7 DE JUNIO.

7 DE JUNIO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Cesavasses mercader. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella. // per la ciutat.

Deliberación.

En lo fet den Guillem Griselles sabater (buscad açapatayr) vista la suplicacio per ell donada e legida aquella e vist hun proces e actes qui en los dies passats per lo batle de Barchinona foren fets apres la detencio feta de manament dels deputats e consell de certs cuyrams borsaguints e sclobs los quals lo dit Griselles en los dies passats havia venuts a hun frances per preu de CC lliures e sie stat vist per los dits proces o actes la dita venda no haver hagut loch ni esser passada en esser juxta lo contractat entre lo dit Guillem Griselles e Frances e los

dits cuyrams borsaguins e sclops sien stats e huy stan detenguts en la casa de la Lotge de la present ciutat es stat deliberat per tots concordablament que lo dit Guillem Griselles haja accio de les dites CC lliures sobre los dits cuyrams los quals sien venuts o stimats per persones a aço expertes e si mes muntara de les dites CC lliures que aquella quantitat que muntara romangue devers lo General. Entes empero e declarat que lo dit Guillem Griselles pach los drets si per ell deguts seran al dit General e mes pach jutge notari e altres ministres e altres qualsevol persones qui en aço trebellat hauran.

Sumari, L.

LEVDA.

Qve
tots los Habitadors son franchs de Leuda, es en la primera franquesa
(la primera a está invertida, tampoco es una e, es un error en la
imprenta) en la primera carta del libre den Sant Pera, comensa.
Noveaint (otro error de imprenta, Noverint) vniversi en
la segona columua (otro error muy típico, n y u, columna) e
en la 5. carta del dit libre en la primera columna, comensa. Iacobus
Dei gracia.

En
les 8. cartes del dit libre en la quarta columna a la fi de aquella,
comensa. Iacobus Dei gracia. E de Leuda se-parla (en dos líneas)
en lebre den Sant Pera en les 10. cartes en la segona columna,
comensa Noverint Vniversi.

En
la II cartes en la tercera columna, comensa. Noverint Vniversi.

En
la 12. carta en la primera columna parla de Leuda comensa Noverint
Vniversi.

E
mes se fa mensio de aquella en dit libre 17. carta en la quarta
columna comensa. Iacobus Dei gratia e en la 19. cartes asso matex.

E
mes parla de Leuda lo dit Libre en les 20. cartes en la quarta
columna, comensa. Noverint Vniversi, e en la seguent en cartas
22. parla de asso e en la seguent en car. 22.

De
la Taula de la Leuda parla lo 27. capitol de Leyda en cartes 97. en
la segona columna de dit libre.

Los
Habitadors del Regne en les Terres del Señor Rey son
franchs de Leuda, Peatge, Portage pontage, &c. es
en dit libre en cartes 136. comensa la franquesa. Petrus Dei gracia.

Asso
matex en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa.
Encare atorgam.

Que
la franquesa de no pagar Leuda sie servade en les terres del Señor
Rey, es en libre den Sanct (la a con virgulilla o a nasal:
an o am) Pera en cartes 136. en la segona pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.

Nove
Levda no sia posade, es en libre den Sant Pera
eu cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus.

Que
Levders no tingan missatges, es en dit libre en cartes
139. en la primera pagina.

De
Leuda parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140. en lo
I. pagina, comensa Namfos, &c.

De
la Leuda de Tortosa en lo dit libre en cartes
154. en la 2. pagina, comensa. Alfonsus Dei gratia.

De
Leuda se parla en libre den Rossello en cartes 65. en la 2.
pagina, comensa. Encara que nos.

De
Leuda se parla en dit libre en cartes 65. en la primera pagina,
comensa Sapien Tuyt, sens fer periuy a franqueses (falta
punto)

Transectio
feta sobre la Leuda donar bona, es en libre den Rossello en cartes
86. en la primera pagina, comensa. Sapientuyt.

Los
Habitadors son franchs de Leuda, Peatge, &c. es eu dit
libre den Rossello en cartes 122. en la I. pagina, comensa. Sapien
tots, e apres en la seguent.
E asso matex, e en laltra en 125.
cartes del dit libre comensa. Sapien Tuyt.

