ALFONSO, QVOD NVLLVS ADVOCATVS AVDEAT ADVOCATIONIS

QVOD
NVLLVS ADVOCATVS AVDEAT ADVOCATIONIS

officium alicui praestare
contra causas fiscales, vel patrimoniales, nisi prius petita, &
obtenta licentia á Rege, vel Gubernatore, & dum talibus causis
patrocinium prestabit nullum regium possit obtinere officium.

ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, Sicilia, deça, é della lo far,
de Valencia, Vngria; Hyerusalem, Mall Serdeñya, é Corsega,
Compta de Barçelona,
Duch de Atenes e
de Neopatria, Compte de Rossello, é de Cerdañya, dilecto
Consiliario, & Camerlengo Berengario de Vlmis Militi Gubern. in
Regno Maioric. & eius Locumtenent. praesentibus

&
fututis salutem, & dilectionem. Qm. sunt plures Aduocati,
& Iurisconsulti, in Ciuitate, & Regno Maioric. ut ex
informatione quorundam accepimus, qui dilectione, & reuerentia in
eorum Principem, atque Regem postpositis, non ad hoc vt
veritatem ipsam (quae nobis semper in summa reuerentia fuit) teneant:
sed surripiant, extorqueantq; in honestate a
multis poecunias: causas, seu fiscales siue patrimoniales nostras, &
nostrum Regium patrimonium tangentes, quodam quesito defensionis
colore offendunt, & quandoque superarit non quod res ita sit, sed
tamquam legum ipsarum, quas ira malitiam conuertere nituntur, item
inter partes vexationem eorum cauillationibus exquirunt, quibus
partes cogantur plerumque deserere, & eorum iura desperata
relaxare. Cui, & si iam prouidisse maximé pulsari debuissemus,
neque fecimus occupationem multorum quod praemanibus habemus volentes
nunc pro idemnitate nostra hoc remedio prouidere, per hoc nostrum
porpetuum, & irrefragabile statutum, mandamus scienter, &
expresse, quatenus si aliquis aut aliqui ex predictis aduocatis
fuerint quandoque qui contra causas nostras siue fiscales fiue
patrimoniales praedictas aduocare, & officium aduocationis
praestare velit, quod hoc nullo modo facere audeat, siue possit; nisi
prius a nobis speciali licentia petita & obtenta (obteuta),
quam vos idem Gubernator eidem ipsi Aduocato (dummodo eius probitas &
industria ad hoc vobis idonea multorum approbatione videatur) ad
postulationem simplicem consedatis omni tarditate reiecta, Retinemus
tamen ac expresse volumus, & iubemus, quod id ipse aduocatus, qui
aduocationem ipsam contra fiscum nostrum sumpserit etiam si cum eadem
obtenta licentia id agit, (quandiu ipsius aduocationis officium
praastabit ac durabit, aliquod officium a nobis nullatenus valeat
obtinere: ne officiales nostri contra rem nostram impetum faciant,
nec Rempublicam gerentes aliquo fauore eam suam aut sui
clientuli faciant potiorem, & ideo vobis iterum, & iterum
mandamus quatenus statutum nostrum huiusmodi, & in eo contenta
perpetuo teneatis, & firmiter obseruetis nec contrafaciatis
quauiscausa per quanto gratiam nostram pcaram habetis, &
indignationem cupitis euitarei: in cuius rei testimonium praesentes
fieri &
sigillo secreto indorso iussimus comuniri. Dat. in Castro
Ciuitatis Auersae die xxj. mensis Aprilis Anno á Natiuitate
&c. M.CCCC.XXXXI. (1441)

REX
ALFONSVS.

QVE
TOTES LES PROVISIONS (PRPVISIONS), O LLETRES REYALS QVI

sian
contra los Priulegis é bons vsos de may
sien agudes per nullas, é inualidas.

