CXIV, reg, 1238, fol, 56, 16 octubre 1373

CXIV. 

Reg. n.1238, fol. 56. 16 oct. 1373.

Lo rey. Nos havem vists et fets regonexer en nostre consell los processes que vos havets fets per vostra temeritat sens algun dret et justicia contra lo nostre veguer et alguns singulars de Terragona et sobre aço havem fet apellar et oyr larchabisbe de Terragona qui es en nostra cort si present et sos advocats els havem hoyts: e son estats vists tals et tant folls et fats vostres processes que per lo dit archabisbe ne neguns nos son puguts defendre ne rahonar et sino fos per reverencia de Deu et de la santa esglesia la qual nos axi com a catolich princep honram et temem nos faerem tal proces contra vos que tota la follia que havets feta comprarets be. Mas aquesta vegada havem acordat a supplicacio de mossen de Leyda et daltres de nostre consell de passar en aquest fet beningnament: pero dehimvos et manam que daquiavant semblants processes no façats sino heus prometem et volem hajats per ferm que sil contrari fets ço que no creem nos ne farem tal castich et punicio que sera a tots altres exemple et terror. E açous volem notificar per tal que no pugats ignorancia allegar. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVI dies doctubre del any MCCCLXXIII. - Rex Petrus. - Dominus rex missit signaturam. - Fuit directa officiali archiepiscopi Terracone.

cxv-reg-1261-fol-165-14-agosto-1378

CXIII, reg, 1089, fol, 115, 20 julio 1373

CXIII.

Reg. N° 1089, fol. 115. 20 jul. 1373.

Nos Petrus etc. Sicut providencia regia in disposicione provida suorum officialium potissime comendatur: sic ex illorum culpis seu negligenciis vicio presidentis ascribitur et ejus expanditur gloria ex laudanda virtute ipsorum. Cum igitur totum reipublice bonum vel ejus bastitalis dispendium ab officialibus ad latera nostri constitutis procedere dinoscatur nam ab hiis tanquam superioribus officiales exteriores nostrarum terrarum regimini deputati exemplum exinde sumere dinoscuntur: experiencia enim que est omnium rerum magistra nos docuit et docet quod in culpa mora vel negligencia alguatzirii judicum procuratoris fischalis curie nostre et aliorum quibus in nostra curia super ministranda justicia regimen est comissum negocia fiscalia et alia que in virtute justicie sunt expedienda persepe dilatantur et subsequenter remanent indecisa ex quibus effectus rumpitur justicie dampnum non modicum et vexaciones ac superflue expense tam presoneriis qui squalore longi carceris sunt detenti quam aliis cum quibus noster fischus in agendo vel defendendo suas habet acciones quamplurime subsequntur. Quare super hiis cupientes ut convenit providere: tenore presentis ordinamus et sanccimus quod amodo qualibet die martis de mane thesaurarius et alguatzirius nostri doctores vel jurisperiti nostram sequentes curiam procurator fiscalis et alie persone domestice nostre quas dictus noster thesaurarius necessarias etiam in his duxerit evocandas habeant congregari et interesse certo loco per dictum thesaurarium eligendo in et de negociis fiscalibus in curia nostra ocurrentibus tractaturi ordinaturi et processuri prout ipsorum cujuslibet officio incumbet et dicta negotia id exposcent. Si vero illi tales qui ad hoc vocati fuerint ad locum designatum interesse non curaverint volumus talibus per scriptorem porcionis domus nostre habita prius certificacione inde a nostro thesaurario quitacionem ipsorum per unum mensem pro qualibet vice qua in dicto loco per modum predictum adesse omisserint realiter deduci. Et sic mandamus predictis thesaurario alguatzirio et aliis officialibus nostris predictis quod hujusmodi nostram ordinacionem et sanccionem ratam et firmam habeant teneant et observent observarique faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant quavis causa. In cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo munitam. - Data Barchinone XX die julii anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Rex Petrus. - Fuit sumpta per dominum regentem et ideo expedita.

cxiv-reg-1238-fol-56-16-octubre-1373

CXII, reg, 1238, fol, 8, 15 mayo 1373

CXII.

Reg. n. 1238, fol. 8. 15 may. 1373.

