Sumari, E

EMPHITEOTA.

QVE
los Emphiteotes tenints Terres e possessions no pagants al segon
señyor aquell tal de sa pria authoritat puxa
pendra les portes de la casa obligada, es en libre den Sant
Pera en la 6. carta en la tercera columna, comensa. Noverint
Vniversi. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50. en la
primera pagina, comensa encara atorgam.

Lo
primer Emphiteota ha la quarta part del luysme es en libre den
Rossello, en cartes 61. en la segona pagina, comensa. Sapien tuyt.

Lo
Emphiteota posat hage cessat pagar lo censal per la cosa a ell
stablerta ya per axo no pert aquella; te empero pagar lo cens. degut:
en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la
tercera columna, comensa, Item si aliquis.

EXECVDOR.

Del
privilegi del Execudor consta en libre den Sanct Pera a 26. cartes en
la primera columna, comensa. Nos Iacobus, e tanbe sen parla de
suspites en la franquesa seguent: en
la matexa carta en la segona columna.

Lo
Execudor te Iurisdictio de conexer contra los possehidors de les
cavalleries per lo que pretenen esser franchs de aquelles, es en dit
libre en cartes 89. en lo marge de la tercera, y quarta columna, es
vna Sentencia. Spectabilis Arnaldus Vnis.

De
Execudor parla lo capitol 17. de Leyde en 96, cartes en dit libre en
la segona columna.

Lo
Privilegi del Execudor es en libre den Sant Pera en cartes 116.
comensa. Nos Iacobus.

En
lo matex lloch es vna Sentencia entre lo Vaguer de la Ciutat e
Execudor pe cert contrast entre los dits dada, comensa.
Noverint Vniversi.

De
Execudors parlen les franqueses en dit libre en cartes 118. comensa
Petrus Dei gratia.

Lo
Execudor pot executar los moneders en certs casos, es en dit
libre en cartes 118. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que
los Execudors no sien torbats en llurs officis, es en lo dit libre en
la matexa carta proxima dita, comensa. Petrus Dei gratia.

Del
Execudor se parla en lo matex lloch del dit libre den Sant Pera en
les dues franquesas seguents e en cartes 120. en la primera pagina
parla de la sua Iurisdiccio, e no pot esser embargat, comensa.
Martinus Dei gratia.

Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels comptedors, lo
Execudor ab consell dels Iurats puguen tals difinicions corregir, es
en libre den Rossello en cartes 300. pagina, comensa. Petrus.

De
la Sentencia Provisio o Determinacio del Execudor no sen pot hom
appellar, es en libre den Rossello en cartes 330. en la primera
pagina, comensa. Nos Iacobus.

Lo
Veguer nos pot empatxar dels negosis tocants al Executor es en libre
den Rossallo en cartes 330. en la sagona pagina, comensa.
Noverint Vniversi.

Lo
Execudor te aconexer de les penes dels capitols de les aiudes,
es en libre den Rossello en cartes 332. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

Asso
matex es en la franquesa seguent en dit libre, comensa. Petrus Dei
gratia, e en lo matex lloch que lo Execedor no sia impedit.

Los
Execudors te aconexer sobre lo moneder per rano de Imposicions
e aiudes es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Lo
Execudor son conexedors de totes questions deu allants (salto
de página) ellants de aiudes e imposicions, es en libre den
Rossello en cartes 333. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Lo
Execudor ha tenir lloch per exercir son offici, es en dit libre en
cartes 234. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Lo
Execudor pot fer qualsevols crides, es en dit libre den Rossello en
cartes 338. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Lo
Execudor es Iutge de les persones de les aiudes es en dit libre en
cara que los dits personers no sian obligats a la
Vniversitat en cartes 335. en la primera pagina, comensa. Martinus.

No
pot esser impedit en son offici es en dit libre e carta e pagina
comensa. Martinus.

EXTRANYS.

Los
Estranys ab llurs coses son Salvos en lo dit
Regne sens perIui de franqueses es en libre den Sant Pera en
cartes 27, en la quarta columna comensa. Nos Petrus.

Los
Estranys son tinguts pagar en les aiudes imposades per deffensio del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 176. en la primera pagina,
comensa. Iacobus Dei gratia,

en
libre den Rossello nou cartes 127.

Les
persones estranyes sien tractades axi com los Ciutadins
de Mallorques es puguen alegrar de les franqueses es en libre
den Rossello en cartes 285. en la segona pagina, comensa.
Nos Petrus.

Asso
matex es en la franquesa seguent e mes llarch comensa. Nos Petrus, en
cartes 286.

Asso
matex es en dit libre en cartes 412. en la sagona pagina, comensa.
Nos Martinus.

ECLESIASTICHS.

Si
poden comprar en Realench mireu en la dictio bens.

Los
Ecclessastichs paguen per les possessions que possehexen
en Realench com los laychs, es en libre den Sanct Pera en
cartes 95, en lo capitol de Leyda 8. en la segona columna.

Que
los Ecclesiastichs son tinguts pagat en Ies aiudes imposades per
defensio del Regna. es en libre den Rossello en cartes 176. en la
primera pagina, comensa. Iacobus.

Los
Eccleqastichs no poden advocar ni iudicar en causes
llaycas e profanes, es en libre den Sant Pera en cartes 92.
comensa. Petrus Dei gratia.

EMPRIVS
DE AYGVES.

