lo batle e judge de la vila de Hostalrich.

 

Als honorables senyers lo batle e judge de la vila de Hostalrich.
Molt honorables senyers. Entes havem que cert porter serie anat en aqueixa vila per instar vosaltres exequtasseu En Pere Ciurada e sos fermances en certa
gran quantitat per messions o averies de certa pretesa remissio de penes.
E com nosaltres en los dies passats nos siam opposats en defensio del dit Ciurana e per mija nostre sie tot remediat ab lo Sr. Don Johan loctinent tenim alguna admiracio de tals enantaments. Per ço avisants vos de les dites coses vos pregam e encarregam sebresigau en la dita exequcio fins hajau letra nostra car nosaltres comunicarem ab lo dit loctinent e apuntarem ab ell lo que sera fahedor. Data en Barchinona a XXVI de octubre del any MCCCCLXIII.
- M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

30-50

DE PRAESENTATIONE, SIVE INTRODVCTIONE APELLATIORUM: & impetratione ludicum absq; litteris dimisorijs.

XXX.

Item quód appellans ab interloquutoria, vel grauamine, infra vnicam diem; Et a diffinitiua, infra duos dies, ab interpositis apellationibus computandos; debeat, & teneatur suam appellationem Gubernatori, seu eius Curiae intimare, & praesentare: & Iudicem, siue Iudices impetrare; absq; (no es más fácil escribir absque?) eo quód non sit necesse, ei litteras dimissorias habere, alias tales appellationes sint desertae; & eis non obstantibus, possint sententiae a quibus extitit appellatum, per Iudices ordinarios, debitae executioni demandari; tam super principali, quam super expensis factis, in dicta causa appellationis; nulla alia declaratione per Iudicem dictae apellationis expectata: In appellationibus tamen interponendis, a Baiulis (batle, batlle; baile, bájulo) Parroquiarum forésium (forensium), seruetur consuetudo antiqua. (antigua constitución, consuetud, consuetut)

DE IMPETRATIONE IVDICVM DELEGANDORVM.

XXXI.

Item quod in delegando Iudicem, vel Iudices, in causis dictarum appellationum, citetur pars appellata, vel apellans, ad hoc ut si fieri possit, de consensu partium, Iudex assumatur, seu Iudices delegentur, ad tollendum exceptiones recusationum aduersus eos proponendas, & vbi concordare non possint, quód dictus Gubernator, seu eius locum tenens (lugarteniente; loctinent, lochtinent, lloctinent), aut eius Assessor deleger causam, vel causas appellationum, illi vel illis, quibus sibi videbitur faciendum : & si contingat,

postmodum, ipsum Iudicem, seu Iudices sic delegatos recusari, seruetur forma in similibus iam supra, in recusationibus Ordinariorum designata.

DE FORMA PONENDI GRAVAMINA, ET PROBANDI.

XXXII.

Item appellanti a difinitiua detur, & praefigatur vnica dilatio peremptoria, continens sex dies, ad ponendum; & alia nouem dierum, quae habeatur pro tribus dilationibus, alias dari assuetis, ad probandum grauamina, data appellato facultate, si velit replicandi aduersus posita, & articulata per apellantem, & ad hoc faciendú alia assignatio nó sit necessarió facienda: dú tamen data fuerit sibi vnica dilatio, ad respondendú: infra quam possit replicare: Et replicata, infra vnicam aliam dilationem (arbitrio Iudicis moderandam) probare, quae tamé (tamen; tamé en chapurriau; també) dilatio tres dies non excedat.

QVOD SIMILIS PROCESSVS FIAT IN ALIIS ISTANTIIS.

XXXIII.

Item, quód deductis proceribus, in articulo proximé dicto, deinde procedatur per dilationes, dies, & terminos, & secundum formam datam, tam in assumptione procerum, quam in aliis in prima instantia traditam; usque ad sententiam diffinitiuam inelusiué.

QVOMODO, ET QVANDO, DEDVCANTVR

causae nullitatis.

XXXIV.

Item quód si aliquis, velit proponere aliquas nullitates, aduersus sententiam diffinitiuam; teneatur, illas infra decem dies, infra quos, licitú est appellare, proponere, & specificare

coram ludice a quo. siue ipsae nullitates procedant ex parte actoris, siue ex parte rei, alias nullo modo valeát prosequi, nec per viam actionis, nec per viam exceptionis siue ipsae nullitates detegi possint ex dictis processibus, siue alias, & in causis appellationis propositae nullitates infra decem dies (ut praedicitur) habeant cum causis iustitiae simul, & semel duci & vna sententia terminari (no hay punto final)

QVOD DE CAVSA NVLLITATIS, NON VALEAT QVIS

nisi semel apellare.

XXXV.

Item, si contingat causas nullitatum adducere coram ordinario Iudice, vel delegato, & super ipsis sententiare; non sit licitum, nisi semel appellare: sicut supra, de interloquutoria dictum est.

TERTIA INSTANTIA.

QVOD IN SECVNDA APPELLATIONE, NIHIL VALEANT

partes ponere seu probare.
XXXXVI.

Item quod pro potiori obseruatione litiú, ordinarunt quod in secunda appellatione, & eius instantia, nihil valeat per partes de nouo poni, aut probari; sed cum processibus primis

& actitatis in eisdem, qui coram Iudice ipsius causae appellationis producantur; & deferátur, habeatur fieri sententia difinitiua.