Petrus etc. dilectis et fidelibus nostris vicario subvicario bajulo et judici ordinario Gerunde eorumque locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Quamquam ad compescendas inefrenatas linguas illorum qui vicio collapsi facinorosos et alias aborrendos et detestabiles actus obloquntur debeat prompta existere nostra regia celsitudo: erga tamen correccionem illorum promptior et rigorosior esse debet qui in Dei omnipotentis et beatissime Virginis Matris sue et sanctorum blasfemiam et contumeliam abenas suas laxare et alias divinam majestatem offendere non verentur. Animadvertentes igitur non sine cordis displicencia qualiter illud pessimum jurandi vicium et error in universis populis et gentibus nostris inolevit et jugiter perseverat quod in reprobum sensum dati festinantes ad precipitacionem et ruinam eorum et utique tocius reipublice in nichilo interponunt dominum Deum et beatam Virginem Mariam atque sanctos dislacerando fatue quantum in eis est eorum corpora per universa membra et alias ipsas execrabiliter offendendo divinam ac nostram correccionem nullatenus metuentes: cumque nos studentes nec inmerito abusum et errorem hujusmodi tollere in generalibus curiis quas in villa Montissoni celebravimus constitucionem fecerimus subsequentem: Qui verba nefandissima Deum omnipotentem ac beatam virginem Mariam et ejus virginitatem tangencia et sanctos et sanctas Dei protulerit si ex proposito dixerit sine spe aliqua venie moriatur. Si in ludo rixa vel cum ira vel casu protulerit portando per mediam linguam unam virgam ferream fustigetur. Propterea volentes constitucionem ipsam deduci in publicum ne quis nubilo ignorancie inde valeat excusari: vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus de certa sciencia ac firmiter et expresse sub pena nostre gracie et mercedis quatenus facta inde preconizacione publice ut est moris et in locis solitis jurisdiccionis vobis comisse preinsertam constitucionem observetis firmiter juxta sui seriem et tenorem taliter ut ex quo predicti nostri subditi divinum non formidant judicium ab hujusmodi nephandis abusibus et erroribus terrore nostre gladii et acrimonie valeant cohiberi. - Data Barchinone sub nostro sigillo secreto XV die madii anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Visa. Romeus. - Bartholomeus Sirvent ex provisione facta per vicecancellarium.

cxiii-reg-1089-fol-115-20-julio-1373

CXI, reg, 1232, fol, 102, 9 octubre 1371

CXI. 

Reg. N°1232, fol. 102. 9 oct. 1371.

Lo rey. Frare Nicholau nos escrivim al veguer de Barchinona per nostres letres que de part nostra deja dir a vos algunes paraules que nos li fem saber en les dites nostres letres: perqueus pregam que a aço quel dit veguer vos dira de part nostra donets plenera fe et creença axi com si nos vos ho deyem. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a IX dies doctubre del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Vitali. - Dirigitur fratri Nicholao Aymerich de ordine predicatorum.

cxii-reg-1238-fol-8-15-mayo-1373

CX, reg, 1232, fol, 101, 9 octubre 1371

CX.

Reg.n.1232, fol. 101. 9 oct. 1371.

Lo rey. Entes havem per letres dels consellers de Barchinona que frare Nicholau Eymerich inquisidor dels heretges es vengut Davinyo et Deu preycar dimenge primer vinent en la seu de Barchinona et ha feta inhibicio que aquell dia altre sermo nos faça en la dita ciutat et deu publicar en lo dit sermo algunes letres del papa que ha apportades contra micer Francesch Roma axi com a vicecanceller nostre. E com nos daquest fet escrivam per nostra letra al dit frare queus creega daço que li direts de nostra part et diretsli vos per virtut de la dita creença que encontinent venga devant nos et que aquell dia nos cur de fer lo dit sermo: perçous manam que encontinent li presentets la dita letra et hajats ab vos I notari qui daquests prechs faça carta publica. E en cas que veessets que ell per nostres prechs no volgues estar de fer lo dit sermo et digues que pus lo papa liu ha manat que no sen estaria per res: volem eus manam sots encorriment de la nostra ira et indignacio que encontinent lo prenats tinent manant secretament que con la presentacio de la letra se fara sia fora del monastir o con ira fer lo dit sermo: et aquell pres sens girar en algun loch lo metats en una galea e comanatslo a algun patro de les galeas qui son aqui et fetsli manament de part nostra el ne forçats que encontinent partesca daqui ab la dita galea et quel nos aport aci en Tortosa: car nos ab nostra letra escrivim al dit patro quel nos aport encontinent. E aximatex volem que de part nostra manets als deputats que per neguna raho no embarguen la dita galea abans aquella encontinent lexen venir ab los dits patro et frare Nicholau. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a IX dies doctubre del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Vitali. - Fuit directa vicario Barchinone et Vallensis.

cxi-reg-1232-fol-102-9-octubre-1371

CIX, reg, 1351, fol, 31, 10 abril 1371

CIX. 

Reg. n. 1351, fol. 31. 10 abr. 1371.

(Nota: En un texto anterior, CVII, se lee Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania, en este: Guiana. En otros textos como el de Bernardino Gómez Miedes, "Don Alonso sucedió por testamento en el Condado de la Proença de la Aquitania, que llaman Guiayna." ).

