Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.

54

Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Núm. 11. 

Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.

12