E
asso matex en dit libre en cartes 136. en la segona pagina, comensa.
En Iaume per la gracia de Deu, e en la seguent en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. En Iaume per la gracia de Deu. Ab la qual
mana el Balle de Valencia que observa lo
desusdit, es en lo dit libre den Rossello.

Asso
matex mireu en libre den Rossello en cartes 168. en la primera
pagina, comensa. Namfos.

Los
Habitadors de Mallorques son franchs per totes les Terres del Señor
Rey, ab totes llurs Mercaderies de Leuda, peatge,
&c. es en dit libre den Rossello en car. 225. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los
Habitadors de Mallorque son franchs a Tortosa de tota
leuda, pes port, &c. es en dit libre den Rossello en
cartes 373. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Vna
letre Real disponent sobre la Leuda, es en libre den Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. A tots e sengles.

Los
Lleuders no tinguen Taula per exhigir la Leuda
de cadaques, e sia servada lo franquesa, es en
libre den Rossello en cartes 431. en la segona pagina, comensa.
Martinus.

Si
algu llevara pecunia de la cort dada fermansa
de tornarlos si algu hi tindra milor dret si sera vensut per
vna sentencia ho dega tornat en poder de la Cort: es en libre den
Sanct Pera en cartes 31 en la primera columna, comensa. Item aliquis.

LLADRE.

Si
algu sera pres en Latrocini furtant aquell de qui sera la cosa
furtada pot tenir lo lladre tant fins aquella li sia
tornada e aquell pot metre lo dit ladre en ma de la cort, es
en la

primera
franquesa den Sant Pera en la I. carta I. columna.

LLIT.

Lo
Llit ne Robra de aquell nos pot peñyorar
per injuria feta a algu, ni per lo dret de la cort, apar en la
primera franquesa en la primera carta en libre den Sant Pera en la
primera columna.

LLOACIO
DE HONORS.

Lloha
lo Rey e aprova totes les Honors e possessions
atorgades segons se conte en lo capbreu per ell e els seus es
en la segona franquesa en libre den Sant Pera qui toca,

es
vna pero es addicio circa la fi.

LLETRES
REALS.

Que
Lletres, o provisions Reals contra franqueses no an de valor
algus, es en libre den Sant Pera en la segona franquesa circa
lo fi de aquella en la segona carta, comensa. Hec sunt capitula.

De
Lletres Reals contra franqueses provehides, miran diffusament
en la dictio franqueses.

LVYSMES.

De
Luysmes se fa mensio en libre den Sant Pera en la sinquena
carta en la tercera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates, e
en la 9. cartes en la quarta columna, comensa. Noverint vniversi.

En
la dita franquesa en dita carta la quarta columna se fa mensio de
luysmes.

De
Luysmes tocants al señor Rey fa mensio la franquesa en dit
libre en la sisena carta en la quarta columna, comensa.

E
del dits luismes del señor Rei se fa mensio en dit
libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Les
Possessions se poden donar estimades per los Pares als Fills tempore
nupsiarum, e no son tinguts en lo dit cas pegar Luysmes
als Aloers, consta en dit libre den Saut Pera.

en
la novena carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi
(Vuiversi).

Asso
matex, es en libre den Rossello en 62. cartes, comensa. Encara donam.

Que
les Possessions se poden dividir entre los Hereus, e noy ha Lnysme
no entreveninthi pecunia, es en libre den Sant Pera en la novena
carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes en 62. en la primera pagina,
incipit. Encare donam.

De
Luysmes Reals, e de les entrades parla la franquesa en libre den Sant
Pera en cartes 174. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
gracia.

Del
Luysme den Nuño Sans parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 133. en la segona pagina, comensa. En Nom de Iesuchrist
per los qualls son tinguts pagar la sisena
part.

LEGITIMA.

La
Filla qui haura difinit son Pare ab concentiment
del marit tenint edat legittima, no pot demanar
Llegitima es en libre den Sant Pera en la setena carta en la
primera columna comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex trobaras en libre den Rossello en cartes 53. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Aquesta
Legitima edad es estade intrepretade, esser en
les famelles 12. Añys. dispon la franquesa, Noverint
Vniversi en libre den Sant Pera en la 19. carta en la quarta columna.