Lo rey. Be creem que sapiats com entre mossen Thomas de Feelton gran senescal de Guiana duna part e mossen Ramon de la Caussada senyor de Puigcornet de la altra es estada firmada batalla la qual ells han elegida fer en poder nostre: e nos sabents que la ciutat de Valencia es de les pus insignes de nostra senyoria et copiosa de viandes et de gents qui molt be sabran reebre les dites parts et ferlos aquell acolliment ques pertany e quey guardaran nostra honor havem deliberat que la dita batalla se faça en la dita ciutat on nos Deu volent entenem a esser per tenir lo camp segur e fer lo juciament de la dita batalla. E com lo portador de la present de casa del dit mossen Thomas sen vaja aqui per pendre posada per ops del dit mossen Thomas et per comprar aquelles viandes que haura mester e nos hajam deliberat que al dit mossen Thomas sia dada per posada lo monastir del frarers menors et altres entorn daquell a ops de les companyies que ab ell vendran: perçous deim et manam que guardant que en aquest fet va molt a la nostra honor acullgats graciosament lo dit mossen Thomas et ses companyies e aximateix per semblant manera los altres quant venran. E no resmenys donets al dit portador lo dit monastir per posada et li façats liurar viandes a covinent for et altres coses a ell necessaries: certificantvos que daçons farets pler et servey et lo contrari nos desplauria molt. Nos vos trametrem dins breus dies mossen Francesch Çagarriga lo qual vos dira sobre les dites coses pus largament nostra intencio. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a X dies dabril del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex missit signatam. - Fuit directa locumtenenti gerentis vices gubernatoris in regno Valencie ac justiciis juratis et probis hominibus civitatis Valencie.

cx-reg-1232-fol-101-9-octubre-1371

CVIII, reg 1351, fol, 24, 2 abril 1371

CVIII. 

Reg.n.1351, fol. 24. 2 abr. 1371.

Lo rey. Reebuda havem vostra letra sobral fet de la batalla de mossen Thomas de Feelton et de mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet la qual han empresa de fer a nostre juiciament: e aquella entesa vos responem que si abans que nos haguessem atorgat de reebre lo dit juiciament vosaltres nos haguessets escrit segons que ara havets nos haguerem nostre acord sobre les rahons quens havets allegades ab la dita vostra letra: mas pus quel dit juiciament havem acceptat et lo fet es tant anant per res nou revocariem neu tornariem atras car conexer podets que nons estaria be non fariem nostra honor car nos enteniem et entenem quen fem gran gracia et plaer a cascuna partida et axis deu entendre de reptador et reptat car bo reptador desija portar a fi son proposit e lo reptat vol escusar sa fe. Ne contrasta ço que diets que la questio toca los reys de França et Danglaterra: car sils toca tocals en quant cascun rey ha affeccio a son vassal mas no per tant que per la dita batalla los dits reys guanyen ne perden res de lur dret. E quant aço que diets que si lo dia et camp escusar no podem a les partides seria pus rahonable ques faes en Leyda Cervera o Vich: diemvos que nenguns daquests lochs nons han pareguts covinents per II rahons entres les altres: la primera per quen I es la mortaldat o hi comença et laltre car si cavalls o arneses los fallien o altres coses necessaries a les partides mils nauran bon recapte a Valencia que en neguns dels dits lochs. E al als de quens supplicats que en cas que la dita batalla se haja a fer et nos puxa escusar façam de manera que la primera partida ne laltre de nos ne de nostres officials no haja de que rancurar: diemvos queus podets tenir per dit que nos per lo dit fet havem fetes et farem tals provisions que si fara dret juhi et agualtat. E daço poden estar ben segures ab II les partides. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a II dies dabril del any MCCCLXXI. - Dominus rex missit sigillo sui anuli sigillatam. - Fuit directa Castellano Emposte et R. de Pegaria

cix-reg-1351-fol-31-10-abril-1371

CVII, reg 1351, fol, 19, 12 marzo 1371

CVII.
Reg. n. 1351, fol. 19. 12 mar. 1371.

Al noble et amat mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania salut et dileccio. Jassia que nos ab alcuna letra nostra dada en Tortosa a XX dies de febrer del any dejus escrit hajam significat a vos nos haver assignats los lochs seguents ço es Valencia Saragoça Leyda o Tortosa per fer la batalla la qual es empresa de fer a nostre juiciament entre vos e mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet: empero com ara maestre Guillelm de Melle de part vostra nos haja supplicat que a nos placia declarar en qual dels dits IIII lochs volrem ques faça la dita batalla: per tal nos sobre aço nostra intencio declarants la ciutat de Valencia per fer en aquella la dita batalla vinents vos e lo dit mossen Ramon apparellats segons que jaus havem significat a vos e al dit mossen Ramon per la present assignam e daquesta assignacio e denominacio de la dita ciutat de Valencia la present letra nostra manam a vos esser feta. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCLXXI. - Rex Petrus. - Franciscus Castello mandato regis facto per Bernardum de Bonastre secretarium. - Similis litera fuit directa dicto Raymundo de Caussada militi verbis tamen competenter mutatis.

CVI, reg 1351, fol, 7, 12 febrero 1372

CVI. 

Reg.n.1351, fol. 7. 12 feb. 1371.

