui es tal persona que dignament deu esser sperada e ja molt mes acostantse la Serenissima Senyora Reyna. Per la qual causa no obstant vostra dita darrera letra havem deliberat fer la present consulta creents fermament no donareu loch al carrech e vergonya intolerables que portariem daquesta absencia e menys a metre en perill la recuperacio del Senyor Primogenit en respecte de la qual tots nostres pensaments e treballs son ordenats. Placieus ab gran consideracio attendre e mirar per tot per manera sinistre algu subseguir nos puga car tot lo qui en aquesta plaça es fet ha principal fonament de aqueixs e tal es nostra intencio que ni en partits seguretats ne coses algunes qualsevol sien james fermarem praticarem ne concordarem sens vostra auctoritat voluntat ordinacio e expres consentiment e deliberacio. Pregamvos donchs per benifici e total repos dels fets ab gran attencio e prest nos rescrivau del que occorrera com vertaderament nosaltres cregam no poder ne deurer altrament deliberar del queus scrivim. Recordantvos senyors advertiau en la particula de que scriu la Senyora Infanta poder portar nocument e per lo semblant en la absencia dels missatgers de aqueixa ciutat qui son partits car juxta lo apuntament liurat en scrits a la Senyora Infanta missatgers de aqueixa ciutat hi han caber. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguiu. Scrita en Leyda a XVIII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs amichs. He vist la letra per vosaltres tramesa al abat de Poblet e prior de Tortosa e segons ja per altra letra vos he scrit ab molta diligencia he continuament entes en portar a bona fi e conclusio los afers de la liberacio del lllustrissimo Princep e jatsia per la dita raho la Senyora Reyna fos anada Alfajari empero per major expedicio fonch vist que deviam venir en aquesta ciutat e ensemps ab nosaltres los dits abat e prior hon havem contractat ab la dita Senyora Reyna la qual ab molta voluntat per lo servey de Deu e del Senyor Rey e benifici del dit Principat e pacifich estat e repos de tots sos regnes e terres per lo poder que ha del dit Senyor Rey encara que no havia hagut resposta de la voluntat del dit Senyor Rey ha donat loch a tota concordia e a procurar la dita liberacio segons pus largament per los dits abat e prior sereu certificats. E per aquesta raho e donar conclusio a la dita concordia e haver les seguretats que per aço se deuen prestar la dita Senyora se acostara en aqueixes parts. Perqueus prech axi afectuosament com puch que continuant lo vostre bon proposit al servey del dit Senyor Rey e usant de la virtut que haveu be acustumat perque los afers per gracia de Deu prenen bona conclusio façau cessar tots moviments e algunes coses no procehesquen pus avant ans les feu detenir perque dubtam que qualsevol enantament poria donar torbacio a la dita concordia la qual vosaltres e yo molt desigam.
E sia la Sancta Trinitat la guarda vostra. De Çaragoça a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - La infanta.

Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Ab la ajuda de la letra darrera que havem hagut de les vostres providencies mediant la gracia de nostro Senyor Deu lo negoci es conduhit segons lo apuntament fet entre les vostres senyories e magnificencies e la Senyora Infanta ço es lo Illustre Senyor Primogenit sia liurat en poder de vosaltres ab les seguretats per vostres providencies ofertes a la Senyora Infanta. Perqueus suplicam que les coses per les vostres senyories complidores hajan prest apparellament perque prestament hajam lo deliurament del Senyor Primogenit e de aço nosaltres portam scriptura ab la obligacio pertinent e axi mateix la scriptura que havem fet levar ab acte publich de la resposta feta al partit que la Serenitat de la Senyora Reyna movia a les vostres providencies e tantost com serem dinats partirem per esser ab les vostres senyories lo pus prest que pugam. Empero ara per vostra consolacio e perquens spereu ab bona confiança vos fem la present. En Çeragoça a Xll de mig jorn dimarts a XVII de febrer any LXl. - A la ordinacio de vostres senyories apparellats el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres.

