LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.
Pateat universis presentem
seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc.
attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et
juratos ac probos homines de concilio civitatis
Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad
certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges
predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo
circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et
concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis
in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis
suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum
consiliariorum juratorum mustaçaforum ac
aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse
ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis
quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la
cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a
avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent
jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver
novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents.
Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers
es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo
consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien
eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que
sien fets docents radolins de cera o aytants
com mester sian segons lo nombre de les persones
qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de
pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits
radolins sia mes I albaranet de pergami
gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor
et tots los altres dits rodolins sien vuyts
los quals rodolins vuyts e scrits tinga
lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C
jurats sera aplegat empero que los XII
scrits sien apartats dels altres vuyts et con
tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los
ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins
qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts
tro en nombre quey sia mester dels dits
ciutadans e los dits aytals radolins mete
dins un baci on haja aygua et aquells faça
be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab
I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça
aportar per I verguer de la ciutat al banch on
los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça
que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o
menos meta la ma en lo dit baci cubert
et traga I dels dits radolins e aquell do
començant al primer que siura en lo dit banch
et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de
continent en presencia del dit notari obrir ans que altre
rodoli se do a aquell qui Ii siura
al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt
pas avant lo dit notari tro tant que a algu
venga lo dit radoli en que sera scrit lo
dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit
radoli ab lo dit nom elegidor sia de
continent scrit per lo dit notari en elegidor
dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda
la dita sort hage de continent fer lo sagrament
quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament
sia legit ans quels donen los rodolins
present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament
lo dit elgidor se haja a levar del banch
on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa
del consell sens que no parle ab alguna altre
persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen
compliment de tots los dits XII: et en apres lo
dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran
en los banchs devant los dits ciutadans e per
semblant forma meta en lo dit baci III dels dits
rodolins scrits e aytants dels altres vuyts
com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be
mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer
donar per lo dit fadri a tots los dits
menestrals comensant del primer tro al derrer
dels dits banchs e que scrive los noms dels III
en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita
casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et
semblant pratica e forma tinga lo dit scriva
en lo banch de la part esquerra on siuran los
mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los
rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a
distribuir: e semblant faça en los banchs qui
stan devant lo dit banch dels mercaders en los
quals aximateix distribuescha los dits tres
rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et
manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes
se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio
dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o
almeyns VIII dells se concordaran e aço
per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat:
et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu
daquells rodolins en I pergami grosset
scriven lo nom de las dites III persones cascuna
en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones
persones per esser conseller segon e per semblant forma sia
mes lo nom de cascun daquells en I radoli
de cera vert los quals sien III rodolins del
pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis
qui nul temps sian stats consellers e lo
nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga
los quals rodolins sien del pes ja expressat:
los quals elegidors no gosen ne puxen
exir de la casa on seran appartats per fer les dites
eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus
et dejus contenguda: e los dits rodolins axi
concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots
los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e
fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo
dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera
vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet
traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen
mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga
lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos
rodolins vermells sien foragitats et apartats e
per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins
verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita
bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots
los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si
pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o
si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et
aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e
en la dita forma e maneras hauts et meses los
dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors
ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren
los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli
vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera
scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III
novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga
sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels
dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits
XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels
dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que
daci avant los concellers en cap e segon
apres que seran stats consellers no puxen
ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins
quatre anys sien passats apres que hauran posada la
dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant
alguna persona no puxe esser electa en los dits
III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers
quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita
consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major
partida daquells era semblant per ben publich que algu o
alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o
quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers
primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits
rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los
dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no
puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien
passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que
los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V
consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats
elegesquen dues bones persones per esser obres e aço
fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la
major partida dells: los quals dos obrers axi elets
deguen fer publicar con los dits V consellers se
publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats
sien elets en la forma seguent ço es que los
dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita
trametran per cascuns consols de cascuns officis de la
ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als
dits consellers migençant sagrament de triar los
millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat
per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit
offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de
cascun offici aquell nombre de persones quels apparra
esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero
cascun any com mes poran ço es que axi
mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni
cadany alcuns qui sapien la pratica
del consell: et alli on no haja consols en loch daquells
los dits consellers hagen alcuns bons prohomens
ab los quals migençant lo dit sagrament
elegesquen aquells quels parra esser sufficients
a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses
per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet
primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del
escriva de la casa del concell de elegir e triar
los millors de aquells que nomenats o presentats Ius
seran per los dessus dits. Item es acordat que la
eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del
pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es
quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C
jurats segons ques acostumat sien eletes
VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab
rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus
es expressat en los XII elegidors dels V
consellers: exceptat que axi com dessus se han a
donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor
en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de
les altres III partides del dit consell que al present solament sien
dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos
rodolins ab la dita scriptura e aquells sien
mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la
altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu
dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar
del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo
sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich
solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa
consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor
de la casa del pes lo qual nom degue de continent
scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et
con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona
persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades
sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli
de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins
sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII
elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un
baçi ab aygua lo qual sia cubert
ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet
de la edat dessus dita lo qual haja a
traure III dels dits rodolins los quals III rodolins
sien de continent uberts e los noms
daquells sien scrits per lo dit scriva
e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf
daquell any pero que aquell qui sera stat elet
en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys
no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et
encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert
sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts
decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues
persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per
aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita
casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser
elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues
persones axi electes sien presentades al senyor rey o
en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf
et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle
general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma
acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V
rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer
lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit
execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren
trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en
molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer
traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres
rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als
dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que
en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre
daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent
part en molins que ladonchs sien anomenades
altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors
qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per
cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre
rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit
fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en
quo no hage persona heretada o havent part en molins e
aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o
a son batle general et apres publicats segons que dessus es
ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf
sien daci avant elets en la forma seguent: ço
es que apres aquel dit mostaçaf sera elet
et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps
ab los dejus dits XXX prohomens o la
partida daquells dejus ordenada degen et hagen
elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et
carrech de anima migençant sagrament degen
elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors
persones que poran atrobar qui sien de condicio
de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne
la senyora reyna ne lo mostaçaf ne
neguna altra persona no puxen forçar
ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en
lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur
bona conciencia Ius parra esser faedor. Los
quals pesadors axi elets ans que usen de llur
offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et
Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir
alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar
covinents fermançes de tenir taula e destar a
dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs
en tot ço que seran atrobats delinquidors o
malmirents. Item es acordat que tots los altres officis
quis solen dar per la ciutat exceptats los
dels presents capitols sien fets per los consellers ab
prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se
hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia
abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia
o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist
esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch
del consell qui era dit de XXV sien elets per los
consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en
nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders
ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o
arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX
persones sien compartides en quatre parts ço es
XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus
dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX
sien triats e elets per servir lo consell
quis dehia de XXV per III meses del any e per
semblant sien compartits los altres trentanaris
de III en III meses lo compartiment dels quals
sia fet a coneguda dels dits cosellers per ço
que algu no sanuig de continuar lo dit consell e
aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et
la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers
hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les
dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de
cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los
dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX
persones se hagen appellar cascuna vegada que mester
les hauran per consell a tenir et aço per los verguers
de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo
començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament
de appellar et fer appellar tota frau
cessant los XXX per los dits verguers
missatges per espatxament dels negocis o officis
espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus
es dit. Item que Ios dits verguers e missatges
hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer
de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau
cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus
sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges
o I dells fossen empatxats per malaltia o
per altre accident que aquells qui en loch dell
o dells hauran appellar los dits XXX hagen
a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita.
Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna
vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item
que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la
major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o
alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o
absents per longa absencia o en altre manera empatxat
de lonch empatxament en aquell cas los dits
consellers pusquen e hagen poder de subrogar en
loch de aquell o daquells altre o altres qui
sien de semblant condicio que seran los demunt dits los
quals hagen a fer e esser en los consells en la forma
dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans
que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat
de mes gens appellar que ladonchs ab
acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi
seran segons dessus es dit los consellers hagen
e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre
mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots.
Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX
los dits consellers tota hora quels apparra
puxen appellar en los consells lo advocat
et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta
capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare
ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur:
nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro
pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis
considerantes ea fore dicte civitati et rei publice
ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes
heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et
singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre
confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus
statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere:
promittentes per nos et nostros
succesores in bona fide
regia vobis dictis
consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus
et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam
publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta
omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et
non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione.
Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo
primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et
terris nostris legitimo succesori nec non
procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque
officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium
locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et
singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et
observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem
fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in
monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate
Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo.
- Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui
hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt
ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis
Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda
promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis
Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et
Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis.
- Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis
prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui
hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti
Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in
posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in
lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum
officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et
nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor
sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la
quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et
clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse.
- Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in
cujus posse firmavit.