Molt car e molt amat cosi reebuda havem vostra letra per la qual nos havets pregats ab gran instancia que a la batalla la qual mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania et mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet han empresa de fer a nostre juiciament donem loch e camp segurs e al dit mossen Thomas e a LX homens darmes et a XXX archers que amenara carta de salconduyt. E jatsia car cosi que a nos desplacia que aytals dos cavallers con son mossen Thomas e mossen Ramon venguen a aytal punt de batalla: empero per honor e amor vostre nos acceptam lo juiciament sots aquesta manera que si los dits mossen Thomas e mossen Ramon venen davant nos concordats qual sera reptador e qual reptat e quants dies durara la batalla e ab quines armes se combattran e que entre ells ans que venguen sia declarat quey ha cas de batalla: nos tendrem lo camp segur e al entretant de nostra terra nos los farem saber on serem nos et lo camp perque la drecen lur cami. E trametem al dit mossen Thomas son salconduyt e semblant al dit mossen Ramon. Et fariem totes altres coses per honor vostra de que vos nos pregassets. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de febrer del any MCCCLXXI. - Guillermus de Palou.- Bernardus de Bonastre ex provisione facta per dominum regem in consilio. - Fuit directa duci Alencaustrie. - Similis fuit missa comiti.
(Nota: Alencaustrie - En el siguiente texto, CVII, se lee Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania)

cvii-reg-1351-fol-19-12-marzo-1371

CV, reg 1223, fol 77, 7 septiembre 1369

CV. 

Reg.n.1223, fol. 77. 7 set. 1369.

Nos Petrus etc. inter ceteras sollicitudinis nostre curas que infident precipue cordi nostro ut loca indefensibilia principatus Cathalonie menium et vallorum munimine fulciantur est illa urgens satis et eficax et que nos diligenti admonet instancia quod monasterium Pobleti ordinis cisterciensis ad quod singulari quadam ob ejusdem religionis seu ordinis reverenciam devocione afficimur predictorum menium et vallorum ambitu circuatur ut sub eorum tutamine defendi melius valeat et ostiles non formidet insultus: ad quod etiam tanto fervencius excitamur quanto solemdius ab antiquo divinum cultum in eo celebrari novimus ipsumque miraculosis ac preciosis fore insignitiim reliquiis et religionis claritate conspicuum et a predecessoribus nostris dotatum notabiliter fuisse et pingue pariter et fundatum in quo etiam nonnullosque ex ipsis ac nos sepulturarum nostrarum celebrium elegisse noscitur devocione sincera fundamentum. Quapropter attentis predictis ad humilem supplicacionem per vos venerabilem et religiosum ac dilectum nostrum abbatem totumque conventum dicti monasterii inde nobis factam licenciam ambiendi menibus et vallis et alias fortificandi dictum monasterium in illis videlicet partibus ac modis et formis quibus religiosus et dilectus consiliarius noster frater Guillelmus de Guimerano locumtens gerentis vices gubernatoris in Cathalonia cui de hoc comissionem facimus ordinaverit seu designaverit vobis hujus serie deliberate et ex certa sciencia impertimur. Et ulterius quare parum prodessent menia et valla nisi gentium presidio fulcirentur: concedimus vobis ac etiam volumus ordinamus et providemus quod omnes et singuli homines dicti monasterii in locis indefensibilibus populati recolligant et recolligere habeant se cum bonis eorum mobilibus necessitatis tempore in monasterium antedictum. Et etiam quia dignum est ut qui comodum sentit oneris participium subire debeat et e contrario: providemus volumus et ordinamus quod homines ipsi operentur et contribuant ac operari et contribuere teneantur in operibus dictorum menium et vallorum et non in aliis secundum quod ad id per vos dictum abbatem vel successores vestros rationabiliter taxati fuerint vosque ad predicta omnia ipsos et quemlibet ipsorum compellere possitis illis remediis quibus vobis melius et expediencius videatur. Mandantes per hanc eandem de certa sciencia et expresse gubernatori nostro generali ejusque vices gerentibus necnon vicario et subvicario Montisalbi ceterisque officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus licenciam concessionem provisionem et ordinationem nostras hujusmodi firmiter teneant et observent observarique faciant vosque et dictos successores vestros eis uti que plenisime gaudere permittant quavis causa: et hec quidem omnia fieri volumus et impleri quibusvis litteris ordinacionibus et provisionibus a nostra curia in contrarium quomodolibet obtentis seu obtinendis nostraque manu propria subsignatis et sub quavis forma et solemnitate verborum quantumcumque derogatoriorum quas hujus serie ex certa scientia tollimus et penitus abolemus ac pro nullis et non factis haberi volumus et decernimus obsistentibus nullo modo. Data Valencie sub nostro sigillo secreto VII die septembris anno a nativitate Domini MCCCLXIX. - Rex Petrus. - Dominus rex qui eam signavit mandato expresso.

cvi-reg-1351-fol-7-12-febrero-1372

CIV, reg 1223, fol, 43, 7 septiembre 1369

CIV. 

Reg. n.1223, fol. 43. 7 set. 1369.

Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie religioso et dilecto consiliario nostro fratri Guillelmo de Guimerano comendatori de Barberano locumtenenti gerentis vices gubernatoris in Cathalonia salutem et dilectionem. Ecce quod nos cum littera nostra data ut infra dedimus licenciam venerabili et religioso ac dilecto nostro abbati et conventui monasterii Populeti circuendi menibus et vallis et alias fortificandi dictum monasterium in illis videlicet partibus ac modis et formis quibus vos duxeritis ordinandum prout in dicta littera lacius explicatur. Quapropter volentes neo inmerito ut ad fabricacionem dictorum menium et vallorum celeriter procedatur: vobis dicimus comittimus et mandamus de certa sciencia et expresse quatenus visis presentibus ad dictum monasterium ejus sumptibus personaliter accedatis et ipso viso et recognito ordinetis et designetis opera dictorum menium et vallorum et in quibus partibus dicti monasterii ipsa menia et valla construantur et omnia alia ad predicta necessaria et expediencia ordinetis et faciatis vestro sano arbitrio prout melius ad conservacionem utilitatem et defensionem dictorum operum et utique predicti monasterii vobis expediens videatur. Volumus tamen et providemus quod vos ante omnia recipiatis nostro nomine a dictis hominibus sufficientem securitatem et cautelam quod infra certum temporis spacium per vos eis ad hoc vestro sano arbitrio assignandum predicta menia et valla fine laudabili consumentur: quoniam nos super predictis omnibus et singulis et dependentibus emergentibus et connexis comittimus vobis hujus serie plenarie vices nostras. Data Valencie sub nostro sigillo secreto septima die septembris anno a nativitate Domini MCCCLX nono. - Rex Petrus. - Dominus rex qui eam signavit mandato expresso.

cv-reg-1223-fol-77-7-septiembre-1369

Guimerá, Guimerà, Lérida, Lleida, Leyda, Ilerda (etc)

https://es.wikipedia.org/wiki/Guimer%C3%A1

El escudo oficial actual de Guimerá se define por el siguiente blasón:

«Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde.»

Fue aprobado el 18 de julio de 1991. La villa fue el centro de una baronía, concedida en 1359 a Francesc Alemany, que posteriormente pasó a los Castre-Pinós, los cuales fueron elevados a condes en 1599. El escudo muestra la corona de conde y dos señales parlantes cogidas de las armas de los señores de Guimerá: el ala de gules sobre campo de argén de los Alemany y las piñas de sinople de los Pinós.

•  Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Guimerá.
• Página web del Ayuntamiento de Guimerá
• Web de l'Associació Guimera.info
• 
  
• Información del Instituto de Estadística de Cataluña

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guimer%C3%A0

Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres. Tot el poble és un conjunt declarat bé cultural d'interès nacional. Se situa a la vall del riu Corb. El nucli principal de cases, antigament emmurallat, reposa sobre el vessant nord de la vall. Els carrers i les cases s'enfilen, des del llit del riu, muntanya amunt. L'activitat principal del poble és l'agricultura de secà. A mitjans d'agost s'hi celebra una fira medieval, amb parades d'artesans i d'oficis antics, i algunes actuacions.

CIII, reg 1081, fol, 20, 2 abril 1369

CIII. 

Reg. N° 1081, fol. 20. 2 abril 1369.