CORRECTIO PRAECEDENTIS CAP.

Subsequenter autem die martis, decima Octobris, Anno á Natiuitate Domini Millesimo Quadringentesimo decimo nono (1419): Nobilis Olfo de Proxita, miles Regens officium Gubernationis Maioric. tradidit mihi Francisco Blandi, alteri ex scriptoribus Curiae, & hic inseri, continuari, ab inde teneri, & obseruari prouidit, & mandauit, correctionem per ipsum, factam cum consilio Venerab. Arnaldi Sala, Legum Doctoris, Assessoris sui de 36. capitulo nouarum Ordinationum, sub forma sequenti.

Item pro breuiori, & potiori litium via, ordinarunt: quód in secunda appellatione, in cuius instantia hoc est, vbi iam duae coneordes sententiae praecederunt: fiat unica assignatio

cuilibet parti, scilicet & apellanti, & appellato, decem dies continens: infra quam, possint ponere & probare quidquid ponere, & probare, voluerint, & hoc praecisse, & peremptorié. Qua lapsa vlterius ad praedicta non admittatur; quae probatio, possit fieri per instrumenta, & scripturas, siue testes, dúmodo non producantur testes super capitulis, super quibus

fuerunt testes iam producti, recepti, & publicati: Vel super contrarijs illis directo (pro ut secundum ius est dispositum.)

QVOD NON DETVR IVDICI SALARIVM DONEC DEDERIT
sententiam in manu Scribae; & quae publicetur hora assignata

XXXVII.

Item, ut Iudices delegati in posterum circa expeditionem causarum, & litium, citius, & libentius condescendant, statuerunt, ordinauerunt & prouiderunt: quód nulli Iudicum delengatorum, liceat de coetero salarium, vel partem salarij accipere, ratione sententiae proferendae, donec per eum, seu de eius mandato, prius fuerit sententia ordinata: & scribae cause tradita; partibus publicanda. Quoniam, Scriba hora ad audiendum ipsam sententiam praefixa, debeat, & teneatur ipsam ipsis partibus praesentibus, vel altera per contumatiam absente publicare.

QVOD SALARIVM DELEGATI NON EXCEDAT SVMMAM

quadraginta librarum etiam si fuerint plures,
XXXVIII

ITEM quod nullus Iudicum delegatorum possit a partibusrecipere ex quauis sententia diffinitiua ferenda super causa sibi commissa quantumquunque sit ardua, vel magna vltra quadraginta libras Regalium Maioric. minutorum inter duas partes. Esto quód ad rationem octo denariorum pro libra inter duas partes ad multum plus ascenderet. Et si sint duo, vel tres, aut plures delegati in vna causa, omnes habeantur lóco vnius, quoad ipsum salarium accipiendum, & habendum.

QVOD DE INTERLOQVVTORIA HABENTE VIM DIFFINITIUAE
detur medium salarium; & deducatur de diffinitua.

XXXIX.

Item de interloquutorijs sapientibus vim deffinitiuae, & absorbentibus causam prineipalem, solum habeant mediú salarium illius quod haberent de diffinitiua. Et quidquid receperint ferendo aliquas sententias interloquutorias, recipiát in computum salarij sententiae diffinitiuae, pro ut vsque nunch fuit vsum & practicatum.

(Salta de la 39 a la 41??)

DE SALATIO PROCERVM, & QVOD IN CRIMINALIBVS,

luristae non sumantur in proceres, nec Nottarij nisi de consensu delati.

XXXXI.

Item quod in sententijs ciuilibus, & criminalibus coneordandis, si interuenerint proceres Doctores, Licentiati, vel Iurisperiti, vel Nottarij non possint habere, vel recipere, pro eorum salario inter omnes, nisi medietatem eius quantita-titatis, quae dabitur Iudici, vel iudicibus; & hoc seruetur, si dictum salarium soluendum dicto Iudici ascendit ad quantitatem triginta solidorum, vel vltra: vbi vero dictum salarium ad dictam quantitatem non ascenderet, tunch salarium procerum non reguletur modo praedicto, sed eo casu, Iudicis arbitrio moderetur.

DE TAXATIONE FRVCTVVM, INTERESSE, ET EXPENSAR.

XXXXII.

Item quod taxatio fructuum, & interesse fiat per Iudicem ordinarium Primae istantiae. Et expensarum, vel sumptuum litis per vnicuiusq; instantiae Iudicem: pro vt de dictis expensis iam fieri consuevit. A qua taxatione, non sit licitum, nisi semel appellare.

DE MODO PIGNORANDI DEBITORES.

XXXXIII.

Item, quod cum in pignoribus capiendis, pro executionibus sententiarum, vel alias, ex debito Iustitiae, nequeat procedi per Curiam sicut decet (malitia eorum contra quos

requiruntur fieri executiones) & culpa Procerum, qui secundum franchesias Maioric. in talibus adhibentur renuétium, & diffugientium, his adesse, quamuis cum pena (esta e con rabito como la cedilla, es como la oe, pero otras veces es ae, como en praedictae, más abajo) his hoc iniungatur; Quodque propterea, leditur Iustitia, & materia tribuitur debitoribus malignandi; & quandocunque scandala subsequntur. Prouiderunt, statuerunt, & mandauerunt; quod nisi debitor faciendo Iustitiam de se ipso, in I. citatione, pignus sufficiens in posse Curiae dederit creditori; capiantur ab ipso sufficientia pignora, per capita excubiarum, vel sagiones (saig, saigs, oficiales; sayón), sumptibus eiusdem debitoris in contumatiam, seu Iustitiae defectum reperti; tamen taxandis per illum iudicem cuius mandato ipsa pignora capientur; etiam si debitor non extiterit. Quodque dictus caput excubiarum, cum sagione, nó habeant nisi vnum solidum pro qualibet pignoratione. Et si solus sagio interueniat, habeat solummodo sex denarios. Et nisi de facto capiant pignora, nullum habeant salarium.