Quant
es questio de Emprius de aygues miren qui te aconexer
en libre den sant Pera en cartes 91. en la quarta columna, comensa.
Petrus (pone Petaus) Dei gracia.

https://ampriuslagar.es/

EMANCIPATS.

Los
Fills contractants de Matrimoni son haguts per mancipats en
libre den Sant Pera en cartes 31. vers. Primo Filius familias en la
primera columna,

EXELL
EXELLAR.

La
Provisio del Exell dels participants ab en Ballester e
ab en Mascaro, es en libre den Sant Pera cartes 157. comensa.
Alfonsus. En la primera pagina.

EVOCACIO
DE CAVSES.

Que
no sian Evocades causes algunes per lo Magnific del Señor Rey
miren en la diccio Regna de Mallorques.

EXCVIMENTS.

De
Excuiments parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 174.
en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

EMPARES.

Que
los pagesos poden esser emparats per contractes fets e celebrats dins
la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 115. en la primera
pagina, comensa la concordia. Sapien Tuyt.
Aximatex poden esser
emparats per los censos que fan es en dit lloch en la segona
pagina.
Que si dins sis mesos no sera denunciat ala cort
algu no haver servada la empara o en la pena imposada esser
incorregut que mes nos puxa molestar, es en libre den Abello en
cartes 7. Nos Petrus.

EGOS.
(egua, egües; yegua, yeguas; de equus)

Les
Egos no sien acavallades sino per Rossins, pero
es entes sols de les maiors e sufficients e que sien señyades
de foch es en libre den Rossello, en cartes 230. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Executor
sie Iuitie dels compradors de drets, y ses farmançes
folio 131 del libre den Abello.

Executor,
y consols no poden ser inibits cartes Realls en lib.
cubertes de plagami folio 154.

Executor
no fassa sequestra per deuta manor de 50. lliures libre de cartes
Reals cuberta de plagami folio 31.
Emparats no poden ser Olis qui
se aporten al banch ni sos preus libre de corts generals cartes 283.

Execio
de 12. infans concedi lo Emparador Carlos Quint en lo
extraordinari de 1534. a 18. Abril folio 36.
Esclau moro
qualsevol sia. pot ser pres per treura de captivitad vn
fill de la terra, pagant a son Amo lo que li
costa, y los gastos libre de Ordinacions de
folio 159. en capit den grañana.

Masurar
quisvulla pot lo seu Ol ab mesura propir
libre den Rossello folio 127.

Execudor
y sos privilegis en libre den Rossello fol. 282. &

Execudor
Mostassaph, y Consols no poden ser inibits per carte de sa magestat,
en libre cubertes de plegami folio 154.
Execucio de 50. liures en
avall nos pot fer per sequestra en dit libre folio
31.
Estranys en llurs cosas son salvos en lo
Regna de Mallorques sens perjui de franqueses en libre den
Sant Pera folio 27. en la quarta columna.

Estranis
Domiciliats en lo prasent Regne pasats deu Añys
son tinguts per naturals ab determinacio del Gran, y General Concell
de 9. Ianer 1621. folio 3.

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E
ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR
REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE
CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO
SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.

Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en
franch alou los homens de la universitat de
Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que
lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent
e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit
senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones
poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres
lochs de Cathalunya del dret de la leuda e
passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es
diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL
lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara
regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postats
e drets senyories e dret de prelatura e fadiga de
retenir quel senyor Rey havia en la força
de Montbran en Rossello qui es força
molt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda
al dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels
castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e
drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit
senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan
Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan
Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e
forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia
más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon
Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha
donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dreta
senyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en
lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.

Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafa
la jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de
Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginis
fahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que
fahia cascun any En Berenguer dez
Vivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha dats
an P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel
dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de
Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguus
a aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullita
dels homens del loch de Vingran qui dabans
eren de recullita del castell Dopol lo qual es del
senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de
Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axi
que en cas de necesitat lo senyor Rey ab sos
diners hauria a fornir lo dit castell Dopol de
vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit
senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya
XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre
sobrel dret del pasquer del loch de Vinça
en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P.
dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del
castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.

Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura
castella del castell de Perpenya dues somades de mena
de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascuna
vallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.

Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del
senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en
Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha
donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascun
dia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer
Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de
Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey
En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit
senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins
Capçir.

Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte
Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de
Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.

Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen
Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracolls
en Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an
Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins
Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a
mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils
dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha
donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres
drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de
Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo
dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexença
dels oficials e les aygues de tots los lochs quel
dit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que
lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la
dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi
hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a
micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e
cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç
de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç
de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio
dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de
Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e
vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot
valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo
dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda
los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del
senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era
propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los
pasquers entorn C florins jassia quel procurador
reyal qui vuy es nols vulla
mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.

Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de
Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de
Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.

Vescomte Dilla.
Item
lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del
loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey
En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença
e jurediccio civil e criminal de les universitats consols
sindichs batles saigs e altres oficials e de
camins publichs daygues e fluvis dels lochs
que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la
jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor
havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de
Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al
dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per
pariatge e la host e la cavalcada del loch
de Vingran ab tota conexença
de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey
hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan
per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del
dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de
camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de
Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey
En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e
criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets
quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptat
que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de ques
degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller
den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha transportada en la dona Na
Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la
jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e
de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo
senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del
loch de la Clusa.