LENYA.

En
tot lloch se pot fer Leñya liberament
per propri vs excepta los abres
prohibits, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comansa, Statuit Dñs Rex.

LLVM.

En
certa hora, e lloch son prohibits los laychs aportar Llum, lo matex
es entes en les persones Eclesiasticas sots certa pena,
es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la segona columna, comensa
districte percipimus.

LIBERTATS.

De
Libettats de Grechs
allegades, es Iutge lo Balle, es en libre den Sant Pera
a 82. cartes en la primera columna comensa. Ioannes dei gratia.

Que
les causes de libertat se fassen en la Audiencie
de la preso, e lo esslav proclamant malament libertat
sia punit a arbitre dels Iutges, es en libre den Rossello en
cartes 112.

en
la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gracia de Deu.

LOTGE
DE GENOVESOS.

De
Lotge dels Genovesos se parla en libre den Sant Pera en cartes
165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

LIBELL.

Mira
en la dictio demanda.

LLOGVER.

Si
sera questio de Lloguer dada la primera sentencia sia feta execucio:
en libre den Sant Pera en la primera columna comensa. Item si sic en
cartes 31.

Lluismes
nos deuhen per lo ques dona, a
Fills, o Filles en temps de Nupcies, es en libre den Rossello nou,
folio 12. y Ordinacions del Regne folio 177.

Filles
Menors de 25. Añys qui casarán contra voluntat de sos
Pares o parents poden ser privades de la llegitima, y
exhecudades en libre den Sant Pera folio 175.

Llibertat
que proclamen los Esclaus vide Abello folio 112. pagina segona.

Llanes
nos poden treura del Regne Carta Real dada en
Sant Llorens a 16. Maig 1609. folio 22 del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.

Licencias
sobre embarcar mercaderias Carta Real dada en Madrid a 4.
8bre. Folio 129. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Lluisme
nos deu de lo ques dona, a Fills, o
Filles en temps de Nupsies libre den Rossello nou folio 12. y
Ordinacions del Regna folio 177.

Lluisma
en los Esteblimens nos paga sino de la
entrade, libre de Sant Pera folio 18.

Legitima
poden privar Pare, o Mare als Fills qui casarán contra se
Voluntat antes de tenir 25. Añys, es en libre den Sant
Pera folio 165.

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Ocupáronse exclusivamente en este día del arreglo y demás preparativos de las galeras, pasando a este objeto a la Atarazana, para señalar a las personas que habían de encargarse de este cometido, y hacer el acopio necesario de materiales y demás que fuese menester.
Siguen a continuación los dos pregones de que se habla anteriormente, los cuales fueron publicados por diferentes puntos de la ciudad, acompañando al corredor Pedro Querol, que era el encargado de verificarlo, ocho trompetas y el timbalero.

Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Que com ells precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio atorgada per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e per la Majestat sua e encara per lo dit Principat fermada e solemnament jurada hagen deliberades fer certes coses havents respecte al servici de la corona reyal e al repos tuicio conservacio e utilitat de la cosa publica e libertats del dit Principat per ço per dar exequucio e compliment a les coses per ells dits deputats e concell per los respectes dessus dits deliberades ab veu de aquesta publica crida. Notifiquen a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada o exercit la qual los dits deputats e consell en nom del dit Principat han dellibera fer per lo present si es home darmes portant pillart e patge haura XXXXV florins corrents de sou per quiscun mes ab bestreta de dos mesos. E si es home de cavall util haura XV florins corrents per mes ab consemblant bestreta. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens VIII florins corrents ab consemblant bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou volran pendre sien en la casa del General la qual es davant la lotge (lonja; llotja; llonja) de la present ciutat on seran les persones a aço deputades e feta la seguretat acostumada hauran la bestreta dels dits dos mesos.
Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio entreveninthi la ciutat de Barchinona. Que si sera algu qui ab veritat denunciada e ab tot effecte metra entre mans e dara orde e forma que sien meses en poder dels dits deputats e concell En Pere Comes o Nanthoni Abello los quals en aquests dies prop passats entre VIIII e X hores de nit son stats trets de la preso comuna de la present ciutat on staven detenguts per certs pretesos
enormes crims e delictes aquell tal o tals denunciats e ab tot efecte sots la dita forma metents aquells en mans e poder dels dits deputats seran dats de les pecunies del dit General D. florins e ultra axo si sera catiu o cativa sera franch o francha. Notificant a tot hom que los qui los dessus dits o algun dells tendran celats o amagats e aquells als dits deputats no denunciaran seran executats en persones e bens sens alguna merçe com a enemichs de la cosa publica e los dits bens confiscats al dit General de Cathalunya notificant a tot hom generalment que los dits denunciant o denunciants seran tenguts en secrets.