Petrus etc. nobilibus et dilectis gubernatoribus vicariis subvicariis et bajulis ac aliis infrascriptis salutem et dileccionem. Nuper cum littera nostra data Barchinone XV die februarii proximi preteriti quandam ordinacionem fecimus habentem quod officiales nostri Catalonie expressati in ipsa litera et presenti astricti essent ad tenendum equos et roncinos sub forma in ipsa litera declarata. Verum quia postmodum ipso negocio plenius recognito ordinacionem ipsam duximus moderandam: propterea habentes dictam literam et ordinacionem in ea contentam pro irrita atque nulla ipsam ordinacionem tenore presentis reducimos ad formam hic expressam que est continencie subsequentis.
Ordona lo senyor rey per be de la cosa publica et per tal que jurisdiccio sia mils et pus esforçadament exercida et defesa per aquells als quals es comanada que los officials dejus escrits havents jurisdiccio en Catalunya tenguen et hajen a tenir besties cavallines segons que açi es contengut. Primerament governador de Cathalunya V cavalls III qui sien suficients a cavalls armats et II alforrats. Son lochtinent II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Batle general de Cathalunya II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Governador del condats de Rossello et de Cerdanya V cavalls III qui sien suficients a cavalls armats et II a alforrats. Procurador real dels dits comdats II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Veguer de Barchinnona II cavalls suficients a cavalls armats. Batle de Barchinona I cavall qui sia suficient a cavall armat. Sotsveguer de Barchinona un cavall suficient a cavall armat. Veguer de Valles I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Gerona II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Batle de Gerona I cavall suficient a cavall armat. Sotsveguer de Gerona I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Rossello II cavalls suficients a cavalls armats. Batlle de Perpenya I cavall qui sia suficient a cavall armat. Sotsveguer de Rossello I roci. Veguer de Puigcerda II cavalls suficients a cavalls armats. Veguer de Conflent I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Leyda II cavalls suficients a cavalls armats. Batle de Leyda I roci. Sotsveguer de Leyda I cavall suficient a cavall armat. Sotsveguer de Pallars un roci. Veguer de Cervera II cavalls suficients a cavalls armats. Batle de Cervera I cavall suficient a cavall armat. Sotsveguer de Cervera I cavall qui sia suficient a cavall alforrat. Sotsveguer dez Prats I roci. Batle de Tarrega I cavall suficient a cavall alforrat. Veguer de Muntblanch I cavall suficient a cavall armat. Batle de Muntblanch I cavall suficient a cavall alforrat. Sotsveguer de Muntblanch I roci. Veguer de Vilafrancha I cavall suficient a cavall armat. Batle de Vilafrancha I cavall suficient a cavall alforrat. Sotsveguer de Vilafrancha I cavall qui sia suficient a cavall alforrat. Veguer de Terragona I cavall qui sia suficient a cavall armat. Lo batle del camp de Terragona I cavall qui sia suficient a cavall armat. Veguer de Tortosa I cavall armat. Sotsveguer de Tortosa I roci. Batle de Tortosa I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Bages I cavall suficient a cavall armat. Batle de Manresa I cavall suficient a cavall alforrat. Batle de Berga I cavall suficient a cavall alforrat. Sotsveguer de Berga I roci. Sotsveguer de Copons I roci. Veguer Dosona I cavall suficient a cavall armat. Batle de Vich I cavall suficient a cavall armat: pero lo senyor rey nol enten a estrenyer si sen pot ercusar per tal com es batle perpetual. Batle de Sent Feliu de Guixols I roci. Batle de Çareyal I cavall suficient a cavall alforrat. Tots los dessus dits hagen espay que per tot maig sien encavalcats segons la ordinacio damunt dita: empero si algun apres que fossen encavalcats perdia cavall que hage II meses de espay a encavalcarse et sils venien hagen espay de I mes. En altra manera per aytants dies com faran falta en tenir los dits cavalls e roçins lus sia abatut lo salari de lurs officis: de la qual falta a escriure sien tenguts los scrivans de les corts dels dits officials sots pena de perdre lurs officis e de estar a merce del senyor rey: e que de la presentacio de la present ordinacio los dits scrivans hajen a fer cascun carta publica et aquella trameten al maestre racional de la cort del senyor rey. Axi mateix los dits scrivans sien tenguts sots la pena dessus dita e a fe de lur offici e a carrech de les lurs animes de fer memoria de les faltes dessus dites e que aquella trameten al dit maestre racional sots lur segell e ab escriptura a la fi la qual contenga los dies de les dites faltes: e si per aventura noy haura falta no resmenys los dits scrivans sots la pena et carrech dessus dits sien tenguts certificar lo dit maestre racional per lur letra en la qual diguen que ells fan testimoni com aquells officials han servada be et complidament la dita ordinacio: en altra manera aquell o aquells officials qui aytal certificacio no mostraran no puxen haver absolta o albara final del dit maestre racional nels sia pres en compte res que donen de lur administracio.
Quocirca vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus expresse ac de certa sciencia quatenus ordinacionem predictam quavis alia ordinacione per nos super his facta obsistente nullo modo quam carere volumus viribus et effectu sola presenti in suo robore permanente inviolabiliter observetis. Mandantes per hanc eandem sub dictis penis scriptoribus curiarum vestrarum ut dictam ordinacionem quatenus eos tangit observent et dicta memorialia faciant indefectibiliter prout superius continetur alias eis et eorum culpe merito ascribetur. Data Barchinone secunda die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLX nono. - Petrus Cancellarius. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa per Bernardum de Apilia cui fuit consultum ut moderaret.

civ-reg-1223-fol-43-7-septiembre-1369

CII, reg 1081, fol, 1, 2 diciembre 1368

CII.

Reg. N° 1081. fol. 1. 2 dic. 1368.