Als molt reverend e molt honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt honorables e savis senyors. Stant yo a Vilafrancha de Penedes de manament de vosaltres vostre diputat local me requeri en virtut del sagrament e homenatge per mi prestat yo vingues a vosaltres segons larch es contengut en la dita requesta a la qual requesta e resposta per mi feta me refir. E dilluns que comptavem XVI del present a vespre reebi una letra per mans de hun notari vostre en la qual molt reverend e molt honorables senyors me scriviu que per lo present vosaltres no haveu necessaria ma venguda a Barchinona e que sou contents que yo men vaja a Altafulla e que en virtut del sagrament e homenatge no partescha del terme de aquella o de tres legues entorn en manera que com me hajau necessari per afers de les generalitats me tropiau alli segons aço e altres coses largament es contengut en vostra letra. E jatsia Senyor yo senta e he sentit alguns dies ha que vosaltres siau informats per algunes persones qui poch de be volen a mi e no es maravella a un oficial que de tant de temps haja regit un tant gran ofici haja malvolents e benvolents quels malvolents vos hajen informats segons lur intencio que yo no faria lo degut ne lo que so tengut per mon ofici e per obra haveu vist que request que so stat per vostre diputat local no contrestant fos mal dispost de ma persona no tardi en venir fins aci a Molindereig (Molins de Rey, Rei) ne haguera tardat anar aqui sino que segons vos havia scrit sperava aci resposta. E pus viu que no ui havia pensi nom havieu axi necessari e encara per ma mala disposicio me aturi açi e ara veig a vosaltres esser plasent segons dit es en vostra letra yo aturar en Altafulla e en aquelles parts. E podeu esser certs e be segurs que tots temps que necessari me haureu yo no falire a tot lo que tengut so e part del que so obligat he molt bona voluntat en complaureus e fer molt per vosaltres e encara que fos al pus luny de Cathalunya
em haguesseu mester conexerieu yo nom tardaria. De star yo ara entorn de Altafulla tres legues e no partirme de alli me ve molt enujos part que he star en part on degun exercici de mon ofici no puch fer e yo e mos ministres nos seria forçat viure de nostres bosses e no de nostres salaris e mes quem par que no hauria libertat de poder venir aci a visitar ma casa. E pei ço lo mes que puch ni se vos prech a mi e a mes coses vullau tractar segons yo faria a vosaltres e coses vostres e aqueixa casa ha acostumat de tractar los oficials qui obedients son e be serven lurs sagraments e homenatges e ja veheu quants dies ha que haveu request e quant dan mes e quant me seria star en Altafulla axi stretament. E per lo que diheu en vostra letra que si necessari havieu me poguesseu trobar yo sere content eus ho agrayre grantment no poder anar pus avant de Altafulla de tres legues mas que venint ença venir fins a Barchinona o aci a casa mia e siau certs que en aço nos pot seguir res desplaent a vosaltres e encara sere en part on si necessari me havieu sere pus prop que no seria stant a Altafulla a tres legues entorn. De la intencio de vosaltres vos placia yo haja presta resposta. Si res puch fer a vosaltres plasent so prest. Scrita en Molindereig a XVIII de febrer. - Tot vostre prest a vostra honor Requesens Governador.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. De sis del present mes de febrer he rebuda una letra vostra per la qual facilment he pogut compenre quant a vosaltres es stada molesta la malaltia e indisposicio de ma persona e encara ab quant desig speraveu personalment jom pogues conferir aqui perque en aquestes vigents congoixes e necessitats lo Principat de Cathalunya nativa patria mia pogues pendre aquell fruyt de mi e de mes operacions los quals los de la casa mia naturalment havien acostumat en aquell de donar. Pregantme ab summa afeccio e voluntat que lo dit Principat e les coses occorrents les quals son de molta importancia jo vulla pendre en special e afectada recomendacio segons de mi indubitadament confiaveu. E jatsia senyors molt reverends nobles e honorables per la vostra summa virtut confiu (conflu) que ma infirmitat vos sia stada molesta pero ab tot de la singular amor e benivolença quem mostrau vos en ret infinides gracias eus ne vull restar perpetualment obligat. E quant se sguarda a la recomendacio de aquest Principat vull sia manifest a tots vosaltres que per la defensio de les libertats de aquell sere sempre dispost oferirne la mia persona e bens a tots los perills que la fortuna ne sabes administrar car me semble cosa molt justa que per la honor e be de la patria propria negun perill nos dega evitar. E per ço deliberau que es lo que jo pore ne deure fer per la honor e be de aquell car sempre sere promptissimo pendre aquella porcio de aquesta congoixosa negociacio que per vosaltres mossenyors men sera disposta e ordenada e hajau per cert trobareu en mi mes efectes que no seran les oblacions de les paraules car jo he la empresa de vosaltres mossenyors circa la liberacio del Illustrissimo Primogenit nostre e encara en la defensio de les libertats de la patria per tant honesta e acompanyada de tanta equitat que no puch *extimar Deus qui es director de les virtuoses