Fue presentada en esta sesión una minuta de la respuesta que había de darse sobre el capítulo de las instrucciones, y que redactaron las nueve personas encargadas de este asunto; cuyo contenido es del tenor siguiente.

Responents los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya al capitol de les instruccions per la Excellencia de la Senyora Reyna fetes e acomanades a vosaltres magnifichs mossen (se lee mossén, pero no hay tildes en estos textos) Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Joan Dusay prothonotari a XXV del corrent mes de abril per vosaltres per part de la dita Senyora Reyna legit en presencia dels dits deputats e conçell lo qual es de la serie seguent. Primerament diran e explicaran per part de la dita Seyora als diputats e conçell e consellers e conçell com a sabuda de sa Majestat seria pervengut que per los dits diputats e conçell ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona seria stada feta certa deliberacio e per aquella deduits certs actes a exequucio que deuen e poden inquirir e procehir contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e aço contra diverses manaments e requestes aquests dies passats a ells fets per part de sa Majestat als quals sa Excellencia sia sta e persevera els requer e mana quels tinguen e observen no obstants qualsevol respostes per ells fetes e daço faran levar carta publica. Dien que salva tots temps humil honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna la deliberacio e actes en lo dit capitol mencionats han fets los dits diputats e conçell ab intervencio de la ciutat de Barchinona en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells atribuida per la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la capitulacio per sa Excellencia e per lo dit Principat fermada e solemnament jurada et alias segons ja en los dies passats fonch feta en scrits resposta per los dits diputats e conçell en la qual stan e perseveren a una patent letra per part de la dita Senyora Reyna a ells presentada ab mija de carta testificada per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey a tres del mes de abril prop passat. La qual capitulacio salva e repetida la dita humil reverencia los dits diputats e conçell violar e prejudicar en alguna manera no volrien ne tollerarien com aquella que es stada feta composta fermada e jurada a lahor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat repos e tranquillitat e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la lectura del dit capitol a instancia de vosaltres dits mossen lo batle general e mossen lo prothonotari es testificada carta per En Guillem Ponç notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell requeren la present esser inserta a la fi o peu del dit capitol e de tot ensemps esser feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse igualmente la siguiente minuta, que presentaron los mismos comisionados, de la contestación a la carta de la Señora Reina, relativamente a la prisión de mosen Galceran Burgués.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Excellentissima Senyoria havem rebuda una letra feta en Gerona a XXVI del corrent mes a la qual responem veritat esser que En Marti Colzina Pere Comes e Anthoni Abello eren stats presos a instancia de aqueixa ciutat per quant son delats de haver tractada ab altres certa malissima conspiracio havent respecte no solament a amor dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mas encara a subvencio e perpetual destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua excellent corona. Per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada y (y griega) continuave inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues en la dita letra nomenat contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis de aquella per ell en lo introit del regiment de regent la vegueria solemnament jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliuras de la dita preso per los respectes dessus dits. E ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a XXIIII del present mes a les X hores de nit
deliura los dessus nomenats de la dita preso lo que certament es cregut vostra Excellencia no haguere manat fer si dels dits perill crims e delictes axi forts e cruels als quals guiatges quelsevol sufraguar no deuen o poden fos informada ans com a virtuosissima e zeladora de justicia e del bon stament del reyal domini haguere dat orde e no procurat torb o impediment en saberse veritat de les dites coses axi detestables.