Noverint universi quod nos Petrus et nos Alienora Dei gratia rex et regina Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque et comitissa Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Visis intellectis et recognitis capitulis infrascriptis et responsionibus per nos factis eisdem capitulis quorum tenores sic se habent.
Lo senyor rey e la senyora reyna comanen an G. Carbonell maestre de cases ciutada de Barchinona lo palau de la dita senyora que ha en la dita ciutat ensemps ab les cases qui foren del Temple les quals lo senyor rey novellament ha comprades del bisbe de Vich e aquelles ha ajustades e unides al dit palau e encara ensemps ob los alberchs qui foren dena Sunyola e den Rovira e altres diverses alberchs quel dit senyor ha comprats e aquells ha units e ajustats al dit palau axi quel dit G. sia guardia de tot lo dit palau e estiga continuament en aquell en lo qual haja sa habitacio en aquell loch o cases que per los dits senyor e senyora li seran assignades. E aço aytant com al senyor rey e a la senyora reyna plaura e no mes avant. PIau al senyor rey et a la senyora reyna. Item lo dit senyor dara al dit G. Carbonell cascun any per son salari CCC solidos barchinonenses los quals de present li assigna sobre aquells CCC solidos que reeb e reebre deu cascun any per cena sobre lo loch de Tarraça en manera que cascun any lo dit G. mentre tenra lo dit palau puxa haver aquells franchament e quitia e sens tot embarch: e mana lo dit senyor als homens del dit loch que daquells li responguen lo primer dia de janer primer vinent e daqui avant cascun any en lo dit terme mentre que tinra lo dit palau e daço li sia feta letra per lo dit senyor als dits homens comanan e manan an P. Ferrer porter de la senyora reyna quels ne forç els ne destrenga si mester hi sera. PIau als dits senyor e senyora. Item lo dit G. tenga en condret lo dit palau ço es que recorrega los terrats et les taulades en guisa que per pluges nos puxa consumar ne venir a menys en alguna part et que de present lo dit G. prenga et estoig en algun loch del dit palau totes aquelles teules qui huy hi son qui son romases dels alberchs quel senyor rey ha comprats los quals son estats enderrocats axi per rao del pati del dit palau com per rao del ort o verger daquell. E encara prenga e estoig lo dit G. en lo dit loch totes aquelles teules qui son de present en lo palau reyal de Barchinona et encara totes altres teules qui per avant seran en lo dit palau de la senyora reyna per semblant rao ço es de diverses cases et alberchs quel senyor rey et la senyora reyna hi entenen a comprar per ço que ara et per avant con mester hi sera totes les dites teules servesquen a recorrer et adobar les dites teulades. PIau al senyor rey et a la senyora reyna.
Item los dits senyor et senyora comanen al dit G. Carbonell lort o verger del dit palau axi la partida que ja hi era con la senyora reyna compra lo dit palau com aquella altra partida quel senyor rey hi ha feta fer unir et ajustar de diverses alberchs quey ha fets comprar et enderrocar: axi que dit G. sia guardia de tot lo dit ort o verger e tenga et aministre aquell ensemps ab lo dit palau de la senyora reyna e les dites cases et alberchs per lo senyor rey comprats e a aquell palau units e ajustats axi com damunt se conte mentra que als dits senyor et senyora plaura. Plau al senyor rey et a la senyora reyna. Item lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort el tots los arbres ceps e tries et tots altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort en son temps covinent et segons que al dit ort et als dits fruyters ceps et altres arbres sera necessari: et tenga endreçats los dits arbres ceps et tries et altres fruyters axi aquells qui huy hi son com aquells qui seran en landador lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tots altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs el de totes altres coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades: quen pusca pendre lo dit G. de la Draçana del senyor rey si ni ha et si no ni ha que la senyora reyna haja a pagar ço que costaran les dites traveses. Et si los dits senyor et senyora volran fer metre fruyters o altres arbres en lo dit ort o verger quels dits senyor et senyora paguen ço que costaran de compra e de port et lo dit G. hajals hi a fer metre et plantar a ses propries messions. Plau als dits senyor et senyora. Item la dita senyora fara dar al dit G. Carbonell cascun any per son salari de tenir aministrar et conrear lo dit ort quinquaginta solidos barchinonenses. Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions de pertxes et de canyes haura lo dit G. per lo dit primer any centum solidos barchinonenses et los altres seguents haura los dits L solidos cascun any. Plau als dits senyor et senyora. Item que tota la ortaliça et tots los fruyts del dit verger o ort sien del dit G. Carbonell sino aytants com los dits senyor et senyora ne volran. Plau al senyor rey et a la senyora reyna. Eadem capitula cum dictis ad ea factis responsionibus ac omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratificamus et confirmamus eaque tenere et observare promittimus inconcusse et in aliquo non contrafacere vel venire aliqua ratione. Mandantes hujus serie universis et singulis oficialibus nostris et eorum locatenentibus quod predicta omnia et singula teneant et observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant quavis causa. Ad hec ego Guillelmus Carbonelli predictus gratis et ex certa scientia predictis omnibus et singulis expresse consentiens convenio et promitto vobis dictis illustrissimis domino regi et domine regine quod predicta omnia et singula que per me attendenda et complenda sint juxta series et tenores capitulorum predictorum tenebo et observabo attendam et complebo bene et legaliter et in aliquo non contrafaciam vel veniam aliqua ratione sub bonorum meorum obligacione. In cujus rei testimonium nos dicti rex et regina duo consimilia instrumenta de predictis fieri jussimus unum tradendum nobis et alterum vobis dicto Guillelmo Carbonelli nostris sigillis pendentibus comunita. Quod est actum et datum Barchinone videlicet in dicto palacio domine regine secunda die decembris anno a nativitate Domini MCCCLXVIII nostrique dicti regis regni XXX tercio. - Petrus cancellarius. - Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec concedimus et firmamus. - Sig+num Alienore Dei gratia regine Aragonum etc. qui hec concedimus et firmamus. - Sig+num Guillelmi Carbonelli qui hec laudo concedo et firmo. - Testes hujus rei sunt Johannes Berengarii de Rajadello majordomus et Raimundus Berengarii de Monte Olivo (Montoliu ?) camerlengus dicte domine regine milites. - Dominus rex et domina regina mandaverunt michi Guillermo Oliverii in cujus posse ipse et dictus Guillermus Carbonelli firmarunt.

ciii-reg-1081-fol-20-2-abril-1369

CI, legajo cartas reales, 89, 12 junio 1359

CI. 

Leg. de cartas reales. Núm. 89. 12 jun. 1359.

(Nota: Aragon aparece sin tilde, como todas las demás palabras del texto, lo dejo como Aragón con tilde).