PERE
per la gracia de Deu Rey de los llochs demuntdits al amat Conseller
nostre Olfo de Proxita Gouern. en lo Regne de Mallorca, o a son
Lloctinent S.E.D. per part dels faels nostres Iurats, é Promens del
dit Regne es nos exposat, que de alguns dies ença son axides
de nostre Cort algunes lletres, é prouisions reuocatorias
de algunes lletres; que eren
estades obtingudes sobre alguns fets, per vigor de les Francheses,
Priuilegis, é bons vsos del dit Regne, las quals letres,
é prouisions iat sia, que deguen esser per nulles hagudes per
occasio de vna Franquesa per Nos a ells atorgada contanent que
cartes, é lletres de la Cort nostra exidas, é que de aqui
hauant axiran, que sien contre Farncheses
(Francheses, franqueses), é bons vsos del dit Regne no hayen
efficacia ne valor, é ells a Nos fassen fe de las
dites Francheses, é bons vsos, als quals es feta lesio per
les dites Francheses, perque han suplicat a Nos sobre aço
prouehyr de remey de iusticia. E Nos qui las dites
Francheses, llibertats, é bons vsos hauem iurades ans volem,
que en tot, y per tot, que als habitadors, qui en lo
dit Regne é sots fe de aquelles se son poblats, que
sien seruats, é per amor de aço diem, y
manam, que si prouisio alguna sera axida ne de quiavant
axira de nostre Cort las quals primerament
conegan per vos aquelles esser preiudicials a las dites
Francheses llibertats, é bons vsos, aquelles hayen per nulles, com
Nos aquelles sots qualseuol expressio de paraules, que sien
ab la

present:
reuocam. Dat en Barcelona, a x. del mes de Abril M.
CCC. LXVIII. (1368)

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

15 DE SEPTIEMBRE.

15 DE SEPTIEMBRE.

Despachados varios asuntos generales, tratóse de instar a las nueve personas encargadas de contestar a las últimas cartas recibidas, para que redactaran asimismo una contestación a las que se recibieron de los Embajadores, relativas a algunos actos del Primogénito. Dicho señor propuso en esta última sesión que el General le diese una cantidad para su socorro, cuya resolución se dejó a arbitrio de nueve personas, y después de haber conferenciado entre sí sobre este asunto, tomó la palabra el decano y se expresó en estos términos.

Que entrar en pensament de donar res al Senyor Primogenit es contra jurament que creu los diputats ni conçell ho puguen fer e ques deu molt attendre que si ara se dona al Primogenit per avant se haura a dar al Senyor Rey e axi no cal sino exbursar totes les pecunies del General com al parer seu nos puixa fer sino en corts generals de Cathalunya.

Se recibió, el mismo día, la siguiente carta.

Molt reverends nobles magnifichs e molt honorables senyors. Per los grans danys fets en aquesta vila per les gents del exercit per vosaltres ordenat fonch feta oferta per lo senyor comte de Modica capita per lo Principat de Cathalunya e per los de son conçell que en la ciutat de Leyda serian integrats e pagats los dits damnatges per ells los quals ab molta despesa de aquesta universitat pobre son stats alli adverats e per ells limittats e moderats al que parague a ses consciences e per molt que las ofertes son continuades e vosaltres de aço siau stats supplicats e requests fins açi los dits damnatges no son stats pagats per aquesta raho vist que la vila e los singulars romanen en mes damnificats que la tacha no es feta e ultra aço han fet depeses per aquesta causa en gran quantitat no seria vist perdessen les dites quantitats ja que per causa del dit exercit han perduda molta quantitat de la amor del Senyor Rey. Per tant trametem a vostres reverencies nobleses e magnificencies lo discret En Joan de la Figuera de la present exhibidor sindich e procurador de aquesta universitat ab plen poder de demanar e cobrar de vosaltres les dites quantitats dels dits damnatges e firmara apoca del que rebra. En molta gracia vos demanam que vista aquesta e lo mes prest que a vosaltres sera possible per no anyadir a mes despeses de aquesta universitat vos placia manarli liurar les dites quantitats asi com foren tatxades a adverades ab les despeses que aquesta universitat ha fetes e fa per cobrar les dites quantitats asi com es just e la justicia vos hi obliga en virtud de les ofertes e obligacions que en la entrada del dit exercit en aquesta vila foren fets ab carta publica per mossen Pastor veguer de aqueixa insigne ciutat e les dites quantitats li sien liurades liberament e sens negun impediment en manera que vinguen a poder sens brogit dels damnificats axi com es just car per relacio del senyor capita conseller e altres gents del exercit poden esser certs del bon acolliment e companyia que per nosaltres lis fonch feta juxta nostra possibilitat. E ultra que aço es justicia vera encara ho reputarem a singular gracia e som molt prests a tot lo que de nosaltres vullau ordenar. De Fraga a cinch de setembre de LXI. - Senyors molt reverends nobles magnifichs e molt honorables dels qui son prests a tota vostra ordinacio los justicia jurats e prohomens de la vila de Fraga. - Als molt reverends nobles magnifichs e molt honorables senyors los senyors diputats e numero de vint e set persones representats lo Principat de Cathalunya residents en la insigne ciutat de Barçelona.