operacions nous endreç a vosaltres en vostres actes. Exortantvos sempre ab la major afeccio e voluntat que puch que ab molta prudencia en les coses sdevenidores vos hajau segons de vostra singular virtut sa confia perque del Principat nostre de Cathalunya qui sempre es stat singular norma e forma de virtut en lo mon non isques algun acte per lo qual la inmaculada fama nostra per directa o indirecta ne restas lesiada. Avisantvos per vostra consolacio com vuy dada la present la febra mes quasi del tot passada. Fa extimacio lo metge mestre Gibert dins breus dies sere liberat del tot. Crech Deus per jo fer algun servici relevat e honor a la patria don so nat me atorgara mes prompta curacio que lo metge ne yo no podiem existimar de que ne rest molt alegre e aconsolat. Avisantvos que ultra sexanta jorns ma tengut febra continua ab algunes reprehensions pero no molt forts. Del senyor comte de Pallas mon nebot speraune aquell fruyt que sperarieu de la mia persona e per ço pensau a que sera fructuos car no mancara al que los seus no han acustumat de mancar. E sobre aquesta vos significara mes largament la sua voluntat e veureu es clara e neta e tal com es digna de ell. E per la present molt reverends nobles e honorables senyors nous scriu mes sino que disposau e ordoneu de mi com de cosa tota vostra.
Lo dit senyor comte de Pallas per provehir ses forces de la frontera no es pogut davallar aci on jo so. E appar esser molt necessari en aquelles coses se provehescha per lo perill que se ne poria seguir majorment per les noves que havem de França que mossen Bernat de Foys (Foix, Fox) e altres capitans de Bordales (Burdeos, Bordeaux?) fan algun aparell. Pero dins tres dies lo dit senyor Comte sera ab mi e ell e jo ensemps nos ne devallerem en Sanahuga (Sanahuja) per tota aquesta semana que ve encara que en andes me sapia fer portar com indubitadament haure a fer perque de aqui pugam sperar lo qui disponreu de nosaltres car coneixereu no volrem mancar a honorar la patria e defensar les leys de aquella adquisides per molta virtut e traball dels cathalans. Lo present portador oficial de la mia vila de Tremp vos dira algunes coses de part mia. Placieus donarli creença com a la mia persona propria. Apres que hagui scrit lo senyor Comte es arribat aci en Salas. De Salas a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha de Laxandria bisbe Durgell.
https://www.studiahumanitatis.es/sala-de-urgell-el-olvidado-obispo-del-ano-mil/

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Ab tot per algunes letres de vosaltres yo sia stat pregat e demanat transferirme en aqueixa ciutat e aço por lo maneig de les fahenes que aquest Principat te ab lo Senyor Rey yo crehia de jorn en altre poder satisfer a vostres voluntats e ordinacions segons per alguns meus amichs daqui poreu esser avisats. Pero la ventura no ha volgut lo senyor Patriarcha mon oncle esser stat en tal disposicio que yo per nenguna via haja pogut leixar per la molta indisposicio sua. E aquesta es stada causa de yo no poder attendre al que lo desig e raho me acompanya e majorment trobantse ell en ma terra. E per ço placieus haverme per excusat. Sentint yo les novitats que sobre aquest negoci se son seguides lo dit senyor Patriarcha ha deliberat trametre hun oficial seu e yo ensemps per comunicar los desigs e voluntats que havem en totes aquelles coses que tocaran liberacio del Senyor Primogenit e detencio de les leys de la patria e tot honoros augment de aquella. E per be que les vostres reverencies nobleses savieses sien certes per vostra discrecio e virtut dels actes e esser cascuns de aquest Principat pero nom vull callar retreus a memoria la singular afeccio e amor que aquesta casade Pallas ha haguda sempre en totes les coses que han concernit honor e benifici de aquest Principat e per ço no volentme delunyar de les petjades e bens comuns de aquells he deliberat per lo dit oficial scriureus e fervos certs de ma intencio la qual es oferirvos dispondrem en totes aquelles coses que consistiran liberacio del dit Senyor Primogenit e manteniment de les leys de la terra e fer tot ço que per vosaltres me sera ordenat si coneixereu en aquestes coses ne en qualsevol tenir alguna disposicio de poderhi fer algun be. E per tant yo so vengut algun tant cuytat de les terres mies pus acostades a la frontera per provehir aquelles de metre en orde que si lo cas ho aportave nom pogues sortir algun dampnatge e vergonya a mi e encara a tot lo Principat. No puch tan llarch scriure com volria solament vos prech vullau creure ab molta afeccio e voluntat lo dit Senyor Patriarcha e yo nos haurem en totes les coses que per vosaltres seran dispostes confiant cadascuns sou dotats de tanta virtut e gentil animo condohireu (conduciréis; conduiréu o conduireu) aquestes fahenes e totes altres per los termens deguts e collocareu a cadascuns segons lur disposicio e merexer. E per ço placieus donar fe e creença al dit oficial per lo dit senyor Patriarcha e per mi a vosaltres trames de tot lo que de ma part vos dira. E ço a la ordinacio vostra tenintvos nostre Senyor qui de totes coses es sum director en sa guarda. De la vila de Salas a XV de febrer. - Lo comte de Pallas a la honor e ordinacio de vosaltres prest. 