QVOD NVLLUS OFFICIALIS ORDINARIVS, HABEAT SALARIUM,
pro Executionibus, seu assignationibus, extra Cancellos factis; etiam partibus consentientibus sub poena hic inferta.

XXXXIIII.

Item, ad tollendum (toldre, tolre; evitar) fraudes quae hactenus fieri consueverunt: statuerunt, & ordinauerunt, ut nullus iudicum, vel officialium ordinariorum Ciuitatis, & Insulae Maioricar. pro distractionibus, vel executionibus bonorum, & adiudicationibus preciórum, & aliis quibuscunque causis, vel negotijs quantumcunque arduis, vel magis, audeat, neq; (neque) possit salariú aliquod a partibus etiam volentibus, & expresse permittentibus, habere, exigere vel recipere; etiam si intra Ciuitatem contingat eum extra cancellos seu locum sibi ad reddendum Iustitiam communiter deputatum, pro ut soepe ab aliquibus fieri consueuit in fraudem aliunde accedere. Et si contrariú quis attentauerit ipso Iure priuetur salario ordinario, Fisco Regio applicando. & restituere nihilominus (no res menys) teneatur, totum id quod contra presentem ordinationem a partibus etiam receperit.

QVOD IN EADEM CVRIA, SCRIPTOR IPSIVS CVRIAE

non possit procurationis officium exercere, neque tamquam procer interuenire.

XXXXV.

Item quód nulli Nottariorum, vel Scriptorum dictarum Curiarum, valeant procurationis officium, in eisdem Curijs exercere; in quibus sint scriptores: pro vt per franchesiam

iam alias est ordinatum. Nec alias ille possit ut procer deputari in ea Curia, cuius ipse est scriptor. Cú singula officia, singulis, sint committenda personis.

QVOD IN ADIVDICATIONIBVS, FACTO DEPOSITO EXPLICANDIS,
designentur omnes quantitates, & taxentur scripturae & pedagia. (peaje; peatge; peache)

XXXXVI.

Item, quód in adiudicationibus de cetero fiendis de quibusvis precijs procedentibus de bonis per Curiam cuiuscunque Iudicis ordinarij distrahendis; distributio realiter fieri nequeat, nisi toto pretio deposito: Et habeant, & teneantur Iudices, cum consilio Assessorum, & procerum specificare, & designare, singulas quantitates creditoribus, & aliis quibus ipsa precia debeantur adiudicandas. Et quod ipsi Iudices cum Assessoribus, & proceribus taxent processus scripturas, pedagia, & alia omnia, in dictis executionibus ineumbentia, eodem modo specificantes, & designátes quantitates praemissorum ocasione taxandas; ad hoc ut claré sciatur, quale, & quantú sit residuum, ex dictis praecijs. Quód nihilominus dicti Iudices, & proceres debeant, & teneantur designare; & specificare, in aduocationibus, de illo pretio faciendis, contrafacientes, ineidant in poenam centum solidorum pro qualibet vice, applicandorum Fisco Regio: Et perdant quantitatem, contra formam praesentis capituli adiudicatá, applicandam suo ordine creditori, vel parti cui deficiet.

QVOD PECVNIAE ADIVDICATAE, NVLLI

tradantur absque albarano ipsius Iudicis, &

signato manu Assessoris.

XXXXVII.

Item quód pecuniae adiudicatae, seu etiam adiudicandae per quemcunque Iudicem, nulli tradantut per Tabularium, seu depositarium Curiarum, nisi cum albarano ipsius Iudicis,

Sigillo proprio sigillato, & manu propria Assessoris sui subsignato; sub poena quód alias de suo proprio, ipse depositarius habebit iterum soluere quantitatem quá contra hanc formam, & Ordinationem alicui tradiderit.

QVOD MORTVO NOTARIO NOTVLAE ILLIVS

venundantur alicui Notario, seu illi in commendatum tradantur

XXXXVIII.

Item, quód ad tollendum materiam, & occasionem, cuiuscunque fraudis, & falsi criminis, statuerunt, & ordinauerunt, quód de coetero haeredes quorumcunque Notariorum, aut Legatarij, aut quocunque titulo succedentes in notulis libris & chartis eorundem; dum non sunt Notarij: teneantur, & debeant, infra decem dies post traditum corpus ipsius Notarij sepulturae, vel si alibi mortuus fuerit, post habitam certam notitiam mortis ipsius, ipsas notulas, libros, & instrumenta, praedicta vendere, seu alio quovismodo, & titulo licito, & honesto, ponere, seu mittere, & transferre, penes aliquem Notarium fidelem, idoneum, & discretum: qui illos libros, notulas, & instrumenta praedicta teneat, regat, & authoritate Curiae exerceat, vel saltem infra idem tempus, ipsos ponere in posse Venerabilis Vicarij Ciuitatis (vicario; veguer), & in Parrochiis forensibus, in posse Baiulorum dictarum Parrochiarum, vt ibi conseruentur: donech dicti haeredes, vel successores de illis disposuerint, per venditionem, vel alias pro ut superius ordinatur: & qui contra huiusmodi ordinationem fecerint, poená ineurrant viginti librarum Fisco Regio aplicandarum.