Don Pedro por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallisia de Sevilla de Murcia de Jahen del Algarbe de Algecira e senyor de Molina. A todos los conceios alcailles jurados jueses justicias meerinos alguaciles et otros oficiales de todas las çibdades et villas et lugares de mios regnos asi a los que agora son como a los que seran daqui adelante o a qualquier o a qualesquier de vos que esta mi carta fuere mostrada o el traslado della signado de escrivano publico sacado con autoridad o de juez de alcaille salud et gracia. Sepades que en las posturas o avenencias que fueron fechas entre mi et el rey de Aragon que se firmaron en quatro dias del mes de octubre que agora paso de la era de mill et trescientos et noventa annos se contiene que yo ni el non consintiesemos dende adelante acoger ni mantener en los nuestros regnos et senyorios ninguno que dende adelante fuese dado por alguno de nos por traidor o por alevoso o por fechor de algun maleficio e si alguno lo tomase que lo mandase prender et entregar al rey que lo dese por traydor o por alevoso o por fechor de maleficio seyendo dello segurado. Otrosi que non consintiese acoger ni mantener el rey de Aragón en sus regnos et senyorio ninguno ni ningunos de los que yo havia dado fasta aqui por traidores que eran en el mio senyorio o en otra parte fuera del regno de Aragón et en qualquier otro regno o tierra que fuesen et si entrase de aqui adelante en Aragón que los mandase prender el rey de Aragón et entregarlos a mi seyendo dello segurado. Otrosi que yo non consintiese acoger ni mantener en los mios regnos et senyorio a ninguno ni ningunos de los que fueran dados fasta el dicho dia por traidores por el rey de Aragón que eran en el senyorio del rey de Aragón o en otra parte del regno de Castiella o en qualquier otro regno o tierra que fuese: et si y entrasen dende adelante que los mandase prender et entregar al rey de Aragón enviandome requerir dello segunt que mas cumplido uviere e en las dichas posturas et avenencias se contiene. Et agora el dicho rey de Aragón enviome rogar quel mandase dar mis cartas para vos en esta razon salvo contra aquellos que estavan al dicho tiempo en que se firmaron las dichas avenencias o estuvieron despues o estan con la reyna donna Leonor mi tia o con los infantes sus fios o con alguno dellos fuera del senyorio de Aragón o con ellos o sin ellos en Albarrazin o en Orihuela o en Alacante o en Guardamar o en Elche o en Crevillen o en Valdaiosa o en qualquier lugar que los dichos infantes o alguno dellos an de Sexona adelante contra el regno de Murcia o en sus terminos de cada uno destos lugares. Et yo por guardar la amistat et las posturas et avenencias que se fizieron entre mi et el dicho rey en esta razon tengolo por bien. Porque vos mando vista esta mi carta o el traslado della signado como dicho es a cada uno de vos que cada que fueredes requeridos de parte del dicho rey de Aragón o de sus oficiales en razon de los quel dicho rey dio desdel dicho dia que fueron firmadas las dichas avenencias o diere por traidores o alevosos o por malfechor por si o por sus oficiales de algun maleficio o malfectura segunt que en las dichas posturas et avenencias se contiene como dicho es que los dedes et entreguedes luego a quien el dicho rey de Aragón o sus oficiales vos enbien requerir sobresta razon et non gelos enbarguedes ni comtralledes. E otrosi si alguno o algunos de los que el dicho rey de Aragón dio por traidores ante del dicho dia que se firmaron las dichas avenencias et a ese tiempo non eran en el mi senyorio et agora estan y et fueredes requeridos como dicho es: mandovos que gelosentreguedes pero que non entreguedes alguno ni algunos de los que estavan en el dicho tiempo que se firmaron las dichas avenencias o estuvieron despues o estan con la dicha regnadonna Leonor o con los infantes sus fijos fuera del senyorio de Aragón o con ellos o sin ellos en los dichos lugares et en sus terminos como dicho es. E si los que esto ovieren de veer por el dicho rey de Aragón o por sus officiales que vos vinieren requerir sobresta razon vos dixieren que era mester conpanyias de pie o de cavallo para que vayan con ellos et con los que levaren para que los pongan en salvo de un logar en otro fasta en el senyorio del dicho rey de Aragón: que les dedes companyias de pie o de cavallo las que ovieren mester para que vayan con ellos de un lugar a otro et los pongan en salvo en el senyorio del dicho rey de Aragon como dicho es dando ellos a los que para esto les daredes la costa ajustada: et non fagades ende al por ninguna manera so pena de la mi merced et de seiscientos maravediz d .... a cada uno de vos. Et de como esta mi carta vos fuere mostrada et la cumplieredes mando a qualquier escrivan publico que por esto fuere llamado que de ende al que vos la mostrare testifique signando con su signo para que yo sepa en como conplides nuestro mandado et non faga ende al so la dicha pena la carta leyda .... Dada en Valladolit dose dias de junyo era de mill et trescientos et noventa et VII. - Yo Diego Ferrandez la fiz escrivir por mandado del rey. - Alvar Ferrandez. - Esta signada y sellada en su dorso con las armas de Leon y Castilla.

cii-reg-1081-fol-1-2-diciembre-1368

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359