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra he rebuda de XVI del present scrivintme sapia hon es stat portat lo Senyor Primogenit e de la disposicio del loch hon sta e de altres circunstancies e sapia per semblant lo quey entenen a fer la ciutat de Valencia barons e altres persones. Sobre les quals coses mossenyors per ço com se diu quel dit Senyor Princep e Primogenit es en lo castell de Morella he trames home ab sagrament ben discret per saber certament si es alli e quines gents lo guarden e com es armat e avituallat lo dit castell e la vila aximateix e que entenen a fer en la liberacio del dit Senyor Princep e de totes altres coses que per vostres reverencies mes estat scrit e aço e fet axi cautament e secreta com e pogut. Lo dit home es ja partit lo qual donara tot bon recapte en les dites coses e deu tornar prest e pus vengut sia scriure del quem referra a vostres reverencies e vuy per semblant trametre altre home a la ciutat de Valencia ab jurament de informarse be e diligentment de les coses a mi scrites cautament e secreta e vengut que sia vos informare del que reportara. Certificantvos com açis diu de tot cert quel dit Senyor Primogenit fonch portat al dit castell de Morella dissapte prop passat per lo Senyor Rey lo qual vingue ab be XXV ballesters viscahins (vizcaínos; viscaíns, viscains, de Vizcaya) e ab cinquanta o sexanta ginets e alguns homens darmes e es aturat en la dita vila de Morella lo diumenge e lo diluns se diu es partit la via Darago ab la Senyora Reyna e ha lexat lo dit Senyor Princep en lo dit castell. La forma com ne com lo dit castell es armat e avituallat e de quines gents e lo que lo dit Senyor ha jaquit manat e la dita vila com se ha en les dites coses per la persona que he tramesa ne sere plenament certificat en scriure a vostres reverencies. Diuse mes que lo dit Senyor Princep entra en lo dit castell de Morella destrempat e quey feren muntar lo metge de la vila. E mes es cert que lo dit Senyor Rey fa tenir fornits e armats los castells e forçes e ha scrit a Orta (Horta de Sant Joan) e trames lo comanador tinga lo castell e la vila fornits de armes e vitualles. E axi mateix al castell e vila de Ulldechona (Ulldecona, Uyldecona, cerca de Tortosa y límite con Reino de Valencia; Ojodecorteza sería el nombre castellanizado, u ojo de chocho : chona) e altres castells e viles. Del que sentire e sabre mossenyors ne scriure a vostres reverencies e treballare en totes coses que per aquells me sera scrit e manat ab tanta cura e diligencia com los fets requiren e vos fare presta resposta del que sabre em sera reportat per les dites persones. E ço tots temps prest e apparellat a complir los manaments de vostres grans reverencies. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Lo qui es prest a tots manaments de vostres reverencies e magnificencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. En aquesta hora es arribat aci hun home lo qual es de Vilafrancha aldea de Morella lo qual es stat trames per lo Senyor Rey a Mora ab letra als canceller vicecanceller e micer Jacme Pau que vajen de continent a la vila de Alcanyiç. Parti hair (ahir; ir; air; ahí; ayer) a les quatre hores de mati de la dita vila de Morella ab la dita letra que li feu donar lo Senyor Rey lo qual es alli e plega a Mora vuy per lo mati e dona la letra als dessus dits los quals rebuda aquella partiren encontinent la via de Alcanyiç. E mes conta lo dit home com ell ha vist lo Senyor Primogenit en lo dit castell de Morella dilluns prop passat lo qual guarden mossen Rebolledo y son fill e XXV ballesters navarros e noy guarde negun home de la vila. Diu mes que lo dit castell es provehit de cent cafiç de farines e cent cafiç de forment mil canteres (cantes; cántaros?) de vi lenya (llenya; lleña; leña; ligna) e altres vitualles. E comte com don Pedro governador de Valencia e lo comte de Oliva sen han portat don Johan de Beamunt al castell de Xativa. E per ço com la vila de Morella es mal poblada e mal provehida que deuen manar trescents ballesters a la dita vila e CCC rocins per acompanyar lo Senyor Rey. E aço es lo que pus fresch et pus cert he pogut saber fins a la present hora no obstant vuy haja trames persones axi