(Falta la 49)

10, 11, 12 de agosto, 1461

10 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Lorenzo.
El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Molt magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Per letra de mossen Sampso sindich de aquesta ciutat som certificats que per mestre Marti Pere seria stada dada una creença e aquella explicada a vostre magnifich consistori per part dels jurats en efecte de clamors e per defensio de constitucions contra lo batle e sotsbatle de aquesta ciutat e causant admiracio de la eleccio feta de la persona de mossen Sampso com a sindich predit en aqueix insigne consell. Perque mossenyors havent no poca admiracio de tals fets ne sabent res en aquells havem volguda saber la veritat ab nostres conjurats e ab lo notari de nostre ofici havem trobat de veritat que dites crençes son stades fetes occultament de nos e sens intervencio del notari sino ab hun seu scrivent al qual minuta ne res no ha restat per alguns dels jurats e segellades ab altre segell e no ab aquell qui es acustumat qui no pot segellar sens sabuda de tots e desliberat per la major part en cars de diferencia e lo qui pigor es aquells jurats afermen que james mestre Marti Pere ha hauda comissio de ells de explicar tals fets. En lo batle concorden tots. En lo sotsbatle diferenciegen e en la admiracio de esser del consell mossen Sampso. Es veritat mossenyors que dels dits oficials nos pot pretendre tal interes per al present com se diu es stat explicat per lo dit mestre Marti de haver admiracio per esser elet en lo consell mossen Sampso fa poch al fet. La determinacio e voluntat de aquesta universitat se mostra ab los derrers poders dats a mossen Sampso per jurar lo Senyor Primogenit e per substituir en lo consell. E vostres grans providencies hajen per molt cert que si per vostres predecessors e per los consellers de aqueixa ciutat qui per diverses vies occorrent los fets foreu certificats e istats e pogues esser endreçat que en aquesta ciutat se fos tengut consell general com era necessitat ha portat la diferencia e dubte assats voluntari qius feya si mossen Sampso podia entrevenir en lo consell fora stada aclarida com ara es fet e no ha fallit que no sien stats molt certificats que aquesta universitat james no expellira mossen Sampso ne encara los altres sindichs de la cort qui entrevengut haguessen en la prossecucio del negoci per lexar aquells a sol carrech de mestre Marti Pere no derogant a sa bona disposicio e virtuts que la intervencio del hun no empachava laltre almenys en lo benavenir e voluntat de aquesta ciutat e Deus perdo a qui ha culpa de haver sostenguda tal diferencia tant temps. Vostres grans providencies e aqueix magnifich consistori acostuma esser principals endreçadors de tenir en pacificacio aquest Principat. No es dubte aquest juredesch quant ne fretura e ha freturat en tota la prossequcio del negoci ne la predita creença e desorde de scriure en ofici de juredesch quant es praparatiu a scandels e suscitar bandositats. E mes en aquesta ciutat tant inclinada a tals desastres lo batle es ciutada de honor la perdicio dels fets de aquesta ciutat per aquesta causa es mes que publica lo remey es facil. Si per lo Senyor hi volra esser provehit de que es scrit al Senyor Primogenit si a vostres grans providencies sera plasent fer hi cara e darhi alguna endreça per aquesta ciutat per tots los principals ciutadans e per nos seria haut a molta gracia. E no poria esser sino en plaer e benavenir de vosaltres e de tots. E sia la Trinitat Sancta vostra proteccio e guarda. Scrita en Gerona a cinch del mes de agost any Mil CCCCLXI. - Als molt magnifichs honorables e de molt gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya. - Mossenyors a tota vostra ordinacio apparellats Francesch Raset e Berenguer Ferrer Sasala (ipsa Sala, Sa Sala, Çasala, Lasala, etc) dos dels jurats de Gerona.

En la misma sesión mandaron los señores Diputados expedir la siguiente carta, que, según advertencia del registro, se había redactado ya el día ocho.

Molt reverend egregi noble magnifichs e savis senyors.
Jatsia en vostres instruccions vos sia dat special carrech e comissio supplicar e instar a la Majestat del Senyor Rey li placia proveir dels oficis de canceler vicecanceler regent la cancellaria portant veus de governador e altres oficials necessaris en aquest Principat per que la justicia sia be e degudament administrada a laor e gloria de nostre Senyor Deus e del dit Senyor util e bon regiment de la cosa publica de aquest dit Principat e poblats en aquell. Per quant la dilacio inimica a tots los dits bens e causa dans e inconvenients irreparables qui cascun dia se segueixen per fretura dels dits oficials car la provisio feta per la lllustrissima Senyora Reyna de vicecanceller per interim attesa sa antiguitat es quasi per inutil. E no obstant siam certs de la vostra acustumada diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanades vos pregam e encarregam molt e molt stretament façau molta diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanadas. Vos pregam e encarregam molt e molta diligencia e instancia ab la dita Majestat li placia per los dits sguards prestament e sens dilacio provehir dels dits oficis en aquest Principat necessaris a tals persones que sia servey e honor sua. E jatsia aço sia degut e pertinent nosaltres e tot aquest Principat ho haurem a gracia e merce. E placiaus scriurens de les coses occorrents. E sia molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio. Dada en Barchinona a VIII de agost any Mil CCCCLXI. - Manuel de Montserat (Monsuar en otra carta más abajo del día 15) dega de Leyda. - Als molt reverends etc. los embaixadors del Principat de Cathalunya. - Los diputats e consell etc. a vostra honor prests.