Les quals de directo son contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey per sa virtut e benignitat atorgada e per la sua Excellencia e encara per part de aquest Principat fermada e jurada. On com a hoida nostra pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran que de totes les coses dessus dites era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent entrevenint e consentint hi la dita ciutat requerim lo batle no forçant ne compellint aquell salva la honor e reverencia de vostra Celsitud ans ab molta pertenencia segons conste per actes que prengues e metes en la preso lo dit mossen Burgues e jatsia la presencia del dit batle juxta forma de la dita capitulacio a aço no freturas empero per bons respectes hi fou demanat e axi per ell acompanyat de hun dels consellers de la dita ciutat e de alguns de nosaltres fou deduhida a exequcio la dita requesta es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los dessus dits son stats maravellosament represos e ell mediant e endressant les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los veents e oynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la asserta concitacio e conspiracio tractada ne sera vist salva la dita humil reverencia nosaltres haver indebitament procurat carrech e vergonya al dit mossen Galceran Burgues com en cas permes en virtut de la dita capitulacio a la qual com dit es era contrafet de directo e necessitats de tanta necessitat sia stat per nosaltres pertinentment e deguda fet a gran lahor de nostre Senyor Deu qui per sa infinida bondat no vol la cosa publica perescha servici del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e conservacio de la sua reyal corona repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell de les quals coses comendacio e no blasme e redargucio haver speram. Qual interes Senyora molt alta pot esser major en respecte de la conservacio del stat reyal que castigar debitament tals e tant leigs asserts crims. Quals guiatges Senyora molt Excellent poden compendre aquells dits crims qui son no dels mediocres ans dels mes greus e suprems que dir e cogitar se puixen. Qual regne qual domini pot star on tals actes fossen comportats. E qual raho poriem dar nosaltres e los consellers e consell de aquesta ciutat al Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Altesa e al Illustrissimo Primogenit del regiment e coses qui a nosaltres e ells son acomanades si no provehiem e provehien ab tota eficacia en conservar aquelles. Vostra Excellencia Senyora molt alta pot esser certa nosaltres qui en virtut e per facultat la dita capitulacio la qual esser prejudicada e violada no permetriem ab intervencio de la dita ciutat provehim o procehim e provehir e procehir entenem en totes les coses damunt dites aquelles e tots actes governarem ab gran maturitat e attensio e creem ab la ajuda de Deu ne resultaran conclusio e fi acceptes a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e a vostra Altesa e al lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir al dit Principat e a la cosa publica de aquell. E axi molt humil e devota suplicam ho comprenga vostra gran e Excellent Senyoria de la qual la Sancta
Trinitat sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona A XXX de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls etc. - Los diputats del General e concell Iur etc.
- A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Se hicieron algunas proposiciones, y pasadas a votación, se deliberó, conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta feta al capitol de la instruccio de la Senyora Reyna e la resposta feta a la letra de la dita Senyora stan be e que sien axi spatxades.
Item que sien bestrets al senyor comte de Pallars capita dos milia florins dor.
Item que sien paguats los D florins promesos als qui denunciarien En Pepe Comes e Anthoni Abello per los deputats e per tres de la VIIII de les banderes elegidors per la dita VIIII (novena) a aquell qui revera los ha denunciats.
Item que sien deliurats a la VIIII de les banderes mil florins dor per servir en les coses apuntades e apuntadores per los dits VIIII de les banderes.
Item que la letra ordenada per lo fet de misser Peytani sie remissa e abilitada per los dits tres qui nan hagut carrech substancia no mudada e que no sie feta comissio alguna al deputat local de declarar res ans se hage declarar en lo present consell e axi se expedescha sens referir a despeses del General.