a Morella com a Valencia per saber e sentir dels dits fets lo que mes stat scrit per vostres reverencies a les quals informare de tot lo que certament pore saber sobre aquells. Mes vos he scrit com los comenadors de Ulldechona e de Orta fan fornir de armes e de vitualles los castells e universitats lurs e aximateix lo castella en la castellania de Amposta. Si a vostres reverencies era ben vist fer letres als dits comenadors e oficials lurs e jurats e prohomens de les universitats que fossen a tota ordinacio de vosaltres totes hores quen serien requests per vigor del sagrament e homenatge que han prestat de enseguir totes vostres requestes crech que seria ben fet majorment que sent que los pobles han bona voluntat a seguir les deliberacions del Principat. Remetent aço e totes altres coses a tota ordinacio de vostres grans reverencies les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e magnificencies molt prest Pere Jorda diputat local en Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs senyors. Lo noble e magnifich don Johan Dixer e En Johan Agullo ciutada de Leyda qui la present vos dara son stats ab mi los quals man dat (me han dado; me han dat, donat) sentiment e avis de algunes coses molt pertinents a la fi de nostra empresa en tant que sabudes aquelles me so molt alegrat segons som cert fareu la hora que per aquells sereu avisats en tant que so de parer que lo dit don Johan sia langel qui guia Tobiolo. Placieus darlos fe e creença en tot ço e quant vos diran de part mia pregantvos que ells e la sua gent vullau acordar e ben conduhir fahentvos certs que la conducta del dit don Johan sera tant endreça del dit negoci com de cosa quis faça. Placieus spatxarlo prest que la tarda es molt contraria al nostre proposit. E sia lo Sant Sperit ab tots. Scrita en la vila de Cervera a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest Bernat Johan de Cabrera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La occasio de la present solament es per dues letres una de la Senyora Infanta altra del reverent mestre Ferrando les quals vos trametem intercluses. E per quant attes lo apuntament en que los fets son segons la continencia de les dites letres que los embaxadors partissen de açi tots seria vist portar gran inconvenient e disturbi a la liberacio del Senyor Primogenit e contrarietat a la oferta feta per los dits embaxadors e per nosaltres per tant es stat vist als tots ab assentiment de aquesta ciutat que los dits embaxadors restassen a present per donar raho e tenir la promesa. Axi empero que tots los tractes mijans e concordies que se hauran a tractar se fassen ab consulta mija e delliberacio de vostre consistori. Placieus pensar senyors molt reverents e provehir en aquests fets a servey de nostre Senyor e honor del Senyor Rey benifici e repos e seguretat dels tots car nosaltres en res no pensariem ni entendriem per la vida que desvias de les voluntats e deliberacions vostres. E sia mossenyors molt reverents la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVlll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Rebuda vostra letra de la dada de XII del present avisam vostres reverend e insignes prudencies com de continent rebudes vostres altres letres juxta la seria de aquelles foren elets per nosaltres los XXV homens demanats de aquesta vila ço es quinze ballesters cinch empavesats e cinch lançes largues als quals haviem elet en conestable En Jacme Fares de aquesta vila e de continen foren stats aqui sino que la gent ses moguda molt lentament per quant lo sou que dihuen dan de sis florins corrents per mes los pareix poch e no hic havia oficial qui de aquells puxes stipular homenatge de seguir. Empero vuy que es diumenge quinze del
present mes los dits homens parteixen ço es quinze ballesters sis empavesats e quatre ab lançes largues dels quals es conestable lo dit Jacme Fares supplicantvos aquells hajau per recomanats e metre en part que sia honor de aquesta vila. E supplicam a Jhesus vostres reverent e magnifiches puudencies (prudencies) vulla dirigir e en sa proteccio haver. Scrita en Besalu a XV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostres ordinacions desijats suplir los jurats de Besalu.