11 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos.

12 DE AGOSTO.

Se hicieron varias proposiciones, y entre ellas una relativa a las remuneraciones, sobre la qual se acordó, que se siguiera en todo lo arreglado por las nueve personas comisionadas a este objeto, y habiéndose leído la lista de las mencionadas remuneraciones, mereció la aprobación general.

5, 6, 7 de abril

5 Y 6 DE ABRIL. 

Con motivo de ser las fiestas de Pascua, no hubo sesión.

7 DE ABRIL.

Habiéndose presentado el discreto Pedro Perelló, que había sido de secretario con los embajadores enviados a la Señora Reina, con una credencial de los mismos, en virtud de la cual esplicó ciertas dificultades que se habían opuesto por parte de dicha Señora, relativamente a los capítulos que se habían de firmar; acordóse escribir a dichos señores embajadores para que la suplicasen se sirviese poner por escrito las observaciones que había hecho, a fin de evitar nuevo retardo, y para que se pudiese deliberar y responder debidamente.
Siguen la credencial de Perelló y la contestación hecha por los Diputados a los embajadores.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat et cetera.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per que a les reverencies e magnificencies vostres sien notes totes les coses fetes e dites en los parlaments per nosaltres haguts ab la lllustrissima Senyora Reyna fins aci e per que haguda plena informacio se puixa per vosaltres mils delliberar en lo que occorre de present per quant per letra nos porien tant extensament totes coses notificar es stat per nosaltres delliberat a les dites reverencies e magnificencies vostres trametre lo notari qui es ab nosaltres. Lo qual en tots los dits parlaments ab la dita Senyora Reyna haguts es stat personalment e axi per vista e hoida tant amplament informat vos ne pora fer stesa relacio. Al qual vos placia creure e de tot ço que de part nostra vos explicara com a les nostres persones e per ell rescriurets de vostre voler e delliberacio en les dites coses de present occorrents e altres que plasents vos sien. Les quals per nosaltres ab tot efecte se compliran juxta la ordinacio vostra. Molts reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haje en guarda sua. Scrita en Vilafrancha de Penedes a VI de abril any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Abat de Poblet Johan Çabastide Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna tramesos.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda per lo discret En Pere Perello notari e scriva de vostre embaixada e havem aquell hoit en virtut de la creença a ell en la dita letra acomenada de tot lo que de part vostra nos ha volgut dir e explicar. A la qual vos responem que per quant aquests afers son de tanta importancia com les vostres intelligencies veheu entro aci se son menejats e reduits en scrits e no de paraula la qual se pot variar e per aquells qui la hoen bonament nos pot axi compendre com quant es en scriptura havem delliberat que la Illustrissima Senyora Reyna sia per vosaltres humilment suplicada sia de sa merçe per los dits sguards vulla dar en scrits lo que a sa Senyoria semble esser util e expedient al benefici de aquests afers prestament com tota tarda nos semble portar inconvenient a fi que sobre lo que sa Senyoria dira pugam millor delliberar e respondre car no entenem en altra manera que en scrits proceir en aquests afers. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Tratóse, enseguida, de la contestación que se había de dar al embajador del rey de Castilla, consultándose con el Señor Primogénito acerca del ejército que había en la frontera, y del matrimonio de la infanta hermana de dicho rey; de lo que se encargó el señor Arzobispo con algunas otras personas, que él mismo elijió.
Siguen algunas cartas, que se recibieron en los dos días de fiesta anteriores.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Cerciorat per vostres letres de la voluntat e ordinacio vostra desistis ab lo exercit a la tenuta e occupacio de la vila e castell de Fraga encontinent rebuda la primera de aquelles dimecres que comptaven XXXI del mes prop pasat ajustat nostro consell fou deliberat de e sobre les dites coses fahedores en serta forma segons apres dire. E lo dimecres prop seguent present lo dit consell fiu venir lo justicia batle jurats e prohomens de la dita vila als quals segons per vosaltres ab vostre letre es stat a mi scrit per mi fonch fet hun gran rahonament ab deliberacio de mon consell dientlos com per ordinacio vostra jo ab lo dit exercit deliberava partir de la dita vila lo endema que era dijous e que vehesen a qui volien els jo lexas e acomenas lo castell per lo Senyor Rey de voluntat e consentiment dels quals ço es los dits justicia jurats e prohomens. Encontinent a requesta mia mossen lo veguer de Barchinona solta lo homenatge An Aymarich de la Via qui per absencia de mossen Torrelles tenia lo dit castell manant en aquell restituhis e liuras lo castell al dit batle segons