18 DE OCTUBRE.
Después de leídas las cartas del señor Rey y de
los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los
Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a
causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las
cartas a que se alude anteriormente.
Als venerables pares
en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los
diputats del General e conçell lur representants
lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels
nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les
diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de
Castella indistinctament e aximateix las que eren entre
nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e
molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra
eran stades lexadas a total conexença e determinacio
de certes notables personas en nostres letres nomenades
axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos
referim. Veritat es que nos enteniem en lo
desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre
molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam
com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco
marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste
oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara
e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez
Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a
la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels
quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch
que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de
Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta
importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra
alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e
suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part
nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut
aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la
partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant
don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la
altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de
aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell
no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per
no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant
occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna
indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra
muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia
e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit
havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en
fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la
partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut
comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança
quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey
nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya
segons que de aço pus largament havem conferit
ab los embaxadors vostres demanant ne lo
parer de aquells per los quals nos tenim per dit de
totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud
a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.
Als
molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General e consell lur representants lo
Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per
letra nostra sots data del primer del mes present vos
havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e
enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses
subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem
dos letres vostres sots diverses dates. La primera de
XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat
divina aqui se continuen per mija del cors del
lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som
encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de
donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al
que per ells significat nos es. Laltra letra es
de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio
dels miracles predits e puix apres conte la nova per
vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent
darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don
Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a
la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de
la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e
los creedors de la cambra apostolical. E per quant
nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en
aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que
en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria
paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom
davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent
que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent
mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres
altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la
qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre
lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que
aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en
nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e
motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo
que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI
del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo
efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos
referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la
dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que
comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e
li explicam e narram la
continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres
la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres
letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es
feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les
causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la
dita Majestat nos fonch respost sots lorde
seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles
predits los quals dix fahien evident demostracio
e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era
per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la
qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat
divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per
nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu
remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab
contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo
dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per
manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens
alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne
havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir
hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal
manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes
dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo
qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria
a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per
tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua
Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada
paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo
dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e
durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar
car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist
que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu
servici. En lo negoci den Luis de la
Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la
sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que
aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns
en ça que lo dit En Cavalleria era de nou
vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey
lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo
dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta
diferencia la qual recahia entre
lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan
Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne
stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol
persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits
mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha
volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En
Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell
no venia be ne li era factible per causa del bando que sos
parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar
fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo
dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot
apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de
major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor
Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua
a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels
altres sos companyons entre los quals es la diferencia
dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet
del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa
intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre
de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del
Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels
altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en
aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les
provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que
les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant
de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa
Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita
deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres
suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat
del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar
que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria
succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi
la mare era lo total remey apres la ayuda
de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran
inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut
e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit
Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure
que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas
de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era
cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui
bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço
insurtiren entre los catalans los quals tots
ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia
devenir a alguns de que los altres restarien en tanta
descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e
inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey
que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna
deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne
altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual
partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou
que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a
la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e
del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies
nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents
aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha
succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort
general de aquest regne en aquesta vila congregada apres
missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor
Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor
Rey e Senyor apres los lonchs e
benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte
que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom
demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e
axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable
en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha
succehit puix apres que hir que comptavem XIII
del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la
sua presencia nos significa com la sua Altesa havia
hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals
eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo
lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres
los dessus dits significaven esser venguts a la
frontera dels regnes per entendre e levar totes les
dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder
metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al
dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes
coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada
fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt
sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e
dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix
lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res
menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres
apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa
respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses
que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels
seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço
a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat
tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres
sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a
nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la
Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de
les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra.
Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria
era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a
la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo
supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no
succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual
la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit
Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal
cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech
de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici
de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia
assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per
satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs
donchs per aquella hora ab sa bona licencia
de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora
Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de
aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio
sua per lo qual se fa portar en andes
pora esser de tres jornades lo seu star lla se
stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci
prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si
era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo
Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en
admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres
bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo
interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal
passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus
molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la
Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo
queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil
CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del
Principat de Cathalunya.