Dióse cuenta, el mismo día, de la siguiente carta que se había recibido.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte subtituits per ordinacio nostra e concell de vinteset per lo honorable mossen Françes Pericoles hun dels embaxadors e sindich a ple instruits e informats explicaran a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies certes coses de part nostra e del dit concell. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres e dit concell eren explicades a vostres molt grans R.
N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Hiciéronse también, como el día anterior, varias proposiciones, y pasadas a votación, deliberóse igualmente conforme al voto, que sigue, del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta e provisions fahedores a les coses contengudes a les letra e crida trames per la Senyora Reyna als oficials manant que algu no gos pendre sou del General etc. e encara lo que ses dit del deputat local de Tortosa ab totes lurs circunstancies sien remeses a la novena sens referir.
Item que sia scrit a totes les universitats e altres que semblara una e moltes vegades de les coses que vuy occorren e per avant occorreran segons parra a la dita novena sens referir.
Item que sia pensat per la dita novena que deu fer contra los consellers de la Senyora Reyna qui malament aquella consellen e seduexen e que ho meten en scrits e ho refiren. Item que la dita novena haja carrech de pensar quines e quals provisions son e seran necessaries daci avant per la indemnitat de la honor del Principat e per traure de congoxa e perplexitat aquell e donarli perpetual repos e ho refiren.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la siguiente carta.

Als molt magnifichs e de maximes prudencies mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de maximes reverencies. Per quant aquesta pobre universitat es posada en congoixes per la concurrencia dels homens de remença qui per aquest circumnomables lochs discorren e de dia en dia som avisats volen venir contra
aquesta vila trametem a vostres magnifiques savieses Nanthoni Carreres portador de la present suplicant en aquelles per quant aquesta dita vila freturege en singular manera de vitualles e de arnesos e reparacions dels murs dirruits sia de llur plaer socorrer nos de dites vitualles e arnesos opportuns. Lo dit portador vos informara de tots los dits fets e coses occorrents e necessaries en aquesta vila. Lo dit socors demana e suplica aquesta dita vila esser li feta per ço que axi com a fidelissimos vassalls de la Majestat del Senyor Rey que som puixam per sa Majestat aquesta vila guardar e de aquella retre li bon compte e raho tota vegada que a sa Excellencia sera plasent. De les dites congoixes en que stam de present consultarem la Majestat de la Senyora Reyna suplicant la per
semblant compacient en nostra necessitat de saludables remedis ons vulla sotvenir.
E mantinga Jhesus vostres maximes reverencies en continuats augments de la Majestat del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica de aquest Principat. Scrita en Besalu a
XXVIIII de abril any Mil CCCCLXII. - Als maximes prudencies de vostres reverencies apparellats servir los jurats de Besalu.

Recordansa a Nanthoni Carreres.
Primo com Deus vulla que sia a Barchinona parlara primerament ab lo senyor En Miquel Guell donant li la sua letra e significant li de les letres que porte dels deputats e consellers e en lo donar servara la forma que lo dit Guell li dira.
Item si necessari sera fara relacio dels cassos novament fets en aquestes terres e com caminen grantment venir contra aquesta vila.
Item significara la gran fretura de les armes e vitualles que aquesta vila ha e per so per part de la vila suplicara aquesta vila sia socorreguda de les coses que suplica e aximateix lo mur qui en alguns lochs es molt dolent.
Item si no poden sotsvanir que fara aquesta dita vila.
Item per tant com lo veguer e En Pere Beguda per part de la Senyora Reyna han proposat e explicat pregant a la vila de Besalu que ab la ciutat de Gerona e altres universitats se interposassen entre la ciutat de Barchinona e la Senyora Reyna e fessen una embaxada a Barchinona significant deu venir home dels jurats de Gerona a Besalu a la qual explica es stada feta resposta que si los dits jurats de Barchinona tramatran home a Besalu per dita raho que en aquell faran tal resposta que si plaura a Deu la Senyora Reyna ne sera contenta que los sera respost pus avant.
Item per quant se diu molt prest e molt prest lo Senyor Rey sera a les parts de Besalu si hi sera que deu fer la vila de Besalu e li sia dat concell saludable sobre tots los dits caps e molt prest.
Item avisara de la armada ques fa de tres fochs hun home.
Item a la dita vila de Besalu no es fet lo secos demanat que fara car nos pot bonament tenir e de tot stiga e seguescha lo que lo senyor En Guell li consellara.