demenat era per los dits justicia jurats e prohomens de la dita vila. E feta la dita restitucio del dit castell dijous demati que comptavem dos del present en le forma dita mossen lo vaguer en Johan Ferrer e son assident e ab trescents homens de peu e alguns de cavall que ab ells eren romasos vingueren la via mia fora la vila hon jo era ab tot e altre exercit fent tots justats ab bon orde e repos la via de la ciutat de Leyda en la qual ab bon salvament atenem dit dijous a mig jorn. Venint al que dieu de jo aturarme cinchcents homens de peu e sinquanta rosins utills per quant per la derrera de vostres dites letres es ordonat me aturas lo noble e magnifich don Phelip de Castre ab tota la gent de cavall fins lo temps dels dos mesos haguessen complit e aquell firmat licencias tots los dits de cavall ab la gent a peu exceptats los dits sinchcents homens e lo dit don Philip lo qual me aturas fent en aquell compliment dels altres del exercit vos dich segons penç mossenyors de diputats particularment son avisats per letra den Johan Ferrer nom par lo que dieu se puixa fer o pratichar signantment quant a la gent de peu dels quals
licencias los uns los altres dificultaran restar si ja per mi nols era ofert als qui restassen ferlos enprestança ultra lo temps que tenguts eren servir dos mesos o altre temps lo que fer no puch. Com me digau provehire en aturar D. homens los quals hajan voluntat de romenir mes avant si deliberaveu aquells mes retenir es la raho per quant dien los qui sou han pres per los XV jorns ultra los dos mesos son molt mes de D. e mes prop de dos milia que de menys e per conseguent tots agualment tenguts e obligats servir lo dit temps de XV jorns. Volent jo retenir alguns de aquells e licenciar los altres sens sperança de algun nou soccorriment com dit es meteu a mi en gran congoxa hi encara tots aquells ab qui jo he manejar aquestes feynes per que placieus sobre aço prest deliberar e rescriurem quant pus prest poreu si be secretament jo he licenciats alguns de aquells. Dich sobre lo que dieu de jo aturarme don Philip me plau be per ell esser lo ques hi encara per eser molt en punt ell e tota sa gent. E per ço nom vull oblidar perque mils deliberar puxan com se diu publicament hi encara que lo dit don Philip ne ha hagut hun home com mossen Reboledo e ab cent rocins a Barbastre de ques creu e se ha gran dupte no sia aqui per damnejar les terres del dit don Philip. E com jo haver rebudes vostres letres per les quals son partit de Fraga volent zelar la honor del Principat e encara donar raho de ma capitania hagues molt treball ensemps ab mossen lo vaguer son assident e alguns de mon consell en inquirir e trobar infinits furts e dans per los del exercit als de la dita vila donats e no haja pugut pus seber sino per conestablies quels han menjat moltons furtats quals pagos capons e gallines e quals breschats e axi totes les altres coses no resmenys request per los dits prohomens fet a ells per mi lo rehonament so restat de cort ab aquells fesen hun sindich ab poder de rebre transigir e pactar axi en comu com en particular e que aquell me tremetesseu (o tremetessen) en la present ciutat ab memorial dels dans donats e vera stima e valor de aquells fent compte strenyer los del exercit com mils pore arbitre de bon baro fer paga dels dits dans per conestablies fent oferta als de aquella vila may de aquesta ciutat yo partire fins ells fosen contents axi com de fet fare no obstant me hajan scrit voleu prestament jo sia aqui. E com jatsia ma voluntat e desig sia de lo queus he dit pero veig ho molt dificil e quasi imposible dels dits homens e bens de aquells yo puga donar compliment la smena e satisfaccio se faza. Haureus a gracia singular per la honor de tots vullau pensar si seria expedient lo General aquells satisfes e pagas. E ab tant senyor molts reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda.
Dada en Leyda a IIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera compte de Modica.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per lo senyer En Pi notari he scrit a vostra reverencia e honorables magnificencies dels duptes occorrents en lo licenciar universal de la gent axi de peu com de cavall retenint (la t más baja)se açi L. rocins e D. homens de peu per que mossenyors es mester que sia ordenat per vosaltres lo modo ques ha de servar en lo dit licenciar car no crech per lo capita sia licenciat negu ans del temps fins sia de aqui avisat sent vos cert mossenyors que yo he fet fer una crida dihent que tot hom axi de peu com de cavall me donas una çedula dit temps que han de servir e si volen pendre diners en cas que lo General deliber de acordar per dos mesos e axi yo he cobrat cedula de tots o pur dels mes e de fe tots los conestables sino son molt pochs se ligaren que negu no prengues sou sino que los fos dat sou de Vlll florins lo mes e als conestables X florins e apres son venguts a mi molts quis peniden de haver dit de no e son contents de servir. Los conestables dels spingardes per semblant man dit que no volen pus servir mas apres les sues gents man dit que si los vull mudar conestables
que ells serviran als VII florins. Per que mossenyors placieus ferne delliberacio. Per semblant mossenyors es mester delliberar en los consellers si seruiran pus ho no axi mateix dels trompetes qui dins cinch ho sis dies compliran son temps. Nosaltres mossenyors arribam aci hir a hora de vespres. Feta divendres sant a III de abril.
De Çaragoça he nova certa com lo Rey ha ara derrerament ha anprat la ciutat de M.D homens. La ciutat tel a noves que no li diu hoc ni no ni saben per quels vol si per Navarra o per Cathalunya. An Çaragoça se fan molt arnesos dels quals no volen vendre res a negu que tots senyalats per la gent del Rey. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per altres he scrit a vostra reverencia e honorables savieses dels duptes occorrents en la execucio de vostra delliberacio sobre lo licenciar de la gent axi de peu com de cavall retenintse aci D. homens de peu e L. rocins e de axo mateix vos scriu are lo capita ab son consell lo qual arriba hir en la present ciutat ab tot lo exercit e per tant que los capitans dels cinquantenes menaven gran basqua de partir ates que no avien de servir pus de sis o Vll dies o poch mes o menys segons que foren acordats son stats licenciats per lo capita ab son consell. A la gent de cavall ne a la gent de peu nols es stat res dit per lo present fins se haja resposta de aqui de vostra reverencia e honorables magnificencies. De les noves de aci mossenyors a poch avendra que nous gosare scriure de res sino que yo mateix mo vega ates les grans falsies que sich conten. Ab tant de recel sich viu que es cosa stranya. Deu vulla que no manque al millor. Huy me dix en cert don Phelip de Castre que mossen Rebolledo era certament en Barbastre he que hir que era dijous sant lon avien vist pasegar per vila e quey era entrat ab C. rocins de que lo dit don Phelip stava ab recel que no li corregues sa terra e apres yo he sabut com certament hir mati dit dia de dijous sant lo dit mossen Rebolledo era en Çaragoça he aço ma dit hom qui parla ab ell e li dix encara que havia nova que en Stadella eren entrats cent rocins perho que era falsia. Axi vegau com concorda la una nova ab laltra e aquesta de eser ell en Çaragoça hajau per verisima e certa. Jo mossenyors hauria molt mester lo acordament de la gent de cavall de aqui per jornades e les jornades de le mostra que feren aqui car no tenint lo dit acordament no puch seber quant complexen lo temps sino quen stiga a relacio de ells meteys.
De la gent de peu no mi do molt que no tingua nomine que poch mes o menys ja se quascu quant fonch acordat per que lo primer dia fuy ab lo capita e se cascu quant hi arriba mas de la gent de cavall es gran confusio que dels uns als altres ha hun mes de diferencia e lo hu pres diners aqui en hun dia e a cap de XX dies arriba ab lo capita e moltes de aquestes coses. Per quem par mossenyors que sia molt necesari en aquest altre acordament ques ha de fer que sien agualats a cert dia tots los homens de peu e de cavall e que tots comensen a servir hun dia e que tots acaben en altre car altrement es gran confusio e gran dan del exercit. Yo mossenyors des que so partit de aqui james me so partit hun dia del exercit si doncs no per fets e necesitats de aquell ne men entench a partir tant quant per vosaltres sia ordenat quey atur. Es ver que si podia eser licenciat huns quatre o V jorns per anar al camp per metre en orde ma casa e tremetre aqui ma muller auriau a singular gracia e apres de aquest gran temps seria content de servir ordinariament. Aquesta licencia agere aguda facilment del capita e son consell axi com molts altres han agut diverses voltes mas per moltes quen agues de sues sino havia la vostra nom seria res. Feta en Leyda a III de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors mossen Arill portador de la present cavaller del orde de Sant Johan me ha mostrat sinch bons ginets ab los quals diu sera content de servir lo exercit si mester sera ha volgut que yo haja vist los dits cinch ginets e quen aja fet hun mot a vostra reverencia e honorables magnificencies e axi ho fas. Feta en Leyda a IIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors.
Perque vostres reverencia e magnificencies volen que dels cavalls de aquest exercit resten L. cavall utils entre los quals na ha sinch molt utils e en orde qui son del magnifich frare Erill portador de la present per que mils los dits L. cavalls sien triats e elegits he deliberat ab la present vostres reverencia e magnificencies avisar. E ultra quim par per vosaltres mossenyors entre los altres vos deveu aturar los dits cavalls del dit frare Erill no res menys vos o haure a molta gracia vos placia axi ferho. E manen de mi vostres grans reverencia e magnificencies lo que plasent los sia en gracia dels quals quant puix me coman. En Leyda a IIII de abril 1461. - Daquell qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya.

A mossenyors molt reverend e honorable e de gran prudencia los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. Lo notari qui ha rebuts aci lo homenatges e fermades apoques e registrades crides e altres actes sobre los acordats fets dels quals ja haveu agudas copias vol esser pagat demana aturadament C. sols. Son tots los dits homenatges entorn CC. perque placieus ferlo contentar. Aqui sera per ell lo sindich de aquesta ciutat qui es son gendre lo qual ha poder de fermarvos apocha e tot lo que necesari sia. E conserveus Laltisme mossenyors molt reverend e honorables segons vostre cor desiga.
Pochs dies ha vos avisi com avia feta publicar la crida dels arrendaments a XXVIII del pasat perque era dia de mercat. Laltre se fara Deu volent a XVIII del present perque sera del semblant die de mercat. En Vich a VI de abril. - Vostre servidor quim coman a vostres reverencies e honorables savieses Pau Alamany deputat local de Vich.

El propio día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes una gran e una chiqua fetes a III de abril present a les quals vos responem que nosaltres scrivim al capita que atur tota la gent de peu que ha rebut tota la emprestança de XV jorns car dins aquest temps Deus volent haurem delliberat lo que se haura de fer ço es licenciarlos del tot o retenirlos. Los capitans de les cinquantenes e laltre gent de peu que sen vajen en bona hora. A la gent de cavall segons havem scrit al capita e a vos nostra intencio es que servesquen lo temps que han a servir e que don Felip e Ferrando de Bolea ab sa gent resten e per çous enviam la nomina de la dita gent de cavall ab les jornades del acordament e de la mostra. Del quens scriviu que mossen Rebolledo sie a Barbatre ab cent rocins e que vulla correr la terra del dit don Felip molt ne som merevellats e be creem no sia ver. De altre acordament que scriviu no volem fer pus acordament al present sino que servesquen lo temps que resta e dins aquell acordarem segons es dit que es de fer de la gent que dieu. Lo Senyor Rey ampre veurem que sera. Dels trompetes nostra intencio que retingau dos trompetes solament. Los consellers nils cal retenir ni aviar car ells ja han a servir com a homens darmes e per esser consellers no prenen mes sou ni menys. Dels spingardes hauriem plaer e a bo que romanguen cinquanta ab la gent que restara aqui e que sien de aquells qui no han  servit lo temps. E si no ni havie qui haguesen a servir temps scriviunosen car nostra voluntat es que ni resten cinquanta. Dels standarders si volran restar quascu ab si terç de rocins sino vinguensen en bona hora e en tal cars si lo compte hi es sino lo veguer qui restara en son loch segons vos havem scrit comaneu los standarts a aquelles persones quels sera vist pus disposts. E puys tot aço sia mes en orde leixau lo carrech del que restara a fer al diputat local e vos veniuvos en bona hora. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti Capitaneo.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda a IIII del present mes. A la qual vos responem que per dita vostra letra havem entes com haveu leixat lo castell e vila de Fraga al batle de la dita vila segons lo justicia e jurats de aquella han volgut. En lo que scriviu dels homens de peu que han rebut lo sou de XV jorns ultra lo de dos mesos que
tenien pus axi es reteniu aquells qui han rebut lo sou per los dits XV jorns segons es dit e nols prometau altra cosa car dins los XV jorns Deus volent delliberarem que es de fer sils retindrem pera mes o sils licenciarem. Del aturar de don Felip ab la sua gent e de Ferrando de Bolea encara som de aquell acord mateix car segons la letra den Johan Ferrer la nova de que scriviu que mossen Rebolledo fos a Barbastre ab cent rocins no es vera e encara segons lo dit don Felip nos ha scrit quel Senyor Rey li ha scrit fes treua ab lo dit mossen Rebolledo a cert temps. Dels robos e furts que los del exercit han fet als de Fraga bens plau lo que vostra senyoria hi ha fet ço es que sen haja plena informacio que es ni que no e quant muntarie e sis pot cobrar dels conestables lo que sera robat sino scriviunosen a fi que ho metam en concell. De la gent de cavall que han a servir volem se ature servescha per lo temps quea servir. Ja enviam lo trellat del acordament an Johan Ferrer segons nos ha scrit ab lo qual sabra lo qui ha a servir e per quant temps.
E puys aço sia fet vos senyor vos en podeu venir en nom de Deu. De les altres coses scrivim largament En Johan Ferrer quius comunicara ço que li scrivim o en vostra absencia al veguer al qual segons vos havem scrit havem dat carrech de la gent qui restara. E sia senyor molt egregi la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable micer Bernart Stopinya assessor del veguer en Barchinona.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda de la preso del tamborino per lo bufet que ha dat a la guarda del General. A la qual vos responem quens plau be la preso que sen es feta e preneune la informacio e enviaulans a fi que vista aquella hi pugam provehir e scriviunos quin tamborino era e a qui servia. Entretant volem que stigue ben pres e per prechs de negu no hisque de la preso. Dada en Barchinona a VII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Se recibió, además, la carta que sigue.

Dirigitur dominis deputatis et consilio.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Alguna dies ha passats lo consell de aquesta ciutat per quant hauge necessari los misatgers que havie destinats aqui per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit e per comunicar e provehir sobre los fets occorrents dellibera tornasen e junts aci se ha donat bon compliment en lo necessari e per ço apres dit consell ha delliberat tornen aqui dos dels dits misatgers ço es los honorable micer Luis Cirera compaher nostre e En Johan de Alfageri (Alfajarín) ciutadans per continuar los dits fets. E axi placie a vostres reverencies e magnificencies darlis fe e crehença en tot ço que per ells vos sera de part nostra explicat com sien a ple informats. E sia lo beneyt Jhesus en custodia vostra. De Leyda a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Tomo I, texto LII, batle general regne Valencia, Dominico Masconi, Domingo Masco

LII.

Reg. 2252, fol. 143. 29 de abril de 1410.

Lo Rey. - Batle general e mossen Domingo Masco. Nos veents quels braços e estaments del regne de Valencia per moltes letres que aqui hajam trameses nos volen ajustar ne elegir missatgers quens trametan sobrel fet de la successio de nostres regnes e terres escrivim a aquells ab diverses letres patents queus trametem ab la present pregants exortants e requerintslos ab certa protestacio quels fem ques ajusten ens trameten prestament lurs missatgers per la dita raho segons que en aquelles veurets esser largament contengut. Perqueus manam expressament que les dites letres les quals vos trametem dupplicades per major expedicio dels affers e per tal que cascu de vosaltres puxa obrar
sens laltra presentets a aquells a quis dressen e a tots altres queus sera ben vist faedor: e de les presentacions ques faran fetsne levar cartes publiques per memoria en lesdevenidor e trametetsles nos en lurs formes per tal que les façam ben conservar e guardar e escrivitsnos com pus soven porets del estament en quels dits affers seran. Dada en Bellesguard sots nostre segell secret a XXVIIII dabril del any MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi. - Bernardus Medici. - Dirigitur bajulo generali regni Valentie et Dominico Masconi militi.